Experts expliquen cóm la Responsabilitat Social Corporativa té a veure amb els valors d’una empresa
Anna Bolaños, Josep Maria Canyelles i José Antonio Lavado reflexionen en
aquest vídeo de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) sobre valors i Responsabilitat Social Corporativa.
Experts expliquen què entenen per Responsabilitat Social Corporativa (RSC)
José Antonio Lavado, Sara Berbel i Josep Maria Canyelles reflexionen en aquest vídeo de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) sobre què és i què no és la Responsabilitat Social Corporativa.
Participants a la Jornada Respon.cat a Lleida (19-12-2014)
La jornada va abordar el sentit empresarial de la Responsabilitat Social, amb el focus posat en empreses petites.
Per a les pimes i microempreses és molt important un model d’RSE
adaptat a la seva realitat i que també transformi l’RSE en un atribut
del territori.
Josep Ramon Paris, secretari general de la Cambra de
Comerç de Lleida, va presentar l’acte, i va mostrar la importància que
per a la Cambra de Comerç té el compromís de les empreses cap al
territori.
Paris va presentar Josep Maria Canyelles, expert en
RSE i coordinador de Respon.cat. Canyelles va estructurar la seva
intervenció en tres blocs. En primer lloc va explicar el sentit
empresarial de la Responsabilitat Social, amb el focus posat en les
pimes i microempreses. A partir d’aquí va mostrar el concepte de
Territori Socialment Responsable, i l’oportunitat que suposa per a
alguns territoris. En el darrer bloc, va explicar Respon.cat,
la iniciativa empresarial per al desenvolupament de la Responsabilitat
Social a Catalunya, de la qual ja formen part 35 empreses, la meitat
grans i la meitat pimes.
Canyelles va destacar que desenvolupar un territori socialment responsable és un enfocament absolutament necessari avui dia, per la necessitat d’implicació de tots els agents en un model d’economia orientat a crear valor econòmic i social, alhora que alguns sectors d’activitat econòmica, com per exemple el turístic o l’agroalimentari, tenen l’oportunitat de desenvolupar una marca de territori enriquida amb els valors de la responsabilitat social.
Les Jornades Respon.cat s’organitzen per mitjà del conveni entre el Consell de Cambres de Comerç de Catalunya i el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya,
a fi de promoure la responsabilitat social com a atribut de territori i
i alhora donar a conèixer Respon.cat com a organisme referent a
Catalunya en matèria d’RSE
Intervenció de Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social de les Empreses i les Organitzacions, i coordinador de Respon.cat, presentant la selecció de pimes reconegudes i l'estudi sobre RSE de les pimes, a l'acte de Reconeixement de Bones Pràctiques de Responsabilitat Social de pimes, organitzat per Respon.cat.
Josep Maria Canyelles va participar a la Primera Jornada de la Càtedra de Responsabilitat Social Universitària de la UdG, que va tenir lloc el
divendres 14 de novembre.
Podeu veure el recull de les conferències i ponències de la jornada
Josep Maria Canyelles, com expert en responsabilitat social
Empreses que presenten les seves experiències: DKV, La Fageda, Corresponsables, KH Lloreda
La Primera Jornada de la Càtedra de Responsabilitat Social va ser un
èxit, tant de públic com en relació al debat que es va generar.
És per aquest motiu que ens plau fer-vos arribar una recull de les
Jornades mitjançant el vídeo amb la intervenció del Sr. Federico Mayor
Zaragoza, així com les presentacions dels ponents que hi van participar,
les conclusions de la mateixa i un recull de fotografies.
L’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) està organitzant la I Jornada sobre mesures per fomentar les bones pràctiques i el creixement empresarial,
que se celebrarà el divendres 6 de febrer de 2015 a la seu del
Barcelona Growth Center (Edifici MediaTIC). Aquesta Jornada tindrà una
durada d’un matí i s’hi celebraran tres conferències:
La col·laboració
publico-privada com a estratègia de gestió pública i de creixement
empresarial;
Bones pràctiques en gestió pública que contribueixen al
creixement empresarial; i
Experiències d’acceleració del creixement
empresarial.
En aquest primera edició comptarem amb
la participació de l’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, el Excm. Sr.
Xavier Trias, la presidenta del Col·legi de Secretaris, Interventors i
Tresorers de l’Administració Local, la Sra. Maria Petra Sáiz i el
president de l’ACCID, el Dr. Oriol Amat, entre altres.
Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, prendrà part en el taller sobre Bones pràctiques en gestió pública que contribueixen al creixement empresarial, juntament amb Jordi Joly, de l'Ajuntament de Barcelona, i Josep Viñas, de la UdG, i Ramon Aymerich, de la Vanguardia, com a moderador.
La Jornada compta amb el suport de
l’Ajuntament de Barcelona, els Col·legis Fundadors de l’ACCID (Col·legi
d’Economistes de Catalunya i Col·legi de Censors Jurats de Comptes de
Catalunya), els suports institucionals, i la resta de Socis Protectors.
Un equip d'unes 500 persones expertes en diferents àmbits hem estat fent
una proposta dels valors que haurien de ser centrals per al país del
futur.
Després de tres anys de moltes reunions, trobades, discussions, matisos... la definició del Pla Nacional de Valors de Catalunya ha arribat quasi al final.
El propi procés ja ha creat un impacte positiu, ha generat consciència de la necessitat i urgència de posar-nos d'acord, de voler avançar com a societat, implicant a tots els agents, a tots els sectors. Ha estat un èxit que des del govern del país s'hagi convocat a tantes persones, a tanta diversitat... i que hàgim tingut tanta llibertat per a poder descriure quina és la tendència que apreciem en l'evolució del valors, deixant enrere un paradigma antic, que va servir per a arribar on som ara, però que no és prou vàlid per a fer front als reptes de futur, que no serveix per a definir la centralitat dels valors de l'actual societat i dels reptes ètics, humanístics, emocionals, i de sostenibilitat, que van prenent rellevància.
Amb la voluntat de ser una organització socialment responsable i un
referent en la prestació de serveis al món local amb criteris de
sostenibilitat, la Diputació de Barcelona ja compta, a partir d'avui,
amb el Pla Director de Responsabilitat Social. El document s'ha elaborat
amb la participació de les àrees corporatives, els organismes autònoms i
els representants sindicals.
El Pla defineix
les línies estratègiques de la Diputació de Barcelona en matèria de
responsabilitat social i constitueix el principal instrument de
planificació i avaluació de les actuacions impulsades des dels diferents
àmbits funcionals, que ha de permetre consolidar la responsabilitat
social en la pròpia organització i en el món local.
El Ple de la corporació ha aprovat el Pla, en la sessió del 18 de
desembre, després de ser treballat i consensuat per part de la Comissió
tècnica de responsabilitat social, integrada pels referents de les
diferents àrees corporatives i organismes autònoms i dels agents
sindicals, amb la validació de la Comissió directiva de responsabilitat
social, formada pel gerent de la corporació, Xavier Boltaina, i els
coordinadors de les diferents àrees.
Aquest pla permetrà a la Diputació de Barcelona disposar d'un sistema
de gestió de la responsabilitat social integrat a l'estratègia
corporativa i d'acord amb les necessitats i expectatives dels seus grups
d'interès, necessari per a tota organització compromesa amb els
principis de la responsabilitat social. Constitueix, per tant, un
instrument per gestionar els impactes de les seves decisions i
activitats, a nivell intern i al món local, a través d'un comportament
ètic i transparent.
Responsabilitat Global va col·laborar en la formació interna sobre Responsabilitat Social dels coordinadors dels departaments de la Diputació de Barcelona, com a base per al desenvolupament del Pla Director.
[ca] Ja podeu accedir a la newsletter de felicitació de Nadal, on aportem els continguts de la jornada de Reconeixement de Bones Pràctiques d'RSE de pimes, i també oferim
nous
articles i reflexions. Entreu al newsletter en
català: [Responsabilitat Global] 20 pimes reconegudes per RSE · Nadal 2014
[es] Ya puedeaccedera la newsletterde felicitaciónde Navidad,dondeaportamosloscontenidos de la jornadade Reconocimientode Buenas Prácticasde RSEde pymes,ytambién ofrecemosnuevos artículosyreflexiones. Entren al
newsletter en castellano: [Responsabilitat Global] 20 pymes reconocidas por RSE · Navidad 2014
7.12.14 Les limitacions del Pacte Mundial. Amb motiu dels 15 anys del Pacte Mundial de Nacions Unides, publico un article per commemorar l'efemèride, una iniciativa de referència a nivell mundial. Més enllà de les valoracions positives que mereix, aprofito per fer-ne una valoració particular, analitzant algun aspecte desajustat.
7.12.14 Las limitaciones del Pacto Mundial. Con motivo de los 15 años del Pacto Mundial de Naciones Unidas, publico un artículo para conmemorar la efeméride, una iniciativa de referencia a nivel mundial. Más allá de las valoraciones positivas que merece, aprovecho para hacer una valoración particular, analizando algún aspecto desajustado.
23.11.14 RSC i missió. Podem exposar les nostres preferències sobre si preferim unes empreses capitalistes o d'economia social. Podem decidir de premiar les empreses que mostrin més responsabilitat envers la societat... Però, sens dubte, el que la gran majoria dels consumidors valoren és la qualitat. La qualitat es percep en la prestació del servei... però finalment la qualitat també es veu afectada per factors més amplis, vinculats a l'excel·lència empresarial. I un element en el qual m'agradaria posar el focus en aquesta reflexió: la missió corporativa.
23.11.14 RSC y misión. Podemos exponer nuestras preferencias sobre si preferimos unas empresas capitalistas o de economía social. Podemos decidir de premiar a las empresas que muestren más responsabilidad hacia la sociedad... Pero, sin duda, lo que la gran mayoría de los consumidores valoran es la calidad. La calidad se percibe en la prestación del servicio... pero finalmente la calidad también se ve afectada por factores más amplios, vinculados a la excelencia empresarial. Y un elemento en el que me gustaría poner el foco en esta reflexión: la misión corporativa.
2.11.14 Incompliments legals i Responsabilitat Social Corporativa. En la gestió de les organitzacions, a banda de les activitats que tenen per objecte satisfer els objectius proposats, també cal portar a terme altres activitats que serveixen per a donar compliment a les obligacions contretes o normatives. Complir amb les obligacions forma part de la responsabilitat social, és a dir, del compromís que l'organització té envers la societat i, d'acord amb cada mena de compromís, envers cada grup d'interès...
2.11.14 Incumplimientos legales y Responsabilidad Social Corporativa. En la gestión de las organizaciones, además de las actividades que tienen por objeto satisfacer los objetivos propuestos, también hay que llevar a cabo otras actividades que sirven para dar cumplimiento a las obligaciones contraídas o normativas. Cumplir con las obligaciones forma parte de la responsabilidad social, es decir, del compromiso que la organización tiene con la sociedad y, de acuerdo con cada tipo de compromiso, para con cada grupo de interés...
2.11.14 L'economia social, referent en RSC, potencia la recuperació. L'economia social ha recuperat nivells d'ocupació anteriors a la crisi. La Generalitat de Catalunya ha impulsat, en col·laboració amb la Confederació de Cooperatives, el programa aracoop per posar en valor l'economia social i cooperativa com un model empresarial estratègic i transformador de realitats socials...
2.11.14 La economía social, referente en RSC, potencia la recuperación. La economía social ha recuperado niveles de ocupación anteriores a la crisis. La Generalitat de Catalunya ha impulsado, en colaboración con la Confederación de Cooperativas, el programa aracoop para poner en valor la economía social y cooperativa como un modelo empresarial estratégico y transformador de realidades sociales...
2.11.14 Voluntariat per al desenvolupament socioeconòmic... i democràtic. Sovint hi ha el risc de contemplar el voluntariat sols a partir de l'àmbit d'intervenció social, que ajuda persones i col·lectius amb dificultats. És un àmbit molt important, i més en els nostres dies. Hi ha altres àmbits com l'ambiental o el cultural i altres. Enmig d'una realitat tan social, podem caure en la visió assistencialista i no atorgar prou rellevància a aspectes com:
2.11.14 Voluntariado para el desarrollo socioeconómico... y democrático. A menudo existe el riesgo de contemplar el voluntariado sólo a partir del ámbito de intervención social, que ayuda a personas y colectivos con dificultades. Es un ámbito muy importante, y más en nuestros días. Hay otros ámbitos como el ambiental o el cultural y otros. En medio de una realidad tan social, podemos caer en la visión asistencialista y no otorgar suficiente relevancia a aspectos como...
12.10.14 Trencar la legalitat?El pas cap a la creació d'un nou estat per a Catalunya, si els seus
ciutadans així ho decideixen, hauria de fer-se sense cap trencament
legal, sinó com a fruit d'una decisió democràtica que la classe
política canalitzi per mitjà de les institucions. Els polítics i els
parlaments democràtics estan per a això, per a saber adaptar els marcs
legals a les noves realitats que la societat va fent néixer.
12.10.14 ¿Romper la legalidad?El paso hacia la creación de un nuevo estado para
Cataluña, si sus ciudadanos así lo deciden, debería hacerse sin ninguna
rotura legal, sino como fruto de una decisión democrática que la clase política canalice mediante las instituciones. Los
políticos y los parlamentos democráticos están para ello, para saber
adaptar los marcos legales a las nuevas realidades que la sociedad va
haciendo nacer.
12.10.14 Segons Kramer, l'RSE se centra en els riscos. Discrepo. Recentment el professor Mark Kramer, de la universitat de Harvard, ha pronunciat una frase que ha esdevingut titular: "El concepte de valor compartit se centra en la gestió d'oportunitats i la RSE amb la gestió de riscos".
5.10.14 El vector del bon govern en la responsabilitat social de les empreses familiars. Un dels vectors més importants de la Responsabilitat Social de l'Empresa (RSE) és el que fa referència al bon govern. Malgrat el seu caràcter central, amb capacitat per marcar l'alineació dels altres vectors amb l'estratègia corporativa i la perdurabilitat de l'empresa, sovint és el més desatès.
5.10.14 El vector del buen gobierno en la responsabilidad social de las empresas familiares. Uno de los vectores más importantes de la Responsabilidad Social de la Empresa (RSE) es el que hace referencia al buen gobierno. A pesar de su carácter central, con capacidad para marcar la alineación de los otros vectores con la estrategia corporativa y la perdurabilidad de la empresa, a menudo es el más desatendido.
30.8.14 Per què el nom de Vector 5. Quan ara fa tres anys vam iniciar els passos per a crear una empresa especialitzada en ajudar les empreses a gestionar la Responsabilitat Social, vam haver de fer el pas de triar un nom. I vam escollir Vector 5. Hi ha diverses reflexions que ens hi van portar... Les més rellevants se situarien en els cinc vectors de la Responsabilitat Social. Però era inevitable tenir en compte també algunes reflexions etimològiques. Aquestes són les que ara m'agradaria compartir...
30.8.14 Por qué el nombre de Vector 5. Cuando hace tres años iniciamos los pasos para crear una empresa especializada en ayudar a las empresas a gestionar la Responsabilidad Social, tuvimos que hacer el paso de elegir un nombre. Y escogimos Vector 5. Hay varias reflexiones que nos llevaron... Las más relevantes se situarían en los cinco vectores de la Responsabilidad Social. Pero era inevitable tener en cuenta también algunas reflexiones etimológicas. Estas son las que ahora me gustaría compartir...
4.8.14 Hem aprofitat el projecte europeu COGITA. Catalunya ha participat al llarg del període 2012-2014 en el Programa europeu COGITA, per mitjà del Consell de Cambres de Comerç, junt amb dotze territoris més, finançat per INTERREG IVC. El programa està servint per a impulsar la responsabilitat social de les empreses per mitjà de les polítiques públiques i els agents empresarials.
4.8.14 Hemos aprovechado el proyecto europeo COGITA. Cataluña ha participado a lo largo del periodo 2012-2014 en el Programa europeo COGITA, por medio del Consejo de Cámaras de Comercio, junto con doce territorios más, financiado por INTERREG IVC. El programa está sirviendo para impulsar la responsabilidad social de las empresas para medio de las políticas públicas y los agentes empresariales.
15.7.14 De l'excel·lència social dels operadors a la destinació turística responsable. Aquest número de FullTurisme compta amb la col·laboració de Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social de les empreses i soci consultor de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat. El següent article aposta per integrar l’RSE al turisme, sector estratègic per a Catalunya: “una oportunitat per liderar en termes de responsabilitat, en transparència i diàleg, en valors humanístics, socials, culturals i democràtics, en bon tracte, honestedat i autenticitat, en excel·lència i innovació.”
15.7.14 De la excelencia social de los operadores al destino turístico responsable. Este número de FullTurisme cuenta con la colaboración de Josep Maria Canyelles, experto en responsabilidad social de las empresas y socio consultor de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat. El siguiente artículo apuesta por integrar la RSE al turismo, sector estratégico para Cataluña: "una oportunidad para liderar en términos de responsabilidad, en transparencia y diálogo, en valores humanísticos, sociales, culturales y democráticos, en buen trato, honestidad y autenticidad, en excelencia e innovación."
15.7.14 From social excellence in operators to the responsible tourist destination. Josep Maria Canyelles, expert in corporate social responsibility and partner in consulting firm Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat, has contributed to this issue of FullTurisme. According to the article, CSR principles are fundamental to tourism, a strategic sector for Catalonia and 'an opportunity to show leadership in terms of responsibility, transparency and dialogue and in human, social, cultural and democratic values, in good, honest and genuine dealings, and in excellence and innovation'.
18.5.14 'Responsabilitat' s'escriu en majúscules, en cursiva, en plural... Recupero un fragment de la comunicació que vaig fer per 1r Congrés de Comptabilitat i Direcció de l'ACCID (2005) per a convertir-lo en article: L'RSC és la necessària coherència de la responsabilitat. És la responsabilitat aplicada al conjunt de l'organització, i d'una manera estratègica. Fins i tot anant més enllà de la pròpia organització, incorporant-la en tota la cadena de provisió, en les relacions amb proveïdors, subcontractistes...
18.5.14 'Responsabilidad' se escribe en mayúsculas, en cursiva, en plural... Recupero un fragmento de la comunicación que hice para 1º Congreso de Contabilidad y Dirección de ACCID (2005) para convertirlo en artículo: La RSC es la necesaria coherencia de la responsabilidad. Es la responsabilidad aplicada al conjunto de la organización, y de una manera estratégica. Incluso yendo más allá de la propia organización, incorporándola en toda la cadena de provisión, en las relaciones con proveedores, subcontratistas...
17.5.14 Detenir per injuriar a les xarxes socials. Santa Inquisició 2.0. Les xarxes socials són un espai d'opinió informal on la gent expressa tota mena de posicionaments, sentiments, ocurrències. El fet que algú emeti un insult en una conversa de bar o de carrer té una consideració menor, especialment si forma part d'una conversa on no impera la violència sinó que potser no és més que una manera burda i poc elaborada de manifestar les diferències respecte a l'altre.
17.5.14 Detener por injuriar a las redes sociales. Santa Inquisición 2.0. Las redes sociales son un espacio de opinión informal donde la gente expresa todo tipo de posicionamientos, sentimientos, ocurrencias. El hecho de que alguien emita un insulto en una conversación de bar o de la calle tiene una consideración menor, especialmente si forma parte de una conversación donde no impera la violencia sino que quizá no es más que una manera burda y poco elaborada de manifestar las diferencias respecto al otro.
16.5.14 Ja he estat més del 50% de l'activitat professional en el sector privat. Aquest 2014 compleixo 25 anys d'activitat professional continuada. I mostraré un indicador amb què monitoritzo la dedicació per sectors. Fa unes setmanes he traspassat la barrera del 50% de dedicació al sector privat, amb un 41% al sector públic, i un 9% al no lucratiu.
11.3.14 Un país entero que no quería escuchar. No hace falta dedicarse a la responsabilidad social para otorgar al diálogo una importancia central en la relación entre un organismo y los grupos de interés con que se relaciona.
21.2.14 Que la smartcity no se'ns faci petita. Urbanisme i urbanitat són dos mots que, malgrat que comparteixin arrel, tenen una semàntica molt diferent. De fet, pertanyen a dos món diferents.
21.2.14 Que la smartcity no se nos haga pequeña. Urbanismo y urbanidad son dos palabras que, a pesar de que compartan raíz, tienen una semántica muy diferente. De hecho, pertenecen a dos mundos diferentes.
21.2.14 Qui pensa la smartcity? Qui pensa la ciutat? Quan ningú no pensa la ciutat aquesta es va conformant segons les necessitats de cada agent que va transformant la ciutat fins allà on topa amb els interessos d'altres.
21.2.14 ¿Quien piensa la smartcity? ¿Quien piensa la ciudad? Cuando nadie piensa la ciudad ésta se va conformando según las necesidades de cada agente que va transformando la ciudad hasta donde topa con los intereses de otros.
20.2.14 Aigua de mar de Palencia. He comprat una ampolla d'aigua de mar per a usos alimentaris, i m'he endut una sorpresa quan he mirat quina empresa la comercialitzava, ja que estava ubicada a Palencia (Castella i Lleó), bastant allunyada del mar.
20.2.14 Agua de mar de Palencia. He comprado una botella de agua de mar para usos alimentarios, y me he llevado una sorpresa cuando he mirado qué empresa la comercializaba, ya que estaba ubicada en Palencia ( Castilla y León), bastante alejada del mar.
20.2.14 Salut i tecnologia. Oportunitat i riscos. La introducció de les noves tecnologies en el camp com el sanitari pot produir un gran salt en l'efectivitat pel fet de poder disposar d'informació real, online, monitoritzada massivament, i amb un estalvi econòmic considerable,
20.2.14 Salud y tecnología. Oportunidad y riesgos. La introducción de las nuevas tecnologías en el campo como el sanitario puede producir un gran salto en la efectividad por el hecho de poder disponer de información real, online, monitorizada masivamente, y con un ahorro económico considerable,
15.2.14 Mentir i enganyar. Elogi de la transpariència. Ahir vaig llegir una entrevista a l'expert en comunicació Xavier Domínguez (@XavierDominguez), titulada “Les empreses no menteixen, enganyen. Em vaig quedar tan sorprès del discurs que vaig haver de retrocedir més d'un cop per revisar si ho havia entès bé.
7.2.14 La posada en funcionament de respon.cat és una gran notícia. La posada en funcionament de respon.cat és una gran notícia. A Catalunya hi ha empreses amb uns compromisos intensos de responsabilitat social. Hi ha experiència i coneixement.
2.1.14 10 anys promovent la Responsabilitat Social. Aquest 2014 fa 10 anys que em dedico a promoure la Responsabilitat Social de les Empreses i de les Organitzacions. Em refereixo a promoure l'RS des de l'activitat professional independent, ja que anteriorment ja havia fet accions en aquest sentit des d'altres responsabilitats públiques i privades,
2.1.14 10 años promoviendo la Responsabilidad Social. Este 2014 hace 10 años que me dedico a promover la Responsabilidad Social de las Empresas y de las Organizaciones. Me refiero a promover la RS desde la actividad profesional independiente, ya que anteriormente ya había realizado acciones en este sentido desde otras responsabilidades públicas y privadas,
[ca] Responsabilitat Global us desitja Bon Nadal. Enguany us
desitgem un Bon Nadal amb la versió "Al·leluia" d'Andrea Motis & Joan Chamorro Quintet per a La Marató 2014.
[es] Responsabilitat Global les desea Feliz Navidad. Este añoos deseamosuna FelizNavidad conla versión"Al·leluia" de Andrea Motis & Joan Chamorro Quintet para LaMarató2014.
[en] Responsabilitat Global wishes you Merry Christmas. This yearwe wish youa Merry Christmaswith the version "Al·leluia" by Andrea Motis & Joan Chamorro Quintet for La Marató 2014.
Nota: Com cada any des de la primera Marató de TV3, enguany hem tornat a fer una aportació per a col·laborar solidàriament amb la investigació mèdica.
El conjunt de les donacions van pujar al final de la nit prop de 9 milions d'euros, que segur que se superaran en els propers dies, de manera que es podrà fer una gran aportació a la investigació de les malalties del cor, el tema triat per a aquesta edició.
PÚBLICO.ES / SERVIMEDIA.2009 Ana Mato y Cospedal presentan el nuevo Código Ético del PP. El Partido Popular contará con un auditor de prácticas internas, cuyo primer responsable será el ex ministro de Sanidad José María Romay Beccaría, y exigirá a sus miembros una carta de compromiso. Tales son las dos principales novedades del Código de Buenas Prácticas que incorporará el PP a sus estatutos y que presentaron hoy su secretaria general, María Dolores de Cospedal, y su vicesecretaria de Organización y Electoral, Ana Mato, que llegó a conducir un Jaguar que la trama Gürtel regaló a su ex marido, Luis Sepúlveda, implicado en la red de corrupción. El PP modificará sus procedimientos de contratación: se realizarán por concurrencia y con transparencia
Economia Digital 26/11/2014. Ana Mato dimite por su implicación con el 'caso Gürtel'. Ana Mato dimite.
La titular de Sanidad, que había estado varias veces en el disparadero,
ha abandonado el cargo después de que el magistrado de la Audiencia
Nacional Pablo Ruz la haya implicado directamente en el 'caso Gürtel'. Ruz considera que Mato era "partícipe a título lucrativo" en la trama corrupta.
Josep Maria Canyelles va participar a la Primera Jornada de la Càtedra de Responsabilitat Social Universitària de la UdG, que va tenir lloc el divendres 14 de novembre.
L'activitat se celebrà de 12 a 15 h a la sala d'actes de l'edifici
Jaume Casament del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de
Girona.
En aquesta jornada intervingueren:
- Federico Mayor Zaragoza, president de la Fundación Cultura de Paz i exdirector general de la UNESCO.
- Rosa Terradellas, per la Càtedra
- Josep Maria Canyelles, com expert en responsabilitat social
- Empreses que presenten les seves experiències: DKV, La Fageda, Corresponsables, KH Lloreda
L'esdeveniment, organitzat per Respon.cat, la iniciativa empresarial per al desenvolupament de l'RSE a Catalunya, pretenia mostrar que les pimes també gestionen la
responsabilitat social amb un gran sentit de compromís cap a la societat.
L'expert en RSE també ha hagut de donar pistes sobre el sentit empresarial de l'RSE, mostrant que hi ha moltes pimes gestionant l'RSE, i explicant que com més petita és l'empresa menys importància tenen els aspectes de màrqueting i més rellevància adquireixen les motivacions relacionades amb el desenvolupament de valors interns de l'organització, entre les causes per gestionar l'RSE.
Els detractors de Joan Rosell han enviat un informe anònim durant la campanya titulat "Joan Rosell i
el desastre de la CEOE", en què denuncien una suposada "catalanització"
de la patronal els últims anys. L'informe acusa Rosell de dur a terme un "holocaust" i una "neteja ètnica" a
la CEOE i de tenir "independentistes"
al seu equip, a més de "tebiesa" en la defensa de la unitat d'Espanya.
L'informe s'ha enviat durant la campanya a diferents vocals i hauria
arribat al costat d'una carta del rival de Rosell en les eleccions
d'aquest dimecres, el president de Cepime, Antonio Garamendi
El diari ARA explica que sobre el dret a decidir, acusa Rosell d'"ambigüitat" i d'haver perdut
pes a Europa. "No es coneixen en aquest quatre anys –els de mandat de
Rosell– declaracions de la CEOE en contra dels processos secessionistes
ni a favor de la Constitució, tot i que una majoria aclaparadora dels
seus òrgans de govern voldria fer-ho. Però si el president ho impedeix,
aquests pronunciaments són impossibles", conclou el document de 13
planes, sense firma, i un "confidencial" a la portada. Abans inclou un
petit títol sobre la "unitat d'Espanya" en què lamenta que, després del
9-N, Rosell declarés que "milions de catalans s'havien pronunciat i que
el govern central no podia obviar les seves aspiracions".
L'informe considera que les institucions catalanes actualment són molt
"dèbils" i acusa Rosell d'estar manat per "un simple president
autonòmic", a diferència dels seus predecessors, que "en el passat van
posar i treure presidents del govern [central] i caps de l'oposició,
responsables econòmics, ministres i tot tipus de càrrecs". [continuar llegint]
Els objectius de l’estudi són, en primer lloc, conèixer com ha
evolucionat l’aplicació de les mesures de conciliació a les empreses
catalanes durant els anys de crisi i, en segon lloc, saber l’opinió que
tenen les empreses sobre la reordenació horària al nostre país, així com
conèixer el grau d’aplicació de l’horari europeu en les empreses
catalanes i els factors que ho podrien afavorir.
Entre 2007 i 2014, el percentatge d’empreses que apliquen
mesures de conciliació ha augmentat malgrat el context de crisi
econòmica
La mesura de conciliació més estesa entre les empreses és la
flexibilitat horària o l’elecció de torn després d’una baixa, que és
aplicada pel 72% de les empreses catalanes, seguida per la
reducció de jornada, amb el 57%, i l’excedència per cura de familiars,
amb el 44%. A molta distància d’aquestes tres se situen el teletreball i
les ajudes monetàries o en espècie per a la cura d’un fill (19,3% i
11%, respectivament).
Entre 2007 i 2014, les mesures de conciliació que més han augmentat són la flexibilitat horària i les ajudes monetàries o en espècie.
El teletreball també ha augmentat, però menys. En canvi, el percentatge
d’empreses que ofereixen reducció de jornada per cura de familiars
gairebé s’ha mantingut estable. Només ha disminuït el percentatge
d’empreses que concedeixen excedències per cura de familiars.
Respon.cat ha querido mostrar que las pymes también
gestionan la responsabilidad social con un gran sentido de compromiso
hacia la sociedad
Las pymes que comenzaron a gestionar la responsabilidad
social siguen haciéndolo de manera muy mayoritaria. El efecto de la
crisis ha sido limitado en la gestión de la Responsabilidad Social en
aquellas empresas que tenían un compromiso fuerte.
Durante el acto se anunció la convocatoria de unos Premios de RSE y el lanzamiento de un nuevo programa RSE.Pime.
[NOTA DE PRENSA] Barcelona, 16 de diciembre de 2014
Empresas reconocidas en el acto por Buenas Prácticas de Responsabilidad Social
Ayer se desmintió el tópico de que la Responsabilidad Social es sobre todo una materia de las empresas de gran tamaño. Veinte pymes
de toda Cataluña recibieron el reconocimiento por sus buenas prácticas
de RSE, en un acto que tuvo lugar en el Salón Dorado de la Casa Llotja
de Mar presidido por el conseller de Empresa y Empleo Felip Puig y el
presidente del Consell de Cambres de Catalunya, Miquel Valls.
Con esta iniciativa se ha querido reconocer el papel activo y comprometido que llevan a cabo las empresas pequeñas y medianas en materia de responsabilidad social. Las veinte empresas recogen una gran diversidad de sectores, de territorio, de dimensiones, de propiedad, o de antigüedad.
De cada empresa se ha elaborado una ficha, y toda la publicación se
puede consultar en la web de Respon.cat (sólo disponible en catalán).
Las empresas reconocidas son: Agromillora, Apropa Cultura (L’Auditori),
ARP Catalonia, Fundació Ave Maria, Hotel Can Borrell, Coral Transports
& Stocks, Granel, Hidrocolor, Isidro Torras Raspalls tècnics,
Restaurante La Cucanya, Pastelería Artesana La Granja, Llagurt,
MónNatura Pirineus (Fundació Catalunya – La Pedrera), Montajes Rosec,
Poltank, René + que electrodomèstics, Escola Sant Gervasi, Serrat
Agrocuina, Taxis Igualada, y Vallformosa.
Empresas y organizaciones reconocidas en el acto del 15 de Diciembre de 2014
Josep Santacreu, consejero delegado de DKV Seguros y miembro del grupo motor de Respon.cat
Josep Santacreu, consejero delegado de DKV Seguros, intervino en
nombre de Respon.cat y argumentó que un esfuerzo de RSE es compatible
con unos buenos resultados empresariales. El también presidente del
Grupo de Trabajo de RSE de la Cámara de Barcelona afirmó que la sociedad demanda cambios y las empresas tenemos algo decir, y que ante
los retos complejos que tenemos es necesaria la complicidad de todos,
gobiernos, empresas grandes y pequeñas y la sociedad civil.
Santacreu anunció que para 2015 Respon.cat convocará unos Premios de RSE que reconocerán lo que hacen tanto las empresas grandes como las pymes, y que también se llevaría a cabo una nueva edición del programa RSE.Pime
con la voluntad de hacerlo anualmente para facilitar que muchas más
empresas pequeñas y medianas se vayan incorporando a la gestión de la
RSE. Finalmente abrió las puertas de Respon.cat a todas las empresas
interesadas, ya sea para hacerse miembros o para participar.
Felip Puig, conseller de Empresa y Empleo
El cierre del acto correspondió a Felip Puig, conseller de Empresa y Empleo, que indicó que la recuperación económica debe permitir hacer empresas más sólidas y que se orienten a crear valor compartido,
lo que implica innovación de nuestras estructuras productivas. Para el
conseller, la actividad económica con la vista puesta en el largo plazo
es más segura, y el modelo de la RSE lo hiciera, y afirmó que el
propósito empresarial debe ser sostenible a partir de unos compromisos
ambientales y sociales, entendiendo la RSE como un proceso de mejora sustentado en la gestión de unos activos intangibles.
Según Puig, en momentos de rigor presupuestario hay
que poner en valor las empresas que gestionan la RSE, ya que apoyarlos
es apostar por la reinversión y creación de riqueza, de modo que la
RSE contribuye a la recuperación económica. Iniciativas como Respon.cat
nos hacen subir el orgullo reputacional de las empresas y la ilusión
colectiva como país.
Miquel Valls, presidente del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya
El presidente del Consell de Cambres, Miquel Valls,
dio la bienvenida al acto y presentó la iniciativa Respon.cat como el
producto del esfuerzo de empresas comprometidas en RSE. Valls afirmó que
estamos construyendo un territorio socialmente responsable y que necesitamos espacios de encuentro como estos para avanzar en la Responsabilidad Social como un atributo de país.
Durante el acto se presentaron los resultados de una encuesta realizada a las pymes participantes en programas de fomento de la RSE en los últimos años, algunas de carácter pionero como RSE.Pime, tRanSparÈncia, RSE.Coop, Gestión Sostenible Rural…
Ahora Respon.cat ha pedido el estado de situación a estas pymes, en una
acción concertada entre el Consejo de Cámaras y el Departamento de
Empresa y Empleo para poder lanzar nuevas propuestas.
Más de un centenar de empresas han mostrado en qué estado se
encuentran respecto a la RSE y los resultados hablan claro con unos
resultados altamente positivos ya que un 95% de las pymes que han participado en programas siguen gestionando la RSE,
cada una con diferentes grados de intensidad, es decir que sólo en una
de cada 20 se ha producido un abandono del interés por la RSE. Y dos de cada tres (66%) han progresado, ya sea un poco o mucho. Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, explicó que las razones más aducidas para haber progresado en RSE son el desarrollo de valores corporativos
(42,2%) y la valoración por parte de la clientela (28,4%), mientras que
cuando no se ha progresado a menudo ha sido por limitaciones económicas
pero casi nunca se ha producido una pérdida del interés directivo.
Conversación a cuatro: Queta Domènech, Daniel Ortiz, Xavier López, Ivan Álvaro y modera Josep Maria Canyelles
A continuación, ha tenido lugar una conversación a cuatro,
con la participación de dos empresas de las reconocidas. Vallformosa,
unas cavas largamente consolidadas, y Granel, nacida durante la crisis,
dieron testimonio de sus compromisos empresariales, invitaron a las
empresas de pequeñas dimensiones a tomar el compromiso y agradecieron el
reconocimiento en nombre de todas las empresas. También intervinieron Daniel Ortiz, del Instituto Cerdà, que es miembro de Respon.cat, y Xavier López, director general de Economía Social de la Generalitat de Catalunya. López remarcó la necesidad de las colaboraciones público-privadas, que pueden dar un efecto multiplicador en la RSE, mientras que Ortiz enfatizó la importancia de que las pymes gestionen activamente la RSE para construir un territorio socialmente responsable.
Respon.cat es
un organismo que quiere implicar a las empresas y las organizaciones
empresariales más comprometidas con la Responsabilidad Social, con el
objetivo de promover un salto cualitativo y cuantitativo de la RSE en Cataluña.
Es un proyecto de país vinculado a la competitividad sostenible de las
empresas, que focaliza la RSE como factor estratégico y cultural de las
empresas.
Acceso a la Publicación que recoge veinte casos de pymes con buenas prácticas de RSE (en catalán)
Respon.cat ha volgut mostrar que les pimes també gestionen
la responsabilitat social amb un gran sentit de compromís cap a la
societat
Les pimes que van començar a gestionar la responsabilitat
social segueixen fent-ho de manera molt majoritària. L’efecte de la
crisi ha estat limitat en la gestió de la Responsabilitat Social en
aquelles empreses que tenien un compromís fort.
Durant l’acte es va anunciar la convocatòria d’uns Premis d’RSE i el llançament d’un nou programa RSE.Pime.
[NOTA DE PREMSA] Barcelona, 16 de desembre de 2014
Empreses reconegudes en l’acte per Bones Pràctiques de Responsabilitat SocialAhir es va desmentir el tòpic que la Responsabilitat Social és sobretot una matèria de les empreses de grans dimensions. Vint pimes de tot Catalunya van rebre el reconeixement per les seves bones pràctiques d’RSE, en un acte que va tenir lloc al Saló Daurat de la Casa Llotja de Mar presidit pel conseller d’Empresa i Ocupació Felip Puig i el president del Consell de Cambres de Catalunya, Miquel Valls.
Amb aquesta iniciativa s’ha volgut reconèixer el paper actiu i compromès que porten a terme les empreses petites i mitjanes en matèria de responsabilitat social. Les vint empreses recullen una gran diversitat, de sectors, de territori, de dimensions, de propietat, o d’antiguitat.
De cada empresa s’ha elaborat una fitxa, i tota la publicació es pot
consultar al web de Respon.cat. Les empreses reconegudes són:
Agromillora, Apropa Cultura (L’Auditori), ARP Catalonia, Fundació Ave
Maria, Hotel Can Borrell, Coral Transports & Stocks, Granel,
Hidrocolor, Isidro Torras, Raspalls tècnics, Restaurant La Cucanya,
Pastisseria Artesana La Granja, Llagurt, MónNatura Pirineus (Fundació
Catalunya – La Pedrera), Montajes Rosec, Poltank, René + que
electrodomèstics, Escola Sant Gervasi, Serrat Agrocuina, Taxis Igualada,
i Vallformosa.
Empreses i organitzacions reconegudes a l’acte del 15 de desembre de 2014
Josep Santacreu, conseller delegat de DKV Assegurances i membre del grup motor de Respon.catJosep Santacreu, conseller delegat de DKV
Assegurances, va intervenir en nom de Respon.cat i va argumentar que un
esforç d’RSE és compatible amb uns bons resultats empresarials. El també
president del Grup de Treball d’RSE de la Cambra de Barcelona va
afirmar que la societat demana canvis i les empreses tenim alguna cosa dir, i que davant els reptes complexos que tenim cal la complicitat de tots, governs, empreses grans i petites, i la societat civil.
Santacreu va anunciar que per al 2015 Respon.cat convocarà unsPremis d’RSE que reconeixeran el que fan tant les empreses grans com les pimes, i que també es portaria a terme una nova edició del programa RSE.Pime
amb la voluntat de fer-lo anualment per facilitar que moltes més
empreses petites i mitjanes es vagin incorporant a la gestió de l’RSE.
Finalment va obrir les portes de Respon.cat a totes les empreses
interessades, ja sigui per fer-se’n membres o per participar-hi.
Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació
El tancament de l’acte va correspondre a Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació, que va indicar que la recuperació econòmica ha de permetre fer empreses més sòlides i que s’orientin a crear valor compartit,
cosa que implica innovació de les nostres estructures productives. Pel
conseller, l’activitat econòmica amb la vista posada al llarg termini és
més segura, i el model de l’RSE ho fa així, i va afirmar que el
propòsit empresarial ha de ser sostenible a partir d’uns compromisos
ambientals i socials, entenent l’RSE com un procés de millora sustentat en la gestió d’uns actius intangibles.
Segons Puig, en moments de rigor pressupostari cal
posar en valor les empreses que gestionen l’RSE, ja que donar-los suport
és apostar per la reinversió i creació de riquesa, de manera que l’RSE contribueix a la recuperació econòmica. Iniciatives com Respon.cat ens fan pujar l’orgull reputacional de les empreses i la il·lusió col·lectiva com a país.
Miquel Valls, president del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya
El president del Consell de Cambres, Miquel Valls,
va donar la benvinguda a l’acte i va presentar la iniciativa Respon.cat
com el producte de l’esforç d’empreses compromeses en RSE. Valls va
afirmar que estem construint un territori socialment responsable i que calen espai de trobada com aquests per avançar en la Responsabilitat Social com un atribut de país.
Durant
l’acte es van presentar els resultats d’una enquesta feta a les pimes
participants en programes de foment de l’RSE en els darrers anys,
algunes de caràcter pioner com RSE.Pime, tRanSparÈncia, RSE.Coop, Gestió Sostenible Rural…
Ara Respon.cat ha demanat l’estat de situació a aquestes pimes, en una
acció concertada entre el Consell de Cambres i el Departament d’Empresa i
Ocupació per a poder llançar noves propostes.
Més d’un centenar han mostrat en quin estat es troben respecte a
l’RSE i els resultats parlen clar amb uns resultats altament positius ja
que un 95% de les pimes que han participat en programes segueixen gestionant l’RSE,
cadascuna amb diferents graus d’intensitat, és a dir que solament en
una de cada 20 s’ha produït un abandonament de l’interès per l’RSE. I dues de cada tres (66%) han progressat, ja sigui una mica o molt.
Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, ha explicat que les raons més adduïdes per haver progressat en RSE són el desenvolupament de valors corporatius (42,2%) i la valoració per part de la clientela (28,4%), mentre que quan no s’ha progressat sovint ha estat per limitacions econòmiques però gairebé mai s’ha produït una pèrdua de l’interès directiu.
Conversa a quatre: Queta Domènech, Daniel Ortiz, Xavier López, Ivan Álvaro i modera Josep Maria Canyelles
Tot seguit, ha tingut lloc una conversa a quatre,
amb la participació de dues empreses reconegudes. Vallformosa, unes
caves llargament consolidades, i Granel, nascuda durant la crisi, van
donar testimoni dels seus compromisos empresarials, van convidar les
empreses de petites dimensions a prendre el compromís i van agrair el
reconeixement en nom de totes les empreses. També van intervenir Daniel Ortiz, de l’Institut Cerdà, que és membre de Respon.cat, i Xavier López, director general d’Economia Social de la Generalitat de Catalunya. López va remarcar la necessitats de les col·laboracions público-privades, que poden donar un efecte multiplicador a l’RSE, mentre que Ortiz va emfasitzar la importància que les pimes gestionin activament l’RSE per a construir un territori socialment responsable.
Respon.cat és un organisme que
vol implicar les empreses i les organitzacions empresarials més
compromeses amb la Responsabilitat Social, amb l’objectiu de promoure
un salt qualitatiu i quantitatiu de l’RSE a Catalunya.
És un projecte de país vinculat a la competitivitat sostenible de les
empreses, que focalitza l’RSE com a factor estratègic i cultural de les
empreses.
Accés a la Publicació que recull vint casos de pimes amb bones pràctiques d’RSE
La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és la responsabilitat que assumeix una organització, sigui mercantil, pública o social, envers la societat pels impactes de la seva activitat i per la corresponsabilitat en els afers comuns que afecten la sostenibilitat del mercat, de la societat i del medi ambient.
En el seu màxim nivell de compromís, conforma una empresa o organització amb propòsit, entenent el propòsit empresarial com l’adopció d’un model d’empresa amb una excel·lència social que li permeti crear valor compartit, és a dir, valor econòmic i socialalhora, per a tots els grups d’interès. [llegir definició més àmplia segons Josep Maria Canyelles]
[es] Qué es la Responsabilidad Social
La Responsabilidad Social Corporativa (RSC) es la responsabilidad que asume una organización, sea mercantil, pública o social, hacia la sociedad por los impactos de su actividad y por la corresponsabilidad en los asuntos comunes que afectan a la sostenibilidad del mercado, de la sociedad y del medio ambiente.
En su máximo nivel de compromiso, conforma una empresa u organización con propósito, entendiendo el propósito empresarial como la adopción de un modelo de empresa comprometida corporativamente con la sociedad y con una excelencia social que le permite crear valor compartido, es decir, valor económico y social a la vez, para todos los grupos de interés.
[leer definición más amplia según Josep Maria Canyelles]
Entenem l'RSE com un factor estratègic
"Un pla d'RSE amb garanties d'èxit és aquell que comença amb el reconeixement que no és un projecte d'actuacions sinó part d'un procés de gestió del canvi"
Entrevista al Canal Blau TV: Penedès Destinació Turistica Responsable
Josep Maria Canyelles estrevistat a La Marató per la Pobresa de Televisió de Catalunya.
Entrevista per al Postgrau en Gestió de la Diversitat Lingüística i Cultural de la UOC.
Conferència sobre RSA. Col·legi d'Enginyers (min.58)
Sessió UOC Meet - presentació RSC, cas La Fageda i debat
MBA en Social Entrepreneurship // Postgrau d'Emprenedors Socials
Voluntariat corporatiu: una major democratització del voluntariat. Intervenció a Torre Jussana. Ajuntament de Barcelona
Voluntariat i responsabilitat social, noves expectatives i possibilitats. Entrevista amb motiu del Fòrum de les Associacions 2011
Taula rodona de "Comunicació i Empresa" al Congres Convit 2011. Es debat sobre llengua i RSE. La primera intervenció de Josep Maria Canyelles comença al minut 6:50.
Reportatge sobre la publicació "Per un territori socialment responsable. Promovent la Responsabilitat Social dels Ajuntaments"
Acte a Burgos del programa Incorpora de l'Obra Social de la Caixa. Font: Televisión de Castilla y León
Entrevista de 12 min. sobre RSE al programa Gent d'empresa. Comença al minut 32:40.
Entrevista con motivo del curso sobre RSO en FEVAS (Bilbao)
De guanyar diners a generar riquesa: reptes per a l'empresa en un entorn global i interdependent
[ca] Responsabilitat Global és un think tank sobre la Responsabilitat Social de les Empreses, les Administracions i les Organitzacions [es] Responsabilitat Global es un think tank sobre la Responsabilidad Social de las Empresas, las Administraciones y las Organizaciones [en] Responsabilitat Global is a think tank on CSR for the private, public & third sectors
