La revolució dels somriures pot ser un actiu per a la Humanitat en el sXXI

Si el procés polític que estem vivint acaba culminant en el naixement d’un nou estat es tractarà, sens dubte, d’un cas inèdit ja que no serà fruit de la desparició de l'estat precedent ja que l'Estat espanyol no es desfarà sinó que romandrà idèntic, amb la reducció de fronteres i habitants. Això ho explica avui Jaume López a La revolució democràtica, a l'ARA.

El Dret a decidir no l'hem inventat pas els catalans, però és cert que aquí s'ha desenvolupat enormement, tant en acolliment popular com en aprofundiment acadèmic: Un dret a decidir entès com el dret dels membres d’una comunitat política a expressar i realitzar, mitjançant un procediment democràtic, la voluntat de redefinir el seu estatus polític i marc institucional fonamentals, incloent-hi la possibilitat de constituir-se en un nou estat independent. En definitiva, el perfeccionament del principi democràtic, fonament de les democràcies occidentals, per poder plantejar també dins del seu marc la possibilitat de crear nous estats. 

López afegeix unes preguntes; ¿Com, si no, podríem enfocar aquesta possibilitat en ple segle XXI? Els estats han estat sempre fruit de guerres, o de pactes dinàstics o entre potències; és a dir, no han tingut un origen democràtic. ¿Com haurien de crear-se avui? Ignorar aquesta pregunta i la necessitat d’una resposta coherent amb el principi democràtic és com afirmar que l’estat és un bé moral inqüestionable, o que la violència és l’única resposta a aquesta pregunta. 

El que em sembla excepcional és que Catalunya pot liderar l'aprofundiment democràtic en el segle XXI. Aquest dret a decidir hauria de ser la norma per als temes més espinosos, després de processos de deliberació intensos. En el cas català, els estudis i els debats sobre la independència han estat abundants i qui no s'hi ha interessat ha estat realment perquè no ha volgut. Tothom ha pogut expressar les seves opinions i arguments, també el món de l'unionisme, que ha congregat els seus acòlits i han explicitat els seus arguments, per bé que normalment vinculats a la testosterona i al desconeixement històric, i en general a la no plena acceptació del principi democràtic. 

 

A la humanitat del segle XXI li cal superar reptes d'empoderament de les persones i dels pobles, li cal un enfortiment democràtic, que pugui compatibilitzar la llibertat i la igualtat d'oportunitats. I tot això sols serà possible en un entorn de valors positius, d'actituds constructives, de sumar en la diversitat. Catalunya està sent un exemple de com fer un procés difícilíssim de manera impecablement democràtica, pacífica i cívica, la revolució dels somriures.

Aquest procés pot esdevenir una gran revolució democràtica, que pot ser exemplar per a tota la  humanitat i per a totes les democràcies d'arreu del món. Els estats compostos hauran de prendre nota que, o tenen una política de respecte a les minories o aquestes, en darrer terme i un cop esgotats els intents dels ponts de diàleg, sempre tindran el recurs de fer ús de la Via Catalana del Dret a Decidir.