Jornada col·loqui “Polítiques i reptes en matèria de responsabilitat social al tercer sector” i presentació de l'informe FOESSA

• Aquest dimecres 31 de maig tindrà lloc la la jornada col·loqui “Polítiques i reptes en matèria de responsabilitat social al tercer sector“, organitzada per ESCI-UPF i Respon.cat.
• Càritas Diocesana de Barcelona presentarà la seva primera memòria de sostenibilitat corresponent a l’exercici 2022 i l’informe FOESSA.

 

• Dia: dimecres 31 maig
• Hora: 18.00 – 19.30h
• Lloc: ESCI-UPF (Pg. Pujades, 1 , 08013 Bcn)

INSCRIPCIONS

PROGRAMA

Presentació i moderació

• Xavier Carbonell Duran, coordinador acadèmic i director de la Càtedra Mango d’RSC a ESCI-UPF.

Presentació de la primera memòria de sostenibilitat de Caritas i informe de FOESSA

Taula rodona “Polítiques i reptes en responsabilitat social en l’àmbit del Tercer Sector”

• Ferran Casamitjana Domènech, cap del Departament de Compliment Normatiu, Convenis i Contractes de Càritas Diocesana de Barcelona i coordinador d’àmbits a Càritas Catalunya.
• Albert Alberich Llaveria, director de Moda Re-
• Josep Maria Canyelles i Pastó, coordinador de Respon.cat.

Jornada Respon.cat: El sector salut és punter en el desplegament de l’RSC amb creació de valor compartit

• El sector salut aprofundeix en la gestió de la responsabilitat social, incorporant reptes socials, economia circular, organització saludable o sentit de propòsit vers el valor compartit.
• La Jornada sobre RSC i salut, organitzada per Respon.cat i l’ESCI-UPF, ha mostrat casos excel·lents, que situen Catalunya al capdavant del desplegament de la gestió socialment responsable.

Ha tingut lloc aquest dimecres 17 de maig la Jornada Col·loqui “Com les organitzacions de referència en el món de la salut gestionen l’RSC”, organitzada per Respon.cat i l’ESCI-UPF, amb la col·laboració de la Unió Catalana d’Hospitals. Dos hospitals i una obra social han exposat els seus models i s’han pogut veure els reptes i tendències en aquest sector en matèria de responsabilitat social.

Josep Maria Canyelles i Pastó, coordinador de Respon.cat, ha moderat la taula rodona, ha destacat l’excel·lència d’aquestes tres institucions que avui presenten els seus casos, així com l’acció compromesa de La Unió, com a patronal que assumeix i fomenta la gestió de l’RSC i el desenvolupament sostenible.

Canyelles ha destacat que aquestes organitzacions incorporen les quatre grans tendències en el camp de la responsabilitat social: l’economia circular, que és un repte tant ambiental com econòmic i que s’hi va progressant amb determinació. L’empresa saludable, que malgrat ser organitzacions del sector salut no és un implícit, sinó que cal gestionar activament l’enfocament respecte els seus públics interns. El bon govern amb el focus posat en el propòsit, que és evident en aquestes organitzacions orientades al desenvolupament humà però que cal gestionar proactivament, com una missió elevada i orientada al valor compartit. I finalment els reptes socials, que per a moltes empreses podien ser una aportació filantròpica o col·lateral i ara estan esdevenint un aspecte estratègic vinculat a la resiliència de les nostres societats.

Anna Jover Moreno, cap d’Àrea de Responsabilitat Social Corporativa de l’Hospital Clínic, ha presentat el model de gestió de l’RSC, que és un dels grans referents, basat en el compromís social de territori, la sostenibilitat ambiental, i el compromís institucional. Entre les diferents accions que va comentar, destaquem el programa de voluntariat, el foment de l’art terapèutic, la salut de les persones treballadores, l’abordatge dels ODS, el compromís amb el Pacte Mundial, la gestió de l’impacte ambiental, entre d’altres.

Oriol Bota i Arqué, director de l’Obra Social Sant Joan de Déu, ha recordat que quan es va incorporar a l’organització, se li va expressar que o som útils o tanquem, i això vol dir fer un plus sobre les obligacions. Des de l’Obra Social fem coses que es veuen però moltes que no; al costat d’allò que té més visibilitat, hem d’acompanyar, treballar com a ecosistema de solidaritat, innovar i arriscar perquè la solidaritat està desgastada, fer treball en xarxa. Ha dit que calen aprenentatges i cal donar sentit a mots gastats com solidaritat.

Bota ha aportat dilemes sobre la gestió de l’RSC. Un dels principals té a veure amb ser entitat concertada prestadora serveis versus entitat carismàtica que té una missió; i altres com ara sembra versus caça, bonisme versus impacte, o cooperar versus competir.

La Fundació Sanitària de Mollet ha estat representada per Sara Pons, responsable de Valors i d’Atenció Espiritual, que ens ha mostrat tot el model complet de gestió de l’RSC amb un gran propòsit centrat en el territori, Green Hospital, entitat saludable, l’obra social el Roure, voluntariat, atenció espiritual laica, excel·lència EFQM…

Posteriorment al col·loqui, ha intervingut Maria Emília Gil, directora tècnica a la Fundació La Unió, qui ha abordat el repte del propòsit recordant un director d’hospital que li deia que “el nostre propòsit és menys operacions i pròtesis perquè fomentem una vida saludable”. Pot semblar contradictori però aquest ha de ser el propòsit centrat en les persones, ha afirmat. La Unió promou l’RSC entre les organitzacions membres i el 2019 va elaborar un manifest i una guia d’RSC, on proposaven adoptar compromisos, disposar d’un model de gestió de l’RSC i minimitzar impactes negatius i maximitzar els positius. Fent un pas més, van posar el marxa un producte, el Perfil de Compromís Social (PCS), que permet elaborar una diagnosi d’RSC de les organitzacions sanitàries i socials, sobretot respecte a la prestació de serveis públics.

 Vegeu vídeo de la jornada:

L’acte ha estat presentat per Xavier Carbonell, director de la Càtedra Mango de l’ESCI-UPF, que ha destacat la importància del sector salut en l’economia i la potència amb què gestionen l’RSC. L’acte s’ha fet a la sala d’actes de l’Escola Superior de Comerç Internacional de la Universitat Pompeu Fabra, i ha comptat amb la participació d’alumnes del Postgrau en Gestió de la Responsabilitat Social Corporativa.

JORNADA COL·LOQUI “Com les organitzacions de referència en el món de la salut gestionen l’RSC”. Dimecres 17 - 18h

El sector de la salut i el social són fonamentals per a la resiliència de la societat. La seva responsabilitat davant la societat és missional però s'ha de gestionar activament, no sols a partir de les activitats que els són pròpies per la seva funció sinó comprenent i avançant-se a les inquietuds, necessitats i reptes dels grups d'interès i de la comunitat. Ens hi acompanyeu?

Us convidem el proper dimecres 17 de maig a les 18h a la jornada col·loqui “Com les organitzacions de referència en el món de la salut gestionen l’RSC“, organitzada per ESCI-UPF i Respon.cat amb la col·laboració de la Unió Catalana d’Hospitals.

Dos hospitals i una obra social exposaran els seus models i podrem debatre sobre reptes i tendències en aquest sector en matèria de Responsabilitat social.

L’enfocament estratègic de la responsabilitat social al sector sanitari implica integrar consideracions socials, ètiques i ambientals a totes les àrees de l’organització. A la jornada col·loqui “Com les organitzacions de referència en el món de la salut gestionen l’RSC” coneixerem els seus models i podrem debatre sobre reptes i tendències en aquest sector en matèria de Responsabilitat social.


PROGRAMA

Dimecres 17 de maig 18 – 19.30h
ESCI – UPF ( Pg. de Pujades, 1, 08003 Barcelona)

• Presentació i moderació: Josep Maria Canyelles i Pastó, coordinador de Respon.cat

Taula rodona

• Anna Jover Moreno, cap d’Àrea de Responsabilitat Social Corporativa de l’Hospital Clínic
• Oriol Bota i Arqué, director de l’Obra Social Sant Joan de Déu
• Sara Pons, responsable d’Atenció Espiritual (Laica) de la Fundació Sanitària Mollet

Col·loqui

• Tancament: Maria Emília Gil Girbau, directora tècnica de la Fundació Unió Catalana d’Hospitals

• Inscripcions

Els negocis familiars turístics amb propòsit empresarial estaran més ben preparats per captar talent i clientela, segons Canyelles

•  Capacitació Turística: Millorar la responsabilitat empresarial i territorial
• Els establiments turístics de la CETS de l’Alt Pirineu segueixen treballant per implantar estratègies de responsabilitat social en les seves empreses

Josep Maria Canyelles abordant com gestionar l'RSE des dels negocis turístics familiars.

La tercera sessió del curs de millora de la sostenibilitat en empreses turístiques s’ha fet avui des del Refugi de la vall de Siarb a Llagunes amb Josep Maria Canyelles, especialista en aquest àmbit. En la sessió s’ha introduït, a partir del debat i experiència de les empreses participants, què és la responsabilitat social i com pot introduir-se en les empreses turístiques.

S’ha posat èmfasi en la responsabilitat laboral i en els reptes que representa motivar el personal i traduir els valors dels propietaris en valors empresarials en els quals els treballadors se sentin identificats. Davant d’això s’han debatut diferents estratègies que podrien aplicar-se per aconseguir una major implicació i complicitat amb els treballadors. Una de les claus és tenir clar quin propòsit social mou les empreses, que sigui real i no només una qüestió de màrqueting, i com aquest es pot transmetre a clients i treballadors.

El curs el promou Sobirà Dinamic, l’Agència de Desenvolupament Local del Pallars Sobirà formada per l’Ajuntament de Sort i el Consell Comarcal del Pallars Sobirà. Aquest s’emmarca en el grup d’actuacions previstes al Pla d’acció de la Carta Europea de Turisme Sostenible de l’Alt Pirineu, impulsat des del Parc Natural de l’Alt Pirineu, conjuntament amb els ens locals i les associacions professionals turístiques del territori, i està subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local. 

Font: www.sort.cat

Josep Santacreu intervindrà sobre lideratge responsable amb motiu dels 30 anys d'Asemon

• Asemon, empresa membre de Respon.cat, supera els 30 anys de trajectòria en l’assessorament laboral a pimes agraint el suport rebut i obsequiant amb el llibre Planta’t.
• Respon.cat col·labora amb Asemon en l’acte que celebrarà el proper 3 de maig amb motiu d’aquest celebració.
• Durant l’acte l’autor del llibre Planta’t, el Dr. Josep Santacreu, president d'honor de Respon.cat, exposarà la seva visió sobre lideratge responsable.

Aquest any Asemon ha superat els 30 anys de trajectòria i volen agrair el suport rebut. La trajectòria d’aquests anys en l’assessorament laboral a pimes, els fa estar molt propers a les necessitats i molt atents a les noves tendències pel que fa a la gestió de persones.

Creuen en la importància de l’ètica en les relacions laborals, i també en les empreses amb valors i lideratges ètics.

És per això que han escollit aquest llibre amb el que obsequien aquest Sant Jordi, publicat per el Dr. Josep Santacreu: ¡Planta’t!, Crisi climàtica, boscos i salut humana. Una crida a l’acció i al compromís de la societat.

Els benecificis del llibre del Dr. Santacreu es destinen a la plantació d’arbres a través de Plant for the Planet.

Asemon Consultors forma part de Respon.cat i han estat inclosos en el mapa interactiu d’experiències destacades en responsabilitat social del Consell de Relacions Laborals de Catalunya.

 

Col·loqui sobre lideratge responsable d’empreses i persones

Asemon organitza una acte on tindrà lloc una taula-col.loqui amb l’autor del llibre el Dr. Santacreu, clarament és un exemple de lideratge responsable i d’implicació amb la petjada empresarial.

• Data: 3 de maig
• Hora: 17.30 a 19.30h
• Lloc: En el marc incomparable de la Casa de la convalescència C/ St Antoni Maria Claret, 171 H. Sant Pau
• Registre: Cal confirmació al correu asemon@asemon-consultors.com

PROGRAMA

• 17.30h Presentació d’Asemon Consultors i la seva visió sobre la gestió laboral a les pimes, l’ètica en les relacions laborals  i la gestió de persones.
• 18.00h Col·loqui amb el Dr. Santacreu i La seva visió sobre el lideratge responsable de persones i el seu camí cap a l’activisme empresarial amb la publicació del seu llibre: Planta’t.
• 18.30h Col·loqui sobre el llibre Planta’t i preguntes finals
• 19.00h Copa de cava

Intel·ligència artificial i preservació de les llengües

Genera un plaer immens poder rebre resposta dels xats d'intel·ligència artificial en català, cosa que algunes presumptes intel·ligències naturals no saben fer, o es neguen a fer. Sens dubte, el multilingüisme és un gran valor d'aquestes eines, alhora que en català s'ha fet una bona feina per situar la llengua amb totes les possibilitats per a aquest context tecnològic.

Aprofito, doncs, per fer alguna reflexió. Sentint com als mitjans de comunicació, inclòs Eufòria, el programa estrella de TV3, es maltracta la llengua fent unes construccions on els pronoms hi i en a moments sembla que no existeixin, em ve un pensament al cap: i si la intel·ligència artificial acaba salvant els pronoms i l'estructura sintàctica i expressions pròpies de la llengua catalana?

No seria cap bestiesa: possiblement en molt poc temps hi haurà periodistes i presentadors que seran de cartró-pedra, o millor dit, de bits i bytes! Ja està succeint en alguns llocs, com una presentadora del temps -crec que russa- que és virtual de tot: genera tant la informació i les prediccions com la imatge antropomorfa que expressa amb una similitud tal que es fa difícil de saber.

En aquest cas, el que serà rellevant és que aquests éssers sense ànima que aviat faran bona part de les feines no creïn el seu estàndard lingüístic a partir del que recullin dels seus homòlegs humans sinó que la seva intel·ligència artificial els permeti corregir aquestes falles emergents i fins i tot enriquir el llenguatge amb tot d'expressions que s'estan perdent i donant lloc a un estil ben pobre.

Fora ben curiós que al final els toqués a les màquines de la IA fomentar un estàrdard lingüístic ric que tingués la Saviesa Artificial de no calcar expressions castellanes. I és que en això del parlar, la majoria no deixem de ser com lloros que repeteixen les expressions que sentim més cops al nostre voltant. Ho fan els infants quan aprenen, cosa que és natural. I ho fan els joves quan no poden dir una frase sense introduir algunes expressions com en plan ;)

En aquest mateix sentit, cal observar que el govern islandès s’alia amb ChatGPT per a preservar la seva llengua: ideen un projecte perquè aquesta eina d'intel·ligència artificial assimili més bé la llengua islandesa i això reverteixi positivament en totes les tecnologies que se'n derivin. Doncs ja hi som. Potser sí que la tecnologia ens permetrà salvar les llengües, tot i que els perspectives, ara per ara, diuen que aquestes properes dècades es perdran la meitat de les llengües del món. En aquests casos, tot el que es podrà fer és que dues intel·ligències artificials ubicades en un museu es mantinguin parlant entre elles en una llengua desapareguda per la fi dels segles.

I per cert, parlant de tecnologies avançades i llengua: és una vergonya que LinkedIn encara no permeti posar anuncis PAGANT que continguin la llengua catalana. Que una empresa catalana per dirigir-se al seu mercat català hagi de fer l'anunci en castellà o en anglès sense introduir expressions en català és una vergonya impròpia d'una empresa tecnològica.

Endavant amb les pèrgoles! #ODS3 #ODS6 #ODS11 #ODS13

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú impulsa una consulta pública prèvia a l'Ordenança reguladora per a la instal·lació de pèrgoles a Vilanova i la Geltrú per tal de promoure la participació de la ciutadania.

Actualment l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú no disposa d’una Ordenança específica que reguli la instal·lació de pèrgoles al municipi.

Segons la situació normativa actual (Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana (RPGOU), de 2001; i Modificació puntual de les Normes Urbanístiques i correcció d’errades del PGOU, de 2005), la construcció/instal·lació d’un element en els espais lliures d’edificació i en espais descoberts de la pròpia edificació (cobertes i terrasses) representa considerar un augment del sostre edificable, i no hi ha cap indicació específica, que indiqui que una pèrgola no s’hagi de considerar com a tal.

Es vol afavorir la utilització d’elements que bloquegen la radiació solar, generant zones d’ombra mitjançant materials tèxtil, o elements vegetals, protegint als usuaris de la incidència solar d’una forma reglada, equilibrada i coherent amb el paisatge urbà. Les pèrgoles són un dels elements constructius que resolen aquesta funció, i encara que no ho fan de forma permanent perquè no formen part de l’edifici, generen una volumetria visible des de l’espai urbà que roman en el temps.

A casa disposo d'una pèrgola fa molts anys. I considero que és un bon sistema, ara encara més necessari. Per això he fet aquesta aportació i consideracions:

En virtut del canvi climàtic i la necessitat de fomentar refugis climàtics, caldria facilitar la instal·lació de pèrgoles i, de fet, incentivar tot el que ajudi a disminuir la insolació dels edificis en èpoques de temperatures altes. Les intervencions com les cobertes verdes haurien de ser promogudes, i les pèrgoles tolerades quan pretenguin protegir de la insolació.

Els casos que sí que caldria regular hauria de ser exclusivament quan l’estructura deixi de ser lleugera basada en columnes i sostre tèxtil i incorpori parets de tancament, que puguin ser visibles des de l’exterior. 

El que resulta imprescindible és assegurar la consistència de l'estructura ja que la previsió que puguin augmentar les tempestes violentes fa que calgui prestar molta més atenció als elements ornamentals o no ben subjectes, com podria ser el cas de testos o estructures tipus "haima". 

No ho he fet manifest però la meva reflexió es pot vincular als ODS 3 (salut, per la temperatura d'habitatge), 11 (pels riscos a la ciutat i la temperatura de ciutat), 13 (per adaptació al canvi climàtic). Si es disposa de coberta verda, en moments de gran insolació també l'ODS 6 (per evitar excés d'evaporació i consum d'aigua de reg).

Es pot participar aquí.