Europa hauria de demanar perdó en lloc de consagrar per llei la cacera de treballadors

Intel·lectuals americans divulguen un manifest contra la nova directiva europea d'immigració. El bisbe català emèrit Pere Casaldàliga està entre els signants al costat d'Adolfo Pérez Esquivel, el Subcomandant Marcos, Naomi Klein, Eduardo Galeano i Noam Chomsky.

El text, que circula per webs, blogs i correus electrònics, és el següent:

Manifiesto contra la ley de migración europea

Señores gobernantes y parlamentarios europeos.

Algunos de nuestros antepasados, pocos, muchos o todos, vinieron de Europa.

El mundo entero recibió con generosidad a los trabajadores de la Europa migrante.

Ahora, una nueva ley europea, dictada por la naciente crisis económica, castiga como crimen la libre circulación de las personas, que es un derecho consagrado por la legislación internacional desde hace ya unos cuantos años.

Esto nada tiene de raro, porque desde siempre los trabajadores extranjeros son los chivos emisarios de las crisis de un sistema que los usa mientras los necesita y luego los arroja al tarro de la basura.

Nada tiene de raro, pero mucho tiene de infame.

La amnesia, nada inocente, impide que Europa recuerde que no sería Europa sin la mano de obra barata venida de afuera y sin los servicios que el mundo entero le ha prestado: Europa no sería Europa sin la matanza de los indígenas de las Américas y sin la esclavitud de los hijos del África, por poner sólo un par de ejemplos de esos olvidos.

Europa debería pedir perdón al mundo, o por lo menos darle las gracias, en lugar de consagrar por ley la cacería y el castigo de los trabajadores que a su suelo llegan corridos por el hambre y las guerras que los amos del mundo les regalan.

Desde el continente americano, julio de 2008,

Atentamente.

El ple del Parlament Europeu va aprovar el 19 de juny per 369 vots a favor, 197 en contra i 106 abstencions la nova norma comunitària sobre procediments de repatriació dels immigrants. Un dels apartats més polèmics és el qual permet als Estats membres retenir als immigrants a l'espera d'expulsió, inclosos els menors, en centres d'internament fins a un màxim de 18 mesos. També prohibeix tornar a la UE durant 5 anys a qualsevol immigrant que hagi estat expulsat d'un Estat membre.

Nombroses ONG han denunciat que la mesura és “una regressió” en els drets humans.

Font: http://www.canalsolidari.org/web/noticies/noticia/?id_noticia=9632

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Compres i responsabilitat social enfront la clientela

Acabo de rebre un correu d'una persona que va participar fa un temps en un seminari que vam fer sobre la Responsabilitat Social de les Empreses. Em mostra un 'cas' de conflicte amb una empresa i es pregunta si estem davant un cas de manca d'RSE...

Es tracta d'un cas d'RSE en la fase comercial, en l'adquisició del producte i el servei postvenda, i us convido a llegir-lo ja que ens pot passar a tots.

Llegir cas:
Escrit 1 ¿Piensas comprar un portatil Samsung? No lo hagas !!!!!
Escrit 2: Samsung NO, Esprinet NO, la distribucion informatica es un mal negocio y las reclamaciones no sirven de nada.
Escrit 3: Cabreo mayusculo

Certament, posem molta atenció a l'RSE al començament de la cadena, allà on hi ha riscos de vulneració de drets humans i laborals, de grans impactes ambientals, on la manca de regulació legal suficient en certs països suposa un risc permanent, etc. Això ens porta a considerar que les transaccions comercials són una matèria de la norma legal i que, en el nostre entorn europeu ja estem protegits.

Però no hem d'oblidar que l'RSE té com a gran objectiu empresarial -si deixem de banda les consideracions ètiques- crear confiança amb els seus públics d'interès. Certament el mal comportament al capdamunt de la cadena genera una situació de risc (boicots, desprestigi, campanyes, pèrdua de reputació...). Però la mala atenció deliberada, per manca de professionalitat, per absències de qualitat, etc, també suposen un gran risc.

Aquest risc de la clientela es troba sovint mitigat pels problemes de temps que tothom pateix i que porten a no formular totes les denúncies que caldrien, però en contrapartida el fenomen dels blocs i el web 2.0 ha afavorit que moltes informacions de mals usos i mals comportaments empresarials circulin pel web i es vagin compartint, enriquint, verificant, en el que suposa la construcció del desprestigi i de la mala reputació, etiquetes difícils de netejar.

De vegades podria tractar-se només d'un cas aïllat, però els comentaris flueixen ràpidament -com aquest mateix que estem fent aquí- i és per això que les empreses serioses es preocupen per anar més enllà de la llei i garantir la plena satisfacció de la clientela.

En aquest sentit, com correspon en l'RSE, es procura implicar tota la cadena de proveïment i distribució de manera que una gran empresa no pot permetre's de fer negocis amb una cadena de distribució si sap que hi ha procediments no clarificats en les responsabilitats mútues. És sens dubte un tema de responsabilitat davant la clientela, ja que no es tracta de la defensa dels drets de cadascú sinó de vetllar per una cadena de valor que sumi per a tothom i no resti per a ningú.

Així, el negoci responsable vetllarà per fabricar uns productes minimitzant l'impacte ambiental, generant un impacte econòmic i social correcte i just al llarg de la cadena, i el distribuirà aportant la informació per a millorar els impactes a l'entorn en el seu ús, amb els mínims envoltoris, i amb les garanties que la venda inclou un servei i unes garanties suficients per a aconseguir la plena satisfacció comercial, social, ambiental i econòmica de l'usuari.

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Responsabilitat lingüística de les empreses

Us aportem aquest article publicat per la Falca, del Centre de Normalització Lingüística de Reus, en el qual aborden el concepte de la Responsabilitat Social de les Empreses en la matèria lingüística i recomanen el web de Responsabilitat Global.

Responsabilitat lingüística de les empreses

Cada vegada més sentim parlar de la responsabilitat social de les empreses (RSE). Molt sovint associem aquesta expressió a la idea de col·laboració en la defensa mediambiental o dels drets humans.

Però la RSE és més que això. Representa una nova manera d’entendre el paper de l’empresa en la societat d’avui. Davant la complexitat de les relacions econòmiques i el paper determinant de les empreses en el fenomen de la globalització, la RSE planteja la conveniència d’involucrar totes les parts interessades: proveïdors, clients i públic, treballadors, administració i entitats en
un procés de diàleg, en què s’identifiquin i potenciïn els interessos comuns a totes elles.

El territori, la societat, la cultura, determinen també aquests interessos. Així, per a les empreses de l’àmbit català, la llengua, la necessitat de promoure’n l’ús, és un valor específic de la responsabilitat social. Un valor compartit per tothom però que no ha estat incorporat plenament, encara, en la dinàmica empresarial. Coneixem empreses implicades en la RSE. Anualment presenten el triple compte de resultats: econòmic, mediambiental i social.

¿Podrem trobar-hi aviat dades sobre parelles lingüístiques constituïdes, treballadors que han après català, ús del català en l’atenció al client, en les comunicacions i en els productes, i col·laboració amb entitats de defensa de la llengua? ¿Empreses, administracions i entitats, ens organitzarem per ser un territori socialment, i lingüísticament, responsable?

Més informació sobre la RSE:
http://www.responsabilitatglobal.com/
www6.gencat.cat/llengcat/liu/39_607.pdf

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Al Japó un robot recorre les oficines per a fer fora els addictes a la feina

Ens han aportat una notícia sorprenent que té relació amb les pràctiques de conciliació de la vida laboral i familiar, encara que sigui per la via 'forçada'...

Joel Barris Dueñas informa que al Japó, divendres passat, Alsok, una empresa privada de seguretat, va anunciar que durant les nits un robot de vigilància recorrerà les oficines de l'empresa japonesa Duskin, dedicada a serveis a domicili i lloguer de material divers, per a expulsar els empleats addictes al treball que es queden fent hores extra.

El robot sap prendre tot sol un ascensor per a explorar planta per planta i també sap detectar la presència de persones a les oficines a hores tardanes i arriba a preguntar-los la seva identitat. Els empleats li han de mostrar la seva identificació, la qual es passa per un lector que enregistra les dades de l'empleat. El robot d'Alsok es lloga per 390,000 iens (2,300 €) per mes.

Font

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

La sostenibilitat com a estratègia

Per als que dubten que la incorporació de l'RSE a les empreses sigui un factor estratègic solament cal veure com es relaciona intensament amb la inniovació i amb les propostes de valor que es llancen al mercat. Avui mateix apareixen algunes notícies en aquest sentit, com ara el mòbil ecològic que llança Telefònica.

Però m'interessa més la notícia que Bombardier desafia Boeing i Airbus i llança els seus avions "verds" (Vegeu notícia a Ecoticias.com).

L'empresa aeronàutica canadenca Bombardier va anunciar el llançament al 2013 d'una gamma d'avions "verds", menys contaminants, amb els quals pretén competir amb els gegants Boeing i Airbus. Gràcies a un nou motor i a nous materials, "aquests avions revolucionaris emetran 20% menys de gas carbònic", estalviaran "fins a 20% de carburant" i reduiran en 15% els costos d'explotació en comparació d'aparells de talla similar", va afirmar el president de la companyia, Pierre Baudouin, en conferència de premsa.

El que ens fa veure el valor estratègic de l'RSE és la manera com ineludiblement certs factors de Responsabilitat Social estan essent la base per la qual algunes empreses cerquen la diferenciació en el mercat, l'avantatge competitiu i fins i tot obrir l'escletxa en mercats madurs.

Ens motiva i ens apassiona observar com ho fan grans empreses en l'aeronàutica, o veure com ho fan empreses modestes a casa nostra (Tecnol ha passat de 5 a 300 treballadors en deu anys; Moritz ha fet forat en un mercat dominat per Damm i San Miguel; La Fageda ha consolidat en poc temps un magnífic nínxol enfront la tot poderosa Danone...).

Definitivament ja fa temps que l'RSE és una estratègia competitiva. La millor competició que podem tenir per a encarar satisfactòriament el futur!

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

La innovació en l'esfera pública o la remoció de privilegis

Ha hagut de ser la greu situació energètica, el preu dels combustibles i la baixada de beneficis de les companyies aeronàutiques el desencadenant per què algú s'atrevís a posar damunt la taula seriosament la possibilitat de modificar els privilegis en la navegació aèria reservats al sector militar.

El fet és que els passadissos aeris estan limitats per la reserva d'ús de l'espai aeri per a fins militars que, en ocasions, condiciona la utilització de rutes més directes i econòmiques entre els aeroports d'enlairament i aterratge de cada vol. Podeu veure la notícia a la Vanguardia (Fomento estudia utilizar el espacio aéreo militar para reducir costes)

Molt malament deu estar la cosa si realment s'ho estan plantejant seriosament. Ara bé, la conclusió és que sense que hi hagi una situació d'emergència cada dia de l'any els avions estan fent recorreguts més llargs per tal de preservar aquest espai militar. I conseqüentment que les persones que ens hem de desplaçar en avió estem perdent un temps (potser important!) de les nostres vides per culpa d'unes normes anacròniques que en tot cas s'haurien de poder modificar en cas de necessitat real de defensa.

Jo sóc dels que amb les argúcies que fossin van intentar i aconseguir lliurar-se del servei militar o substitutori. Si no ho hagués aconseguit hauria fet la Prestació Social Substitutòria, però per principis preferia no fer ni una cosa ni l'altra.

En tot cas, perquè ningú em pugui acusar d'insolidari envers la comunitat puc mostrar els compromisos de voluntariat entre els quals deu anys en el camp de l'educació en el lleure en un barri de Vilanova i la Geltrú. Fent un càlcul ràpid, podria estar parlant només en aquest voluntariat educatiu d'una dedicació molt intensa d'unes 500 hores a l'any.

Per tant, em causa molèstia que finalment, per la via que sigui, des de les estructures militars m'hagin pres una part del temps de la miva vida. M'agradaria ni que sigui per curiositat saber de quan estem parlant...

Però sobretot, ara que els temes ambientals estan damunt la taula, com també els de conciliació del temps, ja m'estarà bé que se solucioni aquesta disfunció que ens ha fet perdre temps, que ha fet que el món perdi temps...

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Els immigrants reclamen el dret a viure en català i a poder aprendre’l

18/07/2008 · Barcelona
Ahir al vespre, la Plataforma per la llengua amb 23 associacions de persones immigrades i organitzacions de suport varen presentar el manifest i el vídeo "El Català, llengua comuna".

L'acte, celebrat a l'Ateneu Barcelonès, va ser especialment emotiu ja que diversos representats de comunitats d'immigrants, coautors del text, van exclamar la seva voluntat de no ser discriminats de viure en català per formar part de la societat amb normalitat i algun dia poder deixar de ser de facto immigrants.

Abdou Mawa Ndiaye, president de l'Associació Catalana de Residents Senegalesos, va explicar que "parlar no és només traduir sinó expressar" i que per als immigrats "aprendre el català és una manera més forta de reivindicar el seu seient a la societat i expressar el seu vincle emocional amb Catalunya".

El senegalès va destacar la importància del manifest presentat, en el que han estat quatre anys treballant, perquè és una eina on és denuncia que "no parlar en català a un immigrant és una segregació" i que, per tant, el "manifest és, en aquest sentit, una reivindicació social, som gent que volem viure a Catalunya i construir aquest ideal de societat".

Josep-Anton Fernàndez, d'origen castellà i de la comissió de nous parlants de la plataforma, va destacar que "hem oblidat que som un país d'immigrants i que això no és un fenomen recent ni petit" sinó que es remunta a l'edat mitjana, i que "aquest és el fet diferencial que ens uneix".

I, va afegir, "tenim un instrument fantàstic, increïble per fer que la gent que ve de fora si ho vol es pugui integrar, i parlo per experiència", va puntualitzar. Però, va concloure, "vull demanar paciència, insistència i persistència a la societat catalana, perquè una llengua no s'aprèn d'un dia per l'altre" i cal valorar l'esforç de qui l'aprèn i ajudar-lo a usar-la.

Alex Hinno, de la Comunitat Palestina de Catalunya, també va valorar l'esforç que representa adquirir una llengua nova i va afegir que "el manifest és també una reivindicació social perquè si un immigrant en lloc de tenir una jornada de 12h, té la seva jornada de 8h, pot dedicar-ne dues al dia a aprendre català".

L'acte el va moderar Miquel Strubell, lingüista, fill de mare catalana i pare anglès; i va concloure amb el visionat del breu reportatge sobre els actes de Sant Jordi 2008 de la plataforma al voltant del manifest; concerts i activitats per a petits i grans, defensant "el català, llengua comuna".

Al final, Strubell va subratllar que "aquest ha estat un acte en positiu, no hem atacat a ningú. Ha sigut un acte a favor de la tolerància, la llibertat personal i collectiva".

A l'acte i varen assistir Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya; Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya; Joan Puigcercós, secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya; entre d'altres personalitats i intel·lectuals com Ferran Mascarell, de l'Ateneu Barcelonès; els membres del Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua, Albert Manent, Isidor Marí, Fèlix Martí -president de l'Opinió Catalana-, Jordi Porta -President d'Òmnium Cultural- i Agustí Colominas, President de la Fundació Trias Fargas i Àngel Colom, entre d'altres.

Font: Tribuna Catalana

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

El rescat de Betancour posa en risc una ONG catalana

El sorprenent i excel·lent rescat d'Ingrid Betancour que el president colombià Uribe va manar executar ha sembrat alguns dubtes sobre la manera com es va portar a terme.

Però sense cap mena de dubte hi ha una cosa que es va fer malament i que és d'una gran gravetat: la utilització de la imatge de les ONG de manera enganyosa i fraudulenta. Si fa uns dies es va saber que un militar havia fet ús de l'emblema de la Creu Roja, ara ha transcendit que també és va fer ús de les dades d'una ONG catalana, Global Humanitària, en una decisió que podria posar-les en perill i posar en risc la vida del seu personal.

Fins ara les ONG i singularment la Creu Roja disposen d'un merescut respecte internacional en les situacions de conflicte, cosa que facilita que el seu símbol actuï com una protecció del seu personal, voluntariat inclòs, per tal que pugui prestar el seu suport i intervenir davant de qualsevol bàndol.

Si els governs fan un ús fraudulent d'aquests símbols, és evident que estan carregant-se la seguretat d'aquestes organitzacions ja que cap exèrcit ni guerrilla no hi podrà confiar. La gravetat del que ha fet el govern Uribe és molt gran. És un acte d'una gran irresponsabilitat política i humanitària que pot posar en risc la vida de metges, sanitaris, voluntaris, cooperants, d'arreu del món i fer més difícil algunes tàctiques de mediació.

Així mateix, l'ús de les dades d'una ONG catalana, segurament triada a l'atzar, amb un nom que els anava bé i una adreça europea, també suposa un risc, tot i que més puntual per al desenvolupament de les activitats d'aquesta organització a Colòmbia. Serà més fàcil de refer-se'n si queda correctament explicat que no hi van tenir res a veure, però també poden haver incorregut en situacions de risc durant aquests dies i també crearà desconfiança davant qualsevol altra ONG ja que els guerrillers d'arreu del món sabran que les institucions humanitàries no són organitzacions de confiança perquè els governs en poden fer un ús enganyós.

Hi ha certs actius que no s'haurien d'haver esquerdat. El mal l'han fet a tot el món, no sols a casa seva!

L'oenagé catalana usada per Colòmbia demana "respecte"
La oenegé catalana usada por Colombia pide "respeto"

Global Humanitària vol una reunió amb el president de Colòmbia per aclarir la suplantació de les seves dades de registre

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

L'Expo de Saragossa 'incompleix' les seves normes sobre fusta tropical

Reproduïm aquesta notícia d'Ecoticias.com en la qual es posaria de manifest una incoherència flagrant en els valors de l'Expo de Saragossa i en la gestió de la seva responsabilitat social. Si es confirma el lamentable comportament ambiental d'aquest esdeveniment no podrem sinó expressar un cop més l'absoluta necessitat que el sector públic assumeixi la seva RSC (RSA, la responsabilitat social de l'administració pública).


L'empresa subministradora desmenteix els responsables de l'Expo en afirmar que la fusta amazònica utilitzada en les obres no disposa de certificat forestal

Greenpeace denuncia públicament l'incompliment dels requisits ambientals en l'obres de l'Expo Saragossa 2008, establerts per l'Agència de Recursos Ambientals de l'Expo i en els quals es posa com objectiu l'eliminació total de components fabricats amb fustes tropicals. Malgrat aquesta condició, en les obres de l'Expo s'han utilitzat fustes tropicals d'origen amazònic com massarunduba (Manilkara huberi) i sucupira (Bowdichia, sp), tant a les mateixes oficines de l'Expo, com en l'Aquari Fluvial, el pont d'accés a l'Expo des de l'Estació de l'AVE i en altres localitzacions.

A pesar de l'existència d'aquest requisit, els responsables de l'Expo es justifiquen dient que la fusta tropical posseïa un certificat forestal de gestió sostenible. L'empresa fabricadora Maderas Quintela S.L. (Ourense), subministradora del terra de fusta utilitzat, ha negat que la fusta que ells han subministrat tingui cap certificat forestal. Atès que el 80% de la fusta que s'extreu en la Amazonia és d'origen il·legal (deforestación il·legal o bé tales il·legals), la probabilitat que a l'Expo de Saragossa s'hi hagi utilitzat fusta d'origen il·legal és molt alta.

"Els responsables de l'Expo estan enganyant els ciutadans. No només han incomplert els seus propis requisits de no utilitzar fusta tropical sinó que a més menteixen en afirmar que la fusta no procedeix de la tala il·legal o la deforestación", ha assenyalat Miguel Ángel Soto, responsable de la campanya de Boscos de Greenpeace.

Per si això fos poc, una de les fustes utilitzades a l'Aquari Fluvial, la massarunduba, és una espècie inclosa en la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN (Unió Internacional de Conservació de la Naturalesa) en la categoria de vulnerable. [continuar llegint a Ecoticias]

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Qui contamina més les costes catalanes?

Barcelona i Tarragona concentren el 60% dels focus de contaminació de la costa catalana seguida pel pais Valencià i les illes Balears.

Redacció (09/07/2008)
Segons l'últim estudi realitzat per l'entitat Greenpeace les províncies de Barcelona i Tarragona i els seus voltants són els centres de contaminació més grans de la zona de parla catalana. Existeixen fins a 19 punts de pol·lució significatius distribuïts a Catalunya, quatre a València i dos en les Illes Balears.

Segons l'entitat ecologista, un dels punts més preocupants és Tarragona on es troba l'única planta de la zona catalana on es cremen residus tòxics i perillosos, la planta de Constantí en el Baix Camp. Catalunya té un total de cinc incineradoras a Veilha, Girona, Sant Adrià de Besòs, Mataró i Tarragona. A les illas Balears es troba també la planta de Son Reus a Mallorca. Tarragona és un dels punts més importants de producció de petroli i per lo tant també de contaminació.

L'informe sobre la contaminació a Espanya

L'informe elaborat per Greenpeace "Contaminació a Espanya" deixa clar que a l'estat espanyol hi ha un greu problema de contaminació donada la gran quantitat de residus tòxics que es tiren a l'aigua i a l'aire a causa de la indústria. "A Espanya es reconeix l'abocament a l'aigua de 1.219.709 tonelades de contaminants a l'any i aquesta xifra només es refereix a 44 substàncies perilloses de les milers que existeixen," informa Greenpeace. Segons l'entitat un dels grans problemes en la resolució d'aquest problema medi ambiental és que les pròpies administracions públiques son massa permissives amb aquells qui contaminen i no s'apliquen els controls necessaris marcats per la llei.

Aquests alliberaments de tòxics per part d'algunes companyies afecta cada cop més a la societat que no té res a veure en el procés de contaminació. Segons el ministre de medi ambient, la contaminació atmosfèrica provoca a Espanya un total de 16.000 morts prematures a l'any. Aquest xifra és deu vegades més alta que la de mortalitat anual provocada per accidents de tràfic.

A l'informe de Greenpeace s'explica com les indústries i empreses obtenen grans beneficis dels seus negocis, ja que dintre del seu pressupost poques vegades compten amb els costos de la contaminació ni els costos del deteriorament de la salut pública. Tot i que la pròpia indústria es legalment responsable de les substàncies químiques que produeix és casi impossible fer responsable judicialment al fabricant dels efectes sobre la salut d'una substància tòxica. En resum les xifres parlen per si soles i quasi 4 milions de treballadors espanyols estan exposats a substàncies cancerígenes, segons Greenpeace.

Font: Canal Solidari

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS