29.5.22

Definició de Responsabilitat Social. Una proposta per als nous temps

Al 2007 i al 2014 vaig elaborar i fer públiques sengles definicions de Responsabilitat Social. Són les que en cada període he anat fent servir, amb diferents variants formals, en els escrits.

Em disposo ara, aprofitant que han transcorregut vuit i quinze anys des d'aquells redactats i que fa divuit anys que va néixer Responsabilitat Global, a formular una nova definició de Responsabilitat Social, no com a alternativa a altres sinó per poder fer ús d'un redactat amb què em senti plenament identificat i que alhora el pugui proposar als altres agents com a reflexió a compartir. 

No suposa cap gran canvi sinó senzillament la incorporació d’alguns conceptes que han anat esdevenint part central de la responsabilitat social i, de fet, el reflex del model de la Pauta de progrés que vaig modelitzar al 2011. 

En el seu moment, per tal de ser transparent, vaig explicar els canvis a Definició de Responsabilitat Social. La que he usat durant els darrers set anys. També ara explico els canvis fets a Explicació de la definició actualitzada de Responsabilitat Social Corporativa.

Nova definició que faré servir a partir d'ara: 

La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és la responsabilitat que assumeix una organització, sigui mercantil, pública o social, envers la societat pels impactes de la seva activitat i per la corresponsabilitat en els afers comuns que afecten la sostenibilitat del mercat, de la societat i del medi ambient.

En el seu màxim nivell de compromís, conforma una empresa o organització amb propòsit, entenent el propòsit empresarial com l’adopció d’un model d’empresa compromesa corporativament amb la societat i amb una excel·lència social que li permet crear valor compartit, és a dir, valor econòmic i social alhora, per a tots els grups d’interès.

L'RSC s'estructura com una política d'empresa basada en el compromís amb el desenvolupament humà i amb la sostenibilitat global, a partir de la qual l'organització incorpora en els processos de creació de valor interessos i inquietuds dels agents que legítimament prenen part en el seu interès (propietat, equip intern, clientela, ciutadania, proveïdors, finançadors, reguladors, agents socials, organitzacions socials...). L’RSC no es limita a donar resposta de manera reactiva sinó que suposa complir i posar al dia permanentment els compromisos presos per l’organització [vg. etimologia]. 

L'RSC suposa un compromís integral i integrat a partir dels cinc grans vectors d'impacte empresarial: econòmic, laboral, ambiental, social, i bon govern; integral perquè forma part del model d'empresa, afecta totes les àrees i s'estén per la cadena de valor; integrat perquè s'incorpora en la gestió, els processos i els procediments. 

Les tendències actuals en RSC precisament tendeixen a trencar els marcs departamentals i obliguen a interrelacionar àrees: economia circular, empresa saludable, bon govern i propòsit empresarial, o un renaixement de les matèries socials ara com a component estratègic. 

Metodològicament, l'RSC implica la formulació d'un compromís ètic orientat a la sostenibilitat, que afecta els diferents vectors, i es desenvolupa amb un sistema de gestió de millora contínua que permet identificar els temes rellevants, dialogar amb els grups d'interès, desenvolupar bones pràctiques i rendir comptes

Algunes iniciatives com els Objectius de Desenvolupament Sostenible contribueixen a marcar un full de ruta i ajuden a prioritzar ja que metodològicament actuen com la veu de la Humanitat, expressada per Nacions Unides, a partir dels grans consensos entre les parts. 

L'RSC va néixer com un enfocament empresarial i, al marge d'aportar un valor a la societat i donar resposta als reptes que aquesta planteja, pretén legítimament garantir la sostenibilitat empresarial a partir d'enfortir la capacitat adaptativa als nous requeriments de la societat i desenvolupar la gestió dels actius intangibles (talent dels equips humans, confiança dels clients, solidesa de les relacions en la cadena, llicència social per operar, reputació, marca...). Aquest comportament basat en el diàleg i en la bona ciutadania corporativa s'ha desenvolupat en general en empreses amb una cultura més avançada i amb una major capacitat de comprendre els nous contextos per als negocis del futur. 

La denominació sovint incorpora variacions en funció del tipus d'organització subjecte: Responsabilitat Social de les Empreses (RSE), de les Organitzacions no lucratives (RSO), de les Administracions públiques (RSA), de les Universitats (RSU)...

El fet que tingui diferents paràgrafs, lluny de suposar un excés de literatura per a una definició, està pensat per tal que se'n pugui fer servir la llargària que es prefereixi, sempre anant prenent més paràgrafs per l'ordre en què estan. Si es vol una mera definició es pot optar sols pel primer paràgraf.