Ampliació de places per al Seminari sobre els ODS a càrrec de Josep Maria Canyelles, organitzat pel Consell de Relacions Laborals

Aquest dijous que ve tindrà lloc el segon seminari del II Cicle formatiu de responsabilitat social del Consell de Relacions Laborals, titulat Les Pimes i els Objectius Desenvolupament Sostenible (ODS), a càrrec de Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat i promotor de Responsabilitat Global.

Els ODS es plantegen com uns objectius orientats a l’acció, concisos, fàcils de comunicar, limitats en nombre i universalment aplicables.

A partir de la setmana vinent, està prevista una ampliació de places, que ja estaven exhaurides, a la qual es podrà accedir mitjançant aquest enllaç.

Podeu veure les notes de la intervenció d'Àngel Pes al primer seminari, que va tenir lloc aquest dijous passat: Àngel Pes: La nova frontera del desenvolupament sostenible, l'agenda 2030 de Nacions Unides i la COP21.  

Durada: 2 hores.
Horari: De 9:00 a 11:00 h.
Lloc: Biblioteca de Catalunya, Sala de la Caritat, C. de l'Hospital, 56, de Barcelona.

• Més informació del conjunt del Cicle: II Cicle formatiu de responsabilitat social del Consell de Relacions Laborals

Àngel Pes: La nova frontera del desenvolupament sostenible, l'agenda 2030 de Nacions Unides i la COP21

• Àngel Pes ha intervingut en el Cicle d'RSE del Consell de Relacions Laborals
• Ja estem a la fase d'execució del que s'ha de fer, no a la de reflexió

Aquest matí ha començat el II Cicle formatiu de responsabilitat social del Consell de Relacions Laborals amb el seminari S1, sobre el Pacte Mundial, a càrrec d'Àngel Pes, president de la Xarxa espanyola del Pacte Mundial. El Global Compact és la iniciativa de responsabilitat social més gran del món i acull el compromís de més de 5.000 organitzacions (moltes d’elles pimes) en més de 135 països.

La setmana que ve tindrà lloc el segon seminari, titulat Les Pimes i els Objectius Desenvolupament Sostenible, a càrrec de Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat i promotor de Responsabilitat Global. Els ODS es plantegen com uns objectius orientats a l’acció, concisos, fàcils de comunicar, limitats en nombre i universalment aplicables.

Aportem tot seguit un resum de la intervenció d'Àngel Pes.

El 2015 ha estat un any molt important enfront de molts dels reptes globals ja que s'ha consensuat una agenda compartida a nivell internacional, i que estableix el concepte de desenvolupament sostenible.

Es fonamenta en dos pilars
· Els ODS; acord del 25 de setembre, Són 17 objectius amb 169 fites concretes
· COP21, acordat al novembre 2015

La potència ve del fet que estan subscrits per molts països.

Els acords de NU històricament, en tant que institució política, s'adreçaven als estats. En canvi, en tota aquesta qüestió de la sostenibilitat, per primer cop atorga un rol explícit al sector privat, i que ho canalitza per mitjà d'una organització, el Pacte Mundial, que estableix la col·laboració entre el sector privat i NU.

L'objectiu de canvi climàtic es remet als acords de París, de manera que els ODS ja inclouen tot el paquet.

Es basen en tres grans criteris: persones, Planeta i prosperitat. Es deixa clar que és un objectiu de tota la societat, no sols dels estats, sinó també de les empreses i de la societat civil.

La inspiració parteix del màxim directiu de NU, que ha cregut en aquest sistema d'aliances entre sector públic i privat. Aquest any s'està treballant per fer que els acords siguin ratificats pels diferents països per tal que entri en vigor.

La gran novetat que suposa és la incorporació del sector privat. El Pacte Mundial disposa del suport de 8.000 empreses i més de 4.000 altres organitzacions. Els Principis del Pacte Mundial abasten tres grans dimensions: drets humans, temes laborals, ambientals i lluita contra la corrupció.

El gran repte que planteja el desenvolupament sostenible és fer convergir els objectius de negoci i els reptes de sostenibilitat.

La Xarxa espanyola del Pacte Mundial compta amb 2.609 firmants, amb 436 socis dels quals 53% són pimes, 30 grans empreses i 17% altres organitzacions.

Un dels reptes és saber si estem avançant o no en relació als objectius fixats. NU va encarregar l'elaboració d'uns indicadors, i ja s'ha publicat el primer informe de seguiment. S'està fent servir com un quadre de comandament (dashboard) i amb un seguiment que alguns països estan particularitzant a nivell local.

En el cas espanyol, l'únic que surt en verd és la igualtat de gènere. En groc: 1, 3, 6, 7, 10, 11, i 16. I els altres en vermell (2, 4, 8, 9, 12, 13, 14, 15, i 17). Respecte als altres països ocuparia el lloc 30 respecte als 150, però si la comparativa es fa en l'entorn proper, de l'OCDE, dels 27 està al 24, és a dir que sols hi ha tres països per sota.

Hem passat de les discussions sobre l'RSC o què cal fer per reduir la desigualtat a disposar d'un pla d'acció, que compta amb el suport de tots els estats. Per tant, en qualsevol país del món, si més en teoria, qualsevol programa alineat ha de comptar amb el suport. Per altra banda, es reconeix que el sector privat hi ha de participar, i que la seva implicació és fonamental. Així, el mecanisme de treball fonamental són les aliances.

Avui per avui, aquest pla aixeca unes grans expectatives, Davant els reptes i expectatives que hi ha al món, aquest és el missatge més potent que s'ha posat sobre la taula. A partir d'aquí el que cal és mirar com s'hi pot contribuir des de cada part, i això és el que s'ha plantejat des de la Xarxa espanyola del Pacte Mundial. En aquest sentit, s'ha publicat un manual on es concreten els ODS a nivell local i s'aporten possibles accions a fer.

És un gran pla, pel qual val la pena lluitar. Ja estem a la fase d'execució del que s'ha de fer, no a la de reflexió

La iniciativa catalana per la Reforma horària va consolidant els passos

Per tal d'anar informant de l'estat en què es troba la Iniciativa per a la Reforma horària, us aportem uns retalls de la darerra editorial que han fet pública.

Al Parlament de Catalunya una ponència conjunta participada per tots els grups parlamentaris esdevindrà el primer text legal que reconeixerà el repte que tenim entre mans i encarregarà al Govern de la Generalitat de Catalunya l’impuls d’un gran acord social en forma de Pacte Nacional per a la Reforma Horària.

Just en aquesta tardor s’impulsa un doble procés de participació i concertació amb la ciutadania i els actors principals que han d’ajudar a definir l’acord: Procés participatiu i Taules quadrangulars.

A més, per primer cop en aquesta dècada, es fa una enquesta sobre usos del temps des del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i es realitza una campanya de comunicació institucional per fer arribar els propòsits de la Reforma Horària arreu del país.

A més, cal afegir que el 22 de setembre de 2016, el Consell de Relacions Laborals aprova l’Acord d’impuls laboral de la Reforma Horària. 10 objectius per a la Negociació Col·lectiva. La rellevància d’aquest pas resideix que els agents socials i l’administració es comprometen a posar fil a l’agulla la reforma horària en el marc d’un instrument poderós: la concertació.

L'Administració pública i el dret fonamental d’accés a la informació

Vicenç Ruiz publica un article contundent a Vilaweb sobre el dret fonamental d’accés a la informació amb motiu del Dia Internacional del Dret d’Accés a la Informació Pública que se celebra avui 28 de setembre. Aquí en teniu el començament:

Per un dret fonamental d’accés a la informació
«L'autèntic desafiament de la transparència és que l'arxiu esdevingui un mecanisme de bon govern, perquè sense informació pública no hi pot haver participació ciutadana»

Avui, 28 de setembre, és el Dia Internacional del Dret d’Accés a la Informació Pública. L’any 2002 se celebrà per primera vegada i l’any passat la UNESCO el reconegué i l’adoptà oficialment. Als països de democràcia madura, l’accés a la informació pública es considera un dret fonamental. Als països de democràcia incipient, no. Aquest és el cas d’Espanya, on cal llegir cent quatre articles de la constitució abans d’arribar-hi: ‘La llei regularà l’accés dels ciutadans als arxius i als registres administratius’ (a. 105). Ràpidament, a més, s’hi afegeix: ‘salvant el que afecti la seguretat i defensa de l’Estat, la indagació dels delictes i la intimitat de les persones’. Abans de dictar cap norma democràtica que regulés l’accés a la informació pública, doncs, ja s’hi van posar els primers límits.

De lleis ‘pre-democràtiques’ sí que n’hi havia i, de fet, encara és vigent la 9/1968, sobre secrets oficials: tot allò que pugui afectar els ‘interessos fonamentals de la Nació’ pot declarar-se secret, sense terminis definits de reserva, sense més justificació que un acord en la seu del consell de ministres. El 2016 i en matèria d’accés a la informació pública, l’estat espanyol és un cas del tot dissonant en el marc dels països democràtics. [continuar llegint a Vilaweb]

Podeu llegir reflexions sobre transparència i sobre la Responsabilitat Social de les Administracions Públiques (RSA) a Responsabilitat Global.

Hem ajudat a formar els referents d’RSC de la Diputació de Barcelona

Ahir va tenir lloc un taller d’actualització per a referents corporatius en Responsabilitat Social Corporativa, adreçat a les 27 persones que, ubicades en diferents àrees de la Diputació, constitueixen l’enllaç entre l’òrgan gestor de l’RSC i el conjunt de l’estructura organitzativa i els equips de treballadors.

La sessió, de 5 hores, va ser impartida per Josep Maria Canyelles, soci-consultor de Vector 5 · Excel·lència i sostenibilitat, i va consistir en una dinàmica pràctica sobre com aplicar l’RSC en la programació de diversos esdeveniments de la Diputació de Barcelona. Prèviament a la dinàmica, es va fer una reflexió i debat sobre el sentit de l’RSC, on Canyelles va posar exemples tant d’administracions públiques, com de organitzacions no lucratives i d’empreses. El conjunt de la formació tindrà continuïtat la setmana que ve amb un taller, a càrrec d’Enric Madrigal, sobre les normes de gestió de l’RSC i, en concret, com s’apliquen a la Diputació de Barcelona.

Fa dos anys ja va tenir lloc la primera experiència de sensibilització i formació amb el conjunt dels referents d’RSC de la Diputació de Barcelona, que també va ser impartida per Josep Maria Canyelles. Aquella sessió va coincidir amb l’elaboració del Pla director d’RSC de què es va dotar la institució, una planificació que la posiciona en els llocs avantatjats en administracions públiques catalanes compromeses en l’RSC.

Vector 5 també ha col·laborat amb la Diputació de Barcelona en l’estructuració del relat corporatiu en matèria de Responsabilitat Social, a partir de l’aprovació del Pla director, i com aquest enfocament de gestió forma part de l’estratègia de la corporació i del municipalisme.

La corporació ha apostat per integrar la responsabilitat social a l’estratègia organitzativa i enfortir la prestació de serveis al territori d’acord amb els valors de proximitat, transversalitat, transparència, sostenibilitat, eficàcia i eficiència, amb la voluntat d’esdevenir un referent en la prestació de serveis al món local contribuint al desenvolupament sostenible.

El Pla director de responsabilitat social de la Diputació de Barcelona defineix les línies estratègiques i constitueix el principal instrument de planificació i avaluació de les actuacions impulsades des dels diferents àmbits funcionals, que ha de permetre consolidar la responsabilitat social en la pròpia organització i en el món local.

Canyelles explicarà el sentit de Respon.cat a la 2a jornada Implementar l’RSE organitzada per Apunts i la Universitat Abat Oliba CEU

Respon.cat participa en la jornada II Implementar l’RSE organitzada per Apunts i la Universitat Abat Oliba CEU: “Del diàleg a la co-creació amb els grups d’interès social”.


Josep Maria Canyelles, coordinador de l'associació empresarial, participarà en una taula rodona sobre les plataformes d’RSE, presentant el cas de Respon.cat. 

La jornada tindrà lloc el dimarts 25 d’octubre, a les 9.30 hores, a l’Aula Magna de la Universitat Abat Oliba CEU (C/Bellesguard, 30 de Barcelona)

El proper 25 d’octubre la Càtedra d’Economia Solidària de la Universitat Abat Oliba CEU i l’empresa d’economia social Apunts tornen a celebrar la II Jornada Implementar la RSE, enguany sota el títol: ‘Del diàleg a la co-creació amb els grups d’interès social’.

La jornada estarà focalitzada en la necessitat de saber identificar quins són els grups d’interès social amb els quals s’ha de vincular l’empresa i crear metodologies i eines de diàleg per provocar la co-creació i la pressa d’accions conjuntes on es comparteixin fites, sempre preservant la pròpia identitat i essència de cada una de les parts implicades.

I per poder donar pas a aquest debat, la jornada comptarà amb la conferència inaugural de Francisco Hevia, membre de DIRSE i director d’RSE de Calidad Pascual, i continuarà amb la celebració de dues taules rodones que giraran entorn a la innovació social i les plataformes d’RSE, on participaran: Ikea, Claror, M4Social, Xarxa Nust, Acords Voluntaris i Respon.cat, i finalment amb la presentació d’un cas d’èxit basat en el benestar emocional a la feina a través del coaching.

La inauguració de la jornada comptarà amb el Comissionat d’Economia Cooperativa i Social de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Via, i la clausura amb el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, qui també s’encarregarà de l’entrega de reconeixements a les empreses candidates que han estat seleccionades pels seus mèrits en les categories de: Promoció de la Diversitat, Innovació Social i Valors Socials.

Us podeu descarregar el programa en pdf
Podeu fer la vostra inscripció a la jornada fent clic aquí.
Per a més informació poden posar-se en contacte amb el departament de Comunicació d’Apunts (comunicacio@cetapunts.org o 93 452 04 67)

Font: www.cetapunts.org

[ARTICLE] La Vanguardia publica avui un article de l'expert Josep Maria Canyelles en el Monogràfic especial d'RSE

• La Vanguardia publica avui un article de l'expert Josep Maria Canyelles en el Monogràfic especial sobre Responsabilitat Social Empresarial (RSE). 
• El monogràfic inclou entrevistes a Josep Santacreu (DKV), Josep Maria Lloreda (KH Lloreda), Josep Novell (Cafès Novell), Ignacio Egea (Repsol), Juan Alfaro (Club de la Excelencia) i reportatges sobre l'RSE a sectors com l'hostaleria i el tèxtil, i les maneres d'invertir o de formar-se en RSE.

Josep Maria Canyelles

Soci-consultor de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat i promotor de www.responsabilitatglobal.com

Accés al pdf



RSE: per a quan la velocitat de creuer?

En la mesura que la Responsabilitat Social de les Empreses (RSE) s'ha instal·lat com un concepte (re)conegut en la gestió empresarial, tots ens sentim amb el dret de demanar-li alguna cosa. I és bo que sigui així perquè l'RSE es caracteritza per la capacitat d'escolta, de diàleg i de mostrar capacitat de resposta. De fet, a diferència d'altres enfocaments, no forma part del seu eix central desenvolupar una ètica unilateral; l'RSE té parets de vidre i portes obertes. O hauria, si és que parlem de RSE i no d'una altra cosa.

Què li demanaríem? Bàsicament resultats. I això vol dir reduir els impactes negatius i maximitzar els positius. És el que els diferents actors socials esperen de les empreses, i més d'aquelles que afirmen tenir un compromís amb la societat.

Però no només de resultats viu l'RSE, sinó que estem davant d'una manera de fer negoci. Un estil de gestió carregat de complexitat. La responsabilitat social implica que una organització formalitzi uns compromisos des de l'ètica i que doni lloc a uns resultats de sostenibilitat. I la manera d'assegurar aquest procés és mitjançant la comprensió de quin és el seu context de sostenibilitat, el que és rellevant en el seu cas. No ens val que una empresa faci filantropia quan està duent a terme males pràctiques laborals o ambientals, per exemple. Hauria d'aspirar a ser una empresa conscient, sempre amb la implicació dels grups d'interès i mostrant envers ells transparència i rendició de comptes.

Per a algunes, l'RSE no entra en el seu encaix en la mesura que prefereixen no sotmetre's a condicions, no imposar-se límits, i entenen que amb complir la llei ja n'hi ha prou. Però l'enfocament RSE sí que pren rellevància en aquelles amb una cultura avançada, que fugen de la mediocritat, conscients que al segle XXI no només es crea valor a partir d'allò material sinó que cal desenvolupar capacitats per saber treure valor dels actius intangibles, entre els quals, el talent dels equips, la generació de confiança entre els grups d'interès, la marca i la reputació, la creació de valor sostenible a llarg termini...

Lamentablement, algunes empreses que van començar el seu camí en l'RSE es van quedar en la memòria de sostenibilitat, una cosa positiva però insuficient de totes totes. Seria equiparable a un sector públic que -aquest per obligació- ha de mostrar transparència, i se sent satisfet de complir sense adonar-se que posar llum a uns indicadors no implica ni honestedat en la gestió ni impactes sostenibles. La transparència és un valor metodològic de l'RSE, però no té un valor absolut per ell mateix. Tots aquí hem d'aprendre.

Llavors, què hauria de fer una empresa en termes d'RSE? Entendre què se li demana, què li correspon, quin procés de millora ha d'abordar per aconseguir majors cotes de sostenibilitat. A més, existeixen agendes globals que faciliten identificar temes rellevants, com els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2015-2030 de Nacions Unides. O agendes locals com els Focus de l'RSE a Catalunya, de Respon.cat, perquè les empreses puguin comprendre millor què els demanen les societats on operen i obtenen els seus beneficis. Però cap d'aquestes agendes és vàlida si prèviament l'empresa no aborda els temes que li són particularment rellevants.

Els reptes corporatius de l'RSE passen per comprendre com incorporar l'RSE intensament, en la cultura interna, en l'estratègia corporativa, per anar generant un negoci responsable des dels cinc vectors d'impacte: laboral, ambiental, social, econòmic i bon govern. Pel que fa als sectorials, cal abordar els temes rellevants per donar-los solucions conjuntes, amb la valentia de canviar models de negoci instal·lats en un sector i desplaçar les empreses que no compleixin amb el marc d'autoregulació.

A nivell de territori, el repte és que l'RSE formi part de la cultura empresarial de la societat, que s'integri en clústers, en les relacions entre empreses, en les organitzacions empresarials. Que es creïn fòrums de conscienciació i impuls des de la iniciativa privada i que es defineixin marcs de treball territorials, com a Catalunya amb Respon.cat. A nivell de cadenes de proveïment, el repte és que les empreses que les lideren situïn l'RSE com un criteri de compra i de creació de confiança al llarg de la cadena, que fins i tot es competeixi entre cadenes de valor a partir de models de sostenibilitat.

A nivell dels poders públics, d'una banda el repte enorme d'haver de mostrar exemplaritat, i per una altra posar tot el poder de la compra pública al servei d'un canvi en profunditat del mercat, premiant els operadors més compromesos. En el cas espanyol, cal lamentar que es desaprofiti en la seva transposició el potencial de les directives europees.

Al seu torn, actors especialitzats van llançant iniciatives interessants que ofereixen possibles concrecions de l'RSE, com l'Economia del Bé Comú o les B-Corp, que se sumen a normes i etiquetes. Però el gran repte pendent és facilitar que una ciutadania cada vegada més sensible pugui convertir la seva acció de compra en un vot conscient, premiant aquells operadors més compromesos. Llavors assolirem la velocitat de creuer.

[ARTÍCULO] La Vanguardia publica hoy un artículo del experto Josep Maria Canyelles en el Monográfico especial de RSE

• La Vanguardia publica hoy un artículo del experto Josep Maria Canyelles en el Monográfico especial sobre Responsabilidad Social Empresarial (RSE).
• El monográfico incluye entrevistas a Josep Santacreu (DKV), Josep Maria Lloreda (KH Lloreda), Josep Novell (Cafès Novell), Ignacio Egea (Repsol), Juan Alfaro (Club de la Excelencia) y reportajes sobre la RSE en sectores como la hostelería y el textil, las maneras de invertir o de formarse en RSE.

Josep Maria Canyelles

Socio consultor de Vector 5 · Excelencia y Sostenibilidad y promotor de www.ResponsabilitatGlobal.com

Acceso al pdf


 

RSE: ¿para cuando la velocidad de crucero?

En la medida que la Responsabilidad Social de las Empresas (RSE) se ha instalado como un concepto (re)conocido en la gestión empresarial, todos nos sentimos con el derecho de pedirle algo. Y es bueno que sea así porque la RSE se caracteriza por la capacidad de escucha, de diálogo y de mostrar capacidad de respuesta. De hecho, a diferencia de otros enfoques, no forma parte de su eje central desarrollar una ética unilateral; la RSE tiene paredes de cristal y puertas abiertas. O debería, si es que hablamos de RSE y no de otra cosa.

¿Qué le pediríamos? Básicamente resultados. Y ello significa reducir impactos negativos y maximizar los positivos. Es lo que los distintos actores sociales esperan de las empresas, y más de aquellas que afirman tener un compromiso con la sociedad.

Pero no solo de resultados vive la RSE, sino que estamos ante una manera de hacer negocio. Un estilo de gestión cargado de complejidad. La responsabilidad social implica que una organización formalice unos compromisos desde la ética y que dé lugar a unos resultados de sostenibilidad. Y la manera de asegurar este proceso es mediante la comprensión de cuál es su contexto de sostenibilidad, lo que es relevante en su caso. No nos vale que una empresa haga filantropía cuando está llevando a cabo malas prácticas laborales o ambientales, por ejemplo. Debería aspirar a ser una empresa consciente, siempre con la implicación de los grupos de interés y mostrando hacia ellos transparencia y rendición de cuentas.

Para algunas, la RSE no entra en su encaje en la medida que prefieren no someterse a cortapisas, no imponerse límites, y entienden que cumplir la ley ya es suficiente. Pero el enfoque RSE sí toma relevancia en aquellas con una cultura avanzada, que huyen de la mediocridad, conscientes que en el siglo XXI no sólo se crea valor a partir de lo material sino que hace falta desarrollar capacidades para saber sacar valor de los activos intangibles, entre los cuales, el talento de los equipos, la generación de confianza entre los grupos de interés, la marca y la reputación, la creación de valor sostenible a largo plazo...

Lamentablemente, algunas empresas que empezaron su camino en la RSE se quedaron en la memoria de sostenibilidad, algo positivo pero insuficiente a todas luces. Sería equiparable a un sector público que -éste por obligación- debe mostrar transparencia, y se siente satisfecho de cumplir sin darse cuenta que poner luz a unos indicadores no implica ni honestidad en la gestión ni impactos sostenibles. La transparencia es un valor metodológico de la RSE, pero no tiene un valor absoluto por él mismo. Todos ahí debemos aprender.

¿Entonces, qué debería hacer una empresa en términos de RSE? Entender qué se le pide, qué le corresponde, qué proceso de mejora debe abordar para conseguir mayores cotas de sostenibilidad. Además existen agendas globales que facilitan identificar temas relevantes, como los Objetivos de Desarrollo Sostenible 2015-2030 de Naciones Unidas. O agendas locales como los Focus de la RSE en Catalunya, de Respon.cat, para que las empresas puedan comprender mejor qué les piden las sociedades donde operan y obtienen sus beneficios. Pero ninguna de estas agendas es válida si previamente la empresa no aborda los temas que le son particularmente relevantes.

Los retos corporativos de la RSE pasan por comprender como incorporar la RSE intensamente, en la cultura interna, en la estrategia corporativa, para ir generando un negocio responsable desde los cinco vectores de impacto: laboral, ambiental, social, económico y buen gobierno. En lo sectorial, abordar los temas relevantes para darles soluciones conjuntas, con la valentía de cambiar modelos de negocio instalados en un sector y desplazar a las que no cumplan con el marco de autorregulación.

A nivel de territorio, el reto es que la RSE forme parte de la cultura empresarial de la sociedad, que se integre en clústeres, en las relaciones entre empresas, en las organizaciones empresariales. Que se creen foros de concienciación e impulso desde la iniciativa privada y que se definan marcos de trabajo territoriales, como en Catalunya con Respon.cat. A nivel de cadenas de provisión, el reto es que las empresas que la lideran sitúen la RSE como un criterio de compra y de creación de confianza a lo largo de la cadena, que incluso se compita entre cadenas de valor a partir de modelos de sostenibilidad.

A nivel de los poderes públicos, por una parte el reto enorme de tener que mostrar ejemplaridad, y por otra poner todo el poder de la compra pública al servicio de un cambio en profundidad del mercado, premiando los operadores más comprometidos. En el caso español, cabe lamentar que se desaproveche en su transposición el potencial de las directivas europeas.

A su vez, actores especializados van lanzando iniciativas interesantes que ofrecen posibles concreciones de la RSE, como la Economía del Bien Común o las B-Corp, que se suman a normas y etiquetas. Pero el gran reto pendiente es facilitar que una ciudadanía cada vez más sensible pueda convertir su acción de compra en un voto consciente, premiando a aquellos operadores más comprometidos. Entonces pillaremos la velocidad de crucero.

Les empreses com a agent clau per frenar l’empobriment creixent de la societat

Ha tingut lloc la càpsula de coneixement sobre el Focus de l’RSE “Cohesió social”, organitzada per Respon.cat al Palau Macaya de l’Obra Social la Caixa.


En aquesta jornada s’ha tractat l’empobriment creixent de la societat i altres situacions adverses que aboquen a l’exclusió social i laboral i com les empreses poden situar aquest focus dins la seva responsabilitat social.

Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, i Lluís Toledano, consultor social i expert en tercer sector

Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, ha explicat el projecte Focus de l’RSE de Catalunya, que fixa la Cohesió social com a un d’aquests focus d’interès i que es treballa conjuntament amb els Objectius de Desenvolupament Sostenibleaprovats per Nacions Unides el 2015.

Lluís Toledano, consultor social i expert en tercer sector, ha posat de manifest una realitat de pobresa severa cada vegada més freqüent en la realitat del nostre país, posant èmfasi en la immigració, la pobresa energètica, l’atur i la precarietat laboral. Toledano ha destacat la necessitat de treballar aspectes intangibles per a pal·liar aquesta situació, declarant que “persones que mai havien format part de col·lectius vulnerables, que vivien dignament del seu treball, avui es troben en situació de pobresa severa a causa de la conjuntura de crisi que està afectant tots els sectors d’activitat. Aquestes persones -va indicar- han caigut en picat; és una situació que mai s’haurien imaginat, i el que necessiten és suport més enllà del purament econòmic. En aquests casos, la paraula màgica és “acompanyament, un acompanyament per a superar fins i tot la vergonya i que això no sigui una barrera insalvable per a sortir de l’impàs”.


Raquel Burgueño, coordinadora de Barcelona del Programa Incorpora de l’Obra social de La Caixa, i Andreu Pascual, de l’equip de direcció del programa

Raquel Burgueño, coordinadora de Barcelona del Programa Incorpora de l’Obra social de La Caixa, ha destacat el buit que omple aquest programa a l’hora de reunir l’empresa ordinària amb les necessitats reals de les persones, i posa èmfasi en el treball intern que es fa des de l’organització per garantir que aquesta intermediació laboral obtingui els resultats òptims. Burgueño, que forma part de la Fundació Trinijove, ha afirmat que “entendre les necessitats de les empreses i donar-los resposta amb perfils laborals adequats assegura la continuïtat dels projectes”. Per la seva banda, Andreu Pascual, de l’equip de direcció del programa de l’obra social, ha reconegut que l’èxit del programa és degut a la implicació del món empresarial i les entitats.

Conxita Ribas, coordinadora d’Entitats amb Cor de Càritas i Raimon Misarachs, de l’empresa Lunet

Conxita Ribas, coordinadora d’Entitats amb Cor de Càritas Diocesana de Barcelona, ha destacat la rellevància de la implicació empresarial, afirmant que “s’han aconseguit 2.000 llocs de treball durant dos anys per a persones en risc d’exclusió, i hem de donar les gràcies a la valentia de moltes empreses que ens fan confiança i s’han arriscat“. Cal ressaltar que la desinformació és un gran fre perquè les empreses apostin per la inserció laboral; tanmateix, Ribas afirma amb determinació que les empreses que ho proven, repeteixen. I per a validar aquesta afirmació, s’ha conegut el testimoni de Raimon Misarachs, en representació de Lunet, una empresa de serveis integrals de manteniment i neteja, que forma part del programa Empreses amb cor i que ha exposat com aquest tipus de programes ajuden l’empresa a plasmar el seus compromisos, amb un suport continuat durant el procés d’inserció, i amb un retorn indiscutible pel que fa a clima laboral i millora de les capacitats de l’equip de treball.

Eduard Ballester, gerent de l’associació ACIDH

Eduard Ballester, gerent de l’associació ACIDH, una entitat d’atenció integral a les persones amb intel·ligència límit, ha declarat que sovint la IL es considera una discapacitat lleu, cosa que situa les persones que la pateixen en la incòmoda situació de semblar que no formen part d’un col·lectiu en concret, quan la realitat és que són persones amb capacitats diferents i en són conscients, i el fet que s’adonin de les seves limitacions és un tret diferencial que els és advers. Més enllà de la seva casuística concreta, Ballester ha exposat quatre maneres de plantejar la resposta que es pot donar davant les necessitats socials. Una més assistencial en què es fa una transferència de recursos, una segona en què s’aporta el coneixement per dotar les persones de capacitat per aconseguir aquests recursos, una tercera més intervencionista en què s’implementen polítiques per a reivindicar la defensa de drets i pal·liar disfuncions locals que provoquen la impossibilitat d’aconseguir els recursos, i una darrera en què es questiona el model i s’adopta una postura transformadora.

Núria Ramon, directora de la Fundació Acsar

Núria Ramon, directora de la Fundació Acsar, ha explicat la doble activitat de la fundació. D’una banda temes propis de la immigracio, com ara la inserció socio laboral, per als quals el suport de l’administració i la implicació de les empreses juga un paper vital, i d’altra banda la gestió i assessorament jurídics a les persones desplaçades. Ramon ha recordat que s’està vivint un moment especialment complicat per a les persones que han hagut de deixar el seu país, i que no es pot oblidar que darrera aquests moviments hi ha motius religiosos, polítics i altres molt diversos que requereixen una resposta adequada en tots els sentits.

Els continguts del Focus de Cohesió social estan relacionats amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible aprovats per Nacions Unides, i es va lliurar material amb el detall d’aquests.

Aquesta sessió ha estat la segona d’un cicle de cinc càpsules de coneixement obertes al públic en general, que tindrà continuïtat el 18 d’octubre, 8 de novembre i 29 de novembre on es tractarà el desenvolupament del capital humà, economia i bon govern i economia circular, aspectes que constitueixen focus de l’RSE a Catalunya. Tant aquesta sessió com totes les tres properes tindran com a marc el Palau Macaya, que l’Obra social de La Caixa cedeix a Respon.cat per a la realització tant d’aquestes càpsules com del programa RSE.Pime. Cal inscripció prèvia en aquest enllaç.

Sessió del programa RSE.Pime, dirigida per l’expert José Antonio Lavado

Les càpsules de coneixement d’RSE s’organitzen coincidint amb les sessions matinals del programa RSE.Pime. Ahir precisament va tenir lloc la segona sessió de l’RSE.Pime, conduïda per l’expert José Antonio Lavado, on es va abordar amb les 20 empreses participants aspectes pràctics de la gestió de l’RSE en cada empresa, sota el genèric “En què consisteix l’RSE a la nostra empresa?“. Aquesta sessió va servir per emmarcar els principis que serveixen per definir els límits de les actuacions que es poden dur a terme en matèria de l’RSE, així com identificar bones pràctiques que s’estan duent a terme.

Font: Respon.cat