28.2.09

Crisi i retallada de despeses municipals


La crisi econòmica està tenint com a efecte en la vida municipal no solament una considerable retallada pressupostària sinó la necessitat que els ajuntaments mostrin davant la ciutadania l'esforç de contenció i una conducta exemplaritzant.

Certament, si la ciutadania i les empreses estem entrant en un període de molta complexitat per a mantenir els equilibris financers no hi hauria res més immoral que una administració pública abocada a la despesa i al malbaratament. 

La retallada que els ajuntaments estan patint no implica directament que els diners es gastin de manera eficient i, per això, cal que hi hagi un esforç de priorització de la despesa focalitzant les àrees més estratègiques i garantint-ne la màxima eficàcia.

A més, també és oportú que aquestes accions es mostrin públicament de cara a no disminuir la legitimitat de les institucions i les seves polítiques públiques. Per això, encara que pugui representar la "xocolata del lloro", no deixa de ser important que les partides de dietes, protocols i transport per als càrrecs públics experimentin una reducció molt significativa.

Tenim exemples de diferents ajuntaments que han començat a donar a conèixer mesures en aquest sentit. Incorporen reduccions de fotocòpies, transports, etc., com podem veure en notícies recents:
  • Els 41 regidors de Barcelona es congelen el sou d'aquest any (El Periódico) [ca][es]
  • Els consells comarcals a penes apliquen mesures d'estalvi (El Periódico) [ca][es]
  • El cinturó metropolità usa les estisores en els pressupostos (El Periódico) [ca][es]
  • L'Hospitalet. Més austers que mai (El Periódico) [ca][es]
  • El pla de Lleida (El Periódico) [ca][es]
Moltes de les mesures que s'hi apleguen no són sinó una part de les que farien falta permanentment, per sempre, no merament en una situació de crisi. Ha calgut una crisi perquè es plantegin mesures d'estalvi de la despesa corrent que no sembla que tinguin un caràcter excepcional. El control de fotocòpies i de llums hauria d'estar implantat de fa molt temps i, en tot cas, esperem que es mantinguin quan desaparegui la crisi.

Aquestes mesures, tal com estan plantejades, semblen fetes de cara a la galeria, de cara a mostrar a la ciutadania que la crisi també va amb ells. Des del nostre punt de vista, trobaríem més adequat que es formulessin codis ètics, polítiques de responsabilitat social, i altres compromisos que quedessin escrits i sotmesos a l'escrutini públic

No voldríem pecar de desconfiats però ens preguntem com s'informarà del seguiment i evolució d'aquests compromisos. Aquest és un aspecte que curiosament ningú no n'ha parlat. Ens agradaria que aquests ajuntaments tan compromesos mostressin públicament al seu portal a internet com evolucionen els indicadors respecte a les mesures que han manifestat. 

Si ho fessin seria més creïble, podria ser contrastable, seria exemplar. Però potser incomodaria el fet que un cop superada la crisi ja no fos tan convenient mostrar un indicador obert a la llum pública amb les despeses de consums, protocol, publicitat, o fotocòpies. Tanmateix, aquesta obcecació a la manca de transparència no és més que retardar l'adveniment de l'administració pública del futur i el punt d'inflexió respecte a la pèrdua de confiança actual.


Vegem com a mostra una de les iniciatives, la de Lleida, ja que ha estat de les primeres i la més definida en la proposta de mesures:


27/2/2009 PROJECTE PIONER PER AFRONTAR LA CRISI
Lleida s'estreny el cinturó i retalla les despeses municipals

• El pla, de 20 punts, estableix que polítics i funcionaris utilitzin el transport públic
• La iniciativa fixa directrius per agilitzar els tràmits de pagament als proveïdors

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
LLEIDA
S'han acabat les fotocòpies en color, els llums encesos tota la nit --perquè l'últim a sortir no es va recordar d'apagar-los-- i els serveis de missatgeria si és possible enviar un
e-mail. Decidit a retallar despeses supèrflues i a donar exemple estrenyent-se el cinturó, l'Ajuntament de Lleida va presentar ahir un pioner pla municipal d'austeritat que predica, per exemple, l'ús del transport públic --autobús urbà o taxi-- per als trasllats que realitzin funcionaris i regidors del consistori en horari laboral.

El propòsit, va dir ahir l'alcalde Àngel Ros (PSC), és que les vint recomanacions previstes al pla s'apliquin "durant almenys dos anys, el 2009 i el 2010, encara que seria ideal que algunes d'aquestes propostes es mantinguin ja per sempre". La intenció és "abordar mesures de contenció de la despesa amb criteris de racionalitat i estalvi, però que no afectin la prestació de serveis", va precisar el paer en cap.

El control de la despesa l'hauran d'assumir tant el miler de treballadors municipals com els càrrecs polítics i de confiança, van indicar fonts del consistori. A més a més, el protocol també dicta directrius per a la tramitació d'expedients de despesa i mesures per agilitzar els pagaments als proveïdors. "D'aquí a poques setmanes, l'ajuntament abonarà al voltant de 5 milions d'euros corresponents al 2008, a l'haver avançat el reconeixement de crèdit", va manifestar Ros.

PRECEDENTS
L'Ajuntament de Lleida, que, com tantes altres ciutats, patirà aquest any una retallada d'ingressos "a causa del descens de les plusvàlues i d'altres impostos lligats a la construcció", ja va ser pioner en l'aplicació de mesures d'estalvi quan el juny passat va acordar un paquet d'accions que preveien, entre altres coses, la gratuïtat del servei d'autobús urbà per als escolars de la ciutat.

Font

El pla d'austeritat que es va presentar públicament ahir comença limitant la temperatura dels aparells de climatització a no menys de 26 graus a l'estiu i no més de 21 graus a l'hivern. També proposa la substitució de les calderes de gasoil per calderes de biomassa. Així mateix, es controlaran escrupolosament les comunicacions telefòniques, els enviaments postals i l'adquisició de llibres i revistes. Fins i tot les nòmines dels treballadors s'enviaran telemàticament, per mirar d'estalviar paper. Les substitucions de personal i les hores extres que no siguin generades per una situació d'emergència, les haurà d'autoritzar personalment l'alcalde.

"Els viatges a Barcelona es faran en tren i els trajectes per la ciutat, en transport urbà", va avançar Ros, l'únic que continuarà utilitzant el vehicle oficial per qüestions de seguretat. Els regals institucionals els subministrarà el patronat local de turisme i els còctels i aperitius els elaboraran, a partir d'ara, els estudiants de l'Escola d'Hostaleria de Lleida.

25.2.09

Stop a l'Estrès, recepta de MC MUTUAL per afrontar l'estrès laboral


L’estrès és la segona causa de pèrdua de salut a Europa i es relaciona amb més del 50% de l’absentisme laboral.

Actualment, afecta a un 22% dels treballadors i la OMS preveu que la crisi incrementarà la seva incidència.

MC MUTUAL ha desenvolupat Stop a l’Estrès per ajudar als seus mutualistes a afrontar l’estrès a la feina i evitar les conseqüències que comporta per a la salut.

L’estrès és la segona causa de pèrdua de salut entre els treballadors europeus i es relaciona amb més del 50% de l’absentisme laboral a Espanya (1). A l’actualitat, un 22% dels treballadors de la Unió Europea afirma estar sotmès a situacions estressores (2) i la Organització Mundial de la Salut (OMS) preveu que la crisi financera agreujarà la situació (3) .

Les despeses econòmiques derivades d’aquesta patologia també són importants. Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), els problemes de salut mental representen el 3% del Producte Interior Brut (PIB) de la Unió Europea, i l’any 2002 es va calcular que l’estrès laboral va ocasionar una despesa anual de 20.000 milions d’euros.

Stop a l'Estrès

Coneixedora d’aquestes xifres, MC MUTUAL ha impulsat i posat a disposició dels treballadors de les seves empreses mutualistes una campanya per facilitar-los l’afrontament de l’estrès i per dotar-los d’eines que els permetin gestionar-lo i prevenir possibles conseqüències sobre la seva salut.

Stop a l’Estrès compta amb diverses eines que es complementen entre elles, com la distribució de material divulgatiu, que facilita el coneixement sobre els factors relacionats amb l’estrès laboral i les conseqüències que comporta, tant a nivell individual com d’organització; un curs online, que proporciona recursos i tècniques d’afrontament de l’estrès i que està orientat a afavorir la gestió de situacions potencialment estressores; un CD i un DVD que inclouen tècniques de relaxació combinades amb música; i enquestes d’opinió i valoració sobre les diverses accions realitzades, que permeten a l’empresa conèixer el grau d’efectivitat de la campanya entre els seus treballadors.

A més, per tal de reforçar la difusió de Stop al Estrès i facilitar l’adopció d’actituds que afavoreixin l’afrontament de l’estrès laboral, MC MUTUAL ha inclòs també alguns dels consells oferts per la campanya en les agendes i calendaris de l’any 2009. Veure materials

Aquesta campanya s’emmarca en l’aposta de MC MUTUAL per la innovació. La mútua desenvolupa nous productes i serveis que contribueixin a millorar el benestar dels seus treballadors protegits i, per extensió, de tota la societat. A més, l’entitat col·labora amb organitzacions i projectes que fomenten la difusió de la prevenció de riscos laborals. En aquest sentit, MC MUTUAL s’ha adherit recentment a la Campanya Europea sobre avaluació de riscos “Treball saludable. Bo per tu. Bon negoci per a tots”, que impulsa l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut a la Feina.

(1) Dada extreta de l’Enquesta de qualitat de vida a la feina (2002, Ministeri de Treball i Assumptes Socials)
(2) Dada aportada per la Fundació Europea per a la millora de les condicions de vida i treball.
(3) Declaracions de la Directora General de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Dra. Margaret Chan.


Font: MC Mutual

Sis destacades empreses de Reus difonen el 'Voluntariat per la llengua' entre els treballadors

Saperas i Sanromà, en una imatge d'arxiu
Enrique Canovaca

La Morella Nuts, Valira, Big Drum, Activa Mutua, Unió i Ticnova se sumen a la inicativa

Jordi Garcia Arnau
24 de febrer de 2009

Les sis primeres empreses de Reus que participen en aquesta iniciativa són La Morella Nuts, el Grup Valira, Big Drum, Activa Mutua, Unió Corporació Alimentària i Ticnova. La proposta ha sorgit de la Cambra de Comerç i del Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura (CNL) i té per objectiu oferir als seus treballadors la possibilitat de participar en el 'Voluntariat per la llengua'.

El programa facilita el contacte entre una persona que parla en català i una altra que parla amb dificultat aquesta llengua i que necessita guanyar seguretat. Amb l’assessorament del CNL, els participants es proposen fer un mínim de 10 trobades d’una hora de durada amb la seva parella per fer pràctica de parlar en català.

Les trobades es poden fer aprofitant les oportunitats que ofereix la jornada laboral o bé fora de la feina, amb persones de la mateixa empresa o d’altres empreses o entitats, segons les disponibilitats i interessos de cadascú.

Les empreses de Reus han considerat que el 'Voluntariat per la llengua' és una proposta que, a banda de beneficiar les persones que hi participen, "s’adequa als objectius generals de la política empresarial de Responsabilitat social" tenint en compte la situació i les necessitats específiques de la societat on radiquen aquestes empreses, informa el Consorci.

Els aprenents hi troben l’oportunitat de fer "un aprenentatge pràctic de la llengua en un ambient de naturalitat, comprensió i col·laboració" i els voluntaris coneixen de prop la situació de les persones que volen parlar en català, les dificultats amb què es troben, "i participen activament en la tasca de facilitar la integració social i laboral per mitjà del coneixement i l’ús de la llengua pròpia del país".

Font: ReusDigital.cat

La UAB impartirà un màster sobre turisme accessible el proper curs

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) impartirà el curs vinent el Màster en Gestió del Turisme per a tots amb l'objectiu de formar professionals que contribueixin a que el sector turístic no s'exclogui les persones amb discapacitats o necessitats especials.

Segons la UAB, les instal lacions turístiques "són un clar exemple de manca d'accessibilitat" tant per a persones amb discapacitat, com per a dones embarassades, lesionats o gent amb al·lèrgies o intoleràncies alimentàries.

Les principals barreres es donen en tres fases:
a) en la formalització de la reserva amb pàgines web no accessibles i personal de les agències de viatge amb manca de formació,
b) en els transports que no estan adaptats, i
c) en els propis destins, on no hi ha serveis adaptats a les habitacions, instal lacions esportives o de lleure i dificultats en l'accés als recursos turístics, entre d'altres.

Els estudis es cursaran a l'Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB i es tracta del primer programa d'aquestes característiques que s'impartirà a l'estat espanyol. Segons la universitat, contribuirà a "enfortir un sector econòmic estratègic" tant a Catalunya com a nivell estatal.


Màster en Gestió del Turisme per a Tots (Turisme Accessible)


Hem d'ésser conscients que s'ha d'evolucionar cap a una societat que doni resposta a tots i cada un dels seus membres, amb els mateixos drets i obligacions, i en la que hi hagi igualtat d'oportunitats per a tots; és a dir, hem de transformar els nostres espais en entorns accessibles. En definitiva, tot allò que en la societat està pensat per l'ús i l'oci de les persones ha d'ésser accessible i útil per tots els membres de la societat i coherent amb la contínua evolució de la diversitat humana.

Per altra banda, hem de tenir en compte que una part molt important de l'economia espanyola és la indústria turística, concretament l'11% del PIB, i segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT, 2002), Espanya és el tercer país d'entrada de turistes després de França i Estats Units; i Catalunya ha estat aquest darrer any la primera destinació triada pels turistes, la qual cosa implica que estem en una economia en la que: a) hi ha moltes empreses que ofereixen serveis al turista, com empreses d'allotjament, de transport, de restauració, d'oci, etc.; i b) oferim un gran ventall de destinacions turístiques. Malgrat això, i en comparació amb el que seria desitjable hi ha molt poques empreses que hagin adoptat la filosofia d'accessibilitat universal en la seva organització, i per tant, que estiguin oferint un producte o servei per a tothom.

A més, no tenim constància de l'existència de cap programa d'estudis de postgrau similar al que aquí es proposa en tot el territori espanyol.

Donada la importància de la temàtica que aquí presentem i donat el vuit de formació que s'ha constatat oferim aquest màster que pretén ésser un referent de conscienciació i formació per la societat.

Objectius

L'objectiu del programa del Màster en Gestió del Turisme per a Tots és el de contriubuir a la difusió del coneixement del turisme per a tots en la nostra societat, a la conscienciació social en tots els aspectes referents al mateix i formar professionals especialitzats en la gestió del turisme per a tots en qualsevol dels seus àmbits, productes i serveis.

Un cop assolit aquest objectiu serà gestor d'un producte, servei o destinació turística en una administració pública o en quelcom empresa privada dedicada a qualsevol activitat relacionada en l'indústria turística.

Més informació


Estudi sobre el personal contractat al Tercer Sector Social a Catalunya


L’Estudi sobre ocupació al Tercer Sector Social és una recerca pionera a Catalunya que estudia la realitat laboral dels equips de les entitats. La recerca forma part del Pla de Suport al Tercer Sector Social, aprovat recentment pel Govern català i cofinançat per l’Obra Social de Caixa
Catalunya i la pròpia Generalitat de Catalunya, des del Departament d’Acció Social i Ciutadania.

Després d’uns anys de creixement i consolidació de les entitats del Tercer Sector Social, és necessari conèixer la situació laboral a les entitats per poder afrontar exitosament els reptes que es presenten en aquest àmbit.

Es necessita la participació de les entitats. Si sou una entitat social i teniu personal contractat, us demanem que participeu a la recerca contestant aquest qüestionari en aquest enllaç:
www.tercersector.net/estudiocupacio

La recerca està elaborada conjuntament per l’Observatori del Tercer Sector i la Fundació Pere Tarrés.

Al termini de la recerca s’elaborarà una publicació que es farà arribar a totes les entitats participants.
www.observatoritercersector.org
Per a més informació podeu contactar amb Sara López: Tel. 93 217 72 97
sara.lopez@tercersector.net

Es presenta el Pacte Mundial a les Balears

La Direcció General d'RSC del Govern de les Illes Balears organitza una presentació del 'Pacte Mundial per la Responsabilitat Social Empresarial', en col·laboració amb la 'Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de les Nacions Unides'.

La celebració d’aquest acte tindrà lloc el dia 4 de març de 2009, de les 09.15 hores a les 14.00 hores, en la Sala d’Actes de la Conselleria de Treball i Formació.

24.2.09

Jornada sobre 'La segregació vertical i horitzontal a les administracions públiques catalanes'

La Secretaria de Funció Pública i Modernització de l'Administració, del Departament de Governació i Administracions Públiques, organitza aquesta sessió amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Dones. Aquesta jornada de reflexió i debat al voltant de la representació femenina i els fenòmens de la segregació vertical i horitzontal a les administracions públiques catalanes. El seu objectiu és conèixer i reflexionar entorn el fenomen de la infrarepresentació de les dones en determinats àmbits i nivells de treball de l'administració pública per tal de promoure una presència més equitativa de dones i homes en la seva organització.

Organitza: Secretaria de Funció Pública i Modernització de l'Administració, del Departament de Governació i Administracions Públiques
Data: 5 de març de 2009 de 9 a 14 h
Lloc: Barcelona. Escola d'Administració Pública de Catalunya. C/ Girona, 20
Inscripció: Places limitades
Informació del curs

Una de les principals RSE en el marc de l'estat espanyol és el respecte a la pluralitat

ELS GOVERNS D’EUSKADI, CATALUNYA, GALÍCIA I LES ILLES BALEARS LLIUREN DIMECRES EL PREMI A LA PROMOCIÓ DE LA REALITAT PLURILINGÜE DE L’ESTAT ESPANYOL

En la seva primera edició ha correspost a Microsoft, que ha efectuat un important esforç d’inversió per adaptar els seus nous productes de programari a les diferents llengües de l’Estat

Les institucions responsables de la política lingüística a Euskadi, Catalunya, Galícia i Illes Balears, en el marc del protocol de col·laboració en matèria de política lingüística que tenen en vigor aquests quatre governs, han instituït el premi Promoció de la Realitat Plurilingüe de l'Estat Espanyol per reconèixer la tasca realitzada per persones, entitats o empreses en l'àmbit del reconeixement i la promoció de la diversitat lingüística de l'Estat.

La cerimònia de lliurament del premi tindrà lloc dimecres, 25 de febrer, a les 12.30 h, al Cercle de Belles Arts de Madrid (sala Antonio Palacios). Participaran en l'acte María Garaña, presidenta de Microsoft Ibérica, en qualitat de representant de l'entitat premiada, i els màxims representants institucionals de la política lingüística dels quatre executius: Patxi Baztarrika, viceconseller de Política Lingüística del Govern Basc; Bernat Joan, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya; Marisol López, secretària general de Política Lingüística de la Xunta de Galícia, i Margalida Tous, directora general de Política Lingüística del Govern de Illes Balears. L'acte serà presentat per Óscar López, periodista i presentador del programa Página2de TVE2.

Notícia a la Vanguardia: Catalunya, Euskadi, Galicia y Baleares premian el plurilingüismo de Microsoft

VI Jornades Corresponsables



VI JORNADES CORRESPONSABLES
La gestió de la RSE, clau davant la crisi
Barcelona - Dijous, 26 de febrer 2009
HORA: de 9h a 14h
LLOC: Espai Francesca Bonnemaison
C/ Sant Pere Més Baix, 7 • 08003 Barcelona


9.00h a 10.00h Inauguració
DIPUTACIÓ DE BARCELONA: Teo Romero, president delegat de l’Àrea de Desenvolupament
Econòmic
GENERALITAT DE CATALUNYA: Marcel Prunera, director general de Promoció Econòmica del
Departament d’Economia i Finances
MEDIARESPONSABLE: Marcos González, director general

10.00h a 11.30h TAULA DE BONES PRÀCTIQUES D’EMPRESES RESPONSABLES I SOSTENIBLES
BBVA: Antoni Ballabriga, director de Responsabilitat i Reputació Corporatives
ENDESA: Pío Cabanillas, director general de Comunicació
HENKEL IBÉRICA: Elisenda Ballester, directora de Comunicació Corporativa
LAGUN ARO: Ilenia Pérez, responsable de Comunicació Corporativa
TELEFÓNICA: Kim Faura, director general a Catalunya

11.30h a 12.00h PAUSA CAFÉ AMB PRODUCTES DE COMERÇ JUST

12.00h a 13.30h TAULA COL·LOQUI: empreses I grups d’interès dialoguen sobre l'RSE en temps de crisi
CRITERIA CAIXACORP.: Almudena Gallo, directora de RRHH i RSC
INFORPRESS: Gema Román, corresponsable del departament d'RSE
ISS FACILITY SERVICES: Ramon Folch, director d'RSC
OBSERVATORI TERCER SECTOR: Pau Vidal, president
VALORES & MARKETING: Ismael Vallès, director general
FUNDACIÓ F.C. BARCELONA: Marta Segú, directora general

13.30h a 14.00h Cloenda
Maravillas Rojo, secretària general de Treball del MINISTERI DE TREBALL I INMIGRACIÓ
Maria Comellas, directora general de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la GENERALITAT DE CATALUNYA

Imprescindible confirmació d'assistència (places limitades)
Per telèfon: 93 752 47 78 / Per e-mail: jornadas@empresaresponsable.com
A través del portal: www.corresponsables.com

Programa

23.2.09

El conjunt de les obres socials aguanten l'embestida de la crisi pel pes de la Caixa

El fet que les caixes catalanes, com a conseqüència de la crisi, hagin tingut una disminució dels beneficis del 37% respecte a l'exercici anterior està comportant un impacte important en les obres socials. Tot i així, en el conjunt l'impacte no serà excessiu ja que la Caixa ha decidit mantenir el mateixa destinació per a l'Obra Social i l'import d'aquesta entitat suposa un percentatge enorme del total. Mentre que la Caixa aporta 500 milions d'euros a obra socials, el conjunt de les altres nou caixes catalanes aporten entre totes uns 130 milions.

La reducció ve motivada per la reducció de beneficis però també per la recomanació que ha fet el Banc d'Espanya tant a bancs com a caixes que destinin la màxima part possible dels seus resultats a dotacions per cobrir l'augment de la morositat.

El tercer sector notarà enguany de manera molt forta la crisi, i tant en els ingressos com en les sortides, ja que la disminució de les subvencions públiques se suma a l'increment de les necessitats socials que caldria cobrir.

Cal recordar que l'aportació del sector públic veurà retallada les seves aportacions per la disminució o contenció de les subvencions però també per altres factors entre els quals ens referirem a dos.

En primer lloc, la decisió política del govern espanyol de subvencionar amb els diners de l'IRPF únicament a les entitats d'àmbit estatal. I en segon lloc, per l'entrada d'operadors privats en espais que fins fa poc havien estat propis del tercer sector, sense que l'administració pública hagi fet res per a introduir-hi mesures per a una lliure competència on el factor econòmic no prevangui desmesuradament per sobre dels altres.

Arribats en aquesta situació, és d'agrair i cal fer-ne reconeixement del fet que la Caixa, malgrat que els seus resultats es van reduir en un 27%, no hagi permès que la conjuntura econòmica repercuteixi en la seva activitat social. Així, està previst que per al 2009 es mantinguin els mateixos recursos que per al 2008, és a dir 500 milions d'euros.

A banda de demanar que la reducció per part d'algunes caixes no sigui tant alta, també cal esperar que l'estat reconsideri la seva decisió respecte a l'IRPF i que les administracions facin una política anticíclica i donen suport a les entitats socials que en aquests moments poden fer de coixi de les necessitats socials tot actuant amb una alta eficiència i solidaritat.

Veure notícia relacionada al Periódico

Tot a punt per a la posada en marxa de l'Oficina Antifrau

El desenllaç del projecte de creació d’una Oficina Antifrau se segueix amb gran interès des de la Unió Europea, ja que pot situar Catalunya com a pionera en la transparència institucional i en la lluita contra la corrupció.

Per tal de garantir la coordinació, les seves funcions seran compatibles amb les que porta a terme la Sindicatura de Greuges i la Sindicatura de Comptes. Així, es tractarà de prevenir i corregir possibles disfuncions a què es poden veure abocades diferents administracions públiques derivades, en ocasions, per falta de formació o assessorament del personal. Es tractarà, en definitiva, de vetllar per la bona gestió pública.

El fiscal David Martínez Madero serà nomenat director de l'Oficina Antifrau en el primer ple parlamentari del març, si supera el tràmit de la comissió d'assumptes institucionals de la cambra que debatrà la seva vàlua com a candidat. Tanmateix, l'Oficina encara no té un pressupost assignat, cosa que des de l'oposició es considera indispensable per al vot de confiança i que la dotació sigui adequada a les expectatives creades. El que sí que se sap és que Martínez Madero treballarà amb un equip de 40 persones, majoritàriament funcionaris.

Des del nostre punt de vista, aquest instrument concebut sobretot per a analitzar i denunciar si hi ha indicis de delicte, tot i els elements positius que pot introduir, hauria d’anar acompanyat d’un compromís de gestió de la responsabilitat social per part de l’Administració Pública. Sabem que s’estan fent passos en aquest sentit però aquest compromís hauria de tenir un caràcter prioritari ja que l’esforç central hauria de ser més proactiu cap a gestionar l’ètica i la responsabilitat que no cap a explorar els fraus, aspecte per al qual ja hi ha altres instàncies.

Dia Internacional de la Llengua Materna i “Atles de les llengües en perill al Món”

Per quin motiu desapareixen les llengües? Quines regions del món estan més afectades per aquest fenomen? Què pot fer-se per evitar-ho? La resposta a totes aquestes preguntes figura en la nova edició de l'Atles de l'UNESCO de les llengües en perill al món, presentat a la premsa el 19 de febrer a la Seu de l'Organització, coincidint amb el Dia Internacional de la Llengua Materna (21 de febrer).

L'Atles de les llengües en perill al món, que per primera vegada és una eina digital totalment interactiva, conté dades actualitzades de més de 2.500 idiomes de tot el món. Accessible gratuïtament al món sencer, és fruit de la tasca col.laborativa d'un equip de lingüistes dirigits pel lingüista australià Christopher Moseley. Podrà actualitzar-se de manera continuada i, a més, permet a l'usuari produir els seus propis mapes a partir d'un país o regió o buscar categories de llengües: mortes, moribundes, seriosament en perill, en perill o en situació precària. La seva realització ha estat possible gràcies a la contribució financera del govern de Noruega.

El Dia Internacional de la Llengua Materna es projecta a la sala de cinema de l'UNESCO la pel·lícula "The Linguists" en presència del seu productor i realitzador, Daniel Miller. Els actes de celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna es completen amb una exposició de pintures dels artistes Monica Jahan Bose i Imtaj Shohag.

Font: xarxanet.org

Accediu al mapa de llengües en perill

22.2.09

Confesso haver col·laborat amb l’esclavitud moderna, encara que de manera involuntària

Els treballadors fan torns de 12 hores per uns 0,51 euros l'hora sense poder "aixecar-se, parlar o escoltar música"

Som milions les persones, organitzacions i empreses que comprem alguns dels productes d'IBM, Microsoft, Dell, Lenovo o Hewlett-Packard, empreses que han estat acusades d'explotació laboral a la Xina.

Així, el meu consum de tinta HP, malgrat ser petit, és còmplice de la conculcació de drets humans a l’altra banda del planeta.

Tot plegat encara no ha estat demostrat sinó que és una denúncia que ha presentat una ONG nord-americana, la National Labor Comittee (NLC), contra Meitai Plastics & Electronics, un proveïdor de les empreses indicades situat al sud de la Xina.

Lògicament les empreses han afirmat que desconeixien la situació, cosa que podem arribar a pensar que sigui certa, però aleshores la pregunta seria com és que no han fet res per a tenir coneixement del que succeïa a l’interior d’aquesta empresa? O, per exemple, com poden assegurar que en cap altra factoria proveïdora passa quelcom semblant? O bé, quina mena de requeriments ètics havien formulat en fer els encàrrecs de productes?

Com a consumidor de cartutxos de tinta de la marca Hewlett-Packard em sento corresponsable del que hagi passat en aquesta factoria i proclamo la intenció de no comprar-ne més fins que no s’aclareixi què ha succeït.

Segons l'informe de NLC al qual ha tingut accés Europa Press, titulat 'Misèria d'Alta Tecnologia a la Xina', les treballadores passen tota la seva jornada laboral, al voltant de 12 hores i mitja, assegudes en un banc de fusta sense respatller en una llarga cadena de muntatge que munta cada hora uns 500 teclats. Així, davant de cada treballadora, passa cada 7 segons un nou teclat, en el qual les operaris munten les tecles.

La cadena de muntatge mai s'atura, de tal manera que cada treballadora ensambla una 3.250 tecles a l'hora, 35750 tecles durant la seva llarga jornada laboral, en la qual no els és permès "parlar, escoltar música, ficar les mans a les butxaques o aixecar la vista per a mirar al voltant ", segons va denunciar NLC.
Per assegurar que cap treballadora incorri en una infracció, la fàbrica té guàrdies de seguretat que vigilen els treballadors i s'asseguren, entre altres coses, que només vagin al bany en els seus períodes de descans - dos descansos de 30 minuts cada 12 hores que els empleats han de fer servir també per anar a dinar -.
A més, entre les obligacions dels treballadors, recollides en un llibre de disciplina, figura la de "vigilar els uns als altres", així com altres normes del tipus "tots els empleats han d'estimar la seva companyia com si fos casa seva" o "tots els empleats han d'establir un vincle entre la prosperitat la fàbrica i el seu honor personal ".

Tancat a la FÀBRICA

La fàbrica funciona 24 hores al dia en dos torns de 12 hores, pels que roten les treballadores cada mes. Els empleats passen quatre dies a la setmana "tancats" a la fàbrica, amb la prohibició de fer un passeig, per al que disposen d'uns dormitoris comunals que consisteixen en habitacions amb fileres de lliteres de metall alineades a la paret.

A l'estiu, les temperatures en aquests dormitoris són "asfixiants", ja que està prohibit utilitzar l'electricitat amb finalitats personals i els empleats no guanyen prou per pagar l'aire condicionat. Concretament, utilitzar "l'electricitat de l'empresa" al dormitori està castigat amb la pèrdua d'un dia i mig de salari.
Com que aquest càstig, una llarga sèrie de normes regulen les penes per accions considerades per la companyia com a infraccions. Així, canviar de llit sense autorització costa set hores de salari, i utilitzar l'ascensor sense permís, dia i mig de sou; col•locar objectes personals en el lloc de treball, quatre hores i mig de sou; o arribar entre un i cinc minuts tard, dues hores de salari.

La factoria ha passat diverses auditories realitzades per empreses occidentals, encara que, segons testimonis dels treballadors recollits en l'informe, els auditors estaven "més preocupats per la qualitat dels productes" que per les queixes dels empleats. Ara, la coalició Electric Industry Citizenship, composta per 30 companyies, entre les quals s'inclouen les acusades, ha anunciat que realitzarà una nova auditoria, segons el diari Shanghay Daily.

Font: Europa Press

18 empreses catalanes participen a l'edició de Biofach que s'inaugura avui


Per primer cop es crea l'estand de Catalunya a la fira ecològica més internacional

Divuit empreses agroalimentàries catalanes seran presents a Biofach, la fira del sector ecològic més internacional que se celebra cada any a Nuremberg. Avui s'ha inaugurat la XVa edició i, per primer cop hi haurà un estand de Catalunya que mostrarà els productes de quinze empreses d'arreu del territori, mentre que d'altres més veteranes del sector com són vins i caves Albet i Noya, Bodegas Pinord i l'empresa de delicatessen StopSelf, tenen estand propi.

Participar en aquest certamen no és fàcil ja que, prèviament cal passar uns barems de qualitat. Les empreses que compartiran els 300 metres quadrats de l'estand de Catalunya són: [continuar llegint a Jornal.cat]

21.2.09

Hi ha una responsabilitat que ens correspon a cadascú de nosaltres

Una càmera dels Ferrocarrils de la Generalitat
va gravar l'agressió a la menor equatoriana

Aquests dies s’està jutjant a l'Audiència de Barcelona l'acusat de l'agressió racista a una noia de 15 anys d'origen equatorià a l'interior del vagó de tren. És un cas molt conegut ja que el fet de disposar de les imatges enregistrades per la càmera del vagó n’ha facilitat la difusió a la xarxa. Les càmeres de seguretat dels Ferrocarrils de la Generalitat van filmar les manotades i la puntada de peu al cap que el jove li va clavar. Aquest tractament públic d’un cas on tot sembla indicar manifestament un mòbil racista va provocar l’interès per part del consulat d’Equador.

Preguntat per l'agressió contra la noia equatoriana, Sergi Xavier Martín ha assegurat que no en recorda res perquè aquell dia havia begut alguns cubalibres i cerveses, a més de prendre pastilles d'èxtasi.

Fins aquí seria un cas més, dels molts que sergurament no arriben a l’opinió pública o que no arriben a ser denunciats per manca de proves. Però si volem emetre la nostra opinió sobre un cas tan greu és per l’estratègia de l’advocat de la defensa, que no només acusa el govern català d’instrumentalitzar el cas sinó que critica que el seu client no va rebre l'atenció social necessària per part de les institucions tot i que tenia un entorn desestructurat amb problemes familiars quan era petit. En unes declaracions a Catalunya Ràdio, l'advocat s'ha queixat que les institucions no el van ajudar. Segons l'advocat, el seu client va ser abandonat per la mare de molt petit, i el pare el maltractava. L'advocat afegeix que llavors no va trobar el suport de les institucions que ara es presenten com a acusació particular. Per això creu que la Generalitat està instrumentalitzant el cas.

La responsabilitat de les administracions públiques té un límit i qualsevol persona se l’ha de considerar responsable dels seus actes. Ningú, ni aquest magnífic advocat, pot pretendre que la manca d’atenció per part dels serveis públics és la causa que ha provocat que un jove hagi esdevingut un perill social. Aquesta seria una perillosa senda en la qual podríem alliberar-nos de qualsevol responsabilitat personal ja que la culpabilitat sempre trobaria causes remotes, si cal remuntant-nos en l’origen dels temps i en el pecat original!

Serà el jutge qui hagi d’emetre el seu veredicte però a la nostra societat, integrada per un percentatge altíssim de persones vingudes d’altres terres, no podem permetre’ns que les accions xenòfobes no siguin castigades de manera exemplar. El jove que veiem a les imatges colpejant una noia pel fet de ser immigrant, té conegudes activitats de caràcter feixista i ha participat en actes on s’han fet proclames nazis i on s’han proferit insults contra els immigrants i també contra els catalans (hi ha imatges de com s’hi cremaven banderes catalanes).

El periodista Víctor Alexandre hi reflexiona en un article: Gràcies a una informació facilitada pel canal de televisió Cuatro, hem pogut saber que Sergi Xavier Martín, l’agressor de la noia equatoriana als Ferrocarrils de la Generalitat, no sols és un covard, sinó que també és un feixista. Un feixista que va participar en la manifestació del Día de la Hispanidad, a Barcelona, convocada per Ricardo Sáenz de Ynestrillas, i que, segons un conegut seu, va prometre que “netejaria Barcelona d’immigrants”. Covardia i feixisme són una terrible combinació, certament. Són la covardia i el feixisme els que empenyen aquest sinistre personatge a fer-se el milhomes apallissant una noia de setze anys sense deixar de parlar pel telèfon mòbil i a pretextar, després, que anava begut per justificar la seva barbaritat i eludir-ne la condemna. Tan miserable és que ni tan sols es veu amb cor de ser conseqüent amb les seves idees davant la Justícia i admetre el mòbil racista de la seva acció.

Sovint en aquest bloc hem parlat de la responsabilitat social de l’Administració Pública (RSA), i en aquest cas pensem que no estem davant d’un cas ni de responsabilitats legals ni socials del sector públic. Segurament que s’hi podria fer més, però sempre trobarem que s’hi podria fer més...

Pensem que els reptes vinculats al civisme, com a manera de positivar les actituds xenòfobes i molts altres valors poc constructius que existeixen a la nostra societat, han de ser abordats con una necessitats de gran magnitud pel fet que afecten tant a la cohesió social com a la qualitat de la democràcia. Però també són un repte per a les empreses, les quals cada cop més requereixen uns joves amb talent, capacitats i valors, i massa sovint es troben amb uns joves on el valor de l’esforç i del treball hi són absents i on manquen també certes habilitats socials i valors positius necessaris tant per a l’empresa d’avui com per a construir ciutadans compromesos.

El civisme i la responsabilitat individual serà cada cop més un actiu vital per a les empreses, un actiu fonamental per als països.

Les llengües com a oportunitat de negoci i com a Responsabilitat Social



Podeu trobar a youtube aquest interessant vídeo dirigit a les empreses que volen fer negoci a Catalunya on se'ls aporta una informació rellevant sobre la manera d'establir una relació positiva i profitosa amb el territori a partir del respecte a la identitat en matèria lingüísitica.

Aquesta és una informació que per a moltes empreses és desconeguda, ja des de la llunyania sols saben apreciar les taques de colors dels estats, cosa que limita una correcta aproximació a la realitat diversa. A més, no és fàcil de comprendre els motius pels quals una de les llengües més importants d'Europa i la 19a a internet no gaudeix d'una major protecció legal que la deixa en condicions d'inferioritat davant les llengües que disposen de la força dels estats al seu darrere.

El vídeo fa referència a la Responsabilitat Social de les Empreses, i a l'oportunitat de negoci que suposa. A banda d'aportar algunes dades sobre la realitat del mercat de 13 milions de persones i sobre la llengua catalana, presenta unes paraules del director de Microsoft per a Catalunya i Balears, Sr. Carles Grau, que explica com la seva sensibilitat i adequació al mercat català els ha permès entrar-hi amb una major força i solidesa.



Catalan, a business opportunity

Within the European Union there is no other case of a language spoken by so many millions of inhabitants which is not fully present in the majority of mass-market goods. For many products, Catalan is still the exception. The erroneous criteria of associating the importance and therefore the consideration of a language with the fact that it belongs to an independent state affects its status in all areas.

Everywhere in democratic and developed countries, linguistic communities with a volume of consumers similar to that of Catalan are always respected. There are no objective reasons to justify discriminatory treatment of Catalan consumers. Catalan consumers have exactly the same rights as any other European consumers and furthermore, their economic strength is often much higher than that of other linguistic communities that already have all products available in their language, and therefore production in Catalan is fully economically justifiable.

The presence of Catalan within products is one of the precepts included in what is called social responsibility. Labelling in Catalan is as much a part of responsible consumption as respect for the environment, the consumer's right to appropriate product information and the rights of workers involved in production. If a company has a public commitment to act according to a code of ethics by which it takes into account the communities where it operates, or if it is committed to not showing racist or discriminatory attitudes for cultural or social reasons, then it should label in Catalan at least essential information for all its mass-market products distributed in Catalan territory.



El think tank Responsabilitat Global ha assessorat el govern català en matèria de Responsabilitat Social de les Empreses en matèria lingüística en el període 2006-2007, i durant el 2008, amb motiu de l'Any Internacional de les Llengües i l'Any Europeu del Diàleg Intercultural, vam treballar per la integració dels aspectes lingüístics en la materialitat de l'RSE (vegeu-nes algunes reflexions).

Finalment Endesa serà italiana

Arribem al final de la pugna per saber qui es queda Endesa, en una entrega per capítols en què el mercat hi ha pintat poc i els interessos polítics i territorials moltíssim. Endesa es trobava immersa en un colobrot des de la polèmica i fracassada opa de Gas Natural el 2005.

Recordem que en aquell moment es va argumentar l'espanyolitat d'Endesa com un argument a l'hora d'oposar-se a la venda a la companyia amb seu a Catalunya Gas Natural. Curiosament aquest raonament no va ser utilitzat quan l'alemanya E.ON va irrompre en escena amb la seva pròpia oferta, en una mostra de catalanofòbia per part de certs sectors espanyols.

És ben curiós que ara fa unes setmanes, davant el conflicte del gas rus i l'interès de la russa Lukoil a comprar Repsol saltessin novament les alarmes per la possible pérdua de l'espanyolitat de Repsol davant una empresa russa. De fet en el moment que van apostar per E.ON ja era sabut que aquesta mantenia unes més que fluïdes relacions amb Gazprom, empresa pública monopolitzadora del gas rus.

En qualsevol cas, l'OPA de Gas Natural va iniciar una escalada en la cotització d'Endesa, sobretot arran de les declaracions del president Pizarro sobre la infravaloració de la seva empresa i en contra de l'entrada de la companyia catalana. Finalment va ser Enel, participada per capital estatal italià, i l'espanyola Acciona qui es van endur el gat a l'aigua, tot i que amb el permís de l'alemanya E.ON.

La presa de control d'Endesa per l'aliança d'Enel i Acciona va ser rebuda pel Govern com la "solució espanyola" a la guerra per l'elèctrica. No obstant, les relacions entre els dos socis han estat tempestuoses des que van culminar l'operació l'octubre del 2007. L'arrel del problema és que Acciona, amb una participació inferior (25%), tenia a la pràctica tant o més poder que Enel.

Ara, Acciona deixa Endesa en mans d'Enel a canvi d'11.100 milions i el grup semiestatal italià controlarà el 92% del capital. Al contrari que amb la contraoferta d'E.ON, que va travar de mil maneres, igual que el PP va fer amb l'opa de Gas Natural, el Govern no posarà obstacles a la italianització d'Endesa. La vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, va afirmar ahir que l'Executiu serà "escrupolosament neutral". Així, Endesa, l'elèctrica amb més clients a l’Estat espanyol, ja és de facto una empresa italiana i semipública.
Gas Natural ha aconseguit el seu repte de creixement, adquirint Unión Fenosa, però va perdre l’oportunitat que suposava adquirir Endesa. A més, l’operació i el tractament que va tenir va provocar un augment de la xenofòbia contra Catalunya que, coincidint amb el període del nou Estatut d’Autonomia, va provocar una situació sociopolítica complicada, amb alguna repercussió empresarial, i unes conseqüències a diversos nivells que encara arrosseguem ara.

Des d’un punt de vista de reordenació del sector, podem dir, tal com fa notar el Periódico, que “l'operació culmina el desembarcament del capital estranger en el mercat energètic espanyol iniciat fa una dècada. Fa vuit anys, Espanya tenia sis grans empreses energètiques. Però quan es tanqui la venda, d'aquí a tres o quatre mesos, el sector només tindrà dues grans empreses espanyoles (Iberdrola i la resultant de la fusió de Gas Natural i Unión Fenosa), més una de portuguesa (HC és propietat d'EDP), una d'alemanya (Viesgo pertany a E.ON) i una altra d'italiana (Endesa)”.

Però des d’un punt de vista de la responsabilitat de les parts, hem de lamentar que tota la defensa de l’espanyolitat fos només una estratègia per a evitar que la companyia caigués en mans catalanes i que finalment ara s’hagi deixat caure en mans italianes i governamentals. Hi ha hagut més visió política que empresarial en aquesta pel·lícula.

17.2.09

Canyelles intervé en la cloenda del 5è Congrés d’Ateneus de Catalunya

  • Els ateneus catalans reivindiquen més reconeixement i suport a la seva tasca

Els centres culturals, casals i ateneus catalans han reivindicat més reconeixement a la seva tasca sociocultural, i més col·laboració per part de les administracions a l’hora de definir una oferta d’activitats i serveis que siguin compatibles. Igualment, han apostat per aconseguir més presència en l’espai cultural català i donar suport a les propostes de nous col·lectius socials, per potenciar la seva vigència en el futur i continuar sent un teixit associatiu clau en el desenvolupament de la societat civil catalana.

Aquests són alguns dels continguts extretes de la cloenda del 5è Congrés d’Ateneus de Catalunya, que s’ha celebrat avui 15 de febrer, a l’Institut del Teatre de Barcelona. Amb aquest acte, en el qual hi han participat més de 150 persones representants d’associacions d’arreu del país, s’ha posat el punt i final a un procés participatiu de 13 mesos, convocat per la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC), amb l’objectiu de fomentar la vigència dels centres culturals, casals i ateneus catalans, i potenciar-ne la seva tasca.

Podeu consultar el MANIFEST del Congrés.

L’acte ha comptat amb la participació del president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, del Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, del president de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, José Manuel González Labrador i del Comissionat de l’Alcaldia per a la Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, Ramon Nicolau.

La cloenda ha servit per acabar de definir i sotmetre a votació el document resultant de tot el procés del Congrés. També s’ha ofert a totes les persones assistents una taula rodona amb el títol de “Tenim futur?”, a través de la qual diversos experts han debatut sobre els reptes de futur del moviment ateneístic.

Hi han participat:
• Ferran Mascarell: Historiador i vicepresident de l’Ateneu Barcelonès. Conseller Delegat de RBA Audiovisuals. Tema: Comunicació i xarxes associatives.
• Joan Mas: Empresari i President Fundació Mas i Mas. Tema: Consum cultural.
• Alfons Martinell: Director de la càtedra UNESCO: politiques culturals i cooperació de la UdG. Tema: Societat intercultural.
• Josep Maria Canyelles: Promotor de Responsabilitat Global. Expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions. Tema: Relacions entitats-empreses.
• Lluís Sàez: Sociòleg i professor a ESADE i a la UAB. Tema: Valors de la societat catalana.


També s’han presentat diverses experiències positives i bones pràctiques desenvolupades per associacions socioculturals i l’espectacle pictòric/musical “Terra prenyada”.

16.2.09

Les ONG d'àmbit català no podran rebre subvencions de l'IRPF

Elaborada a partir de l'original (Blai Server)

La Secretaria d'Estat d'Afers Socials prepara una norma que deixaria les ONG catalanes fora del repartiment del 0,7% de l'IRPF destinat a fins socials. La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, que aplega 3.000 ONG socials, denúncia la discriminació que significa per a les entitats d'àmbit autonòmic i local.

La setmana passada es va saber que el Govern de l'Estat Espanyol, a través de la Secretaria d'Estat d'Afers Socials, prepara una norma que preveu deixar fora les ONG de caràcter no estatal de la convocatòria de Subvencions derivades del 0,7 de l'IRPF. La notícia ha estat molt mal rebuda per part de les organitzacions socials catalanes i per partits polítics com CiU i ERC.

La reacció de les entitats catalanes
En un comunicat fet públic el passat 14 de febrer, la Taula del Tercer Sector Social, que aplega 3.000 ONG socials, va demanar al Govern de Catalunya i als principals partits polítics que evitin l'aplicació d'aquesta norma. Segons aquesta organització, “si finalment aquest plantejament tira endavant es produiria una discriminació vers les entitats locals i autonòmiques”, que consideren “especialment greu en l'actual context de crisi econòmica on hi ha més necessitats socials i les ONG necessiten més recolzament que mai”.

Aquesta organització ja havia demanat l'any passat l'establiment d'un tram autonòmic dels recursos derivats de l'IRPF, que permetés gestionar el 50% de les subvencions des dels governs autonòmics. La demanda es produïa després de saber que l'any 2007, Catalunya va recaptar 40 milions d'euros de l'IRPF, dels quals tan sols 13 van tornar al territori.

Carles Barba, president de la Taula, ha recordat que Catalunya és on hi ha més entitats socials i on els ciutadans marquen més la casella de fins socials a la declaració de la Renda, un 57%.

La reacció de la Consellera d'Acció Social
Carme Capdevila, Consellera d'Acció Social i Ciutadania (Generalitat de Catalunya) va titllar d'”inadmissible” la intenció del Govern Espanyol de deixar fóra de les subvencions les ONG d'àmbit català.

Segons Capdevila aquesta mesura incompleix diversos articles de l'Estatut i una moció aprovada pel Congrés dels Diputats el passat 17 de setembre. A més a més, considera que “És un clar retrocés en un moment de crisi econòmica, que és quan és més necessari que mai impulsar les entitats del Tercer Sector”. L'any passat 342 entitats van presentar projectes des de Catalunya, moltes de les quals podrien quedar fóra de la convocatòria aquest any.



Més informació
· Comunicat de la Taula del Tercer Sector Social
· Nota de Premsa de la Conselleria d'Acció Social i Ciutadania (Generalitat de Catalunya)
· La consellera d’Acció Social proposa que ONG dels Països Catalans s’associïn per a poder continuar rebent subvencions estatals

Font: xarxanet.org

14.2.09

Aprofitar la caiguda de feina per a guanyar capacitats

Els moments com l'actual en què els volums de feina poden disminuir de manera rellevant han de ser aprofitats immediatament per a guanyar noves competències.

Algunes empreses aprofiten el moment per a redissenyar estratègies, fet que ara és fonamental encara que no hagi baixat la feina! Els canvis fonamentals, en polítiques o fins i tot en el propi model d'empresa, ara per ara, han de plantejar-se com integrar la sostenibilitat i els criteris d'RSE.

El temps que pugui quedar disponible per a la plantilla i també en el nivell directiu s'ha d'aprofitar per a formar-se tot adquirint noves capacitats estratègiques. Remarquem l'adjectiu estratègiques perquè ni han de ser ni han de ser vistes com una ocupació del temps sinó com la clau de volta per a sortir-se'n i la porta per mitjà de la qual totes les persones han d'enfortir el seu compromís ple amb el futur de l'empresa.

Fins i tot, el voluntariat d'empresa podria tenir-se en compte, amb l'orientació que li donen les empreses que saben treure'n un rendiment d'integració de valors i habilitats socials per a l'organització.

Les empreses catalanes disposen de diferents possibilitats de formació amb suport oficial, com ara les bonificacions de la Seguretat Social per a formació contínua o altres programes adhoc.

Fer fora part de la plantilla no solament suposa un mal impacte social i personal, sinó que vol dir tirar per la borda la inversió feta fins al moment en unes persones. Abans de plantejar d'immediat les reduccions de plantilla, cal pensar si el nostre equip, amb una bona capacitació i un bon lideratge, pot fer un salt endavant en competitivitat i en productivitat, potser a partir de desenvolupar models de futur més basats en la sostenibilitat.

11.2.09

Mig centenar d'organitzacions demanen a Obama la creació d'una agència federal encarregada de l'RSE

Més de mig centenar d'organitzacions relacionades amb la Inversió Socialment Responsable (ISR), la defensa dels drets humans i la protecció del medi ambient han enviat una carta al president dels Estats Units, Barack Obama, en la qual se li demana la creació d'una agència federal que s'encarregui de polítiques sobre RSC, segons ha anunciat un dels signants, el Fòrum d'Inversió Social (SIF, per les seves sigles en anglès).

(Europa Press) .- Concretament, els impulsors d'aquesta iniciativa pretenen crear una organització que coordini les activitats de les agències federals encarregades de matèries relacionades amb l'RSC i que impulsi mesures relacionades amb la responsabilitat social dins i fora de les fronteres dels Estats Units.

"Una oficina per a l'impuls de l'RSC ajudaria al Govern no només a fomentar i assistir dins del sector privat millors pràctiques relacionades amb el govern corporatiu, la transparència o qüestions socials i ambientals, sinó que serviria per posar el focus en la sostenibilitat dins del propi executiu ", assenyalen els promotors d'aquesta nova agència a la seva carta a Obama.

Entre els signants destaca Oxfam Amèrica, Ceres, Green Amèrica i els grups de fons d'inversió responsable Pax World Funds, Domini i Calvert Group. El Fòrum d'Inversió Responsable Europeu i l'Organització d'Inversió Social Canadenca són alguns dels promotors de fora dels Estats Units.

Les teràpies naturals no són només un estalvi sinó un menor risc, una menor dependència farmacèutica, i una cultura de la salut

Fa uns mesos, quan es va anunciar que Sanitat introduiria l'obligació d'un nou vaccí o vacuna, vam reflexionar sobre la "incoherència que s'estiguin gastant una milionada d'euros per pagar nous vaccins per a malalties de baixa prevalença que sols s'expliquen per la pressió de la indústria farmacèutica" en un escrit titulat Responsabilitat pública i salut.

I uns mesos més enrere, llançàvem en un escrit titulat No ens hem de refiar dels tècnics i tècniques a cegues! una reflexió anàloga: "Per posar un altre exemple, fa dos dies hi ha haver un congrés de metges on van parlar de l'augment de resistència dels polls i van donar alguns consells. Hi ha algun motiu per a creure el que diuen unes persones que de manera prou generalitzada han estat condicionades pels interessos de les farmacèutiques? Òbviament no van parlar de productes naturals molt efectius però que no donen marges econòmics... Poso aquest exemple per a no parlar del tema més profund i aquí inabastable de certs usos dels vaccins..."

Ara unes nenes estan greus per haver pres aquesta vacuna (El Govern immobilitza gairebé la meitat de les 7.200 dosis de vaccí del papil·loma del lot investigat) i hi ha qui comenta que el risc no és mai zero. Efectivament. El que cal és valorar si el risc que comporta una vacuna queda compensat pel risc de la malaltia. Hi ha una valoració mèdica, i també política en el sentit de quines inversions econòmiques s'han de prioritzar. Altrament podem alimentar els dubtes sobre si es tracta d'una decisió raonable o bé és fruit de les pressions farmacèutiques.

Se sap que molts vaccins o vacunes són innecessàries. Se sap que les vacunes triples tenen grans riscos, especialment quan s'administren a certes edats. Se sap que contenen components que tenen toxicitat. Se sospita i hi ha que afirma que una vacuna a un infant que encara no disposa d'un sistema de defenses de l'organisme prou fort li pot suposar una alteració i donar lloc a al·lèrgies. Alguna causa deu tenir l'augment de les al·lèrgies dels darrers anys... També hi ha casos d'autisme que se sospita que poden ser provocats per vacunacions infantils.

Avui mateix, també llegim una notícia (Els nens catalans estan massa medicats) que aporta una informació que si és certa és bàrbara: "Segons l'enquesta, el 34,5% dels menors, un de cada tres, prenien algun medicament dos dies abans que els seus pares fossin preguntats, més els nens que les nenes, i bàsicament antipirètics, analgèsics, productes contra la tos, antibiòtics i vitamines o minerals, entre altres productes".

La notícia acaba amb una reflexió que fem nostra però que lamentem la manca de coherència amb el que ens mostren els fets: "La titular de Salut ha assegurat que prendre medicaments forma part de la cultura actual, i que s'han perdut "receptes de l'àvia" i teràpies naturals que abans es feien servir per tractar febre, mals d'orella, tos o altres símptomes. Mullar els nens quan hi ha febre o posar oli en zones deshidratades s'ha canviat per antipirètics i cremes hidratants, i potser caldria obrir un debat sobre si els tractaments simptomàtics són necessaris".

Hem volgut titular aquesta reflexió amb una declaració d'intencions: les teràpies naturals no són només un estalvi sinó un menor risc, una menor dependència farmacèutica, i una cultura de la salut. Segur que cal obrir el debat sobre si els tractaments simptomàtics són necessaris. I també sobre quines vacunes són necessàries.

Donades les sospites sobre els interessos empresarials aquest és un debat que va més enllà de la salut i les polítiques públiques i entra en el camp de la Responsabilitat Social, la transparència, l'accountability, i l'ètica. Sabem de l'existència dels lobbies, però quan aquests afecten la nostra salut, quan es prenen decisions per raons poc clares i que posen innecessàriament la nostra salut en risc, la ciutadania hem de poder expressar-nos.

Un 86,4% dels catalans aposta per la producció local front a la importació

Els resultats de l’enquesta “Imatge i percepció del Món rural”, impulsada per landació del Món, destaquen que un 86,4% dels catalans creu que la importació no és una solució per a l’abastiment d’aliments a la població de Catalunya, sinó que cal produir una gran part dels aliments que es consumeixen.

L’informe, a més de mostrar la voluntat dels catalans que s’aposti per la producció de proximitat, també valora els aliments autòctons com els de major qualitat i confiança, sobretot entre els productes frescos.

Així mateix, es mostra una clara predisposició a comprar el producte català, que es pot veure perjudicada per les dificultats que els consumidors tenen a l’hora d’identificar-lo quan van a comprar. Així, mentre que un 43,5% ho considera fàcil o molt fàcil, un altre 36,6% dels enquestats creu que és difícil o molt difícil.

Font: Netydea

Municipis europeus es comprometen a reduir emissions


Prop de quatre-centes ciutats d'arreu d'Europa s'han compromès avui a superar l'objectiu energètic fixat per la UE de reduir un 20% les emissions de CO2 d'aquí al 2020. Aquesta ha estat una iniciativa de la Comissió Europea en col·laboració amb el Comitè de les Regions que representa més de 60 milions de ciutadans.

Entre les ciutats signants del pacte n'hi ha més d'una seixantena de catalanes. La implicació ha estat molt important en el cas dels municipis de la demarcació de Barcelona, ja que a través d'un acord amb la Diputació s'hi ha sumat tots els seus ajuntaments. Una conseqüència d'aquest compromís és el fet que el document del Pacte entre Alcaldes s'ha redactat en les llengües oficials de la UE i també en català.

Coincidint amb la cerimònia, avui s'ha inaugurat el lloc web del Pacte entre Alcaldes (http://www.eumayors.eu/), que funcionarà com a portal de la xarxa de ciutats i estructura de suport tant dels ajuntaments com dels ciutadans que hi participin. El web ofereix notícies i fotografies de les activitats del Pacte, com també informació sobre les ciutats que hi participen.

La signatura del Pacte s'ha celebrat en el marc de la 3a Setmana Europea de l'Energia Sostenible, que té lloc fins el proper dia 13 de febrer.

Font: Jornal.cat

8.2.09

Les pimes catalanes haurien de pensar en fusions per a millorar la seva competitivitat

Catalunya té més empreses que Finlàndia, Suècia i Dinamarca juntes, però són de dimensions massa petites: només el 12% de les empreses catalanes factura un import superior als 10 milions.

Segons llegim avui a la Vanguardia: A Catalunya hi ha 33.599 empreses que facturen més d'un milió d'euros, fet que converteix el país en líder empresarial per sobre d'altres països de dimensió similar com Bèlgica (16.978 empreses), Dinamarca (5.588), Finlàndia (9.172), Noruega (13.192 ) i Suècia (16.764). Tanmateix, només el 12% d'aquestes empreses catalanes factura més de 10 milions d'euros (les de més de 50 milions només són el 2%); a Dinamarca, el 57% de les empreses facturen més de 10 milions (i les de més de 50 milions representen el 28%).

Aquests dades es refereixen a l'estudi que ha fet el Col·legi d'Economistes de Catalunya titulat "La dimensió de l'empresa catalana". I les seves conclusions permeten formular propostes sobre el model de competitivitat de l'empresa catalana.

La primera constatació és òbvia però cal posar-la damunt la taula: l'esperit emprenedor català segueix essent una forta realitat. Alhora l'estudi afegeix que "el caràcter individualista i conservador repercuteix en la manca de projectes més ambiciosos i arriscats".

El col·legi estructura en quatre pilars les seves propostes:
-L'augment de dimensió de les empreses seguint el procés de globalització;
-El desenvolupament de polítiques d'R+D+i concertades sectorialment;
-L'adequació dels models d'ensenyament i infraestructures a les necessitats productives;
-El foment del model d'internacionalització desenvolupat pels grups catalans de referència.

Seguint els arguments de la UE, invertir en R+D+i forma part de la Responsabilitat Social de les Empreses, ja que una empresa que no inverteixi en el seu futur no estarà en condicions de poder garantir la capacitat de crear riquesa en el futur i, per tant, mantenir el seus llocs de treball i els impactes econòmics en el territori.

Així mateix, abordar amb valentia el repte de la dimensió empresarial, sota la perspectiva de no perdre competitivitat i poder-se mantenir en el mercat, també formaria part d'una visió àmplia de la responsabilitat que una empresa té davant de la societat.

Un empresari o empresària que cregui que ja ha fet l'esforç de la seva vida creant l'empresa i fent-la créixer, i que ara no es vegi amb cor de fer els passos necessaris -si cal a nivell de fusions- no actuarà amb ple sentit empresarial i, de la mateixa manera, no actuarà de manera plenament responsable davant la societat.

Tot i ser-ne el propietari, des d'un punt de vista d'RSE no disposa d'una llibertat sense límits per a no abordar els passos necessaris per a la seva sostenibilitat.

6.2.09

Canyelles entrevistat a la revista dels agents comercials


La revista "Comerç & Gestió", editada pel Col·legi Oficial dels Agents Comercials de Barcelona (COACB), fa en el darrer número un reportatge sobre la Responsabilitat Social de les Empreses, en el qual entrevisten Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, i Jordi Torrents, director de Reputació Corporativa d’Acceso Group.

El reportatge es titula "Responsabilitat Social Corporativa: ètica o estètica?", i pretén sensibilitzar sobre la matèria els agents comercials.

Podeu accedir a la publicació (reportatge en pàgines 11 a 15)

5.2.09

Els fons de la Seguretat Social ja no seran la gran palanca de la Inversió Socialment Responsable

[es] Versión en castellano publicada en Diario Responsable

Les expectatives que els fons de la Seguretat Social fossin la gran palanca de la ISR a l'Estat espanyol s'esvaeixen davant la gran disminució de recursos que es pot produir per la crisi. Crisis contra les quals ens hauríem de protegir amb una economia precisament més ètica i responsable...

Un dels grans inductors de la Responsabilitat Social hauria de ser la Inversió Socialment Responsable, enfocament que afectaria d'una manera molt plena a les entitats financeres.

Donat que el progrés en aquesta matèria estava avançant molt lentament, creiem que que el paper que hi pugui tenir el sector públic per a afavorir el dinamisme en aquesta pràctica ha de ser clau, afavorint que n'hi hagi més coneixement, més confiança, més productes, etc.

I el gran actiu del sector públic espanyol per a actuar en el camp de la ISR havien de ser les reserves de la Seguretat Social, aquells mils de milions que auguraven la seguretat de les nostres pensions i que permetien llançar propostes en el sentit de fer-ne una inversió socialment responsable. Així es va recollir en les conclusions de la subcomissió d'RSE del Congrés dels Diputats, per exemple. En concret, la conclusió número 20 deia així:


Impulsar la Inversió Socialment Responsable (ISR)

Recomanem el desenvolupament d'una normativa que obligui les entitats gestores de fons d'inversió i plans de pensions a indicar si incorporen -o no- criteris socials i ambientals en la seva anàlisi per a la selecció d'inversions, promovent així una major transparència en el mercat financer. En aquest sentit cal recordar l'impacte que ha tingut sobre el creixement del mercat ISR al Regne Unit la "Socially Responsible Investment" SRI Disclosure Regulation, que instava els fons de pensions a informar sobre les seves polítiques d'inversió i els criteris de sostenibilitat aplicats. Així, en el cas d'Espanya, és necessari introduir la corresponent modificació legal per a introduir la necessària transparència dels fons de pensions. Des d'aquest punt de vista, el paper dels fons públics pot jugar un paper fonamental. Així en la pròxima reforma del fons de reserva de la Seguretat Social s'hauria d'estudiar la inclusió de criteris socials i ambientals en la seva gestió.
Ara, malauradament, aquesta reserva corre el risc d'esvair-se, fruit de la necessitat de donar resposta als centenars de milers d'aturats que la crisi ens està deixant.

Precisament per a fer més sostenible l'economia mundial, ens cal enfortir la inversió socialment responsable, però ara aquesta crisi ens impedirà fer ús del gran ressort d'ISR de què es podia disposar a l'Estat.

Caldrà, doncs, que moderem la nostra expectativa en els grans mecanismes públics i procurem fer de la ISR una opció personal, demanant amb constància a les institucions financeres de quins canals d'inversió disposen que recullin criteris de responsabilitat social.

El volum de la ISR ha disminuït darrerament a l'Estat espanyol, i sense uns criteris i unes accions potents d'RSE integrades en el sector financer i inversor difícilment l'RSE podrà situar-se en un terreny central dins la nostra societat, els nostres mercats, la nostra economia.

Aquest article ha estat publicat a Diario Responsable

La proposta del calendari escolar porta Maragall a demanar implicació empresarial en la conciliació

La proposta de modificació del calendari de vacances dels nens afecta els pares. De fet les principals crítiques a la proposta han estat per aquest fet juntament amb la manera d'haver llançat la proposta sense cap mena de participació o contrastació prèvia.

Si bé sempre s'ha considerat que les vacances escolars d'estiu són massa llargues per als infants, el cert és que resulta més fàcil per a les famílies fer-se'n càrrec coincidint amb les vacances laborals de l'estiu que en qualsevol altre moment.

Això implica diàleg i solucions per a les famílies. I les solucions existeixen però impliquen despeses econòmiques que poden repercutir en els ajuntaments.

En altres països, com a França mateix, ja hi ha una tradició de distribuir millor les vacances escolars i laborals de manera que fins i tot permet una millor redistribució de l'activitat turística. Però és clar que un canvi no s'improvisa i cal generar acords entre les parts i posar-hi els recursos i les complicitats necessàries.

No s'ha fet bé llançant la proposta sense haver travat les mínimes complicitats. Per això, ara el conseller d'Educació ha hagut de matisar i ha afirmat que considera indispensable la implicació de les empreses perquè flexibilitzin els horaris per poder facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar.

Si el comportament de les empreses és imprescindible potser també se les podia haver convocat a abordar el problema i parlar-ne conjuntament amb tots els grups d'interès. La Responsabilitat Social és més productiva si ve d'un convenciment i d'un compromís lliurement assumit.

Maragall demana als empresaris col·laboració per conciliar feina i família

L'anunci que la Generalitat estava estudiant modificar la distribució de les vacances escolars ha generat un considerable terrabastall. Dos dies després de l'anunci, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, continua concretant els aspectes de la iniciativa. La proposta consisteix a avançar una setmana el curs escolar i que aquests dies passin a ser festius al febrer. L'objectiu: millorar la conciliació de la vida laborar i familiar. El conseller, en una entrevista a Catalunya Ràdio, ha demanat als empresaris que s'impliquin i siguin "flexibles" a l'hora d'acceptar peticions de vacances fora dels mesos habituals.

Font: 3cat24.cat


Aquesta reflexió ha estat publicada a Jornal.cat

Seminaris "Créixer en Lideratge 2009"

Cada any la Fundació Cercle per al Coneixement promou un conjunt de seminaris i tallers els quals són organitzats per Hèlix, per tal de promoure i consolidar l’economia del coneixement.

L’edició d’enguany, “Créixer en Lideratge 2009” , es composa de seminaris reflexius, dirigits pel Professor Itamar Rogovsky de Tel Aviv i per en Pere Monràs; seminaris actitudinals, conduïts per en Jean Routchenko i en Pere Monràs; i tallers operatius.

Per a més informació clieu aquí

3.2.09

Canyelles parlarà sobre la relació entre entitats no lucratives i empresa

Diumenge 15 de febrer tindrà lloc la cloenda del 5è Congrés d'Ateneus de Catalunya, amb un acte en el qual intervindrà Josep Maria Canyelles abordant el repte de les relacions entre les entitats no lucratives i el sector empresarial.

Al mes de juny Responsabilitat Global ja va participar en el congrés aportant el seu punt de vista sobre la matèria en una de les sessions del 5è Congrés d'Ateneus de Catalunya i de la qual vam informar en l'escrit "Congrés d'Ateneus de Catalunya, RSE i RSO!".

Seminari d'RSE a Andorra

La Universitat d'Andorra i la UOC ofereixen un seminari presencial sobre Responsabilitat Social de les Empreses en el marc del Postgrau de Direcció d'Empreses, que tindrà lloc el proper dissabte 15 de febrer a Andorra.

El seminari correrà a càrrec de l'expert Josep Maria Canyelles, promotor del think tank Responsabilitat Global, i assessor en RSE de la Cambra de Comerç de Barcelona, entre d'altres.

2.2.09

Coltan reciclat

Darrerament hem parlat dels problemes associats al coltan en dues ocasions:
El coltan per a fabricar mòbils hauria de constituir ja una matèria rellevant en l'RSE
Nous esclaus del s.XXI treballen per als nostres mòbils
Aquest mineral està en l'origen d'alguns materials per a fabricar mòbils i altres aparells. Donada la gravetat del tema, us aportem aquesta nova notícia:

A les muntanyes del parc Nacional Kakuzi Biega, on s'extreu el Coltan, han acabat amb la vida de centenars de goril·les, perdent per sempre poblacions molt importants per a la supervivència d'aquest simi en perill d'extinció.

L'extracció de coltan, un mineral molt escàs i que és emprat per a coets espacials, míssils balístics, armes intel·ligents, joguines electròniques, portàtils o telèfons mòbils, ha provocat un llarg conflicte bèl·lic intern al Congo, que des de 1997 (una dècada) fins nostres dies, ha causat més de quatre milions de morts.

El control per les mines d'aquest mineral escàs, així com per l'extracció de diamants, ha originat que aquest conflicte durés tants anys i es cobrés tantes morts davant els ulls tancats de la comunitat internacional. Han existit i existeixen encara veritables fams en moltes regions d'aquest país que suporta un deute extern gairebé insostenible. Tanmateix, és un dels països amb major riquesa, i "La conca del riu Congo" és la segona selva més important de la terra.

A les muntanyes del parc Nacional Kakuzi Biega, on s'extreu el Coltan, han acabat a més amb la vida de centenars de goril·les, perdent per sempre poblacions molt importants per a la supervivència d'aquest simi en perill d'extinció.

"Hem d'emprar tots els nostres coneixements en la tècnica perquè la humanitat avanci, però ho hem de fer amb el respecte a la natura, sense que aquests avenços signifiquin per altra banda destrucció, desolació i mort en l'extracció de matèria primera. És important el respecte al medi ambient, a les poblacions locals i que la recollida del Coltan, no es realitzi amb enfrontaments bèl·lics o matances d'altres espècies com els goril·les. La Comunitat Internacional hauria d'adquirir un Codi de Conducta per a impedir el comerç de minerals, fusta, etc., que com a conseqüència de la destrucció de l'hàbitat, provingui de regions en conflicte i on no es respecti el dret fonamental: la vida" ha declarat Pedro Pozas Terrados, director executiu del Projecte Gran Simi (GAP / PGS) a Espanya.

Avui tristament, se segueixen produint combats a la República Democràtica del Congo per al control de la seva riquesa davant una Comunitat Internacional que calla en silenci com a còmplice, mentre que nens són segrestats per la mà d'obra barata a les mines, les dones violades i la població civil massacrada. Altres nens moren de malalties i malnutrició cada dia perquè són incapaços d'aconseguir un hospital millor equipat. Milers de civils han fugit a l'interior de la selva, on s'enfronten a la fam i a les malalties. És la guerra que més morts ha generat des de la segona guerra mundial, amb mil víctimes mortals diàries.

Conscients de tota aquesta problemàtica el col lectiu artístic Transnational Temps, amb suport del Projecte Gran Simi, ha creat "Digital Jungle Simiomobile" un projecte artístic que convida a les companyies de telecomunicació a liderar veritables iniciatives de compromís amb la preservació de la biodiversitat. Proposen una sèrie de telèfons mòbils que utilitzen coltan reciclat i amb els quals els usuaris apadrinen un exemplar de la família dels grans simis. El Simiomobile ofereix una sèrie de serveis extres enfocats a potenciar la comunicació entre aquests usuaris que manifesten la seva preocupació davant la biodiversitat i a més, compromet a l'empresa de telefonia que els comercialitza a donar un cèntim d'euro cada vegada que fan una trucada. La idea és damunt la taula, ara només falta esperar la companyia que, amb el veritable desig de comprometre's, serveixi de model a les altres.

La Pau per als congolesos, significarà també Pau per als seus boscos i totes les criatures que hi viuen.

http://www.simiomobile.com/
http://www.transnationaltemps.net/
eco@transnationaltemps.net
info@simiomobile.com
http://www.proyectogransimio.org/

Font: http://www.ecoticias.com/20090202-coltan-reciclado.html