24.3.04
Article de llançament de "Responsabilitat Global"
Responsabilitat Global és un think tank que ofereix serveis a
empreses i administracions públiques entorn a la responsabilitat social corporativa.
De guanyar i recaptar diners a generar i compartir riquesa
El model d'empresa del segle XX s'ha caracteritzat per la lògica de la rendibilitat i l'oportunitat. El mateix nom de societat anònima respon a una manera d'entendre l'activitat econòmica. És a dir, guanyar diners, com més millor i en el menor temps possible per als accionistes, per a la seva inversió. I si no és rendible, no interessa. Productivitat, eficiència, seguretat i redistribució han estat conceptes dominats per un principi de rendibilitat que li dóna sentit al model societari. Però a poc a poc els models empresarials del segle passat són qüestionats des de diferents punts de vista, des de diferents actors socials i econòmics i, sobretot, des del mateix cor de les empreses. Passada i superada ja l'etapa històrica de qüestionar el sistema per un altre d'alternatiu basat en la planificació enfront de la llibertat i després del miratge del pensament únic de la dècada dels noranta, nous reptes es plantegen a les empreses en el segle XXI. Reptes que coincideixen amb la política.
La governabilitat, la sostenibilitat i la globalització estan ocupant a poc a poc el pensament i l'acció dels sectors més lúcids o més potents. La percepció, quan no la seguretat, que la ingovernabilitat del món, la manca d'horitzó sostenible o la globalització asimètrica són reptes que es converteixen en amenaces per a l'activitat empresarial, s'ha instal·lat amb força en els centres de reflexió empresarial, però també en bona part dels consells d'administració transnacionals i en la majoria dels directius dels organismes financers internacionals. Els notables casos de delictes econòmics, els més que evidents riscos i símptomes de col·lapse ecològic, la manca de comportament ètic d'alguns directius i les implicacions de determinades activitats industrials en el manteniment de situacions d'extrema pobresa o de flagrant vulneració dels drets humans en els països pobres han afegit, a la raó i a l'interès, una molt bona dosi de consciència ètica global. La justícia internacional, l'eficaç control de la societat civil organitzada, i l'increment de la consciència del consumidor-ciutadà respecte als valors socials i ambientals han contribuït a un estat d'opinió exigent que es pregunta: És progrés que els caníbals mengin amb coberts?, com bé apunta John Elkington en el seu llibre "El triple compte de resultats en els negocis del segle XXI".
Amb constància i amb rigor nous marcs teòrics s'han obert. Fins i tot en els centres més estratègics del món empresarial es parla ja de la manca de capacitat reguladora i de governabilitat dels instruments polítics nacionals i internacionals de què disposem en l'actualitat enfront de la complexitat dels problemes. I hom urgeix sense embuts a la necessària revisió, modificació i adequació dels instruments que van néixer després de la Segona Guerra Mundial, per altres de nous i per fer més eficaços els actuals. Fins i tot es proposa que davant la lentitud dels processos i dels canvis en l'esfera política i institucional, la pròpia empresa ha d'esdevenir un actor de canvi i de governabilitat. I ha pres posicions la tesi que només guanyar diners és pa per a avui i fam per a demà. I que generar riquesa, de béns materials i immaterials, i compartir-la en la societat global del coneixement i amb el planeta ferit, és l'única garantia de sostenibilitat econòmica. I, a poc a poc, noves paraules poblen l'univers empresarial: de la rendibilitat com a principi absolut s'avança cap a la sostenibilitat econòmica i ambiental, i de l'oportunitat com mètode es reflexiona i s'evoluciona cap a la responsabilitat.
La majoria dels beneficis per als accionistes estan avui diferits en el temps. I si aquest temps futurible és incert, ple de riscs o inviable per a l'activitat empresarial, el valor de la majoria de les companyies cauria en picat. Per això la responsabilitat i l'acció empresarial sostenible es nodreixen mútuament d'una nova aliança que està generant una nova cultura empresarial, més compromesa amb la societat, molt més enllà del que ha significat l'acció social o el màrqueting amb causa. No, no estem parlant de modals sinó de maneres. Hem dit que els coberts no converteixen en humà el caníbal. Parlem d'un nou horitzó per a l'empresa: el del seu compromís de governabilitat amb el canvi inajornable i de la seva responsabilitat social. Una nova empresa per al segle XXI.
Les dades són tossudes i clares. Com Saturn devorant els seus fills, ens estem menjant el planeta i els seus fills amb l'actual model. I acabarem devorant-nos a nosaltres mateixos. I és urgent que la capacitat de lideratge del món empresarial, la seva visió de l'horitzó, la seva naturalesa innovadora i la seva voluntat de pervivència s'uneixin en un nou paradigma empresarial per al nou mil·lenni. Volem societats responsables enfront de les actuals societats anònimes. Ja no és possible l'anonimat que amaga la impunitat o garanteixi el privilegi. Res ja no ens és aliè. Ni res no pot no afectar-nos. Les fronteres de la riquesa ja no ens protegiran. Els núvols i els oceans no en saben dels nostres arbitraris tiralínies.
Cal passar de les consciències a les agendes. De les sensibilitats a les propostes. El conjunt de raons i d'arguments que nodreixen avui el que anomenem Responsabilitat Social Corporativa (RSC) són una oportunitat per a la revisió i la transformació de les empreses en organitzacions amb futur, no només amb present. L'agenda d'aquesta oportunitat passa per dues grans línies d'actuació. La primera resideix en l'entorn de les administracions públiques i de les institucions i actors polítics. I la segona ha d'allotjar-se en el cor i -sobretot- en el cervell de les organitzacions empresarials per a convertir-se en la nova ànima del seu funcionament.
El desconeixement de l'RSC en les empreses és només superat, encara que àmpliament, per les administracions públiques i els actors polítics. Un món de prejudicis, tòpics, complexos i arrogàncies els obnubila. Tants anys regulant, recaptant i assumint -en solitari- la responsabilitat de la cosa pública els ha gairebé inhabilitat per a adonar-se dels reptes i de les noves oportunitats. La petulància de la gestió o el clixé ideològic ha dut en molts casos a l'absurda lògica per la qual l'administració prefereix la recaptació a la corresponsabilitat administració-empresa.
Però una empresa responsable pot generar riquesa. I la riquesa no es recapta; es garanteix, s'estimula i es governa. I aquí comencen els problemes per a la política formal. Noves rendibilitats socials han de ser animades per les administracions de tots els nivells. I això requereix nous rols públics per al sector privat. A més, és evident que necessitem més política, més governabilitat per a l'horitzó compartit. Però els diners són on són. I avui, de les cent primeres economies del món, cinquanta-una són economies d'empresa. En la dimensió global o en la local, els recursos disponibles per a garantir un entorn sostenible, no són només a l'Administració. Ni sols aquesta en té la responsabilitat. Són en el mercat. I més enllà de l'autolimitació i la deontologia d'aquest o de la regulació pública, ens cal una agenda de compromisos avaluables i concertats en els nivells local i global finançats amb una nova lògica empresarial. Nova lògica del benefici i de l'activitat.
Finalment, l'RSC ha de consolidar el seu atractiu per a sectors lúcids i creatius del món empresarial per a convertir-se en una nova cultura àmpliament compartida. Les iniciatives que se succeeixen en aquesta direcció apunten a un perillós tall cultural entre aquelles grans corporacions i el conjunt de la majoria de les empreses mitjanes i petites que desconeixen com incorporar, en el concret i en territori, nous paradigmes organitzatius que neixen de l'RSC. Necessitem una agenda del canvi conceptual i cultural en el món de la política i de les administracions públiques, així com en les empreses. Si adaptar plans estratègics, innovacions organitzatives o tecnològiques costen llargs processos d'aprenentatge i metabolització interna, més ha de costar un canvi de model i de concepte per a revisar les responsabilitats i els compromisos socials més enllà del punt de partida privat o públic. A aquesta tasca, a la creació de ponts de reflexió i d'acció entre el món públic i el món privat per a governar junts allò polític i allò col·lectiu des de la Responsabilitat Social Corporativa s'han de dirigir els esforços actius de les polítiques públiques. La nostra obstinació professional i el nostre treball com think tank serà el de contribuir amb humilitat a un canvi històric de model i d'horitzó que ha de ser compartit perquè tingui èxit i que no pot deixar-nos anònims davant tanta responsabilitat.
(Publicat a Expansión 24.03.04: De ganar y recaudar dinero a generar y compartir riqueza)
Antoni Gutiérrez-Rubí
Promotor de www.responsabilidadglobal.com
empreses i administracions públiques entorn a la responsabilitat social corporativa.
De guanyar i recaptar diners a generar i compartir riquesa
El model d'empresa del segle XX s'ha caracteritzat per la lògica de la rendibilitat i l'oportunitat. El mateix nom de societat anònima respon a una manera d'entendre l'activitat econòmica. És a dir, guanyar diners, com més millor i en el menor temps possible per als accionistes, per a la seva inversió. I si no és rendible, no interessa. Productivitat, eficiència, seguretat i redistribució han estat conceptes dominats per un principi de rendibilitat que li dóna sentit al model societari. Però a poc a poc els models empresarials del segle passat són qüestionats des de diferents punts de vista, des de diferents actors socials i econòmics i, sobretot, des del mateix cor de les empreses. Passada i superada ja l'etapa històrica de qüestionar el sistema per un altre d'alternatiu basat en la planificació enfront de la llibertat i després del miratge del pensament únic de la dècada dels noranta, nous reptes es plantegen a les empreses en el segle XXI. Reptes que coincideixen amb la política.
La governabilitat, la sostenibilitat i la globalització estan ocupant a poc a poc el pensament i l'acció dels sectors més lúcids o més potents. La percepció, quan no la seguretat, que la ingovernabilitat del món, la manca d'horitzó sostenible o la globalització asimètrica són reptes que es converteixen en amenaces per a l'activitat empresarial, s'ha instal·lat amb força en els centres de reflexió empresarial, però també en bona part dels consells d'administració transnacionals i en la majoria dels directius dels organismes financers internacionals. Els notables casos de delictes econòmics, els més que evidents riscos i símptomes de col·lapse ecològic, la manca de comportament ètic d'alguns directius i les implicacions de determinades activitats industrials en el manteniment de situacions d'extrema pobresa o de flagrant vulneració dels drets humans en els països pobres han afegit, a la raó i a l'interès, una molt bona dosi de consciència ètica global. La justícia internacional, l'eficaç control de la societat civil organitzada, i l'increment de la consciència del consumidor-ciutadà respecte als valors socials i ambientals han contribuït a un estat d'opinió exigent que es pregunta: És progrés que els caníbals mengin amb coberts?, com bé apunta John Elkington en el seu llibre "El triple compte de resultats en els negocis del segle XXI".
Amb constància i amb rigor nous marcs teòrics s'han obert. Fins i tot en els centres més estratègics del món empresarial es parla ja de la manca de capacitat reguladora i de governabilitat dels instruments polítics nacionals i internacionals de què disposem en l'actualitat enfront de la complexitat dels problemes. I hom urgeix sense embuts a la necessària revisió, modificació i adequació dels instruments que van néixer després de la Segona Guerra Mundial, per altres de nous i per fer més eficaços els actuals. Fins i tot es proposa que davant la lentitud dels processos i dels canvis en l'esfera política i institucional, la pròpia empresa ha d'esdevenir un actor de canvi i de governabilitat. I ha pres posicions la tesi que només guanyar diners és pa per a avui i fam per a demà. I que generar riquesa, de béns materials i immaterials, i compartir-la en la societat global del coneixement i amb el planeta ferit, és l'única garantia de sostenibilitat econòmica. I, a poc a poc, noves paraules poblen l'univers empresarial: de la rendibilitat com a principi absolut s'avança cap a la sostenibilitat econòmica i ambiental, i de l'oportunitat com mètode es reflexiona i s'evoluciona cap a la responsabilitat.
La majoria dels beneficis per als accionistes estan avui diferits en el temps. I si aquest temps futurible és incert, ple de riscs o inviable per a l'activitat empresarial, el valor de la majoria de les companyies cauria en picat. Per això la responsabilitat i l'acció empresarial sostenible es nodreixen mútuament d'una nova aliança que està generant una nova cultura empresarial, més compromesa amb la societat, molt més enllà del que ha significat l'acció social o el màrqueting amb causa. No, no estem parlant de modals sinó de maneres. Hem dit que els coberts no converteixen en humà el caníbal. Parlem d'un nou horitzó per a l'empresa: el del seu compromís de governabilitat amb el canvi inajornable i de la seva responsabilitat social. Una nova empresa per al segle XXI.
Les dades són tossudes i clares. Com Saturn devorant els seus fills, ens estem menjant el planeta i els seus fills amb l'actual model. I acabarem devorant-nos a nosaltres mateixos. I és urgent que la capacitat de lideratge del món empresarial, la seva visió de l'horitzó, la seva naturalesa innovadora i la seva voluntat de pervivència s'uneixin en un nou paradigma empresarial per al nou mil·lenni. Volem societats responsables enfront de les actuals societats anònimes. Ja no és possible l'anonimat que amaga la impunitat o garanteixi el privilegi. Res ja no ens és aliè. Ni res no pot no afectar-nos. Les fronteres de la riquesa ja no ens protegiran. Els núvols i els oceans no en saben dels nostres arbitraris tiralínies.
Cal passar de les consciències a les agendes. De les sensibilitats a les propostes. El conjunt de raons i d'arguments que nodreixen avui el que anomenem Responsabilitat Social Corporativa (RSC) són una oportunitat per a la revisió i la transformació de les empreses en organitzacions amb futur, no només amb present. L'agenda d'aquesta oportunitat passa per dues grans línies d'actuació. La primera resideix en l'entorn de les administracions públiques i de les institucions i actors polítics. I la segona ha d'allotjar-se en el cor i -sobretot- en el cervell de les organitzacions empresarials per a convertir-se en la nova ànima del seu funcionament.
El desconeixement de l'RSC en les empreses és només superat, encara que àmpliament, per les administracions públiques i els actors polítics. Un món de prejudicis, tòpics, complexos i arrogàncies els obnubila. Tants anys regulant, recaptant i assumint -en solitari- la responsabilitat de la cosa pública els ha gairebé inhabilitat per a adonar-se dels reptes i de les noves oportunitats. La petulància de la gestió o el clixé ideològic ha dut en molts casos a l'absurda lògica per la qual l'administració prefereix la recaptació a la corresponsabilitat administració-empresa.
Però una empresa responsable pot generar riquesa. I la riquesa no es recapta; es garanteix, s'estimula i es governa. I aquí comencen els problemes per a la política formal. Noves rendibilitats socials han de ser animades per les administracions de tots els nivells. I això requereix nous rols públics per al sector privat. A més, és evident que necessitem més política, més governabilitat per a l'horitzó compartit. Però els diners són on són. I avui, de les cent primeres economies del món, cinquanta-una són economies d'empresa. En la dimensió global o en la local, els recursos disponibles per a garantir un entorn sostenible, no són només a l'Administració. Ni sols aquesta en té la responsabilitat. Són en el mercat. I més enllà de l'autolimitació i la deontologia d'aquest o de la regulació pública, ens cal una agenda de compromisos avaluables i concertats en els nivells local i global finançats amb una nova lògica empresarial. Nova lògica del benefici i de l'activitat.
Finalment, l'RSC ha de consolidar el seu atractiu per a sectors lúcids i creatius del món empresarial per a convertir-se en una nova cultura àmpliament compartida. Les iniciatives que se succeeixen en aquesta direcció apunten a un perillós tall cultural entre aquelles grans corporacions i el conjunt de la majoria de les empreses mitjanes i petites que desconeixen com incorporar, en el concret i en territori, nous paradigmes organitzatius que neixen de l'RSC. Necessitem una agenda del canvi conceptual i cultural en el món de la política i de les administracions públiques, així com en les empreses. Si adaptar plans estratègics, innovacions organitzatives o tecnològiques costen llargs processos d'aprenentatge i metabolització interna, més ha de costar un canvi de model i de concepte per a revisar les responsabilitats i els compromisos socials més enllà del punt de partida privat o públic. A aquesta tasca, a la creació de ponts de reflexió i d'acció entre el món públic i el món privat per a governar junts allò polític i allò col·lectiu des de la Responsabilitat Social Corporativa s'han de dirigir els esforços actius de les polítiques públiques. La nostra obstinació professional i el nostre treball com think tank serà el de contribuir amb humilitat a un canvi històric de model i d'horitzó que ha de ser compartit perquè tingui èxit i que no pot deixar-nos anònims davant tanta responsabilitat.
(Publicat a Expansión 24.03.04: De ganar y recaudar dinero a generar y compartir riqueza)
Antoni Gutiérrez-Rubí
Promotor de www.responsabilidadglobal.com
Artículo de lanzamiento de "Responsabilitat Global"
Responsabilitat Global es un think tank que ofrece servicios a empresas y administraciones públicas en torno a la responsabilidad social corporativa.
De ganar y recaudar dinero a generar y compartir riqueza
El modelo de empresa del siglo XX se ha caracterizado por la lógica de la rentabilidad y la oportunidad. El mismo nombre de sociedad anónima responde a una manera de entender la actividad económica. Es decir, ganar dinero, cuanto más mejor y en el menor tiempo posible para los accionistas, para su inversión. Y si no es rentable, no interesa. Productividad, eficiencia, seguridad y redistribución han sido conceptos dominados por un principio de rentabilidad que le da sentido al modelo societario. Pero poco a poco los modelos empresariales del siglo pasado son cuestionados desde diferentes puntos de vista, desde diferentes actores sociales y económicos y, sobre todo, desde el mismo corazón de las empresas. Pasada y superada ya la etapa histórica de cuestionar el sistema por otro alternativo basado en la planificación frente a la libertad y tras el espejismo del pensamiento único de la década de los noventa, nuevos retos se plantean a las empresas en el siglo XXI. Retos que coinciden con la política.
La gobernabilidad, la sostenibilidad y la globalización están ocupando poco a poco el pensamiento y la acción de los sectores más lúcidos o más potentes. La percepción, cuando no la seguridad, de que la ingobernabilidad del mundo, la falta de horizonte sostenible o la globalización asimétrica son retos que se convierten en amenazas para la actividad empresarial, se ha instalado con fuerza en los centros de reflexión empresarial, pero también en buena parte de los consejos de administración transnacionales y en la mayoría de los directivos de los organismos financieros internacionales. Los notables casos de delitos económicos, los más que evidentes riesgos y síntomas de colapso ecológico, la falta de comportamiento ético de algunos directivos y las implicaciones de determinadas actividades industriales en el mantenimiento de situaciones de extrema pobreza o de flagrante vulneración de los derechos humanos en los países pobres han añadido, a la razón y al interés, una muy buena dosis de conciencia ética global. La justicia internacional, el eficaz control de la sociedad civil organizada, y el incremento de la conciencia del consumidor-ciudadano respecto a los valores sociales y medioambientales han contribuido a un estado de opinión exigente que se pregunta: ¿Es progreso que los caníbales coman con cubiertos?, como bien apunta John Elkington en su libro ‘La triple cuenta de resultados en los negocios del s. XXI’.
Con constancia y con rigor nuevos marcos teóricos se han abierto. Incluso en los centros más estratégicos del mundo empresarial se habla ya de la falta de capacidad reguladora y de gobernabilidad de los instrumentos políticos nacionales e internacionales con los que contamos en la actualidad frente a la complejidad de los problemas. Y se urge sin tapujos a la necesaria revisión, modificación y adecuación de los instrumentos que nacieron tras la Segunda Guerra Mundial, por otros nuevos y por hacer más eficaces los actuales. Incluso se propone que ante la lentitud de los procesos y de los cambios en la esfera política e institucional, es la propia empresa la que debe ser un actor de cambio y de gobernabilidad. Y se ha alojado la tesis de que sólo ganar dinero, es pan para hoy y hambre para mañana. Y que generar riqueza, de bienes materiales e inmateriales, y compartirla en la sociedad global del conocimiento y con el planeta herido, es la única garantía de sostenibilidad económica. Y, poco a poco, nuevas palabras pueblan el universo empresarial: de la rentabilidad como principio absoluto se avanza hacia la sostenibilidad económica y medioambiental, y de la oportunidad como método se reflexiona y se evoluciona hacia la responsabilidad.
La mayoría de los beneficios para los accionistas están hoy diferidos en el tiempo. Y si ése tiempo futurible es incierto, lleno de riesgos o inviable para la actividad empresarial, el valor de la mayoría de las compa?ías caería en picado. Por ello la responsabilidad y la acción empresarial sostenible se nutren mutuamente de una nueva alianza que está generando una nueva cultura empresarial, más comprometida con la sociedad, mucho más allá de lo que ha significado la acción social o el marketing con causa. No, no estamos hablando de modales, sino de modos. Hablamos de que los cubiertos no convierten en humano al caníbal. Hablamos de un nuevo horizonte para la empresa: el de su compromiso de gobernabilidad con el cambio inaplazable y de su responsabilidad social. Una nueva empresa para el siglo XXI.
Los datos son tozudos y claros. Como Saturno devorando a sus hijos, nos estamos comiendo el planeta y a sus hijos con el actual modelo. Y acabaremos devorándonos a nosotros mismos. Y es urgente que la capacidad de liderazgo del mundo empresarial, su visión del horizonte, su naturaleza innovadora y su voluntad de pervivencia se unan en un nuevo paradigma empresarial para el nuevo milenio. Queremos sociedades responsables frente a las actuales sociedades anónimas. Ya no es posible el anonimato que esconde la impunidad o garantice el privilegio. Nada ya nos es ajeno. Ni nada puede no afectarnos. Las fronteras de la riqueza ya no nos protegerán. Las nubes y los océanos no conocen de nuestros arbitrarios tiralíneas.
Hay que pasar de las conciencias a las agendas. De las sensibilidades a las propuestas. El conjunto de razones y de argumentos que nutren hoy lo que llamamos Responsabilidad Social Corporativa (RSC) son una oportunidad para la revisión y la transformación de las empresas en organizaciones con futuro, no sólo con presente. La agenda de dicha oportunidad pasa por dos grandes líneas de actuación. La primera reside en el entorno de las administraciones públicas y de las instituciones y actores políticos. Y la segunda debe de alojarse en el corazón y ?sobre todo- en el cerebro de las organizaciones empresariales para convertirse en la nueva alma de su funcionamiento.
El desconocimiento de la RSC en las empresas es sólo superado, aunque ampliamente, por las administraciones públicas y los actores políticos. Un mundo de prejuicios, tópicos, complejos y arrogancias les obnubila. Tantos años regulando, recaudando y asumiendo -en solitario- la responsabilidad de lo público les ha casi inhabilitado para darse cuenta de los retos y de las nuevas oportunidades. La petulancia de la gestión o el cliché ideológico ha llevado en muchos casos a la absurda lógica por la cual la administración prefiere la recaudación a la corresponsabilidad administración-empresa.
Pero una empresa responsable puede generar riqueza. Y la riqueza no se recauda; se garantiza, se estimula y se gobierna. Y aquí empiezan los problemas para la política formal. Nuevas rentabilidades sociales deben de ser animadas por las administraciones de todos los niveles. Y ello requiere nuevos roles públicos para lo privado. Además, es evidente que necesitamos más política, más gobernabilidad para el horizonte compartido. Pero el dinero está donde está. Y hoy, de las cien primeras economías del mundo, cincuenta y una son economías de empresa. En lo global o en lo local, los recursos disponibles para garantizar un entorno sostenible, no están sólo en la administración. Ni sólo de ella es la responsabilidad. Están en el mercado. Y más allá de la auto limitación y la deontología del mismo o de la regulación pública, necesitamos una agenda de compromisos evaluables y concertados en los niveles local y global financiados con una nueva lógica empresarial. Nueva lógica del beneficio y de la actividad.
Finalmente, la RSC debe de consolidar su atractivo para sectores lúcidos y creativos del mundo empresarial para convertirse en una nueva cultura ampliamente compartida. Las iniciativas que se suceden en dicha dirección apuntan a un peligroso corte cultural entre aquellas grandes corporaciones y el conjunto de la mayoría de las empresas medianas y pequeñas que desconocen como incorporar, en lo concreto y en territorio, nuevos paradigmas organizativos que nacen de la RSC. Necesitamos una agenda del cambio conceptual y cultural en el mundo de la política y de las administraciones públicas, así como en las empresas. Si adaptar planes estratégicos, innovaciones organizativas o tecnológicas cuestan largos procesos de aprendizaje y metabolización interna, cuanto más no costará un cambio de modelo y de concepto para revisar las responsabilidades y los compromisos sociales más allá del punto de partida privado o público. A dicha tarea, a la creación de puentes de reflexión y de acción entre lo público y lo privado para gobernar juntos lo político y lo colectivo desde la Responsabilidad Social Corporativa deben de dirigirse los esfuerzos activos de las políticas públicas. Nuestro empeño profesional y nuestro trabajo como think tank será el de contribuir con humildad a un cambio histórico de modelo y de horizonte que debe de ser compartido para que tenga éxito y que no puede dejarnos anónimos ante tanta responsabilidad.
Antoni Gutiérrez-Rubí, asesor de comunicación.
(Publicado en Expansión 24.03.04: De ganar y recaudar dinero a generar y compartir riqueza)
De ganar y recaudar dinero a generar y compartir riqueza
El modelo de empresa del siglo XX se ha caracterizado por la lógica de la rentabilidad y la oportunidad. El mismo nombre de sociedad anónima responde a una manera de entender la actividad económica. Es decir, ganar dinero, cuanto más mejor y en el menor tiempo posible para los accionistas, para su inversión. Y si no es rentable, no interesa. Productividad, eficiencia, seguridad y redistribución han sido conceptos dominados por un principio de rentabilidad que le da sentido al modelo societario. Pero poco a poco los modelos empresariales del siglo pasado son cuestionados desde diferentes puntos de vista, desde diferentes actores sociales y económicos y, sobre todo, desde el mismo corazón de las empresas. Pasada y superada ya la etapa histórica de cuestionar el sistema por otro alternativo basado en la planificación frente a la libertad y tras el espejismo del pensamiento único de la década de los noventa, nuevos retos se plantean a las empresas en el siglo XXI. Retos que coinciden con la política.
La gobernabilidad, la sostenibilidad y la globalización están ocupando poco a poco el pensamiento y la acción de los sectores más lúcidos o más potentes. La percepción, cuando no la seguridad, de que la ingobernabilidad del mundo, la falta de horizonte sostenible o la globalización asimétrica son retos que se convierten en amenazas para la actividad empresarial, se ha instalado con fuerza en los centros de reflexión empresarial, pero también en buena parte de los consejos de administración transnacionales y en la mayoría de los directivos de los organismos financieros internacionales. Los notables casos de delitos económicos, los más que evidentes riesgos y síntomas de colapso ecológico, la falta de comportamiento ético de algunos directivos y las implicaciones de determinadas actividades industriales en el mantenimiento de situaciones de extrema pobreza o de flagrante vulneración de los derechos humanos en los países pobres han añadido, a la razón y al interés, una muy buena dosis de conciencia ética global. La justicia internacional, el eficaz control de la sociedad civil organizada, y el incremento de la conciencia del consumidor-ciudadano respecto a los valores sociales y medioambientales han contribuido a un estado de opinión exigente que se pregunta: ¿Es progreso que los caníbales coman con cubiertos?, como bien apunta John Elkington en su libro ‘La triple cuenta de resultados en los negocios del s. XXI’.
Con constancia y con rigor nuevos marcos teóricos se han abierto. Incluso en los centros más estratégicos del mundo empresarial se habla ya de la falta de capacidad reguladora y de gobernabilidad de los instrumentos políticos nacionales e internacionales con los que contamos en la actualidad frente a la complejidad de los problemas. Y se urge sin tapujos a la necesaria revisión, modificación y adecuación de los instrumentos que nacieron tras la Segunda Guerra Mundial, por otros nuevos y por hacer más eficaces los actuales. Incluso se propone que ante la lentitud de los procesos y de los cambios en la esfera política e institucional, es la propia empresa la que debe ser un actor de cambio y de gobernabilidad. Y se ha alojado la tesis de que sólo ganar dinero, es pan para hoy y hambre para mañana. Y que generar riqueza, de bienes materiales e inmateriales, y compartirla en la sociedad global del conocimiento y con el planeta herido, es la única garantía de sostenibilidad económica. Y, poco a poco, nuevas palabras pueblan el universo empresarial: de la rentabilidad como principio absoluto se avanza hacia la sostenibilidad económica y medioambiental, y de la oportunidad como método se reflexiona y se evoluciona hacia la responsabilidad.
La mayoría de los beneficios para los accionistas están hoy diferidos en el tiempo. Y si ése tiempo futurible es incierto, lleno de riesgos o inviable para la actividad empresarial, el valor de la mayoría de las compa?ías caería en picado. Por ello la responsabilidad y la acción empresarial sostenible se nutren mutuamente de una nueva alianza que está generando una nueva cultura empresarial, más comprometida con la sociedad, mucho más allá de lo que ha significado la acción social o el marketing con causa. No, no estamos hablando de modales, sino de modos. Hablamos de que los cubiertos no convierten en humano al caníbal. Hablamos de un nuevo horizonte para la empresa: el de su compromiso de gobernabilidad con el cambio inaplazable y de su responsabilidad social. Una nueva empresa para el siglo XXI.
Los datos son tozudos y claros. Como Saturno devorando a sus hijos, nos estamos comiendo el planeta y a sus hijos con el actual modelo. Y acabaremos devorándonos a nosotros mismos. Y es urgente que la capacidad de liderazgo del mundo empresarial, su visión del horizonte, su naturaleza innovadora y su voluntad de pervivencia se unan en un nuevo paradigma empresarial para el nuevo milenio. Queremos sociedades responsables frente a las actuales sociedades anónimas. Ya no es posible el anonimato que esconde la impunidad o garantice el privilegio. Nada ya nos es ajeno. Ni nada puede no afectarnos. Las fronteras de la riqueza ya no nos protegerán. Las nubes y los océanos no conocen de nuestros arbitrarios tiralíneas.
Hay que pasar de las conciencias a las agendas. De las sensibilidades a las propuestas. El conjunto de razones y de argumentos que nutren hoy lo que llamamos Responsabilidad Social Corporativa (RSC) son una oportunidad para la revisión y la transformación de las empresas en organizaciones con futuro, no sólo con presente. La agenda de dicha oportunidad pasa por dos grandes líneas de actuación. La primera reside en el entorno de las administraciones públicas y de las instituciones y actores políticos. Y la segunda debe de alojarse en el corazón y ?sobre todo- en el cerebro de las organizaciones empresariales para convertirse en la nueva alma de su funcionamiento.
El desconocimiento de la RSC en las empresas es sólo superado, aunque ampliamente, por las administraciones públicas y los actores políticos. Un mundo de prejuicios, tópicos, complejos y arrogancias les obnubila. Tantos años regulando, recaudando y asumiendo -en solitario- la responsabilidad de lo público les ha casi inhabilitado para darse cuenta de los retos y de las nuevas oportunidades. La petulancia de la gestión o el cliché ideológico ha llevado en muchos casos a la absurda lógica por la cual la administración prefiere la recaudación a la corresponsabilidad administración-empresa.
Pero una empresa responsable puede generar riqueza. Y la riqueza no se recauda; se garantiza, se estimula y se gobierna. Y aquí empiezan los problemas para la política formal. Nuevas rentabilidades sociales deben de ser animadas por las administraciones de todos los niveles. Y ello requiere nuevos roles públicos para lo privado. Además, es evidente que necesitamos más política, más gobernabilidad para el horizonte compartido. Pero el dinero está donde está. Y hoy, de las cien primeras economías del mundo, cincuenta y una son economías de empresa. En lo global o en lo local, los recursos disponibles para garantizar un entorno sostenible, no están sólo en la administración. Ni sólo de ella es la responsabilidad. Están en el mercado. Y más allá de la auto limitación y la deontología del mismo o de la regulación pública, necesitamos una agenda de compromisos evaluables y concertados en los niveles local y global financiados con una nueva lógica empresarial. Nueva lógica del beneficio y de la actividad.
Finalmente, la RSC debe de consolidar su atractivo para sectores lúcidos y creativos del mundo empresarial para convertirse en una nueva cultura ampliamente compartida. Las iniciativas que se suceden en dicha dirección apuntan a un peligroso corte cultural entre aquellas grandes corporaciones y el conjunto de la mayoría de las empresas medianas y pequeñas que desconocen como incorporar, en lo concreto y en territorio, nuevos paradigmas organizativos que nacen de la RSC. Necesitamos una agenda del cambio conceptual y cultural en el mundo de la política y de las administraciones públicas, así como en las empresas. Si adaptar planes estratégicos, innovaciones organizativas o tecnológicas cuestan largos procesos de aprendizaje y metabolización interna, cuanto más no costará un cambio de modelo y de concepto para revisar las responsabilidades y los compromisos sociales más allá del punto de partida privado o público. A dicha tarea, a la creación de puentes de reflexión y de acción entre lo público y lo privado para gobernar juntos lo político y lo colectivo desde la Responsabilidad Social Corporativa deben de dirigirse los esfuerzos activos de las políticas públicas. Nuestro empeño profesional y nuestro trabajo como think tank será el de contribuir con humildad a un cambio histórico de modelo y de horizonte que debe de ser compartido para que tenga éxito y que no puede dejarnos anónimos ante tanta responsabilidad.
Antoni Gutiérrez-Rubí, asesor de comunicación.
(Publicado en Expansión 24.03.04: De ganar y recaudar dinero a generar y compartir riqueza)
Antoni Gutiérrez-Rubí
Promotor de www.responsabilidadglobal.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)