31.3.12

Jornades Formatives d'RSO a Tarragona i Girona

Després de les jornades de Barcelona i Lleida la FCVS segueix el cicle de Jornades Formatives en Responsabilitat Social. Ara toca a Girona i Tarragona. Així el 20 d’abril ho farem a Tarragona i el 25 d’abril estarem a Girona. Apunta-thi! Inscripció on line!

ESCENARI 2013: Canviem o ens canvien?
Es tracta d’una jornada que ja s’ha dut a terme a Barcelona i Lleida amb gran èxit de públic i de continguts; impartida per Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, i Enric Madrigal, director d’Entre 2 Mons (E2M). 

L’objectiu de la formació és donar eines a les entitats socials i de voluntariat per iniciar o millorar el contacte amb el món de l’empresa privada per tal de dur a terme projectes de manera conjunta. 

TARRAGONA:
Dia: 20 d'abril. Hora: de 10 a 14h

Lloc: Sala del Centre Cultural Tarraconense "El Seminari", c/ Sant Pau 4 - (darrere La Catedral). Tarragona.
Preu:
Gratuït per a entitats federades (dues persones per entitat)
10 euros per a persones d’entitats no federades. Inscripció on line!
Més informació: tarragona@federacio.net 


GIRONA:
Dia: 25 d'abril. Hora: de 10 a 14h
 Lloc: Cambra de Comerç de Girona. Gran Via de Jaume I, 46. Girona.
Preu: Gratuït per a entitats federades (dues persones per entitat) 10 euros per a persones d’entitats no federades. Inscripció on line!
Més informació: 

girona@federacio.net 

Font: www.voluntaris.cat

'Els municipis hem de canviar el xip i pensar que podem crear nosaltres mateixos la nostra energia'

Josep Maria Vila d'Abadal és alcalde de Vic des del 2007 i diputat al Parlament de Catalunya des del 2010. Enginyer Tècnic Agrícola de formació, la seva aposta personal ha convertit la capital d'Osona en capital de la biomassa. Els resultats d'estalvi energètic i econòmic són tan positius que altres municipis catalans estan decidits a apostar-hi. Parlem amb ell per fer balanç de la I Fira de la Biomassa que es va celebrar a Vic aquest febrer, veure que en pensa de la capacitat del món local per liderar la incorporació amb força de la biomassa i saber si realment aquest serà, com ell mateix assegura, 'el nostre petroli'.
Josep Maria Vila d’Abadal

alcalde de Vic

Sostenible.cat
26-03-2012

Quina valoració fa de la celebració de la primera fira de biomassa forestal de Catalunya que va tenir lloc a Vic el passat mes de febrer?
És una fira que comença i ho ha fet amb bon peu. L' afluència de públic va ser molt important. I, des del punt de vista del contingut, va haver-hi un seguit d'actes on es va explicar tot el que calia conèixer d'un sector com la biomassa, que és un sector d' innovació. Per tant, estem molt contents i no se'ns escapa que el repte és ara mantenir aquest nivell en successives edicions.

Durant la fira vostè va dir  que "la biomassa pot ser el nostre petroli".
Sí, i així ho crec. En definitiva, el petroli no és més que biomassa guardada durant molts anys i transformada, però la biomassa que volem impulsar és renovable i, amb una bona gestió, podem disposar d' una font inesgotable d'energia. El problema és que no tothom ho veu així: alguns pensen en la llenya com una cosa antiquada. Sense anar més lluny, hi ha enginyers i arquitectes que són escèptics perquè, històricament, la llenya va ser superada pel gas i pel petroli i en el seu moment semblava que quedava enrere en la línia del progrés. Evidentment, però, l'escenari actual ens ha de fer tornar a pensar en aquests recursos que mai hem deixat de tenir.

El petroli cobreix un amplíssim ventall d'usos i d'aplicacions a banda de l'energètic, creu que la biomassa pot aspirar a tant?
Segons el doctor Jordi Bartolí, de la Universitat Autònoma de Barcelona, a partir de la síntesi de la fusta, es podrien obtenir milers de productes a l'igual que s'obtenen del petroli; això és el que estudia la química verda.
'La biomassa contribueix a solucionar el repte energètic i permet la viabilitat dels boscos que és el mateix que dir la sostenibilitat' 
Probablement un dels arguments més importants en favor de la biomassa és el doble vessant: energètic, per una banda, i la millora de la situació dels boscos, per l'altra. Tots dos queden units  per la millora ambiental.
Efectivament, la biomassa contribueix a solucionar el repte energètic i permet la viabilitat dels boscos que és el mateix que dir la sostenibilitat. Els boscos han de persistir en el temps i en el territori i això només és possible amb una gestió que ha de consistir en treure fusta, d'una manera assenyada. Avui tenim mecanismes a Catalunya, que ja fa temps que s'apliquen, com el pla tècnic de gestió i millora forestal, que asseguren que la gestió no malmeti la sostenibilitat dels boscos.

Per on ha de passar l'estratègia per incrementar l'ús de la biomassa?
Com gairebé tot a la vida per qüestions econòmiques. Ara sentia al conseller de l'interior al Parlament dient que estem en una situació crítica dels boscos de Catalunya per la sequera. Una vegada més, nosaltres els propietaris forestals anem repetint als successius governs de la Generalitat dels darrers 30 anys que cal abordar la gestió. Concretament als governs els hem demanat que fessin una sola central d'una certa dimensió per ensenyar a la societat com funciona el sistema i demostrar que és viable. Una altra cosa que hem de fer és repensar les primes a les renovables -que ara s'han suspès per part del govern central- en el sentit que serveixin per fer rendible la biomassa, tant des del punt de vista energètic com de tots aquests productes de química verda que comentava anteriorment. La prima que ha tingut la biomassa ha estat insuficient per fer rendibles les inversions.

'El que no val és proclamar que som un país d’energies renovables i després no estar disposats pagar-ne el cost' 
Quin tipus de central hauria de ser aquesta que esmentava?
Doncs, per exemple, una central de 5 MW. De fet n'hi ha molts de projectes més o menys avançats, però no se'n fa mai cap perquè sempre surt el problema de la rendibilitat. Una central fa calor i electricitat i, si s'aprofiten les dues coses, els números comencen a sortir, amb l'ajuda d'una prima igual que les altres renovables. El que no val és proclamar que som un país d'energies renovables i després no estar disposats pagar-ne el cost. Crec que la ciutadania ha ser conscient d'aquest cost. Si el paga el govern arribem a un gran dèficit, que és el que ha passat. La gent ha d'entendre que pagar les renovables no només beneficia a les companyies sinó també a l'entorn: es redueixen les emissions i s'obtenen uns boscos millor. La qüestió de fons és fins a quin punt ens interessa el medi i, si ens interessa de debò, hem de ser corresponsables.

I què poden fer els municipis en aquest àmbit?
Prendre la iniciativa. A Vic vam arribar a un acord municipal perquè qualsevol nova instal·lació fos de biomassa o de geotèrmia. Un acord com aquest és possible a molts indrets i sobretot cal aplicar-lo. A Vic hi ha diversos exemples: la farinera, el pavelló d'esports i altres equipaments importants, com el complex dels Trinitaris, amb un estalvi clar del cost de l'energia.
'Els municipis, en la mesura que ens sigui possible, hem de procurar reduir al mínim el consum energètic' 
És copiable el model de Vic?
Cada indret ha de buscar el seu mètode i les seves fonts d'energia. El que està clar és que els municipis, en la mesura que ens sigui possible, hem de procurar reduir al mínim el consum energètic. Hi ha pobles a Suècia que tenen un balanç zero d'energia i un balanç zero pel que fa a emissions, gràcies a l'aprofitament dels recursos locals. El que interessa sobretot a nivell municipal és canviar el xip i pensar que podem crear nosaltres mateixos la nostra energia. Després cada municipi tindrà més possibilitats o menys però l'important és tenir aquesta visió. Per exemple, un poble com Vidrà de 180 habitants amb la fusta que té al costat podria plantejar-se fer una central pròpia que li permetria escalfar-se i vendre l'electricitat sobrant.

I per Vic quin horitzó s'ha marcat?
A mi m'agradaria que tota l'energia que fes servir l'ajuntament fos renovable i que el balanç d'emissions pogués ser zero pel que fa als equipaments públics.

La dimensió del municipi és un obstacle per la implantació de la biomassa?
No. De fet trobem exemples de grans ciutats que han implantat la biomassa, com és el cas de Stuttgart a Alemanya, i des de fa moltes dècades. Es poden construir centrals comunitàries per barris i fer distribució urbana sense cap problema.

Vostè que parla amb altres alcaldes, com incideix la situació econòmica actual pel que fa a prendre iniciatives municipals a favor de la biomassa?
Estem en un moment dolent perquè la crisi està afectant la capacitat de fer coses noves i sobretot les ganes de fer-les. Els municipis estan molt endeutats i és més complicat en aquest context plantejar noves inversions. Són inversions inicials importants, però després s'amortitzen entre 5 i 10 anys, i els beneficis per al municipi són ben tangibles.  També es pot plantejar d'una altra manera: si cal renovar una caldera convencional es pot optar per canviar-la per una de  biomassa. Es tracta d'una despesa ordinària que igualment s'ha de fer, aleshores, per què no aprofitar i, per un cost una mica més elevat, fer aquest pas endavant?

A més llarg termini, aquestes renovacions i la gestió de la fusta necessària, són maneres de generar ocupació.
Efectivament, és important tenir aquesta perspectiva temporal més àmplia. Sempre he defensat que la silvicultura crea ocupació en el territori. No pots treballar en el bosc a distància, has d'anar-hi i, per tant, això és una manera de fixar la població i generar riquesa que contribueix a l'equilibri territorial.
'Si no et voten que no et votin, però el país ha d’avançar' 
La cultura del no ha començat a enemistar-se amb les renovables. No sé si la biomassa, com té menor presència en el territori, pateix menys aquest fenomen?
Jo crec que no. Només cal mirar el cas de La Garriga on s'ha creat una plataforma contra una central aprovada per l'ajuntament . No la volen perquè diuen que farà emissions de CO2. A veure, les emissions hi són però, com la font és de biomassa, el balanç d'emissions és zero. Ara, penso que els polítics ens hem d'acostumar a prendre decisions i, quan les tinguem molt clares, tirar-les endavant. Si una iniciativa és legal, i a més beneficiosa, és la nostra obligació i la nostra responsabilitat fer-ho així. I si no et voten que no et votin, però el país ha d'avançar.

Què hi ha darrera del "no"? 
És molt fàcil manipular la por de la gent. També hi ha una qüestió de falta de solidaritat i un cert egoisme. Si altres països estan fent-ho i els beneficis són reals, aleshores aquí també ha de funcionar. Hi ha moltes ciutats del centre d'Europa que cremen les deixalles en el casc urbà i fan energia i no passa res. Això és un bon ús del territori i és viable perquè la tecnologia avui ho permet i la gent s'ho ha de creure, però és veritat que hi ha molta desconfiança últimament. I en part té una raó de ser perquè és veritat que de vegades se'ls ha enganyat amb altres qüestions. Els administradors i els administrats han de generar confiança mútua com a pas previ  per avançar en els projectes de manera conjunta.

Creu que el marc legal vigent així com la planificació -concretament el Pla d'Energia de Catalunya- atorguen a la biomassa la importància que ha de tenir?
Jo crec que encara no. La planificació en parla però es nota desconfiança pel que fa a la capacitat de gestió dels boscos. Una altra qüestió és que es vol determinar on hi haurà les centrals, però jo crec que acabaran sortint allà on siguin rendibles. És un tema més empíric. El paper del marc legal és crear les condicions favorables perquè qui vulgui tirar endavant inversions i projectes ho tingui més fàcil. Això és el que no passa ara, que ens trobem amb molts projectes que només troben problemes. Estic convençut que, si tot això es fa bé, el sector forestal d'aquest país respondrà.  L' impuls privat pot conviure perfectament amb totes les iniciatives dels ajuntaments.

Font: sostenible.cat

30.3.12

"El lideratge directiu com a vector de la responsabilitat" dins la Jornada de l'ACCID a Reus

II Jornada de l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció

La Jornada de l'ACCID té la intenció de celebrar-se cada dos anys, coincidint amb els anys en que no hi hagi Congrés

“Gestió empresarial innovadora per afrontar el futur amb optimisme”

La Jornada té com a objectiu ser un punt de trobada de professionals i potenciar la divulgació de coneixement en temes tan actuals com la valoració d’empreses, la comptabilitat de gestió i pública, les noves tecnologies, entre d’altres.

A més dels temes de comptabilitat financera, també s'hi abordarà la responsabilitat social, o altres continguts com la comptabilitat de cooperatives i les entitats no lucratives.

Aquesta és la sessió paral·lela que hem preparat des de la Comissió d'RS de l'ACCID:

SESSIÓ 3
El lideratge directiu com a vector de la responsabilitat
President:  Xavier Cardona (CCJCC)
Coordinadora:  Dolors Setó (URV)
Ponents: Lluís Colomés (Sagessa), Xavier Martínez (Tecnol) i Dolors Setó (URV)

Programa html
Descarregar versió en PDF

Reus 1 de juny de 2012
Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili (FEE URV)
Av. Universitat 1, Reus

[ ENTRAR ]
Amb la col·laboració de
ESADE

Principis i valors del cooperativisme

Amb motiu de l'Any Internacional de les Cooperatives, que se celebra aquest 2012, publiquem els principis i valors del cooperativisme.

Els valors cooperatius
Les cooperatives estan basades en els valors d'autoajuda, autoresponsabilitat, democràcia, igualtat, equitat i solidaritat.
Els principis cooperatius
Aquests valors són posats en pràctica a través dels principis cooperatius, les pautes mitjançant les quals els cooperativistes desenvolupen les seves empreses cooperatives


L'Aliança Cooperativa Internacional, creada el 1895, en el seu darrer Congrés de Manchester el setembre de 1995, va adoptar la Declaració sobre la Identitat Cooperativa, que inclou un conjunt revisat de principis que pretén guiar les organitzacions cooperatives a principis del segle XXI.

Principis i valors del cooperativisme

Primer principi: ADHESIÓ VOLUNTÀRIA I OBERTA
Les cooperatives són organitzacions voluntàries, obertes a totes les persones capaces de fer-ne servir els serveis i disposades a acceptar les responsabilitats de ser-ne sòcies, sense discriminació social, política, religiosa, racial o sexual.

Segon principi: GESTIÓ DEMOCRÀTICA PER PART DELS SOCIS
Les cooperatives són organitzacions gestionades democràticament per les persones sòcies, que participen activament a l'hora d'establir-ne les polítiques i prendre decisions. Els homes i les dones escollits per representar i gestionar les cooperatives en són responsables davant les persones sòcies. S'exerceix la igualtat en el dret a vot: un/a soci/a, un vot.

Tercer principi: PARTICIPACIÓ ECONÒMICA DELS SOCIS

Las persones sòcies contribueixen equitativament al capital de les cooperatives. Una part d'aquest capital és de propietat comuna de la cooperativa. D'altra banda les persones sòcies reben una compensació limitada en relació al capital aportat i són qui assignen els excedents per al desenvolupament de la cooperativa, mitjançant l'establiment de reserves, una part de les quals seran irrepartibles, per beneficiar als socis/es en proporció a les seves operacions amb la cooperativa i per al suport d'altres activitats que siguin aprovades.

Quart principi: AUTONOMIA I INDEPENDÈNCIA
Les cooperatives són organitzacions autònomes d'autoajuda gestionades per les persones sòcies. Si firmen acords amb altres organitzacions, governs inclosos, o bé si aconsegueixen capital de fonts externes, ho fan en termes que assegurin el control democràtic per part de la massa social i mantinguin l'autonomia cooperativa.

Cinquè principi: EDUCACIÓ, FORMACIÓ I INFORMACIÓ
Les cooperatives proporcionen educació i formació a les persones sòcies, als representants escollits, als càrrecs directius i als treballadors/es per tal que puguin contribuir d'un manera eficaç, al desenvolupament de les cooperatives. Aquestes informen el gran públic, especialment els joves i els líders d'opinió, de la naturalesa i els beneficis de la cooperació.

Sisè principi: COOPERACIÓ ENTRE COOPERATIVES
Les cooperatives serveixen al seu teixit social de la manera més eficaç, possible i enforteixen el moviment cooperatiu treballant conjuntament amb estructures locals, nacionals, regionals i internacionals.

Setè principi: INTERÈS PER LA COMUNITAT
Les cooperatives treballen per aconseguir el desenvolupament sostenible de les seves comunitats mitjançant polítiques aprovades pel seu teixit social.

29.3.12

El diari 'El País' critica amb duresa la violència del Reial Madrid de Mourinho al seu editorial

"El País" ataca l'entrenador portuguès i el fa responsable directe de "l'escalada de violència, les actituds fatxendes i els insults greus als àrbitres" que protagonitzen jugadors i tècnics del Madrid.

L'editorial del diari 'El País' parla clar a partir del "vergonyós espectacle" de fa uns dies a l'estadi del Madrigal: "aquesta escalada de violència, que ofèn vivament als madridistes més conspicus, té responsables –comença el text, després de descriure els greus incidents que van protagonitzar jugadors i tècnics al túnel de vestidors del camp del Vila-real, uns incidents que bategen com a 'túnel borroka'–. El més immediat és Mourinho, un entrenador que, des que ha arribat al club, ha envilit el que ha tocat, encoratjant actituds fatxendes en els seus jugadors i insultat greument els àrbitres". També subratllen la responsabilitat "inevitable" del president blanc, Florentino Pérez, "per defensar els menyspreus més infames de l'entrenador".

El diari 'El País' aprofita el text per exigir més duresa en les sancions dels organismes federatius, per no permetre que el Madrid segueixi amb aquest comportament i deixar d'assumir el risc "que es produeixi un incident greu". "[El Madrid] constitueix un germen de crispació allà on es presenta el club que van honrar Di Stéfano o Velázquez i que ara menyspreen l'entrenador lusità i la seva guàrdia de corps dins i fora del camp".

"És probable que el Madrid guanyi la Lliga –acaba el text– però, per a qualsevol bon aficionat, ha perdut alguna cosa més valuosa". [ARA]

28.3.12

Les cooperatives de consum agroecològic es multipliquen

Notícia de la Vanguardia: Les cooperatives de consum agroecològic es multipliquen

Els principis d'aquest sistema són la confiança amb el productor, proximitat, cultiu agroecològic i autogestió | Agricultura prepara un decret que organitzi als petits productors locals
Vida | 2012.03.24 - 00:00 h
Membres de la cooperativa l'Aixada reparteixen els productes que han rebut dels seus proveïdors Mané Espinosa
Fa una dècada es comptaven amb els dits de les mans i avui superen llargament el centenar a Catalunya i tenen llista d'espera. Són les cooperatives de consum, persones que s'agrupen en un barri, en una ciutat, per organitzar la compra conjunta d'aliments agroecològics i de proximitat, mantenint una relació directa amb els productors i esquivant el circuit comercial i d'intermediaris. Però la definició va més enllà. Darrere batega, amb mil matisos i mil punts de vista diferents, l'interès d'empènyer des de la pràctica personal un canvi social, ambiental i de model de consum.

Las cooperativas de consumo agroecológico se multiplican

Noticia en la Vanguardia: Las cooperativas de consumo agroecológico se multiplican
Los principios de este sistema son la confianza con el productor, proximidad, cultivo agroecológico y autogestión | Agricultura prepara un decreto que organice a los pequeños productores locales

Vida | 24/03/2012 - 00:00h
Miembros de la cooperativa L'Aixada reparten los productos que han recibido de sus proveedores Mané Espinosa
Hace una década se contaban con los dedos de las manos y hoy superan largamente el centenar en Catalunya y tienen lista de espera. Son las cooperativas de consumo, personas que se agrupan en un barrio, en una ciudad, para organizar la compra conjunta de alimentos agroecológicos y de proximidad, manteniendo una relación directa con los productores y soslayando el circuito comercial y de intermediarios. Pero la definición va más allá. Detrás late, con mil matices y mil puntos de vista diferentes, el interés de empujar desde la práctica personal un cambio social, medioambiental y de modelo de consumo.

Responsabilidad individual en la responsabilidad empresarial: ¿es suficiente?

El experto en RSE Antonio Vives publica un artículo a partir de las reflexiones que recientemente hemos aportado Antonio Argandoña (IESE), Josep Maria Lozano - Àngel Castiñeira (ESADE) y Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global) sobre la responsabilidad individual:

Responsabilidad individual en la responsabilidad empresarial: ¿es suficiente?

Pareciera que la discusión sobre el papel de la responsabilidad individual en la responsabilidad social de la empresa se esta poniendo de moda.  En los últimos días se han publicado tres blog sobre el tema y todos en blogs catalanes:  Antonio Argandoña con No bastan las buenas personas,  Josep Lozano (con Angel Castiñeira) con  Dar voz a los valores y  Josep-Maria  Canyelles  con La RSE necesita la responsabilidad social de los individuos,.  Para no ser menos, el mallorquín que suscribe añade su granito de arena mediterránea a esta discusión. [continuar leyendo en su blog]


Gracias por la referencia y por la calidad permanente de tus reflexiones, Antonio!

Mi foto
Socio Principal de Cumpetere. Profesor Consultor, Stanford University. Miembro del Consejo Asesor de Sostenibilidad de CEMEX y de Abengoa, del Comité de Expertos en RSE de la Fundación Carolina y de la Comisión Asesora en Infraestructura del estado de California. Ex-Gerente de Desarrollo Sostenible del Banco Interamericano de Desarrollo. Creador de las Conferencias Interamericanas sobre RSE. Autor de numerosos articulos y libros sobre RSE.

PD: el profesor Argandoña comenta la cita

27.3.12

Catalunya, tercer pol de la UE en excel·lència científica

[ca] Catalunya, tercer pol de la UE en excel·lència científica


Per esdevenir el pol de coneixement més important del sud d’Europa el Govern crearà una llei de ciència que blindarà la investigació. Aquesta dotarà de més autonomia als centres i incentivarà que els doctorands facin la tesi en empreses. Catalunya es troba en tercera posició europea, només per sota d'Holanda i Suècia. Per la seva banda l'Espanya estricta ocupa la posició 18, molt per sota de la mitjana i, agregant-li Catalunya passaria a ocupar la posició 14.

Josep Corbella (La Vanguardia)
Article / 27 de març de 2012
Descarregar en format PDF (1009 KB) 

[es] Cataluña, tercer polo de la UE en excelencia científica

Para convertirse en el polo de conocimiento más importante del sur de Europa el Gobierno creará una ley de ciencia que blindará la investigación. Esta dotará de más autonomía a los centros e incentivará que los doctorandos hagan la tesis en empresas. Cataluña se encuentra en tercera posición europea, solo por debajo de Holanda y Suecia. Por su parte la España estricta ocupa la posición 18, muy por debajo de la media y, agregándole Cataluña pasaría a ocupar la posición 14.
Josep Corbella (La Vanguardia)
Artículo / 27 de Marzo de 2012
Descargar en formato PDF (1009 KB)

26.3.12

La Marató per la pobresa ja té data i la primera aportació

La Marató per la pobresa ja té data, el diumenge 27 de maig, i els primers 200.000 euros

El Futbol Club Barcelona va anunciar la setmana passada que el club destinarà a la Marató per la pobresa de TV3 els 200.000 euros que l'emissora espanyola COPE ha pagat al club en concepte de multa per haver difós una informació falsa i no contrastada.

La Marató per la pobresa, de la qual ja hem anat informant, és una iniciativa excepcional i puntual que vol mobilitzar la ciutadania i donar suport a les entitats i persones que treballen per combatre-la.

I també té lema: "Que ningú es quedi fora de joc". Els fons que es recaptin aniran destinats a "ajudar els que ajuden". Finançaran projectes socials del tercer sector relacionats amb els àmbits assistencial, l'habitatge, la inserció sociolaboral i els infants.

En el web s'aniran incloent totes les novetats referents a la Marató per la pobresa, una de les quals és que avui també s'obre el termini per inscriure's per participar-hi com a voluntaris. D'altra banda, el Patronat ha decidit obrir el 28 de març la convocatòria per a la presentació de projectes socials que podran optar als fons recaptats, el mateix dia que la web farà públiques les bases.

El període per fer donatius ja està obert. El sistema per fer-los és a través del número del compte corrent de la Caixa 2100-0555-35-0202050076 i Servicaixa. A partir de l'1 de maig fins al 30 de juny, també es podran fer per internet i mòbil. I el dia de la Marató, el 27 de maig (dia únic), trucant al telèfon 905 11 50 50.

El programa de TV3, dirigit per Lluís Bernabé i presentat per Antoni Bassas i Agnès Marquès, començarà a les 12 del matí i està previst que tingui una durada de 13 hores, aproximadament.

La Marató por la pobreza ya tiene fecha y la primera aportación


La Maratón por la pobreza ya tiene fecha, el domingo 27 de mayo, y los primeros 200.000 euros

El Fútbol Club Barcelona anunció la semana pasada que el club destinará a la "Marató per la pobresa" de Televisió de Catalunya, los 200.000 euros que la emisora ​​española COPE ha pagado al club en concepto de multa por haber difundido una información falsa y no contrastada.

La Marató por la pobreza, de la que ya hemos ido informando, es una iniciativa excepcional y puntual que quiere movilizar a la ciudadanía y dar apoyo a las entidades y personas que trabajan para combatirla.

Y también tiene lema: "Que nadie se quede fuera de juego ". Los fondos que se recauden irán destinados a "ayudar a los que ayudan". Financiarán proyectos sociales del tercer sector relacionados con los ámbitos asistencial, la vivienda, la inserción sociolaboral y los niños.

En el web se irán incluyendo todas las novedades referentes a la Marató por la pobreza, una de las cuales es que hoy también se 'abre el plazo para inscribirse para participar como voluntarios. Por otra parte, el Patronato ha decidido abrir el 28 de marzo la convocatoria para la presentación de proyectos sociales que podrán optar a los fondos recaudados, el mismo día que la web hará públicas las bases.

El periodo para hacer donativos ya está abierto. El sistema para hacerlos es a través del número de la cuenta corriente de La Caixa de Pensions 2100-0555-35-0202050076 y Servicaixa. A partir del 1 de mayo hasta el 30 de junio, también se podrán hacer por internet y móvil. Y el día de la Marató, el 27 de mayo (día único), llamando al teléfono 905 11 50 50.

El programa de TV3, dirigido por Lluís Bernabé y presentado por Antoni Bassas y Agnès Marquès, comenzará a las 12 de la mañana y está previsto que tenga una duración de 13 horas, aproximadamente.

25.3.12

RSE & Crisi: selecció articles

Canals temàtics i sectorials
[ca] Aquesta és una selecció dels articles sobre RSE i crisi que he escrit en els darrers anys:

[es] Esta es una selección de los artículos sobre RSE y crisis que he escrito en los últimos años:

·      [ca] RSE en temps de crisi
·      [es] RSE en tiempos de crisis

24.3.12

Conferència sobre Noves Tendències en Gestió Pública: RSA

Conferència: Noves Tendències en Gestió Pública: Responsabilitat Social de les Administracions Públiques

Després de la publicació del darrer número de la revista "Comptabilitat i direcció" dedicada en aquesta ocasió a les noves tendències en gestió pública, ara se'n farà un acte de presentació.

A la revista hi publiquen diversos autors, un dels quals és Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, que presenta una nota tècnica sobre la responsabilitat social de les administracions públiques (pàgs 77-103).

Ponents:
  • Josep Maria Canyelles, director de Responsabilitat Global i coautor del llibre
  • Francesc Romagosa, responsable de la sub-comissió d’Enginyers a la Generalitat de Catalunya
  • Salvador Gómez, membre de la Comissió dels enginyers industrials a l’administració pública
Representants:
  • Miquel Subirachs, president de la Comissió d’Enginyers industrials de les Administracions Públiques
  • Anselm Constans, membre de la Junta Directiva d’ACCID

Data: 09 de maig de 2012
Hora: 18h
Lloc: Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya. Via Laietana, 39. 08003 Barcelona

Reserves:
ACCID: www.accid.cat
Tel. 93 542 14 79

Nota informativa: Tots els socis d’ACCID i nous socis que es donin d’alta en el decurs de l’acte rebran un exemplar del llibre “Noves Tendències en Gestió Pública” de forma gratuïta

Nota bibliogràfica: En els últims temps el sector públic s’ha convertit en el centre de totes les mirades a l’haver-se convertit en l’executor de retallades de despeses encaminats a trobar l’estabilitat pressupostaria. Més que mai, per tant, es fa necessari una adequada gestió dels recursos públics de manera que es pugui seguir mantenint el nivell de qualitat dels serveis que fins ara es prestaven però comptant amb una estructura de despeses inferior.

Jornades Formatives d'RSO a Tarragona i Girona


Després de les jornades de Barcelona i Lleida la FCVS segueix el cicle de Jornades Formatives en Responsabilitat Social. Ara toca a Girona i Tarragona. Així el 20 d’abril ho farem a Tarragona i el 25 d’abril estarem a Girona. Apunta-t'hi! Inscripció on line!

ESCENARI 2013: Canviem o ens canvien?

Es tracta d’una jornada que ja s’ha dut a terme a Barcelona i Lleida amb gran èxit de públic i de continguts; impartida per Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, i Enric Madrigal, Director d’Entre2Mons (E2M). 
L’objectiu de la formació és donar eines a les entitats socials i de voluntariat per iniciar o millorar el contacte amb el món de l’empresa privada per tal de dur a terme projectes de manera conjunta. 

TARRAGONA:
Dia: 20 d'abril. Hora: de 10 a 14h

Lloc: Sala del Centree Cultural Tarraconense "El Seminari", c/ Sant Pau 4 - (darrere La Catedral). Tarragona.
Preu:
Gratuït per a entitats federades (dues persones per entitat)
10 euros per a persones d’entitats no federades. Inscripció on line!
Més informació: 
tarragona@federacio.net 

GIRONA:
Dia: 25 d'abril. Hora: de 10 a 14h
 Lloc: Cambra de Comerç de Girona. Gran Via de Jaume I, 46. Girona.
Preu: Gratuït per a entitats federades (dues persones per entitat) 10 euros per a persones d’entitats no federades. Inscripció on line!
Més informació: 

23.3.12

La motivació central del corredor central

Hem parlat en algunes ocasions dels corredors ferroviaris que han d'unir la península Ibèrica amb la resta del continent europeu. Avui està justificat que ho tornem a fer, però sense pèls a la llengua.

La Unió Europea ha ignorat l'estat espanyol i ha rebutjat el corredor central pels Pirineus. Tot i les pressions del govern espanyol, els Vint-i-set consideren prioritari el corredor ferroviari mediterrani i l'atlàntic. La Comissió Europea, com ja havia advertit, ho va rebutjar de ple per l'elevat cost econòmic i ambiental que suposaria foradar els Pirineus. Brussel·les s'hi va negar i la ministra de Foment, Ana Pastor, es va quedar sola rebutjant ahir el mapa d'infraestructures europees de transport prioritàries.

Els hauria de caure la cara de vergonya: en un moment de crisi intensa, sabent que per sempre més haurem de pagar el manteniment de les infraestructures deficitàries econòmicament i socialment que s'han construït arreu de l'estat, sabent que bona part dels diners per a les inversions faraòniques han vingut dels socis europeus... i ara encara es pretén continuar projectant infraestructures sota els mateixos criteris.

Legim a la Razón les declaracions de la ministra després del no d'Europa: "El Gobierno de España no puede compartir la propuesta actual de la CE porque con ella no se asegura el acceso equilibrado de todas nuestras regiones al espacio europeo al quedar excluidos algunos nodos que para nosotros son fundamentales y vertebradores". España no renuncia al corredor Central pese a no lograr apoyos en Bruselas

De fet, l'estratègia espanyola no pot verbalitzar que, a més del corredor central, voldrien que el corredor mediterrani es posposés en el temps, però els fets fan evident aquesta voluntat des de fa molts anys: El corredor ferroviari Mediterrani en perill. Solament la pressió i la capacitat de juntar els esforços de catalans, valencians i murcians ha permès que el govern espanyol hagi de mantenir unes certes formes: L'Arc Mediterrani desembarca a Brussel·les.

Un extraterrestre caigut del cel no podria comprendre com és possible planificar les infraestructures espanyoles amb criteris tan ineficients, cosa que no ve d'ara sinó de fa lustres i fins i tot segles. El motiu està estudiat: la voluntat d'utilitzar les inversions en infraestructures com a instrument per a la vertebració d'Espanya. Aquestes són les seves paraules, però no costaria anar més enllà en la interpretació i captar la voluntat de construir la nació espanyola des de l'estat. És senzillament un projecte nacionalista que paguem tots, i fins i tot la resta d'europeus.

La idea de vertebració, com la solidaritat interterritorial, tindria sentit si es tractés de mesures encarades a desevolupar uns territoris, reequilibrar dotant-los d'una major sostenibilitat, però després d'anys podem observar com les mesures han anat encaminades purament a sostreure diners d'un lloc per a destinar-los a un altre de manera ineficient i amb voluntat de permanència, amb clares interferències d'interessos partidistes i nacionalistes, i amb la paradoxa que finalment els territoris receptors acabin tenint un nivell per sobre dels territoris donants. No cal que entre en el dèficit fiscal que és un altre tema ben conegut.

Però, amb la crisi actual i fent un trist paper davant dels socis europeus, l'extraterrestre es preguntaria com és possible que s'insisteixi en aquesta opció de travessar els Pirineus. Anem doncs a les motivacions que tothom intueix però que encara costen de verbalitzar. Avui ho ha explicat el subdirector de La Vanguardia, Enric Juliana, que ha reconegut converses amb càrrecs del Partido Popular on li afirmaven en privat una de les motivacions principals o potser la causa central: la sensació que inevitablement Catalunya se separarà d'Espanya és vista com un risc. Per això en aquest moment no és convenient invertir a Catalunya i menys en infraestructures estratègiques. No cal dir que el risc és doble, ja que els dos corredors aprovats passen per Catalunya i per Euskadi, les dues nacions que aspiren a recuperar la seva sobirania. És per això que consideren necessari un tercer corredor que no els faci dependre dels dos laterals.

En tot cas, no entenc quina és la por. És evident que, com ha passat en tots els processos de secessió els actius infraestructurals es queden lògicament en propietat de l'estat on estan ubicats, però això no implica que en una Europa unida, amb una excel·lent relació entre països veïns, i amb unes economies altament interrelacionades, els productes espanyols podran sortir a Europa i els europeus entrar a Espanya per mitjà del corredor. Per descomptat.  Aleshores el problema és que aquesta interferència política està perjudicant greument l'economia catalana (i de retruc també l'espanyola), no sols pel malbaratament sinó perquè la gravetat de les ineficiències no permet efectuar les inversions que serien clau i urgents. Realment fa anys que vivim una situació complicada, en la qual sembla que algunes elits espanyoles sàpiguen millor que els propis catalans què passarà en els propers anys. Potser seria millor directament una declaració unilateral d'independència per part d'Espanya i cadascú a defensar els seus legítims interessos!

Una darrera nota. En el pensament ambientalista, algunes persones saben perfectament el que és lògic i més ecològic (Els romans i el corredor mediterrani), però no tots els agents del sector mostren les cartes. Hi ha entitats ecologistes que s'han mullat, alertant dels elevats impactes ambientals, tant en la construcció com en el funcionament. Però no totes s'han posicionat... Per exemple, Greenpeace diu que no és un projecte de la seva incumbència (vaig posar-m'hi en contacte per a demanar-los la posició). De fet, no em va sobtar gens perquè ja és notori que els posicionaments ambientalistes de la secció espanyola d'aquesta organització internacional sempre vénen condicionats per un deix nacionalista espanyol que no contempla la diversitat ni avalua els impactes ambientals si són necessaris per a la vertebració de la nación. Lamentable.

La motivación 'central' del corredor central

Hemos hablado en algunas ocasiones de los corredores ferroviarios que deben unir la península Ibérica con el resto del continente europeo. Hoy está justificado que lo volvamos a hacer, pero sin pelos en la lengua.

La Unión Europea ha ignorado al estado español y ha rechazado el pasillo central por los Pirineos. A pesar de las presiones del gobierno español, los Veintisiete consideran prioritario el corredor ferroviario mediterráneo y el atlántico. La Comisión Europea, como ya había advertido, lo rechazó de plano por el elevado coste económico y ambiental que supondría agujerear los Pirineos. Bruselas se negó y la ministra de Fomento, Ana Pastor, se quedó sola rechazando ayer el mapa de infraestructuras europeas de transporte prioritarias.

Les debería caer la cara de vergüenza: en un momento de crisis intensa, sabiendo que para siempre tendremos que pagar el mantenimiento de las infraestructuras deficitarias económicamente y socialmente que se han construido en todo el estado, sabiendo que buena parte del dinero para las inversiones faraónicas han venido de los socios europeos... y ahora todavía se pretende continuar proyectando infraestructuras bajo los mismos criterios.

Leemos en la Razón las declaraciones de la ministra tras el no de Europa: "El Gobierno de España no PUEDE compartir la Propuesta actual de la CE Porque con ella no se asegura el acceso equilibrado de todas nuestras regiones al espacio europeo al quedar excluídos algunos nodos que para nosotros son fundamentales y vertebradores".  España no renuncia al corredor Central pese a no lograr apoyos en Bruselas

De hecho, la estrategia española no puede verbalizar que, además del corredor central, querrían que el corredor mediterráneo se pospusiera en el tiempo, pero los hechos hacen evidente esta voluntad desde hace muchos años: El corredor ferroviario Mediterráneo en peligro. Solo la presión y la capacidad de juntar los esfuerzos de catalanes, valencianos y murcianos ha permitido que el gobierno español haya tenido que mantener ciertas formas: El Arco Mediterráneo desembarca en Bruselas.

Un extraterrestre caído del cielo no podría comprender cómo es posible planificar las infraestructuras españolas con criterios tan ineficientes, lo que no viene de ahora sino de hace lustros e incluso siglos. El motivo está estudiado: la voluntad de utilizar las inversiones en infraestructuras como instrumento para la vertebración de España. Estas son las palabras, pero no costaría ir más allá en la interpretación y captar la voluntad de construir la nación española desde el Estado. Es sencillamente un proyecto nacionalista que pagamos todos, e incluso el resto de europeos.  

La idea de vertebración, como la solidaridad interterritorial, tendría sentido si se tratara de medidas encaminadas a desarrollar unos territorios, reequilibrar dotándolos de una mayor sostenibilidad, pero después de años podemos observar como las medidas han ido encaminadas puramente a sustraer dinero de un lugar para destinarlos a otro de manera ineficiente y con voluntad de permanencia, con claras interferencias de intereses partidistas y nacionalistas, y con la paradoja de que finalmente los territorios receptores acaben teniendo un nivel por encima de los territorios donantes. No es necesario que entremos en el tema del déficit fiscal que es otro aspecto bien conocido.

Pero, con la crisis actual y haciendo un triste papel ante los socios europeos, el extraterrestre se preguntaría cómo es posible que se insista en esta opción de atravesar los Pirineos. Vamos pues a las motivaciones que todo el mundo intuye pero que todavía cuestan de verbalizar. Hoy lo ha explicado el subdirector de La Vanguardia, Enric Juliana, que ha reconocido conversaciones con cargos del Partido Popular donde le afirmaban en privado una de las motivaciones principales o quizás la causa central: la sensación de que inevitablemente Cataluña se separará de España es vista como un riesgo. Por ello en este momento no es conveniente invertir en Catalunya y menos en infraestructuras estratégicas. Huelga decir que el riesgo es doble, ya que los dos corredores aprobados pasan por Cataluña y por Euskadi, las dos naciones que aspiran a recuperar su soberanía. Es por ello que consideran necesario un tercer corredor que no les haga depender de los dos laterales.

En todo caso, cuesta entender cuál es el miedo. Es evidente que, como ha ocurrido en todos los procesos de secesión, los activos infraestructurales se quedan lógicamente en propiedad del estado donde están ubicados, pero eso no implica que en una Europa unida, con una excelente relación entre países vecinos, y con unas economías altamente interrelacionadas, los productos españoles podrán salir a Europa y los europeos entrar en España por medio del corredor. Por supuesto. Entonces el problema es que esta interferencia política está perjudicando gravemente la economía catalana (y de rebote también la española), no sólo por el derroche sino porque la gravedad de las ineficiencias no permite efectuar las inversiones que serían clave y urgentes. Realmente hace años que vivimos una situación complicada, en la que parece que algunas élites españolas sepan mejor que los propios catalanes qué pasará en los próximos años. Quizá sería mejor directamente una declaración unilateral de independencia por parte de España ¡y cada uno a defender sus legítimos intereses!

Una última nota. En el pensamiento ambientalista, algunas personas saben perfectamente lo que es lógico y más ecológico ( Los romanos y el corredor mediterráneo ), pero no todos los agentes del sector muestran las cartas. Hay entidades ecologistas que se han mojado, alertando de los elevados impactos ambientales, tanto en la construcción como en el funcionamiento. Pero no todas se han posicionado... Por ejemplo, Greenpeace dice que no es un proyecto de su incumbencia (voy ponerme en contacto para pedirles la posición). De hecho, no me sorprendió nada porque ya es notorio que los posicionamientos ambientalistas de la sección española de esta organización internacional siempre vienen condicionados por un deje nacionalista español que no contempla la diversidad ni evalúa los impactos ambientales si son necesarios para la vertebración de la nación. Lamentable.

Versió en català

El sector agroalimentari ecològic continua creixent a Catalunya malgrat la crisi

Així ho indiquen les estadístiques i l’evolució del sector de la producció agrària ecològica catalana 2000-2011

El conseller Pelegrí ha anunciat un nou Programa de foment de la producció agroalimentària ecològica en què hi participaran 7 departaments i que formarà part de l’Acord Estratègic per a la competitivitat de l’economia catalana i la millora de l’ocupació 2012-2015

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del director general d’Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, i del president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), Daniel Valls, ha presidit, aquest matí, a Barcelona, la presentació de les estadístiques i l’evolució del sector de la producció agrària ecològica a Catalunya 2000-2011.
En el decurs de la presentació, Pelegrí ha remarcat la bona salut de la producció agrària ecològica a Catalunya malgrat el context global actual atès que es manté com una de les comunitats autònomes més dinàmiques i continua la seva línia ascendent tant en nombre d’operadors, com en superfície, en ramaderia, en cellers ecològics, i les empreses comercialitzadores i distribuïdores, i –com indiquen les dades presentades avui- es podria parlar de 2011 com “un any de rècord”.
Com ha fet palès el conseller, el Govern català impulsa l’agricultura i la ramaderia ecològiques tant per l’excel·lència dels productes que se n’obtenen com pels beneficis socials i ambientals que aporten. “Catalunya ha estat pionera a l’Estat espanyol en el camp de la producció agrària ecològica, i, com constaten les dades presentades avui, continua sent-ne una de les comunitats capdavanteres”, ha afirmat Pelegrí.
De fet, i malgrat la crisi, la producció agrària ecològica catalana manté bones perspectives de creixement, esdevenint un dels pocs sectors primaris que té un comportament positiu i constitueix una alternativa per a altres productors i empreses agroalimentàries. “Les dades de creixement demostren que es tracta d’un sector amb vitalitat i bones perspectives de creixement, tant en el mercat intern com per a les produccions orientades als mercats exteriors”, ha constatat Pelegrí, qui ha assenyalat que aquest creixement incideix més en certs subsectors agraris, com ara la vinya, que en els darrers anys està mostrant un elevat dinamisme i perspectives, orientant el seu futur cap a produccions de qualitat amb alt valor afegit. A més, la recent aprovació de les normes europees per a la vinificació permetrà l’etiquetat dels vins com a ecològics i pot ajudar encara més les perspectives de Catalunya en aquest camp. Altres produccions en expansió són l’olivera i la ramaderia de carn, així com les activitats industrials lligades a la producció d’aliments ecològics.
El titular del Departament també ha constatat que, malgrat tot, també hi ha certs subsectors de producció que encara no es desenvolupen al ritme de les necessitats que planteja el creixement del mercat intern de consum, com ara la producció de fruites i verdures, o de llet i productes làctics, que són els productes ecològics més demandats pels consumidors catalans. Val a dir que la conversió d’aquest tipus de produccions encara planteja dificultats tècniques que requereixen “el desenvolupament de solucions adaptades a les nostres condicions, el que passa pel foment de línies de recerca aplicades, la qual és justament una de les nostres prioritats actuals”.
El conseller també ha volgut constatar que la nova Política Agrària Comuna (PAC) suposarà una oportunitat per a ajudar al creixement del mercat ecològic, “que hem d’aprofitar, ara que toca preparar les mesures que s’aplicaran a partir del 2015.
Pelegrí també s’ha congratulat que tot i les dificultats del moment actual, els consumidors segueixen interessats a consumir productes saludables i de qualitat, i ha anunciat que enguany el Departament vol fer un nou baròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics entre els consumidors catalans, per a conèixer en detall el que està passant, orientar millor les actuacions a desenvolupar, i seguir apostant per a divulgar els beneficis socials i ambientals d’aquest tipus de producció entre la població catalana. “Des del govern volem oferir al consumidor interessat en els productes ecològics la informació d’on pot trobar i consumir aquest tipus de producte. Per aquest motiu, estem interessats a proporcionar-los una eina que els permeti accedir a aquesta informació, atès que la dificultat de trobar els aliments ecològics és un dels principals motius que frenen el desenvolupament d’aquest sector. Una de les actuacions que estem desenvolupant actualment, i que ens permetrà reforçar la garantia que rep el consumidor, és l’establiment d’unes normes específiques per a aquells operadors que venen productes ecològics directament al consumidor final, especialment quan es tracta de productes que es fraccionen des del seu envàs o contenidor original”, ha explicat el conseller, afegint alhora que també s’està començant a treballar en el desenvolupament d’unes normes de certificació per a la restauració col·lectiva, així com pel reconeixement del producte local.
Josep Maria Pelegrí ha assenyalat que les mesures del Pla d’Acció per a l’alimentació i l’agricultura ecològiques “han tingut efectes positius, però ara tocava actualitzar-ne el contingut”, i per això es va convocar la Jornada de reflexió sobre la producció i l’alimentació ecològiques a Catalunya, el passat 13 d’octubre, a Manresa, amb totes les persones i entitats interessades; i ha avançat que, en conseqüència, “properament presentarem un Programa de foment de la producció agroalimentària ecològica a aplicar al llarg d’aquesta legislatura, en el que hi participaran 7 departaments del Govern, i que pivotarà sobre tres eixos principals: el foment de les produccions, el foment de la comercialització, i el desenvolupament del consum, dins de cadascun dels quals es definiran uns projectes d’actuació, en què hi participaran les unitats més directament relacionades. Així, mitjançant aquests projectes, es podrà concretar i desenvolupar les actuacions necessàries per tal d’aconseguir el desenvolupament del sector ecològic”.
El conseller també ha explicat que algunes de les propostes que s’inclouran en aquest nou Programa de foment formaran part de l’Acord Estratègic per a la competitivitat de l’economia catalana i la millora de l’ocupació 2012-2015, i que en aquests moments, els diferents departaments, i en el cas del DAAM, totes les unitats relacionades, estan acabant de tancar la proposta de Programa de foment que es presentarà en breu. Finalment, Pelegrí  ha apuntat que, a diferència de l’anterior Pla d’Acció, aquest Programa de foment serà un instrument més ajustat a les necessitats i a les possibilitats, no tindrà una concepció tant rígida i heterogènia, i podrà adaptar-se a l’entorn canviant que avui dia té la nostra societat, aprofitant tots aquells impulsos que es vagin generant per part de les empreses agroalimentàries i de la pròpia societat.
El sector agroalimentari ecològic creix i diversifica les activitats tot i la crisi
Per la seva banda, el president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), Daniel Valls, ha estat l’encarregat de presentar les estadístiques i l’evolució del sector a Catalunya 2000-2011. En aquest sentit, ha destacat que la producció agrària ecològica catalana manté bones expectatives de creixement atès que les dades reflecteixen que l’any 2011 ha estat de rècord. Un any més, tot i la crisi, el sector ecològic continua creixent, especialment en nombre d’operadors, en cultius com vinya i oliveres, i en quasi totes les activitats transformadores. El volum de facturació es va disparar durant 2010 –atès que el de 2011 no està tancat-, i fins i tot val a dir que s’observa creixements superiors als de l’any anterior, sobretot en elaboradors/importadors/comercialitzadors. Així, el sector compta amb 277 nous operadors ecològics inscrits (+16,9%) respecte 2010 arribant així als 1.916 operadors, el nombre de productors va créixer un 19,81% el 2011 fins assolir els 1.494 (l’any anterior +17,31%), el d’elaboradors/importadors/comercialitzadors (812) ha pujat un 17,34% (+7,96% el 2010), i la superfície inscrita un +10,69% (+16,77% el 2010).
Agricultura ecològica
El president del CCPAE ha explicat que els cultius majoritaris en agricultura ecològica són els típicament mediterranis (vinya, olivera i cereals són els predominants), sent la vinya el principal conreu ecològic de Catalunya (27% del total de superfície de conreus) i el seu cultiu (5.316 hectàrees) ha pujat un +15,62% el 2011; mentre que el d’oliveres ecològiques (4.620 Ha), el segon per importància (23% del total de superfície de conreus), ha pujat un +18,25%; i els cereals continuen tercers (19% del total de superfície).
Ramaderia ecològica
D’altra banda, com ha afegit Valls, la ramaderia ecològica a Catalunya compta amb 573 explotacions (+16,7% respecte 2010), sent el vaquí de carn, amb 313 explotacions, la principal activitat (+12,59% respecte 2010). L’oví de carn és la segona per importància (+19,23% que 2010), amb 93 explotacions, i hi ha altres activitats que també creixen i prenen importància, com ho fan considerablement el cabrum de carn, que passa de 58 a 65 explotacions (+12,07%), l’equí de 33 a 47 (+42,42%), i l’avicultura de carn, de 12 a 17 (+41,17%), entre d’altres.
Indústries agroalimentàries ecològiques
Catalunya, tot i disposar de menys superfície destinada a la producció ecològica en relació a altres comunitats autònomes de l’Estat, inverteix més recursos en indústria agroalimentària. En aquest sentit, les activitats industrials se situen en 695 (+14,12% respecte a 2010).
Val a dir que l’agroindústria ecològica catalana es caracteritza per una gran diversificació d’activitats transformadores. Així, per activitats industrials, destaquen: l’elaboració i/o embotellament de vins/caves/escumosos: 108 cellers (+25,58% respecte 2010); comercialització i/o distribució: 94 empreses (+25,33%); i manipulació i/o envasament de la producció hortofructícola: 65 empreses (+10,17%).
Dades econòmiques
Finalment, en volum de facturació, el sector també va créixer un +23,53% del 2009 al 2010, passant de 85 milions d’euros a 105 milions d’euros; i els subsectors amb més volum de facturació el 2010 són la vinya i l’elaboració de vins, caves, sidres i altres begudes alcohòliques (18%); la comercialització i distribució (14%); i en tercer lloc, cereals i manipulació, envasament i transformació de grans (12%). Val a dir que el volum de facturació creix en gairebé tots els sectors, llevat del de i fruiters i cítrics, i que el de fruits secs es recupera de la forta baixada de l’any anterior.
Finalment, Valls ha assenyalat que el CCPAE té 24.243 productes agroalimentaris ecològics autoritzats, 3.162 dels quals corresponen al passat exercici, i que aquesta i moltes altres magnituds estadístiques i econòmiques com les ja explicades constaten la solidesa del sector ecològic català, que està resistint aquests anys de crisi gràcies a un consum fidel i creixent.

Els piuladors més destacats en matèria d'RSE

La Càtedra de Telefónica a la UNED repassa el moviment que existeix en les xarxes socials respecte a la Responsabilitat Social

2012.03.22  La Càtedra de Telefónica a la UNED repassa el moviment que existeix en les xarxes socials respecte a la Responsabilitat Social i, gràcies a l'eina Klout, que mesura el posicionament en les xarxes socials, ha elaborat un rànquing de persones i tuiters espanyols experts en aquesta matèria.
 
Aquesta llista ha estat publicada al Bloc de Responsabilitat Corporativa i Sostenibilitat de Telefónica per David S. Paunero, assessor de comunicació i màrqueting i responsabilitat social corporativa i Sostenibilitat. Aquests són els 32 seleccionats:


1. Jordi Jaumá (@dresponsable), de Diario Responsable: 53 punts
2. Rosa Alonso (@RealQueenPink), Alma Social: 48 punts
3. Alberto Andreu (@aandreup), de Telefónica: 46 punts
4. Xavier Agulló (@blogresponsable), Ètia: 46 punts
5. Isaber Roser (@iroser_RSE), Fundación Carolina: 45 punts
6. Juan Ramón Silva (@JR_SF), de Acciona: 44 punts
7. Juan Royo (@juanroyoabenia), analista: 43 punts
8. Lourdes Tejedor (@madrid2day), de Telefónica: 43 punts
9. Miguel Angel García Martín (@Garciamartin_MA), Direcció General de RSE: 42 punts
10. Ramon Pueyo (@ramontuitin), de KPMG: 42 punts
11. Fabian García Pastor (@FabianGPastor), de Telefónica: 41 punts
12. Josep María Lozano (@josepmlozano), d'ESADE: 41 punts
13. Juan Carlos Gonzalez (@jcarlosgonz), de COMFIA-CCOO: 41 punts
14. Juan Villamayor (@juanvillamayor), consultor: 41 punts
15. José Alías (@jose_alias), Servimedia: 40 punts
16. Victor Viñuales (@vinuales81), ECODES: 40 punts
17. Helena Ancos (@helenaancos), professora: 39 punts
18. Arantxa Corella (@arantxacorella), Deusto Business School: 37 punts
19. Esther Trujillo (@estrujillo), de Melià: 37 punts
20. Antonio Vives (@tonyvives), Cumpetere: 36 punts
21. Josep Maria Canyelles (@jmcanyelles), Responsabilitat Global: 36 punts
22. Tomas Conde (@tomasconde), de BBVA: 35 punts
23. Ana Medina (@amedina2011), de Expansión: 34 punts
24. Beatriz Lorenzo (@beatrizlorenzol), de FalaRSE: 34 puntos
25. Arantxa Lorenzo (@arantxalm), de la UCM: 31 punts
26. Antonio Ballabriga (@aballabriga), de BBVA: 28 punts
27. Pablo Martín (@pablomartin78), de Corresponsables: 28 punts
28. Juan José Almagro (@jalmagro), profesor: 23 punts
29. Paola Casteñeda (@paolacastanedaC), del Club de Excelencia: 23 punts
30. Carmen Martí (@CarmenMarti_ ), de Étnor: 20 punts
31. Alberto Castilla (@albertocastilla), de PwC: 20 punts
32. Marta de la Cuesta (@mdelacu), de la UNED: 12 punts
 
Segons avança David S. Pauner, a aquest post seguirà un altre amb una selecció d'institucions, organismes o associacions que parlen de Responsabilitat Social Empresarial a les xarxes socials.

Los tuiteros más destacados en materia de RSE

La Cátedra de Telefónica en la UNED repasa el movimiento que existe en las redes sociales respecto a la Responsabilidad Social

22/03/2012  La Cátedra de Telefónica en la UNED repasa el movimiento que existe en las redes sociales respecto a la Responsabilidad Social y, gracias a la herramienta Klout, que mide el posicionamiento en las redes sociales, ha elaborado un ranking de personas y tuiteros españoles expertos en esta materia. 

Esta lista ha sido publicada en el Blog de Responsabilidad Corporativa y Sostenibilidad de Telefónica por David S. Paunero, asesor de comunicación y marketing y Responsabilidad Social Corporativa y Sostenibilidad. Estos son los 32 seleccionados:

1. Jordi Jaumá (@dresponsable), de Diario Responsable: 53 puntos
2. Rosa Alonso (@RealQueenPink), Alma Social: 48 puntos
3. Alberto Andreu (@aandreup), de Telefónica: 46 puntos
4. Xavier Agulló (@blogresponsable), Etia: 46 puntos
5. Isaber Roser (@iroser_RSE), Fundación Carolina: 45 puntos
6. Juan Ramón Silva (@JR_SF), de Acciona: 44 puntos
7. Juan Royo (@juanroyoabenia), analista: 43 puntos
8. Lourdes Tejedor (@madrid2day), de Telefónica: 43 puntos
9. Miguel Angel García Martín (@Garciamartin_MA), Dirección General de RSE: 42 puntos
10. Ramon Pueyo (@ramontuitin), de KPMG: 42 puntos
11. Fabian García Pastor (@FabianGPastor), de Telefónica: 41 puntos
12. Josep María Lozano (@josepmlozano), de ESADE: 41 puntos
13. Juan Carlos Gonzalez (@jcarlosgonz), de COMFIA-CCOO: 41 puntos
14. Juan Villamayor (@juanvillamayor), consultor: 41 puntos
15. José Alías (@jose_alias), Servimedia: 40 puntos
16. Victor Viñuales (@vinuales81), ECODES: 40 puntos
17. Helena Ancos (@helenaancos), profesora: 39 puntos
18. Arantxa Corella (@arantxacorella), Deusto Business School: 37 puntos
19. Esther Trujillo (@estrujillo), de Meliá: 37 puntos
20. Antonio Vives (@tonyvives), Cumpetere: 36 puntos
21. Josep Maria Canyelles (@jmcanyelles), de Responsabilitat Global: 36 puntos
22. Tomas Conde (@tomasconde), de BBVA: 35 puntos
23. Ana Medina (@amedina2011), de Expansión: 34 puntos
24. Beatriz Lorenzo (@beatrizlorenzol), de FalaRSE: 34 puntos
25. Arantxa Lorenzo (@arantxalm), de la UCM: 31 puntos
26. Antonio Ballabriga (@aballabriga), de BBVA: 28 puntos
27. Pablo Martín (@pablomartin78), de Corresponsables: 28 puntos
28. Juan José Almagro (@jalmagro), profesor: 23 puntos
29. Paola Casteñeda (@paolacastanedaC), del Club de Excelencia: 23 puntos
30. Carmen Martí (@CarmenMarti_ ), de Étnor: 20 puntos
31. Alberto Castilla (@albertocastilla), de PwC: 20 puntos
32. Marta de la Cuesta (@mdelacu), de la UNED: 12 puntos

Según adelanta David S. Pauner, a este post seguirá otro con una selección de instituciones, organismos o asociaciones que hablan de Responsabilidad Social Empresarial en las redes sociales.

PD: lista de instituciones que tuitean en Responsabilidad Social en España


21.3.12

Eines per al càlcul d’emissions de CO2: Guia i Calculadora

logo OCCC

L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha actualitzat la Guia pràctica per al càlcul d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i la Calculadora (versió 2012)

La Guia inclou els últims factors d’emissió disponibles, i serveix per estimar les emissions derivades del consum energètic i del transport, així com les emissions fugitives de gasos fluorats, de qualsevol organització, com per exemple administracions públiques, ajuntaments i particulars. També inclou un annex per estimar les emissions associades a la celebració d’esdeveniments, i un exemple d’estimació d’emissions en ens públics. La Calculadora permet obtenir les emissions automatitzadament a partir dels factors d’emissió que recomana la Guia. Ambdues eines s’actualitzaran cada 1 de març de l’any vigent amb les últimes dades disponibles.
Igualment, la intenció d’aquesta Guia és servir com a base de càlcul en el Programa d’acords voluntaris per a la reducció d’emissions de GEH que impulsa l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
Més informació

Enllaç a l'apartat Eines per al càlcul de GEH 

20.3.12

Newsletter març 2012

[ca] Ja podeu accedir a la newsletter de març, que en aquesta ocasió l'hem dedicada a la Responsabilitat Social dels Individus (RSI). També hi trobareu diverses reflexions sobre RSE i informació d'activitats i propostes formatives. Entreu al newsletter en català: www.collaboratio.net/newsletter/2012/03/17/01


[es] Ya pueden acceder a la newsletter de Marzo, que en esta ocasión la hemos dedicado a la Responsabilidad Social de los Individuos (RSI). También encontrarán varias reflexiones sobre RSE e información de actividades y propuestas formativas. Entren al newsletter en castellano: www.collaboratio.net/newsletter/2012/03/17/02



[ca] Veure llistat tots els newsletter
[es] Ver listado todos los newsletters

19.3.12

EL BINOMI TURISME I BIODIVERSITAT. Taller pràctic

L’ONG Acciónatura (www.accionatura.org ) organitza un TALLER PRÀCTIC sobre “Turisme i Biodiversitat”

El binomi Turisme i Biodiversitat: Riscos, oportunitats i reptes del sector en relació a la conservació de la biodiversitat


Taller Pràctic sobre “Turisme i Biodiversitat”
Dimecres 28 de març de 2012 a Torre Jussana.

Com veureu al programa adjunt, el taller té una clara orientació pràctica en el sentit de treballar el binomi empresa i biodiversitat el més específicament possible sobre les diferents organitzacions participants.

El nombre de places està limitat a 20 persones, per la qual cosa us animem a enviar-nos un correu electrònic com més aviat millor a info@accionatura.org, o trucar-nos al 93 237 38 02 per formalitzar la inscripció. Hi poden participar treballadors/treballadores de PIME, microPIME i autònoms del món del turisme, del sector NO PÚBLIC, residents a Catalunya, Extremadura, Castella La Manxa, Madrid, Múrcia, Galícia, València i Canàries.

L’acció es configura com una acció gratuïta co - finançada pel Fons Social Europeu – Programa empleaverde, i organitzada per la també ONG Fundación Global Nature

18.3.12

L’RSE necessita la responsabilitat social dels individus

Forma part de l’acceptació general que per tal que l’RSE funcioni dins d’una empresa, cal que aquesta disposi de persones que assumeixin uns valors i uns comportaments ètics. Com que les organitzacions no poden ser veritablement ètiques si no en són les persones que la integren, la lògica del desenvolupament de la responsabilitat social es basa no únicament en uns criteris organitzatius, unes normes, o una metodologia sinó que també requereix abordar la complicitat i el compromís de les persones.

Alhora, si pensem en termes de generalització o expansió social d’aquest enfocament de gestió, cal que la societat disposi de persones que reconeguin i premiïn les empreses que han assumit uns compromisos socials. En conseqüència, sigui com a conductors interns o sigui com a inductors externs, la responsabilitat social necessita persones compromeses.
De fet, ja ho deien els clàssics i tots els que parteixen de models ètics: la responsabilitat, com l’ètica, rau en les persones, no en les organitzacions. La idea que les persones jurídiques no tenen ètica sembla assenyada, però quan parlem d’RSE entrem en un nou paradigma que potser no és fàcil de comprendre: les organitzacions tenen uns valors, tenen un comportament, tenen unes actituds i tenen, per tant, unes responsabilitats. Per això també parlem d’empresa ciutadana, una manera de dir que una organització té carta de ciutadania, és un actor dins la societat a la manera que ho seria una persona física. Actua i ho fa amb unes actituds determinades, més enllà dels valors que en el seu cas poguessin tenir les persones que la conformen. 
Fa uns lustres es va generalitzar un model de planificació estratègica que assumia que les organitzacions havien de definir no solament uns objectius sinó que havien de dibuixar una missió, una visió i uns valors corporatius. Era el primer pas en el naixement d’un nou paradigma organitzacional en el qual una organització ja no és la mitjana dels valors de les persones que la conformen sinó que té uns valors respecte els quals els seus integrants s’han d’alinear. Així, l’empresa que gestiona l’RSE incorpora uns compromisos respecte la societat, sensibles amb les inquietuds dels grups d’interès. I ha de procurar que els seus grups d’interès interns -com les persones!- s’hi avinguin. I aquest procés és l’invers de pressuposar que les persones tenen una ètica que procuren traslladar a l’organització. Alhora, l’empresa que vol posar en valor la seva RSE necessita que els grups d’interès externs –com la clientela!- reconeguin el seu esforç. I per això, de vegades cal convèncer de les bondats del compromís davant un ciutadà que pot preferir el preu a expenses de les conseqüències socials d’una cadena de proveïment infausta.
Fer que l’RSE funcioni és una condició bàsica per a assegurar avui dia, en una societat i uns mercats complexos, el món pugui avançar vers la sostenibilitat en totes les seves variants, ambiental, econòmica, social, laboral... No s’assolirà cap sostenibilitat per art de màgia ni per compromisos vagues no gestionats ni per estàndards sectorials que sols atenguin millores parcials. Ni per més que es verdegi sense transparència en la gestió. Però l’RSE sols obtindrà l’energia per funcionar si les persones hi són. Altrament no rendirà, no estarà integrada dins l’organització ni dins del mercat.

Té sentit parlar d'RSI? 
Vaig començar a parlar de Responsabilitat Social dels Individus (RSI) des dels inicis de la meva dedicació a l’RSE, al 2004. De fet, vaig cercar suport per a un projecte d’RSI, cosa que em va resultar impossible perquè –segons un alt directiu d’una companyia- era un plantejament massa agosarat o avançat per al moment. Quan encara no se sabia molt bé què era l’RSE, com podíem parlar d’RSI? Tenia part de raó, tot i que també cal dir que per no haver-hi reflexionat prou algunes empreses han desenvolupat uns models d’RSE al marge de les persones, purament tècnics.
Però em sembla que ara sí que ja és el moment d’abordar la qüestió. I no des del model clàssic d’ètica. Quan parlem d’RSI no ens referim a purament a l’ètica (per què ens hauríem d’inventar un nou concepte per a designar el mateix?). Ni tampoc ens referim a altres bones pràctiques com pugui ser el civisme o el bon veïnatge. Parlar d’RSI sols té sentit com a correlat necessari de l’RSE. I per tant, l’enfocament de l’RSI fa referència al rol que els individus han d’assumir com a vector necessari perquè l’RSE es desenvolupi.
Hem d’abordar la responsabilitat social del individus, en el sentit que els ciutadans, ja sigui com a consumidors, assalariats, inversors... som un grup d’interès a qui l’acció de les empreses i organitzacions ens afecta i que alhora podem afectar l’interès d’aquestes. És per això, que l’RSI no posa el focus en l’ètica en un sentit ampli sinó en com interactuem amb les empreses i organitzacions amb què ens relacionem. En aquest sentit, preferim no referir-nos a les persones sinó als individus precisament perquè no ens ho fem únicament com a part de l’organització o des de la proximitat o vinculació afectiva, sinó que ens hi referim com a singularitats que assumeixen rols diversos (clients, usuaris, assalariats, dirigents, inversors, associats, voluntaris...) i en relació amb organitzacions diverses.
No seria RSI la urbanitat, el bon veïnatge o l’educació del meu fill... Sí que seria RSI la tria de proveïdors, de productes, el procés de diàleg amb una empresa per ajudar-la a millorar la seva RSE, o el procés d’alineació respecte el codi ètic corporatiu, entenent-lo com un procés dialògic. Desenvolupar l’RSI requereix sensibilitat, identificar els impactes dels nostres actes, coneixement de les pautes de conducta correctes... Si realment som conseqüents, no tindria sentit que el nostre comportament dins el marc d’una organització o d’una altra, o en la nostra vida privada, o en una entitat no lucrativa, fos absolutament divers.
Així, de la mateixa manera que no hem de confondre RSE, sostenibilitat o filantropia, tampoc hauríem de confondre RSI, ètica o civisme. Però ens cal encara argumentar si és necessari afegir una nova sigla al panorama de l’RSE. I considerem que sí per tal de referir-nos globalment a tot allò -i només allò- que queda englobat dins l’esfera de la relació de l’individu amb les organitzacions pel que fa a la gestió de la responsabilitat d’aquestes. No em serveix parlar aïlladament de compra responsable sense gestionar-ho conjuntament amb la manera com em relaciono amb les organitzacions de les quals formo part. L’empresa el pot tractar de manera diferent, com a treballador, client o inversor, però l’individu disposa de tot una pila de ressorts que ha de conèixer i activar per a ser un agent de canvi, un vector de desenvolupament de l’RSE. 

Publicat a Jornal.cat
Publicado en DiarioResponsable y en Expok

Alguns articles d'interès:
Responsabilidad Social Individual (Perla Puterman)
Responsabilidad Social Individual (RSI). Un breve apunte (Manel Palencia-Lefler)
Empresa ... i persones (ÀngelCastiñeira i Josep M. Lozano)
La responsabilitat social dels individus, ciutadans més que consumidors (Jordi Pujol)

Alguns articles i reflexions meves on he parlat d'RSI:
Els valors socials: cadascú és com una emissora de ràdio!  /  Los valores sociales: ¡cada uno de nosotros es como una emisora ​​de radio!
Requerir que es respectin a si mateixos / Requerir que se respeten a si mismos
Regals als mestres / Regalos a los maestros
Corrupció: el teu NO compta!