[ARTICLE] Hi som a temps?

• Com a segona part de l'article "De l’Edèn a l’esclafament global", publico aquesta reflexió on situo en l'RSE / RSC una expectativa positiva, sobretot pels canvis que les empreses amb un major sentit de propòsit puguin generar en els altres actors.
• Defenso que el sector públic ha de recuperar un paper més rellevant però que sols serà possible si aborda un canvi radical, tan radical com començar a orientar-se al bé comú, que és l'orientació missional que li hauria de donar sentit.
  

[responsabilitat] Sempre som a temps de fer-ho millor i de limitar l’impacte antropogènic damunt el Planeta. Però com més triguem i més feble sigui la resposta més gran serà la inèrcia i les conseqüències en les generacions futures. Com va dir el SG de NU amb motiu de l’aprovació de l’Agenda 2030: som la primera generació que pot acabar amb la pobresa i l’última que pot evitar la destrucció del Planeta.

La nostra generació té una responsabilitat més que històrica, civilitzatòria. Treballar per minimitzar l’impacte dels nostres pares en els nostres néts. I nosaltres, alhora agents actius i agents passius: n’estem començant a patir les conseqüències i encara no tenim el coratge de canviar radicalment el nostre model d’activitat per minimitzar els impactes negatius i maximitzar els positius.

[implicació] Seguint el model de l’RSC, no n’hi ha prou amb fer les coses bé, ser més sostenibles o actuar amb ètica: cal assegurar-ho per mitjà del diàleg amb els grups d’interès, implicar-los, fer-los part de la solució, fomentar la innovació social, crear valor compartit. És cert que la ciència no és una opinió però cal baixar a peu de carrer i debatre, escoltar, donar respostes, assumir els desconeixements. Com més la ciència és percebuda com política o defensada com una religió més s’alimenta la desconfiança i el negacionisme.

Cal abordar alhora solucions macro (canvi de models productius i reconversió d’activitats econòmiques) i solucions micro (canvi d’estils de vida). Totes dues es realimenten. I el paper de les empreses com a creadores de nous models d’activitats sostenibles i promotores de valors emergents és central: les polítiques saben expressar més el “què no”, mentre que les empreses innovadores saben trobar el “què sí”. Deixem-los espai i actuem com a ciutadania que exerceix el seu vot cada dia en el consum.

[transparència] La celeritat que es requereix per al canvi i la complexitat de canviar tantes coses sense que es desmunti tot plegat converteix la transparència en alguna cosa més que el sentit burocràtic que ha adquirit. D’una transparència basada en obligacions legals de rendició de comptes i un mecanisme preventiu de males pràctiques, cal passar a una oportunitat de compartir coneixement i bones pràctiques.

El repte és tan immens i holístic que no és viable pensar que sols es pot actuar amb planificació oficial: cal desenvolupar la intel·ligència col·lectiva i interconnectar els nodes. La transparència és cabdal per afavorir que tots els actors puguin implicar-se en el repte.

[valor compartit] El màxim nivell de la responsabilitat d’una organització envers la societat és quan crea valor compartit partint de l’ètica i generant sostenibilitat. És a dir que crea simultàniament valor econòmic i valor social i fa créixer en la seva esfera d’influència la capacitat d’exercir aquesta responsabilitat.

En un territori socialment responsable diferents actors aborden els reptes de la comunitat per mitjà de la col·laboració i la innovació social. Ara el territori és el Planeta i cal generar moltes interaccions perquè les solucions apareguin orgànicament, adaptades als diferents contextos, amb la màxima diversitat, generant aprenentatges compartits. Per això la pregunta no és tant si hi som a temps sinó si en sabrem prou.

[activisme] Hi ha una part emergent del món empresarial, encara petita però ja significativa, que se sent amb seguretat, amb energia i amb prou sentit de propòsit per fer nous passos. Algunes han començat fins i tot a fer activisme empresarial, ocupant espais que anys enrere haurien estat més propis i exclusions del sector públic i el sector social. Cap part per ella mateixa és la solució però la confluència de diverses parts que actuïn amb determinació poden alterar el posicionament de les altres.  

Vull creure que el sector públic haurà de reaccionar i renovar-se per orientar-se al bé comú. Ho desitjo i ho considero un requeriment de salut democràtica imprescindible. Però també crec que sols ho farà si hi ha una pressió prou forta de la societat civil. I les ONG ja han assolit el clímax del seu potencial de canvi. Nous actors amb més poder han de situar-se en el tauler, en un moment en què tenim dos grans poders que juguen a la contra: mitjans de comunicació i xarxes socials.   

En síntesi, el sector públic ha de recuperar un paper més rellevant però que sols serà possible si aborda un canvi radical, tan radical com començar a orientar-se al bé comú, que és l'orientació missional que li hauria de donar sentit. I el compromís creixent per part d'una part del món empresarial, sumat al segment de ciutadania més conscient i compromesa, pot esdevenir decisiu, juntament amb les organitzacions que des de la societat civil han facilitat i sovint han liderat la presa de consciència.

[ARTICLE] De l’Edèn a l’esclafament global

• Els informes i les evidències que periòdicament ens mostren les conseqüències de l’escalfament global suposen un toc de realitat que se suma a la impotència per abordar plenament un model de desenvolupament sostenible, com si no ens hi juguéssim res. 
• M’ha sortir un article estival amb dos actes: primer un drama i, en la continuació, una proposta.

[orígens] La mitologia de moltes civilitzacions i religions presenten un món de felicitat abans d’un moment de condemna a conviure amb el mal. Tant al Jardí de l’Edèn com a la capsa de Pandora la causant que els mals s’escampin és una dona, si bé cal entendre-ho com un arquetipus positiu: la persona que té curiositat i que vol accedir al coneixement.

Seguint Harari, podríem entendre que els nostres avantpassats vivien feliços dedicant unes poques hores al dia a ser caçadors i recol·lectors. El pas al sedentarisme i al coneixement i pràctica de l’agricultura va convertir-nos en una espècie esclava del blat, i fins avui que som esclaus d’una tecnologia dissenyada per ser facilitadora.

[cruïlla] Faig aquesta referència als nostres inicis com a espècie desenvolupadora de tècniques per fer un salt fins a la cruïlla civilitzatòria actual. En pocs milers d’anys hem esdevingut l’espècie dominadora del Planeta, sense gairebé esdevenir conscients de la capacitat de destrucció total que hem assolit, incloent l’autodestrucció.

És un moment tan transcendental en termes de civilització que el podem fer equivaldre a aquell moment de pas de les tribus nòmades a la creació dels primers imperis. Tanquem el nostre post-jardí de l’Edèn i potser el trobarem a faltar si es fan realitat els pitjors escenaris al voltant de l’escalfament del Planeta. Serem a temps d’evitar-ho?

[arrogància] Vam devorar la poma de l’Arbre del Coneixement del Bé i del Mal. Estava en la nostra condició d’éssers humans. En sabem tant de tot que pensem que podem arribar a fer front a totes les incertes. Qualsevol desafiament és vist com una oportunitat de guanyar poder i fer calaix. Imprudents, no atenem les externalitats d’un coneixement limitat.

Tenim tant coneixement que podem alterar la mateixa fórmula de la vida jugant a déus. Segurament és inevitable perquè forma part de la nostra condició segons el model civilitzatori de progrés sense límits: d’Alfa a Omega a tota velocitat, pel camí del progrés desbocat, sense límits ètics, pel camí de terra cremada. I estem arribant a Omega.

[esdevenidor] Vam riure quan alguns presagis anunciats per antigues civilitzacions dataven al voltant del canvi de mil·lenni la fi de la humanitat tal com l’hem entesa fins ara. Doncs potser ho van encertar de ple si els pitjors auguris expressats per la ciència actual es demostren certs.

Estem vivint en directe com som novament expulsats d’un segon Edèn en què hem pogut sublimar les maltempsades en un sentit de progrés cap a algun paradís material o immaterial. Ara més aviat sembla que ens acostem a les calamitats d’un natura revoltada: l’escalfament i l’esclafament global. Catastròfic? No es percep gaire determinació entre qui té les regnes.

(la segona part promet ser més positiva i propositiva): Hi som a temps?

[ARTICLE] Algú pot anar vestit de Shein a un concert de ColdPlay: convivència de tendències divergents en responsabilitat social empresarial

A mesura que l'RSC ja no és solament la gestió d'uns compromisos ètics i de sostenibilitat sinó que va esdevenint un model de competició és normal que algunes empreses en facin bandera mentre que altres no hi facin ni un mínim esforç. Competir amb una estratègia és una elecció. I aquests dos casos d'actualitat, que corresponen a dos sectors d'activitat econòmica ben diferents, ens ho mostren bé.

Dos sectors ben diferents

Un és del sector de la moda tèxtil, un sector que fa molts anys que és observat amb lupa pels seus impactes laborals, ambientals, econòmics, socials... Les grans empreses del sector han anat avançant en la gestió de l'RSC si bé arrosseguen un pecat original que impossibilita l'excel·lència en responsabilitat social: el model de moda ràpida, que obliga a generar col·leccions noves contra rellotge amb renovació constant d'estocs i foment d'una cultura del consum poc sostenible. Per sota, petites empreses han optat per competir amb models intensos de responsabilitat social i arribar a segments de clientela sensible, però sense capacitat per fer trontollar el model dominant.

L'altre és un sector sobre el qual no hi havia tantes expectatives perquè quan parlem de cultura i espectacle els enfocaments de sostenibilitat encara tenen un caràcter de valor afegit, sense una exigència tan gran com hi pugui haver en el tèxtil, a banda de la diferència evident d'impacte.

Tendències i inèrcies

Seria fàcil pensar que en el sector tèxtil hi ha una tendència i que, encara que els costi, qualsevol empresa hauria d'anar incorporant bones pràctiques, si no és que es conformi en restar en la mediocritat o bé estar exposada a litigis permanents i pèrdua reputacional. 

Pel contrari, en el sector dels espectacles, la tendència s'està produint més per part dels organitzadors dels esdeveniments, començant pels grans esdeveniments esportius per exemple. Però encara no hi havia una expectativa en el compromís avançat per part dels grups musicals. Per tant, per inèrcia es podria anar fent, anar-hi anant, sense un escrutini públic perjudicial.

Dues opcions estratègiques

Us presento dos casos contraintuitius: Shein i ColdPlay. Què passa si quan el sector de l'espectacle musical encara no disposa d'abanderats de la sostenibilitat algú l'aixeca primer? Què passa si, encara que la sostenibilitat sembli el discurs dominant, algú opta per atendre les demandes d'un segment de mercat al marge de cap compromís? En positiu i en negatiu, representen dos bons contraexemples.

No és que altres grups musicals no hagin incorporat bones pràctiques, però és que ColdPlay n'ha fet bandera. Van suspendre concerts i ara, quan han pogut millorar els impactes, hi tornen. Casualment han tingut la pandèmia pel mig, fet que minimitza les pèrdues en aquests dos anys però que els dona una pàtina de credibilitat i autenticitat i, per això, els situa en una de les tendències més interessants: l'activisme empresarial com a expressió d'un sentit de propòsit. El fet de ser els primers augmenta el retorn del compromís ja que passa no solament un valor de l'organització sinó que esdevé un atribut, és a dir, un valor que forma part de la proposta de valor.

La banda musical Coldplay va cancel·lar la seva gira del 2019 amb el propòsit de no afectar més el medi ambient i va difondre la Playlist for Earth amb la finalitat que la música sigui el motor de canvi que el planeta necessita. I aquest treball ara es veurà reflectit a la seva gira 2022 amb un seguit de compromisos ambiental. Aprofitant que avui s'ha sabut que el proper estiu tornaran a Barcelona, aportem els 30 compromisos de la banda en aquesta entrada: 30 compromisos ambientals de Coldplay per a la seva gira 2022.

El cas de Shein

Pel que fa a Shein, podríem fer la següent reflexió: fa dos o tres decennis algunes empreses van recuperar el sentit d'estratègia mirant de diferenciar-se respecte a un model que havia esdevingut gairebé únic, competir pel preu minimitzant costos. L'opció de Shein és tornar al model de preus baixos sense matisos i tornant a la casella de sortida pel que fa al nul interès per les externalitats generades. 

En defensa del model estratègic de preus baixos, també anomenat d'excel·lència operativa, hem de dir que no ha de suposar una pèrdua de qualitat ni té perquè desconsiderar l'aplicació de pràctiques de responsabilitat social. Es pot estar en un model que minimitzi costos i tingui una operativa excel·lent fent les coses bé. Però aquest no és el cas de Shein, que sembla que no es preocupa gaire ni per la qualitat, ni per l'RSC, ni pel compliment legal. 

I també fan bandera del seu model. S'ho poden permetre perquè, al costat d'una generació de joves molt compromesos, encara hi ha un gran gruix de la població i també molta gent jove que no creuen que la sostenibilitat del Planeta hagi de passar pel seu propi sacrifici, ja que així és com ho deuen interpretar. Shein promociona la idea de posar-se una peça dues vegades i comprar-ne una de nova. De fet, no han fet sinó portar al límit el model que va engegar Inditex. A més, gairebé tot el que produeixen és amb polièster, que ve del petroli i cada peça embolicada amb bosses de plàstic. 

Amb menys de quinze anys de vida, l’empresa xinesa Shein ha crescut a un ritme estratosfèric i ha aconseguit desafiar per complet la indústria de la moda ràpida (fast fashion): valorada en 100.000 milions de dòlars, val tant com Zara i H&M junts. Han copiat un model d'èxit netejant-lo de qualsevol sobrecost, inclosa la qualitat. Malgrat que ens agrada dir que no hem de mirar el cost de la qualitat i de la sostenibilitat sinó el cost de la no-qualitat i la no-sostenibilitat... però en aquest cas la fórmula no aplica perquè està pensada per un entorn en què l'empresa vulgui perdurar en el temps i en què el context de negoci (social i legal) es mostri mínimament exigent. 

Però en aquest cas no és així. Shein és l’exemple de negoci que creix molt ràpidament, es manté un temps i quan la fórmula s’esgota, desapareix, diu un expert. Ho podeu llegir a Vilaweb: El fenomen Shein: què s’amaga darrere el gegant de la moda que fa la competència a Inditex? Algoritmes agressius i ‘hauls’ a TikTok, així és com la marca xinesa arrasa entre els joves. S'hi diuen coses com ara: Molts clients es queixen que hi ha coses que no arriben o que no són com s’esperaven, però això no sol ser un factor per a deixar de comprar-hi: “Com que són compres que es fan en massa, en grans volums, a la majoria d’usuaris els compensa. Si demanen deu peces i els n’arriben vuit, com que en conjunt els ha sortit molt barat, ho accepten”, diu Bornao. Per una altra banda, els productes que es retornen, poques vegades arriben fins al magatzem. La majoria s’acumulen en abocadors, atès que resulta més econòmic destruir-los que fer-los arribar al punt d’origen.

La gran diferència amb el model de baix preu dominant de fa uns lustres no és solament aquesta manca de responsabilitat, és que aquesta es basa en algoritmes intel·ligents capaços de saber tot allò que vol el consumidor. Això els permet no abordar les expectatives segons les quals cada cop l'RSC serà més important sinó centrar-se en ara i aquí: servir el que vol la gent a costa de cremar-ho tot. Incompliments, plagis, insostenibilitats, explotació, opacitat, falsedats...

I doncs?

Ens trobem un cop més davant la incapacitat i lentitud per part de les administracions públiques. De fet, ni n'he parlat en la reflexió. Però és evident que alguna cosa més haurien de fer.

Urgeix incrementar la consciència social: una mateixa persona pot anar a un concert de ColdPlay vestida amb Shein. El fet que hi hagi empreses amb propòsit i que mostrin el seu activisme públicament hi ajuda. Però aquesta és una feina de tots els actors.

Cal fer un abordatge holístic per part de les empreses: la responsabilitat social afecta a tots els vectors d'impacte. Està molt bé que ColdPlay faci activisme sols en la matèria ambiental, però seria bo que el model de gestió fos complet. Desconec, per exemple, com gestionen la fiscalitat, i ho poso sols a títol d'exemple sense cap intencionalitat.

Ens cal també fer denúncia social, si bé el fet que no tinguin establiments físics no ho posa fàcil. Cal traslladar socialment les conseqüències concretes que té el comportament corporatiu d'una empresa com aquesta.

Cal contribuir a posar en valor el que fan les empreses més compromeses socialment, no sols per premiar-les en el mercat sinó per transmetre a la població i especialment a les noves generacions que hi ha maneres diferents de fer les coses.

[ARTÍCULO] Alguien puede ir vestido de Shein a un concierto de ColdPlay: convivencia de tendencias divergentes en responsabilidad social empresarial

A medida que la RSC ya no es sólo la gestión de unos compromisos éticos y de sostenibilidad sino que se va convirtiendo en un modelo de competición es normal que algunas empresas hagan bandera de ello mientras que otras no hagan ni un mínimo esfuerzo. Competir con una estrategia es una elección. Y estos dos casos de actualidad, que corresponden a dos sectores de actividad económica muy distintos, nos lo muestran bien claro.

Dos sectores muy diferentes

Uno es del sector de la moda textil, un sector que hace muchos años que es observado con lupa por sus impactos laborales, ambientales, económicos, sociales... Las grandes empresas del sector han ido avanzando en la gestión de la RSC si bien arrastran un pecado original que imposibilita la excelencia en responsabilidad social: el modelo de moda rápida, que obliga a generar nuevas colecciones contra reloj con renovación constante de stocks y fomento de una cultura del consumo poco sostenible. Por debajo, pequeñas empresas han optado por competir con modelos intensos de responsabilidad social y llegar a segmentos de clientela sensible, pero sin capacidad para hacer tambalear el modelo dominante.

El otro es un sector sobre el que no existían tantas expectativas porque cuando hablamos de cultura y espectáculo los enfoques de sostenibilidad todavía tienen un carácter de valor añadido, sin una exigencia tan grande como pueda haber en el textil, aparte de la diferencia evidente de impacto.

Tendencias e inercias

Sería fácil pensar que en el sector textil hay una tendencia y que, aunque les cueste, cualquier empresa debería ir incorporando buenas prácticas, a no ser que se conforme en permanecer en la mediocridad o bien estar expuesta a litigios permanentes y pérdida reputacional. 

Por el contrario, en el sector de los espectáculos, la tendencia se está produciendo más por parte de los organizadores de los eventos, empezando por los grandes eventos deportivos por ejemplo. Pero todavía no existía una expectativa en el compromiso avanzado por parte de los grupos musicales. Por tanto, por inercia se podría ir haciendo, pasito a pasito, sin un escrutinio público perjudicial.

Dos opciones estratégicas

Os presento dos casos contraintuitivos: Shein y ColdPlay. ¿Qué ocurre si cuando el sector del espectáculo musical todavía no dispone de abanderados de la sostenibilidad alguien lo levanta primero? ¿Qué ocurre si, aunque la sostenibilidad parezca el discurso dominante, alguien opta por atender a las demandas de un segmento de mercado al margen de ningún compromiso? En positivo y negativo, representan dos buenos contraejemplos.

No es que otros grupos musicales no hayan incorporado buenas prácticas, pero es que ColdPlay ha hecho bandera de ello. Suspendieron conciertos y ahora, cuando han podido mejorar los impactos, vuelven. Casualmente han tenido la pandemia de por medio, lo que minimizó las pérdidas en estos dos años pero que les da una pátina de credibilidad y autenticidad y, por eso, los sitúa en una de las tendencias más interesantes: el activismo empresarial como expresión de un sentido de propósito. El hecho de ser los primeros aumenta el retorno del compromiso ya que pasa a ser no sólo un valor de la organización sino que se convierte en un atributo, es decir, un valor que forma parte de la propuesta de valor.

La banda musical ColdPlay canceló su gira de 2019 con el propósito de no afectar más al medio ambiente y difundió la Playlist for Earth con el fin de que la música sea el motor de cambio que el planeta necesita. Y este trabajo ahora se verá reflejado en su gira 2022 con una serie de compromisos ambientales. Aprovechando que hoy se ha sabido que el próximo verano volverán a Barcelona, ​​aportamos los 30 compromisos de la banda en esta entrada: 30 compromisos ambientales de Coldplay para su gira 2022.

El caso de Shein

En cuanto a Shein, podríamos hacer la siguiente reflexión: hace dos o tres decenios algunas empresas recuperaron el sentido de estrategia tratando de diferenciarse respecto a un modelo que se había convertido en casi único, competir por el precio minimizando costes. La opción de Shein es volver al modelo de precios bajos sin matices y volviendo a la casilla de salida en lo que respecta al nulo interés por las externalidades generadas. 

En defensa del modelo estratégico de precios bajos, también llamado de excelencia operativa, debemos decir que no debe suponer una pérdida de calidad ni tiene por qué desconsiderar la aplicación de prácticas de responsabilidad social. Se puede estar en un modelo que minimice costes y tenga una operativa excelente haciendo las cosas bien. Pero éste no es el caso de Shein, que parece que no se preocupa demasiado ni por la calidad, ni por la RSC, ni por el cumplimiento legal. 

Y también hacen bandera de su modelo. Pueden permitírselo porque, junto a una generación de jóvenes muy comprometidos, todavía hay un gran grueso de la población y también mucha gente joven que no creen que la sostenibilidad del Planeta tenga que pasar por su propio sacrificio, ya que así es como lo deben interpretar. Shein promociona la idea de ponerse una pieza dos veces y comprar una nueva. De hecho, no han hecho sino llevar al límite el modelo que puso en marcha Inditex. Además, casi todo lo que producen es con poliéster, que viene del petróleo y cada prenda llega envuelta con bolsas de plástico. 

Con menos de quince años de vida, la empresa china Shein ha crecido a un ritmo estratosférico y ha conseguido desafiar por completo a la industria de la moda rápida (fast fashion): valorada en 100.000 millones de dólares, vale tanto como Zara y H&M juntas. Han copiado un modelo de éxito limpiándolo de cualquier sobrecoste, incluida la calidad. Aunque nos gusta decir que no debemos mirar el coste de la calidad y de la sostenibilidad sino el coste de la no-calidad y la no-sostenibilidad... pero en este caso la fórmula no aplica porque está pensada para un entorno en que la empresa quiera perdurar en el tiempo y en el que el contexto de negocio (social y legal) se muestre mínimamente exigente. 

Pero en ese caso no es así. Shein es el ejemplo de negocio que crece muy rápidamente, se mantiene un tiempo y cuando la fórmula se agota, desaparece , dice un experto. Se puede leer en Vilaweb: El fenómeno Shein: ¿qué se esconde tras el gigante de la moda que hace la competencia en Inditex? Algoritmos agresivos y 'hauls' en TikTok, así es como la marca china arrasa entre los jóvenes. Se dicen cosas como: Muchos clientes se quejan de que hay cosas que no llegan o que no son como se esperaban, pero esto no suele ser un factor para dejar de comprar: “Como son compras que se hacen en masa, en grandes volúmenes, a la mayoría de usuarios les compensa. Si piden diez piezas y llegan ocho, como en conjunto les ha salido muy barato, lo aceptan”, dice Bornao. Por otra parte, los productos que se devuelven, rara vez llegan hasta el almacén. La mayoría se acumulan en vertederos, dado que resulta más económico destruirlos que hacerlos llegar al punto de origen.

La gran diferencia con el modelo de bajo precio dominante de hace unos lustros no es sólo esa falta de responsabilidad, es que ésta se basa en algoritmos inteligentes capaces de saber todo lo que quiere el consumidor. Esto les permite no abordar las expectativas según las cuales cada vez la RSC será más importante sino centrarse en aquí y ahora: servir lo que quiere la gente a costa de quemarlo todo. Incumplimientos, plagios, insostenibilidades, explotación, opacidad, falsedades...

¿Y entonces?

Nos encontramos una vez más ante la incapacidad y lentitud por parte de las administraciones públicas. De hecho, ni he hablado de ello en la reflexión. Pero es evidente que algo más deberían hacer.

Urge incrementar la conciencia social: una misma persona puede ir a un concierto de ColdPlay vestida con Shein. El hecho de que haya empresas con propósito y que muestren su activismo públicamente ayuda. Pero éste es un trabajo de todos los actores.

Es necesario realizar un abordaje holístico por parte de las empresas: la responsabilidad social afecta a todos los vectores de impacto. Está muy bien que ColdPlay haga activismo sólo en la materia ambiental, pero sería bueno que el modelo de gestión fuera completo. Desconozco, por ejemplo, cómo gestionan la fiscalidad, y lo pongo solo a título de ejemplo sin intencionalidad alguna.

Debemos también hacer denuncia social, si bien el hecho de que no tengan establecimientos físicos no lo pone fácil. Es necesario trasladar socialmente las consecuencias concretas que tiene el comportamiento corporativo de una empresa como ésta.

Hay que contribuir a poner en valor lo que hacen las empresas más comprometidas socialmente, no sólo para premiarlas en el mercado sino para transmitir a la población y especialmente a las nuevas generaciones que existen diferentes maneras de hacer las cosas.

30 compromisos ambientals de Coldplay per a la seva gira 2022

La banda musical Coldplay va cancel·lar la seva gira del 2019 amb el propòsit de no afectar més el medi ambient i va difondre la Playlist for Earth amb la finalitat que la música sigui el motor de canvi que el planeta necessita. I aquest treball ara es veurà reflectit a la seva gira 2022 amb un seguit de compromisos ambiental. Aprofitant que avui s'ha sabut que el proper estiu tornaran a Barcelona, aportem els 30 compromisos de la banda.

30 compromisos ambientals de Coldplay: Music of Spheres

Music of Spheres Tour serà la vuitena gira de Coldplay, que té com a objectiu promocionar l'àlbum que porta el mateix nom. Aquest tour es realitzarà al llarg del 2022 per més de 10 països, a més, marcarà el retorn de la banda als escenaris després de la pandèmia i després d'assegurar-se de generar el menor impacte ambiental amb les presentacions. En general, els esdeveniments artístics demanen diferents insums i activitats que generen una empremta ecològica, per això dins de la gira 2022 de Coldplay s'estableixen tres principis: reduir, reinventar i restaurar ; amb la finalitat que la gira sigui sustentable. S'hi inclouen des de viatges, menjar i per descomptat les accions dels seus fans.

1. Reduir emissions de CO2

Les emissions de CO2 són unes de les que contribueixen més a l'escalfament global. Per aquest motiu, un dels compromisos ambientals de Coldplay a la seva gira Music of Spheres consisteix a reduir les seves emissions 50% en relació amb les seves últimes presentacions (2016-2017), de la mateixa manera, treballar amb els seus socis i col·laboradors per reduir les seves emissions . Aquest compromís és l'eix rector de la gira sustentable. La seva estratègia s'orienta en els Objectius Basats en Ciència , per si això fos poc, està creant un banc de carboni. A més, de la mà d'especialistes en sostenibilitat investiga la seva petjada ambiental i les eines per reduir-la.

2. Primer els sustentables

Un element important per als concerts és lenergia que es necessita per muntar lespectacle. És per això que un dels compromisos ambientals de Coldplay és donar prioritat a les xarxes elèctriques 100% renovables, per la qual cosa la gira iniciarà a Costa Rica , ja que és un país amb 98% d'energia d'aquest tipus. Aquesta nació centreamericana té sis anys oferint energia neta a la població. Coldplay, en reduir els impactes ambientals, sap que l' energia verda és primordial.

3. Biocombustibles

Per reduir l'impacte ambiental de la gira, dins dels compromisos ambientals de Coldplay, hi ha el fet de no utilitzar combustibles fòssils, per la qual cosa altres alternatives estaran presents són els biocombustibles. Un d'ells és l'oli vegetal hidrotractat (HVO per les sigles en anglès) que es recicla a partir d'olis de cuina usats i no conté oli de palma. Aquest biocombustible pot reduir les emissions del generador fins a un 90%. Per això, s'usarà als seus autobusos i camions sempre que sigui possible.

4. Sistema de bateries

Si bé els biocombustibles són una forma excel·lent de substituir els combustibles fòssils, la realitat és que no sempre és possible, a més l'energia també es requereix a l'escenari. Per això, Coldplay, d'acord amb el seu principi de reinvertar, es va unir amb BMW per desenvolupar la primera bateria per a espectacles mòbil i recarregable. Aquesta us brindarà l'energia elèctrica necessària durant les presentacions en viu amb més de 40 bateries d'automòbils reciclables i serà una forma innovadora de reduir les vostres emissions de CO2.

5. Viatge

Coldplay assumeix aquest compromís ambiental des del planejament de la gira 2022 per disminuir els viatges aeris al mínim. Tot i això, per traslladar-se d'un país a un altre, els vols són inevitables, per la qual cosa es procuraran vols comercials. Per aquestes decisions, la banda es compromet a pagar un recàrrec per l'ús de Combustibles d'Aviació Sostenible. Aquest combustible està fet de materials de rebuig renovables i pot reduir les emissions dels viatges aeris fins a un 80%. Això se suma a l'ús de biocombustibles, així com utilitzar sempre que sigui possible cotxes elèctrics.

6. Il·luminació, so i energia solar

Per a l'escenari també cal energia, especialment llums, per la qual cosa s'instal·laran plaques solars als escenaris on es presenti la banda i aquestes començaran a carregar-se tan aviat com arribi al lloc. A més, es faran servir pantalles LED de baix consum, làser i sistema d'il·luminació. Al so s'implementarà un sistema de megafonia amb fins a un 50% menys de consum d'energia en comparació de la gira anterior que reduirà dràsticament el soroll ambiental fora dels llocs, disminuint la contaminació auditiva.

7. Escenari

Dins dels compromisos ambientals de Coldplay una de les seves activitats és enviar un «genet de sostenibilitat» a avaluar els llocs i estadis per saber si es compleixen els compromisos ambientals. Especialment, sobre l'escenari es va pensar que es construirà amb una combinació de materials lleugers, baixos en carboni i reutilitzables (inclòs el bambú i l'acer reciclat) que es poden reutilitzar o reciclar adequadament al final de la gira.

8. Polseres LED

Les polseres LED són en cert sentit una signatura de la banda, però també una forma dinteractuar amb el públic i fer-los part del xou. Aquesta idea es va presentar per primera vegada el 2012 a la gira Mylo Kyloto, activitat que va ser impulsada per un dels fans. Per no perdre aquesta interacció i continuar conservant els compromisos ambientals de Coldplay, les polseres LED estaran fetes de materials 100% compostable a base de plantes. A més, la producció es reduirà un 80% a través de la recol·lecció, esterilització i recàrrega de les polseres després de cada espectacle. Diversió i cura ambiental!

9. Efectes especials

Dins dels concerts les i els artistes observen la manera d'innovar per entretenir el seu públic, per la qual cosa alguns efectes especials, pirotècnia i fins i tot confeti, són emprats. Tot i això, cadascuna d'aquestes eines ocasiona una empremta ambiental. Dins els compromisos ambientals de Coldplay per fer els seus xous més sostenibles es troben les següents mesures:

• El confeti utilitzat durant l'espectacle serà 100% biodegradable.
• Requerirà una quantitat significativament menor de gas comprimit per a la ignició que a les gires anteriors.
• La pirotècnia serà sostenible: té menys càrrega explosiva i noves fórmules que redueixen o eliminen en gran mesura els productes químics nocius.  
•  Tots els tubs i suports són biodegradables o reciclables.

10. Aficionats: viatges i energia cinètica

L'afició de la banda ocupa un lloc especial dins dels compromisos ambientals de Coldplay. Especialment amb dues accions: els seus viatges i la seva energia. El grup utilitzarà energia cinètica, per això s'instal·larà sòl cinètic a l'estadi i els voltants. Aquesta tecnologia permet que els moviments de les i els fans es converteixin en energia que formarà part del combustible de l'espectacle. L'expressió “la teva energia ens mou” serà totalment encertada.

Un altre punt important és la mobilitat ja que l'afició necessita arribar a l'espectacle i anar-se'n en un transport. Per això la banda s'ha associat amb  SAP per desenvolupar una aplicació de recorregut gratuït que encoratja les i els fans a utilitzar transport baix en carboni cap ai des dels espectacles. A més, els fans que es comprometin a viatjar amb baixes emissions de carboni rebran un codi de descompte. Coldplay pensa en sustentabilitat i els seus fans com els seus aliats.

11. Aigua

Generalment quan es pensa en concerts no es pensa a l'aigua, tret de la set que se sent per descarregar tanta energia. Coldplay també va incloure això dins els seus compromisos ambientals, per la qual cosa incentiva els seus fans a portar ampolles reutilitzables ja que hi haurà aigua gratuïta a cada xou. A més, va establir una clàusula de sostenibilitat: La nostra clàusula de sustentabilitat demanarà als llocs que introdueixin aixetes airejades, inodors de baixa descàrrega i que redueixin la pressió de l'aigua per alleujar el malbaratament d'aigua.

12. Rebuig

Els residus són tot un tema a tenir en compte, per això es troba dins dels compromisos ambientals de Coldplay i l'estratègia que cal seguir és:

• Reutilitzar: D'acord amb el compromís de l'aigua s'esforçarà per eliminar la venda d'ampolles d'aigua de plàstic d'un sol ús i seran substituïdes per alternatives reutilitzables.
• Reciclatge: Establirà programes de reciclatge dins l'estadi on encara no s'hagin implementat.
• Donar suport: La gira també ajudarà a netejar les deixalles més enllà dels propis concerts en patrocinar el treball de The Ocean Cleanup.

13. Dinar

Chris Martin, Jon Buckland, Guy Berryman i Will Champion —integrants de Coldplay— i tot el seu staff necessiten alimentar-se, per això una de les estratègies per a la sostenibilitat de la gira és fer-ho a través de:

• Origen local: Els productes orgànics s'obtindran de proveïdors locals o granges que practiquin tècniques d'agricultura regenerativa.
• Laboratori: La banda està donant suport al desenvolupament d'aliments cultivats de forma sintètica i al laboratori.

14. Plantes

La preocupació pel menjar no és només perquè és una necessitat humana, sinó perquè les emissions de carboni dels aliments poden representar fins al 20% de la petjada de carboni d'una persona. Aquesta xifra s'acompanya de la petjada que deixa la ramaderia , la qual contribueix al 14.5% de totes les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle vinculades a l'acció humana. Això sense tenir en compte les condicions en què els animals es troben que moltes vegades són inadequades per viure lliurement. En aquest context, un dels compromisos ambientals de Coldplay és que tots els menús de càtering de la seva tripulació i staff tindran opcions a base de plantes i sense carn com a estàndard.

15. Residus de menjar

El menjar també té residus, de vegades un maneig descuidat pot ocasionar danys ambientals com la producció de metà. Per evitar-ho, els compromisos ambientals de Coldplay són:

• Banc daliments: En associació amb els bancs daliments locals donaran els aliments excedents.
• Composta: Les deixalles orgàniques, com ara closques de vegetals i restes es compostaran sempre que sigui possible.

16. Mercaderies

Els compromisos ambientals de Coldplay també inclouen verificar les cadenes de subministrament, per això s'assegurarà que tota la mercaderia sigui d'origen sostenible i ètic. A més:

• Tots els plàstics i polièsters (quan sigui possible) es reemplaçaran amb alternatives naturals com el cotó orgànic.
• Tota la mercaderia i l'empaquetatge seran 100% lliures de plàstic verge.
• La mercaderia reciclada estarà disponible als llocs i en línia.
• Tots els productes s'obtindran de proveïdors que demostrin pràctiques laborals ètiques, inclosos els salaris justos i les bones condicions de treball.
• Els envasos de plàstic se substituiran per paper o cartró reciclat i bosses compostables.

Per si no n'hi hagués prou, la banda encoratjarà dins dels llocs on es desenvolupin els seus xous que reflecteixin aquests estàndards en les seves concessions de menjar.

17. Client Earth

Per a Coldplay, una de les estratègies a favor de l'ambient que ha sostingut són les aliances i les bones obres. De fet, el 10% de tot el que guanyin (gires, discos, publicacions, entre d'altres) serà donat a un fons per a bones causes ambientals i socials. A continuació, en ressaltem algunes com la de Client Earth.

Els músics i la indústria de la música tenen una oportunitat única de connectar-se amb audiències que comparteixen el compromís amb un futur millor.

Som increïblement afortunats que Coldplay ens recolzi des de fa molt de temps i sigui el nostre amic. El suport que veurem com a resultat d‟aquesta gira serà fonamental per ajudar-nos a impulsar l‟acció cap a un món on les persones i la natura prosperin juntes.

James Thornton, CEO i Fundador de ClientEarth.

18. One Tree Planted

Un altre dels beneficiaris d'aquest fons és One Tree Planted amb qui Coldplay ja té experiència treballant, ja que el 2021 van tenir l'oportunitat de presentar vuit dissenys de samarretes basats en els vuit àlbums de la banda, tenint un bon propòsit: Per cada samarreta venuda d'origen ètic estem ajudant els esforços de reforestació global en plantar un arbre amb One Tree Planted.

19. The Ocean Clean Up

The Ocean Clean Up és una fundació que evita que residus plàstics entrin a l'oceà a través de desenvolupar tecnologia per extreure'ls. El 2021, la banda ha participat d'aquests esforços i el 2022 un dels compromisos ambientals de Coldplay és continuar amb aquest objectiu: Sense acció, hi podria haver més plàstic que peixos als oceans per al 2050, raó per la qual el treball de The Ocean Cleanup és tan vital. Estem orgullosos de patrocinar l'Interceptor 005, també conegut com a Neon Moon 1, que atraparà milers de tones de deixalles abans que arribin a l'oceà.

20. The Food Forest Project

Per Coldplay, ajudar diversos projectes és una forma de visibilitzar aquests esforços i orientar la seva preocupació pels problemes ambientals i socials. Per això, donen suport a The Food Forest Project com a part dels seus compromisos ambientals. Aquesta organització planta boscos alimentaris amb la finalitat de combatre problemes com l'aïllament social, l'esgotament de l'hàbitat, l'accessibilitat dels aliments d'origen local i ajudar a curar les terres agrícoles i industrials de cultiu intensiu. El projecte és completament sostenible i funciona com un sistema de circuit tancat, sense rebuig.

21. Seafields

Una manera de reduir les emissions que provoquen l'escalfament global i el canvi climàtic és mitjançant el segrest de carboni. És a dir, que la naturalesa o per mitjà d'altres opcions s'absorbeixin les emissions excedents. Aquest és l'objectiu de Seafields i Coldplay col·labora amb aquesta estratègia: Seafields té com a objectiu eliminar 1 Gt de CO2 de l'atmosfera cada any utilitzant sargaç flotant. Desenvoluparem i provarem tecnologies en alta mar per a aqüicultura, collita, processament, empaquetatge i enfonsament de sarga per gestionar de manera sostenible i eficient aquestes algues marines per al segrest de carboni segur i natural a llarg termini.

22. Knowladge Peel

Un dels projectes que recolza Coldplay és  Zisize Sustainable Power el qual té com a objectiu ajudar escoles desafavorides perquè deixin enrere la pobresa energètica. Aquest projecte uneix l'energia solar, fintech , i la comunitat global de finançament per assolir la seva meta. Com que funciona amb un finançament col·lectiu, els compromisos ambientals de Coldplay són essencials perquè Knowladge Peel pugui fer que més escoles transitin a una energia sostenible.

23. Substeinable Food Trust

Una altra de les organitzacions que es beneficia del 10% del fons de Coldplay és Susteinable Food Trust, que va ser fundada el 2011 amb la missió d'«accelerar la transició cap a sistemes alimentaris i agrícoles més sostenibles» i, per aconseguir-ho, Susteinable Food Trust estableix tres eixos d'acció:

• Lideratge i col·laboració:  Influir en persones i organitzacions en llocs de lideratge, col·laborant amb altres que comparteixen la nostra visió.
• Recerca i polítiques:  Ús d'evidència sòlida per promoure millors polítiques i pràctiques per avançar en la comprensió del canvi que cal.
• Comunicacions:  Encoratjar i apoderar l'acció individual i col·lectiva a través del compromís a totes les plataformes.

24. Farmer Under The Radar

Aquest projecte recolzat per Coldplay es fonamenta en l'agricultura regenerativa, que té com a objectiu incrementar la vida silvestre dins del seu hàbitat natural, el creixement del menjar i la comunitat. La importància dels compromisos ambientals de Coldplay és que se suma a grans i xicotets esforços per l'ambient i la sostenibilitat. En aquest sentit, l' agricultura regenerativa permet evitar la degradació dels sòls, prevenir la contaminació de fonts d'aigua limítrofes al lloc, i promoure el benestar a l'agricultura animal i dels treballadors involucrats. Aquests esforços en molts sentits són locals i requereixen de grans suports per sostenir-se en el temps i Coldplay s'hi uneix com a part de la seva gira 2022.

25. Global Tech Avocates

Global Tech Avocates és una comunitat tecnològica a 20 dels països amb més creixement a l'àrea i està present en els compromisos ambientals de Coldplay 2022, a més, ha llançat la campanya Tech for Net Zero que té com a propòsit aprofitar el poder del sector privat per fer dues coses:

• Accelerar el creixement de noves empreses utilitzant tecnologia per fer front al canvi climàtic.
• Minimitzar l'impacte ambiental de startups tecnològiques a tot el món.

26. Reforestació

La desforestació és un greu problema: s'han perdut 43 milions d'hectàrees a tot el món en els darrers 13 anys. Amb aquesta preocupació al cap, Coldplay, a través de la gira 2022, finançarà la protecció de milions d'arbres acabats de plantar i la plantació d'un més per cada butlleta venut. Els espais elegits per la seva biodiversitat i sostenibilitat a llarg termini es troben al Sud-est Asiàtic, Àfrica i Austràlia.

27. Terra

La degradació del sòl  disminueix el rendiment dels cultius i la productivitat biològica del planeta, com a conseqüència pot conduir a una reducció a l'extensió de la terra productiva. Per això, la salut del sòl és fonamental per a un planeta saludable i dins dels compromisos ambientals de Coldplay es troba donar suport a:

• Projectes positius de restauració del sòl que regenerin la terra.
• Iniciatives que promoguin la biodiversitat.
• Programes de segrest de milions de tones de CO2.

28. Oceans

Les accions humanes realitzades a la terra també impacten els oceans, per la qual cosa Coldplay, a més del treball amb The Ocean Cleanup , recolzarà:

• La conservació dels oceans.
• La protecció de les espècies marines.
• La restauració de les praderies de pastures marins.
• El maneig de les floracions d'algues marines.

Aquestes accions són part del compromís integral amb els problemes ambientals, dels quals n'està conscient la banda.

29. Restauració i Conservació

Així com es poden evitar danys ambientals, també es poden restaurar i conservar els ecosistemes. Per això, Coldplay afirma: Estem orgullosos de donar suport a MyTrees Trust/Miti Yangu a Zimbabwe. Aquest projecte dirigit per la comunitat protegirà una vasta àrea nova de vida silvestre, recolzarà la regeneració del bosc i proporcionarà un hàbitat per a la vida silvestre en perill crític. A més, invertirà en projectes que restauren terres degradades promovent la biodiversitat, capturant les emissions de CO2 i brindant suport a ecosistemes com a defenses naturals contra inundacions. Tot com a part dels compromisos ambientals de Coldplay!

30. Transparència

Les accions i compromisos ambientals de Coldplay no es quedaran només a la gira 2022, sinó que transcendiran en mesurar els impactes, així com trobar millors solucions, per això treballarà amb experts del canvi climàtic:

• L'Institut Grantham de l'Imperial College de Londrees, el qual l'ajudarà a estudiar, mesurar i publicar el seu progrés.
• Canvi climàtic i medi ambient , igualment analitzarà i avaluarà les accions de la gira.
• Green Nation, plataforma de sostenibilitat de Live Nation, serà l'assessor especial dels artistes.

Això garantirà que les pràctiques sostenibles desenvolupades es comparteixin, adoptin i ampliïn a la resta de la indústria.

Aquests compromisos ambientals de Coldplay si bé no són una novetat, sí que són una promesa complerta que impulsa que els seus seguidors i més facin accions a favor del medi ambient. Aquests 30 compromisos integren des de les cadenes de subministraments, els fans, fins a associacions civils preocupades per temes ambientals i socials.

Per frenar el canvi climàtic i l'escalfament global, totes les accions compten, des d'una tecnologia de punta que permetrà convertir el moviment corporal en energia fins a portar un termo en lloc de comprar ampolles plàstiques.

Tal com la banda assenyala, esperem que aquestes estratègies s'ampliïn no només a la indústria de la música, sinó dins de tot el món empresarial i en les i els consumidors, ja que les seves decisions impacten per tenir un món més sustentable.

Font: Expoknews

Canyelles habla sobre RSE en el nuevo orden mundial en un foro colombiano

Josep Maria Canyelles ha dado una charla sobre la responsabilidad social integral de las empresas en el nuevo orden mundial hacia el que se encamina la sociedad. Canyelles ha expuesto el sentido de la responsabilidad social en las empresas para pasar a abordar la vinculación con la gobernanza y el reforzamiento de sociedades desarrolladas.

La intervención ha sido realizada en un foro de Antioquia (Colombia), si bien con personas de distintos orígenes latinoamericanos. El foro lleva por nombre "Tertulia ética civil - Amigos de Carlos Upegui " y es liderado por Hernán Saldarriaga, sociólogo y periodista, que lleva muchos años impulsando la reflexión ética desde www.iletica.org.co.

Se trata de un grupo de profesionales conformado por líderes empresariales, sociales y académicos que se reúnen mensualmente desde hace quince años para abordar cuestiones de importancia para Antioquia, Colombia y el mundo.