31.8.10

La revista CONSUMIDOR entrevista Josep Maria Canyelles

La revista CONSUMIDOR, editada per Consum Català-Associació Catalana de Consumidors, ha entrevistat en el seu número 7 (Juliol 2010) a Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global.

L'entrevista va venir especialment motivada per l'article Ens respecten les marques? al qual es fa referència.

Consum Català-Associació Catalana de Consumidors és una associació formada per socis a títol individual i que respon a un triple compromís: compromís amb el país (la defensa de les característiques pròpies del mercat català, de la pròpia producció del país i facilitar l'autoestima com a poble i la projecció exterior de la nostra producció), compromís social (el foment d'un consum ètic i compromès amb la responsabilitat social) i compromís ambiental (el foment d'un consum sostenible i ambientalment respectuós).

Vegeu entrevista (2 fulls)
Web www.consumcatala.cat

Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

La iniciativa Kickstarter

Informació aportada per David Ferré Gutiérrez, Eng. Tèc. Telecomunic.

[ca] Kickstarter, una manera d'obtenir fons per a les teves idees petites o grans.

La unió fa la força, aqui una web on publiques la teva idea i si agrada et donen suport econòmicament...!!! Jo sempre he dit que tot ésser humà té almenys una gran idea en la seva vida, però en gran part dels casos la idea s'esfuma i el món mai la arriba a conèixer a causa de multituds de raons, des de temps dedicat a la família a temps dedicat a temes laborals. No obstant això, en molts casos el problema és simplement que algú entengui la nostra visió i ens dels fons necessaris per llençar una idea realitat, i per a aquests casos, us presento avui kickstart.

Kickstarter és un portal que s'especialitza en ajuntar en un mateix lloc a persones que tenen idees, i persones disposades a donar suport aquestes idees amb donacions. I noteu que he dit donacions, no inversions, o sigui que la implementació de les teves idees són teves, i aquest model no és com una empresa per accions on cada persona que inverteix obté una part de la teva idea.

Qualsevol pot presentar un projecte a kickstarter, de pràcticament qualsevol tipus, des d'un nou programari fins a un concert benèfic, des d'una pel lícula de cinema independent fins a una campanya publicitària per a alguna causa. El teu imaginació és el límit.

Òbviament però, és bo tenir una idea que no només sigui bona, sinó que el món l'entengui perquè simpatitzen per ella i vulguin ser part d'aquesta. Un bon exemple és el projecte Diaspora, l'objectiu és crear un competidor lliure i obert a Facebook. perquè tinguin una idea, els creadors d'aquest projecte van demanar US $ 10.000 dòlars per iniciar el projecte, i ja porten uns US $ 200,000 $ recollits.

I òbviament no ha de ser una cosa tan ambiciós. Potser si vols fer un curtmetratge sobre un tema nínxol en particular acabis sorprenent el grau de suport que rebràs.

Un altre tema important és com promoure la teva idea perquè la gent doni. El primer vehicle obvi és el mateix portal de kickstarter, però recomano que no depenguin de només això, sinó que s'escampin la seva idea per tot el llarg i ample de la web (o fins i tot, fora d'aquesta) perquè més persones coneguin del teu projecte i hi ajudin. Per exemple, si vols realitzar un curtmetratge sobre algun tema X, l'ideal seria que anunciades aquest projecte en pàgines, portals, blogs i fòrums que tinguin a veure amb aquest tema X.

Pel que fa a com funciona kickstart, la idea és la següent: tu crees el teu projecte a kickstarter i li poses una data límit i una suma límit de fons que necessites per a aquesta data. D'aquí en endavant les persones que visitin el teu projecte a kickstart tindran l'opció de donar qualsevol suma per ajudar la teva causa.

Els que donen ho fan amb les seves targetes de crèdit a través del servei d'Amazon Payments del popular portal Amazon.com, el que té l'avantatge que són molt flexibles amb les targetes que accepten (és a dir, targetes fora dels EUA). Si no tens un compte amb Amazon, et donen l'opció de crear una en aquest precís moment.

No obstant això, quan decideixes donar una quantitat X, en realitat la teva targeta de crèdit no és carregada en aquell moment, sinó que el que passa és que kickstarter simplement anota les dades de la teva targeta, i espera a la data límit del projecte, en el moment si l'objectiu de diners va ser assolit llavors kickstart li cobra a tots els donants aquest mateix dia, en cas contrari s'obliden les dades de la targeta de crèdit i el projecte es tanca. I òbviament, ja assolit l'objectiu, les persones poden seguir donant, amb l'única diferència que se'ls carrega a les seves targetes immediatament.

Pel que fa a com fa diners kickstarter, el seu pla és bastant senzill: Cobren un 5% de tot diners recaptats per projectes que arribin al seu objectiu, una xifra que no és tan alta com sembla, ja que d'assegurança ells han de pagar entre un 1.5 % i un 3.5% a les targetes de crèdit, ia més donat el servei que ofereixen (on el teu obtens diners donats) crec que aquest 5% és més que merescut. Així que ja ho sabeu, les excuses s'esgoten per no portar a la vida aquest projecte que sempre has somiat. Les eines hi són, ara només falta que en prenguis avantatge.


[es] Kickstarter, una manera de obtener fondos para tus ideas pequeñas o grandes

La union hace la fuerza, aqui una web donde publicas tu idea y si gusta te apoyan económicamente...!!!  Yo siempre he dicho que todo ser humano tiene al menos una gran idea en su vida, pero en gran parte de los casos la idea se esfuma y el mundo nunca la llega a conocer debido a multitudes de razones, desde tiempo dedicado a la familia a tiempo dedicado a temas laborales. Sin embargo, en muchos casos el problema es simplemente de que alguien entienda nuestra visión y nos de los fondos necesarios para hacer nuestra idea realidad, y para esos casos, les presento hoy Kickstarter.

Kickstarter es un portal que se especializa en juntar en un mismo lugar a personas que tienen ideas, y personas dispuestas a apoyar esas ideas con donaciones. Y noten que dije donaciones, no inversiones, por lo que la implementación de tus ideas son tuyas, y este modelo no es como una empresa por acciones en donde cada persona que invierte obtiene una parte de tu idea.

Cualquiera puede presentar un proyecto en Kickstarter, de prácticamente cualquier tipo, desde un nuevo software hasta un concierto benéfico, desde una película de cine independiente hasta una campaña publicitaria para alguna causa. Tu imaginación es el límite.

Obviamente sin embargo, es bueno tener una idea que no solo sea buena, sino que el mundo la entienda para que simpaticen por ella y quieran ser parte de esta. Un buen ejemplo es el proyecto Diaspora, cuyo objetivo es crear un competidor libre y abierto a Facebook. para que tengan una idea, los creadores de este proyecto pidieron US$10,000 dólares para iniciar el proyecto, y ya llevan unos US$200,000 dólares recolectados.

Y obviamente no tiene que ser algo tan ambicioso. Quizás si deseas hacer un cortometraje sobre un tema nicho en particular termines sorprendiéndote el grado de apoyo que recibirás.

Otro tema importante es cómo promover tu idea para que la gente done. El primer vehículo obvio es el mismo portal de Kickstarter, pero recomiendo que no dependan de solo eso, sino que esparzan su idea por todo lo largo y ancho de la Web (o incluso, fuera de esta) para que mas personas conozcan de su proyecto y los ayuden.

Por ejemplo, si quieres realizar un cortometraje sobre algún tema X, lo ideal sería que anunciaras ese proyecto en páginas, portales, blogs y foros que tengan que ver con ese tema X.

En cuanto a cómo funciona Kickstarter, la idea es la siguiente: Tu creas tu proyecto en Kickstarter y le pones una fecha límite y un monto límite de fondos que necesitas para esa fecha. De ahí en adelante las personas que visiten tu proyecto en Kickstarter tendrán la opción de donar cualquier monto para ayudar a tu causa.

Los que donan lo hacen con sus tarjetas de crédito a través del servicio de Amazon Payments del popular portal Amazon.com, lo que tiene la ventaja de que son muy flexibles con las tarjetas que aceptan (es decir, tarjetas fuera de EEUU). Si no tienes una cuenta con Amazon, te dan la opción de crear una en ese preciso momento.

Sin embargo, cuando decides donar una cantidad X, en realidad tu tarjeta de crédito no es cargada en ese momento, sino que lo que sucede es que Kickstarter simplemente anota los datos de tu tarjeta, y espera a la fecha límite del proyecto, en cuyo momento si el objetivo de dinero fue alcanzado entonces Kickstarter le cobra a todos los donantes ese mismo día, de lo contrario se olvidan los datos de la tarjeta de crédito y el proyecto se cierra. Y obviamente, ya alcanzado el objetivo, las personas pueden seguir donando, con la única diferencia que se les carga a sus tarjetas inmediatamente.

En cuanto a cómo hace dinero Kickstarter, su plan es bastante sencillo: Cobran un 5% de todo dinero recaudado por proyectos que lleguen a su objetivo, una cifra que no es tan alta como aparenta, ya que de seguro ellos deben pagar entre un 1.5% y un 3.5% a las tarjetas de crédito, y además dado el servicio que ofrecen (en donde tu obtienes dinero donado) creo que ese 5% es mas que merecido. Así que ya saben, las excusas se agotan para no llevar a la vida ese proyecto que siempre has soñado. Las herramientas están ahí, ahora solo falta que tomes ventaja de ellas..


Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

El Cercle Català de Negocis i el president de la Borsa de Barcelona presenten el llibre "Catalunya Estat d’Europa”

Presentació llibre


Ramon Carner i Jaume Vallcorba presentaran el llibre que porta per títol, “Catalunya Estat d’Europa”, amb la presència d’en Joan Hortalà, President de la Borsa de Barcelona.


El dia 7 es presentarà al Col·legi d’Economistes de Catalunya: Ramon Carner i Joan Canadell presentaran el llibre amb la presència d’en Joan B. Casas, Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Des del Cercle Català de Negocis (CCN) ens plau convidar-vos el proper divendres dia 3 de setembre a les dotze del migdia, a la presentació del llibre “Catalunya Estat d’Europa”, que es durà a terme a la Borsa de Barcelona de la mà del Sr Joan Hortalà, President de la Borsa de Barcelona, en Ramon Carner, President del Cercle Català de Negocis i en Jaume Vallcorba, sots-President del Cercle Català de Negocis. Aquesta presentació forma part d’un seguit de novetats que el Cercle Català de Negocis (CCN) posa en marxa amb la voluntat de continuar acostant-se als ciutadans i en especial al sector empresarial, autònoms i professionals de Catalunya.

El Cercle Català de Negocis (CCN) amb aquest llibre pretén mostrar negre sobre blanc, la situació econòmica actual de Catalunya, els avantatges que suposarà el fet de dotarse d’un estat per a poder encarar millor els reptes del futur en el món globalitzat i els greuges que pateix seguint sent una comunitat autònoma dins l’estat espanyol.

Dia: 3.09.2010
Hora: 12:00 H
Lloc: Borsa de Barcelona
Passeig de Gràcia, 19
08007 Barcelona


Dia: 7.09.2010
Hora: 19:00 H
Lloc: Col·legi d’Economistes de Catalunya
Av. Diagonal, 512 pral.
08006 Barcelona



Portada llibre en PDF

Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

Què mengem? / ¿Qué comemos?

Ver en castellano debajo

[ca] Què mengem?

Cada dia ens posem a la boca desenes d’aliments. Confiem en marques com Kraft, Coca-cola, Nestlé, Danone. Pensem que els nous aliments funcionals, als quals se’ls atribueixen qualitats terapèutiques, com ous enriquits amb àcids grassos omega 3, llet i iogurts fermentats amb cultius probiòtics i cereals amb àcid fòlic ens permetran viure més i millor. Però hi ha un cantó fosc en allò que mengem.

L’ús de colorants, edulcorants, emulsionants y saboritzants són una pràctica habitual a l’hora de processar els aliments que consumim. Als Estats Units, i a través de la ingesta de menjar, es calcula que cada ciutadà pren anualment 52 quilos d’additius, fet que genera creixents dosis d’intolerància i al·lèrgies als mateixos. L’ingredient artificial que més problemes genera és la sacarina, el més estès de tots, junt amb la cola i la cafeïna.

Segons una investigació realitzada a la Universitat de Southampton, el 2007, per encàrrec de l’Agència d’Estàndards Alimentaris del Regne Unit, la barreja de colorants artificials alimentaris amb el benzoat de sodi, un conservant utilitzat en gelats i rebosteria, produiria un augment de la hiperactivitat en infants. Com assenyalava el professor Ruperto Bermejo, expert en colorants alimentaris de la Universitat de Jaén, la solució passa per substituir els colorants artificials per d’altres de naturals, però “per a la indústria, el cost dels colorants naturals és molt més elevat que el dels sintètics”. Una vegada més els interessos econòmics prevalen per sobre les necessitats i el benestar de les persones.

I és que unes poques empreses monopolitzen cada un dels trams de la cadena agroalimentària, des de les llavors, passant pels fertilitzants fins a la distribució dels aliments. La distància entre el pagès i el consumidor s’ha anat allargant en els darrers anys, amb la conseqüent pèrdua d’autonomia per part del productor i la creixent mercantilització del menjar. Unes poques empreses acaben determinant allò que mengem: què, com, quan i on s’elaboren els aliments i quin preu es paga pels mateixos tant en l’origen, al pagès, com en destí, al supermercat.

El dret a decidir en les polítiques agrícoles i alimentàries no està avui garantit. Cal reivindicar el dret dels pobles a la sobirania alimentària, l’accés de la pagesia a l’aigua, la terra i les llavors, a poder escollir aliments lliures de transgènics. Només així la nostra seguretat alimentària serà una realitat.

*Article publicat a El Punt, 09/08/2010.

[es] ¿Qué comemos? 

Cada día nos llevamos a la boca decenas de alimentos. Confiamos en marcas como Kraft, Coca-cola, Nestlé, Danone. Pensamos que los nuevos alimentos funcionales, a los que se les atribuye cualidades terapéuticas, como huevos enriquecidos con ácidos grasos omega 3, leche y yogures fermentados con cultivos probióticos y cereales con ácido fólico nos permitirán vivir más y mejor. Pero hay un lado oscuro de aquello que comemos.

El uso de colorantes, edulcorantes, emulsionantes y saboritzantes es una práctica habitual a la hora de procesar los alimentos que consumimos. En Estados Unidos, y a través de la ingesta de comida, se calcula que cada ciudadano toma anualmente 52 kilos de aditivos, hecho que genera crecientes dosis de intolerancia y alergias a los mismos. El ingrediente artificial que más problemas genera es la sacarina, el más extendido de todos, junto con la cola y la cafeína.

Según una investigación realizada en la Universidad de Southampton, en el 2007, por encargo de la Agencia de Estándares Alimentarios del Reino Unido, la mezcla de colorantes artificiales alimentiarios con el benzoato de sodio, un conservante utilizado en helados y repostería, produciría un aumento de la hiperactividad en niños. Cómo señalaba el profesor Ruperto Bermejo, experto en colorantes alimentarios de la Universidad de Jaén, la solución pasa por sustituir los colorantes artificiales por otros de naturales, sin embargo "para la industria, el coste de los colorantes naturales es mucho más elevado que el de los sintéticos". Una vez más los intereses económicos prevalecen por encima las necesidades y el bienestar de las personas.

Y es que unas pocas empresas monopolizan cada uno de los tramos de la cadena agroalimentaria, desde las semillas, pasando por los fertilizantes hasta la distribución de los alimentos. La distancia entre el campesino y el consumidor se ha ido alargando en los últimos años, con la consecuente pérdida de autonomía por parte del productor y la creciente mercantilización de la comida. Unas pocas empresas acaban determinando aquello que comemos: qué, cómo, cuándo y dónde se elaboran los alimentos y qué precio se paga por los mismos tanto en el origen, al campesino, como en destino, en el supermercado.

El derecho a decidir en las políticas agrícolas y alimentarias no está hoy garantizado. Hay que reivindicar el derecho de los pueblos a la soberanía alimentaria, el acceso del campesinado al agua, a la tierra y a las semillas, a poder escoger alimentos libres de transgénicos. Sólo así nuestra seguridad alimentaria será una realidad.

*Esther Vivas es coautora de Del campo al plato (Icaria ed., 2009).
**Artículo publicado en el El Punt, 09/08/2010.
+ info: http://esthervivas.wordpress.com



Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

30.8.10

Ara es preocupen que no ens emmetzinem amb flors!

Ahir mateix, a l'apunt Associació Dolça Revolució, parlàvem d'alguna de les lluites que Jordi Pàmies tenia en la seva activitat de promoció de l'accés lliure a les plantes que poden afavorir la gent sense passar per fàrmacs sovint innecessaris. No sabíem que avui començava una nova reclamació, en referència a les flors comestibles.

En el cas de les flors comestibles, la Unió Europea reclama que es facin uns estudis per tal de certificar que no tenen cap efecte secundari sobre les persones. Al·leguen que no són un aliment tradicional i que, per tant, cal demostrar que es poden menjar. Per la seva banda, els productors de flors comestibles han lamentat l'alt cost dels estudis, que s'escapen de les seves possibilitats econòmiques. També s'han mostrat crítics amb el criteri de la Unió Europea, que considera que algunes flors com la coliflor i el safrà sí que són aptes per al consum humà, mentre que d'altres queden excloses del registre.

Escoltin, senyors buròcrates euroeuropeus, les flors no es mengen des de fa quatre dies, i algunes com la flor del carbassó o la caputxina, entre d'altres, són habituals. I ningú no ha tingut cap mal de panxa mai! No seria millor invertir els diners a certificar que certes radiacions com les telefòniques o electromagnètiques no causen cap mal?

Amb aquesta decisió causen un perjudici econòmic no motivat a uns productors que solen ser petits i també a restauradors. Quina motivació hi ha al darrere? No seria millor, si és que volen fer uns estudis, que mentrestant es puguin continuar menjat, com s'ha fet sempre i atès que no hi ha cap indici de perillositat? A veure si passarà com allò de l'anís estrellat que va desaparèixer dels herboristes per estranys interessos, o com passa amb la stevia, amb la complicitat de farmacèutiques i governs...

Però de debò que no hi ha afers més preocupants als quals dedicar-se? Començo a sentir grans reserves a aquest euro-estil que es dedica a establir traves a menjar flors o a les festes populars amb foc... Tremend!
Restaurants catalans es manifesten contra la prohibició europea de l'ús de pètals de flors comestibles
veure vídeo

Un trentena de restaurants de tot Catalunya, la majoria de Lleida, han començat una protesta contra la normativa europea que prohibeix vendre pètals de flors com a aliment. Els cuiners es reivindicaran durant tota la setmana amb diverses jornades gastronòmiques, oferint un menú degustació a base de plats amb flors. Amb aquesta iniciativa els restaurants es volen solidaritzar amb els productors de flors comestibles, que van rebre el requeriment de la Generalitat perquè deixessin de vendre-les per al consum humà aquest mateix estiu.La normativa europea inclou un ampli registre d'aliments tradicionals que es poden comercialitzar lliurement, ja que la seva seguretat està contrastada. En cas que es vulgui vendre qualsevol altre producte per a consum humà, l'interessat haurà de convèncer les autoritats que es compleixen tots els requisits per garantir la salut del consumidor.

Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

Resolució alternativa de conflictes quotidians


Al periodisme li calen noves aproximacions professionals. Tractar els conflictes des d'una anàlisi rigorosa i fer propostes ajuda a la reflexió i a adoptar un punt de vista de ciutadania crítica però constructiva. Per això, trobo interessants els articles breus però incisius, punyents i propositius, que fa Xavier Pastor al Diari de Girona.

Xavier Pastor és expert de resolució alternativa de conflictes i dirigeix el Diploma de Postgrau en Resolució de Conflictes Públics de la Fundació Universitat de Girona. Podeu llegir-ne alguns articles:

  • Un Ajuntament darrere d´un FANAL. Per què un ajuntament hauria de ser al Facebook? Ser presents en les xarxes socials digitals aporta avantatges? Pot ajudar a detectar conflictes i, fins i tot, a prevenir-los i gestionar-los amb èxit?
  • La política en els mitjans de comunicació. Per què els alcaldes apareixen en programes de televisió i expressen les seves queixes i necessitats en els diaris abans que amb la Generalitat de Catalunya?
  • Refrescos i massatges. El dimarts 10 d'agost aquest diari ens obsequiava a la secció de comarques amb un esplèndid titular: "Roses no multarà aquest estiu els venedors i massatgistes il·legals". 


Anteriorment ja us havíem recomanat algun article del mateix autor:
14.6.10 La corrupció i l'escàndol polític com a conflictes públics

Nota: Josep Maria Canyelles participa en el Diploma de Postgrau en Resolució de Conflictes Públics de la Fundació Universitat de Girona



Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

Manifest per a la sostenibilització de la Universitat

Us transcric el Manifest per a la sostenibilització de la Universitat, al qual m'he adherit.





El desenvolupament sostenible és aquell capaç de «Satisfer les necessitats de les generacions presents sense posar en risc la capacitat i els recursos de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats»
Informe Brundtland, 1987
«L'Educació Ambiental no ha de ser reduïda a un instrument -necessari- per protegir l'entorn, sinó que cal entendre-la com una forma d'educació per a la ciutadania, per a la participació crítica i per a la presa de responsabilitats personals i decisions relatives a l'entorn natural, social, cultural i econòmic»
Mayer, 2004
Atenent a les voluntats expressades per les universitats presents o representades a la Jornada sobre Sostenibilització Curricular dels Ensenyaments Universitaris, celebrada a Barcelona el 10 de gener de 2008, i recollint els factors comuns de les diferents participacions, la Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat (edusost.cat) elabora el present manifest, que és recolzat com a compromís públic per les persones i entitats signants que segueixen:

MANIFEST

  • La universitat té el deure de donar resposta a la necessitat social de sostenibilitat. Assumint aquesta responsabilitat, ha de tenir un compromís ferm amb la sostenibilitat i l’ha de tenir en compte en els seus objectius i estratègies, tant en la gestió com en la docència i la recerca.
  • Per reforçar els processos cap a la sostenibilitat, són imprescindibles les aportacions dels grups de recerca i d’innovació en totes les àrees de coneixement, en tot allò que els hi és comú, així com en tot allò que és específic per a cadascuna.
  • La universitat ha d’emprendre accions per tal que tots els titulats i titulades de grau i de postgrau, surtin de la universitat tenint les competències, recursos i instruments per reflexionar sobre les implicacions en la sostenibilitat de les seves decisions i accions professionals.
  • La transversalitat, entesa com la introducció de continguts sostenibles a totes les assignatures obligatòries, optatives i de lliure elecció per a la formació de coneixements, valors i competències és fonamental. Però cal també remarcar l’excepcionalitat de la situació, a través de garantir almenys una matèria amb un nom identificable i activitats específiques vers la sostenibilitat a totes les titulacions, per fer conscient la transcendència de les decisions pròpies en relació a la sostenibilitat.
  • La universitat aportarà recursos formatius per incrementar la sensibilització en sostenibilitat del seu personal docent, administratiu i de serveis.
  • La universitat estimularà la recerca en els aspectes relatius a la sostenibilitat en cada àrea de coneixement i afavorirà la consideració explícita de les implicacions en sostenibilitat de la recerca que a priori no hi està directament relacionada.
  • Les acreditacions universitàries, tant de títols com de professorat, han de tenir en compte l’aplicació de la sostenibilitat en la docència i la recerca.
  • Atenent, doncs, al deure de donar resposta a la necessitat de sostenibilitat, i en exercici de la seva responsabilitat social com a universitat, la més alta direcció de la institució s’ha de comprometre a impulsar i liderar aquesta millora, alhora que s’ha de recolzar també en el compromís, activitats i iniciatives de professors, investigadors, estudiants i PAS.



Podeu veure les
Conclusions de la Jornada "Les competències en sostenibilitat en els nous graus universitaris"hot! 
Presentació de les conclusions de la jornada celebrada el 17 de desembre de 2009 a la Sala de Graus de la UB

Presentació a càrrec del Dr. Dídac Ferrer, Centre per a la Sostenibilitat de l’UPC
Presentació a càrrec de la Sra. Aurora Huerga Secretaria de Desenvolupament Territorial de CCOO 



Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

Establiments compromesos

Obren a Vilanova i la Geltrú dos nous establiments que basen la seva estratègia en un posicionament amb atributs de responsabilitat social.

Per una banda una perruqueria que incorpora la cultura i la sostenibilitat, i per altra banda un celler amb un compromís de foment de la compra de producte local, vins amb denominació d'origen catalans.

Insula Barber-Shop es pot qualificar com un innovador concepte de la tradicional barberia. Qui cregui que és una barberia tradicional va molt equivocat. Es tracta d'un lloc on hom pot entrar i canviar el seu estil personal de dalt a baix. Insula Barber-Shop té cura de la sostenibilitat. La decoració es majoritàriament de fusta i ferro reciclats, sense cap senyal d'ostentació. Recordant el seu passat com a galeria d’art. I l'establiment dedicarà el 7% de la recaptació a una editorial que publica contes escrits per nens, una bona iniciativa per fomentar la cultura des de la base.

Podeu llegir les notícies al Diari de Vilanova:
Insula Barber-Shop
La Sidreria

Notícia anterior relacionada: 24.5.10 Es crea una col·lecció de contes d"educació ambiental a Vilanova i la Geltrú

29.8.10

Entrevista a Rafael López-Guerrero


DIOS EXISTE - ENTREVISTA RAFAEL LÓPEZ-GUERRERO from ALISH on Vimeo.

[ca] La Veritable Ciència està avui molt més avançada del que ens imaginem i del que molts volen explicar. Però part del món segueix funcionant per inèrcia amb arcaics i densos coneixements sense voler obrir els ulls al que -per fi- la ciència ja ha demostrat:
  • Que tot és mental
  • Que vivim en una realitat virtual (en un holograma)
  • Que podem determinar el nostre destí
  • Que la mort no existeix
  • Que el temps és una creació de l'ésser humà
  • Que podem comunicar-nos amb l'Univers a través de la Radiofreqüència Quàntica diferencial
  • Que Déu (entès com una Energia Intel·ligent Universal) existeix i que es pot demostrar empíricament.
Podeu veure un extracte de 10 minuts d'aquesta entrevista a youtube.com/watch?v=KiPcAtDBWW4. Si voleu aprofundir més en les investigacions de l'equip de científics independent que lidera Rafael al IRCAI (ircai.eu) aquí teniu una conferència realitzada el 1910.05.01 en el marc del congrés CONNEXIONS AMB ALTRES REALITATS (Vimeo.com/11732097)

Portal que dirigeix Rafael: starviewerteam.org  //  Alish TimeForTruth.es

[es] La Verdadera Ciencia está hoy mucho más avanzada de lo que nos imaginamos y de lo que muchos quieren contarnos. Pero parte del mundo sigue funcionando por inercia con arcaicos y densos conocimientos sin querer abrir los ojos a lo que –por fin- la ciencia ya ha demostrado:
  • Que todo es mental
  • Que vivimos en una realidad virtual (en un holograma)
  • Que podemos determinar nuestro destino
  • Que la muerte no existe
  • Que el tiempo es una creación del ser humano
  • Que podemos comunicarnos con el Universo a través de la Radiofrecuencia Cuántica Diferencial
  • Que Dios (entendido como una Energía Inteligente Universal) existe y que se puede demostrar empíricamente.
Podéis ver un extracto de 10 minutos de esta entrevista en youtube.com/watch?v=KiPcAtDBWW4. Si queréis profundizar más en las investigaciones del equipo de científicos independiente que lidera Rafael en el IRCAI ( ircai.eu ) aquí tenéis una conferencia realizada el 1/5/10 en el marco del congreso CONEXIONES CON OTRAS REALIDADES (Vimeo.com/11732097)

Portal que dirige Rafael: starviewerteam.org  //  Alish TimeForTruth.es



Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

Associació Dolça Revolució

En altres entrades hem parlat de l'activitat de Jordi Pàmies i de la injustícia al voltant de la stevia.

Aprofitem ara per presentar-vos el web de l'Associació Dolça Revolució: www.dolcarevolucio.cat [ca][es][en]

La Dolça Revolució és una associació sense ànim de lucre que agrupa totes les persones que vulguin compartir les seves experiències positives fruit de l'ús de les plantes medicinals i les teràpies naturals no agressives. La Stevia Rebaudiana dóna nom a la Dolça Revolució, per la seva dolçor sana i per les seves propietats medicinals, negades per interessos econòmics vergonyosos. La Stevia és doncs la punta de llança que permetrà obrir un camí per a la recuperació dels coneixements populars pel que fa a l'ús de les plantes medicinals en general i d'altres teràpies naturals.

Motius que ens han portat a iniciar aquesta Dolça Revolució

1 - Voler recuperar els coneixements populars de curació amb mètodes naturals que les generacions precedents van utilitzar, i que estem perdent perquè no hi ha una administració que vulgui promocionar-les.

2 - Respondre amb fets a la manca d'ètica d'algunes multinacionals a les quals no els interessa que els avenços farmacèutics eradiquin completament certes malalties, i que adrecen la investigació a cronificar la malatia enlloc de curar-la.  Podeu llegir l'entrevista feta al Premi Nobel de Medicina Richard J. Roberts: http://lacomunidad.elpais.com/casajuntoalrio/2007/10/18/el-farmaco-cura-es-rentable  . Cap dels nostres governants s'ha mogut arrel de la denúncia d'aquesta pràctica contraria a l'ètica i la humanitat.
3 - Contribuir en la mesura que es pugui a evitar el col·lapse financer del sistema sanitari públic, provocat en gran mesura pel parasitisme econòmic i especulatiu de les grans multinacionals productores de medicaments. La introducció de teràpies alternatives i complementàries permetria racionalitzar l'ús dels medicaments per als casos necessaris.

La planta Stevia Rebaudiana és coneguda com "la planta dolça" ja que les seves fulles tenen un gust dolç. Originària del Paraguai, avui es cultiva a tot el món i és utilitzada pel seu poder edulcorant i per les seves propietats medicinals.

Apunts anteriors:


Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

28.8.10

Els castellers, candidats a Patrimoni de la Humanitat

Els castellers són candidats a Patrimoni de la Humanitat per la seva rellevància cultural a Catalunya, però volem destacar-ne des d'aquest bloc també els seus valors socials.

Logo de la candidatura
Els expresidents de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Pasqual Maragall, han manifestat el seu suport a la candidatura dels castells a la Llista del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco, en una doble entrevista al programa "Quarts de Nou” de Televisió de Catalunya. Amb els dos expresidents s’inicia una campanya de suport de personatges públics de prestigi a la candidatura, que es vehicularà a través de TVC [llegir-ne més a xarxanet.org].

En altres ocasions hem fet referència a la responsabilitat social de les organitzacions socials i també a la cultura popular. En el cas dels castellers, cal destacar la capacitat d'aquesta activitat cultural per portar a terme una intensa i reeixida tasca social. Com moltes altres entitats de la societat civil, però amb un especial sentit de pertinença, les colles han sabut integrar persones vingudes de fora del país, tant durant el franquisme amb tota la immigració provinent del sud espanyol com ara amb els llatins i altres grups. I un altre mèrit que cal destacar és la capacitat per exportar aquesta pràctica a altres indrets, altres països com ara Xile, on precisament i amb gran interès les colles poden ser un aliat en certs barris i amb certs col·lectius socials. Vegem-ne un parell de notícies:

Uns 150 castellers de la colla de Vilafranca del Penedès van viatjar a Xile amb l'objectiu d'impulsar la integració social, potenciar el treball en equip i donar a conèixer la cultura catalana.


Durant nou dies, els membres d'una de les agrupacions més destacades del panorama casteller català fomentaran la creació de colles en barris marginals de la perifèria de Santiago de Xile. De moment, ja s'han format dues agrupacions gràcies als contactes establerts amb anterioritat i a partir de la visita d'alguns xilens a Catalunya. Les associacions, anomenades Castellers de Lo Prado i Castellers de Cerro Navia, en referència a dues barriades de la capital xilena, compten amb uns 200 membres i ja han actuat a l'Estadi Nacional de Santiago de Xile, davant de més de 70.000 espectadors i en presència de la presidenta del país, Michelle Bachelet. Hi ha intenció de crear noves colles en altres poblacions en les que la majoria dels nens "no van a l'escola perquè han de quedar a casa cuidant dels seus germans", ja que en moltes ocasions els pares són a la presó o tenen problemes de drogoaddicció, va explicar el director de l'agrupació de Vilafranca, Josep Cabré. [Font: El País]
O aquesta altra:
Trenta colles castelleres faran tallers per a integrar immigrants

hspace=10
Una trentena de colles castelleres participen aquest any en el programa d’integració de nouvinguts al món casteller “Tots som una colla”.


Aquest programa consisteix en la organització d’uns tallers d’introducció als castells que s’adrecen especialment a la població immigrant, per tal que puguin participar en aquesta activitat. “Tots som una colla” és una iniciativa de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), www.cccc.cat juntament amb la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania i el Centre de Promoció de la Cultural Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Aquest 2010 el projecte s’ha ofert a les 56 colles castelleres existents en aquest moment. Nota de premsa / Díptic de la iniciativa
Davant de tanta notícia positiva, carregada de valors positius, d'esforç de voluntariat, i de voluntat de superació, esperem que les de caràcter negatiu no destorbin la fortalesa de les colles:
Membres de la Colla Xicots de Vilafranca són apallissats a França per un grup de feixistes: la colla castellera Xicots de Vilafranca, de Vilafranca del Penedès, va patir el proppassat dissabte dia 4, una agressió a la localitat francesa de Baó (Catalunya Nord), a 10 Kilòmetres de Perpinyà, on havia acudit per a participar en la jornada Identi’CAT, que reivindica els valors culturals i la identitat catalanes en el sud de França.

Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!




27.8.10

La politització de l'esport per part de les federacions espanyoles diu poc de la Responsabilitat Social i sentit ètic que seria desitjable

Fa quatre mesos que es posava sobre la taula el tema del nacionalisme espanyolista en les organitzacions esportives i com afecta els esportistes catalans:
Ser esportista i ser català

L’expresident de Catalunya Jordi Pujol ha despertat vells fantasmes denunciant públicament una situació que molts ja ens ensumàvem i sospitàvem. Ser esportista i ser català és una equació complicada. Tan lamentable com difícil de demostrar. "En més d’un cas, i no diré noms, sobretot en el món de l’esport, se’ls ha dit que si vostè fa gaire demostracions de catalanitat aquella beca o aquella ajuda que té se li retirarà”.

Les declaracions de Pujol van més enllà perquè impliquen la casa reial espanyola en aquesta conjuntura. Són paraules que tornen a instal·lar en un primer pla mediàtic una situació vella, coneguda i sotmetent. Els esportistes són l’excusa i el material transmissor. El fons, com sempre, la idea d’aixafar qualsevol escletxa de catalanisme lícit i públic. Els fa mal. Durant temps l’enemic número 1 han estat les seleccions catalanes. Ara torna a aflorar l’exemple d’esportistes concrets, però qui ho denuncia no és algú qualsevol. Les paraules de l’expresident Pujol són per ocupar titulars i per marejar algú. Tan sols les equiparen les dels protagonistes, les denúncies en primera persona.

En aquest sentit, el diari El 9 esportiu ha recollit tant les paraules de Pujol com les vivències d’esportistes que van patir aquesta situació. Al 1995 Àlex Crivillé va celebrar la victòria al Circuit de Catalunya amb una senyera i això va molestar patrocinadors i dirigents espanyols. La Federació Espanyola de Motociclisme va pressionar llavors fins aconseguir que mai més ni Els Segadors ni la senyera tinguessin drets al Mundial. Un any més tard, al 1996, el waterpolista Jordi Sans va celebrar l’or guanyat amb la selecció espanyola amb una senyera a les mans. L’endemà va rebre la trucada d’un alt càrrec espanyol. Al 2000, Gervasi Deferr va intentar celebrar una medalla olímpica als Jocs de Sidney amb una senyera. Els responsables de la Federació Espanyola de Gimnàstica ho van evitar. Les pressions que han rebut tants d’altres, al final han caigut en l’oblit o en llegendes urbanes. Molts han viscut en silenci però això no significa que no hagin existit. L’amenaça és un estil. El seu estil. Tenen por? Font de la notícia a Tribuna Catalana

Fa tres anys en parlàvem des d'aquest bloc en referència al cas Oleguer i l'actitud polititzada per part de l'empresa Kelme:

14.2.07 Kelme - Oleguer: el conflicte està servit
18.5.08 Kelme - Oleguer: el conflicte legal està acabat, però queda l'RSE (article PDF en català / artículo PDF en castellano)

Ara torna a sortir un altre cas greu, ja que la Federació Espanyola de Ciclisme impedeix que Dani Comas, set vegades campió del món de bici trial, competir en el mundial per les seves posicions favorables a la selecció catalana.
No deixen anar a Dani Comas a un mundial per haver defensat la selecció catalana

És la segona vegada que la Federació Espanyola de Ciclisme impedeix al set vegades campió del món de bici trial competir. El fet que Dani Comas sigui un defensor de la selecció catalana, però, no hi té res a veure segons la Federació, que al·lega que el pilot no ha passat tots els controls mèdics.

25.08.2010 - 20:08 - Països Catalans
Teòricament política i esport no es poden barrejar. Tot i això, la Federació Espanyola de Ciclisme (FEC) no ha convocat al set vegades campió del món de bici trial Dani Comas pel fet d'haver representat Catalunya al mundial organitzat per la Bike International Union (BIU), entitat que reconeix la Federació Catalanade Bicitrial.

Comas, doncs, no podrà competir en el proper Campionat del Món que tindrà lloc la setmana vinent a Canadà perquè la Federació Espanyola no l'ha convocat. Al·lega que no té la llicència vigent i que no ha passat tots els controls mèdics, fets que Comas ha negat rotundament, ja que ha estat competint des de principi de temporada i no ha tingut cap altre inconvenient en relació als tràmits. [llegir més a crònica.cat]
Comas, en un comunicat ha expressat que "el seleccionador espanyol de trial evidentment que em va seleccionar. De fet, jo ja tenia els horaris i bitllets reservats per anar a Canadà. De sobte, la RFEC -per sorpresa de tothom- em va notificar que no estic convocat". Cal donar l'enhorabona a l'esportista per la voluntat de dir les coses clares i mostrar la veritat. No és estrany que alguns, segurament de manera molt legítima, prefereixin nadar i guardar la roba, salvant les seves possibilitats oficials però permetent que organitzacions i persones mancats d'ètica vegin recompensada la seva conducta tramposa i capciosa.

a)      Sovint hom es lamenta de la frivolitat que envolta el món de l’esport, de la manca de formació humanística de molts dels seus professionals de primera línia i de com la fama i els diners poden crear icones sobre les quals construir un món publicitari a costa de la simplicitat dels esportistes i la seva limitació en tot allò que vagi una mica més enllà de la seva pràctica. Fins i tot, genera notícia i sorpresa quan algun jugador de primera línia és llicenciat o té manifestament certes inquietuds socials.
b)      El comportament corporatiu de les empreses i clubs que en surten beneficiats dista molt de ser el que èticament seria desitjable. Algú dirà que no fan res dolent o mal fet o que no incompleixen cap llei. I certament per això parlem de Responsabilitat Social de les Empreses: per denominar aquelles pràctiques que algunes promouen per tal d’incorporar preocupacions i inquietuds de la societat.
c)      Pot ser discutible valorar què és una preocupació de la societat i mirar com prioritzar-les... Però ningú no dubta que en la societat mediàtica en què vivim, aquests personatges que corren darrere una pilota han esdevingut no solament els reis de l’espectacle sinó uns models socials, uns referents de conducta. Per a aquells que s’hi vulguin inspirar, d’acord! Però davant el poder dels mèdia molts joves i no tant joves veuen disminuïda o no desenvolupada la seva capacitat crítica.
d)      En conseqüència les empreses poden limitar-se a fer operacions de màrqueting en què els aspectes ètics queden en el que marca la llei, o bé poden creure que la seva RSE els obliga a ser més acurats. Sovint això vol dir ser innovadors per trobar la manera de ser diferents i obtenir-ne no sols la satisfacció de fer un enfocament responsable sinó el benefici d’un retorn pel reconeixement d’un part del mercat.
e)      En el cas extrem de manca d’ètica, algunes empreses poden basar campanyes de màrqueting en la polarització social, i els enfrontaments entre comunitats per obtenir-ne un guany a costa de perjudicar els interessos socials (recordeu alguna cadena de supermercats que anunciava que tenia cava no català donant pàbul al boicot?)

PD: Dani Comas: 'El seleccionador espanyol em va dir que no em convocava per motius polítics'

La Casa de les Punxes

Un edifici emblemàtic està en venda. Es tracta de la Casa Terrades, coneguda popularment com la Casa de les Punxes, situada a l'avinguda Diagonal de Barcelona, amb façanes al carrer Rosselló i Bruc.

La immobiliària Colonial ha posat a la venda amb un preu que ronda els 25 milions d'euros l'emblemàtic edifici modernista del 1905, obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i declarat monument d'interès historicoartístic. Colonial va incorporar la Casa de les Punxes a la seva cartera el 1991, aportada per la Caixa, i la va rehabilitar seguint les indicacions del projecte original de Cadafalch.

Entre 1903 i 1905 Josep Puig i Cadafalch va treballar treballar en l'encàrrec que li havia fet l'Àngela Brutau, vídua de Terrades. Es tractava de construïr tres edificis per a tres germanes l'Àngela, la Josefa i la Rosa Terrades. Les tres cases formen un únic conjunt que es coneix com a casa de les Punxes. Va ser construïda de maó sobre una base de pedra. La decoració és acurada com correspon a l'arquitectura de Puig i Cadafalch: els balcons, les galeries i les finestres de pedra esculpida acuradament amb elements florals. Entre els elements decoratius destaquen les ceràmiques situades als pinyons que coronen les façanes.


En un d'ells podem veure a sant Jordi sota del qual hi ha un filacteri on és llegeix "Sant Patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat". (Font: Barcelona és poderosa)

Dues reflexions i una esperança:

Molta gent desconeix l'existència d'aquest plafó, que per l'alçada, pot passar desapercebut. Curiosament en plena dictadura davant de la ceràmica va ubicar-se una comissaria de policia, que potser no van saber veure què hi deia o no ho van entendre prou! I ara, quan hi passen grups de turistes es pot donar el cas que fins i tot els ho diguin però sense explicar les raons, vinculades a les esperances de llibertat per a la nació catalana que al tombant del segle XIX al XX es van despertar entre un gran gruix de la població i que la burgesia i els artistes van transformar en grans creacions que han llegat a la posteritat.

Esperem que la venda d'aquest patrimoni arquitectònic i nacional permeti salvaguardar-ne tot el seu esperit i tant de bo que, ni que sigui parcialment, pogués ser visitable.

Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

Lamentem la mort avui del filòsof i humanista Raimon Panikkar

Raimon Panikkar i Alemany (Barcelona, 3 de novembre de 1918 - Tavertet, 26 d'agost de 2010) fou un filòsof i teòleg català que desenvolupà una filosofia interreligiosa i intercultural, amb una nova obertura respectuosa al diàleg amb altres subjectes i tradicions no-occidentals. La seva filosofia té com a objectiu transformar la civilització determinada per un sistema occidental imposat com a una única alternativa.

El seu pensament és un punt de trobada entre Orient i Occident. En la seva obra convergeixen múltiples realitats: la realitat humana amb el seu múltiple origen hindú-cristià, la realitat acadèmica i intel·lectual interdisciplinària, però també intercultural i interreligiosa. D'aquí, la importància que en el seu pensament té el diàleg. Una de les exigències fonamentals és la coincidència en un mateix llenguatge. Té un llenguatge ric, plural i obert, on les paraules no són mers termes conceptuals, objectius i unívocs, sinó veritables símbols. Entenent al símbol com a l'expressió de la realitat, i així, la paraula (simbòlica) expressa l'arquetip mateix de la realitat simbolitzada. No és un vocable objectiu i intemporal; sinó temporal, compromès i que expressa el seu propi significat.

[extret de la Viquipèdia]

Pàgina oficial: www.raimon-panikkar.org

Entrada anterior relacionada: 1.4.09  Raimon Panikkar: 'S'ha acabat el període de reformes, ara cal una transformació radical'

En contra de la financiación del Instituto Superior de Estudios Taurinos por parte de Telefonica

[ca] Reprodueixo el text de l'acció de protesta a la qual he donat suport i que us convido a signar.
[es] Reproduzco el texto de la acción de protesta a la que he dado apoyo y que les invito a firmar.

Recientemente nos ha llegado la noticia de que la compañía MOVISTAR, antes llamada Telefónica, va a financiar la última invención de la mesa del toro, el Instituto Superior de Estudios Taurinos. MOVISTAR evidentemente financiará este aberrante instituto con sus beneficios, pero entre sus clientes hay muchos particulares y empresas que están en contra del maltrato animal en todas sus formas, incluida la tauromaquia, y que no están de acuerdo con que se financie la tauromaquia por diferentes razones. Una de ellas es la imagen que se está dando al mundo del país en el que vivimos como país de salvajes y de barbarie, una imagen que no representa a la mayoría de clientes de MOVISTAR.

Una carta firmada por 273 especialistas de distintas ramas médicas y científicas relacionan la tauromaquia y el maltrato animal con niveles más altos de violencia en los países en los que estos son permitidos, o al menos no son perseguidos.

Asímismo declaraciones en agosto por parte de políticos que afirmaban que si llega a la mayoría del público lo que realmente implica una corrida de toros, “la batalla está perdida por parte de los taurinos” nos lleva a pensar que cuando algo se quiere ocultar de la verdad es que no puede ser bueno. De hecho, así lo pensamos, y por eso la razón de ser de este manifiesto.

Otra razón es que a muchas personas nos parece vergonzoso que en este momento, en el cual según algunas ONG’s unos 25.000 niños mueren de hambre cada día en el mundo, se esté subvencionando la tauromaquia a sabiendas de que un 70% de la población española no tiene ningún interés en esta mal llamada “fiesta”.
A los que firmamos este manifiesto nos parece inmoral la financiación de un acto en el que se maltrata a un animal, y justificando la continuación de la misma con argumentos tan peregrinos como la desaparición del toro de lidia. Primero recordar que el toro de lidia no es una especie animal, sino una raza creada ex profeso para la tauromaquia, pero si a pesar de todo consideramos esta razón, MOVISTAR podría financiar la conservación de especies tan nuestras como el águila real o el lince ibérico, por poner sólo dos ejemplos.
Por estas y más razones, queremos dejar constancia de nuestro descontento con esta actitud pro-taurina de MOVISTAR, esperando así que esta empresa decida tomar otro camino y no financiar la tauromaquia, pues si no los clientes tomaremos otro camino hacia otra compañía más justa y menos agresiva con el planeta.

Apunts anteriors sobre aquest tema:

22.8.10 Catalunya es col·loca al capdavant de la UE en la protecció dels animals
29.7.10 La prohibición de los toros en Catalunya
28.7.10 Els drets dels animals triomfen: prohibides les corrides de toros
28.7.10 El Parlament vota avui la possible prohibició de les curses de braus
29.12.09 Catalunya afronta el debat sobre la prohibició del patiment dels toros

29.12.09 Cataluña afronta el debate sobre la prohibición del sufrimiento de los toros
10.1.10 Manifest per l'abolició del foie-gras
10.1.10 Toros sí, gats no! Curiositats de la justícia


Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

25.8.10

Conclusions de l'Open Space de les III Jornades EcoUniversitat

Fa un parell de mesos us vam convidar a assistir a les III Jornades EcoUniversitat: Decreixement i propostes de transició, en la qual vam participar junt amb altres experts en RSE a la taula rodona d'Economia i empresa sobre els reptes de la Responsabilitat Social Corporativa.

Us passo tot seguit alguns materials que es van elaborar a la part de l'Open Space:




Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

Que Catalunya està estructuralment més preparada per donar resposta a la crisi econòmica internacional, és una evidència

L’Associació Roca i Ferreras ens ha enviat l’article que, pel seu interès i informació, reproduïm a continuació:

Que Catalunya està estructuralment més preparada per donar resposta a la crisi econòmica internacional, és una evidència. Un model productiu sòlid i una estructura empresarial potent amb vocació exportadora i un nivell formatiu elevat són alguns dels factors que expliquen la diferència catalana –Euskadi és un altre exemple-. Però, per què Catalunya no avança al ritme que hauria de fer-ho? Li falta un factor molt important, que sí que té Euskadi, el control de la caixa pública. El nostre país perd cada any 22.000 milions d’euros a compte de l’anomenada solidaritat interterritorial espanyola. Però si recuperés aquests diners, essent un estat, podria invertir-los en la millora ràpida del benestar dels catalans, oferint una sortida molt més ràpida a la crisi.

En aquest context, el Cercle Català de Negocis (CCN), associació empresarial que aglutina empresaris i professionals a favor de la independència, ha elaborat un document, Rendes immediates de la independència, en què proposa què podran fer els catalans amb els diners recaptats per la Generalitat que no vagin a Madrid si Catalunya és un estat, és a dir, què fer amb els diners recuperats de l’espoli. El dèficit fiscal del 2008 va ser del 10.2%, que equival a 22.000 milions d’euros.

El CCN proposa invertir aquests diners en 5 partides diferents: Un 12% ( 2.700 m .€) es destinarien a la contribució a la UE , ambaixades i el que el CCN anomena, el “Roc a la faixa”, que seria una partida per a contrarestar el possible boicot als productes catalans. Un altre 12% es destinaria a noves infraestructures: per a la millora de l'economia i l’atracció de nous inversors cal millorar les infraestructures, ports, aeroports, trens, carreteres, escoles universitats, centres d’investigació, etc... Un 36% es destinaria a la reducció d’impostos: “aquesta despesa és indispensable per a la creació de riquesa, els empresaris han de poder reinvertir en les seves empreses i poder atraure inversió estrangera i per això cal baixar l’impost de societats fins al 20%”, s’argumenta en la proposta. Una altra reducció seria la de l’IRPF en tots els seus trams, del 24% al 15%, del 28% al 20%, del 37% al 28% i del 43% al 35% garantint un augment dels salaris i així incentivar el consum. Un altre 10% es destinarà a polítiques socials, més salut, més educació, més beques, més ajudes per la dependència, més llars de jubilats, etc.. I el 30% restant el CCN proposa destinar-lo a les pensions, incloent un augment del 10% de totes les pensions, crear un Fons Català de Reserva de Pensions i la reducció en la cotització de la Seguretat Social de fins al 10%.

Amb tot, el CCN deixa clar que seran els partits polítics escollits pels ciutadans els encarregats de redistribuir els diners de la manera que més els convingui en relació amb la seva ideologia.

El què ningú explica sobre l’espoli legal espanyol

Madrid vol ser la dècima regió econòmica del món amb 20 M d’habitants i per aconseguir-ho necessita que tota la península Ibèrica treballi per Madrid. Aquest és el pla invariable que tant PSOE com PP porten en sistemàtica execució tot creant lleis que legalitzen totes les decisions governamentals que emprenen. L’objectiu és que Madrid sigui el centre de poder absolut, de coneixement avançat en totes les disciplines, econòmic, social, i polític. En aquest marc, el Govern espanyol fa lleis que li permeten estar actuar impunement en les següents direccions:
  • Aeroports: L’aeroport de Barajas és l’únic del món que s’ha remodelat amb el doble de sobredimensionament de la seva capacitat. Clarament això respon a l'expectativa que concentrarà tots els vols de la península, la resta han de passar per Barajas. Addicionalment s’han construït aeroports injustificables i en temps de crisi a ciutats petites. Exemples: Oviedo un aeroport completament nou (2009) amb tots els equipaments al 100% en funcionament i amb 4 vols diaris, accessos i serveis 100% nous també. Ciudad Real: un dels aeroports amb les pistes més llargues d’EUROPA com anunciaven diversos mitjans europeus (juny 2010), amb 2 vols diaris, subvencionat per Caja Castilla que va fer fallida i l’estat va rescatar amb els nostres diners, i a nosaltres no ens deixen ni gestionar el nostre aeroport del Prat. Aquest Juliol addicionalment i aquesta direcció, AENA ha anunciat que tot el registre Postal aeri d´Espanya passarà per Barajas, malgrat que fins ara el de Barcelona anava directament a Barcelona i suposa un 40% del de tot l´Estat. La pèrdua continua de vols internacionals directes de l´Aeroport de Barcelona provoca directament la no instal·lació d’empreses grans a Catalunya i per tant la possibilitat de desenvolupar la xarxa de petites i mitjanes, i per tant amenaça directament els llocs de treball de la regió i la possibilitat de desenvolupament. 
  • Companyies Aerees: Com a complement i per rematar la centralitat total a Barajas, el pla que estan seguint és el següent: Vueling era catalana i Iberia va crear Click Air i la va situar a Barcelona per enfonsar-la fent-li competència directe des de a casa en els mateixos vols i mateix segment de mercat, i ho va aconseguir amb la seva posició d’avantatge amb AENA. Ara Click Air i Vueling, que treballen per Iberia, estan intentant enfonsar Spanair, que un grup d’empresaris van comprar per intentar aconseguir que el Prat no sigui tant esclau de Madrid. Click Air i Vueling no són Catalanes, només tenen seu a Catalunya. 
  • Empreses d’energia: Enher era catalana fins que va ser comprada per inversionistes Espanyols. La catalana Gas Natural va intentar recomprar-la però va tenir una oposició política, econòmica i social anormal que van distorsionar tot el procés de compra que en un país normal hagués fructificat. Finalment ha estat al revés. 
  • Universitats Barcelona té la major concentració de Barracons de la Península mentre Madrid no només estan creant universitats noves publiques sinó que estan rebent unes dotacions econòmiques tan importants que els permeten adquirits els equipaments més moderns i concentrar la major quantitat de beques i majors beques d’arreu. La conseqüència immediata és que en pocs anys els millors estudiants i professors s’aniran concentrant a Madrid i cada vegada serà més justificable que tinguin més beques i més recursos, els nostres estudiants, és a dir els nostres fills, no tindran a cap possibilitat de competir amb els estudiants de Madrid, a no ser que hi vagin a estudiar, és adir que hi siguin admesos, en altres paraules: dependre d’ells. Es vergonyós quan sempre havia estat Catalunya la referència del coneixement i amb la submissió a Madrid dels nostres politics ja l’hem perdut en pocs anys. 
  • Carreteres: Madrid té 5 anells de circumval·lació de 5 carrils cada un, el primer d’ells gairebé soterrat. Als darrers 20 anys s’han fet 250 KM d’autovia a Madrid i 15 k a Catalunya. Espanya està construint un dels projectes més importants d’EUROPA que connectarà Sevilla amb Oviedo anomenat l´”Autovia de la Plata”una autovia amb totes les comoditats i serveis integrals. A Catalunya ni tan sols tenim les carreteres nacionals més importants desdoblades. Juliol 2010: El Govern acaba d’anunciar retallades a tot l’estat i la comunitat més afectat és com sempre la nostra, el trist Govern de la Generalitat ha demanat siusplau que al menys no sigui tant escandalós i a Madrid encara estan rient, de la Generalitat i perquè ells a Madrid ja tenen totes les seves infraestructures necessàries i futuribles, ben acabades. La retallada a Catalunya és especialment indecent perquè l´Estat no hi havia previst partides addicionals amb el Estatut que suposadament corregia el deute històric, en estar desmantellat a més a més retallen les obres en construcció. Mentre a Madrid han invertit per moure uns metres l’estatut de Colon o també recentment a XX per fer una rèplica de la Porta de Brandenburg. Aquest bloqueig novament posa moltes dificultats a les empreses que volen desenvolupar-se a Catalunya que a més han de pagar peatges i no ho han de fer les que estan a Espanya. 
  • Tren: Renfe ha donat deliberadament totes les inversions en manteniment de la xarxa Catralana, tots em patit les conseqüències. El traspàs de Rodalies tant anunciat pels poca-solta politics catalans és només de les estacions i dels XXXX però en absolut el control. La dotació pressupostària també és insuficient i es barreja quan interessa amb els diners que l´Estat inverteix a Catalunya. 
  • AVE: respon perfectament al concepte de xarxa Radial central. Òbviament el bitllet Bcn-Madrid és el més car Km/€ de tota la península. Renfe ni el Govern no tenen en projecte l’eix del mediterrani tant obvi per la nostra ecònoma. El darrer luxe Madrileny é sanar a menjar entre setmana i en horari laboral el Cochinillo a Segovia per 20 € que costa el bitllet i tornar a la Capital per la tarda tot fent la Siesta. L’altre luxe Madrileny és l´Ave per anar a esquiar a Baqueira, els deixa a Osca en 2h. 
  • Industria Aeroespacial: Espanya inverteix discrecionalment 2500M€ en projectes aeroespacials i de defensa europeus, en contra partida Europa ha d’assignar determinats projectes a Espanya per un valor de certa importància. Aquest tipus d’indústria és considerat estratègic per tots els governs, entre altres raons perquè suposa treballar amb la avantguarda tecnològica en moltes disciplines. A Espanya el 70% d’aquests projectes són assignats a empreses madrilenyes, 20% andaluses, 8& basques i 1% catalanes. No tenim cap opció ni mai la tindrem. 
  • Industria Automoció: Nissan Fasa 
  • Model industrial espanyol: Espanya aposta per les grans empreses de Construcció, la Gran Banca, el mercat de Sud Amèrica, mentre que a Catalunya li interessa la seva petita i mitjana empresa, el seu model dels autònoms que clarament no interessa a cap govern espanyol. 
  • Escola Pública 
  • Funcionariat: Els percentatges de Funcionaris a Espanya són extraordinaris en comparació a Catalunya (8%): Extremadura 28%, Andalusia 20%,… aquests és bona part del vot captiu però també un estil de vida per molta gent que veu la vida resolta entrant en una administració i plegar cada dia a les 3 de la tarda , després d’haver esmorzat durant una hora, i tenir un reguitzell de prestacions addicionals. Aquesta improductivitat l’estem pagant en bona part nosaltres. 
  • Sanitat 
  • Concentració de Multinacionals de Barcelona a Madrid 
  • Banca: intent per enfonsar el banc de Sabadell 
  • Tributs
  • Esports 
  • F1: No han parat fins prendre’ns la F1 i emportar-se la a València, sense cap traducció automobilística, solament un arranjament polític. 
  • Moda: No han parat fins prendre’ns el saló Gaudi vs Cibeles 
  • Port de Barcelona: un esclau de Madrid vs València 
  • Patrimoni cultural de la Corona d´Aragó: Les peces més importants han estat robades i emportades al Prado (bíblia de XX) etc. La resta està a l’edifici del XXX de Barcelona que és propietat de l´Estat. Fins i tot ens han pres el nostre patrimoni antic. 
  • Arxiu de Salamanca: encara hi ha més del 30% dels nostres documents a Salamanca 
  • Corredor de la Mediterrània: la Comunitat Europea vol que el futur eix de comunicacions de mercaderies passi per Barcelona, València i acabi a Sevilla, amb un ramal a Madrid des de València o Barcelona. Aquest tema es clau per Catalunya , el seu port i la seva petita i mitjana industria, i ens situa centralment a Europa. Malgrat tot Madrid vol que l’eix passi pel centre i d’allà fer un ramal al port de València. L’enllaç amb Europa el volen fer pel nord o fent un túnel gegant pels Pirineus a l´Aragó. No només ho vol si no que molt recentment ja ha invertit 1.300 M€ en expropiacions de terrenys, estudis e informes. Ho ha aprovat el Govern amb els vots a favor del PSOE i del PP. On estaven els 25 diputats del PSC que ens havien de defensar? 
  • Capitalitat de Madrid: per si encara no n’hi hagués prou el Govern espanyol ha aprovat una llei que li permet assignar discrecionalment xxM€ anuals a Madrid solament pel fet de ser Capital 

Addicionalment, el boicot que fa molta població i empreses espanyoles al productes catalans, pel sol fet de ser-ne, és evident i ha obligat a molts empresaris catalans a cercar mercats altres països, i ho han aconseguit, per tant la suposada dependència del mercat espanyol està disminuït. A més a més es prou conegut l’odi, mitjançant mentides i/o informacions esbiaixades i que estan fomentant tots els mitjans de comunicació afins al PP en contra nostra, Espanya només ens compra el què no pot comprar a ningú més. No hi ha cap altre país normal al món on això passi: un país fent boicot als productes d’una de les seves regions per tal d’enfonsar-la econòmicament.

Internament també tenim problemes, per exemple, aquest tipus de documentació i d’altres provinents d’altres plataformes independentistes, ha estat vetada de ser publicada a Catalunya Ràdio, en mans del PSC-PSOE, qui encara defensa la possibilitat de sostenir Catalunya dintre d’Espanya, una verdadera estafa per a nosaltres i un benefici per alguns politics que no estan al servei de la nostra nació. Per això l’hem imprès i l’estem difonent obertament.

Veient la conxorxa general en contra nostra, estem segurs que hi han moltes altres àrees que desconeixem i també ens estan robant des de Madrid.

La Constitució Espanyola equival a la perpetuïtat d’aquest model, ni PP ni PSOE-PSC tenen cap interès en canviar-la. Catalunya ha iniciat la seva davallada i cada vegada s’enfonsa més ràpidament i té menys possibilitats de sortir-ne, per això cal marxar d’Espanya tan aviat com sigui possible.

PD: Cada català paga 3.000 euros l'any a Madrid que no tornen

Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!