Cloenda Escola d'Estiu del Voluntariat 2000

Paraules pronunciades amb motiu de la CLOENDA ESCOLA D’ESTIU VOLUNTARIAT 2000:

S’acaba una activitat amb la qual hem volgut

a)     oferir un espai de formació a les persones que fan voluntariat al llarg de tot l’any mitjançant entitats molt diverses

b)    oferir un espai de trobada, d’intercanvi, de coneixement mutu…

Ja és la cinquena edició i al llarg d’aquests anys molts de vosaltres heu pogut passar per Vilanova i la Geltrú, Tarragona, Rialp, La Conreria i ara aquí, perquè l’Escola d’Estiu ha tingut vocació d’itinerant i així també hem pogut anar coneixent diferents indrets del nostre país.

Sincerament crec que us he de començar donant-vos les gràcies per l’esforç que feu d’estar aquests quatre dies reunits en aquesta escola. Estic segura que us ho esteu passant molt bé –i així ho desitgem tots plegats- però venir quatre dies amb aquesta calor a fer cursos de formació per fer millor la tasca voluntària és una actitud digna d’admirar, de reconèixer i d’aplaudir perquè diu molt a favor vostre i molt a favor de les entitats on esteu. 

Us heu congregat aquí a Sta Maria del Collell un col·lectiu de mig miler de persones. Es diu fàcil: no sou 100, 200, 300, sou 500 persones vingudes d’arreu de Catalunya, i no m’oblido d’aquells i aquelles que heu vingut d’altres terres germanes, del País Valencià i les Illes als quals us saludo amb especial afecte.

I tots heu vingut amb ganes d’aprendre, de conviure i de compartir allò que ens uneix a tots plegats, que no és altra cosa que unes inquietuds i unes il·lusions per treballar des d’una opció altruista i solidària al servei dels altres, al servei de la comunitat, ja sigui ajudant a persones i col·lectius concrets, ja sigui promovent actitivitats cíviques, fomentant la cultura, millorant el medi ambient, al servei del país en definitiva.

Precisament una de les virtuts que té una escola d’estiu com aquesta és el fet que cadascú, en els seus pobles i ciutats, fa una tasca i treballa amb uns col·lectius molt diferents. I aquí, pel fet d’estar tots junts, ens és més fàcil trobar el comú denominador de tots plegats. Uns orienteu la vostra acció a la gent gran que està sola, altres als infants en risc, altres promoveu activitats de dinamització sociocultural, altres podeu el vostre esforç en la salvaguarda del medi ambient… però allò que ens aplega a tots plegats és el fet de compartir unes inquietuds de solidaritat, de civisme, d’altruisme i uns valors i unes conviccions fermes. Tots vosaltres sou persones amb un esperit altament positiu, un esperit de servei que poseu al servei de la societat.

I amb això esteu ajudant de manera molt determinant a fer que tinguem un país de qualitat humana, un país on els valors i el civisme hi siguin un referent important. El voluntariat i l’associacionisme, des de sempre, han tingut aquest paper i amb la seva tasca han ajudat a construir una societat més participativa i democràtica, i un país més just i cohesionat, i també més humà i sensible. De les nostres petites -o grans- accions de voluntariat el país sencer –Catalunya- se’n resent molt positivament

Quan des de la Generalitat promovem el voluntariat per mitja de les entitats i associacions de Catalunya, ho fem amb molta il·lusió i convenciment perquè estem convençuts que el voluntariat té dues grans virtuts.

· Per una banda, el voluntariat, per mitjà de les entitats, presta un servei importantíssim a la societat, al país, a les persones…

· però per altra banda, el voluntariat i la vida associativa també permeten que els ciutadans s’impliquin plenament en la societat, en la resolució dels seus reptes,  

Per tot plegat, el govern de Catalunya vol donar i dóna un suport al voluntariat i al món associatiu que es concreta, entre moltes accions, per exemple en aquesta Escola d’Estiu, que vol ser una eina al servei de les entitats perquè puguin millorar dia a dia en la seva tasca. Perquè la formació és bàsica per guanyar qualitat en les nostres accions, per fer millor cada dia allò que fem.

És per això que també vull agrair a tots els professors que han participat en aquesta EEV la seva col·laboració…  Tot ells pertanyen a diferents entitats i escoles de formació reconegudes perquè creiem que també en els temes de formació el paper més important i el protagonisme ha de recaure en el propi món associatiu.

He començat agraint-vos el fet que hagueu vingut a l’Escola d’Estiu a millorar la vostra formació. Deixeu-me acabar amb unes notes de futur i d’encoratjament. Per demanar-vos que continueu fent allò que feu en els vostres pobles i barris, a les vostres entitats i associacions, perquè perquè totes aquestes tasques de voluntariat que sovint de manera molt anònima porteu a terme, sumades, tenen una gran força, tenen prou força com per fer créixer els valors de la solidaritat a casa nostra, i són la garantia de poder continuar construint un país de qualitat humana com el que tenim.

Josep Maria Canyelles
Gerent de l'Institut Català del Voluntariat
Santa Maria del Collell

Moció per a la millora de la imatge social de les multes locals de trànsit

Reproduïm la moció presentada per Josep Maria Canyelles al Ple Municipal de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, en la sessió del 3 de juliol del 2000

28.MOCIÓ DE CIU PER A LA MILLORA DE LA IMATGE SOCIAL DE LES MULTES LOCALS DE TRÀNSIT.
El secretari llegeix la part resolutiva de la moció següent:

• Atès que el bon criteri municipal no pot deixar de banda una apreciació força estesa entre la ciutadania, segons la qual certes multes aplicades amb un excés de rigor responen més a una voluntat de recaptar diners que no a una funció de correcció de les actituds de la conducció.
• Atès que la recaptació de la grua municipal de Vilanova i la Geltrú ha passat de 15 milions reals del 1999 a una previsió de 45 milions per al 2000, fet que no facilita una comprensió pedagògica de la funció de les multes entre la ciutadania.
• Atès que aquest augment del 200% pot comportar una pressió envers els agents municipals per tal de complir la previsió com si fos un repte a aconseguir, tal com els propis agents han denunciat en altres municipis.
• Atès que el Govern municipal ja ha començat a exigir el pagament de les multes per via executiva i amb embargament de comptes bancaris.
• Atès que vincular allò que hem de pagar a la finalitat que té és una manera de visualitzar positivament l'aportació que fem, i de fer-ho més transparent.
• Atès que les multes no han de ser un mecanisme de finançament dels ajuntaments.
• Atès que es donaria una incoherència si per una banda desitgéssim que les multes tendissin a zero com a fruit d'una circulació més pacífica per part dels conductors, i, per I'altra, que les finances de l'ajuntament no es veiessin afectades per un trencament a la baixa de les previsions d'ingressos per a multes.

Es proposa al Ple de l'Ajuntament l’adopció dels acords següents:

1. "PRIMER. Manifestem la voluntat que les multes siguin tan sols un instrument per millorar el trànsit i la qualitat de vida al carrer i, en cap cas, un instrument de recaptació.
2. SEGON. Manifestem el compromís per a una acció pedagògica de les multes, alhora que promourem una actuació dels agents municipals basada en la priorització d'aquelles situacions de trànsit que generin més perills i més molèsties als ciutadans, casos en què l'acció de l'autoritat municipal serà implacable.
3. TERCER. Els ingressos de multes revertiran directament en accions socials, a partir de la creació d'una borsa de recursos econòmics que, mitjançant un reglament, s'atorgaran a entitats sense ànim de lucre per desenvolupar les seves accions d'interès social i cultural."

El Sr. JOSEP M. CANYELLES diu que quan es parla del tema de les multes no es pot deixar de
banda que hi ha un criteri, força estès entre la ciutadania, segons el qual certes multes poden
respondre més a una voluntat de recaptació que no a una funció de pacificació i de correcció de la
conducció. D’altra banda, hi ha un seguit de fets que la població coneix, com és el fet que la
recaptació de la grua municipal ha passat dels 15 milions l’any 99, a una previsió de 45 milions, i a
més a més el fet que l’ajuntament ha començat a procedir per via executiva al cobrament de certes
multes, amb l’embargament de comptes bancaris. També hi ha el risc que aquest augment del
200% en la previsió de la recaptació pugui comportar una pressió en els agents municipals. És per
això que el seu grup creu que es pot fer una proposta en el sentit que es visualitzi de manera clara
quina és la finalitat d’aquestes multes, perquè alhora tinguin una funció més pedagògica. Creuen
que moltes vegades es pot produir una certa incoherència dintre del plantejament municipal, ja que
per una banda es pot estar desitjant que les multes tendeixin a zero, però per altra banda hi ha un
pressupost municipal que preveu uns ingressos i si les multes tendissin a zero es produiria un
desquadrament en les finances municipals. És per tot plegat que proposen que els ingressos de les
multes no serveixin per finançar l’ajuntament, sinó que reverteixin directament en actuacions
socials, a través d’una borsa específica que es creï.

El Sr. SALVADOR BECERRA explica els motius pels quals votaran en contra d’aquesta moció. En
primer lloc, aquest tema s’ha explicat en diverses comissions durant tres o quatre mesos, i s’ha
explicat que la intenció no és recaptar, sinó que l’import que surt en el pressupost d’ingressos és el
resultat d’intentar donar un millor servei. La grua municipal té prou feina per retirar els cotxes dels
guals a petició dels veïns. Això significa que si hi ha una segona grua que permet treure els cotxes
que hi ha sobre les voreres, representaria aquests diners. Si l’any vinent no hi ha cotxes sobre les
voreres, no hi haurà una partida pressupostària d’aquest tipus.

Respecte a les multes per la via executiva, entén que hi ha un procés que s’ha de complir, i no
complir-lo significa fer les coses malament. Per altra banda, vol deixar clar que això no representa
cap pressió sobre els agents. La primera reivindicació que li van fer els agents quan ell va arribar va
ser que l’esforç que feien per denunciar era inútil, perquè després no es cobraven les multes.
Quant als punts primer i segon, ja s’està fent el que diuen, i quant al punt tercer, és demagògic.

El Sr. JOSEP M. CANYELLES diu que amb el que ha dit el Sr. Becerra hi pot estar d’acord, però no
se soluciona la percepció que té la ciutadania sobre les multes. Respecte a la pressió als agents, ha
succeït en altres ciutats i s’ha fet públic. Creu que el que proposa pot ser una acció innovadora i un
exemple de cara a d’altres ciutats, per la funció pedagògica que podria comportar. Està obert a
buscar un equilibri a l’hora de destinar els ingressos perquè no suposi cap gran problema per a la
situació de les finances municipals.

El Sr. SALVADOR BECERRA diu que el que es va recaptar l’any passat en concepte de multes
representa el cost de l’equip d’educació vial.

El Sr. ADÁN MARTÍNEZ diu que el seu grup votarà a favor. La proposta de destinar el 100% de la
recaptació a fins socials li semblava demagògica, però la rectificació posterior que ha fet el Sr.
Canyelles li ha semblat correcta.

El Sr. CANYELLES retira la moció, per discutir més profundament aquest tema a la Comissió
Informativa.

Accés a l'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L'AJUNTAMENT DEL DIA 3 DE JULIOL DE 2000 (PDF, pàg.28)