Recull d’activitats de suport al teixit empresarial de la Diputació de Barcelona - 2017

Responsabilitat Global ofereix una activitat dins el recull d'activitats de suport a l'activitat empresarial de la Diputació de Barcelona.

Aquest Recull [en format pdf] presenta 165 activitats, que estan organitzades en quatre blocs: Sessions d’acompanyament per a persones emprenedores, Tallers de consolidació d’empreses, Sessions informatives sobre temes d’actualitat i un quart de
Dinàmiques de networking, adreçades a empreses, principalment micro i pimes, i persones emprenedores, amb una metodologia i característiques determinades, que es posen a disposició dels ens locals per tal que incorporin, les que considerin oportunes, a la seva oferta de serveis. Els destinataris finals del Recull són les empreses del territori, principalment micro i pimes, i persones emprenedores que s'adrecen als serveis locals de suport empresarial, a través dels quals es realitzen les activitats d'acompanyament, formatives i informatives corresponents.

Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global) hi ofereix novament la sessió informativa d'RSE, que ha tingut una gran valoració sempre que s'ha portat a terme:

• Sessió informativa: La responsabilitat social de les empreses: millorar la gestió i la competitivitat (pg. 165)

La responsabilitat social de les empreses: millorar la gestió i la competitivitat
Responsabilitat social a l'empresa
Codi: S/SR5

OBJECTIUS
Fomentar que les pimes prenguin l’RSE com un estil de gestió propi vinculat als valors de l’empresa i integrat a la seva estratègia.

CONTINGUTS
- Comprendre què pot aportar l’RS a les pimes.
- Conèixer els fonaments sobre com es gestiona l’RS a les pimes.
- Entendre casos concrets d’RS a les pimes.

• PERFIL PARTICIPANTS: Personal directiu de les empreses i a persones emprenedores.
• DURADA TOTAL (HORES): 3
• EXPERT: Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global)

 

Últimes sessions fetes:

• [TALLER] Responsabilitat Social de les Empreses: Millorar la gestió i la competitivitat a Montcada i Reixac
• Jornada RSE a Montornès del Vallès: 27 d'octubre
• Berga: Seminari pràctic d'RSE per a empreses petites i mitjanes. Dimarts 13 d'octubre matí
• Jornada pràctica de Responsabilitat Social per a Empreses petites i mitjanes. Sitges, dimecres 4 de novembre matí

La vida segons Gandhi

Expliquen que li van preguntar a Mahatma Gandhi quins són els factors que destrueixen l’ésser humà. Ell va respondre així:

La política sense principis, el Plaer sense compromís, la Riquesa sense treball, la Saviesa sense caràcter, els Negocis sense moral, la Ciència sense humanitat i l’Oració sense caritat.

La vida m’ha ensenyat que la gent és amable, si jo sóc amable, que les persones estan tristes si estic trist, que tots m’estimen si jo els estimo, que tots són dolents si jo els odio, que hi ha cares somrients si els somric, que hi ha cares amargues, si estic amargat, que el món és feliç si jo sóc feliç, que la gent s’enfada si jo m’enfado, que les persones són agraïdes si jo sóc agraït.

La vida és com un mirall: Si somric, el mirall em retorna el somriure. L’actitud que prengui davant la vida, és la mateixa que la vida prendrà davant meu.

“Si algú vol ser estimat, que estimi”.

L’única raó per la qual ets feliç és perquè tu decideixes ser feliç …

Respecte a la nostra decisió de tractar-nos amb medicina homeopàtica

Acabo de sentir al Telenotícies Vespre que als EUA pretenen un etiquetatge més contundent dels productes homeopàtics dient que no serveixen per a res... Per què després de tres segles d'homeopatia ara hi ha una preocupació tan agressiva? L'augment d'usuaris no n'està al marge, i algunes farmacèutiques tradicionals poden estar preocupades tant per la pèrdua relativa de facturació com per l'interès de sortir de la farmacologia simptomàtica. La medicina tradicional que és tan bona i efectiva per exemple per a la traumatologia i tant merament simptomàtica per a moltes de les noves malalties que augmenten, com les derivades de l'estrès i l'angoixa...

Que respectin la decisió de cada ciutadà! Per això he firmat aquesta petició:

Respecte a la nostra decisió de tractar-nos amb medicina homeopàtica

Les persones que hem decidit tractar-nos amb medicina homeopàtica ens sentim cada vegada més atacades en la nostra decisió, a més de ser insultades públicament. Quan vam decidir tractar-nos amb la medicina homeopàtica, ho vam fer des del coneixement i la reflexió. om a usuaris, sabem molt bé el benefici que la medicina homeopàtica  té a la nostra salut. 

No ens sembla just haver d'estar contínuament defensant els nostres arguments davant altres opcions de tractament, que nosaltres respectem. Sols demanem que respecteu d'igual manera la nostra decisió. Per aquestes raons sol·licitem la vostra signatura. Moltes gràcies pel vostre suport.

I amb tot respecte cap a la medicina al·lopàtica, però per què no obliguen a molts medicaments a fer constar a la capseta que estan orientats solament a tractar la simptomatologia i no la salut integral de la persona i que comporta efectes secundaris adversos a la salut? Seria l'equivalent, no?

Respecto a nuestra decisión de tratarnos con medicina homeopática

Acabo de oír el Telenotícies Vespre que en EEUU pretenden un etiquetado más contundente de los productos homeopáticos diciendo que no sirven para nada... ¿Por qué después de tres siglos de homeopatía ahora hay una preocupación tan agresiva? El aumento de usuarios no está al margen, y algunas farmacéuticas tradicionales pueden estar preocupadas tanto por la pérdida relativa de facturación como por el interés de salir de la farmacología sintomática. La medicina tradicional que es tan buena y efectiva, por ejemplo, para la traumatología y tan meramente sintomática para muchas de las nuevas enfermedades que aumentan, como las derivadas del estrés y la angustia...

¡Que respeten la decisión de cada ciudadano! Por eso he firmado esta petición:

Respecto a nuestra decisión de tratarnos con medicina homeopática

Las personas que hemos decidido tratarnos con medicina homeopática nos sentimos cada vez más atacadas en nuestra decisión, además de ser insultadas públicamente. Cuando decidimos tratarnos con la medicina homeopática, lo hicimos desde el conocimiento y la reflexión como usuarios, sabemos muy bien el beneficio que la medicina homeopática tiene en nuestra salud. 

No nos parece justo tener que estar continuamente defendiendo nuestros argumentos ante otras opciones de tratamiento, que nosotros respetamos. Sólo pedimos que respete de igual manera nuestra decisión. Por estas razones solicitamos su firma. Muchas gracias por vuestro apoyo.

Y con todo respeto hacia la medicina alopática, pero ¿por qué no obligan a muchos medicamentos a hacer constar en la cajita que están orientados solamente a tratar la sintomatología y no la salud integral de la persona y que conlleva efectos secundarios adversos en la salud? ¿Sería el equivalente, no?

Catalunya impulsa una Agenda urbana basada en l'equilibri territorial i el reciclatge urbà en sintonia amb el mandat de l'ONU

• El conseller Rull anuncia una trobada a principis del 2017 entre totes les administracions catalanes per consensuar el contingut d’aquesta Agenda

Rull, al costat de Mercè Conesa, aquest dilluns.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha defensat avui l’elaboració d’una Agenda urbana catalana que “transposi” les directrius de desenvolupament urbà sostenible acordades durant la cimera Hàbitat III, que les Nacions Unides van organitzar a Quito (Equador) el passat octubre. En aquesta conferència es va aprovar l’anomenada Nova Agenda Urbana (NAU), un document amb voluntat de guiar el desenvolupament urbà a escala mundial durant les properes dècades.

Rull ha participat en la inauguració de la jornada El compromís local a la Nova Agenda Urbana, coorganitzada pel Govern i la Diputació de Barcelona per reflexionar sobre l’aplicació de la NAU a Catalunya.

En aquest marc, el conseller ha defensat “un model d’equilibri territorial” com a punt de partida d’una futura Agenda urbana catalana que ha de tenir “una visió holística”. “Una agenda urbana ha de ser transversal perquè implica moltes àrees: l’ordenació territorial, l’urbanisme, l’habitatge, la inclusió social, la promoció econòmica, el medi ambient, l’energia o la mobilitat”, ha enumerat.

És per això que “proposem una trobada, a principis de l’any vinent, per començar a treballar el nostre model d’Agenda urbana amb les altres institucions catalanes: les diputacions, els ajuntaments i el consells comarcals”, ha anunciat. Rull ha apostat per “una Agenda feta entre tots, amb la idea d’exercir el lideratge” en l’aplicació de la NAU. “Volem aportar solucions noves sorgides de l’experiència i de la innovació”, ha resumit el conseller.

Ciutats compactes i sostenibles

Rull ha explicat les accions que ja té en marxa el Departament en la línia del que proposa la NAU, com és la futura Llei de territori, que “canviarà el paradigma de l’urbanisme”, passant d’un model “d’extensió territorial a un basat en el reciclatge urbà”. “Unes ciutats compactes, com les catalanes, són molt més sostenibles i eficients a l’hora d’impulsar polítiques de transport públic o d’eficiència energètica”, ha emfasitzat.

A més de la Llei de territori, el Departament treballa també en les noves lleis de l’arquitectura, de ports, del litoral i del canvi climàtic, configurant una arquitectura legislativa que donarà suport a aquesta nova manera d’entendre el desenvolupament territorial.

Una altra eina per desenvolupar la NAU és el recent creat servei d’Acció en l’Hàbitat Urbà, dins de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme. La funció essencial del nou servei és, precisament, l’elaboració de l’Agenda urbana catalana.

Governs intermedis i locals

Rull ha recordat que el 54,5% de la població mundial viu actualment en ciutats, una xifra que arribarà al 70% el 2050. En aquest context, “els governs intermedis som els que tenim la capacitat d’entendre el territori com una unitat i d’incorporar el concepte de cohesió i d’equilibri territorial”, ha explicat.

Finalment, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha subratllat que “els municipis han deixat de ser socis menors” en l’aplicació de polítiques de desenvolupament sostenible. “Som actors convençuts, decidits, i hem de continuar reivindicant aquesta nova posició”, ha defensat Conesa.

Font: Gencat

Jornada de transferència de bones pràctiques de les empreses guanyadores en els Premis Respon.cat 2016: 18'gen 15h

• Dimecres 18 de gener tindrà lloc la Jornada oberta de Transferència de Bones Pràctiques de les empreses guanyadores dels Premis Respon.cat 2016.
• S'hi podran conèixer en profunditat les Bones Pràctiques de les empreses guanyadores amb set tallers simultanis.

Després del lliurament dels Premis, ara Respon.cat us convida a aprendre de les seves bones pràctiques.  Ja us podeu inscriure a la Jornada de Transferència de Bones Pràctiques de les empreses guanyadores dels Premis Respon.cat 2016.

L'acte tindrà lloc a la seu de l'ESCI-UPF (Passeig Pujades 1, Barcelona) i cadascuna de les set empreses guanyadores dinamitzarà un taller simultani per explicar les bones pràctiques que duen a terme en un format de diàleg amb les persones que hi participin.

Per anar fent boca, podeu mirar els vídeos que Respon.cat ha elaborat per a cadascuna de les empreses guanyadores.

Data: dimecres 18 de gener de 2017

Horari: 15.00h a 17.30h

Lloc: ESCI-UPF (Passeig Pujades 1, Barcelona)

Cal inscripció prèvia en aquest enllaç

Programa de la jornada

15.00h Benvinguda i presentació de l’acte 

• Dr. Josep Santacreu, president de Respon.cat i conseller delegat de DKV Assegurances
• Sr. Narcís Bosch, gerent del Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya

15.05h – 16.15h Presentació bones pràctiques desenvolupades per les organitzacions premiades

• Taula rodona amb representants de les empreses premiades

Modera: Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat

16.15h – 17.30h Tallers simultanis: coneixent en profunditat les bones pràctiques i iniciatives premiades

Celebració de 7 tallers simultanis, dinamitzats per representants de cada iniciativa premiada, i en el qual es podrà aprofundir en les bones pràctiques i iniciatives premiades en cada cas

• Premi a la trajectòria d’RSE per a empresa grans
• Premi a la trajectòria d’RSE per a pime
• Reconeixement al Programa empresarial de voluntariat
• Reconeixement al Programa empresarial ambiental de col·laboració
• Reconeixement als Territoris socialment responsables
• Reconeixement a la Gestió de la diversitat d’origen
• Reconeixement a les Bones pràctiques empresarials de reforma horària

Informació de l'edició anterior (Premis Respon.cat 2015):

• Diàleg a fons a la Jornada de transferència dels Premis Respon.cat
• Jornada de transferència de bones pràctiques d’RSE · Premis Respon.cat 2015
• [Vídeo] Jornada de Transferència de Bones Pràctiques d’RSE de les organitzacions guanyadores en els Premis Respon.cat

Els Premis Respon.cat s’organitzen en conveni amb la Generalitat de Catalunya i amb la col·laboració del Consell General de Cambres de Catalunya.

La responsabilitat patrimonial versus la responsabilitat social de l'Estat

Els organismes públics, com els privats, tenen unes responsabilitats legals, que són exigibles per la força de les lleis, i unes responsabilitats socials, que són exigibles per la demanda de la societat. Aquestes últimes són més febles perquè la societat no disposa en condicions normals de la força coactiva dels poders públics, però també perquè la concreció de les responsabilitats no està tipificada com en el marc legal i, en conseqüència, no és objectivable.

Aquesta mateixa diferència entre les responsabilitats legals i socials també comporta que les primeres poden deure's a marcs normatius antics, que no s'han posat al dia i no representen la sensibilitat de la societat actual i, a l'inrevés, també comporta que les responsabilitats socials tenen un caràcter dinàmic en el temps i que depenen estrictament d'allò que la societat actual valora globalment o a partir dels seus diferents grups d'interès que és significatiu. Aquesta anàlisi alimenta la diferència entre la legalitat i la legitimitat.

Dins les responsabilitats legals, les administracions públiques tenen una responsabilitat patrimonial. És precisament en virtut de les clàusules de la responsabilitat patrimonial de l’Administració que l’Estat ha hagut d’assumir els costos d'infraestructures fallides i pagarà als inversors o a les concessionàries l’import de la inversió no recuperat.

Un cas prou coneguts va ser el rescat del magatzem de gas Castor, on l’empresa concessionària, amb l’ACS de Florentino Pérez al capdavant, va cobrar 1.350 milions d’indemnització de l’Estat. Un altre cas és el túnel del Pertús, on també ACS i la francesa Eiffage reclamen 450 milions d’euros per la fallida del túnel, que dilluns passarà a ser de titularitat pública. La conseqüència és que els ciutadans acabem pagant la festa a grans inversors. Florentino Pérez és un gran especialista en fer aquest tipus de negoci.

Són casos on la responsabilitat patrimonial -legalitat- topa de front contra la responsabilitat que els poders públics tenen envers la societat -legitimitat. El sector públic perd una enorme reputació i legitimitat a partir de l'aplicació d'aquestes clàusules, i no atén les demandes legítimes de qui emana el seu poder, la ciutadania, que no pot entendre ni certes inversions, ni com s'han fet, ni com s'han negociat, i que finalment el capital privat sempre tingui les de guanyar.

Ara ens trobem amb un nou cas, també dramàtic: el rescat de les autopistes de Madrid en fallida, la gestió de les quals serà assumida per l’Estat per evitar que aquestes siguin liquidades i tancades al transit. Llegim l'explicació a Vilaweb:

Les empreses que van realitzar l’obra, amb capital privat, es van declarar en fallida en no cobrar el que els hi pertocava, fet pel qual van ser compensades amb la concessió de l’explotació dels peatges. La gestió d’aquestes autopistes, però, ha estat un gran fracàs. Els càlculs aleshores es van fer amb una previsió erràtica del transit que hi circularia, tenint en compte un cost excessiu de les obres, i sobrevalorant molt el preu de les expropiacions, que dels 388 milions calculats inicialment va passar a 2.250 milions. En les expropiacions es van veure beneficiades famílies molt significades com la Franco i la Serrano Suñer, entre d’altres, famílies que ja van fer un gran negoci a costa de l’estat.

Per això, per salvar les autopistes, l’Estat haurà de negociar amb els posseïdors del deute, que van prestar fons a les concessionàries per construir la infrastructura. Feina complicada. Gran part d’aquest deute, inicialment en mans dels bancs, ha passat ara a fons especulatius, que han comprat el deute als bancs cercant el màxim benefici. La patronal de constructores, SEPOAN, calcula que el cost pot ser de 5.500 milions d’euros. Amb això una infraestructura que estava pressupostada en 388 milions acabarà costant-ne a l’estat cinc mil cinc cents. Cinc mil cinc cents milions que aniran a butxaques privades.

Perquè la polèmica i contestada clàusula de responsabilitat patrimonial de l’Administració provoca que en cas de fer un bon negoci, els beneficis milionaris que se’n desprenen siguin per les concessionàries. Però en canvi, si l’empresa fa fallida, aleshores l’Estat abona els diners a les concessionàries i es fa càrrec de la infraestructura. És l’anomenat ‘capitalisme a l’espanyola’ on les grans empreses acaben per no arriscar mai. Els beneficis són per a ells i les pèrdues les assumeix el conjunt de la societat.

La construcció i fallida posterior d’aquesta infraestructura inviable contrasta amb reivindicacions històriques dels Països Catalans, com són el corredor mediterrani, la fi de les autopistes de peatge o una rodalia en condicions.

Font: Capitalisme a l’espanyola: l’estat paga als amos de les autopistes rescatades a Madrid l’equivalent a deu anys d’inversions a Catalunya. L'històrica discriminació pels peatges de les autopistes posada de relleu per aquesta nova arbitrarietat del govern espanyol

Un model capitalista on els inversors juguen sense cap risc no és més que un oligopoli, un muntatge de les famílies que des de fa cinc segles exerceixen un control continuat sobre els pobles que avui formen part de l'Estat espanyol, tot impedint el seu desenvolupament tant econòmic com democràtic.

I una de les conseqüències més dramàtiques per les nacions com Catalunya que tenen un model productiu més dinàmic i orientat a la creació de valor, no fonamentat en empreses extractives que viuen del BOE, és la mancança de les infraestructures necessàries tant per a les empreses com per a la ciutadania, en un marc de gran competitivitat mundial. En aquest sentit convé mirar l'Estudi CCN 03: “Pla de Viabilitat de la Xarxa Viària Espanyola”, que diu entre altres:

L’estudi revela que en 50 anys les autopistes catalanes han generat més de 20.600 M€ d’ingressos per a les concessionàries, mentre que les autopistes radials de Madrid han generat més de 8.000 M€ de deute a les arques de l’Estat, en els primers deu anys de funcionament. Això no obstant, Foment preveu la prolongació d’algunes radials en fallida, com la R-5 fins a Talavera de la Reina o la AP-41 fins a Còrdova, malgrat tenir un traçat coincident amb altres vies ràpides lliures de peatges. L’estudi també revela que 6.950 Km d’autopistes i autovies de la xarxa viària espanyola són injustificables per que tenen una intensitat mitjana de circulació (IMD) inferior als 5.000 vehicles diaris, quan es requereix una IMD superior als 10.000 vehicles diaris per que estigui justificat el desdoblament de les vies convencionals. En total, el 89,5% dels nous projectes viaris en fase d’execució són injustificables, ja que s’ha projectat en rutes amb una IMD inferior a 5.000 vehicles. El cost total dels projectes innecessaris en fase d’execució és de 173.000 M€.

La responsabilidad patrimonial versus la responsabilidad social del Estado

Los organismos públicos, como privados, tienen unas responsabilidades legales, que son exigibles por la fuerza de las leyes, y unas responsabilidades sociales, que son exigibles por la demanda de la sociedad. Estas últimas son más débiles porque la sociedad no dispone en condiciones normales de la fuerza coactiva de los poderes públicos, pero también porque la concreción de las responsabilidades no está tipificada como en el marco legal y, en consecuencia, no es objetivable.

Esta misma diferencia entre las responsabilidades legales y sociales también conlleva que las primeras pueden deberse a marcos normativos antiguos, que no se han puesto al día y no representan la sensibilidad de la sociedad actual y, al revés, también conlleva que las responsabilidades sociales tienen un carácter dinámico en el tiempo y que dependen estrictamente de lo que la sociedad actual valora globalmente o a partir de sus diferentes grupos de interés que es significativo. Este análisis alimenta la diferencia entre la legalidad y la legitimidad.

Dentro de las responsabilidades legales, las administraciones públicas tienen una responsabilidad patrimonial. Es precisamente en virtud de las cláusulas de la responsabilidad patrimonial de la Administración que el Estado ha tenido que asumir los costes de infraestructuras fallidas y pagará a los inversores o a las concesionarias del importe de la inversión no recuperado.

Un caso bastante conocidos fue el rescate del almacén de gas Castor, donde la empresa concesionaria, con la ACS de Florentino Pérez a la cabeza, cobró 1.350 millones de indemnización del Estado. Otro caso es el túnel del Pertús, donde también ACS y la francesa Eiffage reclaman 450 millones de euros por la quiebra del túnel, que el lunes pasará a ser de titularidad pública. La consecuencia es que los ciudadanos acabamos pagando la fiesta a grandes inversores. Florentino Pérez es un gran especialista en hacer este tipo de negocio.

Son casos donde la responsabilidad patrimonial -legalidad- choca de frente contra la responsabilidad que los poderes públicos tienen para con la sociedad -legitimidad. El sector público pierde una enorme reputación y legitimidad a partir de la aplicación de estas cláusulas, no atiende a las demandas legítimas de quien emana su poder, la ciudadanía, que no puede entender ni ciertas inversiones, ni cómo se han hecho, ni cómo se han negociado, y que finalmente el capital privado siempre tenga las de ganar.

Ahora nos encontramos con un nuevo caso, también dramático: el rescate de las autopistas de Madrid en quiebra, la gestión será asumida por el Estado para evitar que éstas sean liquidadas y cerradas al tránsito. Leemos la explicación a Vilaweb :

Las empresas que realizaron la obra, con capital privado, se declararon en quiebra al no cobrar lo que les correspondía, por lo que fueron compensadas con la concesión de la explotación de los peajes. La gestión de estas autopistas, sin embargo, ha sido un gran fracaso. Los cálculos entonces se hicieron con una previsión errática del tránsito que circularía, teniendo en cuenta un coste excesivo de las obras, y sobrevalorando mucho el precio de las expropiaciones, que los 388 millones calculados inicialmente pasó a 2.250 millones. En las expropiaciones se vieron beneficiadas familias muy significadas como la Franco y Serrano Suñer, entre otros, familias que ya hicieron un gran negocio a costa del estado.

Por eso, para salvar las autopistas, el Estado deberá negociar con los poseedores de la deuda, que prestaron fondos a las concesionarias para construir la infraestructura. Trabajo complicado. Gran parte de esta deuda, inicialmente en manos de los bancos, ha pasado ahora a fondos especulativos, que han comprado la deuda a los bancos buscando el máximo beneficio. La patronal de constructoras, SEPOAN, calcula que el coste puede ser de 5.500 millones de euros. Con ello una infraestructura que estaba presupuestada en 388 millones acabará costando al estado cinco mil quinientos. Cinco mil quinientos millones que irán a bolsillos privados.

Porque la polémica y contestada cláusula de responsabilidad patrimonial de la Administración provoca que en caso de hacer un buen negocio, los beneficios millonarios que se desprenden sean por las concesionarias. Pero en cambio, si la empresa quiebra, entonces el Estado abona el dinero a las concesionarias y se hace cargo de la infraestructura. Es el llamado 'capitalismo a la española' donde las grandes empresas acaban por no arriesgar nunca. Los beneficios son para ellos y las pérdidas las asume el conjunto de la sociedad.

La construcción y quiebra posterior de esta infraestructura inviable contrasta con reivindicaciones históricas de los Países Catalanes, como son el corredor mediterráneo, el fin de las autopistas de peaje o una cercanía en condiciones.

Fuente: Capitalismo a la española: el estado paga a los dueños de las autopistas rescatadas en Madrid el equivalente a diez años de inversiones en Cataluña. La histórica discriminación por los peajes de las autopistas puesta de relieve por esta nueva arbitrariedad del gobierno español.

Un modelo capitalista donde los inversores juegan sin riesgo no es más que un oligopolio, un montaje de las familias que desde hace cinco siglos ejercen un control continuado sobre los pueblos que hoy forman parte del Estado español, impidiendo su desarrollo tanto económico como democrático.

Y una de las consecuencias más dramáticas para las naciones como Cataluña que tienen un modelo productivo más dinámico y orientado a la creación de valor, no fundamentado en empresas extractivas que viven del BOE, es la carencia de las infraestructuras necesarias tanto para las empresas como para la ciudadanía, en un marco de gran competitividad mundial. En este sentido conviene mirar el Estudio CCN 03: "Plan de Viabilidad de la Red Viaria Española", que dice entre otras:

El estudio revela que en 50 años las autopistas catalanas han generado más de 20.600 M€ de ingresos para las concesionarias, mientras que las autopistas radiales de Madrid han generado más de 8.000 M€ de deuda a las arcas del Estado, en los primeros diez años de funcionamiento. No obstante, Fomento prevé la prolongación de algunas radiales en quiebra, como la R-5 hasta Talavera de la Reina o la AP-41 hasta Córdoba, a pesar de tener un trazado coincidente con otras vías rápidas libres de peajes. El estudio también revela que 6.950 Km de autopistas y autovías de la red viaria española son injustificables por que tienen una intensidad media de circulación (IMD) inferior a los 5.000 vehículos diarios, cuando se requiere una IMD superior a los 10.000 vehículos diarios para que esté justificado el desdoblamiento de las vías convencionales. En total, el 89,5% de los nuevos proyectos viarios en fase de ejecución son injustificables, ya que se ha proyectado en rutas con una IMD inferior a 5.000 vehículos. El coste total de los proyectos innecesarios en fase de ejecución es de 173.000 M €.

Per què ens prohibeixen l'Estèvia? ¿Por qué nos prohiben la Stevia?

[ca] Per què ens prohibeixen l'Estèvia? Segons una ordre ministerial, a l'Estat espanyol no es pot comercialitzar la planta d'estèvia, la que veritablement ens aporta les propietats medicinals per diabetis, hipertensió... En aquest vídeo el Dr López Rueda, internista i endocrí, director mèdic del centre, ens parla de les propietats de la planta d'estèvia.

[es] Por qué nos prohiben la Stevia? Según una orden ministerial, en el Estado español no se puede comercializar la planta de estevia, la que verdaderamente nos aporta las propiedades medicinales para diabetes, hipertensión... En este vídeo el Dr. López Rueda, internista y endocrino, director médico del centro, nos habla de las propiedades de la planta de estevia.

Llamamiento en defensa de la Stevia terapéutica
****************************************************

En los últimos meses, AECOSAN, la Agencia Española de Consumo, Seguridad Alimentaria y Nutrición, ha ordenado a los productores y distribuidores de Stevia, retirar de la venta las hojas secas para tomar en infusión y el edulcorante no refinado; alegando que se trata de un nuevo alimento, argumento rebatido en los tribunales europeos. En Alemania e Italia si está permitida esta venta, ¿Por qué no lo está en España?.

Nos parece una provocación que se legalice el edulcorante de Stevia refinado, sometido a un proceso industrial que elimina los Steviósidos, y no se permita la comercialización de la planta que está ayudando a miles de personas para regular su Diabetes, Colesterol, Hipertensión, Triglicéridos, Ansiedad, etc.

Ante el convencimiento de que se trata de una Norma muy injusta, desde la Asociación Dulce Revolución, nos hemos propuesto salir en defensa de los usuarios de hoja seca de Stevia, exigir su legalización y animar al auto cultivo.

Así pues, ponemos en marcha la campaña #SteviaLibre, una plataforma donde recoger toda la información posible sobre la Stevia, sus virtudes, usos y elaboraciones. También se incluirá información de las actividades que se lleven a cabo para recordar a los gobernantes que su labor es velar por nuestras necesidades y no por los beneficios de las multinacionales alimentarias y farmacéuticas.

Sabemos que será una lucha larga y difícil, por lo que, pedimos a todos nuestros seguidores y en especial a los usuarios de Stevia, vuestro apoyo y colaboración en la medida que os sea posible con las siguientes propuestas:

- Firma la carta que enviamos a la Ministra de Sanidad a través de la plataforma Change.org
- Si eres consumidor de Stevia, envía tu testimonio, no anónimo, por escrito ó con una corta grabación* de móvil de 2 minutos.
- Si utilizas Stevia en la cocina, para elaborar cosméticos, jabones, abono para tus plantas, ... envíanos tus recetas, o una grabación explicándolo (es más atractivo).
- Si cultivas la planta, explícanos tu experiencia, si te resultó fácil desde un principio, cómo multiplicas las plantas, cómo las secas, ...
- Comparte nuestro llamamiento con tus conocidos.
- Si quieres colaborar con una aportación económica, puedes hacerlo aquí
- Acude a las convocatorias que te iremos enviando.

*Para hacer una grabación debéis estar bien iluminados y procurar no hablar deprisa.
Todos los documentos que nos mandéis, una vez valorados, los publicaremos en nuestras Redes Sociales.

No podemos quedar impasibles, mientras vemos cómo negocian con nuestra salud. ¡Vamos!

Muy atentamente,

Asociación Dulce Revolución de las Plantas Medicinales


Más información:

Stevia Rebaudiana: Propiedades y Usos [Mini Guía Completa]

NO!! a la retirada de la planta medicinal Stevia del mercado #SteviaLibre

 

Encara amb els topònims. Per què Roses esdevé Rosas?

Rebo un correu publicitari de Booking, on se'm proposa anar a Castel Maggiore (Itàlia), a Fort Augustus o Grantown on Spey (Regne Unit) o... a Rosas (sic).

És ben curiós que aquesta falera per traduir no l'apliquin a les altres destinacions. Per què no anar a Fuerte Augusto, un poble típic escocès, com mostra el seu nom! O què tal anar a Castillo Mayor, un indret ben italià! A tot arreu es respecte el topònim original, per respecte a la normativa i també per atractiu turístic perquè es tracta de convidar a anar a un lloc que forma part d'una cultura diferent que clama per ser descoberta.

Cap d'aquests motius funcionen amb Catalunya. I el poble de Roses esdevé incomprensiblement Rosas.

En el cas de Booking no hi pot haver animadversió. No és un empresa espanyola, no pateix del típic nacionalisme que fa que motes empreses espanyoles introdueixin criteris polítics i sovint no empresarials en les seves polítiques. De fet, booking té la pàgina en català.

La sospita és que aquests errors són conseqüència del Google Maps. Una empresa nordamericana, però que té la seu per a l'Estat espanyol a Madrid i que no hi ha manera que deixi de fer servir topònims franquistes, els quals s'escampen per totes les empreses que usen els seus serveis. Segurament el motiu del retrocés en l'ús correcte dels topònims catalans a internet té un nom, el director de Google España. Senzillament hauria de complir les normatives legals. I a manca de voluntat, també hi ha una altra manera: que en la cadena de proveïment, les empreses que usen els seus serveis i se'n veuen perjudicades els facin arribar les queixes.

[VÍDEO] Què vol dir ètica republicana a l’administració pública? Conferència de Xavier Antich a la Jornada Ètica Pública i republicanisme: de les paraules als fets

Jornada Ètica Pública i republicanisme: de les paraules als fets, 28 de novembre de 2016.

Què vol dir ètica republicana a l’administració pública? Una reflexió sobre els valors republicans i l’ètica pública. Quin hauria de ser el sentit ètic en una administració pública? Estem molt lluny d’arribar-hi?

Conferència de Xavier Antich, professor d’estètica de la Universitat de Girona. Presenta Joaquim Torra, director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis.

Organitzat per Centre d'Estudis i Temes Contemporanis i Secretaria de Transparència i Govern Obert.

Bon Nadal i feliç 2017 pensant en les Persones i el Planeta i treballant per la Pau, la Prosperitat i les Aliances!

Estimats i estimades,

Són dies en què tothom va repetint que el món s’acaba. Però no en relació amb la insostenibilitat del Planeta… sinó que té a veure amb el ritme desenfrenat que ens toca portar quan s’acosta el final de l’exercici.

La sostenibilitat també té a veure amb els temes laborals, amb les persones i amb la salut. Enguany ens hem començat a comprometre amb la reforma horària que a Catalunya s’està abordant i segurament encara ens cal molt més per fer uns entorns de feina més satisfactoris. El primer pas per fer organitzacions saludables és prendre consciència, fer organitzacions conscients.

En ple ritme de desembre, us convidem a fer un cop d’ull als 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, promoguts per Nacions Unides. Posen el focus en les Persones, el Planeta, la Prosperitat, la Pau i les Aliances. Que aquesta sigui la manera de caminar cap a un Nadal i un 2017 més sostenibles.

Des de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat, us desitgem un Bon Nadal i un feliç 2017, carregat de Pau, Prosperitat i Responsabilitat!

"Les pimes han d'incorporar l'RSE com una estratègia de diferenciació, excel·lència i sostenibilitat", segons Canyelles en una jornada d'RSE a Montgat

• Ha tingut lloc a Montgat la Jornada d'Ocupació, davant un públic d'empreses i organitzacions per abordar el sentit empresarial de la responsabilitat social 

La Fundació Bancària 'la Caixa', l’Ajuntament de Montgat i la Fundació Privada el Molí d’en Puigvert han organitzat la Jornada d'Ocupació, amb empreses del Maresme Sud, per parlar d'RSE, que ha reunit una setantena de persones aquest dijous 1 de desembre a la Biblioteca Tirant lo Blanc.

Ha obert les intervencions de la taula inaugural Miquel Àngel Ruiz, gerent de la Fundació Privada el Molí d’en Puigvert, que ha agraït el suport de l'Obra Social. Ruiz ha explicat el sentit del conveni de col·laboració assolit entre l'Ajuntament de Montgat i el programa INCORPORA de l' Obra Social “la Caixa”.

 

Tot seguit s'ha presentat el programa Incorpora, el gran programa d'integració sociolaboral de l'Obra social de La Caixa, que al llarg d'aquests anys ha aconseguit la incorporació de més de 100.000 persones de col·lectius amb dificultats. S'ha destacat la importància del compromís d'integració de persones amb discapacitat. Bernardo Muñoz, tècnic del programa Incorpora.

 

Montserrat Sanllehy,  segona Tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Montgat i regidora de Serveis a les persones, Acció Social, Dona i Salut, ha mostrat la seva satisfacció per la firma del conveni. Ha aprofitat la circumstància del Dia de la Lluita contra la Sida, que té lloc avui dia u de desembre, per demanar el compromís per eradicar la malaltia.

Josep Maria Canyelles, expert en RSE, ha fet la ponència sobre Responsabilitat Social Empresarial, destacant la rellevància que un enfocament d'RSE comporta també per a les empreses petites.

El promotor de Responsabilitat Global ha afirmat que per a qualsevol empresa l'RSE pot suposar una estratègia de diferenciació, excel·lència i sostenibilitat, i  ha convidat les empreses i organitzacions a emprendre el camí de la incorporació d'aquest estil de gestió de l'RSE, que suposa integrar valors com l'ètica, la sostenibilitat o la transparència, entre altres.

Canyelles, que també és soci-consultor de Vector 5, s'ha mostrat crític cap a algunes empreses que, malgrat que puguin tenir bones pràctiques en alguns vectors com els d'impacte ambiental o en acció social, estan alhora fent elusió fiscal o perjudicant les pimes proveïdors, de manera que, en rigor, no estan gestionant l'RSE perquè no atenen tots els seus vectors d'impacte.

L'expert ha volgut aportar alguns consells sobre com gestionar l'RSE, amb unes notes sobre què implica metodològicament l'RSE, com el diàleg amb els grups d'interès i la transparència. Ha destacat que la transparència és un valor instrumental que poc valor aporta sense honestedat i sostenibilitat. A més de demanar que cada empresa gestioni la seva responsabilitat immediata, també ha convidat a integrar la responsabilitat empresarials respecte a les agendes local i global de l'RSE, fent referència en aquest cas al "Focus de l'RSE a Catalunya" i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides. Canyelles ha acabat la intervenció destacant l'oportunitat de construir territoris socialment responsables, amb la implicació de tots els agents, privats, socials i públics, i de qualsevol dimensió.

 

Tot seguit s'han presentat dos casos socials: la Fundació Home i la Fundació acidH. Per part d'acidH, la gerent Sílvia Garcia, ha explicat que treballen amb persones amb intel·ligència límit, un col·lectiu amb una discapacitat invisible, que no es percep físicament, però que requereix que se'ls tracti amb una especial cura i suport, explicant bé les funcions. Han creat centres especials de treball i competeixen en el mercat amb normalitat, i han creat dues marques, Blanc per a la bugaderia, i Shuup per al càtering, i mai usen les característiques del col·lectiu per a publicitar els seus serveis sinó que han de competir en bon servei.

Ha conduït l’acte Neus Sala, periodista i locutora.