L'Observatori de Responsabilitat Social Corporativa presenta "No a la Venda" un documental de 65 minuts en el qual reconeguts intel·lectuals com Susan George, Ramón Jáuregui, Edward Freedman o George Soros, reflexionen sobre el poder que acumulen algunes grans corporacions.
Per al coordinador del observari d'RSC, Orencio Vázquez, "aquesta pelicula ens permet conèixer els processos entorn de la responsabilitat social de l'empresa des d'una perspectiva més d'acord amb la realitat"
"A la pel·lícula es mostren diferents visions dels que ha de ser l'RSE, així com les noves regles de joc necesaris en el context del segle XXI en què les grans corporacions guanyen poder al mateix ritme al que els estats el perden."
La pel·lícula ha estat elaborada gràcies a la col.laboració de la UNED i el suport financer de Caixa Sol i compta per a la seva distribució amb el suport del Ministeri de Treball
31.10.09
El govern espanyol provoca una davallada de l'energia renovable
Ara que les energies renovables començaven a ser vistes com un seriós competidor davant els sistemes tradicionals d’obtenció d’electricitat (tèrmiques de carbó o gas, cicles combinats, nuclears), el govern ha posat el fre. I això que se suposa que érem l’exemple a seguir per als Estats Units d’Amèrica. I la causa prové d’una mala regulació en el moment inicial, deixant-se endur per voluntats i d’una mala frenada en el moment inicial.
Alhora hi ha les contradiccions entre les voluntats polítiques de complir amb el protocol de Kyoto per una banda i donar sortida a la producció de carbó espanyol garantint els llocs de treball que genera. I per descomptat, el govern també té les pressions de les productores d’electricitat tradicionals que han vist com en dos anys disminuïa la seva quota. El cas és que el govern no ha pogut resistir aquestes pressions i contradiccions, les quals s’han vist incrementades per la inconsistència d’una normativa feta amb més voluntat que realisme i que havia afavorit l’entrada en el sector de diner fàcil amb la voluntat d’aprofitar-se de les primes.
La frenada ha estat tan en sec que ara hi ha perill real d’enfonsar el sector! De fet, s’ha passat de crear 2.600 MW fotovoltaics (2008) a 17 MW (el que portem del 2009). Llegim a la Vanguardia:
Alhora hi ha les contradiccions entre les voluntats polítiques de complir amb el protocol de Kyoto per una banda i donar sortida a la producció de carbó espanyol garantint els llocs de treball que genera. I per descomptat, el govern també té les pressions de les productores d’electricitat tradicionals que han vist com en dos anys disminuïa la seva quota. El cas és que el govern no ha pogut resistir aquestes pressions i contradiccions, les quals s’han vist incrementades per la inconsistència d’una normativa feta amb més voluntat que realisme i que havia afavorit l’entrada en el sector de diner fàcil amb la voluntat d’aprofitar-se de les primes.
La frenada ha estat tan en sec que ara hi ha perill real d’enfonsar el sector! De fet, s’ha passat de crear 2.600 MW fotovoltaics (2008) a 17 MW (el que portem del 2009). Llegim a la Vanguardia:
Mentre que el 2008 es van instal.lar 2.600 MW d'energia solar fotovoltaica (la potència de gairebé tres nuclears), des de començament d'any només s'han afegit 18 MW fotovoltaics. En aquest cas, el Govern ha imposat un sistema (de registre i contingents) que suposa una selectiva selecció dels projectes, però el resultat és que s'ha enfonsat la producció de panells. I de la mateixa manera, molins de vent també comencen a registrar menys encàrrecs i es tem que l'aturada a l'eòlica pugui arribar a finals de l'any que ve.
Experiències amb la llengua al País Valencià
Aquesta setmana he estat un parell de dies, per motius de feina, a Gandia, capital de la Safor, al País Valencià. Gandia són dos móns: el nucli urbà i el barri de la Platja, conegut per molts com la 'platja de Madrid'. Gràcies a aquesta separació Gandia ha pogut conservar l'encant de poble i ha mantingut una distància amb un entorn urbanístic gris i adotzenat.
Gandia és una ciutat amb una densa història i amb personatges de relleu. Grans escriptors com Ausiàs March, o els Borja, amb papat inclòs. El Palau dels Borja és tot un patrimoni per a Gandia.
Gandia és d'aquells indrets del País Valencià on -quan no és estiu- se sent parlar en català de manera gairebé majoritària. Pel carrer, pels bars... Però succeeix un fenomen ben estrany: quan s'han d'adreçar a algú desconegut pel carrer apareix com una mena de condicionant subconscient que fa que hom s'expressi en castellà.
L'intel·lectual valencià Joan Fuster, deia al 1991, que vint anys després la gent coneixeria el català però que no el faria servir. No anava gaire errat. Però el que ja fa vessar el got és que unes noies se m'adrecessin per a demanar-me si volia firmar per a una campanya. Es tractava de donar suport al manteniment dels repetidors perquè TV3 es pogués continuar veient al País Valencià, tema del qual hem parlat en aquest blog: Televisió sense Fronteres. I ho feren -en el súmmum de la incoherència- en castellà!
També es fa curiós i digne d'anàlisi que en un moment en què ens trobàvem un català i un mallorquí parlant en català i un cambrer a qui jo li parlava en català i em responia en aquesta llengua i l'altre persona li demanava en castellà i era respost també en castellà. És a dir, si la fotografia del moment fos representativa d'alguna cosa, diríem que fora de Catalunya la llengua pròpia està esdevenint cada cop més minoritzada en els usos públics.
En una entrevista a la Vanguardia d'avui mateix, l'antropòleg i sociòleg Joan Francesc Mira afirma que en el cas de llengua el valencià ha avançat molt en prestigi, però no és la llengua de classe política, de la vida administrativa, de la retolació, del que veu la gent, i no diguem res de la vida comercial o empresarial, on és gairebé inexistent. Vaticina que, si es continua així, "estarem donant passos cap a la seva extinció".
Cal fer notar que les organitzacions socials valencianes, fins i tot en entorns altament valencianoparlants, no han tingut en general un compromís com el que s'observa a Catalunya o fins i tot a les Illes, i que el seu acomplexament lingüístic ha propiciat un bandejament substancial de la pròpia llengua, fet que encara desmotiva més que les empreses puguin avançar en aquesta normalització.
Atesa aquesta greu evolució, i la manca de compromís polític, seria convenient que les empreses, les organitzacions socials, els comerços, els ajuntaments, etc., incloguessin la llengua com a una de les matèries rellevants de la seva responsabilitat social.
PD: Ara el govern valencià mostra la seva bona voluntat alhora que demana el tancament dels repetidors. Acció Cultural considera que el govern valencià no ha tingut mai intenció de signar cap acord de reciprocitat amb la Generalitat de Catalunya. 'L’única intenció del govern valencià és aconseguir del govern espanyol un tercer multiplex amb la falsa coartada que el necessitava per fer arribar l'emissió de TV3 al País Valencià, quant aquesta podia passar per qualsevol dels canals lliures que la Generalitat Valenciana té en el segon multiplex concedit', diu Acció Cultural en un comunicat emès avui. I afegeix: 'Els fets demostren que l’única possibilitat d’aturar el tancament de la xarxa de TV3 al País Valencià és aconseguir les 500.000 signatures de la Iniciativa Legislativa Popular Televisió sense Fronteres que faran possible el projecte de llei estatal que done cobertura a aquestes emissions'.
Gandia és una ciutat amb una densa història i amb personatges de relleu. Grans escriptors com Ausiàs March, o els Borja, amb papat inclòs. El Palau dels Borja és tot un patrimoni per a Gandia.
Gandia és d'aquells indrets del País Valencià on -quan no és estiu- se sent parlar en català de manera gairebé majoritària. Pel carrer, pels bars... Però succeeix un fenomen ben estrany: quan s'han d'adreçar a algú desconegut pel carrer apareix com una mena de condicionant subconscient que fa que hom s'expressi en castellà.
L'intel·lectual valencià Joan Fuster, deia al 1991, que vint anys després la gent coneixeria el català però que no el faria servir. No anava gaire errat. Però el que ja fa vessar el got és que unes noies se m'adrecessin per a demanar-me si volia firmar per a una campanya. Es tractava de donar suport al manteniment dels repetidors perquè TV3 es pogués continuar veient al País Valencià, tema del qual hem parlat en aquest blog: Televisió sense Fronteres. I ho feren -en el súmmum de la incoherència- en castellà!
També es fa curiós i digne d'anàlisi que en un moment en què ens trobàvem un català i un mallorquí parlant en català i un cambrer a qui jo li parlava en català i em responia en aquesta llengua i l'altre persona li demanava en castellà i era respost també en castellà. És a dir, si la fotografia del moment fos representativa d'alguna cosa, diríem que fora de Catalunya la llengua pròpia està esdevenint cada cop més minoritzada en els usos públics.
En una entrevista a la Vanguardia d'avui mateix, l'antropòleg i sociòleg Joan Francesc Mira afirma que en el cas de llengua el valencià ha avançat molt en prestigi, però no és la llengua de classe política, de la vida administrativa, de la retolació, del que veu la gent, i no diguem res de la vida comercial o empresarial, on és gairebé inexistent. Vaticina que, si es continua així, "estarem donant passos cap a la seva extinció".
Cal fer notar que les organitzacions socials valencianes, fins i tot en entorns altament valencianoparlants, no han tingut en general un compromís com el que s'observa a Catalunya o fins i tot a les Illes, i que el seu acomplexament lingüístic ha propiciat un bandejament substancial de la pròpia llengua, fet que encara desmotiva més que les empreses puguin avançar en aquesta normalització.
Atesa aquesta greu evolució, i la manca de compromís polític, seria convenient que les empreses, les organitzacions socials, els comerços, els ajuntaments, etc., incloguessin la llengua com a una de les matèries rellevants de la seva responsabilitat social.
PD: Ara el govern valencià mostra la seva bona voluntat alhora que demana el tancament dels repetidors. Acció Cultural considera que el govern valencià no ha tingut mai intenció de signar cap acord de reciprocitat amb la Generalitat de Catalunya. 'L’única intenció del govern valencià és aconseguir del govern espanyol un tercer multiplex amb la falsa coartada que el necessitava per fer arribar l'emissió de TV3 al País Valencià, quant aquesta podia passar per qualsevol dels canals lliures que la Generalitat Valenciana té en el segon multiplex concedit', diu Acció Cultural en un comunicat emès avui. I afegeix: 'Els fets demostren que l’única possibilitat d’aturar el tancament de la xarxa de TV3 al País Valencià és aconseguir les 500.000 signatures de la Iniciativa Legislativa Popular Televisió sense Fronteres que faran possible el projecte de llei estatal que done cobertura a aquestes emissions'.
Sense mili
Amb aquest paràgraf comença un article que acabo de llegir, l'autor del qual és Carles Campuzano, la persona que des de la seva posició de Diputat va liderar amb gran convicció les negociacions per a la finalització d'aquesta pràctica, absolutament caduca, que prenia un any de la vida de molts joves, que inculcava valors bel·licistes, masclistes i espanyolistes, i que no responia ni en concepte ni en format ni a les necessitats de defensa ni a la sensibilitat de la població.
Vaig tenir la sort de no haver de perdre un any de la meva vida i no de haver d'arrossegar-me davant les pràctiques personalment i nacionalment humiliants que comportava el servei militar obligatori a l'estat espanyol. M'hauria fet objector però no em va caler, ja que les pròrrogues per estudis universitaris em va permetre deixar passar molt temps. I quan ja va tocar vaig poder al·legar malalties... El fet de coindicir amb una gran quantitat de persones a incorporar-se a files va comportar uns grans excedents de 'cupo' i va facilitar molts excedents i la consideració d'inútils a la majoria dels que vam al·legar alguna cosa.
Uns anys més tard em va tocar assumir professionalment la responsabilitat de procedir a fer el tancament de la Prestació Social Substitutòria, en part delegada a la Generalitat de Catalunya, i definir mesures per a reduir l'impacte d'aquesta finalització en moltes entitats sense ànim de lucre, que havien desenvolupat nous serveis gràcies a les persones que hi tenien destinades.
Avui, tanmateix, el servei militar encara és obligatori en molts països. Per això m'ha semblat oportú afegir-me al grup del Facebook de "European Bureau for Conscientious Objection / Bureau Europeen pour l'Objection de Conscience". EBCO-BEOC és una ONG euriopea de drets civils que treballa pel ple reconeixement del dret a l'objecció de consciència del servei militar obligatori.
30.10.09
No apujar tarifes, com a mostra de responsabilitat davant la crisi
Fer un esforç de contenció i no apujar preus de les tarifes i honoraris hauria d'entendre's com una mostra de responsabilitat davant una societat en crisi econòmica. Mantenir preus significa sumar-se a l'esforç col·lectiu per a afavorir la recuperació, disminuir l'impacte econòmic dels costos de la clientela, acceptar una limitació en els propis ingressos...
Conec empreses que ho han fet, i també autònoms. Pot semblar que no tingui mèrit perquè en el fons podem pensar que no hi ha altre remei que ser molt competitiu en el mercat per no perdre bous i esquelles. Apujar ara seria una temeritat.
Un servidor també va decidir no apujar els honoraris com a criteri general, excepte en aquells casos en què és el propi client qui fixa les condicions (col·laboracions universitàries, etc.).
I ara veiem que els taxistes també ho han decidit per a l'any que ve. I potser és cert que no té mèrit perquè el preu del combustible ha baixat i per a ells és el component essencial de la seva despesa. Però igualment crec que cal reconèixer-ho i agrair-ho. Com a manera de comunicar a la societat i al mercat que seria bo que tothom actués amb la màxima contenció.
Els taxistes pacten no aplicar cap pujada per al 2010
1. • El descens del preu del gasoil contribueix a la congelació de tarifes
2. • El sector vol recuperar els clients perduts, sobretot, els barcelonins
Aquesta contenció ha d'afectar a tothom, també a l'administració pública, i també als sous de l'alta direcció de les grans empreses, les quals després d'uns moments d'incertesa davant la crisi descontrolada, ara ja han tornat a apujar-se les remuneracions fins a límits que són no solament desproporcionats sinó inoportuns en aquest moment, inconseqüents per la responsabilitat que algunes d'aquestes persones van tenir en la crisi, mancats d'ètica per la gravetat dels problemes que arrossega una part important de la societat.
Conec empreses que ho han fet, i també autònoms. Pot semblar que no tingui mèrit perquè en el fons podem pensar que no hi ha altre remei que ser molt competitiu en el mercat per no perdre bous i esquelles. Apujar ara seria una temeritat.
Un servidor també va decidir no apujar els honoraris com a criteri general, excepte en aquells casos en què és el propi client qui fixa les condicions (col·laboracions universitàries, etc.).
I ara veiem que els taxistes també ho han decidit per a l'any que ve. I potser és cert que no té mèrit perquè el preu del combustible ha baixat i per a ells és el component essencial de la seva despesa. Però igualment crec que cal reconèixer-ho i agrair-ho. Com a manera de comunicar a la societat i al mercat que seria bo que tothom actués amb la màxima contenció.
Els taxistes pacten no aplicar cap pujada per al 2010
1. • El descens del preu del gasoil contribueix a la congelació de tarifes
2. • El sector vol recuperar els clients perduts, sobretot, els barcelonins
Aquesta contenció ha d'afectar a tothom, també a l'administració pública, i també als sous de l'alta direcció de les grans empreses, les quals després d'uns moments d'incertesa davant la crisi descontrolada, ara ja han tornat a apujar-se les remuneracions fins a límits que són no solament desproporcionats sinó inoportuns en aquest moment, inconseqüents per la responsabilitat que algunes d'aquestes persones van tenir en la crisi, mancats d'ètica per la gravetat dels problemes que arrossega una part important de la societat.
El respecte cultural i la diversitat a Internet, finalment!
Hem parlat en diferents ocasions del respecte a les identitats i les cultures com a matèria de la Responsabilitat Social de les Empreses, i ho hem fet atenent al fet que moltes corporacions hi fan referència en els compromisos però després sol haver-hi una desatenció enorme. Qualsevol matèria ambiental o laboral no és que passi per davant sinó que anul·la les preocupacions pel respecte a les comunitats.
En aquest sentit, avui podem destacar una bona pràctica de respecte cultural, ja que la Corporació d’Assignació de Noms i Números a Internet (ICANN, en les sigles en anglès) ha decidit finalment obrir els dominis web a altres llengües amb alfabets diferents. Això implica que, per exemple, els parlants d’àrab, xinès, o urdú, podran disposar de dominis en el seu alfabet.
Segurament hi ha persones occidentals que no deuen considerar que aquesta ampliació sigui res rellevant. Una anècdota. O fins i tot una complicació o limitació ja que en endavant apareixeran tot de webs amb unes denominacions impracticables!
Hem d’alegrar-nos que finalment aquesta ampliació estigui a punt de ser possible, la qual suposava tota una irresponsabilitat social davant 2/3 parts de la humanitat que no fan servir el nostre alfabet.
En aquest sentit, avui podem destacar una bona pràctica de respecte cultural, ja que la Corporació d’Assignació de Noms i Números a Internet (ICANN, en les sigles en anglès) ha decidit finalment obrir els dominis web a altres llengües amb alfabets diferents. Això implica que, per exemple, els parlants d’àrab, xinès, o urdú, podran disposar de dominis en el seu alfabet.
Segurament hi ha persones occidentals que no deuen considerar que aquesta ampliació sigui res rellevant. Una anècdota. O fins i tot una complicació o limitació ja que en endavant apareixeran tot de webs amb unes denominacions impracticables!
Hem d’alegrar-nos que finalment aquesta ampliació estigui a punt de ser possible, la qual suposava tota una irresponsabilitat social davant 2/3 parts de la humanitat que no fan servir el nostre alfabet.
Els dominis web s’obren a tots els alfabetsApunts diversitat, llengua, comunitat
MAURICIO BERNAL. BARCELONA
[...] La decisió té sens dubte molt a veure amb la recent demo¬cratització en el si de l’organisme –ja no ¬només sota el control dels Estats Units–, i no és casualitat que els entesos interpretin aquest pas com un més cap a la consolidació del que coneixen com a «democràcia di¬gital».
«Sens dubte és una decisió tècnica, però al mateix temps de gran calat internacional –diu Francesc Casals, de l’Observatori d’Internet–. S’ha de pensar que hi ha molts paï¬sos on les seves institucions no po¬dien obrir pàgines amb la seva llengua oficial, i marques de països àrabs, per exemple, que no podien tenir una web amb els caràcters que les identifiquen». El registre de dominis a internet es podia fer fins ara utilitzant només 37 caràcters de l’alfabet romà (o llatí): totes les lletres entre la a i la zeta, tots els números de l’1 al 9 i el guió. A partir del 2010, la ICANN obrirà la porta als caràcters àrabs, ciríl·lics o orientals, per exemple, cosa que en el futur immediat implicarà sens dubte una explosió de noves pàgines.
ESCRIPTURES DISCRIMINADES / El que molts països qualificaven fins ara d’«imperialisme digital», i que tenia a veure sens dubte amb l’origen nord-americà de la xarxa (és a dir, occidental), s’entén millor amb aquesta dada, que van enarborar els responsables de la ICANN per il·lustrar l’abast de la mesura: dos terços de la població mundial utilitzen sistemes d’escriptura basats en caràcters no romans.
Font
Danone i l'Actimel
Fa gairebé un any divulgàvem una notícia que afectava l'empresa Danone i un dels seus productes, l'Actimel.
L'escrutini públic, sobretot per part dels grups d'interès especialitzats, suposa un risc per a la reputació de les empreses i un desvetllament de la consciència crítica per part del consum.
La companyia francesa d'origen català Danone es troba en aquests moments davant el focus pel premi negatiu que li ha concedit una organització de consumidors alemanya en referència a la presumpta informació enganyosa en la comunicació del producte Actimel.
Per a una companyia global en aquest context de riscos d'escrutini, és fonamental construir la confiança permanentment, amb constància. [continuar llegint aquest apunt]
Al final de l'aquest apunt hi dèiem que seria bo que les empreses no responguessin aquestes denúncies públiques amb campanyes amb de premsa agressives a la defensiva ja que actuar amb responsabilitat social implica capacitat de donar explicacions i oferir diàleg.
Donat que en el seu moment vam divulgar aquesta informació, ens sentim compromesos a informar que Danone ha inclòs en el seu portal del producte una explicació sobre les informacions que circulen per internet. Valorem com a positiu que l'empresa faci el pas d'indicar que hi ha crítiques i aportar la seva visió per a negar-les amb dades concretes. La pestanya informativa present a www.actimel.es té una gran visibilitat i s'hi poden descarregar aquests tres documents:
Seria bo que Danone pogués explicar com valora aquests estudis i crítiques, ja que altrament, en la mesura que donen resposta a unes crítiques i no a d'altres, pot semblar que accepten aquestes crítiques i que la publicitat que fan és enganyosa.
Per altra banda, algunes notícies sobre productes de la companyia obren dubtes sobre la seva confiabilitat: Prohibida la venda de l'aigua per a aprimar de Danone
PD: La publicitat d'Actimel opta al Pitjor Anunci segons FACUA
31.3.09 Actimel, premi dels consumidors alemanyes a la mentida publicitària més insolent
L'escrutini públic, sobretot per part dels grups d'interès especialitzats, suposa un risc per a la reputació de les empreses i un desvetllament de la consciència crítica per part del consum.La companyia francesa d'origen català Danone es troba en aquests moments davant el focus pel premi negatiu que li ha concedit una organització de consumidors alemanya en referència a la presumpta informació enganyosa en la comunicació del producte Actimel.
Per a una companyia global en aquest context de riscos d'escrutini, és fonamental construir la confiança permanentment, amb constància. [continuar llegint aquest apunt]
Al final de l'aquest apunt hi dèiem que seria bo que les empreses no responguessin aquestes denúncies públiques amb campanyes amb de premsa agressives a la defensiva ja que actuar amb responsabilitat social implica capacitat de donar explicacions i oferir diàleg.
Donat que en el seu moment vam divulgar aquesta informació, ens sentim compromesos a informar que Danone ha inclòs en el seu portal del producte una explicació sobre les informacions que circulen per internet. Valorem com a positiu que l'empresa faci el pas d'indicar que hi ha crítiques i aportar la seva visió per a negar-les amb dades concretes. La pestanya informativa present a www.actimel.es té una gran visibilitat i s'hi poden descarregar aquests tres documents:
- Comunicado Consejo Superior de Investigaciones Científicas
- Comunicado Asociación Española de Dietistas - Nutricionistas
- Comunicado DANONE
Seria bo que Danone pogués explicar com valora aquests estudis i crítiques, ja que altrament, en la mesura que donen resposta a unes crítiques i no a d'altres, pot semblar que accepten aquestes crítiques i que la publicitat que fan és enganyosa.
Per altra banda, algunes notícies sobre productes de la companyia obren dubtes sobre la seva confiabilitat: Prohibida la venda de l'aigua per a aprimar de Danone
PD: La publicitat d'Actimel opta al Pitjor Anunci segons FACUA
Al final, el desarmament
Al final de la dècada dels 80, els acords de Reykjavik, la fi de la guerra freda i la caiguda del mur de Berlín permetien augurar que l'amenaça nuclear i la carrera armamentística donarien, progressivament un pas cap a un replantejament de les estratègies bèl·liques i, per tant, de les armes necessàries per fer front a la nova naturalesa dels conflictes, deixant un ampli marge per als "dividends de la pau", que permetrien iniciar una nova era, amb unes Nacions Unides reformades, dotades dels recursos humans, financers i tècnics apropiats.
Però no va ser així. Ben al contrari, la "globalització" va substituir els valors democràtics per les lleis del mercat i els països més pròspers del planeta (G-7, G-8 ...) van marginar el sistema de les Nacions Unides, fins al punt de situar l'Organització Mundial del Comerç fora del seu àmbit.
El resultat ha estat un fracàs estrepitós en l'economia i -per "l'avarícia i irresponsabilitat", utilitzant paraules del President Obama, dels grans consorcis financers el món en conjunt s'ha vist abocat a una crisi multidimensional (social, econòmica, ambiental, alimentària, democràtica, ètica), amb unes inversions militars que superen els 3 mil milions de dòlars al dia, alhora que moren de fam i abandonament 70 mil persones aproximadament, de les quals la meitat nens de menys de 5 anys.
L'últim període de l'administració Bush -invasió de l'Iraq, proposta dels escuts antimíssils, etc .- ha conduït a un repunt cada dia més gran de la despesa en armament, mentre la pobresa i la fam de milers de milions d'éssers humans s'acreixia.
Per tot el que antecedeix,
Havent observat amb perplexitat i indignació el "rescat" de les institucions financeres amb centenars de milers de milions de dòlars, quan les arques dels Objectius del Mil·lenni romanen mig buides,
Volem manifestar el nostre suport al President Obama per:
- Prendre el lideratge del desarmament nuclear, com va manifestar inesperadament en la seva visita a Europa, concretament a la ciutat de Praga, i ha tingut ocasió de ratificar presidint la sessió del Consell de Seguretat del 24 de setembre de 2009 en la qual es va adoptar unànimement la reducció de dels arsenals nuclears, cosa que podria traduir-se en un autèntic punt d'inflexió sobre un dels desafiaments més rellevants del nostre temps.
- Haver decidit cancel·lar el programa d'escuts antimíssils que l'administració nord-americana havia previst instal·lar a Europa. Aquesta iniciativa permet obrir nous marcs de diàleg que han de constituir el context per a l'anàlisi i la resolució dels conflictes internacionals.
- Iniciar, amb instruccions precises al Secretari de Defensa R. Gates, una nova política de defensa, que substitueixi, almenys parcialment, les armes convencionals (avions, submarins, tancs, etc.) per les quals puguin no només fer front a les amenaces d'avui sinó evitar-les, detectant-les a temps.
- Confiar la seguretat internacional a les Nacions Unides, amb totes les mesures que es requereixin per a la ràpida i eficaç actuació dels cascos blaus.
- Revisar amb constrenyiment les obligacions contractuals de les aliances militars existents, per reduir les adquisicions d'artificis bèl·lics propis de confrontacions "tradicionals", que estan activant recentment el "mercat armamentístic" tant a Amèrica Llatina com als països de l'Est.
- Amb els fons que s'alliberin de les desmesurades inversions actuals en despeses militars, reactivar la cooperació internacional de manera que substitueixi una economia basada en bona part en la guerra per una economia que permeti un desenvolupament global sostenible (energies renovables, producció d'aliments, emmagatzematge, conducció i producció d'aigua, salut, transport, habitatge ...).
- Fem una crida per enfortir les iniciatives existents per al desarmament a escala mundial i, molt especialment, per a la preparació de la Conferència del Tractat de No Proliferació Nuclear, que ha de tenir lloc la propera primavera de 2010.
- Així mateix, advoquem perquè s'estableixin amb urgència els mecanismes adequats per a la resolució de conflictes que, sota els criteris i els mecanismes de seguiment, control i rendició de comptes necessaris i amb la participació de tots els actors implicats, permeti a les Nacions Unides establir els objectius i les prioritats internacionals i desenvolupar els programes per assolir-los.
Madrid, 1 octubre 2009
| Federico Mayor |
| Mário Soares |
| Edgar Morin Association pour la Pensée Complexe (APC) |
| Ricardo Díez Hochleitner Honorary President Club of Rome |
| John Foster North-South Institute & Social Watch |
| Cândido Grzybowski IBASE - Instituto Brasileiro de Análises Sociais e Econômicas |
| Herman Spanjaard IPPNW-International Physicians for the Prevention of Nuclear War |
| Mary-Winner Ashford Past Co-President of International Physicians for the Prevention of Nuclear War |
| Lois Barber EarthAction |
| Manuel Chiriboga RIMISP - Centro Latinoamericano para el Desarrollo Rural |
| Fèlix Martí Honorary President Linguapax Institute |
| Antonio Papisca Professor Padova University |
| Jorge Nieto Instituto Internacional para la Cultura Democrática |
| Luz Stella Velásquez Red Latinoamericana de Estudios Ambientales Urbanos |
| Arcadi Oliveres Justice and Peace Europe |
| Josep Ferrer Professor Universitat Politècnica de Catalunya - UPC |
| Ferran Requejo Professor Universitat Pompeu Fabra - UPF |
| Manuel Manonelles Fundació Cultura de Pau - Barcelona |
Nota: Responsabilitat Global hem subscrit el manifest i col·laborem des d'aquest blog a la seva difusió.
Irresponsabilitats de la nova direcció del Palau de la Música
Seria bo que després de l'escàndol del Palau de la Música, la nova direcció no solament fes les coses legalment sinó que hi introduís una certa ètica i responsabilitat social. Per això, vull fer dues aportacions que no nego que poden resultar polèmiques.
Incoherència lingüística que va contra tothom
Avui s'ha vist per televisió el document original del suplicatori presentat per la Fundació Palau de la Música al jutjat demanant que es reconsideri el no empresonament de Fèlix Millet, argumentant que hi ha risc de fugida. M'he fixat en el fet que la llengua de l'escrit no era la catalana. És a dir, el Palau de la Música, entitat catalana i vinculada a la cultura catalana, ha elaborat un document per a un tribunal ubicat a Catalunya en llengua no catalana.
Sens dubte, no hi ha cap il·legalitat en el fet, però sí que és un acte de manca de responsabilitat social manifesta.
El retorn dels diners
Posats a fer reflexions que no van en la línia de l’opinió generalitzada, animarem el debat amb una altra visió en referència als convenis que el Palau de la Música havia fet amb la fundació vinculada a un partit polític. No entraré a valorar si és correcte, adequat o convenient que es produeixen aquesta mena de convenis. En canvi, observo que ara l’opinió generalitzada ens diu que aquests diners s’haurien de retornar i així mateix ho han donat a entendre des de la nova direcció del Palau.
Si Millet va firmar uns convenis sense tenir els poders per a fer-ho és una responsabilitat interna del Palau. L’altra lectura que es pot fer és que, com a conseqüència de la mala gestió del Palau, ara es pot estar afectant la reputació d’una altra fundació que no tenia perquè ser coneixedora d’aquesta irregularitat. La gestió de l’RS del Palau, en la situació actual, hauria de comportar assumir les pròpies responsabilitats corporatives i no voler aprofitar-se d’una situació de la qual una organització política, precisament per temes d’imatge i electorals, no se’n pot defensar adequadament.
Si els diners donats per la Fundació Palau de la Música es van gastar efectivament i les activitats es corresponen a les descrites en els convenis, no entenc dues coses:
Com ho veieu??
Nota: en aquest blog diferenciem les etiquetes 'reflexions' i 'articles' en el sentit que aquests darrers impliquen una redacció més acurada, una posicionament més nítid, i una maduració de les idees que hi exposem. En canvi, les reflexions en el blog volen ser uns apunts o notes al voltant de temes d'actualitat, normalment motivats per notícies d'actualitat, pensats per a compartir punts de vista i intuïcions i generar debat.
Incoherència lingüística que va contra tothom
Avui s'ha vist per televisió el document original del suplicatori presentat per la Fundació Palau de la Música al jutjat demanant que es reconsideri el no empresonament de Fèlix Millet, argumentant que hi ha risc de fugida. M'he fixat en el fet que la llengua de l'escrit no era la catalana. És a dir, el Palau de la Música, entitat catalana i vinculada a la cultura catalana, ha elaborat un document per a un tribunal ubicat a Catalunya en llengua no catalana.
Sens dubte, no hi ha cap il·legalitat en el fet, però sí que és un acte de manca de responsabilitat social manifesta.
- Suposa una incoherència amb els valors de l'entitat i, per tant, traeix els grups d'interès que li donen suport d'acord amb allò que ha estat, és i representa;
- Suposa una submissió que només es pot entendre des del convenciment que el jutge ho valorarà millor si no està escrit en català, la qual cosa comporta una càrrega de valors negatius;
- Suposa una renúncia a lluita per a eradicar actituds judicials que certament existeixen i que perjudiquen les persones i organismes que opten per expressar-se en la llengua pròpia del país;
- Renuncia a una oportunitat de col·laborar a normalitzar la llengua pròpia en un àmbit en el qual continua essent altament marginada;
- Col·labora a estendre i consolidar la tàctica servilista segons la qual en aquests casos és preferible renunciar a la llengua pròpia;
- Desaprofita l'oportunitat d'actuar amb normalitat i responsabilitat lingüística davant la societat, atès l'impacte que totes les accions del cas Palau susciten als mitjans de comunicació;
- Perjudica a totes les persones i organitzacions que vulguin fer servir la llengua del país en processos judicials d'acord amb la llei, en la mesura que imposa la imatge qeu "fins i tot el Palau de la Música canvia de llengua quan vol aconseguir un resultat positiu de la justícia".
El retorn dels diners
Posats a fer reflexions que no van en la línia de l’opinió generalitzada, animarem el debat amb una altra visió en referència als convenis que el Palau de la Música havia fet amb la fundació vinculada a un partit polític. No entraré a valorar si és correcte, adequat o convenient que es produeixen aquesta mena de convenis. En canvi, observo que ara l’opinió generalitzada ens diu que aquests diners s’haurien de retornar i així mateix ho han donat a entendre des de la nova direcció del Palau.
Si Millet va firmar uns convenis sense tenir els poders per a fer-ho és una responsabilitat interna del Palau. L’altra lectura que es pot fer és que, com a conseqüència de la mala gestió del Palau, ara es pot estar afectant la reputació d’una altra fundació que no tenia perquè ser coneixedora d’aquesta irregularitat. La gestió de l’RS del Palau, en la situació actual, hauria de comportar assumir les pròpies responsabilitats corporatives i no voler aprofitar-se d’una situació de la qual una organització política, precisament per temes d’imatge i electorals, no se’n pot defensar adequadament.
Si els diners donats per la Fundació Palau de la Música es van gastar efectivament i les activitats es corresponen a les descrites en els convenis, no entenc dues coses:
- Per quin motiu la Sra. Carulla demana el retorn. Se suposa que qui hi hauria de fer front és el Sr. Millet. O si vol reclamar-los a tots els beneficiaris també els haurà de demanar respecte dels viatges i hotels que va fer servir amb poca legitimitat l'anterior president de la seva fundació. Crec que està jugant a fer-se la valenta amb una organització que en virtut de la seva necessitat de quedar bé amb la societat catalana pot trobar-se en una ratera.
- Per quin motiu des l'organització política s'està valorant la possibilitat de tornar-los. Vaja, sí que ho entenc: tot és una qüestió d'imatge. Però és èticament correcte? D'on sortiran aquests diners? Els altres donants d'aquesta fundació veuran bé que els recursos que han donat es destinin a la Fundació Palau?
Com ho veieu??
Nota: en aquest blog diferenciem les etiquetes 'reflexions' i 'articles' en el sentit que aquests darrers impliquen una redacció més acurada, una posicionament més nítid, i una maduració de les idees que hi exposem. En canvi, les reflexions en el blog volen ser uns apunts o notes al voltant de temes d'actualitat, normalment motivats per notícies d'actualitat, pensats per a compartir punts de vista i intuïcions i generar debat.
28.10.09
La Cambra de Comerç de Barcelona s'adhereix a CompraSocial
La Cambra de Comerç de Barcelona, que té per objectiu vetllar pels interessos generals de les empreses i ofereix serveis a empreses i emprenedors per respondre a les seves necessitats i ajudar-los a millorar la competitivitat, ha signat recentment un conveni de col·laboració amb la Fundació Caixa Catalunya per ser aliat de CompraSocial.
La Cambra ha identificat coincidències amb els objectius de la Fundació Caixa Catalunya. Aquestes coincidències passen per la promoció de les persones en situació o risc d'exclusió social, especialment mitjançant les empreses d'inserció i els centres especials de treball.
Per això, el president de la Cambra, Miquel Valls, i el director de la Fundació, Miquel Perdiguer, van signar el conveni marc de col·laboració amb l'objectiu d'integrar els col·lectius de persones més desafavorides, per promoure el projecte, difondre'l, participar-hi i col·laborar-hi en àmbit intern i, si es considera adient, en àmbit d'actuació extern.
L'acte va tenir lloc a la Casa Llotja de la Cambra i també hi van ser presents, per part de la Cambra, Josep Santacreu, president del Grup de Treball de Responsabilitat Social Empresarial (RSE), Ramon Vila, membre del mateix grup en representació de la Fundació Pimec Social, i Josep Maria Canyelles, assessor tècnic en RSE. Per part de Comprasocial hi assistiren José Carlos Eiriz, director de la Fundació Santa Teresa del Vendrell, Àngel Font, director de l'Àrea d'Inclusió Social de la Fundació Caixa Catalunya i Bernard Ornilla, membre de la mateixa àrea.
Formar part del projecte Aliats CompraSocial, permet a les empreses i institucions, contribuir de forma directa en la millora de les condicions de vida de persones en situació o risc d'exclusió social. A més de ser reconeguts com a membre d'una iniciativa pionera, innovadora i de transformació social amb presència permanent dels aliats.
A més, el projecte permet fer partícips d'una proposta social innovadora tots els treballadors i associats dels aliats i gaudir, de forma prioritària, de les seves novetats i innovacions i del conjunt d'iniciatives de l'Obra Social de Caixa Catalunya.
Font
Un 60,5% de les persones té dificultats per arribar a final de mes i un 15,6% són pobres, als Països Catalans
La crisi financera va comportar la crisi econòmica. Després ha vingut la davallada de l'activitat econòmica, productiva i finalment laboral. Ha arribat l'atur, i tot seguit, ja tenim aquí l'augment de les dificultats per arribar a final de mes. Camí cap a l'augment de la pobresa.
Per on podem trencar el cercle gens virtuós? L'RSE ens hauria d'ajudar a no repetir escenaris de crisi per manca d'ètica. Però un cop instal·lats en la crisi ens hauria d'ajudar a trobar fórmules per resistir la crisi que no passin per la decisió fàcil, irresponsable socialment i contraproduent de fer fora mitja plantilla.
Diem fàcil no en sentit normatiu sinó en referència a la manca de capacitat de trobar solucions alternatives més intel·ligents i innovadores. A Alemanya han sabut pactar reduccions de jornada a canvi de no fer fora persones.
Diem irresponsable socialment no perquè despatxar en si sigui irresponsable sinó per aquesta manera fàcil de fer-ho, sense mostrar el mínim interès en la situació en què queden les persones.
També hem dit contraproduent, en el sentit que com més persones expulsem de l'activitat econòmica més difícil serà la recuperació de la crisi. Menys capacitat adquisitiva, menys confiança de la societat, més càrrega per a l'administració...
L'RSE també pot servir, un cop hem fracassat en l'anterior, per a aportar solucions per a la gent amb poca capacitat adquisitiva, amb productes barats i solucions low cost. I fins i tot amb suport a iniciatives socials per part d'entitats no lucratives que fan de coixí social, tot i que la mateixa crisi dificulta que les empreses facin aportacions de caràcter filantròpic i fins i tot de patrocinis i esponsorització.
Hi ha dificultats creixents, que no remetran atesa la manca de capacitat de sumar esforços entre sector privat i públic per a reorientar el model econòmic. Tant de bo que, pel cap baix, les empreses procuressin aguantar com sigui en aquests dos propers anys... però amb la gent a dintre. Aquesta seria una gran responsabilitat davant la societat.
Segons dades de l’Enquesta de Condicions de Vida 2008, feta pública ahir per l’INE, la crisi econòmica ha fet augmentar el nombre de persones que es troben amb dificultats per arribar a final de mes, fins al punt que 6 de cada 10 catalans/es ja es troben en aquesta situació. Aquest fet es pot explicar en bona mesura per l’increment del nombre de persones en situació d’atur, afectades per un expedient de regulació d’ocupació o amb les condicions laborals i salarials laminades amb l’excusa de les dificultats econòmiques. Tanmateix, cal entendre que les dades d’aquesta enquesta fan referència a la situació de l’any 2008, el que fa pressuposar que actualment el nombre de persones amb dificultats es deu haver incrementat notablement. De fet, el creixement percentual respecte el 2007 ja havia estat molt elevat, de fins a 4 punts.
Taula dificultats per arribar a fi de mes
La mateixa enquesta de l’INE ofereix una altra dada preocupant, el del nombre de persones que se situen per sota del llindar de la pobresa, una xifra que supera el 15% en el conjunt dels Països Catalans, tot i que amb diferències notables segons el territori. D’aquesta manera, un 20,2% de la població del País Valencià es pot considerar pobre, quan l’any passat aquesta xifra era del 16,3%, mentre que a Catalunya i a les Illes Balears i Pitiüses el percentatge s’ha reduït lleument.
Font: Intersindical CSC / Jornal.cat
Per on podem trencar el cercle gens virtuós? L'RSE ens hauria d'ajudar a no repetir escenaris de crisi per manca d'ètica. Però un cop instal·lats en la crisi ens hauria d'ajudar a trobar fórmules per resistir la crisi que no passin per la decisió fàcil, irresponsable socialment i contraproduent de fer fora mitja plantilla.
Diem fàcil no en sentit normatiu sinó en referència a la manca de capacitat de trobar solucions alternatives més intel·ligents i innovadores. A Alemanya han sabut pactar reduccions de jornada a canvi de no fer fora persones.
Diem irresponsable socialment no perquè despatxar en si sigui irresponsable sinó per aquesta manera fàcil de fer-ho, sense mostrar el mínim interès en la situació en què queden les persones.
També hem dit contraproduent, en el sentit que com més persones expulsem de l'activitat econòmica més difícil serà la recuperació de la crisi. Menys capacitat adquisitiva, menys confiança de la societat, més càrrega per a l'administració...
L'RSE també pot servir, un cop hem fracassat en l'anterior, per a aportar solucions per a la gent amb poca capacitat adquisitiva, amb productes barats i solucions low cost. I fins i tot amb suport a iniciatives socials per part d'entitats no lucratives que fan de coixí social, tot i que la mateixa crisi dificulta que les empreses facin aportacions de caràcter filantròpic i fins i tot de patrocinis i esponsorització.
Hi ha dificultats creixents, que no remetran atesa la manca de capacitat de sumar esforços entre sector privat i públic per a reorientar el model econòmic. Tant de bo que, pel cap baix, les empreses procuressin aguantar com sigui en aquests dos propers anys... però amb la gent a dintre. Aquesta seria una gran responsabilitat davant la societat.
La UOC ofereix materials docents a la comunitat d'internet
UOC OpenCourseWare és un lloc web a través del qual la Universitat Oberta de Catalunya ofereix els seus materials docents a la comunitat d'internet: professors, estudiants i autodidactes.
L’activitat acadèmica i de recerca de la UOC gira entorn de les necessitats de formació les persones i es fonamenta en la descentralització, la flexibilitat i l’accés permanent als recursos d’aprenentatge. Aquest sistema facilita l’accés al coneixement des de qualsevol indret i en qualsevol moment, i permet integrar la formació a la vida quotidiana.
En coherència amb el seu model educatiu i d’acord amb el seu compromís de proporcionar l’accés universal al coneixement, la UOC obre a través d’aquest espai els seus continguts educatius a la xarxa.
Entre els cursos que ofereixen, volen destacar, per la seva vinculació amb les matèries d'RSE i sostenibilitat, el següent:
93117 - El canvi climàtic i el dret internacional, Febrer 2008 [curs en català][curs en castellà]
L’activitat acadèmica i de recerca de la UOC gira entorn de les necessitats de formació les persones i es fonamenta en la descentralització, la flexibilitat i l’accés permanent als recursos d’aprenentatge. Aquest sistema facilita l’accés al coneixement des de qualsevol indret i en qualsevol moment, i permet integrar la formació a la vida quotidiana.
En coherència amb el seu model educatiu i d’acord amb el seu compromís de proporcionar l’accés universal al coneixement, la UOC obre a través d’aquest espai els seus continguts educatius a la xarxa.
Entre els cursos que ofereixen, volen destacar, per la seva vinculació amb les matèries d'RSE i sostenibilitat, el següent:
93117 - El canvi climàtic i el dret internacional, Febrer 2008 [curs en català][curs en castellà]
 | EL CANVI CLIMÀTIC I EL DRET INTERNACIONALEl futur del Protocol de Kyoto (1997)Autors: Víctor M. Sánchez Forma part de: El canvi climàtic i el dret internacional Universitat Oberta de Catalunya |
CC BY aussiegall
Descripció del curs
La protecció del clima ha estat regulat internacionalment a través de dos grans tractats impulsats per l'ONU: el Conveni sobre canvi climàtic (1992) i el Protocol de Kyoto (1997). Quin és el marc institucional que impulsa la reacció mundial per a la protecció del clima? Quines obligacions internacionals han assumit els estats amb aquest objectiu? Com afecta als països desenvolupats i als països en vies de desenvolupament? Aquest curs pretén introduir qualsevol persona interessada per la sort del seu temps en les qüestions polítiques i jurídiques clau per a entendre l'acció internacional que fa front al problema del canvi climàtic.Tafanejant empreses
Ahir va tenir lloc una actuació ordenada pel jutge Garzón que ha sacsejat la política catalana. No volem entrar en el fons del tema en aquest moment, sobretot per la presumpció d'innocència, tot i la preocupació que genera.
Però sí que hi faré una aportació col·lateral. I és que, en veure que hi havia dues empreses implicades en les sospites, he tingut la deformació professional d'entrar als seus portals corporatius per tafanejar si hi deien alguna cosa d'RSE. Insisteixo que en absolut vull establir cap correlació amb els fets judicials.
En el cas del grup Espais (el seu president Lluís Casamitjana ha estat detingut) no fan cap referència a compromisos d'RSE. En canvi, en el cas de la immobiliària Proinosa (el seu president Josep Singla ha estat detingut), sí que hi dedica una pàgina. Proinosa explica la seva RSE a partir d'unes col·laboracions amb ONG i una norma ambiental:
Quan concreten aquest compromís, expliquen que col·laboren amb ONGs i amb entitats esportives i tenen un compromís ambiental basat en el fet de tenir implantada la norma ISO 14001 i fer sesions de formació de bones pràctiques ambientals al seu personal.
És tan evident que això no és RSE que no cal ni justificar-ho. Crec que fins i tot els dóna una mala imatge, tot i que per gent que no conegui què és l'RSE també pot succeir a l'inrevés, és a dir, que la gent pensi que això de l'RSE és ben poca cosa...
En tot cas, per no concentrar la crítica damunt aquesta empresa, voldríem constatar que hi ha força empreses que han rebatejat les pràctiques de filantropia que ja portaven a terme amb el nom màgic d'RSE.
De fet, pot passar que sigui directament l'agència que els porta la comunicació que els ho hagi rebatejat i que la mateixa empresa no tingui ni consciència de la informació equívoca que estan transmetent.
Sigui com sigui, no és bo que empreses que no gestionen la seva RSE en parlin als seus portals com si realment sí que ho fessin. Com que no estem davant d'una normativa legal, no es pot parlar estrictament d'informació enganyosa. Però sí que els hauríem de demanar com gestionen aquest enfocament de gestió, quin codi ètic tenen, on és la memòria, amb quins partprenents dialoguen, en quines matèries rellevants d'RSE tenen objectius de millora, quins compromisos públics han assumit...
Gestionar o no l'RSE és voluntari. Aquest ha estat un dels consensos importants i al qual ha costat d'arribar-hi. Ara bé, si és així, el que no podem consentir és que hi hagi empreses que pretenguin apuntar-se medalles per mèrits que no sembla que tinguin, o que en tot cas haurien d'explicitar millor.
PD: llegeixo aquesta notícia: Casi el 90% de los consumidores “confunde” la responsabilidad social con la publicidad y el marketing, i penso que no m'estranya si, prou difícil que resulta entendre-ho correctament, encara hi ha empreses que ajuden a confondre-ho tot.
Però sí que hi faré una aportació col·lateral. I és que, en veure que hi havia dues empreses implicades en les sospites, he tingut la deformació professional d'entrar als seus portals corporatius per tafanejar si hi deien alguna cosa d'RSE. Insisteixo que en absolut vull establir cap correlació amb els fets judicials.
En el cas del grup Espais (el seu president Lluís Casamitjana ha estat detingut) no fan cap referència a compromisos d'RSE. En canvi, en el cas de la immobiliària Proinosa (el seu president Josep Singla ha estat detingut), sí que hi dedica una pàgina. Proinosa explica la seva RSE a partir d'unes col·laboracions amb ONG i una norma ambiental:
PROINOSA s'ha caracteritzat al llarg de la seva història pel seu alt grau d'innovació i adaptació als canvis. La incorporació de polítiques d'RSC destinades a implementar processos de millora a la gestió empresarial en tres àmbits -social, medioambiental i econòmic- és un dels canvis en els que està implicada la nostra empresa des de ja fa alguns anys.
Quan concreten aquest compromís, expliquen que col·laboren amb ONGs i amb entitats esportives i tenen un compromís ambiental basat en el fet de tenir implantada la norma ISO 14001 i fer sesions de formació de bones pràctiques ambientals al seu personal.
És tan evident que això no és RSE que no cal ni justificar-ho. Crec que fins i tot els dóna una mala imatge, tot i que per gent que no conegui què és l'RSE també pot succeir a l'inrevés, és a dir, que la gent pensi que això de l'RSE és ben poca cosa...
En tot cas, per no concentrar la crítica damunt aquesta empresa, voldríem constatar que hi ha força empreses que han rebatejat les pràctiques de filantropia que ja portaven a terme amb el nom màgic d'RSE.
De fet, pot passar que sigui directament l'agència que els porta la comunicació que els ho hagi rebatejat i que la mateixa empresa no tingui ni consciència de la informació equívoca que estan transmetent.
Sigui com sigui, no és bo que empreses que no gestionen la seva RSE en parlin als seus portals com si realment sí que ho fessin. Com que no estem davant d'una normativa legal, no es pot parlar estrictament d'informació enganyosa. Però sí que els hauríem de demanar com gestionen aquest enfocament de gestió, quin codi ètic tenen, on és la memòria, amb quins partprenents dialoguen, en quines matèries rellevants d'RSE tenen objectius de millora, quins compromisos públics han assumit...
Gestionar o no l'RSE és voluntari. Aquest ha estat un dels consensos importants i al qual ha costat d'arribar-hi. Ara bé, si és així, el que no podem consentir és que hi hagi empreses que pretenguin apuntar-se medalles per mèrits que no sembla que tinguin, o que en tot cas haurien d'explicitar millor.
PD: llegeixo aquesta notícia: Casi el 90% de los consumidores “confunde” la responsabilidad social con la publicidad y el marketing, i penso que no m'estranya si, prou difícil que resulta entendre-ho correctament, encara hi ha empreses que ajuden a confondre-ho tot.
25.10.09
L'RSE, una política de país que ha d'aglutinar consensos i esforços en una mateixa direcció
- El govern català aprova un pla estratègic de 80 mesures en quatre anys
- El pla, inclòs en l'acord estratègic, inclou mesures per ser implantades en l'administració
Tal com Responsabilitat Global va informar, la Generalitat de Catalunya ja disposar d'un pla pioner de foment de la Responsabilitat Social, que inclou tant mesures de foment com d'aplicació en la pròpia administració.Catalunya recupera un cert lideratge en l’RSE després que en els darrers anys semblés anar a remolc de la dinàmica ‘agorera’ promoguda pel govern espanyol. L’element central, a banda de totes les accions que s’hagin pogut portar a terme, és l’aprovació del pla RSGENCAT per part del govern de la Generalitat de Catalunya.
La iniciativa recull un seguit de mesures de responsabilitat social per al període 2009-2012. Tal com indica molt bé Josep Maria Lozano en el seu web “aquesta és una iniciativa claramente diferenciada en el panorama actual de les polítiques públiques d’RSE, i pot esdevenir un referent… si realment aconsegueix tirar endavant en els termes que es planteja”. I afegeix que “pot esdevenir una referència a escala europea i mundial”.
El document referencia 80 mesures d’aplicació, les quals estan detallades en fitxes amb calendari, responsable i pressupost. El pressupost total puja a 646 milions d’euros al llarg del tot el període, tot i que cal tenir en compte que aquest pressupost integra moltes accions que ja estaven previstes. El mèrit no és tant els recursos que s’hi puguin posar sinó la capacitat d’alinear-los vers un mateix objectiu, millorant la coordinació entre departaments, i aglutinant els processos de diàleg amb els grups d’interès.
El model d’RSE recull plenament els dos vectors que des de Responsabilitat Global sempre hem defensat i avantposat: l’RSE com a factor estratègic i l’RSE com a part d’un Territori Socialment Responsable on es fomentin uns valors comunitaris i una implicació dels diferents grups d’interès. Amb les seves pròpies paraules, la missió de la iniciativa és nítida en aquest sentit: "impulsar el comportament socialment responsable en tots els agents socials, promovent especialment la competitivitat responsable i sostenible en les empreses i organitzacions, incloent la pròpia administració pública".
En aquest sentit, l’aplicació de l’RS a la pròpia administració pública és un dels pressupòsits del projecte i damunt el qual pot haver-hi més escepticisme, no tant per la voluntat com per la dificultat de portar a terme un foment conseqüent de la metodologia de l’RS dins les estructures polítiques i funcionarials. I malgrat tot, seria una gran notícia el progrés en aquesta matèria.
Les polítiques públiques a Catalunya sempre havien estat pioneres, en matèries com el medi ambient, el benestar social, els partenariats públic-privat, la conciliació de la vida laboral i familiar, entre d’altres. Avançar en el model avançat que suposa l’RSE pot permetre incorporar o consolidar nous valors i models més ajustats a la nova societat i la nova economia des de les polítiques públiques.
Per part de les empreses també podem constatar un cert lideratge per part de les empreses catalanes. En aspectes com el mecenatge o l’excel·lència ambiental es tractaria d’un lideratge dins el context espanyol, però en altres qüestions com la gestió de l’RSE i l’elaboració de memòries estaríem davant un lideratge mundial, amb un 5% de les memòries GRI que es fan al món. Però més enllà de rànquings de dubtosa utilitat, emmirallar-nos en una imatge de progrés i lideratge pot permetre valorar millor les oportunitats estratègiques que algunes empreses estan començant a aprofitar.
Tant les empreses com l’administració han de pensar l’RS en termes de tota la seva complexitat, en referència no només a impactes ambientals o laborals sinó a altres com els valors socials. Per exemple, fer l'esforç de seduir el màxim de persones amb una cultura corporativa socialment responsable és una manera d'incorporar-les a la cultura del treball i de l'esforç, fet que redundarà en positiu per a l'empresa però també per a la societat. Des d’òptiques com aquesta, el foment de l’RS és un repte de país i mereix que hi hagi plans integrals i transversals que la promoguin.
I sobretot, l'RSE ha de servir com una gran aposta per una economia competitiva i sostenible, que pugui fer front als reptes de futur amb unes bases sòlides, desenvolupant processos de diàleg que li permetin la innovació i la confiança i generant uns impactes econòmics, ambientals i socials que creïn valor per a totes les parts.
Document Pla Mesures
Enllaç a l'Acord Estratègic
Explicació web Acord Estratègic
Nota premsa Generalitat
Notícia La Vanguardia
La RSE, una política de país que debe aglutinar consensos y esfuerzos en una misma dirección
- El gobierno catalán aprueba un plan estratégico de 80 medidas en cuatro años
- El plan, que forma parte del Acuerdo Estratégico, incluye medidas para ser implantadas en la administración
Tal como Responsabilidad Global informó, la Generalitat de Catalunya ya dispone de un plan pionero de promoción de la Responsabilidad Social, que incluye tanto medidas de fomento como de aplicación en la propia administración.
Cataluña recupera un cierto liderazgo en la RSE después de que en los últimos años pareciera ir a remolque de la dinámica 'agorera' promovida por el gobierno español. El elemento central, aparte de todas las acciones que se hayan podido llevar a cabo, es la aprobación del plan RSGENCAT por parte del gobierno de la Generalitat de Cataluña.
La iniciativa recoge una serie de medidas de responsabilidad social para el período 2009-2012. Tal como indica muy bien Josep Maria Lozano en su web "esta es una iniciativa claramente diferenciada en el panorama actual de las políticas públicas de RSE, y puede convertirse en un referente ... si realmente logra salir adelante en los términos que se plantea". Y añade que "puede convertirse en una referencia a escala europea y mundial".
El documento referencia 80 medidas de aplicación, las cuales están detalladas en fichas con calendario, responsable y presupuesto. El presupuesto total asciende a 646 millones de euros a lo largo del todo el periodo, aunque hay que tener en cuenta que este presupuesto integra muchas acciones que ya estaban previstas. El mérito no es tanto los recursos que se puedan poner sino la capacidad de alinearse los hacia un mismo objetivo, mejorando la coordinación entre departamentos, y aglutinando los procesos de diálogo con los grupos de interés.
El modelo de RSE recoge plenamente los dos vectores que desde Responsabilitat Global siempre hemos defendido y antepuesto: la RSE como factor estratégico y la RSE como parte de un Territorio Socialmente Responsable donde se fomenten unos valores comunitarios y una implicación los diferentes grupos de interés. Con sus propias palabras, la misión de la iniciativa es nítida en este sentido: "impulsar el comportamiento socialmente responsable en todos los agentes sociales, promoviendo especialmente la competitividad responsable y sostenible en las empresas y organizaciones, incluyendo la propia administración pública".
En este sentido, la aplicación de la RS en la propia administración pública es uno de los presupuestos del proyecto y sobre el cual puede haber más escepticismo, no tanto por la voluntad como por la dificultad de llevar a cabo un fomento consecuente de la metodología de la RS dentro de las estructuras políticas y funcionariales. Y sin embargo, sería una gran noticia el progreso en esta materia.
Las políticas públicas en Cataluña siempre habían sido pioneras, en materias como el medio ambiente, el bienestar social, los partenariados público-privado, la conciliación de la vida laboral y familiar, entre otros. Avanzar en el modelo avanzado que supone la RSE puede permitir incorporar o consolidar nuevos valores y modelos más ajustados a la nueva sociedad y la nueva economía desde las políticas públicas.
Por parte de las empresas también podemos constatar un cierto liderazgo por parte de las empresas catalanas. En aspectos como el mecenazgo o la excelencia ambiental se trataría de un liderazgo dentro del contexto español, pero en otras cuestiones como la gestión de la RSE y la elaboración de memorias estaríamos ante un liderazgo mundial, con un 5% de las memorias GRI que se hacen en el mundo. Pero más allá de rankings de dudosa utilidad, reflejarse en una imagen de progreso y liderazgo puede permitir valorar mejor las oportunidades estratégicas que algunas empresas están empezando a aprovechar.
Tanto las empresas como la administración deben pensar la RS en términos de toda su complejidad, en referencia no sólo a impactos ambientales o laborales sino a otros como los valores sociales. Por ejemplo, hacer el esfuerzo de seducir al máximo de personas con una cultura corporativa socialmente responsable es una forma de incorporarlas a la cultura del trabajo y del esfuerzo, lo que redundará en positivo para la empresa pero también para la sociedad. Desde ópticas como ésta, el fomento de la RS es un reto de país y merece que haya planes integrales y transversales que la promuevan.
Y sobre todo, la RSE debe servir como una gran apuesta por una economía competitiva y sostenible, que pueda hacer frente a los retos de futuro con unas bases sólidas, desarrollando procesos de diálogo que le permitan la innovación y la confianza y generando unos impactos económicos, ambientales y sociales que creen valor para todas las partes.
Documento Pla Mesures
Enlace al Acord Estratègic
Explicación web Acord Estratègic
Nota prensa Generalitat
Notícia La Vanguardia
Posteo publicado en expoknews
Vull alertar les grans empreses proveïdores (stakeholders meus) que estan incomplint!
Sigui com sigui, en el marc de la gestió de l'RSE de Responsabilitat Global, volem facilitar aquest punt de contacte amb la voluntat més positiva d'ajudar a millorar i de tenir en compte les opinions de tots els partprenents.
En ocasions futures tractarem altres casos, també amb el sector públic. Ara ens toca fer-ho respecte dues empreses de les grans.
Llegir article: Pàgines grogues que groguegen
Llegir article: Renfe no respon
Per a nosaltres tots dos articles s'inscriuen en la voluntat d'ajudar aquelles empreses que gestionen la seva RSE a millorar-ne la gestió a partir de fer-los evidents aspectes que poden passar ocults. En el cas de les empreses que fem servir com a anàlisi de casos, sorprèn que no atenguin els aspectes de respecte a les identitats i a la diversitat lingüística dins la gestió de la seva RSE.
Nota: Amb motiu de la gestió de la nostra pròpia responsabilitat social ens comprometem a fer notar les males pràctiques a aquelles empreses amb qui tenim relacions –encara que sigui com a simples clients- amb l’objectiu d’ajudar-les a millorar. De vegades seria més còmode no perdre el temps i deixar que altres persones es queixin, però creiem que aquesta no seria una pràctica acceptable de bona ciutadania (ni ciutadania personal ni ciutadania corporativa).
¡Quiero alertar a las grandes empresas proveedoras (stakeholders míos) que están incumpliendo!
Sea como sea, en el marco de la gestión de la RSE de Responsabilidad Global, queremos facilitar este punto de contacto con la voluntad más positiva de ayudar a mejorar y tener en cuenta las opiniones de todos los grupos de interés.
En ocasiones futuras trataremos otros casos, también con el sector público. Ahora nos toca hacerlo respecto a dos empresas de las grandes.
Leer artículo: Páginas amarillas que amarillean
Leer artículo: Renfe no responde
Para nosotros ambos artículos se inscriben en la voluntad de ayudar a aquellas empresas que gestionan su RSE a mejorar su gestión a partir de hacerlos evidentes aspectos que pueden pasar ocultos. En el caso de las empresas que utilizamos como análisis de casos, sorprende que no atiendan los aspectos de respeto a las identidades ya la diversidad lingüística dentro de la gestión de su RSE.
Nota: Con motivo de la gestión de nuestra propia responsabilidad social nos comprometemos a hacer notar las malas prácticas en aquellas empresas con quien tenemos relaciones -aunque sea como simples clientes- con el objetivo de ayudarlas a mejorar. A veces sería más cómodo no perder el tiempo y dejar que otras personas se quejen, pero creemos que esta no sería una práctica aceptable de buena ciudadanía (ni ciudadanía personal ni ciudadanía corporativa).
Semàfor Solar
Semàfor 100% ecològic !!!
El disseny ecològic també és present en el trànsit i per mostra tenim aquest nou semàfor amb panells solars per a mantenir-se carregat tot el temps. Conegut com Solar Traffic Light, aquest semàfor compta amb la tecnologia discolor LED que permet comptar amb tres colors en una sola unitat.
Seria bo que les nostres autoritats considerin col·locar-los com a reemplaçament als semàfors tradicionals, si bé cal considerar els riscos que poden suposar per a les persones amb dificultats òptiques que, davant la possible confusió dels colors verd i vermell tenen actualment el recurs d'observar quina és la posició il·luminada.
Font: http://www.yankodesign.com/2009/10/21/this-traffic-light-is-always-green/
El disseny ecològic també és present en el trànsit i per mostra tenim aquest nou semàfor amb panells solars per a mantenir-se carregat tot el temps. Conegut com Solar Traffic Light, aquest semàfor compta amb la tecnologia discolor LED que permet comptar amb tres colors en una sola unitat.
Seria bo que les nostres autoritats considerin col·locar-los com a reemplaçament als semàfors tradicionals, si bé cal considerar els riscos que poden suposar per a les persones amb dificultats òptiques que, davant la possible confusió dels colors verd i vermell tenen actualment el recurs d'observar quina és la posició il·luminada.
Font: http://www.yankodesign.com/2009/10/21/this-traffic-light-is-always-green/
Semáforo Solar
Semáforo 100% ecológico !!!
El diseño ecológico también está presente en el tráfico y para muestra tenemos este nuevo semáforo con paneles solares para mantenerse cargado todo el tiempo. Conocida como Solar Traffic Light, este semáforo cuenta con la tecnología Discolor LED que permite contar con tres colores en una sola unidad.
Sería bueno que nuestras autoridades consideraran colocar estos como reemplazo a los semáforos tradicionales, si bien se debe considerar los riesgos que pueden suponer para las persones con dificultades ópticas que, ante la posible confusión de los colores verde y rojo tienen actualmente el recurso de observar cuál es la posición iluminada.
Fuente: http://www.yankodesign.com/2009/10/21/this-traffic-light-is-always-green/
El diseño ecológico también está presente en el tráfico y para muestra tenemos este nuevo semáforo con paneles solares para mantenerse cargado todo el tiempo. Conocida como Solar Traffic Light, este semáforo cuenta con la tecnología Discolor LED que permite contar con tres colores en una sola unidad.
Sería bueno que nuestras autoridades consideraran colocar estos como reemplazo a los semáforos tradicionales, si bien se debe considerar los riesgos que pueden suponer para las persones con dificultades ópticas que, ante la posible confusión de los colores verde y rojo tienen actualmente el recurso de observar cuál es la posición iluminada.
Fuente: http://www.yankodesign.com/2009/10/21/this-traffic-light-is-always-green/
Presentació territorial del Pacte Mundial a les comarques tarragonines
Data: 12 de novembre 2009
Hora: 10.00h - 13.30h
Lloc: Dependències Municipals de Calafell Platja
Sala d'Actes - C/ Sant Pere, 29-31
La Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de Nacions Unides en col·laboració amb l'Ajuntament de Calafell organitza, el proper 12 de novembre de 2009, la Presentació del Pacte Mundial a les comarques tarragonines.
L'objectiu és apropar la iniciativa del Pacte Mundial a entitats del territori així com intercanviar experiències i coneixement amb altres empreses i posar en valor els esforços realitzats en RSE per les entitats del territori. L'acte tindrà lloc a la Sala d'Actes de les Dependències Municipals de Calafell Platja, c / Sant Pere, 29-31, 43820 Calafell, de 10:00 h a 13:30 h.
Descarregar Invitació Català Castellano
Descarregar Programa
Entrada lliure. Aforament limitat
EPC abans del 9 de novembre de 2009
E- mail: asociacion@pactomundial.org
Tel: 91 745 24 14
Hora: 10.00h - 13.30h
Lloc: Dependències Municipals de Calafell PlatjaSala d'Actes - C/ Sant Pere, 29-31
La Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de Nacions Unides en col·laboració amb l'Ajuntament de Calafell organitza, el proper 12 de novembre de 2009, la Presentació del Pacte Mundial a les comarques tarragonines.
L'objectiu és apropar la iniciativa del Pacte Mundial a entitats del territori així com intercanviar experiències i coneixement amb altres empreses i posar en valor els esforços realitzats en RSE per les entitats del territori. L'acte tindrà lloc a la Sala d'Actes de les Dependències Municipals de Calafell Platja, c / Sant Pere, 29-31, 43820 Calafell, de 10:00 h a 13:30 h.
Descarregar Invitació Català Castellano
Descarregar Programa
Entrada lliure. Aforament limitat
EPC abans del 9 de novembre de 2009
E- mail: asociacion@pactomundial.org
Tel: 91 745 24 14
Presentación territorial del Pacto Mundial en Tarragona
Fecha: 12 de noviembre 2009
Hora: 10.00h - 13.30h
Lugar: Dependencias Municipales de Calafell Platja
Sala d'Actes - C/ Sant Pere, 29-31
La Red Española del Pacto Mundial de Naciones Unidas en colaboración con el Ajuntament de Calafell organiza, el próximo 12 de noviembre de 2009, la Presentación del Pacto Mundial en las comarcas de Tarragona.
El objetivo es acercar la iniciativa del Pacto Mundial a entidades del territorio así como intercambiar experiencias y conocimiento con otras empresas y poner en valor los esfuerzos realizados en RSC por las entidades del territorio. El acto tendrá lugar en la Sala de Actos de las Dependencias Municipales de Calafell Platja, c/ Sant Pere, 29-31, 43820 Calafell, de 10:00h a 13:30h.
Descargar Invitación Castellano - Català
Descargar Programa
Entrada libre. Aforo Limitado
S-R.C antes del 9 de noviembre de 2009
E- mail: asociacion@pactomundial.org
Tlf: 91 745 24 14
Hora: 10.00h - 13.30h
Lugar: Dependencias Municipales de Calafell PlatjaSala d'Actes - C/ Sant Pere, 29-31
La Red Española del Pacto Mundial de Naciones Unidas en colaboración con el Ajuntament de Calafell organiza, el próximo 12 de noviembre de 2009, la Presentación del Pacto Mundial en las comarcas de Tarragona.
El objetivo es acercar la iniciativa del Pacto Mundial a entidades del territorio así como intercambiar experiencias y conocimiento con otras empresas y poner en valor los esfuerzos realizados en RSC por las entidades del territorio. El acto tendrá lugar en la Sala de Actos de las Dependencias Municipales de Calafell Platja, c/ Sant Pere, 29-31, 43820 Calafell, de 10:00h a 13:30h.
Descargar Invitación Castellano - Català
Descargar Programa
Entrada libre. Aforo Limitado
S-R.C antes del 9 de noviembre de 2009
E- mail: asociacion@pactomundial.org
Tlf: 91 745 24 14
Oberta la convocatòria per la Capital Verda Europea de 2012 i 2013
El comissari de Medi Ambient, Stavros Dimas, ha destacat que "les autoritats locals desenvoupen un paper clau a l'hora de millorar les condicions de vida de la població urbana. EL premi 'Capital Verda Europea' encoratja les ciutats a resoldre els seus problemes ambientals i a millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans a través de la consideració sistemàtica del medi ambient en la seva ordenació urbana".
Temes tractats a www.responsabilitatglobal.com
Fa uns dies vaig arribar a l’apunt número 1.500 del blog Responsabilitat Global i gairebé simultàniament al 3.000 del conjunt agregat dels blogs que promoc, tot i que alguns tenen caràcter restringit. Aprofitant el nombre, m’he decidit a aportar unes dades de resum sobre els continguts publicats a Responsabilitat Global:
OPINIÓ. Un part important corresponent a més d’un terç han estat d’opinió, entre reflexions (435) i articles (127). Diferenciem el articles com a escrits més madurats, respecte les reflexions que solen formar part d’un estil més propi dels blogs relacionats amb comentaris frescos de notícies d’actualitat. Alguns apunts han estat per a donar a conèixer les newsletter (48).
SECTORS. Si bé la majoria dels apunts es refereixen a l’RS de les empreses, molts altres aborden l’RS d’altres sectors com el públic (RSA: 204), el no lucratiu (RSO: 67), les universitats (RSU: 14), o fins i tot els mateixos individus (RSI: 33). En alguns casos hem parlat específicament de les pimes (65), de les ONL (71), o dels professionals (35). Quan ens hem referit a polítiques públiques (178) ha estat en referència a polítiques d’RS.
NOTÍCIES. Entre les informacions que hem aportat, caldria destacar les notícies d’esdeveniments (311), les relacionades amb normes i iniciatives (74), les que anomenem propostes (72), els estudis i informes (59), les campanyes (67), els recursos (44), els premis i reconeixements (33), o les publicacions (23), En el cas de la formació distingim entre les propostes pròpies (formació: 53) i les desenvolupades per altres (formació altres: 16).
RECONEIXEMENT. Pel que fa a comentar bones i males pràctiques, hem mantingut un cert equilibri, ja que davant les males pràctiques (193) tenim també un nombre rellevant de bones pràctiques (168). En aquest sentit, cal afegir l’existència d’un blog específic sobre bones pràctiques amb casos concrets o els hem fet alguna fitxa de cas.
CONTINGUTS. Pel que fa a aspectes de la responsabilitat social, hem tractat matèries ambientals (142) i de sostenibilitat (43), laborals (88) i de conciliació (30); d’acció social (89) i voluntariat (51), de comunitat (63) i llengua (108), d’igualtat (38) i diversitat (55), de drets humans (71), conflictes (58) i comerç just (11), d’economia (33) i emprenedoria (30), de mercat (10), corrupció (16) i transparència (116), de clientela (37) i consum (35)... Algunes reflexions sobre territoris responsables (135) i els partenariats públic-privat (ppp: 10) les considerem especialment interessants com també les que tracten temes d’estratègia (28), de gestió (13), o de qualitat (9).
En els darrers mesos –malauradament- hem hagut de fer alguns apunts relacionats amb la crisi (90), i quan se celebren dies i anys internacionals (44) també aprofitem per a fer-hi alguna reflexió. Exemples concrets serien els apunts fets amb motiu dels anys internacionals o europeus dedicats a les llengües, a la innovació i creativitat (22), a la reconciliació (1).
MAPA. Respecte a territoris, la majoria fan referència a Catalunya (278) o els països de llengua catalana (Euroregió mediterrània Euram: 66). S’ha tractat també les realitats de Llatinoamèrica (99), l’estat espanyol (74), Europa (54). Amb menor mesura s’ha parlat d’Àsia (17) o d’Àfrica (1).
MEMÒRIA. Alguns escrits han fet la funció de recollir la memòria viva del que anàvem fent a cada moment: mem'04 (2), mem'05 (30), mem'06 (42), mem'07 (75), mem'08 (55), mem'09 (47), i també alguns en castellà: mem-es'05 (3), mem-es'06 (1), mem-es'07 (7), mem-es'08 (19), mem-es'09 (9).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
