Aquests dies el municipi de Salt ha estat notícia, tant en el sentit negatiu dels esdeveniments violents ocorreguts, com positiu pel que fa a la gran manifestació ciutadana demanant poder viure-hi bé i en pau.
Em sembla interessant com descriu el model d'atenció i integració de la immigració l'alcaldessa de Salt. Us retallo la part final, on descriu aquest model contraposant-lo al francès i a l'anglès. No és solament el model de Salt, sinó que és el model català en general. Però convé reflexionar-hi per ser conscients de les diferents possibilitats i de la tria per la qual optem a casa nostra. I també per a evitar visions bonistes que no toquen prou de peus a terra. Vegeu tot seguit el fragment de l'article
Salt: creant solucions, de l'alcaldessa Iolanda Pineda. I també recomanem la lectura d'aquest
article de l'expert Xavier Pastor, que amb un coneixement acadèmic combinat amb una visió pràctica de la seva experiència com a consultor, proposa un pla de gestió de conflictes amb un ventall de mesures que es duguin a la pràctica.
Un model intercultural propi
Com més aviat acceptem que la immigració ha vingut per quedar-se, abans podrem afrontar el repte que tenim davant.
Hem de fugir de les polítiques bonistes, les que tracten l'immigrant com persona a protegir, la qual cosa, en primer lloc, crea una discriminació i, en segon lloc, perquè no és just que els estrangers siguin tractats com a persones que no són capaços de tenir autonomia personal.
Empatitzar que dues comunitats que fins ara s'han tolerat passin a reconèixer-se, a conèixer-se i, des de la base àmplia d'uns valors democràtics de drets i deures compartits, puguem enriquir-nos mútuament amb les nostres cultures. Es tracta d'un model intercultural propi.
Altres models contraposats
El model multiculturalista, principalment present en els països anglosaxons:
- Posa molt d'èmfasi en el respecte i reconeixement de les diferències, i
- dediquen menys esforços a reforçar els elements comuns, que uneixen als ciutadans,
- la qual cosa facilita algunes tendències segregadores i de fragmentació social, i no són favorables per garantir un bon nivell de cohesió.
El model assimilacionista, identificat amb l'experiència francesa:
- Posa èmfasi en el principi d'igualtat a través de la necessària adopció dels valors, la identitat i la cultura de la societat d'acollida.
- Ofega la diversitat provocant desafeccions identitàries i no afavoreix la cohesió.
És tot un repte per a la majoria de societats modernes, aconseguir un equilibri complex entre unitat i diversitat, que combini el respecte i el reconeixement de les diferències, però que, alhora, posi èmfasi en els vincles comuns que ens uneixen més que en els que ens separen.
Enfocament intercultural
Aquesta perspectiva difereix dels models anteriors, ja que parteix de la premissa que, per aconseguir l'equilibri entre el respecte i reconeixement de la diversitat i els elements comuns i compartits que garanteixin la cohesió, és imprescindible posar l'atenció sobre les relacions que s'estableixen entre els ciutadans, la qual cosa comporta la necessitat de promoure la interacció positiva, el contacte, el diàleg i el coneixement mutu per a poder abordar millor les complexitats que planteja la diversitat.
Davant el multiculturalisme, la interculturalitat comparteix la seva preocupació per la diferència, però es distancia en tant que valora la individualitat com a base per a l'expressió de la diferència, i no només la comunitat o el grup cultural de procedència.
Tres principis bàsics sustenten l'enfocament intercultural:
- Principi d'igualtat : És imprescindible que prèviament hagi un context de respecte a uns valors fonamentals i democràtics, i de promoció de la igualtat real dels drets i deures, i d'oportunitats socials, de tots els ciutadans i ciutadanes. En el marc d'aquest principi s'inscriuen els plans de primera acollida per a la promoció de la igualtat d'oportunitats i promoció de l'autonomia personal.
- Principi de reconeixement de la diversitat : Referent a la necessitat de reconèixer, valorar i respectar la diversitat, entesa en un sentit ampli. Aquest principi va més enllà de la simple contemplació o tolerància passiva i posa l'accent en la necessitat de fer un esforç per aprofitar les oportunitats que es deriven de la diversitat sociocultural, oportunitats vinculades a l'enriquiment cultural, però també a l'àmbit econòmic i social.
- Principi d'interacció positiva : Aquest és el principi que defineix pròpiament l'enfocament intercultural; principi d'unitat en la diversitat. A partir del reconeixement de les diferències cal posar èmfasi en els aspectes comuns i compartits que uneixen a tots els ciutadans. La convivència es treballa en la quotidianitat i, per això, és important estimular el contacte, el coneixement mutu i el diàleg com a via per reforçar aquesta esfera comuna i un sentiment de pertànyer, que és el fonament de la cohesió. La convivència intercultural ha de ser viscuda amb normalitat per tots i en totes les esferes socials i urbanes.
L'enfocament interculturalista no evita els conflictes, ja que el fet de fomentar el contacte i els espais d'interacció provoca la inevitable aparició de conflictes en la vida quotidiana. Però els conflictes s'han d'acceptar i el convenient és buscar maneres adequades i innovadores per abordar-los i mitjans.
L'enfocament interculturalista pretén evitar altres riscos més negatius per a la cohesió, com són els processos de fragmentació i segregació social, la permanència de prejudicis i estereotips-que poden derivar en actituds racistes les pràctiques discriminatòries-o els discursos populistes, que fomenten les pors i les desconfiances a partir d'identificar als estrangers i immigrants com a culpables dels problemes socials.
Destacar la necessitat de respecte a uns valors fonamentals i democràtics compartits per tothom, evita el perill de caure en un relativisme cultural que justifiqui determinades pràctiques o actituds, que puguin ser clarament contràries a aquests valors.
