[ARTÍCULO] "Fuegos artificiales con la RSE?", en Món Empresarial @mon_empresarial

• Artículo de Josep Maria Canyelles publicado en la revista Món Empresarial (segundo trimestre 2016) 
• La reflexión se ubica en la sección Decálogo de expertos - Mundo dirigente, y pretende mostrar una visión crítica ante ciertos usos de la RSE. 

¿Fuegos artificiales con la RSE?

Por más que una empresa haga colaboraciones sociales o haya incorporado buenas prácticas de gestión ambiental, no se puede hablar en absoluto de responsabilidad social si resulta que a la vez esta compañía practica la elusión fiscal o estrangula a las pymes proveedoras hasta desangrarlas. 

Josep Maria Canyelles. Coordinador de Respon.cat y socio-consultor de Vector 5 • Excelencia y Sostenibilidad.

---

A menudo hay que quejarse de las incoherencias de la presunta responsabilidad social de la que hacen gala algunas empresas. Pero no hay que rascar mucho para captar que detrás de algunas afirmaciones no hay compromiso o bien éste afecta sólo a una parte de la organización. La RSE debe mostrar una aplicación en todos los vectores de impacto de la empresa, ya sea laboral, ambiental, económico, social o en su buen gobierno. Una aplicación parcial que deliberadamente busca un rendimiento reputacional en unas dimensiones, mientras que mira hacia otro lado en cuanto al resto, no es RSE. Tenemos que reconocer que con algunas buenas prácticas se pueden hacer fuegos artificiales a la hora de querer vender una imagen no ajustada a la realidad. Hay que saberlo y también decirlo.

A lo largo de estos años de crisis algunas grandes empresas han pagado a sus proveedores a 100, 200 y 300 días, provocando la desaparición de pymes bien gestionadas que han tenido un problema de acceso al crédito. Mientras pagaban tarde obtenían grandes beneficios. Algunos estudios muestran que un tercio de su beneficio provenía de ganancias financieras por el retraso en los pagos. ¡Que no nos hablen de RSE!

Y bienvenida sea la crítica, pero no contra la RSE, por supuesto, sino contra aquellas empresas que dicen equívocamente que hacen RSE. ¡Que digan que hacen filantropía o ecoeficiencia! Pero que no confundan a la opinión pública y a los grupos de interés refiriéndose a RSE.

---

A una empresa no se le pide que sea perfecta en su RSC, ya que detrás de la RSE hay un proceso de aprendizaje y de mejora permanente que se va construyendo sobre una realidad cambiante que hay que ir comprendiendo e interpretando. Pero si hablamos de RSE, sí que se le pide que su enfoque sea integral, es decir, que afecte a toda la organización, de arriba abajo y de un área a otra.

Fuente: http://monempresarial.com/es/2016/07/26/fuegos-artificiales-con-rse/

Món empresarial es una revista de economía y empresa, nacional e internacional, donde expertos escriben sobre dirección y temas de interés global. Este número ya forma parte de la nueva etapa en la que el formato y los contenidos se han adaptado para convertirse en una revista de primera línea sobre economía y empresa, con entrevistas a las máximas autoridades mundiales.

Anterior artículo en Món Empresarial:

• 8.6.15 "La base d'una responsabilitat social empresarial", a Món Empresarial

Les cooperatives amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible

• Responsabilitat Global va participar a l'acte del Dia Internacional de les Cooperatives que va tenir lloc el 7 de juliol organitzat per aracoop 
• L'acte va tenir per lema “cooperatives: el poder d’actual per un futur sostenible”

L’Aliança Cooperativa Internacional ha decidit que enguany la celebració del Dia Internacional de les Cooperatives (DIC) anirà lligada als Objectius de Desenvolupament Sostenible aprovats per Nacions Unides aquest 2015.

L’acte va ser presidit per la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, i va comptar amb la presència del president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, Perfecto Alonso.

Durant l’acte es va fer la lectura del manifest de l’Aliança Cooperativa Internacional, que aquest any s’ha dedicat a mostrar la contribució de les cooperatives en l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.




Els assistents a l’acte van podert visitar l’exposició “Les cooperatives amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible” una composició infogràfica que recull indicadors d’èxit del model cooperatiu alineats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. D’aquesta composició se van fet miniatures que es van repartir als assistents de l’acte i que es poden trobar en format digital al web aracoop, tant les miniatures com la composició original.

aracoop és un programa marc de cooperació público-privada, promogut pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, amb la participació de la Confederació i les Federacions de cooperatives i amb la col·laboració de més de 100 institucions públiques i privades implicades en la creació i creixement d’empreses de l’economia

El Govern balear constitueix el Consell de Responsabilitat Social Corporativa de les Illes Balears

La presidenta Francina Armengol destaca que el sector públic ha de liderar el canvi de tendència transformadora que suposa l’RSE

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha assistit aquest 19 de juliol a la constitució del Consell de Responsabilitat Social Corporativa de les Illes Balears, un òrgan consultiu que crea la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria, amb la participació d’institucions i entitats representatives de les Illes Balears en matèria d’RSC.

En acabar l’acte de constitució, la presidenta Armengol ha indicat que l’RSC suposa una “tendència transformadora” en el mode d’entendre la presa de decisions empresarials, que s’està estenent de forma ràpida pels països més avançats, i que correspon “al sector públic liderar aquest canvi”. Armengol ha afegit que la creació del Consell d’RSC pretén ara “orientar les polítiques del Govern cap a una gestió èticament i socialment responsable, tant de forma interna com per a les empreses de les Illes Balears”. Armengol també ha volgut assenyalar que la constitució del consell és una aposta "pel consens i la participació activa", i que està en la mateixa línia que altres accions del Govern que presideix, com ara les clàusules socials per a les empreses que treballin amb l'Administració, el pla de lluita contra la precarietat laboral i l'augment dels recursos per a les polítiques actives d'ocupació. 

Constitució i funcions del Consell
El Consell de Responsabilitat Social Corporativa es composa per una presidència, que recau en el conseller de Treball, Comerç i Indústria, Iago Negueruela, un vicepresident i 19 vocals:

• 1 representant de les conselleries de Presidència; Participació, Transparència i Cultura; Hisenda i Administracions Públiques i Treball, Comerç i Indústria.
• 2 representants per cada organització empresarial (CAEB i PIMEB).
• 2 representants per cada organització sindical (CCOO i UGT)
• 6 representants d’organitzacions i institucions de reconeguda representativitat i interès dins l’àmbit de l’RSC: 3 experts en matèria d’RSC (Maria Durán, Antoni Amengual i Antoni Vives) i 3 membres més d’Eticentre.
• 1 representant de la Universitat de les Illes Balears.

El principal objectiu del Consell és fomentar la presa de decisions des d’una òptica ètica i socialment responsable, emetent informes periòdics i fomentant la formació en els valors propis de l’RSC. També fomentarà la transparència i l’ètica en els comptes públics i de les empreses, amb una innovació en les formes respecte a les polítiques que afecten a la gestió de les persones. Un tercer punt és el foment del respecte cap a la societat, el medi ambient i el territori.

Font: Govern i AraBalears

"La revolució del cabàs"

Un documental sobre la sobirania alimentària i l'agricultura sostenible

La revolució del cabàs from marblanc producciones on Vimeo.

 
“La Revolució del Cabàs” és un documental que pretén donar difusió a la feina que s’està duent a terme a la comarca Alacantina de La Marina Alta (País Valencià) al voltant d’un moviment autogestionat, que treballa per preservar els drets del sector primari davant dels constants abusos i l'empobriment del món rural.

Gonzalo Blanco, advocat i vinculat a l'agricultura en mètodes de producció ecològica, juntament amb Alejandra Mengual, activista social per la sobirania alimentària i membre de la "Xarxa dels Mercats de la Terra de La Marina Alta", han dirigit este treball totalment autosubvencionat, on també agraeixen la col·laboració a totes les persones que han donat veu i ànima a este projecte, i a tots aquells que amb el seu treball i responsabilitat fan posible la transició social cap a la sostenibilitat dels Pobles i el respete a la Mare Terra.

Font: Sostenible.cat

II Cicle formatiu de responsabilitat social del Consell de Relacions Laborals

Objectius: Identificar els principals models i eines de gestió i report de la responsabilitat social a les empreses i organitzacions. Avaluar els beneficis que obtenen les empreses en implantar una estratègia de responsabilitat social. Compartir experiències d’implantació de la responsabilitat social a les diferents organitzacions. El cicle està format per 4 Seminaris i 3 Tallers pràctics, que es poden cursar de forma individual o continuada.

Persones destinatàries: Equips directius, càrrecs intermitjos i personal tècnic de les empreses i organitzacions catalanes que vulguin iniciar-se o aprofundir en matèria de responsabilitat social.

Equip docent: Equip de persones expertes i amb una llarga trajectòria com a professionals de l’assessoria i consultoria.

SEMINARIS de 2h. (Formació Inicial)

S1: Pacte Mundial.
Àngel Pes. President Xarxa Espanyola Pacte Mundial
El Global Compact és la iniciativa de responsabilitat social més gran del món i acull el compromís de més de 5.000 organitzacions (moltes d’elles pimes) en més de 135 països. Vols saber què us pot aportar i quines eines existeixen adaptades a pimes?

S2: Les Pimes i els Objectius Desenvolupament Sostenible
Josep Maria Canyelles. Coordinador de Respon.cat i promotor de Responsabilitat Global.
Els ODS es plantegen com uns objectius orientats a l’acció, concisos, fàcils de comunicar, limitats en nombre i universalment aplicables. Vols saber com incorporar-los a la teva organització?

S3: Economia del Bé Comú aplicada a empreses.
José Antonio Lavado. President Associació Catalana pel foment de l’Economia del Be Comú.
L’EBC promou empreses en les que l'activitat econòmica ha de servir als interessos generals i al bé comú o bé públic. Vols conèixer els principals avantatges de la seva implantació?

S4: Balanç Social.
Rubén Suriñach. Responsable campanya Balanç Social, Xarxa Economia Solidària
Eina concebuda per la Xarxa d’Economia Solidària que mesura diferents aspectes de la democràcia, la igualtat, el compromís ambiental, compromís social, la qualitat laboral i la qualitat professional de les organitzacions. Vols identificar mesures que ajudin a crear un ambient de treball segur i saludable a la teva organització?


TALLERS de 4h. (Formació d'aprofundiment) 

T1: Temps de treball i conciliació.
Xavier Peralta / Fabian Mohedano. Reforma horària
Els nous usos del temps impliquen una transformació de les organitzacions per tal de satisfer les necessitats de conciliació i la coresponsabilitat. Vols identificar com adaptar la teva organització a la reforma horària?

T2: Seguretat i Salut Laboral: la nova ISO45001.
Carles Bover i Colom. Director de l’empresa Molins de Q
La futura ISO 45001 posarà més èmfasi en el context de l'organització i reforçarà el paper de l'alta direcció en el lideratge del Sistema de Gestió de la Seguretat i Salut en el Treball. Vols identificar quines són les novetats de la nova norma ISO45001:2016?

T3: Diàleg amb grups d’interès.
José Antonio Lavado. Soci director de Bidea consultors, especialitzat en RSE
La creació de valor per part de les empreses ha de partir d’un procés de consulta i diàleg amb els seus grups d’interès que les ajudi a identificar accions a impulsar. Vols conèixer eines pràctiques que t’ajudin a iniciar un procés de diàleg amb els teus grups d’interès?

Quan
Data: 29.09.2016 - 24.11.2016

Seminaris de 9:00h a 11:00h
S1: dijous 29 setembre
S2: dijous 6 octubre
S3: dijous 20 octubre
S4: dijous 27 octubre

Tallers de 9,30h a 14:00h
T1: dijous 10 de novembre
T2: dijous 17 de novembre
T3: dijous 24 de novembre

On
Biblioteca de Catalunya, Sala de la Caritat.
Carrer de l'Hospital, 56
08001 Barcelona

Horaris

Preus

Més informació

Organitza

Seminaris: de 9:00h a 11:00h 
Tallers: de 9,30h a 14:00h

Inscripcions  obertes a partir del 12 de setmbre.
Les sessions són gratuïtes per a les persones participants. El cost és assumit pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Consell de Relacions Laborals de Catalunya: http://crl.gencat.cat/ 
Afegeix al calendari de Google 

Font: gencat

He rebut les factures de Renfe... tres mesos després!

La darrera entrada en aquest blog era precisament una nova crítica a l'empresa Renfe per la dificultat d'accedir a les factures pels bitllets comprats no en línia. 

Aquest matí mateix el meu tren de les 7,38 no ha sortit i després de moments d'incertesa a l'estació han dit per megafonia que baixem del comboi i que pugem en el de les 7,55. Enmig d'una nova desesperació, he tornat a pensar en les factures que em deuen des de mitjan abril i he pres la decisió de presentar denúncia davant l'Oficina de Consum.

No sé si per intuïció, perquè m'han llegit el pensament o per honorar la data, avui 18 de juliol, tres mesos després d'haver-les demanat i reclamat, he rebut un correu amb les sis factures.

Ja no he estat a temps de posar-les en segon trimestre de les meves despeses. Però les podré posar al tercer. Un maldecap menys. Fins que els en torni a demanar algunes de manera agrupada ja no caldrà que em vagi anotant al calendari que estic a l'espera de rebre les factures.

Si voleu saber quin era la queixa podeu anar als articles següents:

1-07-2016 [ca] Renfe no envia les factures. Empresa o xiringuito?
1-07-2016 [es] Renfe no envía las facturas. ¿Empresa o chiringuito?  

16-04-2016 [ca] Demanar una factura a Renfe
16-04-2016 [es] Pedir una factura a Renfe

He recibido las facturas de Renfe... ¡tres meses después!

La última entrada en este blog era precisamente una nueva crítica a la empresa Renfe por la dificultad de acceder a las facturas por los billetes comprados no en línea. 

Esta mañana mismo mi tren de las 7,38 no ha salido y después de momentos de incertidumbre en la estación han dicho por megafonía que bajemos del convoy y que subimos en el de las 7,55. En medio de una nueva desesperación, he vuelto a pensar en las facturas que me deben desde mediados de abril y he tomado la decisión de presentar denuncia ante la Oficina de Consumo.

No sé si por intuición, porque me han leído el pensamiento o para honrar la fecha, hoy 18 de julio, tres meses después de haberlas pedido y reclamado, he recibido un correo con seis facturas. Ya no he estado a tiempo de ponerlas en el segundo trimestre de mis gastos. Pero las podré poner en el tercero. Un dolor de cabeza menos. Hasta que les vuelva a pedir algunas más de forma agrupada ya no será necesario que me vaya anotando en el calendario que estoy a la espera de recibir las facturas.

Si desea saber cuál era la queja puede ir a los artículos siguientes:
1-07-2016 [ca] Renfe no envia les factures. Empresa o xiringuito?
1-07-2016 [es] Renfe no envía las facturas. ¿Empresa o chiringuito?  

16-04-2016 [ca] Demanar una factura a Renfe
16-04-2016 [es] Pedir una factura a Renfe

Ja estan disponibles les fitxes de bones pràctiques de les empreses participants al programa RSE.Pime 2015

Ja estan disponibles els casos de Bones Pràctiques de Responsabilitat Social de les empreses que van participar en el programa RSE.Pime 2015.

L’RSE.Pime és un programa pràctic d’implantació de l’RSE a les Pimes catalanes, amb vocació de periodicitat anual.

El 9 de juny passat va tenir lloc l’acte de tancament de l’RSE.Pime 2015 i llançament de la propera edició en el qual es va presentar la publicació conjunta de les fitxes de bones pràctiques de les setze empreses participants en l’edició 2015. A continuació es pot accedir als documents per separat. Les nou primeres van ser elaborades per Josep Maria Canyelles i les set restants per José Antonio Lavado:

• Atenció Primària Alt Camp S.L.P.
• AdQualis
• Containers del Berguedà, SL.
• Economia Sensible
• Finques Rius S.L.
• IFTEM Almacenatica
• Kiddy’s World, S.L.
• Pinter
• Tarannà Viatges amb sentit

• Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya
• Criteria RRHH
• Edat 3 sccl
• Educaonline, S.L.
• Fundació Viver de Bell-lloc
• Grup Papelmatic
• Mismaeficacia, S.L.

Accés a la publicació conjunta

[ARTICLE] Es presenta públicament el reconeixement a la Reforma horària dins els Premis Respon.cat

Aquest divendres ha tingut lloc l’acte de presentació de l’Anuari 2015 de la Iniciativa per a la Reforma Horària, en el qual Respon.cat ha fet públic el reconeixement a les bones pràctiques empresarials de reforma horària.

Us presentem l’article de reflexió a partir de la intervenció de Josep Maria Canyelles a l’acte de presentació de l’Anuari de la Reforma horària 2015.



Bon dia i bona hora!

Quina és la responsabilitat de l’empresa davant de la societat? En què es concreta? Què cal fer exactament? Directors i directores pregunten com he de liderar el canvi en aquesta organització per a assumir la Responsabilitat Social?

Una empresa primer de tot ha d’atendre aquelles responsabilitats que són inherents a la seva activitat. Si contamines el riu, si maltractes els treballadors, si enganyes la clientela, si fas elusió fiscal, la teva responsabilitat davant de la societat passa per abordar aquestes matèries.

Però un cop estàs abordant aquestes qüestions, és bo que l’empresa miri al seu voltant i es preocupi per les inquietuds de la societat on és present, per allò que la societat espera de les empreses en el seu conjunt.

Per a facilitar la selecció d’aquestes inquietuds, Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de l’RSE, ha engegat el projecte Focus de l’RSE a Catalunya, a partir del qual s’han identificat i consensuat vuit grans focus. Volem convidar totes les empreses que operen a Catalunya a incorporar aquestes matèries dins la seva gestió i alhora aportar recursos per a facilitar-ne la incorporació.

Un d’ells és el desenvolupament humà, dins del qual s’hi va destacar la iniciativa de la reforma horària. I una de les iniciatives que hem previst és la creació d’un reconeixement específic dins dels Premis Respon.cat. Els premis de l’RSE a Catalunya, a més dels dos premis a la trajectòria socialment responsable per a empresa gran i pime, i els tres reconeixement a les bones pràctiques empresarials de voluntariat d’empresa, de col·laboració ambiental empresa-societat, i de territori socialment responsable, a partir d’enguany també tindran dues nomes modalitats: el reconeixement a les bones pràctiques empresarials de gestió de la diversitat d’origeni a les bones pràctiques empresarials de reforma horària. Aquest reconeixement es farà a final de novembre.

A més del foment mitjançant aquest reconeixement, Respon.cat també ha assumit un compromís respecte a la reforma horària pel que fa al seu propi funcionament. Per això hem fet públic que volem sotmetre el nostre dia a dia a aquests criteris, cosa que ja té conseqüències com ara el fet que aquest proper dimarts iniciem un cicle de càpsules de coneixement, que tindran un horari de 14 a 16,30 hores. Se suposa que els participants hauran de venir-hi dinats!

Després d’anys de parlar-ne, força empreses ja comencen a entendre el sentit de la conciliació de la vida laboral i familiar. I saben que, més enllà de les mesures estrictes, per què aquestes realment creïn valor, s’han de contextualitzar en un context de canvi de la cultura corporativa, en el pas de la cultura de la presencialitat a la cultura del rendiment, de la productivitat.

Ara, no sols a aquestes empreses més sensibles, amb una cultura més avançada, sinó a totes, els fem una altra proposta: la reforma horària. En aquest cas, es vincula a un canvi en la cultura empresarial del país, i en un canvi de pautes de la societat, en el pas de la cultura del temps és or a la del temps és vida. Totes les empreses i totes les persones podran fer el pas, si bé en trauran un major profit aquelles que ja tingui un compromís corporatiu en la cultura de la conciliació, així com les persones que, més enllà del que se li proposi socialment, faci el pas a modificar els seus hàbits personals i familiars, obrint un nou espai familiar en el moment de l’esmorzar, el moment del bon dia.

El projecte Focus de l’RSE a Catalunya proposa l’agenda local de l’RSE, molt connectada i complementària a l’agenda global, que ve marcada pels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides. Un aspecte com la reforma horària no forma part de l’agenda global, però sí que és un focus molt important de l’RSE a Catalunya. Per això, els compromís i la proactivitat per a gestionar el canvi ha de formar part d’un esforç compartit, per part de molts: empreses grans i petites, professionals, poders públics i entorn acadèmic, mitjans de comunicació i entorn educatiu, món de l’espectacle i dels esports, associacions ciutadanes i agents econòmics… i finalment les famílies, els grups, els individus. Emmarcar i fomentar la reforma horària legislativament és necessari en alguns aspectes, però el gran gruix depèn d’un canvi cultural que sols pot ser definitivament executat des del món productiu i la presa de consciència dels individus.

Tot això ens convida a acabar parlant de territori socialment responsable. Si volem fer de Catalunya un país socialment responsable, la societat catalana ha de prendre consciència del temps com a part de bé comú i exercir el dret a decidir com l’estructurem. Construir espais de llibertat també vol dir alliberar-nos una estructura del temps que ens ofega, que ens limita la productivitat, que ens genera infelicitat.
Que el temps conscient us acompanyi!

Josep Maria Canyelles

Coordinador de Respon.cat

Presentació Anuari 2015: es preveu que la Reforma horària entri en vigor el setembre 2017

• Es presenten les conclusions de l’informe: La reforma horària farà créixer la productivitat un 30%, segons els seus impulsors
• Josep Maria Canyelles intervé a l'acte sobre la Reforma horària
• Es preveu aprovar la llei de modificació de l’horari abans d’acabar el 2016, perquè entri en vigor al setembre del 2017
• Un de cada cinc treballadors encara estan a la feina a les 19h

Fabián Mohedano ha presentat les conclusions de l’Anuari 2015 de la Reforma Horària, indicant que està previst que la llei s’aprovi abans d’acabar l’any, amb l’objectiu que al setembre del 2017 ja estigui en vigor. El 90% dels catalans són partidaris de la reforma horària i, segonsMohedano, aquest serà el resultat de l’enquesta del CEO al setembre.

Segons l’informe, Catalunya es troba “a la cua de la productivitat europea” mentre que la reforma horària permetria  “reduir l’absentisme injustificat a la feina, millorar el clima laboral i crear un millor estat general a l’empresa”. Segons l’Anuari un 67% de les companyies “tenen predisposició per facilitar la conciliació”.

La vicepresidenta Neus Munté ha tancat l’acte i ha donat a conèixer que el Govern encarregarà una enquesta al Centre d’Estudis d’opinió (CEO) per saber quin suport té la reforma i, si cal,convèncer els indecisos davant aquesta modificació. Amb aquest objectiu, es convocarà al març del 2017, abans d’aprovar la llei, el Pacte Nacional dels Horaris.

La vicepresidenta ha indicat que “la reforma horària ens ha de fer reconnectar-nos a qüestions molt evidents com l’eficàcia” i que “la reforma dels horaris té a veure amb l’eficàcia, el civisme, la salut, la igualtat, el benestar”. A més, ha afegit que “la reforma horària està en el primer ordre de prioritats del govern i del conjunt de la societat” i que “el paper del govern és acompanyar i facilitar aquest gran canvi, amb concertació, participació, informació, sensibilització”.

Joan-Francesc Pont ha fet la ponència central i ha dit que a la ciutat hi pot haver un marc constructiu de convivència i que la reforma horària és també una mesura d’integració europea. Ha explicat que la puntualitat és essencial mentre que ara està absent a la nostra societat, i en contra dels que veuen la reforma horària com una restricció de la llibertat, ha declarat que la reforma és una mesura de llibertat, igualtat, fraternitat, laïcitat i de lliure desenvolupament de la personalitat. Per al professor de la UB, la reforma horària, en tant que arquitectura racional, s’emmarca en la laïcitat i fomenta la convivència. Pont ha detallat que hauríem de canviar els dinars de treball pels esmorzars de treball i com a molt dinar en una hora.  

Josep Maria Canyelles ha intervingut com a coordinador de Respon.cat per a presentar el Reconeixement a les bones pràctiques empresarials de reforma horària, dins dels Premis Respon.cat, que es lliuraran a final de novembre. L’expert en RSE ha explicat que la reforma horària està inclosa dins el recull de temes que una empresa que operi a Catalunya hauria d’abordar en la seva gestió, i especialment aquelles que gestionen activament la seva responsabilitat envers la societat. Per això, Respon.cat promou el projecte Focus de l’RSE a Catalunya, a partir del qual s’han identificat i consensuat vuit grans focus i es convida totes les empreses que operen a Catalunya a incorporar aquestes matèries dins la seva gestió. Canyelles també ha explicat que, a més d’aquest reconeixement, Respon.cat també ha assumit un compromís respecte a la reforma horària pel que fa al seu propi funcionament. 

Canyelles ha opinat que,per tal que les mesures de conciliació de la vida laboral i familiar realment creïn valor, s’han de situar en un context de canvi de la cultura corporativa, en el pas de la cultura de la presencialitat a la cultura del rendiment, de la productivitat. En el cas de la reforma horària -ha indicat-,cal un pas més ampli, un canvi en la cultura empresarial del país i de la societat. L’expert ha acabat indicant que, si volem fer de Catalunya un país socialment responsable,la societat catalana ha de prendre consciència del temps com a part de bé comú i decidir com l’estructurem. 

Lluís Casado, del consell assessor de la Reforma Horària, ha cridat a les empreses privades a sumar-se a un Pacte Nacional per fer possible la modificació que reclamen, i afegeix que la productivitat no depèn de la quantitat d’hores sinó de la qualitat de l’organització del treball, i ho exemplificà mostrant que els catalans treballen 250 hores més a l’any que els alemanys. Casado ha donat a conèixer que més de 40 ajuntaments ja s’hi han adherit. El president de l’Associació Catalana de Direcció de Recursos Humans, Ricardo Alfaro, ha explicat que “les extensions de les jornades laborals són inversament proporcionals a la productivitat de les respectives empreses”. Alfaro, a més, ha indicat que hem de feminitzar els quadres directius de les empreses.

Enllaços:

• Anuari 2015 de la Reforma Horària
• [ARTICLE] Es presenta públicament el reconeixement a la Reforma horària dins els Premis Respon.cat

Se'm donen de baixa els seguidors de Renfe però no m'envien les factures

Després d'enviar ahir una newsletter que contenia una entrada al blog on critiva la Renfe, un dels pocs seguidors que encara hi tinc es va donar de baixa. Vés a saber els motius, però ha estat unes hores després de la difusió de la reflexió.

M'he mostrat sempre molt crític amb la Renfe. Crec que cap ciutadà de Catalunya que faci ús d'aquest servei públic no pot tenir una opinió altra que la hipercrítica, amb excepció de fanàtics que accepten que els toca patir-ho perquè comprenen que forma part de la 'Operación Cataluña', orquestrada pel govern espanyol.

En aquest cas, la crítica era ben senzilla. No em quedara cap altra motiu que denunciar la Renfe perquè no respon a la sol·licitud d'unes factures. Vés quines coses, oi? Doncs ja fa mesos que espero; amb consonància amb el retard dels seus trens.

[ca] Renfe no envia les factures. Empresa o xiringuito?
[es] Renfe no envía las facturas. ¿Empresa o chiringuito?

[ESDEVENIMENT] Presentació "Desenvolupament sostenible: la nova frontera", de la Revista Econòmica de Catalunya

Aquest proper dimarts 12 tindrà lloc al migdia l'acte de presentació del núm. 73 de la Revista Econòmica de Catalunya, que incorpora el dossier "Desenvolupament sostenible: la nova frontera".

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són el repte marcat per les Nacions Unides per al període 2015-2030 per a esdevenir l'agenda global del desenvolupament sostenible. 

L'acte tindrà lloc al Col·legi d'Economistes de Catalunya amb les següents intervencions:

• Sr. Joan B. Casas, degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya
• Sr. Martí Parellada, director de la Revista Econòmica de Catalunya
• Sr. Àngel Pes, sotsdirector general de Caixabank, president de la Red Espanyola del Pacte Mundial i coordinador del dossier
• Sr. Àngel Simón, president d'Agbar

DATA: 12 de juliol de 2016
HORARI: de 12.30 a 14.00 hores
LLOC: Auditori del Col·legi d'Economistes de Catalunya (Plaça Gal·la Placídia, 32)  

 

Inscripció

 

 

De vegades pot ser molt intel·ligent no posar l'RSE a la proposta de valor, diu Canyelles al curs de la Complutense @CursosVeranoUCM

• Josep Maria Canyelles ha fet la ponència inicial de la jornada de dimarts del curs d'estiu a la Complutense de Madrid sobre RSE i pimes.
• No es pot demanar una memòria d'RSE a una empresa petita, ha afirmat Canyelles

Aquest matí s'ha reprès el curs d'estiu d'RSE de la Universidad Complutense de Madrid amb una ponència sobre RSE i pimes a càrrec de Josep Maria Canyelles. L'expert ha estat presentat per Rosa Terradellas, directora de la Càtedra d'RSU de la Universitat de Girona.

En el marc del curs "El retorno económico y social de responsabilidad social: oportunidades empresariales", Canyelles ha parlat davant un auditori de més d'un centenar de persones entre representants de càtedres universitàries, alumnes d'estudis, i altres assistents.

Amb el títol "RSE y Pymes: Aplicación empresarial y valor añadido. Políticas públicas de fomento", la ponència ha mostrat el sentit empresarial de la responsabilitat social per a empreses de petita dimensió, aportant exemples que han estat molt ben rebuts per un públic que ha agraït que es mostressin casos reals de pimes i microempreses.

Canyelles ha construït la reflexió sobre aquests exemples i ha aportat elements metodològics per a comprendre què és l'RSE. Si bé ha defugit d'entrar en definicions acadèmiques, s'ha mostrat crític amb la definició de l'RSE com "anar més enllà de la llei" pel caràcter poc empresarial que reflecteix, ja que el cal és mostrar el sentit empresarial d'aquest enfocament de gestió i vincular-lo a l'estratègia i al model d'empresa, no com una matèria estrictament subsidiària de les normes legals.

Ha explicat que en la seva experiència com a consultor de Vector 5 ha treballat amb moltes pimes, i que no es pot anar a una empresa petita amb models que no s'ajusten a les seves necessitats prioritàries, ja sigui fer una memòria d'RSE o un enfocament merament filantròpic. En aquest sentit, ha explicat que l'RSE pot ser vàlida fins i tot per a un autònom, però que cal saber desplegar-la de manera adaptada per a cada empresa, sigui una multinacional o un professional independent. Aplicar la transparència a una microempresa és molt més interessant que no fer un pdf un cop l'any, cosa que no treu que una empresa finalment opti per fer una memòria anual, però no s'ha de començar per aquí.

Ha indicat que els poders públics han de promoure l'RSE, però que si no ho fan al costat d'una gestió de la pròpia responsabilitat socials, és a dir, l'RS de les administracions públiques, la seva acció pot estar mancada de coherència i veure minvada la seva legitimitat. Per altra banda, el foment de l'RSE s'ha de fer amb un estil que transmeti que es tracta no d'una tàctica alternativa dels governs sinó que respon a un estil de gestió que ha nascut en el si de les empreses i que va vinculat a la pròpia competitivitat empresarial. A més, ha defensat que no sols els poders públics fan polítiques públiques, ja que una associació empresarial pot fer-ne. En aquest sentit, ha destacat la importància que el foment de l'RSE no sorgeixi solament de veus de la política sinó que siguin les mateixes empreses i organitzacions empresarials les que facin proselitisme i expliquin les virtuts de l'RSE.

Entre el foment de l'RSE i la gestió de la pròpia RSA -com li agrada dir per a l'RS de les Administracions-, també ha fet esment de la possibilitat de fomentar territoris socialment responsables, on també les organitzacions socials gestionin la seva RSO, i la ciutadania també mostri una capacitat de premiar les apostes sostenibles de les organitzacions. Canyelles ha mostrat alguns exemples de territoris socialment responsables de Catalunya.

L'expert en RSE també ha mostrat quins són els valors principals de l'RSE i quina relació mantenen entre ells. Així, ha parlat de l'ètica, la sostenibilitat i la transparència. Per altra banda, també ha presentat el projecte Focus de l'RSE a Catalunya, liderat per l'associació empresarial Respon.cat, i els programes RSE.Pime i tRanSparÈncia, com a exemples de polítiques públiques de foment de l'RSE per a les pimes.

La sessió ha acabat amb diverses intervencions dels assistents, alguns dels quals s'han mostrat encuriosits pel fet que moltes pimes no comuniquin la seva RSE. Canyelles ha explicat que introduir l'RSE dins la proposta de valor, amb un caràcter comunicatiu, és una decisió empresarial i que pot ser molt intel·ligent no fer-ne bandera, si més no en certs casos. El que seria reprovable seria que una empresa introduís els valors d'RSE en la seva proposta de valor quan darrera no hi hagués res, però no hi ha res a objectar si es gestiona l'RSE i no es vol visibilitzar en la proposta de valor.


Programa del curs en PDF

A veces puede ser muy inteligente no poner la RSE en la propuesta de valor, dice Canyelles en el curso de la Complutense @CursosVeranoUCM

• Josep Maria Canyelles ha hecho la ponencia inicial de la jornada de martes del curso de verano en la Complutense de Madrid sobre RSE y pymes.
• No se puede pedir una memoria de RSE a una empresa pequeña, afirmó Canyelles

Esta mañana se ha reanudado el curso de verano de RSE de la Universidad Complutense de Madrid con una ponencia sobre RSE y pymes a cargo de Josep Maria Canyelles. El experto ha sido presentado por Rosa Terradellas, directora de la Cátedra de RSU de la Universitat de Girona.  

En el marco del curso " El retorno económico y social de responsabilidad social: oportunidades empresariales ", Canyelles ha hablado ante un auditorio de más de un centenar de personas entre representantes de cátedras universitarias, alumnos de estudios, y otros asistentes.  

Con el título "RSE y Pymes: Aplicación empresarial y valor añadido. Políticas públicas de fomento", la ponencia ha mostrado el sentido empresarial de la responsabilidad social para empresas de pequeña dimensión, aportando ejemplos que han sido muy bien recibidos por un público que ha agradecido que se mostraran casos reales de pymes y microempresas.  

Canyelles ha construido la reflexión sobre estos ejemplos y ha aportado elementos metodológicos para comprender qué es la RSE. Si bien ha rehuido de entrar en definiciones académicas, se ha mostrado crítico con la definición de la RSE como "ir más allá de la ley" por el carácter poco empresarial que refleja, ya que lo necesario es mostrar el sentido empresarial de este enfoque de gestión y vincularlo a la estrategia y al modelo de empresa, no como una materia estrictamente subsidiaria de las normas legales.

Explicó que en su experiencia como consultor de Vector 5 ha trabajado con muchas pymes, y que no se puede ir a una empresa pequeña con modelos que no se ajustan a sus necesidades prioritarias, ya sea hacer una memoria de RSE o un enfoque meramente filantrópico. En este sentido, explicó que la RSE puede ser válida incluso para un autónomo, pero que hay que saber desplegarlo de manera adaptada para cada empresa, sea una multinacional o un profesional independiente. Aplicar la transparencia en una microempresa es mucho más interesante que no hacer un pdf una vez al año, lo que no quita que una empresa finalmente opte por hacer una memoria anual, pero no hay que empezar por aquí.

Indicó que los poderes públicos deben promover la RSE, pero que si no lo hacen junto a una gestión de la propia responsabilidad social, es decir, la RS de las administraciones públicas, su acción puede carecer de coherencia y ver mermada su legitimidad. Por otra parte, el fomento de la RSE debe hacerse con un estilo que transmita que se trata no de una táctica alternativa de los gobiernos sino que responde a un estilo de gestión que ha nacido en el seno de las empresas y que va vinculado a la propia competitividad empresarial. Además, ha defendido que no sólo los poderes públicos hacen políticas públicas, ya que una asociación empresarial puede hacer. En este sentido, ha destacado la importancia de que el fomento de la RSE no surja sólo de voces de la política sino que sean las mismas empresas y organizaciones empresariales las que hagan proselitismo y expliquen las virtudes de la RSE.

Entre el fomento RSE y la gestión de la propia RSA -como le gusta decir en referencia a la RS de las Administraciones-, también ha hecho mención de la posibilidad de fomentar territorios socialmente responsables, donde también las organizaciones sociales gestionen su RSO, y la ciudadanía también muestre una capacidad de premiar las apuestas sostenibles de las organizaciones. Canyelles ha mostrado algunos ejemplos de territorios socialmente responsables de Cataluña.

El experto en RSE también ha mostrado cuáles son los valores principales de la RSE y qué relación mantienen entre ellos. Así, ha hablado de la ética, la sostenibilidad y la transparencia. Por otra parte, también ha presentado el proyecto Focus de la RSE en Catalunya, liderado por la asociación empresarial Respon.cat, y los programas RSE.Pime y tRanSparÈncia, como ejemplos de políticas públicas de fomento de la RSE para las pymes.

La sesión terminó con varias intervenciones de los asistentes, algunos de los cuales han mostrado curiosidad por el hecho de que muchas pymes no comuniquen su RSE. Canyelles ha explicado que introducir la RSE dentro de la propuesta de valor, con un carácter comunicativo, es una decisión empresarial y que puede ser muy inteligente no hacer bandera de ello, al menos en ciertos casos. Lo que sería reprobable sería que una empresa introdujera los valores de RSE en su propuesta de valor cuando detrás no hubiera nada, pero no hay nada que objetar si se gestiona la RSE y no se quiere visibilizar en la propuesta de valor.

Programa del curso en PDF

La Red de Cátedras de Santander RSC entrega los II Premios Santander de Investigación y ensayo corto sobre Responsabilidad Social Corporativa

• Innovación y sostenibilidad, tema del estudio ganador del II Premio Santander de investigación sobre RSC

[NP] Madrid, 5 de julio de 2016. La Red de Cátedras Santander RSC, patrocinada por Banco Santander a través de Santander Universidades, ha anunciado los ganadores del II Premio Santander de Investigación sobre Responsabilidad Social Corporativa (RSC) y el II Premio Santander al Mejor Ensayo Corto sobre Responsabilidad Social Corporativa. El acto de entrega se ha celebrado en el curso “El retorno económico y social de la responsabilidad social: oportunidades empresariales”, que se enmarca en los Cursos de Verano de la Universidad Complutense de Madrid (UCM).

La segunda edición de sendos premios, que ha sido coordinada por las Cátedras Santander de RSC de la Universidad de Málaga y de la Universidad de Castilla-La Mancha, planteaba como tema de análisis el “Retorno económico y social de responsabilidad social: oportunidades empresariales”.

Investigar sobre tecnología, RSC y sus efectos en la innovación tiene premio

Con el galardón dedicado a investigación la red de cátedras pretende promover la generación y transferencia de conocimiento fomentando la difusión de estudios realizados por investigadores sobre aspectos con los tres ámbitos de la Responsabilidad Social Corporativa: económico, social y ambiental. El certamen, que estaba abierto a investigadores del espacio iberoamericano del conocimiento que aborden la RSC desde cualquier disciplina, recibió 23 estudios como candidatos.

Dotado con 5.000 euros, el premio fue para el trabajo con el título “Technological Posture and Corporate Social Responsibility: Effects on Innovation Performance”, de Isabel González Ramos, Javier Donate y Fátima Guadamillas. El jurado reconoció el rigor técnico y empírico del trabajo ganador, y concedió además un accésit de 2.000 euros el estudio ““Great Places to Work®: Resilience in Times of Crisis”, de Ana Carvalho y Nelson Areal.

Retorno y RSC, una relación como la que existe entre ley y ética

Por su parte, con su premio al mejor ensayo la red de cátedras quiere promover la participación de universitarios, profesores, investigadores y profesionales interesados en aportar valor a la sociedad a través de su formación, estudios o iniciativas sobre Responsabilidad Social Corporativa (RSC).

La originalidad, claridad y rigor en la argumentación fueron decisivos para el jurado en su elección del primer premio, dotado con 1.000 euros, que fue para el ensayo titulado “La mirada triste de los delfines”, de Regina Pálla, quien asimila la confrontación entre retorno económico y RSC a la que existe entre ley y ética, que según el texto es cada vez más patente en las sociedades modernas actuales. Entre los 39 ensayos presentados, el jurado ha concedido además cuatro accésit, cuyos autores han recibido 500 euros cada uno.

El director Sostenibilidad de Banco Santander y director de la Red de Cátedras Santander RSC, Federico Gómez Sánchez, declaró durante la entrega: “En un mundo globalizado y cada vez más digital, la innovación y la investigación son aspectos fundamentales. Las empresas debemos apoyar ideas que ayuden a construir sociedades más preparadas y más justas, y que a su vez nos permitan seguir creciendo. También en el ámbito de la RSE. La red de cátedras y sus premios de investigación y ensayo nos permiten apoyar ideas que contribuyan al progreso de la sociedad y creen valor para las personas y para las empresas”.

La Red de Cátedras Santander RSC tiene entre sus objetivos fomentar el conocimiento general de la Responsabilidad Social Corporativa favoreciendo su proyección nacional e internacional, tanto en el ámbito académico, cómo público y empresarial. Está formada por cátedras RSC con sede en seis universidades: Málaga, Alcalá, Francisco de Vitoria, Castilla-La Mancha, Salamanca y Girona, además de la Fundación Universia y con el apoyo de Banco Santander mediante Santander Universidades.

Banco Santander es la empresa que más invierte en apoyo a la educación en el mundo (Informe Varkey/UNESCO-Fortune 500), a través de Santander Universidades. Mantiene 1.200 acuerdos de colaboración con universidades e instituciones académicas.

Más información en www.santander.com/universidades.