Quines són les oportunitats i desafiaments que la Responsabilitat Social Empresària presenta a les PiMES

"Pensar en termes de pimes". Article de Josep Maria Canyelles sobre la gestió de les PIMES publicat a la revista EVOLUCIÓN de IARSE (Argentina)

La revista original es pot consultar a ISSU o en PDF.

Una prèvia. Quan es parla d'RSE sembla que hi ha un moment en què s'ha de fer un espai per treure l'existència també de les pimes i matisar que l'enfocament d'RSE s'ha d'adequar a la seva realitat. Amb major atreviment, de vegades articulem un discurs segons el qual el que hauríem de fer és ni més ni menys que pensar en termes de pimes, atès que són la immensa majoria, i després fer l'excepció o el matís per a les grans. Em situo en aquesta segona opció, més quan observo com moltes pimes desenvolupen amb gran naturalitat l'enfocament RSE.

Hi ha alguna cosa... A la part del meu dia a dia que em dedico a fer consultoria, tinc la fortuna de poder treballar amb organitzacions de dimensions molt diferents. En general, es pot apreciar un diferència en el treball amb la gran empresa i amb la pime: hi ha alguna cosa... Quan a la gran empresa s'aborda aquest enfocament de gestió és perquè s'ha decidit, hi ha raons i càlculs. A la pime també però el factor cultural i fins i tot intuïtiu afecta més. En aquesta pime compromesa es dóna una alineació entre els valors de la propietat i els valors de l'empresa, i això provoca que hi hagi alguna cosa... Ja ho tinc! Autenticitat! Efectivament s'ensuma un sentit del compromís més integral. No ha de ser entès com una crítica a ningú sinó al contrari, un factor positiu i distintiu per a moltes pimes.

El descobriment. De fet, la manera com els seus propietaris/àries i directius/ives gestionen les PIMES ja sol anar acompanyat d'una gran dosi de responsabilitat: tracten bé els clients i els socis comercials, es preocupen de l'equip, procuren que l'empresa es comporti com un 'bon ciutadà' dins de la comunitat local i, de manera creixent, tenen un respecte pel medi ambient. El gran salt es produeix quan aquest empresari/ària descobreix que aquest comportament responsable pot ser una gran estratègia de creació de valor i de posicionament, i que, més enllà del necessari compliment de les normes legals i la minimització de riscos i litigis de futur, li aporta l'oportunitat de crear llaços de confiança amb els seus grups d'interès.

L'actitud. Com més petita és una empresa  -podem arribar a les microempreses o fins i tot als autònoms- veiem que aquest sentit de compromís cap a la societat es basa en una actitud, una manera d'estar, una manera de relacionar-se. Les empreses més grans haurien avui aprendre molt d'aquesta actitud i recuperar la capacitat de dialogar, de convertir cada interacció comercial en un diàleg i aquest en una font de coneixement, millora i innovació. L'RSE necessita una actitud, no només una declaració de valors corporatius al web. No podem passar dels valors corporatius a la memòria corporativa sense una actitud corporativa. Sense exageracions, aquí la pime sempre és millor.

Gestió. Però amb l'actitud  -absolutament fonamental- no en tenim prou per parlar d'RSE. Cal passar de l'actitud a la gestió, perquè només una gestió sistematitzada ens permetrà assegurar el pas dels compromisos als resultats, i aquí de vegades l'empresa petita falla perquè deixa aquest espai de planificació a la intuïció i improvisació. Aquí es veu com les empreses ben gestionades, siguin petites o grans, amb sistemes de gestió estructurats, són les que poden integrar l'RSE en la seva gestió sense que els sigui un esforç desmesurat. Les pimes ben gestionades van integrant l'RSE, les empreses que han buscat durant anys l'excel·lència de gestió ara també busquen l'excel·lència social, i no és rellevant la dimensió de l'empresa. Si només hi ha actitud sense gestió no podem parlar d'RSE. Sovint el repte no és que gestionin l'RSE sinó que millorin la seva gestió en general: l'RSE ja arribarà amb la bona gestió quan hi ha l'actitud. Algunes empreses grans tenen una RSE integrada però poc integral, mentre algunes pimes tenen una RSE integral però poc integrada.

Valor compartit. Per això, la pime necessita una metodologia que li sigui propera, que la pugui integrar amb facilitat, i que serveixi per assegurar uns resultats a partir d'uns valors i un model de gestió, aportant eines per al desenvolupament organitzacional que permeti millorar la capacitat de resposta a un entorn canviant. La metodologia els ha de permetre equilibrar la integració dels cinc vectors de la sostenibilitat en un model de gestió de la complexitat apte per a crear valor, no com merament una imposició de l'entorn sinó com una nova capacitat per a formular el model estratègic a partir de noves capacitats, nova generació de confiances, nous models de producció i innovació, noves propostes de valor. Sovint, la pime, que no sol tenir una gran pressió dels stakeholders, incorpora l'RSE amb una orientació estretament vinculada al model d'empresa.

Emprenedoria. El concepte de sostenibilitat definitivament s'incorpora al món de la gestió empresarial i en la forma en què es concep el paper de l'empresa al segle XXI, i es relaciona no només amb els impactes a l'entorn sinó també amb la sostenibilitat del mateix projecte empresarial. Més enllà del legítim interès particular de generar avantatge competitiu, el compromís per part de les pimes, aporta externalitats molt positives com la cohesió de la societat, l'enfortiment del teixit empresarial local i la creació de riquesa per al conjunt de la comunitat. I un detall gens menyspreable en segons quin context: la dignificació de la figura empresarial, els emprenedors, empresaris i empreses. Els nous emprenedors/es i han de fer néixer empreses amb l'ADN de l'RSE inserit en la seva pròpia missió, valors i visió. Permeteu-me que us convidi a la meva perspectiva a partir de tres exemples on he estat involucrat:

1. El programa tRanSparÈncia (Consell de Cambres de Comerç de Catalunya), pioner al món, orientat a la gestió de la cadena de provisió, amb el suport de Global Reporting Initiative. 11 empreses grans van convidar 64 pimes catalanes de les seves cadenes de proveïment per a començar a gestionar la respectiva RSE. --> A vegades les pimes necessiten un impuls i un reconeixement des de la seva cadena de valor.

2. La iniciativa Penedès · Destinació Turística Responsable, aplicant el model de Territori Socialment Responsable al sector turístic, ha permès que 20 microempreses i pimes de subsectors turístics (allotjament, cellers, transport, esport, comerç, esdeveniments, museus...) hagin començat a gestionar l'RSE amb un orientació al territori, a les aliances, al sector... --> A vegades les pimes necessiten un impuls i un reconeixement des del seu sector i territori.

3. La iniciativa respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de l'RSE a Catalunya, una organització com hi ha en molts països, però que ha té una pertinença casualment al 50% per a pimes i grans. --> A vegades les pimes han de prendre consciència que no s'han de sentir menors davant les grans quan ens referim a RSE.

En la nova societat la responsabilitat s'ha convertit en un actiu central de les competències essencials i molts empresaris petits i mitjans s'hi poden sentit molt còmodes i ben posicionats. Però hem de trobar la manera de donar-los suport amb sentit. Per exemple  -i relacionant-lo amb els exemples que he anotat- sovint es troben més còmodes en models de gestió vinculats a una cadena, a un sector o sota un model de territori socialment responsable. I donant-los oportunitat de liderar per ells mateixos, amb poc paternalisme i posant el focus en els lideratges existents en pimes reals i d'èxit.

Cuáles son las oportunidades y desafíos que la Responsabilidad Social Empresaria presenta a las PyMES

"Pensar en términos de pymes". Artículo de Josep Maria Canyelles sobre la gestión de las PYMES publicado en la revista EVOLUCIÓN de IARSE (Argentina)

La revista original se puede consultar en ISSU o en PDF.


Una previa. Cuando se habla de RSE parece que hay un momento en que se debe hacer un espacio para sacar la existencia también de las pymes y matizar que el enfoque de RSE de debe de adecuar a su realidad. Con mayor atrevimiento, a veces articulamos un discurso según el cual lo que deberíamos hacer es ni más ni menos que pensar en términos de pymes, dado que son la inmensa mayoría, y después hacer la excepción o el matiz para las grandes. Me sitúo en esta segunda opción, más cuando observo como muchas pymes desarrollan con gran naturalidad el enfoque RSE.

Hay algo... En la parte de mi día a día que me dedico a hacer consultoría, tengo la fortuna de poder trabajar con organizaciones de tamaños muy distintos. En general, se puede apreciar un diferencia en el trabajo con la gran empresa y con la pyme: hay algo... Cuando en la gran empresa se aborda este enfoque de gestión es porque se ha decido, hay razones y cálculos. En la pyme también pero el factor cultural e incluso intuitivo afecta más. En esa pyme comprometida se da una alineación entre los valores de la propiedad y los valores de la empresa, y eso provoca que haya algo... Ya lo tengo! Autenticidad! Efectivamente se huele un sentido del compromiso más integral. No debe ser entendido como una crítica a nadie sino lo contrario, un factor positivo y distintivo para muchas pymes.

El descubrimiento. De hecho, la forma en que sus propietarios/as y directivos/as gestionan las PYMES ya suele ir acompañado de una gran dosis de responsabilidad: tratan bien a sus clientes y sus socios comerciales, se preocupan del equipo, procuran que su empresa se ​​comporte como un 'buen ciudadano' dentro de la comunidad local y, de manera creciente, tienen un respeto por el medio ambiente. El gran salto se produce cuando este empresario/a descubre que este comportamiento responsable puede ser una gran estrategia de creación de valor y de posicionamiento, y que , más allá del necesario cumplimiento de las normas legales y la minimización de riesgos y litigios de futuro, le aporta la oportunidad de crear lazos de confianza con sus grupos de interés.

La actitud. Cuanto más pequeña es una empresa -podemos llegar a las microempresas o incluso a los autónomos- vemos que ese sentido de compromiso hacia la sociedad, se basa en una actitud, una manera de estar, una manera de relacionarse. Las empresas más grandes deberían hoy aprender mucho de esa actitud y recuperar la capacidad de dialogar, de convertir cada interacción comercial en un diálogo y éste en una fuente de conocimiento, mejora e innovación. La RSE necesita una actitud, no sólo una declaración de valores corporativos en el web. No podemos pasar de los valores corporativos a la memoria corporativa sin una actitud corporativa. Con menos aspavientos, ahí la pyme suele ser mejor.

Gestión. Pero la actitud -absolutamente fundamental- no nos basta para hablar de RSE. Hace falta pasar de la actitud a la gestión, porque sólo una gestión sistematizada nos permitirá asegurar el paso de los compromisos a los resultados, y ahí a veces la empresa pequeña falla porque deja este espacio de planificación a la intuición e improvisación. Ahí se ve cómo las empresas bien gestionadas, sean pequeñas o grandes, con sistemas de gestión estructurados, son las que pueden integrar la RSE en su gestión sin que les sea un esfuerzo desmesurado. Las pymes bien gestionadas van integrando la RSE, las empresas que han buscado durante años la excelencia de gestión ahora también buscan la excelencia social, y no es relevante la dimensión de la empresa. Si sólo hay actitud sin gestión no podemos hablar de RSE. A menudo el reto no es que gestionen la RSE sino que mejoren su gestión en general: la RSE ya llegará con la buena gestión cuando hay la actitud. Algunas empresas grandes tienen una RSE integrada pero poco integral, mientras algunas pymes tienen una RSE integral pero poco integrada.

Valor compartido. Por ello, la pyme necesita una metodología que le sea próxima, que la pueda integrar con facilidad, y que sirva para asegurar unos resultados a partir de unos valores y un modelo de gestión, aportando herramientas para el desarrollo organizacional que permita mejorar la capacidad de respuesta a un entorno cambiante. La metodología les debe permitir equilibrar la integración de los cinco vectores de la sostenibilidad en un modelo de gestión de la complejidad apto para crear valor, no como meramente una imposición del entorno sino como una nueva capacidad para formular el modelo estratégico a partir de nuevas capacidades, nueva generación de confianzas, nuevos modelos de producción e innovación, nuevas propuestas de valor. A menudo, la pyme, que no suele tener una gran presión de los stakeholders, incorpora la RSE con una orientación estrechamente vinculada al modelo de empresa.

Emprendeduría. El concepto de sostenibilidad definitivamente se incorpora al mundo de la gestión empresarial y en la forma en que se concibe el papel de la empresa en el siglo XXI, y se relaciona no sólo con los impactos en el entorno sino también con la sostenibilidad del mismo proyecto empresarial. Más allá del legítimo interés particular de generar ventaja competitiva, el compromiso por parte de las PYMES, aporta externalidades muy positivas como la cohesión de la sociedad, el fortalecimiento del tejido empresarial local y la creación de riqueza para el conjunto de la comunidad. Y un detalle nada despreciable en según qué contexto: la dignificación de la figura empresarial, los emprendedores, empresarios y empresas. Los nuevos emprendedores/as ya deben hacer nacer empresas con el ADN de la RSE inserto en su propia misión, valores y visión.

Permítanme que les invite a mi perspectiva con tres ejemplos donde he estado involucrado:

1. El programa tRanSparÈncia (Consell de Cambres de Comerç de Catalunya), pionero en el mundo, orientado a la gestión de la cadena de provisión, con el apoyo de GRI. 11 empresas grandes invitaron a 64 pymes catalanas de sus cadenas para empezar a gestionar su RSE. --> A veces las pymes necesitan un impulso y un reconocimiento desde su cadena de valor.

2. La iniciativa Penedès · Destino Turístico Responsable, aplicando el modelo de Territorio Socialmente Responsable al sector turístico, ha permitido que 20 microempresas y pymes de subsectores turísticos (alojamiento, bodegas, transporte, deporte, comercio, eventos, museos...) hayan empezado a gestionar la RSE con un orientación al territorio, a las alianzas, al sector... --> A veces las pymes necesitan un impulso y un reconocimiento desde su sector y territorio.

3. La iniciativa respon.cat, iniciativa empresarial para el desarrollo de la RSE en Cataluña, una organización como hay en muchos países, pero que ha tiene una membresía casualmente al 50% para pymes y grandes. -->; A veces las pymes tienen que tomar la conciencia de que no tienen que sentirse menores ante las grandes cuando nos referimos a RSE.

En la nueva sociedad la responsabilidad ha convertido en un activo central de las competencias esenciales y muchos empresarios pequeños y medianos pueden sentirse muy cómodos y bien posicionados. Pero debemos encontrar la manera de apoyarlos con sentido. Por ejemplo -y relacionándolo con los ejemplos que he anotado- a menudo se encuentran más cómodos en modelos de gestión vinculados a una cadena, a un sector o bajo un modelo de territorio socialmente responsable. Y dándoles oportunidad de liderar por ellos mismos, con poco paternalismo y poniendo el foco en los liderazgos existentes en pymes reales y de éxito.

Josep Maria Canyelles

jmcanyelles@vector5.cat
www.vector5.cat

www.responsabilitatglobal.com

La revista se puede consultar en
ISSU: http://issuu.com/iarseevolucion/docs/evoluci__n_junio
PDF: https://www.dropbox.com/s/ch84b0u5mnkmry5/Evoluci%C3%B3n%20JUNIO.pdf

El municipalisme de tots els temps es mobilitza per al 9N

• Es convoca tots els càrrecs municipals que hi ha hagut des de la reinstauració de la democràcia a un gran acte a Girona el 12 de juliol en favor del 9-N
• Des de l'Associació de Municipis de Catalunya, s'ha promogut un Manifest perquè el signin els alcaldes i regidors tant actuals com aquelles persones que han exercit càrrecs electes en el passat.
• Com a ex-regidor de Vilanova i la Geltrú en el període 1995-1999 he donat suport al Manifest.

L’HORA DE DECIDIR

Els ajuntaments són la representació més genuïna, a escala local, de la voluntat popular. Expressen i canalitzen les necessitats de tots els ciutadans de benestar, d’igualtat, de justícia i de llibertat. Ho fan en la defensa concreta dels drets més elementals que s’expressen en la quotidianitat i ho fan canalitzant les aspiracions col·lectives, definint horitzons, proposant drets i valors.

Els ajuntaments de Catalunya (i els seus alcaldes i regidors), sempre conscients d’aquesta representació, han tingut un paper determinant en l’impuls i la defensa de l’autogovern i han expressat reiteradament el seu compromís amb les aspiracions col·lectives de Catalunya com a nació.

Des de la representació territorial dels governs locals, poble a poble i ciutat a ciutat, per tots els racons del país, en un mosaic de 947 municipis, els ajuntaments han fet sentir la veu dels ciutadans i ciutadanes inequívocament compromesos amb l’autogovern.

Ho han fet en tots els moments històrics que han suposat cruïlles decisives per a la definició del futur del país.

Va ser així amb la Mancomunitat, la llei que la va fer possible i els primers projectes d’Estatut; també va ser així en el tombant de la dictadura cap a la Segona República amb l’impuls decidit de l’Estatut del 1931/1932 i també ho van ser després de la dictadura franquista, amb les eleccions municipals del 1979, impulsant un ampli procés de desenvolupament de l’autonomia local i dels principis de l’autogovern recollits genèricament en el pacte de la transició i concretats en l’Estatut del 1979.

Ara, passada la primera dècada del segle XXI, Catalunya ha de fer front a un nou tombant decisiu. Les retallades successives de l’Estatut d’Autonomia del 2006 i la seva pràctica liquidació després de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 ens situen davant una pràctica ruptura d’aquell pacte del 1975-1979.

Arribats a aquest punt, els ajuntaments de Catalunya i els seus alcaldes i regidors, els actuals i els que ho han estat, manifestem i proclamem que l’únic camí possible en defensa de les llibertats individuals i col·lectives dels catalans i les catalanes és escoltar la veu del poble. És la consulta als ciutadans i ciutadanes sobre la seva voluntat pel que fa a les relacions i a l’encaix entre Catalunya i Espanya. Una consulta sobre el futur, sobre el país que volem i sobre el país que necessitem.

I és per tot això que els càrrecs municipals de Catalunya, els actuals i els que ho han estat, afirmem:

1. Que ens reafirmem en els valors del municipalisme i del catalanisme polític com el camí per satisfer i donar resposta a les necessitats més peremptòries i els anhels més profunds dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya.
2. Afirmem que el dret a decidir, que la consulta als ciutadans, és el punt de trobada de tota la ciutadania, en una actitud de radicalitat democràtica, per a escoltar la veu del poble, donar la veu al poble i definir amb llibertat el país que volem.
3. I, finalment, demanem als ajuntaments de Catalunya que es comprometin amb la celebració de la consulta i a facilitar-ne el seu desenvolupament legal en els termes que proposi el Parlament de Catalunya.

Newsletter juny - junio 2014

[ca] Ja podeu accedir a la newsletter de juny 2014, on parlem de l'experiència de la iniciativa Penedès · Destinació Turística Responsable, i també oferim nous articles i reflexions. Entreu al newsletter en català: [Responsabilitat Global] Actes sobre Destinació Turística Responsable · Juny 2014

[es] Ya pueden acceder a la newsletter de Junio 2014, donde hablamos de la experiencia de la iniciativa Penedès · Destino Turístico Responsable, y también ofrecemos nuevos artículos y reflexiones. Entren al newsletter en castellano: [Responsabilitat Global] Actos sobre Destino Turístico Responsable · Junio 2014

[ca] Veure llistat tots els newsletters
[es] Ver listado todos los newsletters

[VÍDEO] #ComUnaNoia #ComoUnaChica #LikeAGirl

Data de publicació: 26/06/2014

[ca] Utilitzant #ComUnaNoia com un insult és un dur cop en contra de qualsevol adolescent. I com que la resta de la pubertat és realment gens fàcil tampoc, és fàcil adonar-se de quin gran impacte pot tenir en l'autoestima d'una noia.

Estem donant inici a una batalla èpica per assegurar-se que les nenes de tot el món mantenen la seva confiança al llarg de la pubertat i més enllà, i fer un nou començament, mostrant-los que fer-ho #ComUnaNoia és una cosa impressionant.

"En el meu treball com a documentalista, he estat testimoni de primera mà de la crisi de confiança entre les nenes i els efectes negatius dels estereotips", va dir Lauren Greenfield, director de cinema i director del vídeo #LikeAGirl. "Quan s'utilitzen les paraules "com una noia" per significar una cosa dolenta, és profundament discapacitant. Estic orgullós d'associar amb sempre per aclarir com aquesta simple frase pot tenir un impacte significatiu i durador en les nenes i les dones. Estic molt emocionat de ser part del moviment per redefinir 'com una nena' en una afirmació positiva ".

Així doncs, digueu-nos... què feu #ComUnaNoia?

Durant els darrers 30 anys, sempre ha estat empoderant les nenes a nivell mundial, aportant educació de la pubertat a milions de nenes adolescents.


[es] Utilizando #ComoUnaChica como un insulto es un duro golpe en contra de cualquier adolescente. Y como el resto de la pubertad es realmente fácil tampoco, es fácil darse cuenta de qué gran impacto puede tener en la autoestima de una chica.

Estamos dando inicio a una batalla épica para asegurarse de que las niñas de todo el mundo mantienen su confianza a lo largo de la pubertad y más allá, y hacer un nuevo comienzo, mostrándoles que hacerlo #ComoUnaChica es algo impresionante .

"En mi trabajo como documentalista, he sido testigo de primera mano de la crisis de confianza entre las niñas y los efectos negativos de los estereotipos", dijo Lauren Greenfield, director de cine y director del vídeo #LikeAGirl. "Cuando se utilizan las palabras" como una chica "para significar algo malo, es profundamente discapacitante. Estoy orgulloso de asociarse con siempre para aclarar cómo esta simple frase puede tener un impacto significativo y duradero en las niñas y las mujeres. Estoy muy emocionado de ser parte del movimiento para redefinir 'como una niña' en una afirmación positiva ".

Así pues, dígannos... ¿qué hacen #ComoUnaChica?

Durante los últimos 30 años, siempre ha estado empoderando a las niñas a nivel mundial, aportando educación de la pubertad a millones de niñas adolescentes.

 

[en] Using #LikeAGirl as an insult is a hard knock against any adolescent girl. And since the rest of puberty's really no picnic either, it's easy to see what a huge impact it can have on a girl's self-confidence.

We're kicking off an epic battle to make sure that girls everywhere keep their confidence throughout puberty and beyond, and making a start by showing them that doing it #LikeAGirl is an awesome thing.

"In my work as a documentarian, I have witnessed the confidence crisis among girls and the negative impact of stereotypes first-hand," said Lauren Greenfield, filmmaker and director of the #LikeAGirl video. "When the words 'like a girl' are used to mean something bad, it is profoundly disempowering. I am proud to partner with Always to shed light on how this simple phrase can have a significant and long-lasting impact on girls and women. I am excited to be a part of the movement to redefine 'like a girl' into a positive affirmation."

So tell us... what do YOU do #LikeAGirl?

For the past 30 years, Always has been empowering girls globally, bringing puberty education to millions of adolescent girls. 

Find out more at http://www.always.com/en-us/likeagirl...
Facebook - http://www.facebook.com/always
Twitter - http://twitter.com/Always

[PUBLICACIÓ] Revista de IARSE sobre la gestió de les PIMES, inclou article de Canyelles

  La revista del Instituto Argentino de Responsabilidad Social Empresaria (IARSE) ha publicat el número 24 de la seva revista mensual EVOLUCIÓN Desarrollo y Transformación de las Ideas, dedicat a l'RSE a les pimes, amb el títol:   

L'Estat de l'Art* de l'RS&S** en la Gestió de les PIMES 
(*) El seu origen se li atribueix a Aristòtil en el seu primer llibre de Metafísica. Fa referència al nivell més alt de desenvolupament aconseguit en un moment determinat sobre qualsevol aparell, tècnica o camp científic plural.  
(*) Responsabilitat Social i Sostenibilitat.  

La revista inclou les aportacions de diferents experts en la matèria, entre els quals un article de Josep Maria Canyelles, expert català en RSE amb una àmplia experiència en el desenvolupament d'aquest enfocament de gestió en pimes. 

Canyelles fa una reflexió titulada "Pensar en termes de pimes" on, després d'unes reflexions, posa com a exemples el programa tRanSparÈncia, el programa Penedès Destinació Socialment Responsable, i Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de la RSE a Catalunya. 

En un altre article es posa com a exemple la cooperativa catalana Fruits de Ponent, i en els recursos que la revista ofereix destaca el Model d'indicadors de RSE per a PIMES de la Xarxa catalana per la RSE a les PIMES (RScat). 

Aquest és el sumari de la revista:

01 ESPECIALES

• La Responsabilidad Social Empresaria en el Mundo PYME. Por Paula García Comas, Comunicación y Desarrollo Institucional de la Fundación Observatorio PyME

02 GESTIÓN

• “Cambiar el enfoque de cómo se hacen las cosas”. Por Gladys Sarrible, Gerente de Recursos Humanos de Arcángel Maggio, Industria Gráfica
• “Ser Sostenibles y perdurar en el Tiempo”. Por Alejandra Vergara y Marisel Gattino, Socias de COMTEX SRL
• “Ampliar el campo de acción de las PYMES y su impacto en la Sociedad”. Por Martín Pastor Roca, Socio Gerente de RODE
• “Alentar el Desarrollo Sustentable y potenciar el crecimiento de las PYMES”. Por Vanesa Marignan, Gerente de Sostenibilidad de Santander Río 

 03 ESCENARIOS Y TENDENCIAS

• Cómo las PYMES pueden integrar la RSE en su Gestión y Estrategia de Negocio. Por Estrella Peinado-Vara, Especialista Senior del Fondo Multilateral de Inversiones (FOMIN) del Banco Interamericano de Desarrollo (BID)
• Oportunidades y Desafíos de la RSE para las PYMES. Por Antonio Corral, Socio-Director de IKEI Research & Consultancy de España
• PYMES en un Mundo Global: El Pasaporte de la Responsabilidad Social Empresarial. Por Carmen Vallejo Garcelán, Docente de Escuelas de Negocios. Consultora senior en RSE y Sostenibilidad

04 DESTACADOS

• “Pensar en términos de PYMES”. Por Josep Maria Canyelles, Promotor del Think Tank Responsabilitat Global

05 TEMAS TRANSVERSALES

• Sistemas de Gobernanza Híbrida: Un nuevo giro a la gestión sustentable de la Cadena de Valor. Por Fernando Casado Cañeque, Director del Centro de Alianzas para el Desarrollo

La revista es pot consultar a
ISSU: http://issuu.com/iarseevolucion/docs/evoluci__n_junio 
PDF: https://www.dropbox.com/s/ch84b0u5mnkmry5/Evoluci%C3%B3n%20JUNIO.pdf

[PUBLICACIÓN] Revista de IARSE sobre la gestión de las PYMES, incluye artículo de Canyelles

  La revista del Instituto Argentino de Responsabilidad Social Empresaria (IARSE) ha publicado el número 24 de su revista mensual EVOLUCIÓN Desarrollo y Transformación de las Ideas, dedicado a la RSE en las pymes, con el título: 

El Estado del Arte* de la RS&S** en La Gestión de las PYMES
(*) Su origen se le atribuye a Aristóteles en su primer libro de Metafísica. Hace referencia al nivel más alto de desarrollo conseguido en un momento determinado sobre cualquier aparato, técnica o campo científico plural.
(*) Responsabilidad Social y Sustentabilidad.

La revista incluye las aportaciones de distintos expertos en la materia, entre los cuales un artículo de Josep Maria Canyelles, experto catalán en RSE con una amplia experiencia en el desarrollo de este enfoque de gestión en pymes.

Canyelles hace una reflexión titulada “Pensar en términos de PYMES” donde, después de unas reflexiones, pone como ejemplos el programa tRanSparÈncia, el programa Penedès Destino Socialmente Responsable, y Respon.cat, iniciativa empresarial para el desarrollo de la RSE en Cataluña.

En otro artículo se pone como ejemplo la cooperativa catalana Fruits de Ponent, y en los recursos que la revista ofrece destaca el Modelo de indicadores de RSE para PYMES de la Red catalana para la RSE en las PYMES (RScat).

Este es el sumario de la revista:

01 ESPECIALES

• La Responsabilidad Social Empresaria en el Mundo PYME. Por Paula García Comas, Comunicación y Desarrollo Institucional de la Fundación Observatorio PyME

02 GESTIÓN

• “Cambiar el enfoque de cómo se hacen las cosas”. Por Gladys Sarrible, Gerente de Recursos Humanos de Arcángel Maggio, Industria Gráfica
• “Ser Sostenibles y perdurar en el Tiempo”. Por Alejandra Vergara y Marisel Gattino, Socias de COMTEX SRL
• “Ampliar el campo de acción de las PYMES y su impacto en la Sociedad”. Por Martín Pastor Roca, Socio Gerente de RODE
• “Alentar el Desarrollo Sustentable y potenciar el crecimiento de las PYMES”. Por Vanesa Marignan, Gerente de Sostenibilidad de Santander Río 

 03 ESCENARIOS Y TENDENCIAS

• Cómo las PYMES pueden integrar la RSE en su Gestión y Estrategia de Negocio. Por Estrella Peinado-Vara, Especialista Senior del Fondo Multilateral de Inversiones (FOMIN) del Banco Interamericano de Desarrollo (BID)
• Oportunidades y Desafíos de la RSE para las PYMES. Por Antonio Corral, Socio-Director de IKEI Research & Consultancy de España
• PYMES en un Mundo Global: El Pasaporte de la Responsabilidad Social Empresarial. Por Carmen Vallejo Garcelán, Docente de Escuelas de Negocios. Consultora senior en RSE y Sostenibilidad

04 DESTACADOS

• “Pensar en términos de PYMES”. Por Josep Maria Canyelles, Promotor del Think Tank Responsabilitat Global

05 TEMAS TRANSVERSALES

• Sistemas de Gobernanza Híbrida: Un nuevo giro a la gestión sustentable de la Cadena de Valor. Por Fernando Casado Cañeque, Director del Centro de Alianzas para el Desarrollo

La revista se puede consultar en
ISSU: http://issuu.com/iarseevolucion/docs/evoluci__n_junio 
PDF: https://www.dropbox.com/s/ch84b0u5mnkmry5/Evoluci%C3%B3n%20JUNIO.pdf

Vídeo del Banc dels Aliments

Ahir vaig tenir una reunió amb el Banc dels Aliments de Barcelona. Aprofito per mostrar aquest vídeo time-lapse on es recullen imatges del cap de setmana del Gran Recapte d'Aliments de Catalunya corresponent a l'any 2013. Les imatges a càmera ràpida són impressionants per a mostrar el moviment de material i la quantitat de voluntaris i voluntàries, joves i grans, implicats en aquesta acció solidària. Algunes de les persones hi col·laboren a partir de programes de voluntariat d'empresa.





La Fundació Banc dels Aliments treballa juntament amb les empreses per donar resposta a la fam d’aquí des de la lluita contra el malbaratament alimentari.

Freqüentment i per diversos motius, les empreses tenen al magatzem estocs d’aliments que són consumibles però no comercialitzables. Davant d’aquesta situació l’empresa pot optar per destruir els aliments, fet que suposa un cost econòmic i ambiental, o bé donar-los al Banc dels Aliments.
Per altra banda, són especialistes en la gestió dels excedents alimentaris de les empreses, amb un experiència avalada de més de 20 anys. L’empresa que dóna els excedents alimentaris passa a formar part de la cadena solidària del Banc dels Aliments, i col·labora així en la tasca primordial de l’eradicació de la pobresa alimentària d’aquí.

Altres empreses fan donacions econòmiques i/o de serveis. Amb aquestes actuacions l’empresa donant obté els avantatges següents »

Per altra banda,  Benestar Social i Família crea una aplicació per situar els centres de distribució d’aliments. Davant la realitat que moltes famílies s’han quedat sense ingressos o han vist com se’ls reduïen ostensiblement, l’atur de llarga durada o subsidis insuficients, s’han multiplicat els punts de distribució d’aliments. És per això que el Departament de Benestar Social i Família ha creat un mapa que situa les entitats que reparteixen productes alimentaris a cada municipi i comarca. Es tracta d’un localitzador que es pot consultar a través del web de la Generalitat.

La Conselleria ha explicat que aquesta nova eina vol facilitar les donacions de menjar per part dels petits comerços i de la ciutadania en general, ja que hi poden buscar els centres que tenen més a prop. Per tal de confeccionar-la, s’han tingut en compte les entitats socials que reben els aliments i també les organitzacions que treballen de manera coordinada amb ajuntaments, consells comarcals i amb les àrees bàsiques de serveis socials.

[QUEJA] Nuevamente con Renfe hemos topado

[traducción de la reflexión publicada en catalán el 25-06-2014] 

Siempre que tengo que comprar un billete de tren usando el portal online de RENFE termino enfermo de los nervios... y haciendo una entrada en el blog. Explicaré la última, ni que sea para compartir las penas.

Hoy he ido a Madrid para una reunión en el Congreso. Hace unos días entré en la web para comprar billetes de AVE. Y no pude! Podía marcar el tren de vuelta pero no el de ida. Después de salir y volver a entrar en la web varias veces y resultarme imposible, grabé en vídeo. Aquí tenéis un fragmento.

Después de perder media hora, sólo tuve como alternativa comprarlo por otro canal: eDreams. Me salía que muchos trenes ya estaban completos y que los yo estaba comprando estaba casi lleno. Supongo que hice el proceso con prisa y-lo que no acabo de entender-debía marcar la vuelta para otro día. O al menos eso es lo que he comprobado hoy cuando iba a acceder a lo que presuntamente era mi tren de vuelta. No hace falta decir que he perdido el tren.

Me han dicho que fuera a información de Renfe y allí me han dicho que si estaba comprado por medio de eDreams ellos no me podían cambiar. Lo comprendo, aunque no he podido evitar decirles que fue porque su web no funcionaba que tuve que comprar por un canal alternativo! Me han recomendado que llame a eDreams, lo que he hecho aprovechando que el billete llevaba indicado el número de teléfono. Desgraciadamente, el teléfono que te dicen no es el de atención al cliente, que es lo que habría necesitado en un momento como este. Cuando he llamado al 902 de atención al cliente me he tenido que esperar... buf... todavía tengo la oreja caliente! Y me han dicho que lo que temía: que no me podían cambiar. Por lo tanto, he decidido comprar un billete allí mismo para el próximo AVE. Amablemente me han dicho que tenía las máquinas allí mismo.

He comprado un nuevo billete, y me he esperado una hora al siguiente tren. Cuando han abierto puertas, y yo ya había asumido que acababa de perder 110 euros, la misma chica me pasa el billete por el escáner y me vuelve a hacer una cara extraña: me dice que no tengo asiento, que el billete no es correcto , y que vaya rápido a información. La chica de información se hacía cruces, y no entendía qué pasaba, ya que efectivamente el billete no era válido. Me aseguró que no se me había pasado el cargo y que tenía que comprar otro, ya para el siguiente tren seguramente.

He vuelto a ir a la máquina expendedora y la cosa se ​​ha complicado. He pedido un billete de turista para el siguiente tren y me han aparecido los asientos. Pero esta vez no había ninguna libre. He pedido asistencia a una chica, y se ve que tenía que ir marcando los diferentes coches y desplazarme en scroll por la longitud de cada uno para explorar si encontraba un asiento libre. Aparte de requerir un máster para usar el servicio, me parece que los que lo han parido se han lucido. Alla hay gente que tiene prisa para comprar un billete antes de que marche el tren y tienes que ir mirando coche a coche... alucinante! Ella misma se ha sorprendido de que la máquina me haya ofrecido un billete en un tren para una plaza inexistente. Cuando ha mirado a su compañero con cara de no saber qué hacer y el compañero ha disimulado mientras mascullaba de manera bastante comprensible "estas máquinas son una mierda" y "hoy esto no pita de ninguna manera" ya he comprendido que había algún factor de disfunción que rebasaba mis capacidades de cliente-usuario-consumidor con expectativa de calidad razonable.

Me ha dicho que lo volviera a comprar y he pedido asistencia al chico que tenía más claro que estábamos operando con una máquina-mierda, haciendo uso de su calificación. Hemos mirado en el tren siguiente ya que el próximo ya lo dábamos por perdido. Para el otro sí había plazas disponibles, y la máquina ha expedido un billete pero él mismo me ha hecho notar que tampoco era válido ya que no había salido el comprobante después de billete. De hecho, cuando me he quejado de que la máquina me hubiera dado dos veces seguidas sendos billetes sin asiento -como un talón sin fondos!- me ha inquirido: "¿pero después del billete se le ha imprimido el comprobante? ¡Si no hay comprobante no hay billete válido! Vaya, definitivamente he suspendido el máster. Está claro que no tengo conocimientos ni habilidades suficientes para comprar billetes, ni online ni en la máquina.  

Finalmente me ha dicho que no lo conseguiríamos  -¡él tampoco!- y que fuera corriendo a taquilla, en el piso de abajo, saliendo de la zona de salidas y volviendo a pasar por seguridad para entrar de nuevo. Ah, y que fuera a "Salidas Inmediatas". ¡He pensado que qué inmensa suerte de poder pasar de máquinas y poder ser atendido por una persona de carne y hueso!  

 Cuando he llegado a taquillas no había "salidas inmediatas" pero sí "Salidas para hoy". Como las otras eran de "Venta avanzada", por exclusión he ido a las de "hoy". Pero resulta que había cola, mientras que en la de venta avanzada acababa de marchar el último cliente. Como los de la cola éramos precisamente los que teníamos la urgencia he pensado que sería razonable que desde esta ventanilla pudieran atender de salida inmediata, lo que en cambio a la inversa no sería correcto. Le he preguntado pero la muy funcionaria me dijo que no, que ya estaba bien en la cola donde estaba! (Perdón por los funcionarios eficientes y flexibles, no lo he podido evitar!).

Finalmente, ¡he podido comprar un billete con asiento! Y después de pasar de nuevo por seguridad he ido a información a enseñarles toda la colección de cuatro -4- billetes. Y, hala, hacia la zona de espera a hacer tiempo, una hora más para el siguiente tren. El encuentro fortuito con el secretario de Infraestructuras y Movilidad de la Generalitat, que volvía de una reunión con Renfe, me ha servido para despotricar de un mal servicio, sobre el que por desgracia el gobierno catalán no tiene ninguna responsabilidad. Y ahora despotricar públicamente! Al menos nos queda el derecho al pataleo.

Ya me he quejado bastante. Ahora también quiero agradecer la puntualidad del servicio. Lo que va bien se ha de decir, claro que sí.

Ah, pero otra cosa también la quiero criticar. Y no me refiero al trato a la lengua catalana, que daría para otra reflexión. Quiero hablar de la seguridad. Recomiendan que vigilemos atentamente las pertenencias. Pero resulta que si tienes que ir al baño (por ejemplo cuando tienes que pasarte horas y horas en la estación comprando billetes y más billetes) no hay un triste gancho para colgar el abrigo o la americana, o la maleta. La única posibilidad que tienes es colgar la pieza, si no es muy larga, en el pestillo del cierre. Pero como los WC tienen paredes suspendidas a un palmo del suelo, se da la circunstancia de que tienes que estar pendiente de que no aparezca una mano desde fuera que se te lleven las pertenencias dejándote con el culo al aire, y nunca mejor dicho!

De verdad que es desesperante, que un servicio que se pretende de calidad, y en el que hablan tanto de seguridad y comodidad y no tengan presupuesto para poner un triste gancho. Si no fuera porque tienes que pasar por el escáner de seguridad os juro que llevaría un martillo en la bolsa y unos cuantos clavos y improvisaría soluciones de emergencia, emulando los escaladores que han de abrir vías nuevas. Yo, al igual que ellos, facilitaría el trabajo a los que hicieran uso después. ¿Si o no? Disculpen, pero al hablar de Renfe me suelen venir reflexiones escatológicas.

Y si alguien quiere un billete de vuelta de Madrid a Barcelona para este domingo por la tarde le dejo bien de precio... ;)

Otras reflexiones anteriores sobre RENFE en este blog:

• 25.11.13 Ten fe en la web de Renfe
• 5.9.13 Reflexió sobre la Cadena inclusiva #ViaCatalana
• 18.6.13 Cesar Molinas reflexiona críticament sobre l'AVE i sobre el capitalisme "castizo" español
• 10.4.13 @FGC em dóna resposta
• 7.4.13 Difícil fer servir el web per cercar un tren en aquest país!
• 27.3.13 "Ten fe en la web de Renfe"
• 24.2.13 El Twitter dels serveis públics
• 20.12.10 Conduir trens sense competència

PD: a fecha 21-07-2014 he ido a la estación de Sants a pedir una compensación económica. He adjuntado esta reflexión a la reclamación.
PD2: en enero-2015 he recibido una carta informandome que el importe me había sido devuelto a la vez que expresaban sus disculpas por el retraso 

[QUEIXA] Novament amb Renfe hem topat

Sempre que he de comprar un bitllet de tren fent servir el portal online de RENFE acabo malalt dels nervis... i fent una entrada al blog. Explicaré l'última, ni que sigui per compartir les penes.

Avui he anat a Madrid per una reunió al Congrés. Fa uns dies vaig entrar al web per comprar bitllets d'AVE. I no vaig poder! Podia marcar el tren de tornada però no el d'anada. Després de sortir i tornar a entrar al web uns quants cops i resultar-me impossible, vaig enregistrar-ho en vídeo. Aquí en teniu un fragment:

Després de perdre mitja hora, sols vaig tenir com a alternativa comprar-lo per un altre canal: eDreams. Em sortia que molts trens ja estaven complets i que els jo estava comprant estava quasi ple. Suposo que vaig fer el procés amb pressa i -cosa que no acabo d'entendre- devia marcar la tornada per un altre dia. O almenys això és el que he comprovat avui quan anava a accedir al que presumptament era el meu tren de tornada. No cal dir que he perdut el tren.

M'han dit que anés a informació de Renfe i allà m'han dit que si estava comprat per mitjà d'eDreams ells no me'l podien canviar. Ho comprenc, tot i que no m'he pogut estar de dir-los que va ser perquè el seu web no funcionava que vaig haver de comprar-lo per un canal alternatiu! M'han recomanat que truqui a eDreams, cosa que he fet aprofitant que el bitllet portava indicat el número de telèfon. Malauradament, el telèfon que et diuen no és el d'atenció al client, que és el que caldria en un moment com aquest. Quan he trucat al 902 d'atenció al client m'he hagut d'esperar... buf... encara tinc l'orella calenta! I m'han dit que el que temia: que no me'l podien canviar. Per tant, he decidit comprar un bitllet allà mateix per al proper AVE. Amablement m'han dit que tenia les màquines allà mateix.

He comprat un nou bitllet, i m'he esperat una hora al següent tren. Quan han obert portes, i jo ja havia assumit que acabava de perdre 110 euros, la mateixa noia em passa el bitllet per l'escàner i em torna a fer una cara estranya: em diu que no tinc seient, que el bitllet no és correcte, i que vaig ràpid a informació. La noia d'informació se'n feia creus, i no entenia què passava, ja que efectivament el bitllet no era vàlid. M'ha assegurat que no se m'havia passat el càrrec i que n'havia de comprar un altre, ja per al següent tren segurament.

He tornat a anar a la màquina expenedora i la cosa s'ha complicat. He demanat un bitllet de turista per al següent tren i m'han aparegut els seients. Però aquest cop no n'hi havia cap de lliure. He demanat assistència a una noia, i es veu que havia d'anar marcant els diferents cotxes i desplaçar-me en scroll per la llargària de cadascun per explorar si trobava un seient lliure. A banda de requerir un màster per a usar el servei, em sembla que els que l'han parit s'han lluït. Alla hi ha gent que té pressa per comprar un bitllet abans que marxi el tren i has d'anar mirant cotxe a cotxe... Espatarrant! Ella mateixa s'ha sorprès que la màquina m'hagi ofert un bitllet en un tren per a una plaça inexistent. Quan ha mirat al seu company amb cara de no saber què fer i el company ha dissimulat mentre remugava de manera prou comprensible "estas máquinas son una mierda" i "hoy esto no pita de ninguna manera" ja he comprès que hi havia algun factor de disfunció que depassava les meves capacitats de client-usuari-consumidor amb expectativa de qualitat raonable.

M'ha dit que el tornés a comprar i he demanat assistència al noi que tenia més clar que estàvem operant amb una màquina-merda, fent ús de la seva qualificació. Hem mirat en el tren següent ja que el proper ja el donàvem per perdut. Per a l'altre sí que hi havia places disponibles, i la màquina ha expedit un bitllet però m'ha fet notar que tampoc era vàlid ja que no havia sortit el comprovant després de bitllet. De fet, quan m'he queixat que la màquina m'hagués donat dos cops seguits sengles bitllets sense seient -com un taló sense fons!- m'ha inquirit: "¿pero después del billete le ha imprimido el comprobante? ¡Si no hay comprobante no hay billete válido! Vaja, definitivament he suspès el màster. És clar que no tinc coneixements ni habilitats suficients per comprar bitllets, ni online ni a la màquina.

Finalment m'ha dit que no ens en sortiríem -ell tampoc!!- i que anés corrents a taquilla, al pis de sota, sortint de la zona de sortides i tornant a passar per seguretat per a entrar de nou. Ah, i que anés a "Salidas inmediatas". He pensat que quina immensa sort de poder passar de màquines i poder ser atès per una persona de carn i ossos!!

Quan he arribat a taquilles no hi havia "sortides immediates" però sí "Salidas para hoy". Com que les altres eren de "Venta avanzada", per exclusió he anat a les de "hoy". Però resulta que hi havia cua, mentre que a la de venda avançada acabava de marxar el darrer client. Com que els de la cua érem precisament els que teníem la urgència he pensat que seria raonable que des d'aquesta finestreta poguessin atendre els de sortida immediata, cosa que en canvi a la inversa no seria correcte. Li he preguntat però la molt funcionària m'ha dit que no, que ja estava bé a la cua on estava! (perdó pels funcionaris eficients i flexibles, no me n'he pogut estar!).

Finalment, he pogut comprar un bitllet amb seient! I després de passar de nou per seguretat he anat a informació a ensenyar-los tota la col·lecció de quatre -4- bitllets. I, apa, cap a la zona d'espera a fer temps, una hora més per al següent tren. La trobada fortuïta amb el secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, que tornava d'una reunió amb Renfe, m'ha servit per a despotricar d'un mal servei, sobre el que per desgràcia el govern català no té cap responsabilitat. I ara despotrico públicament! Almenys ens queda el dret a picar de peus.

Ja m'he queixat prou. Ara també vull agrair la puntualitat del servei. El que va bé s'ha de dir, és clar que sí.

Ah, però una altra cosa també la vull criticar! I no em refereixo al tracte a la llengua catalana, que donaria per una altra reflexió. Vull parlar de la seguretat. Recomanen que vigilem atentament les pertinences. Però resulta que si has d'anar al lavabo (per exemple quan has de passar-te hores i hores a l'estació comprant bitllets i més bitllets!) no hi ha un trist ganxo per penjar l'abric o l'americana, o la bossa de mà. L'única possibilitat que tens és penjar la peça, si no és gaire llarga, al baldó de la tanca. Però com que els WC tenen parets suspeses a un pam del terra, es dóna la circumstància que has d'estar pendent que no aparegui una mà des de fora que se t'emporti les pertinences deixant amb el cul enlaire, i mai millor dit!

De debò que és desesperant, que un servei que es pretén de qualitat, i que parlen tant de seguretat i comoditat i no tinguin pressupost per posar un trist penjador. Si no fos perquè has de passar per l'escàner de seguretat us juro que portaria un martell a la bossa i uns quants claus i improvisaria solucions d'emergència, emulant els escaladors que han d'obrir vies noves. Jo, igual que ells, facilitaria la feina als que en fessin ús després. Si o no? Disculpeu, però al parlar de Renfe em solen venir reflexions escatològiques.

I si algú vol un bitllet de tornada de Madrid a Barcelona per aquest diumenge a la tarda li deixo bé de preu... ;)

Altres reflexions anteriors sobre RENFE en aquest blog:

• 25.11.13 Ten fe en la web de Renfe
• 5.9.13 Reflexió sobre la Cadena inclusiva #ViaCatalana
• 18.6.13 Cesar Molinas reflexiona críticament sobre l'AVE i sobre el capitalisme "castizo" español
• 10.4.13 @FGC em dóna resposta
• 7.4.13 Difícil fer servir el web per cercar un tren en aquest país!
• 27.3.13 "Ten fe en la web de Renfe"
• 24.2.13 El Twitter dels serveis públics
• 20.12.10 Conduir trens sense competència

PD: a data 21-07-2014 he anat a l'estació de Sants a demanar una compensació econòmica. He adjuntat aquesta reflexió a la reclamació.
PD2: a gener-2015 he rebut una carta informant-me que l'import m'havia estat retornat alhora que expressaven les seves disculpes pel retard

Va tenir lloc la sessió d'RSE a Calella (Maresme)

Aquest dimarts 3 de juny va tenir lloc a Calella (Maresme) la sessió "Responsabilitat social de l’empresa: una aposta per la creació de valor en les pimes", de la qual ja us havíem informat.

A la sessió es va desenvolupar a la Fàbrica Llobet, i hi van participar microempreses i emprenedors.

• L'objectiu era fomentar que les pimes prenguin l'RSE com un estil de gestió propi vinculat als valors de l'empresa i integrat a la seva estratègia. 
• La sessió se situa en el marc del programa de suport de la Diputació de Barcelona i pretén sensibilitzar els directius i directives de microempreses i pimes sobre el sentit empresarial de la responsabilitat social per a construir empreses més consistents
• La sessió a anat a càrrec de Josep Maria Canyelles, expert en RSE i promotor de Responsabilitat Global.

Valoració dels participants:

Nota: com a criteri de transparència, sempre que disposem de les valoracions les mostrem públicament. Entrada similar: 8.11.13 Va tenir lloc la sessió d'RSE a Argentona (Maresme)

Crònica del XXII Congrés EBEN-Espanya

El XXII Congrés Anual de EBEN-Espanya "Ètica, emocions i economia: la gestió actual de les organitzacions", organitzat a Blanquerna-URL per EBEN i la Càtedra ETHOS-URL, ha acabat avui després dos dies de treball.

Barcelona, 20 de juny de 2014. El Congrés va ser inaugurat per Josep Maria Garrell, rector de la URL; Maite Fandos, tinent d'alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l'Ajuntament de Barcelona; Francesc Torralba, director de la Càtedra ETHOS-URL; i Joan Fontrodona, president d’EBEN-Espanya, branca espanyola de l'European Business Ethics Network (EBEN).

Fontrodona va destacar que és important que l'ètica sàpiga què dir en la relació de l'economia i les emocions, i que la complexitat en les organitzacions no se soluciona posant més racionalitat econòmica.

Torralba va remarcar que els professors d'ètica aplicada "pensem com organitzar aquestes tres "E" (ètica, emocions i economia) a les organitzacions" i va diferenciar entre les emocions positives, com les que ajuden a l’objectiu de l'organització; i les negatives com l'enveja. També va apuntar que les persones són el principal agent que actua en les organitzacions i que quan una organització està governada èticament amb emocions facilita la finalitat mateixa que l'organització es planteja.

Per la seva banda, Fandos va posar èmfasi en la importància de gestionar l'Ajuntament des de l'ètica i va explicar diferents bones pràctiques que es realitzen en aquesta matèria on s'evidencia una clara aposta per les polítiques socials i la inversió social.

Finalment, el rector de la URL va remarcar que el compromís de la Universitat per l'ètica aplicada es remunta des dels seus inicis, coincidint amb la creació de la Càtedra ETHOS-URL (2001), i va insistir que per a la URL l'ètica és una inversió de veritat, no una estratègia de maquillatge, i que en aquest sentit des de la URL es vetlla perquè els plans d'estudi incloguin temes d'ètica aplicada. En relació a la RSU (Responsabilitat de les Universitats cap a la Societat), Garrell ha insistit que cal reflexionar sobre quina ha estat la RSU durant la crisi i què es pot fer en un futur.

Conferència inaugural «Réflexions sur la liberté et la servitude dans le monde contemporain»

Yves Charles Zarka, professor de Filosofia de la Universitat París Descartes, Facultat de Ciències Humanes i Socials (Sorbonne) i exdirector del Centre National de la Recherche Scientifique CNRS va iniciar el seu discurs subratllant que l'ètica i l’economia són termes fonamentals, i "a la societat contemporània em sembla molt difícil conciliar les dues, és a dir, els valors humans i l'eficàcia econòmica ". Zarka va dir que les emocions són la manera com estem afectats pels processos. "Fa segles no haguéssim parlat d'emocions sinó de passions o sentiments. Adam Smith parlava de sentiments morals, avui parlem d'emocions. Hi ha una gran reflexió sobre aquest canvi que es deu a l'evolució del sentit de les paraules ".

Zarka va iniciar el seu discurs centrant-se en la societat, l'organització per excel·lència, i va apuntar com la democràcia, organització mare, pot portar a la llibertat o la servitud". El filòsof es va referir així, davant un nou règim de servitud voluntària, a noves servituds "més poderoses que les antigues perquè són menys manifestes, que cal conèixer i desmuntar, i contra les que cal resistir". Va parlar en aquest sentit del preu de la conservació de la llibertat en les societats democràtiques, "és doncs sobre nosaltres mateixos i potser contra nosaltres que hem d'actuar per conservar la nostra llibertat civil" i va afegir que "aquí, la servitud no només està produïda pels que estan sotmesos, sinó que, a més, la viuen com una llibertat, com la seva llibertat. La servitud pròpia de la dominació d'un amo impersonal i anònim de les democràcies és més profunda perquè és imperceptible i suau, es presenta com a llibertat individual. És a través d'aquest procés que s'instaura i es reforça l'homogeneïtat social i mental de les democràcies, mentre que, aparentment, es persegueix la diversitat i l'heterogeneïtat ".

Zarka va destacar que caldria continuar l'anàlisi d'aquest fenomen en cinc direccions: 1) la introducció dels sistemes d'informació, on el que es viu com un increment de la llibertat o de la seguretat (telèfon mòbil, targeta sanitària, seguiment bancari, etc.) en realitat és l'instrument de l'establiment d'una societat d’hipercontrol; 2) el reforç de la dominació de l'opinió a través de l'hegemonia dels grans mitjans de comunicació; 3) la formació de castes mediàticopolíticas que formen noves oligarquies que dominen la vida pública; 4) la formació d'un individu replegat sobre l'esfera privada, sobre el que li agrada i el que li dóna fàstic, influenciable, fràgil i per tant fàcilment manipulable; i, finalment, 5) la mercantilització generalitzada de totes les formes culturals que es tradueix en la destrucció de la lògica de les obres i el regne de la lògica dels productes.

Zarka va concloure dient que al principi, "aquesta servitud abans s'imposava per la violència, però l'hàbit ha fet que s'accepti i la resignació l'ha perpetuat. Tanmateix, no es pot dir que aquesta servitud es visqui com a llibertat. Això és precisament el que diferencia aquesta concepció de la llibertat del règim de la servitud en les societats democràtiques ".

Primera taula rodona
"La gestió de la complexitat de les organitzacions"
Begoña Roman (UB), Josep Maria Gay de Liébana (UB) i Ángel Castiñeira (ESADE-URL) | Moderador: Josep Maria Lozano (ESADE-URL)

Román ha especificat aspectes que incideixen en la complexitat de les organitzacions com la gestió de la diversitat de les mirades i interpretacions en un context determinat. "L'ètica implica un conjunt d'accions que suposa prendre decisions. Si la gestió de la complexitat ho complica tot encara més, és que és una pèssima gestió ". Roman ha insistit en la importància d'explicitar quina és l'ètica de cada organització i ha posat èmfasi en l'ètica corporativa, quin tipus d'empresa es vol ser i com s'argumenta als grups d'interès amb persuasió. "Argumentar i prendre decisions implica explicitar valors, comunicar bé les accions (prevenció), saber quines conseqüències podem controlar, en quins contextos, i aquest argument ha de ser persuasiu per poder canviar l'opinió", ha afegit. L'experta en ètica també ha apel·lat al lideratge, "que té a veure amb forjar equips, buscar la causa compartida, gestionar projectes de moltes persones i stakeholders, i explicitar les finalitats i no perdre’s en els mitjans". Per Román "empatia i compassió són essencials per comprendre l'altre, entendre l'altre, el relat de com fa les coses. Reajustar expectatives mútues passa per tenir empatia, confiança, malentesos i gestionar la por ". Roman ha acabat la seva intervenció apuntant tres factors de risc dins de la gestió de la complexitat d'una organització: serenitat, generar calma; crear capacitats i competències, gestionar persones; i crear vincles.

Castiñeira s'ha centrat en les variables complexitat i temps dels esdeveniments o successos que tenen lloc a escala mundial. "Les institucions humanes són menys complexes però necessiten molt més temps per poder consensuar respostes", ha especificat. Això provoca el que ell anomena la bretxa de la governabilitat. El professor d'ESADE-URL s'ha centrat en el concepte del "multilateralisme eficient" que és la suma del valor de l'eficiència i el valor de la legitimitat en actuar unilateralment o multilateralment. Com combinar ambdues? Castiñeira afirma que encara no s'ha aconseguit: "El 2002 hi va haver la coneguda Cimera de Medi Ambient on es van reunir molts països per parlar de CO2 i el resultat és nul avui dia". A l'empresa, explica Castiñeira, "no necessitem més legitimitat que la que ens dóna el Consell o l'empresari, en cascada, de dalt a baix perquè sigui eficient"; i, referint-se a l’unilateralisme, subratlla que "cap organització empresarial podrà tirar endavant només amb les decisions que es prenen a dalt". El professor ha conclòs que donar resposta a la complexitat implica modificar estructures de l'organització i modificar la funció directiva dels líders. "Les organitzacions que prosperin en el futur tindran un nucli dur i estable, una identitat i valors definits, i una estructura per fora que li permetrà interactuar amb l'entorn (organització alvocat). Contràriament, les que tinguin una estructura rígida, protegida i buida per dins (organització coco) no perduraran. Castiñeira ha emprat una altra metàfora, l'organització "estrella de mar", per explicar que les que desenvolupin un nucli (dimensió ètica i valors), i que al seu torn les seves estructures tinguin autonomia, seran més fortes, ja que si un braç falla, la capacitat d'autoregeneració serà autònoma. A més, ha afegit, "necessitem cada vegada menys líders controladors i més distribuïdors, que sàpiguen cultivar i donar poder als membres perquè anem cap a les leaderful organizations, és a dir, aquelles que promouen lideratges en tots els nivells organitzatius".

Gay de Liébana ha dibuixat un context socioeconòmic difícil perquè "hi ha 3 milions d'aturats que mai trobaran feina i ja estan fora del sistema; després de Romania som el país amb més pobresa infantil; en 3 anys el deute públic s'ha disparat moltíssim, mantenint les mateixes autonomies, els mateixos diputats ...” Liébana ha denunciat que als polítics no se'ls ha retallat el sou i que s'han de modificar les estructures i en primer lloc l'estructura institucional de l'estat. "Als polítics no els hem marcat com deuríem. Per això ha sortit el partit polític Podemos". Liébana ha afirmat que hi ha 119.386 lleis (entre autonòmiques i estatals) i que hauria d'haver-n’hi menys i complir-les. "Ni Europa, ni Espanya, ni Catalunya té líders perquè han apostat pel curt termini i no han sabut invertir. Hi ha una diferència entre el mer polític i el que també fa estadístiques”. Referint-se als que defensen que la UE és el gran referent, ha destacat que aquesta té "un actiu total de 150.000 milions d'euros i un deute de 190.000 milions d'euros. Està en fallida. Espanya té un deute de 980.000 milions i quan acabi l'any haurà encara deurà més i no ho podrà pagar". Liébana també s'ha referit a la RSE per dir que les memòries de sostenibilitat són "paraules boniques en paper cuixé" i ha assenyalat que els comptes de resultat caldria distingir-los entre els humanes i els no humans.

Segona taula rodona
"La gestió de la complexitat de les organitzacions amb ànim de lucre"
Ramon Agenjo (DAMM) i Ignasi Fainé (AGBAR) | Moderador: José Sols (IQS-URL)

Agenjo va explicar com les organitzacions han canviat molt en pocs anys, i és que ell mateix ha viscut en primera persona grans avenços a DAMM ja que la seva trajectòria professional ha estat sempre vinculada al Grup, per ser descendent directe de Josep Damm, fundador de l'empresa cervesera en 1876. Agenjo és conseller-secretari de Grup Damm i patró-director de la Fundació Damm, institució que canalitza l'activitat filantròpica del grup d'empreses. Paral·lelament a les seves responsabilitats empresarials, la seva tasca al capdavant de la Fundació l'ha portat a la presidència del Club de Futbol Damm: "Som un club i una escola, 100% gratuïta, on juguen 250 nens. Disposem de 100 persones en plantilla per cuidar-los. Al futbol base, després del Barça, som l'estructura més potent ".

"El repte que tenim és impressionant", aquestes han estat les paraules de Fainé després d'explicar el futur de l'aigua al món. Fainé ha exposat quina és l'estratègia de desenvolupament sostenible d'Agbar. Algunes de les claus que ha donat han estat les següents: "Abans pensàvem que els clients eren el més important, ara no, i per a nosaltres és molt important satisfer tots els grups d'interès. Per a això primer hem d’identificar-los a tots per després poder satisfer les seves expectatives. Fainé ha explicat que per gestionar la complexitat "cal buscar objectius comuns i el nostre és el desenvolupament sostenible". Així mateix ha exposat tres punts en els quals una organització ha de basar-se per poder gestionar aquesta complexitat: la cultura i la formació en valors; la transparència d'una organització però també de les persones que la formen que és qui donen credibilitat; i el lideratge.

Tercera taula rodona
"La gestió de la complexitat de les organitzacions sense ànim de lucre"
Àngel Miret (Ayuntamiento Barcelona), Arcadi Oliveres i Carles Folguera (La Masia, FCB) | Moderadora: Daniela Gallegos (Fundació CEPAIM)

Miret ha parlat de la importància de la col·laboració entre administració i societat de la mà de l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, que han signat més de 500 entitats socials de la ciutat comtal conjuntament amb l'administració local. "No és un acord de signatura, és un treball continu de diferents grups de treball operant sobre reptes de la ciutat amb l'objectiu de lluitar a favor de la cohesió social. Són més de 1.000 accions, amb indicadors de compliment i responsables. Les mateixes entitats tenen compromís d'actuació i de despesa (400 milions d'euros)". Miret ha afegit que és un clar exemple "de compromís, coresponsabilitat i enriquiment públic que podria replicar-se en altres àmbits de la vida pública. És una experiència interessant per saber de quina manera poden col·laborar l'administració i la societat".

"Tenim una societat malalta", ha afirmat Oliveres. Per poder sanar l'expresident de l'organització Justícia i Pau, que centra la seva activitat en els drets humans, ha apuntat diferents mesures per poder sanar-la. En primer lloc, intentar veure quina és la veritable informació ja que aquesta informació està contaminada i no és transparent. En segon lloc, frenar l'especulació financera, implementar la Taxa Tobin i apostar per la banca ètica. "Tot i que les dues paraules semblin inversemblants la banca ètica funciona a Gran Bretanya des del 1897". En tercer lloc, preocupar-se veritablement pel medi ambient i entrar en la societat del decreixement material. En quart lloc, promoure un canvi radical de valors, sobretot els que acompanyen l'ètica i l'empresa. "Quan els meus alumnes a la Facultat d'econòmiques em diuen que una empresa és per guanyar diners els dic que no, que l'objectiu és promoure productes i serveis a una societat". Finalment Oliveres ha parlat de la importància de canviar la percepció davant el fenomen migratori.

Folguera ha centrat la seva exposició en explicar el complicat que és gestionar les complexitats a La Masia del Futbol Club Barcelona, ​​la qual dirigeix ​​des de 2002. "A la Masia els nens entren de petits i els donem formació individual perquè si no triomfen (sol 1 de 10 arriba a jugar al primer equip, un 25% seran professionals del món del futbol, ​​i un 65% quedaran fora) puguin ser independents. Els nois tenen molta pressió per part de les seves famílies, representants, entrenadors, tutors de la residència, marques publicitàries, mitjans de comunicació... i aquest és un entorn molt complex en la nostra organització que hem de gestionar. Per aconseguir-ho intervenen un equip de pedagogs, professors, psicòlegs i entrenadors. Folguera diu que treballen des d'una formació en valors i que la gestió d'expectatives és la clau per afrontar la complexitat a la seva organització.

El quart pilar de la sostenibilitat

Anna Bajo, professora de la Universitat Pontifica Comillas, ha estat l'encarregada de presentar Amareswar Galla, director executiu de l'International Institute for the Inclusivament Museum i sènior advisor del World Culture Forum. Bajo ha introduït a Galla com a antropòleg, expert en cultura, precursor del quart pilar de la sostenibilitat, que és el d'abordar la sostenibilitat des de la cura de la cultura, i ha afegit que Galla destaca per haver assessorat Nelson Mandela durant el seu govern.

Galla, que ha pronunciat la conferència de cloenda, Ethics of engagement, Systems Approach or Inclusivament Frame s'ha preguntat com els llocs on vivim constitueixen qui som, com sentim, què ens emociona. Galla ha citat referents morals com Gandhi, Umberto Eco, Amartya Sen o Nelson Mandela per entendre una realitat complexa i multicultural. I és que aquest professor indi és un altaveu de la multiculturalitat i la diversitat lingüística. Creu que si es vol transformar una nació s'ha de fer de manera inclusiva.

Galla s'ha preguntat quin negoci hi ha darrere del desenvolupament sostenible. "El passat no serveix. Cal crear noves morals per dur a terme un desenvolupament sostenible èticament acceptable". Per exemple, "les entitats financeres estan construint una nova identitat corporativa coherent, basada en l'ètica per recuperar la confiança dels mercats?" Per Galla una manera de fer-ho és el treball amb casos ja que "permet contrastar la diversitat d'humanitats que aquesta complexa globalització ens obliga a unir. La gent aprèn molt més què és l'ètica quan expliquem què no és. I aquest és el sentit de l'estudi de casos".

En aquest sentit Galla defensa que hi ha un consens generalitzat que el desenvolupament sostenible paga dividends per a la posteritat. No obstant això, els errors sistemàtics en les organitzacions del sector públic i privat, que impedeixen la rellevància i capacitat de resposta de les preocupacions del Segle XXI, exigeixen replantejar els mètodes i enfocaments amb honestedat, transparència i integritat. A la Cimera Rio +20, el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, crític del progrés insatisfactori en la implementació dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, va dir que "más de lo mismo no se hará”. En aquest sentit Galla advoca per preguntar-se quin és el nostre compromís ètic en totes les formes de negoci. “Hem d'assegurar que l'acció d'investigació i cultural informi del nexe entre els quatre pilars de la sostenibilitat: social, econòmica, cultural i ambiental; segons l'Agenda per al Desenvolupament de l'ONU 2015. Nous models i modalitats de participació s'han de desenvolupar per aconseguir els futurs Objectius de Desenvolupament Sostenible. En aquest context, els organismes públics i de la societat civil a Europa tenen el repte de desenvolupar cultures organitzacionals que integrin impactes en el seu compromís racional, emocional i ètic". Com pensa Europa assumir el repte?, es pregunta Galla.

El Congrés l’ha clausurat Francesc Torralba; Joan Fontrodona, que ha revelat que Sevilla serà la propera organitzadora de la XXIII edició d’EBEN-Espanya; i Lluís Comellas, vicerector d’investigació de la URL, que ha agraït el treball de les 14 persones que han format part del Consell Científic i ha recordat quin és l'objectiu i activitat de la Càtedra ETHOS-URL.

Més informació:
Anna Tosca
Comunicació Càtedra ETHOS-URL
Tel. 936 022 228
atosca@rectorat.url.edu

Font: http://www.url.edu/sala-de-premsa/cronica-del-XXII-congres-eben-espana#