31.3.11

S'obre el procés de participació del Pla de suport al Tercer Sector Ambiental

Avui 31 de març comença el procés de participació que ha impulsat el Departament de Territori i Sostenibilitat per tal de conèixer la realitat del Sector Ambiental i poder, així, elaborar el Pla de Suport al Tercer Sector Ambiental.

L'acte d'inauguració del procés participatiu tindrà lloc el proper dijous 31 de març a les 17:30h, a la Sala d’actes de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat (Av. Diagonal, 523). En aquest acte es presentaran també els resultats de l’estudi “Diagnosi del tercer sector ambiental de Catalunya”.

Per assitir a la sessió inicial del procés de participació cal inscripció.
Més informació.

Departament de Territori i Sostenibilitat
Av. Diagonal, 523 (Barcelona)
entitats.ambientals.tes@gencat.cat
www.gencat.cat/territori

El compromís de minimitzar el canvi de mòbil

Fa uns mesos vaig formular per escrit un compromís professional de minimitzar el canvi de mòbil: (30.6.10) El compromís de minimitzar el canvi de mòbil.

En aquest enllaç de sobre hi trobareu la reflexió sencera, mentre que ara només actualitzo les dades d'acord amb un nou canvi:

Tinc mòbil des del març del 1997 i en aquest període de gairebé 15 anys he disposat de 8 aparells diferents de telèfon mòbil, fet que suposa una mitjana de mitjana de 22'1 mesos o gairebé dos anys per unitat (1'8).

He fet aquest càlcul per tenir una noció precisa de quin ús en el temps dono a aquests aparells. A més, aportaré la dada subjectiva del motiu del canvi de cada unitat:

1) 1999: ple desfasament de l'aparell;
2) 2000: substitució per mòbil d'empresa
3) 2002: raons de salut (l'ús intensiu de l'aparell em produia mal de cap)
4) 2004: fi vinculació empresarial
5) 2006: per desperfecte
6) 2007: per a disposar d'un terminal que unifiques telèfon i palm
7) 2011: necessitat de compatibilitzar el terminal amb el canvi de SO a Apple

El compromiso de minimizar el cambio de móvil


Hace unos meses formulé por escrito un compromiso profesional de minimizar el cambio de móvil: (30.6.10) El compromiso de minimizar el cambio de móvil.

En ese enlace de sobre encontraréis la reflexión entera, mientras que ahora sólo actualizo los datos de acuerdo con un nuevo cambio:

Tengo móvil desde marzo de 1997 y en este periodo de casi 15 años he dispuesto de 8 aparatos diferentes de teléfono móvil, lo que supone una media de media de 22,1 meses o casi dos años por unidad (1'8).

He hecho este cálculo para tener una noción precisa de qué uso en el tiempo doy a estos aparatos. Además, aportaré el dato subjetivo del motivo del cambio de cada unidad:

1) 1999: pleno desfase del aparato;
2) 2000: sustitución por móvil de empresa
3) 2002: razones de salud (el uso intensivo del aparato me producía dolor de cabeza)
4) 2004: fin vinculación empresarial
5) 2006: por desperfecto
6) 2007: para disponer de un terminal que unificara teléfono y palm
7) 2011: necesidad de compatibilizar el terminal con el cambio de SO a Apple

Els arbres respiren!

Ahir vaig tenir sessió de Responsabilitat Social dins l'Executive MBA de l'IL3 de la Universitat de Barcelona. Vaig anar a peu cap a la seu de l'IL3, l'Institute for Lifelong Learning.

Tot baixant pel carrer de Los Castillejos, de Barcelona, vaig passar per unes obres municipals i vaig observar el que veieu a la foto: els escocells dels arbres plens de ciment, fruit de la pavimentació de la vorera.

És molt habitual trobar la poca terra que tenen els arbres per respirar coberta de ciment sempre que s'hi fan obres. Crec que els operaris haurien de tenir una sensibilitat, que no entenc com els manca. De fet, no estem parlant d'un arbre sinó de tots els escocells corresponents a tota la tirada dels arbres del tram del carrer.

He volgut saber qui era aquesta empresa que -com es pot veure a les tanques- executava les obres. Es tracta d'Isolux Corsán. He entrat al seu web i tenen un apartat de Responsabilitat Social en el qual fan referència a la seva sensibilitat ambiental.

Per sort, no totes les sensibilitats ambientals ni tots els compromisos d'RSE són tan febles i eteris com aquest. Algú pot considerar que d'un petit detall no podem extreure'n conclusions més generals. Objectivament és cert, però em permetran que consideri que si una empresa no és capaç de transmetre uns valors socials i ambientals als seus treballadors malament rai perquè en gran mesura són les persones les que hauran de fer efectiva la voluntat de sostenibilitat expressada per l'alta direcció. Les grans decisions en sostenibilitat han d'anar acompanyades d'una execució acurada. La sostenibilitat -com a discurs i com a resultat- necessita una gestió de l'RSE -com a valors i com a procediments- ja que altrament es produiran incoherències com la que ara veiem.

Per cert, també pertocaria que l'administració contractant i competent -en aquest cas l'Ajuntament de Barcelona- demanés una major cura en aquesta mala pràctica i algunes altres, malauradament tan habituals.

Reflexió reproduïda a Expok: http://www.expoknews.com/2011/04/01/los-arboles-respiran/

PD: he enviat aquesta reflexió a l'empresa però: Delivery has failed to these recipients or distribution lists: info@isoluxcorsan.com. The recipient's mailbox is full and can't accept messages now. Microsoft Exchange will not try to redeliver this message for you. Please try resending this message later, or contact the recipient directly. // He provat d'enviar el correu novament però retorna sempre. // He trobat en un web de CCOO la següent alerta: "hemos detectado que los mensajes mandados desde las 2 listas de correo creadas por la Cordinadora a direcciones de correo @isoluxcorsan.com son devueltos por los servidores de correo de la empresa". Vaja amb l'empresa: ara resulta que el correu que donen és inhàbil des de fa temps!


PD2: he intentat enviar-la a l'ajuntament però he fracassat:

En aquest moments el nostre servidor no es troba disponible.
Torni-ho a intentar en uns moments
Si voleu tornar a fer una consulta o fer-nos arribar un avís,
l'Ajuntament us escolta.

¡Los árboles respiran!

Ayer tuve sesión de Responsabilidad Social en el Executive MBA del IL3 de la Universidad de Barcelona. Fui a pie hacia la sede del IL3, el Institute for Lifelong Learning.

Bajando por la calle de Los Castillejos, de Barcelona, ​​pasé por unas obras municipales y observé lo que veis en la foto: los alcorques de los árboles llenos de cemento, fruto de la pavimentación de la acera.

Es muy habitual encontrar la poca tierra que tienen los árboles para respirar cubierta de cemento siempre que se hacen obras. Creo que los operarios deberían tener una sensibilidad, que no entiendo como les falta. De hecho, no estamos hablando de un árbol sino de todos los alcorques correspondientes a toda la tirada de los árboles del tramo de la calle.

He querido saber quién era esta empresa que  -como se puede ver en las vallas-  ejecutaba las obras. Se trata de Isolux Corsán . He entrado en su web y tienen un apartado de Responsabilidad Social en el cual hacen referencia a su sensibilidad ambiental.

Por suerte, no todas las sensibilidades ambientales ni todos los compromisos de RSE son tan débiles y etéreos como este. Alguien puede considerar que de un pequeño detalle no podemos extraer conclusiones más generales. Objetivamente es cierto, pero me permitirán que considere que si una empresa no es capaz de transmitir unos valores sociales y ambientales a sus trabajadores mal asunto porque en gran medida son las personas las que deberán hacer efectiva la voluntad de sostenibilidad expresada por la alta dirección. Las grandes decisiones en sostenibilidad deben ir acompañadas de una ejecución cuidadosa. La sostenibilidad  -como discurso y como resultado- necesita una gestión de la RSE  -como valores y como procedimientos- pues de lo contrario se producirán incoherencias como la que ahora vemos.

Por cierto, también correspondería que la administración contratante y competente  -en este caso el Ajuntament de Barcelona- pidiera un mayor cuidado en esta mala práctica y algunas otras, desgraciadamente tan habituales.

Reflexión reproducida en Expok: http://www.expoknews.com/2011/04/01/los-arboles-respiran/

PD: he enviado esta reflexión a la empresa pero: Delivery has failed to these recipients or distribution lists: info@isoluxcorsan.com. The recipient's mailbox is full and can't accept messages now. Microsoft Exchange will not try to redeliver this message for you. Please try resending this message later, or contact the recipient directly. // He probado de enviar el correo nuevamente pero retorna siempre. // He encontrado en un web sindical de CCOO la siguiente alerta: "hemos detectado que los mensajes mandados desde las 2 listas de correo creadas por la Cordinadora a direcciones de correo @isoluxcorsan.com son devueltos por los servidores de correo de la empresa". ¡Vaya con la empresa: ahora resulta que el correo que dan es inhábil desde hace tiempo!

PD2: he intentado enviarla al ayuntamiento pero he fracasado:

En aquest moments el nostre servidor no es troba disponible.
Torni-ho a intentar en uns moments
Si voleu tornar a fer una consulta o fer-nos arribar un avís,
l'Ajuntament us escolta.

30.3.11

Gestionant l'RSE de proveïdors: Apple

Com a usuari d'Apple i, específicament, usuari d'un iPhone4, vull mostrar la meva preocupació per les males pràctiques produïdes en la cadena de proveïment d'aquests aparells.

Descripció dels fets

Fa un mes, la companyia Apple va admetre en el seu informe corresponent al 2010 que 137 treballadors d'una de les seves plantes a la ciutat de Suzhou, a la província oriental xinesa de Jiangsu, van ser intoxicats a causa d'una alta exposició al químic "n-hexà". L'incident va ocórrer en una fàbrica de Wintek, empresa proveïdora d'Apple.
  • Apple ha considerat l'incident com una violació central a la integritat dels seus empleats i ha demanat a Wintek que deixi d'usar aquest producte químic en la seva producció. També va demanar que Wintek millori el sistema de ventilació. 
  • Segons informen, després d'aquestes exigències, els treballadors a la planta no van tornar a presentar problemes de salut, i Wintek va pagar el tractament mèdic, dinars i salaris dels treballadors malalts i la major part dels afectats ja s'ha recuperat i ha tornat a la planta.
  • No obstant això, un altre informe presentat per una coalició de 36 grups ecologistes a la Xina va informar que alguns dels treballadors van ser retirats dels seus càrrecs sense indemnització. L'exposició a alts nivells de n-hexà pot causar dany al sistema nerviós perifèric i, finalment, a la medul·la espinal causant debilitat muscular, infertilitat masculina i fins i tot paràlisi.
  • No és la primera vegada que una sòcia d'Apple a la Xina protagonitza pàgines de successos, ja que l'any passat Foxconn, que fabrica per a la multinacional l'iPhone o l'iPad, va viure una onada de suïcidis dels seus treballadors en plantes d'aquesta firma taiwanesa en Shenzhen (sud de la Xina). En aquest informe anual, Apple va tractar el tema, mostrant la seva "preocupació i tristesa" per aquesta onada de suïcidis. [Elaborat a partir de la notícia d'EFE]
A l'informe de progrés (Apple Supplier Responsibility 2011 Progress Report) hi diu:
To prevent future incidents at this facility, we required Wintek to work with a consultant to improve their Environmental Health and Safety processes and management systems. We are monitoring the implementation of these corrective actions and preventive measures, and will conduct a complete reaudit of the facility in 2011.

In parallel, Apple has verifi ed that all a∂ ected workers have been treated successfully, and we continue to monitor their medical reports until full recuperation. Following China law, Wintek has paid medical treatment, meals, and foregone wages for sick or recuperating workers. A majority of the 137 workers have returned to employment at the same factory
Malgrat el to tranquil·litzador d'aquesta notícia i del tractament a l'informe corporatiu, amb posterioritat s'ha sabut que treballadors de Wintek han enviat una carta a Steve Jobs demanant-li ajuda en la resolució del conflicte que mantenen amb el fabricant arran de l'enverinament patit en les línies de producció de l'iPhone:
  • Els treballadors de la planta de Suzhou es queixen que encara pateixen els efectes de l'ús de n-hexà entre maig de 2008 i agost de 2009. La carta, signada per cinc empleats que afirmen representar als seus companys, lega que els milionaris beneficis obtinguts per Wintek i Apple s'han aconseguit a costa de "les vides i la salut dels treballadors".
  • La substància va començar a usar-se en la neteja de les pantalles per a l'iPhone per la seva velocitat d'evaporació, més ràpida que la de l'alcohol i que permetia escurçar els terminis de fabricació dels panells tàctils. Un cop es van detectar els efectes nocius en la salut dels treballadors es va descartar el n-hexà i es va recuperar l'ús de l'alcohol.
  • Els empleats afirmen que encara pateixen seqüeles i no poden fer front a les despeses mèdiques. Per això demanen a Apple que es pressioni al seu proveïdor perquè assumeixi la responsabilitat que li correspon. [Elaborat a partir de la notícia de Macgenio]


El codi de conducta de proveïdors d'Apple estableix unes pautes que no sembla que s'han complert plenament:
Prevention of Chemical Exposure
Suppliers shall identify, evaluate, and control worker exposure to azardous chemical, biological, and physical agents. Suppliers must eliminate chemical azards where possible. Where chemical hazards cannot be eliminated, Suppliers shall provide appropriate engineering controls such as closed systems and ventilation. Where appropriate ngineering controls are not possible, Suppliers shall establish appropriate administrative controls such as safe work procedures. In all cases, Suppliers shall provide workers with appropriate personal protective equipment.
Emergency Prevention, Preparedness, and Response
Suppliers shall anticipate, identify, and assess emergency situations and events and minimize their impact by implementing emergency plans and response procedures, including emergency reporting, worker notification and evacuation procedures, worker training and drills, appropriate first-aid supplies, appropriate fire detection and suppression equipment, adequate exit facilities, and recovery plans.  Suppliers shall incorporate C-TPAT security criteria into their business processes as described in the U.S. Customs website, www.cbp.gov
Valoració

Malgrat que Apple sigui considerada a la llista de Fortune com l'empresa més admirada del món per quart any consecutiu dins el sector informàtic, amb una puntuació global de 8,16, és evident que no tot són bones pràctiques.

Els treballadors xinesos no han estat ben tractats ni per les condicions de treball ni en la reparació dels danys causats. Per això han hagut de recórrer a pressions externes. Apple té una responsabilitat social respecte als treballadors de la seva cadena de proveïment, i més encara tractant-se d'una empresa líder, que s'enorgulleix de mantenir els més alts estàndards quant a responsabilitat social i ambiental, i de ser-ne un causant directe en referència als terminis que imposa als seus proveïdors.

Aquesta i altres males pràctiques posen en dubte la credibilitat del seu codi de conducta per a proveïdors. Si bé un incompliment sempre és possible, un cop aquest s'ha descobert, l'empresa ha de reparar el dany causat. Si Wintek solament va pagar el tractament mèdic, dinars i salaris dels treballadors malalts però no va oferir-se ni una indemnització, Apple no està actuant amb justícia i està abandonant uns treballadors de la seva cadena de proveïment, per a un proveïdor directe i de primera categoria, aprofitant la feblesa de la protecció laboral d'un país no democràtic com la Xina.

Possiblement Apple ja estigui actuant conseqüentment. I en tot cas, cal reconèixer la rapidesa a emetre l'informe tot just acabat el 2010 i la claredat amb què s'aborda la qüestió. Possiblement, caldria que l'empresa rendís comptes obertament de la situació sense esperar a l'informe del proper exercici.

Als usuaris de la tecnologia de l'iPhone no ens agrada saber que tenim a les mans un aparell la neteja del qual ha provocat afectació a treballadors i que els seus drets no han estat plenament garantits amb un estàndard que, més enllà de la legislació xinesa, el comú dels ciutadans occidentals puguem considerar èticament suficient.

D'altra banda, no he sabut trobar informació respecte la utilització de coltan a l'iPhone 4. A l'informe hi diuen que han encarregat a una ONL que revisi els riscos respecte a tàntal i estany (el tàntal és un dels components del coltan):

Apple is an active participant in the Extractives Workgroup, a joint effort of the EICC and the Global e-Sustainability Initiative (GeSI), focused on the extraction of minerals used by the electronics industry and their movement through its supply chains. The group has commissioned the nonprofit organization RESOLVE to map the supply chain for tantalum and tin, and to develop standards that apply throughout the supply chain.
Resolc enviar per mail aquesta nota, sense expectativa de resposta ni voluntat d'insistència fins al proper informe:
I'm an iPhone4 user and I'm concerned about the situation of some Wintek chinese workers afected by n-hexane. I read your "Apple Supplier Responsibility 2011 Progress Report" but indeed it seems that some workers can not afford medical fees. I'd hate to have to wait for the next report to see how Apple is dealing with some acceptable labor rights.

PD:  Sobre el tema del coltan, hi ha una novetat important, que he conegut casualment una setmana després de publicar aquesta reflexió: 5.4.11 La indústria minera haurà de millorar les pràctiques de negoci

PD: Els treballadors que fabriquen l'iPhone i l'iPad cobren menys d'1 euro l'hora. Una investigació sobre les condicions dels treballadors xinesos que fabriquen els iPhone i iPads d'Apple que es comercialitzen a occident, revela el drama que hi ha al darrere. L'informe elaborat per dues ONG's i que publica The Guardian, evidencia jornades inacabables, pressió constant, sous més que baixos, humiliacions i, en alguns casos, fins i tot s'ha detectat l'obligació de signar documents en els que prometen no suicidar-se, després d'una sèrie de morts de treballadors que es van produir ara fa un any. La recerca dóna una idea detallada de la vida de més de 500.000 persones que treballen en les fàbriques de Shenzhen i Chengdu, propietat de Foxconn, encarregada de fabricar milions de productes d'Apple. L'informa acusa Foxconn de tractar els treballadors com si fossin màquines.

Reflexión de actualidad del profesor Luc Montagnier

Interesante texto del profesor Luc Montagnier, descubridor del virus del sida, sobre un tema de gran actualidad:


"Desde la Segunda Guerra Mundial e Hiroshima, el hombre ha producido radiaciones contra natura. En aquel periodo, el número de explosiones atómicas fue, según los cálculos, superior a 2.500 —cifra que nos hace estremecer—, y más de la mitad de ellas se produjeron a nivel atmosférico. Eso deja huella. Los elementos de vida corta han desaparecido, pero desde luego no lo han hecho los de vida larga. Hay polvo radioactivo circulando todavía por las nubes alrededor de la Tierra, mientras que las partículas más pesadas se han posado un poco por doquier en suelos en los que sigue produciéndose el reciclaje. Es difícil evaluar el efecto de este exceso de radiaciones sobre el aumento de los cánceres no vinculados al tabaco que llevamos observando desde hace cincuenta años.
En Francia, según los datos oficiales (del Ministerio de Economía, Finanzas e Industria del año 2000), el balance global del entorno radioactivo, incluidos todos sus orígenes, representa una exposición media de aproximadamente 3,4 milisieverts (mSv) al año y por persona, mientras que las últimas normas de seguridad establecen una dosis que no debe superar en las actividades humanas (por ejemplo, para una instalación nuclear) 1 mSv anual. En cualquier caso, esta contaminación radioactiva se suma a otras fuentes de radiación que disminuyen nuestras defensas y generan un fuerte estrés.
Y aunque las centrales nucleares monopolizan el debate, no olvidemos las dosis radioactivas que nuestro sistema de salud, a veces muy intrusivo, nos inflige paradójicamente. La frecuencia acaso excesiva de las radiografías de control también merece que se suscite un debate; igual que el entorno hospitalario en su conjunto. Las exposiciones médicas (radiologías, actos diagnósticos...) representan supuesta mente según este balance más del 40% de las fuentes. El radón contribuye en un 34%, la reflexión de los suelos en un 11%, las radiaciones cósmicas en un 7%, las aguas y los alimentos en un 6% y la categoría de «Otros» (ensayos atmosféricos de armas nucleares, industrias...) tan sólo en un 1%.
¿Y qué decir de los eventuales peligros de la exposición a los tendidos eléctricos? Todos estamos rodeados de postes eléctricos y en algunas calles, particularmente en los callejones sin salida, esas líneas se detienen y se entierran en el suelo. Además, todo el mundo utiliza como fuente de energía corrientes eléctricas alternas de baja frecuencia, a 50 o 60 hercios según los países. El cableado eléctrico que recorre nuestras viviendas genera campos eléctricos y magnéticos, algunos de muy débil intensidad, pero a los que estamos sometidos de manera permanente. No se pueden descartar efectos biológicos nocivos. Esos campos son además mucho más fuertes en los trenes de alta velocidad.
¿Y qué decir de los teléfonos móviles, de las radiaciones a longitudes de onda más largas que las de la luz (más allá del infrarrojo) del entorno electromagnético que nos atraviesa cada vez más y de manera permanente? Preguntas pendientes de respuesta y bastante incómodas. A priori, las ondas de radio llamadas hercianas, portadoras de un energía mucho menor, deberían causar muchos menos daños a nuestros átomos y moléculas. Pero en este caso también, todo depende de la intensidad y la duración de la exposición. Al principio se planteó la cuestión en el caso de los teléfonos móviles y de su papel en el aumento de los tumores cerebrales; hasta el punto de que las compañías de seguros se niegan a asumir los posibles riesgos sanitarios de los operadores de telefonía móvil. ¿Cabría pensar que se produce un efecto «microondas» cuando ese teléfono se pega durante horas a la caja craneal?
Los operadores proponen ahora tarifas planas que permiten duraciones ilimitadas de utilización de los móviles. Numerosos estudios norteamericanos y europeos han puesto claramente de manifiesto que la exposición a las ondas de los teléfonos móviles ocasiona rupturas en el ADN y, por consiguiente, mutaciones o deterioros celulares en la barrera sanguínea cerebral. ¡Esto afecta a la salud de miles de millones de usuarios, pero no se ha preconizado ninguna medida de prudencia! Y lo peor está por venir con la increíble generalización de las nuevas tecnologías de comunicación sin cable: así por ejemplo, el acceso a Internet a través de tecnología Wi-Fi utiliza ondas extremadamente cortas, hiperfrecuencias de 2,4 Gigahercios (2.400 Megahercios), es decir, la misma longitud de onda que la que utiliza el magnetrón del horno microondas. La frecuencia utilizada por nuestros hornos microondas (2,4 GHz) corresponde efectivamente a la frecuencia de resonancia del agua. Pero no olvidemos que ésta constituye el 70 de nuestro organismo. El «síndrome de las microondas» ya era perfectamente conocido entre los militares que manipulaban los radares de gran potencia. Está ligado a la producción de calor inducido por ondas radioeléctricas extremadamente cortas. La radiación de un teléfono móvil emite ondas más bajas pero de idéntica naturaleza, oscilando su frecuencia entre 900 y 1.800 megahercios. No se conocen en absoluto los efectos biológicos a largo plazo de esta enorme impregnación, sin precedentes en la historia de la humanidad, y que todos padecemos. Es imperativo que se promuevan estudios sobre este tema, particularmente sobre la capacidad de dichas ondas para inducir radicales libres, sin que nos limitemos a tener en cuenta la potencia de los aparatos sino también, una vez más, considerar la duración de la exposición a las radiaciones. No se trata de suprimir todos estos adelantos sino de protegernos de ellos."

29.3.11

Amb VilaWeb, per la llibertat de premsa (2)

Fa uns dies vam rebre un correu de Vilaweb demanant-nos suport per la llibertat de premsa. Els hi vam donar, com moltes altres persones i organitzacions: Amb VilaWeb, per la llibertat de premsa

Al cap d'uns dies, l'Ajuntament de Barcelona retirava la denúncia. Ara rebem aquesta nota d'agraïment de Vilaweb, que volem compartir amb vosaltres, tot mostrant de nou el nostre suport al seu posicionament i tot esperant que sigui el Consell de la Informació de Catalunya i no una autoritat judicial qui emeti el seu dictamen:

Vos escrivim aquest correu atès que heu signat el manifest de suport a VilaWeb en el cas Vilaró.

Ho fem per a donar-vos les gràcies. Sense la pressió social estem segurs que no hauríem aconseguit la retirada de la querella ni la decisió de sotmetre el cas al Consell de la Informació.

Per a nosaltres aquest és un fet determinant i un gran precedent. El Consell de la Informació de Catalunya és un organisme privat d'autoregulació professional creat pel Col·legi de Periodistes. El Consell ara estudiarà la nostra informació i la de l'ajuntament i emetrà un dictamen sobre la praxi periodística del cas. Així es com es fan les coses a la majoria de països europeus, on mai les institucions usen la via penal per a discutir informacions periodístiques.

Com és lògic nosaltres mantenim en la seva integritat les informacions publicades en el seu moment. Podeu trobar una completa cronologia sobre els fets a http://www.vilaweb.cat/noticia/3863438/20110322/cas-vilaro-cronologia-fets.html

28.3.11

Nous actes i cursos d'RSE s'activen per al 2011

L'any 2010 va suposar el desplegament d'una gran quantitat d'actes de foment de la Responsabilitat Social per tot el país. Al llarg de la dècada s'havien fet moltes jornades d'RSE però la gran majoria localitzades a Barcelona o ciutats grans. Per contra, l'any passat, a gairebé totes les comarques es va poder parlar dels compromisos empresarials en el marc de la Responsabilitat Social. Vam rendir comptes de la nostra activitat d'esdeveniments de sensibilització i formació durant l'any passat, mostrant quina ha estat l'evolució.

Sembla que aquest 2011 també es presenta amb voluntat de continuar parlant d'RSE. Si en algun moment havíem estat crítics envers una acumulació de jornades que no aportaven molt més que les precedents, ara per ara veiem com aquestes noves fornades d'esdeveniments prenen un sentit més clar, ja sigui com a desplegament territorial o sectorial, amb enfocaments més acurats, amb objectius més concrets. 

A més, aprofitant la celebració de l'Any Europeu del Voluntariat, algunes d'aquestes jornades ho fan sota aquest enfocament. És interessant no solament per la vinculació evident entre RSE i voluntariat. També hi ha un altre interès consistent a afavorir la comprensió de l'RS de les Empreses entre les persones que estan dirigint les entitats de voluntariat o les no lucratives en general.
Propers cursos i esdeveniments:

31-03-11 Jornada Agenda 2020 i els nous reptes per a sortir de la crisi. Ajuntament de Tarragona
1-04-11 Cursos sobre RSE i llengua. Cambra de Comerç de Lleida. CPNL
6-04-11 Seminari "Integració de l'RSE en la gestió". ForumEmpresa. Lleida
13-04-11 Jornada sobre Territoris Socialment Responsables. Raval (Barcelona)
15-04-11 Jornada sobre el Voluntariat. Palma (Mallorca)

Altres esdeveniments recents:

Nuevos actos y cursos de RSE se activan para 2011

El año 2010 supuso el despliegue de una gran cantidad de actos de fomento de la Responsabilidad Social por todo el país. A lo largo de la década se habían hecho muchas jornadas de RSE pero la gran mayoría localizadas en Barcelona o ciudades grandes. Por el contrario, el año pasado, en casi todas las comarcas se pudo hablar de los compromisos empresariales en el marco de la Responsabilidad Social. Rendimos cuentas de nuestra actividad de eventos de sensibilización y formación durante el año pasado, mostrando cuál ha sido la evolución.

Parece que este 2011 también se presenta con voluntad de seguir hablando de RSE. Si en algún momento habíamos sido críticos hacia una acumulación de jornadas que no aportaban mucho más que las precedentes, hoy por hoy vemos cómo estas nuevas hornadas de eventos toman un sentido más claro, ya sea como despliegue territorial o sectorial, con enfoques más cuidados, con objetivos más concretos.

Además, aprovechando la celebración del Año Europeo del Voluntariado, algunas de estas jornadas lo hacen bajo este enfoque. Es interesante no sólo por la vinculación evidente entre RSE y voluntariado. También hay otro interés consistente en favorecer la comprensión de la RS de las Empresas entre las personas que están dirigiendo las entidades de voluntariado o las no lucrativas en general.

Próximos cursos y eventos:

31-03-11 Jornada Agenda 2020 y los nuevos retos para salir de la crisis. Ajuntament de Tarragona
1-04-11 Cursos sobre RSE y lengua. Cambra de Comerç de Lleida. CPNL
6-04-11 Seminario "Integración de la RSE en la gestión" . ForumEmpresa. Lleida
13-04-11 Jornada sobre Territorios Socialmente Responsables. Raval (Barcelona)
15-04-11 Jornada sobre el Voluntariado. Palma (Mallorca)

Otros eventos recientes:
Acceda a la información en el blog:

    Seminari "Integració de l'RSE en la gestió", a Lleida

    SEMINARI

    INTEGRACIÓ DE L’RSE EN LA GESTIÓ


    6 d’abril de 2011. De les 17’00h. a les 20’00h.
    Aula de formació de Forum Empresa - Av. Blondel, 21, 4t. · 25002 Lleida.

    El proper dia 6 d’abril de 2011 es realitzarà el Seminari Integració de l’RSE en la gestió, GRATUÏT PER ALS SOCIS DE FORUM EMPRESA.

    Aquest seminari té com a objectiu comprendre el sentit estratègic de la responsabilitat social de l’empresa, adquirir nocions bàsiques sobre la metodologia de gestió de l’RSE i conèixer casos de pimes que apliquen l’RSE al seu model d’empresa.

    Seminari a càrrec del Sr. Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat de les Empreses, promotor de Responsabilitat Global, assessor tècnic en RSE de la Cambra de Comerç de Barcelona i del Consell de Cambres de Catalunya.

    Forum Empresa
    www.forumempresa.cat
    “Vint anys fent costat a empresaris i directius”
    Av. Blondel, 21, 4t.
    25002 Lleida
    T. 973 28 06 71

    Programa
    Butlleta d'inscripció
    Font

    Reconeixement a l'Empresa Inclusiva

    • Josep Maria Canyelles parlarà sobre la Responsabilitat Social de les Empreses
    • Girona protagonitzarà l'Acte de Reconeixement a l'Empresa Inclusiva el 31 de març
    Entitats del sector de la discapacitat com la Federació ACAPPS, ACTAS, AMMFEINA, la Confederació ECOM i FSC Inserta, continuen amb la tasca de reconèixer públicament aquelles empreses que han incorporat persones amb discapacitat al seu equip humà, que han promogut la diversitat a les plantilles com a un valor afegit i que han contribuït, així, a la seva integració social.

    Aquest cop, toca el torn a les empreses de Girona

    En un acte públic que es celebrarà el proper 31 de març, al Parc Tecnològic de Girona, es farà el lliurament de reconeixement a les empreses que hagin destacat per la seva trajectòria i impuls en matèria de polítiques d’igualtat d’oportunitats en el treball en pro de les persones amb discapacitat.

    A més, prèviament al lliurament de les distincions, tindrà lloc una ponència a càrrec de Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions.

    L'Acte de Reconeixement a l'Empresa Inclusiva es celebrarà properament a Tarragona, el mes de juny, i es tancarà amb Barcelona, el 24 de novembre. En aquests actes es lliuraran les distincions a les empreses o entitats d'aquests territoris.

    Acte de Reconeixement a l'Empresa Inclusiva (Girona)
    Dia: 31 de març Hora: 17:30
    Lloc: Parc Tecnològic de Girona. Pic de la Peguera, 15. GIRONA.
    Confirmacions d'assistència: actas@actas.cat i/o telèfon 93.417.76.67 (Maria Cabré)

    * L'acte comptarà amb la subtitulació en directe de la Federació ACAPPS.* Veure nota de premsa de l'acte (doc. pdf adjunt)

    Jornada Agenda 2020 i els nous reptes per a sortir de la crisi

    • L'Ajuntament de Tarragona fa una acció formativa interna sobre l'Agenda 2020 i els nous reptes per a sortir de la crisi
    • Josep Maria Canyelles hi farà una conferència sobre "Creixement integrador: La responsabilitat social a l'àmbit local, territoris socialment responsables"

    L’Ajuntament de Tarragona, amb aquest tercer curs dirigit a càrrecs electes i treballadors de les diferents àrees de l’ajuntament, vol aprofundir en el paper actiu dels ens locals com a transmissors de polítiques i valors europeus, explicant les línies bàsiques de l'agenda EUROPA 2020 i les seves implicacions pel món local en base a la governança multinivell.

    JORNADA FORMATIVA
    "AGENDA 2020 I ELS NOUS REPTES PER A SORTIR DE LA CRISI"

     (TARRAGONA MUNICIPI ACTOR ACTIU EN EL PROCÉS D’INTEGRACIÓ EUROPEA)

    31 de març de 2010


    PROGRAMA :

    9’00hrs. Presentació de la Jornada a càrrec de Manuel López Pasca, Conseller de l’Ajuntament de Tarragona.

    9'15hrs. Presentació de "L'EUROPE DIRECT TARRAGONA al servei de la ciutadania" a càrrec de Marta Domènech, Ajuntament de Tarragona.

    9’45hrs. "Nova estratègia econòmica EUROPA 2020, per un creixement intel·ligent, sostenible e integrador" a càrrec de Joaquim Millan, Director d’EUROLOCAL.

    10'30hrs. Debat amb els assistents.

    10'45 Pausa - cafè.

    11'15hrs. "Creixement integrador: La responsabilitat social a l'àmbit local, territoris socialment responsables" a càrrec de Josep María Canyelles expert en responsabilitat social i promotor de responsabilitat global.

    12'00hrs. Debat amb els assistents.

    12'15hrs."Creixement intel·ligent: Formació i educació per una joventut en moviment (noves capacitats per nous llocs de treball en els territoris actius)" a càrrec d'Esther Niubó, coordinadora de les Relacions Institucionals i Internacionals de la Fundació Rafael Campalans i col·laboradora acadèmica del Departament de Ciències Socials d’ESADE. professora

    13'00hrs. "Creixament sostenible: Desenvolupament sostenible creant  riquesa al territori" a càrrec de Susana Borrás, Professora en Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat Rovira i Virgili.

    13’45hrs. Debat amb els assistents.
    14'00hrs. Cloenda. 


    Accés a PDF

    Enxampat! Atrapado! Catched!

    [ca] Ja sabem que a la política pot haver-hi l'ètica més elevada i la brutícia més abjecta. Crec que hi ha totes dues coses, tot i que el risc que fins i tot els objectius més nobles s'acabin pervertint és gran. Una manera d'assegurar que prevalgui l'ètica seria mitjançant la gestió de la Responsabilitat Social tant dins l'Administració Pública com als partits polítics, però també sabem com n'és de difícil.

    Seria bo que els partits prenguessin una major consciència de quins valors tenen les persones que integren les seves files i què estan disposats a fer per diners, càrrecs o poder. Però que els partits sovint no tenen la valentia de fer-ho, està bé que ho facin els mitjans de comunicació.

    El diputat que ha estat objecte de la prova per part del rotatiu britànic afirma no haver cobrat. D'acord, fem-li confiança. Però ell deu saber que una de les males pràctiques més habituals a la política europea és la que es coneix com les portes giratòries de l'Administració Pública. Com a mínim, no podrà negar que ha seguit el joc de deixar-se temptar per càrrecs posteriors a la seva funció pública a canvi de defensar interessos privats.

    Tot seria més transparent si, en virtut d'un Codi Ètic, el diputat s'hagués negat a continuar la reunió a partir del moment en què li van oferir diners i càrrecs. I també ho podria haver denunciat. Però no va fer res d'això i va defensar els seus interessos. 

    Si el conjunt dels polítics actuessin sota un Codi Ètic, els lobbies corruptes ja ni s'atrevirien a plantejar una demanda d'aquest tipus.

    Un eurodiputat del PP cau en un parany de The Sunday Times
    El navarrès Pablo Zalba esmena una directiva seguint les consignes d'un fals lobby


    Captura de l'eurodiputat navarrès del PP Pablo Zalba en el vídeo amb càmera oculta de 'The Sunday Times' Foto: ACN
    L'eurodiputat navarrès del PP Pablo Zalba va retocar una directiva comunitària seguint les peticions d'un fals grup de pressió que li va oferir diners. Els seus interlocutors eren un grup de periodistes del rotatiu britànic The Sunday Times , que han fet la mateixa trampa a una desena d'eurodiputats per demostrar que alguns accepten pagaments a canvi d'introduir esmenes. Zalba admet que va accedir a les peticions del fals grup de pressió, però assegura que no va acceptar cobrar diners. Dos eurodiputats han dimitit aquesta setmana després que el rotatiu destapés que van acceptar suborns de 100.000 euros del fals lobby.
    En el vídeo amb càmera oculta difós per The Sunday Times es veu com Zalba conversa amb els suposats representants del lobby i els assegura que no hi ha cap problema per introduir les esmenes que desitgen, ja que ell és un dels redactors de la directiva en qüestió, relativa a la protecció dels petits inversors.
    A canvi d'aquest favor, els periodistes li ofereixen a Zalba una cadira en el consell d'administració del grup de pressió i un sou de 100.000 euros. Segons The Sunday Times , Zalba accepta el tracte però condiciona l'entrada al consell d'administració a si finalment es presenta a les eleccions municipals del maig. [llegir notícia sencera a NacióDigital.cat]

    Cursos sobre RSE i llengua


    • Josep Maria Canyelles farà un seguit de cursos de Responsabilitat Social de les Empreses en els aspectes de llengua
    • Aquest divendres comencen a la Cambra de Comerç de Lleida i després es faran a Barcelona i Girona, organitzats pel CPNL

    La gestió lingüística en el marc de la responsabilitat social de les empreses i entitats

    Objectius

    1) Donar una visió general de les polítiques de responsabilitat social de les empreses útils per a les persones que duen a terme tasques de promoció i difusió de la llengua catalana en l’àmbit socioeconòmic.

    2) Difondre experiències reeixides de màrqueting lingüístic que han dut a terme entitats o empreses de l’àmbit socioeconòmic que han incorporat l’ús de la llengua catalana en les seves polítiques de responsabilitat social.

    Programa

    * Marc conceptual de la responsabilitat social.

    * De la idea a l’acció: exposició d’experiències reeixides d’empreses i entitats.

    La primera part el curs constarà d’una breu exposició de conceptes relacionats amb la responsabilitat social en l’àmbit socioeconòmic i en la segona es farà una exposició d’experiències.

    Professorat: Josep Maria Canyelles, Responsabilitat Global.
    Nombre d'hores: 8


    * Josep Maria Canyelles jmcanyelles@collaboratio.net, promotor del think tank www.ResponsabilitatGlobal.com. Assessora empreses, governs i organitzacions. És assessor tècnic de la Cambra de Comerç de Barcelona. Col·labora amb l’Associació per a les Nacions Unides. Coordinador de la Comissió RS de l’Ass. Cat. Comptabilitat i Direcció www.accid.cat i col·labora amb diferents universitats. Promou collaboratio, iniciativa per als TSR

    27.3.11

    Catàleg tallers tutorats de la Diputació de Barcelona - 2011

    Responsabilitat Global ofereix tres activitats dins el recull d'activitats de suport a l'activitat empresarial de la Diputació de Barcelona.

    Aquest Recull [en format pdf, 6,35 Mb] presenta més de 150 activitats, en format taller o sessió, adreçades a empreses, principalment micro i pimes, i persones emprenedores, amb una metodologia i característiques determinades, que es posen a disposició dels ens locals per tal que incorporin, les que considerin oportunes, a la seva oferta de serveis. Els destinataris finals del Recull són les empreses del territori, principalment micro i pimes, i persones emprenedores que s'adrecen als serveis locals de suport empresarial, a través dels quals es realitzen les activitats d'acompanyament, formatives i informatives corresponents.

    La Diputació de Barcelona ha publicat el recull d'activitats de suport a l'activitat empresarial, en el qual s'ha demanat a Responsabilitat Global d'oferir les següents propostes de dos tallers tutorats i una sessió informativa:
    • Taller tutorat: Gestionar els valors de l’empresa (pg. 102)
    • Taller tutorat: La llengua com a valor empresarial. Un enfocament de responsabilitat social i gestió del multilingüisme (pg. 110)
    • Sessió informativa: La responsabilitat social de les empreses: millorar la gestió i la competitivitat (pg. 157)

    Aquests són els continguts de cadascuna de les tres propostes:

    Gestionar els valors de l’empresa
    Comunicació de l'RSE i projecció exterior

    OBJECTIUS
    Per a moltes pimes, les bones pràctiques de Responsabilitat Social no són un fet desconegut. L’oportunitat es dóna quan aquestes accions formen part d’un compromís, d’una manera d’entendre l’empresa i d’una visió estratègica. Aleshores podem desenvolupar un pla per a posar en valor aquest actiu de l’organització, trobant la millor manera de comunicar-la i projectar-la externament.
    - Comprendre el sentit estratègic de l’RSE per a una pime o microempresa.
    - Clarificar els valors de l’empresa i comunicar-los per mitjà de codis ètics i altres canals.

    CONTINGUTS

    A) Tutoria grupal:
    • Continguts:
    - El sentit de l’RSE en una pime. Reflexions sobre per què l’RSE pot constituir un enfocament de gestió apropiat per a una pime. Lligams amb l’excel—lència empresarial.
    - Gestionar els grups d’interès a partir dels valors d’RSE. Entendre com es gestiona l’RSE des d’un punt de vista metodològic i pràctic a les seves realitats. Qui són els grups d’interès per a una pime. Què vol dir dialogar. Com gestionar l’RSE de manera integrada als propis procediments. Com es poden implantar models de millora. Com abordar la creació de valor per a totes les parts.
    - Codis ètics i altres canals per a comunicar l’RSE aplicats a pimes. Per què cal comunicar i què significa comunicar en el cas de l’RSE de les pimes. Què és un codi ètic. Què és una memòria d’RSE. Altres elements de transparència i rendició de comptes orientats a la creació de confiança.
    Tots aquests continguts es tractaran de manera exemplificada amb casos concrets de pimes catalanes que porten a terme bones pràctiques d’RSE.

    B) Tutoria individualitzada:
    • Continguts:
    - Identificació de les motivacions de l’empresa pel que fa a l’RSE. Identificació de les principals bones pràctiques que porta a terme i de les àrees de millora, a partir d’un primer escaneig basat en l’opinió dels participants.
    - Valoració de les necessitats i oportunitats des d’un punt de vista de l’RSE. Prioritat en la millora de la gestió dels valors per mitjà d’un codi ètic. Aportació de consell sobre quina pot ser la millor orientació o prioritat per a desenvolupar adequadament la seva RSE.
    - Orientacions bàsiques per a iniciar el procés de confecció del codi ètic, memòria o el document bàsic que s’hagi convingut.

    C) Sessió de traspàs amb l'ens local:
    Sessió per traspassar tots els plans de gestió de les empreses participants del taller a l’ens local amb l’objectiu que posteriorment aquest tingui els elements necessaris per fer el seguiment de la implantació.
    • PERFIL DELS PARTICIPANTS: Personal directiu de les empreses (direcció, personal, màrqueting i comunicació, etc).
    • CONSULTORA: Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global)
    • EXPERTS: Josep Maria Canyelles
    La llengua com a valor empresarial. Un enfocament de responsabilitat social i gestió del multilingüisme
    Gestió de les persones

    OBJECTIUS
    - Comprendre com es gestiona la responsabilitat social a les empreses.
    - Analitzar com es pot fer un enfocament d’RSE a la gestió dels aspectes lingüístics de les empreses, adequats a la seva dimensió de negoci.
    - Explorar les pràctiques més inclusives respecte als grups d’interès i integradores del personal.
    - Conèixer experiències reeixides de màrqueting lingüístic que han dut a terme entitats o empreses de l’àmbit socioeconòmic que han incorporat l’ús de la llengua catalana en les seves polítiques de responsabilitat social.
    Respecte a la tutoria individualitzada:
    - Promoure la gestió del multilingüisme d’acord amb les necessitats de l’empresa.
    - Integrar els aspectes lingüístics dins la gestió de la responsabilitat social de l’empresa, tant en la seva dimensió operativa com estratègica i en la relació amb els grups d’interès.

    CONTINGUTS


    A) Tutoria grupal:
    • Continguts:
    - El sentit de l’RSE en una Pime. Reflexions sobre per què l’RSE pot constituir un enfocament de gestió apropiat per a una Pime. Lligams amb l’excel—lència empresarial.
    - Gestionar els aspectes lingüístics a partir de la relació amb cada grup d’interès a partir dels valors d’RSE. Entendre els riscos i oportunitats dels aspectes lingüístics dins el marc de l’RS de l’empresa. Com gestionar l’RSE en els aspectes lingüístics de manera integrada als propis procediments. Com es poden implantar models de millora. Com abordar la creació de valor per a totes les parts.
    - Casos d’interès i propostes d’acció. Gestió de persones, gestió de proveïdors, Codis Ètics, màrqueting, i altres orientacions.

    B) Tutoria individualitzada:
    • Continguts:
    - Identificació de les motivacions de l’empresa. Identificació de les principals bones pràctiques que porta a terme i de les àrees de millora, a partir d’un primer escaneig basat en l’opinió dels participants.
    - Valoració de les necessitats i oportunitats des d’un punt de vista de l’RSE i aportació de consell sobre quina pot ser la millor orientació o prioritat per a desenvolupar adequadament la seva RSE en la gestió del multilingüisme.
    - Definir un pla de millora en la gestió del multlingüisme a l’empresa.

    C) Sessió de traspàs amb l'ens local:
    Sessió per traspassar tots els plans de gestió de les empreses participants del taller a l’ens local amb l’objectiu que posteriorment aquest tingui els elements necessaris per fer el seguiment de la implantació.
    • PERFIL DELS PARTICIPANTS Nivell directiu de les empreses (direcció, personal, màrqueting i comunicació, etc).
    • CONSULTORA: Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global)
    • EXPERTS: Josep Maria Canyelles
    La responsabilitat social de les empreses: millorar la gestió i la competitivitat
    Responsabilitat social a l'empresa

    OBJECTIUS:
    Fomentar que les pimes prenguin l’RSE com un estil de gestió propi vinculat als valors de l’empresa i integrat a la seva estratègia.

    CONTINGUTS:
    - Comprendre què pot aportar l’RS a les pimes.
    - Conèixer els fonaments sobre com es gestiona l’RS a les pimes.
    - Entendre casos concrets d’RS a les pimes.
    • PERFIL PARTICIPANTS: Personal directiu de les empreses i a persones emprenedores.
    • DURADA TOTAL (HORES): 3
    • CONSULTORA: Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global)
    • EXPERTS: Josep Maria Canyelles
    Font: Catàleg de la Diputació de Barcelona

    El nostre horari nazi de cada dia

    Al número 68 del Butlletí Oficial del govern franquista es va publicar una ordre del 7 de març de 1940 que deia: 
    'Considerant la conveniència que l'horari nacional vagi d'acord amb el d'alguns altres països europeus, i els avantatges de tota mena que l'avançament temporal de l'hora comportarà, disposo que el dissabte, 16 de març, a les vint-i-tres hores, s'avanci l'hora legal en seixanta minuts. (...) Oportunament s'indicarà la data del restabliment de l'hora normal.' 
    L'ordre va comportar que l'Espanya franquista passés a homologar-se voluntàriament a l'hora central europea o CET (el fus horari que va una hora endavant respecte del temps universal coordinat o UTC), la que l'Alemanya nazi havia imposat a tots els territoris ocupats amb horari diferent: Bèlgica, França, Luxemburg, els Països Baixos i Polònia. Amb la fi de la Segona Guerra Mundial, tots aquests estats van mantenir l'horari centreeuropeu i fins i tot s'hi van sumar Andorra, Gibraltar i Mònegue. Amb tot, el manteniment del CET a Espanya fins a l'actualitat, setanta-un any després, és el que causa més estranyesa.

    D'entrada, perquè Espanya no estava obligada a adoptar el CET i ho va fer per motius d'afinitat ideològica amb el règim nazi. Alhora, perquè l'ordre de 1940 era explícitament temporal i deixava la porta oberta a tornar a 'l'horari normal'. I, sobretot, perquè l'adopció de la també anomenada hora de Berlín era totalment irregular aplicant-hi criteris geogràfics.

    El 1884, vint-i-set països van signar a Washington (EUA) un acord internacional en la Conferència del Meridià, en què es va dividir el món en vint-i-quatre fusos adoptant com a referent el meridià de Greenwich. El temps mitjà de Greenwich o GMT (Greenwich Mean Time) és el temps solar mitjà a l'Observatori Reial de Greenwich, prop de Londres (Anglaterra), que per convenció és a zero graus de longitud. El meridià de Greenwich, cal recordar-ho, passa ben a prop de Fraga i per València. A Europa, se segueix a la Gran Bretanya i a Portugal, i per lògica s'hauria d'aplicar a la resta de la península Ibèrica i a França.

    Això és el que reclama, de fet, la Comissió per la Racionalització dels Horaris a Espanya, que fa campanya per a canviar l'horari. Segons aquesta entitat, formada per nombroses enitats i institucions públiques i provades, adoptant l'hora portuguesa la resta de la Península es continuaria regint pel Sol, però es dinaria a la una i no a partir de les dues, se soparia a les vuit i no a partir de les nou, i se sortiria de treballar, en general, pels volts de les cinc, cosa que conciliaria millor la feina i el lleure. [Font: Vilaweb.cat]

    Responsabilitat Global dóna suport a l'adequació horària a l'Estat espanyol per a racionalitzar els horaris i facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar i augmentar la productivitat. 

    Aquesta és una mesura que no entra dins del competències del govern català i que solament el govern espanyol pot modificar. Seria una manera magnífica de demostrar que les voluntats expressades amb paraules també es poden expressar mitjançant fet d'alta efectivitat i poca dificultat. 

    Suggerim, en aquest sentit, que les persones i organitzacions que formen part del CERME facin d'aquesta demanda al govern espanyol una prioritat.

    Nuestro horario nazi de cada día

    En el número 68 del Boletín Oficial del gobierno franquista se publicó una orden del 7 de marzo de 1940 que decía:
    'Considerando la conveniencia de que el horario nacional esté de acuerdo con el de algunos otros países europeos, y las ventajas de todo tipo que el adelanto temporal de la hora comportará, dispongo que el sábado, 16 de marzo, a las veintitrés tres horas, avance la hora legal en sesenta minutos. (...) Oportunamente se indicará la fecha del restablecimiento de la hora normal.'
    La orden hizo que la España franquista pasara a homologarse voluntariamente a la hora central europea o CET (el huso horario que una hora adelante respecto del tiempo universal coordinado o UTC), la que la Alemania nazi había impuesto a todos los territorios ocupados con horario diferente: Bélgica, Francia, Luxemburgo, los Países Bajos y Polonia. Con el fin de la Segunda Guerra Mundial, todos estos estados mantuvieron el horario centroeuropeo e incluso se sumaron Andorra, Gibraltar y Mónaco. Con todo, el mantenimiento del CET en España hasta la actualidad, setenta y un año después, es lo que causa más extrañeza.

    De entrada, porque España no estaba obligada a adoptar el CET y lo hizo por motivos de afinidad ideológica con el régimen nazi. Asimismo, porque la orden de 1940 era explícitamente temporal y dejaba la puerta abierta a volver a 'el horario normal'. Y, sobre todo, porque la adopción de la también llamada hora de Berlín era totalmente irregular aplicando criterios geográficos.

    En 1884, veintidós siete países firmaron en Washington (EEUU) un acuerdo internacional en la Conferencia del Meridiano, en que se dividió el mundo en veinte y cuatro husos adoptando como referente el meridiano de Greenwich. El tiempo medio de Greenwich o GMT (Greenwich Mean Time) es el tiempo solar medio en el Observatorio Real de Greenwich, cerca de Londres (Inglaterra), que por convención es a cero grados de longitud. El meridiano de Greenwich, hay que recordarlo, pasa muy cerca de Fraga y por Valencia. En Europa, se sigue en Gran Bretaña y Portugal, y por lógica debería aplicarse al resto de la Península Ibérica y Francia.

    Esto es lo que reclama, de hecho, la Comisión para la Racionalización de los Horarios en España, que hace campaña para cambiar el horario. Según esta entidad, formada por numerosas enitats e instituciones públicas y probadas, adoptando la hora portuguesa el resto de la Península se continuaría rigiéndose por el Sol, pero se comería a la una y no a partir de las dos, se cenaría a las ocho y no a partir de las nueve, y se saldría de trabajar, en general, alrededor de las cinco, lo que conciliar mejor el trabajo y el ocio. [Fuente: Vilaweb.cat ]
    Responsabilitat Global apoya la adecuación horaria en España para racionalizar los horarios y facilitar la conciliación de la vida laboral y familiar y aumentar la productividad.
    Esta es una medida que no entra dentro del competencias del gobierno catalán y que solo el gobierno español puede modificar. Sería una manera magnífica de demostrar que las voluntades expresadas con palabras también se pueden expresar mediante hecho de alta efectividad y poca dificultad.

    Sugerimos, en este sentido, que las personas y organizaciones que forman parte del CERME hagan de esta demanda al gobierno español una prioridad.

    Mecanisme de control del compliment de les promeses electorals

    Fa dos mesos vam lloar l'anunci de la iniciativa del diari ARA: L'ARA verificarà les promeses del nou Govern. Hi deia que crec ben sincerament que cal felicitar la iniciativa del diari ARA que, seguint el model de diversos mitjans internacionals, vol contribuir a la transparència democràtica posant en marxa un mecanisme de control del compliment de les promeses electorals.

    Ara us fem saber que s'ha fet públic el primer índex de l'ARA Control el qual atorga als primers tres mesos de Govern una valoració de 14 punts sobre 100 i fa notar que el programa de govern de CiU topa amb la realitat econòmica.
    Seguint un mètode propi de verificació continuada de l'índex de compliment de les promeses del Govern i prenent com a referents els paràmetres adoptats per prestigiosos mitjans de comunicació dels Estats Units i Europa, l'equip de l'ARA Control posa la primera nota al Govern.


    L'equip d'analistes de l'ARA Control, format per periodistes i experts en les diverses matèries, ha analitzat el programa electoral amb què l'actual president de la Generalitat es va presentar a les eleccions i n'ha destriat els compromisos que són concrets (i, per tant, avaluables) i els ha ordenat en funció de la seva rellevància.


    EL CONSELL ASSESSOR DE L'ARA CONTROL: DavidMiró, subdirector de l’ARA; Ferran Casas, cap de Política de l’ARA; Jaume Puig-Junoy, dir. Centre Recerca Salut UPF; Núria Bosch, catedràtica hisenda pública UB; Ignasi Aragay, subdirector de l’ARA; Gregorio Luri, doctor en filosofia; Daniel Albalate, doctor en economia; Andreu Peix, enginyer agrícola; Ivan Capdevila, enginyer industrial; Olga Tubau, advocada penalista; Jofre Montoto, Centre d’Estudis Estratègics; Albert Rossich, catedràtic filologia catalana UdG; Raül Ramos, professor economia aplicada UB; Toni Codina, director Taula Tercer Sector

    ARA Control

    Mecanismo de control del cumplimiento de las promesas electorales



    Hace dos meses alabé el anuncio de la iniciativa del diario ARA: El ARA verificará las promesas del nuevo Gobierno. Decía que creo sinceramente que hay que felicitar la iniciativa del diario AHORA que, siguiendo el modelo de varios medios internacionales, quiere contribuir a la transparencia democrática poniendo en marcha un mecanismo de control del cumplimiento de las promesas electorales .

    Ahora les hacemos saber que se ha hecho público el primer índice del ARA Control el cual otorga a los primeros tres meses de Gobierno una valoración de 14 puntos sobre 100 y hace notar que el programa de gobierno de CiU topa con la realidad económica.
    Siguiendo un método propio de verificación continua del índice de cumplimiento de las promesas del Gobierno y tomando como referentes los parámetros adoptados por prestigiosos medios de comunicación de los Estados Unidos y Europa, el equipo del AHORA Control pone la primera nota al Gobierno.

    El equipo de analistas del ARA Control, formado por periodistas y expertos en las diversas materias, ha analizado el programa electoral con el que el actual presidente de la Generalitat se presentó a las elecciones y ha elegido los compromisos que son concretos (y, por tanto, evaluables) y los ha ordenado en función de su relevancia.

    EL CONSEJO ASESOR DEL AHORA CONTROL: David Miró, subdirector de ARA, Ferran Casas, jefe de Política del ARA, Jaume Puig-Junoy, dir. Centre Investigació Salut UPF, Núria Bosch, catedrática hacienda pública UB; Ignasi Aragay, subdirector de la ARA, Gregorio Luri, doctor en filosofía; Daniel Albalate, doctor en economía; Andreu Peix, ingeniero agrícola; Ivan Capdevila, ingeniero industrial; Olga Tubau, abogada penalista, Jofre Montoto, Centre d'Estudis Estratègics; Albert Rossich, catedrático filología catalana UdG; Raúl Ramos, profesor economía aplicada UB; Toni Codina, director Taula Tercer Sector

    ARA Control