Estrasburg. El motiu és que en una Catalunya amb Estat propi ja no faria falta defensar el català segons l'European Charter for Regional or Minority Languages. Però segons afirma la seva representant, Simone Kingle, el català no desapareixeria del radar del Charter perquè es protegiria com a llengua minoritària en les altres zones de l'Estat espanyol on es parla (País Valencià, Illes Balears, zones d'Aragó i Múrcia).
La situació de la llengua catalana no té precedents a Europa i
viu una història única d'èxit segons el consell europeu de llengües regionals i minoritàries, un organisme que té l'objectiu de "protegir i promoure llengües regionals o minoritàries com un aspecte amenaçat del patrimoni cultural d'Europa".
El català és una llengua excepcional en comparació amb altres llengües minoritàries i regionals d'Europa, assegura Klinge en una
entrevista. De fet, l'experta aclareix que
la llengua pròpia de Catalunya és la més parlada de totes les minoritàries d'Europa. Segons aquesta representant del European Charter for Regional or Minority Languages,
el català és una llengua molt vital a Catalunya perquè es pot utilitzar
a gairebé tots els dominis de la vida pública.
Segons Klinge, el català té una bona salut perquè, entre d'altres raons,
es parla en àrees urbanes, mentre que altres llengües regionals o minoritàries majoritàriament es parlen al camp. De fet, la situació de la llengua catalana
és diferent perquè també rep el suport de
l'elit intel·lectual i política del país, un element que
augmenta el prestigi i l'estatus de la llengua, i demostra que és desitjable parlar-la i aprendre-la. Amb tot, alerta que encara hi ha reptes, com la seva
presència dèbil en el camp de la justícia i en l'administració de l'estat a Catalunya.
El català en una Catalunya independent
Segons Klinge, si Catalunya fos independent, el català ja no entraria en l'àmbit de treball de l'organisme europeu. L'organisme de Klinge
treballa amb llengües minoritàries o regionals, una definició complicada i que desperta problemes, especialment en casos com el del català, que sense cap mena de dubte, té més parlants que algunes de les llengües oficials de la Unió Europea.
El català és una llengua protegida per l'organisme perquè entra dins de la nostra pròpia definició d'una llengua regional o minoritària, que es basa en el nombre de parlants en relació amb tota la població d'un estat, i no en termes globals.
En aquest sentit, si Catalunya fos independent,
el català es consideraria llengua majoritària i en tot cas l'organisme hauria d'analitzar quin rol s'atorgaria al castellà, a l'aranès o fins i tot als parlants de llengües com l'àrab, que ja entren en el radar de protecció del Charter dins de l'Estat espanyol.
Però tot això són només hipòtesis, explica Klinge, que creu que Catalunya hauria d'estudiar si, per exemple
donaria status cooficial al castellà. Amb tot, apunta que tenir un estat propi no garanteix que una llengua deixi d'estar
amenaçada, tal com demostren alguns dels nous països sorgits de l'antiga Unió Soviètica o la mateixa Irlanda.
Per la seva banda, va
manifestar el portaveu comunitari d'Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Dennis Abbott:
El català no és entre les 23 llengües oficials de la UE, tot i ser la novena més parlada, i Brussel·les recorda que és el govern espanyol qui ho ha de demanar. Expressat més gràficament: els parlants de la cinquena llengua més parlada d'Europa no volen que els parlants de la novena més parlada tinguin els mateixos drets, i accepten que totes les altres, fins a la vint-i-tresena més parlada (el Maltès amb 200.000h) tingui més drets.
