El primer fòrum a Internet de Responsabilitat Social de les Empreses Catalanes: Internacionalització i RSE

Ens plau convidar-vos a participar en el fòrum de debat sobre Internacionalització i Responsabilitat Social que trobareu en el portal del COPCA (Consorci de Promoció Comercial de Catalunya).

El 19 d'octubre passat va tenir lloc la Jornada "Empresa Responsable: un factor de competitivitat", organitzada per ANUE (Associació per a les Nacions Unides) amb el suport del COPCA. Davant l'interès de moltes de les qüestions que s'hi van plantejar, des del COPCA es va oferir la possibilitat de donar una continuïtat a aquest debat, obert plenament a totes les persones que s'hi vulguin incorporar.

Desitgem que aquest debat sigui del vostre interès i restem a la vostra disposició per a qualsevol informació complementària.

Adreça: http://www.copca.com/ct/PARTICIPACIO:ExportG/PARTICIPACIO

El valor intangible de la responsabilidad global

[ca] Salvador Guasch i Josep Maria Canyelles han publicat un article titulat "El valor intangible de la responsabilidad global" a la revista Intangibles. Accedir a l'article en pdf

[es] Salvador Guasch y Josep Maria Canyelles han publicado un artículo titulado "El valor intangible de la responsabilidad global" en la revista Intangibles. Acceder al artículo en pdf

El Microcrèdit: nous conceptes i noves eines en la lluita contra la pobresa en el marc dels Objectius del Mil·lenni i del foment de la Responsabilitat

En l'inici de les Jornades sobre Microcrèdit, divendres 25 de novembre, organitzades per FETS, Josep Maria Canyelles va fer-hi la primera ponència, en què va situar les pràctiques de microcrèdit com una pràctica innovadora de Responsabilitat Social, alhora que ho va relacionar amb l'oportunitat d'operar en la Base de la Pirámide.

La inauguració de la Jornada va anar a càrrec d'Arcadi Oliveres, president de FETS (Finançament Ètic i Solidari), David Minoves, director de l'Agència Catalana de la Cooperació de la Generalitat i Anna Gual, directora de Cooperació de la Diputació de Barcelona.

El desenvolupament de la Responsabilitat Social de les Empreses no és un fenomen aliè a la constatació i a la presa de consciència que el sector privat és una part de la solució dels problemes que afecten el món, una part absolutament imprescindible.

Ja sigui des d'una aproximació centrada en la governança mundial (Nacions Unides, Objectius del Mil·lenni, Pacte Mundial...) com la que es pugui fer basada en el model de desenvolupament econòmic sostenible i inclusiu (Unió Europea, Cimera de Lisboa, RSE...), les estratègies col·laboratives es van configurant com la línia a seguir per fomentar un progrés mundial més basat en la justícia social i el respecte als Drets Humans.

Per fortuna, avui hi ha aspectes en què l'interès social i l'interès privat poden solapar-se i trobar una gran capacitat sinèrgica. Per polèmic que pugui resultar l?afirmació, avui la responsabilitat es pot arribar a desenvolupar molt bé mercès a una alineació de necessitats, interessos i conveniències que no a una consciència ètica pura... Tanmateix aquesta és una gran oportunitat en què els tres sectors, públic, social i privat, poden avançar en models en què tothom hi surti guanyant.

Els microcrèdits, com la focalització en les oportunitats de la Base de la Piràmide, són una aposta precisament per fer compatibles una línia de negoci amb una necessitat social, la qual cosa, no deixa de ser una opció d?alta responsabilitat envers la societat.

La Base de la Piràmide (vg. C.K. Prahalad, i a casa nostra M.A.Rodríguez, IESE) fa referència a les grans necessitats insatisfetes de les dues terceres parts de la humanitat, les persones amb menys ingressos, però que suposen una gran oportunitat per a les empreses que siguin capaces de:

- Evitar els prejudicis
- Salvar la distància psicològica
- Apropar-se amb respecte per a conèixer i entendre la població de la BdP
- Cercar fórmules imaginatives

Aquesta és una realitat encara desconeguda per a moltes empreses, però és una força emergent davant la qual ja hi ha qui opinia que el mercat del futur no està en la classe mitja sinó en els pobres.

La Responsabilitat Social més bàsica que té una empresa està en la seva pròpia operativa, en el seu propi negoci. Per això, l'empresa que descobreix models de negoci que alhora brinden oportunitats de desenvolupament a col·lectius que es troben en situacions de necessitat, actua amb un magnífic sentit de la seva responsabilitat davant la societat.

Èxit de participació i aportacions a la Jornada 'Empresa Responsable: un factor de competitivitat'

Dimecres 19 d'octubre va tenir lloc la Jornada “Empresa Responsable: un factor de competitivitat”, en la qual més de 150 persones procedents d’empreses van poder debatre sobre el valor de la responsabilitat social i conèixer algunes pràctiques interessants. Entre els participants també hi havia representants de l’Administració, ONGs, sindicats, universitats i escoles de negoci.

La jornada va ser organitzada per l'Associació per a les Nacions Unides, amb el suport del Departament de Comerç, Turisme i Consum. Després de les paraules de benvinguda per part d’Àngels Mataró, directora d’ANUE, precisament el secretari general del Departament, Alfons Garcia la va inaugurar, tot fent palès l’interès d’aquest Departament de la Generalitat de Catalunya per avançar en la promoció de la RSE, molt especialment pel factor competitivitat que aquesta pràctica comporta en el marc d’internacionalització creixent. No és per casualitat doncs que l’organisme del Departament que hi ha prestat la seva col·laboració hagi estat precisament el COPCA, el Consorci de Promoció Comercial de Catalunya. Finalment, va remarcar la voluntarietat d’aquest enfocament de gestió que integra les visions socials i ambientals, i va adreçar-se molt singularment a les Pimes, per a les quals va demanar una agenda específica.

Segons Josep Maria Canyelles, director de la Jornada, amb aquest esdeveniment s’ha pretès facilitar la posada en marxa d’espais més normalitzats de diàleg i intercanvi sobre l’RSE entre les empreses catalanes. A Catalunya hi tenen seu algunes grans empreses que ja han iniciat una línia de RSE, però el repte és troba en les Pimes. En aquest sentit, en el marc de la jornada també hi hagut una taula rodona sobre 'territoris RSE' per reflexionar sobre la necessitat de generar sinèrgies en un territori, amb la participació de totes les parts.

Els assistents van considerar la trobada com un èxit, especialment pel bon nivell de les intervencions i la participació que es va donar a la sala, però també per l’abordatge des de perspectives molt diverses i enriquidores, com el concepte de Territori Responsable, d’avantatges competitius de l’RSE, l’alegria com a valor corporatiu, la base de la piràmide com a oportunitat o com fer front a la corrupció.

Per expressar la visió de les Nacions Unides, Carlos Jiménez, representant per a Espanya i Andorra del Centre Regional de NU a Europa, va afirmar que “la manera com les empreses porten a terme les seves operacions determina el futur de la gobernabilitat. Per tant, des de NU, proposem el concepte de Ciutadania Empresarial Responsable”. Així mateix, va apostar per “revertir certes situacions que altrament faran invivible el nostre món. Les empreses han d’anar cap aquí per motius superiors, però fins i tot per una qüestió de màrqueting”.

La directora del United Nations Global Compact Barcelona Center, Mireia Belil, va poder explicar les funcions d’aquest organisme recentment creat, tot destacant que ha estat un fruit del Fòrum de les Cultures. Va transmetre la idea que el Global Compact ha de ser un pas vers un Contracte Social Global i que les empreses han d’integrar la RSE com a part de l’estratègia, no com si fos el departament d’informàtica. Finalment va mostrar-se crítica amb el fet que no totes les empreses firmants del Pacte Mundial estan complint i que la major part dels Informes de Compliment són molt limitades.

Josep Maria Canyelles, promotor de www.responsabilitatglobal.com i col·laborador d’ANUE va reflexionar sobre els Avantatges Competitius de l’RSE, establint models estratègics per a aquesta política i destacant la seva aportació a la creació de valor i l’ús com a barrera competitiva. Va aprofundir en les causes i efectes

d’aquesta pràctica tot destacant que l’RSE és rendibible i a més és justa i equitativa. Va emfasitzar que les Pimes tenen millor oportunitat per a captar el talent ja que els professionals d’avui ja valoren de manera més equilibrada el que els ofereix l’empresa: remuneració, carrera, reputació, clima laboral, conciliació, autorrealització...

La intervenció més agosarada va venir de Salvador Garcia, de la UB i promotor d’Eutopia, que es va mostrar crític amb l’excés de mètrica dins les organitzacions. No té sentit mesurar-ho tot perquè hi ha coses que s’han de percebre sense necessitat de tanta mesura i perquè el que cal és ser proactius. Algunes empreses demanen com podem fer aterrar aquests conceptes quan resulta que tot just estem començant i encara ens hem d’enlairar.

Un plantejament va ser el de les oportunitats que ens brinda la ‘base de la piràmide’, és a dir, el potencial de poder satisfer les dues terceres parts de la humanitat que no disposa de recursos suficients per a un model de comerç com el dels països occidentals però que poden ser destinataris de models comercials pensats diferentment, no per crear noves necessitats sinó per satisfer necessitats reals. Miguel Ángel Rodríguez, director del CBS de l’IESE va ser l’expert en abordar aquest repte.

Diverses empreses van poder mostrar les seves polítiques davant de l’auditori: el factor confiança de DKV (Miguel García, director de Comunicació), l’RSE amb treballadors i franquiciats de MRW (Paco Sosa, director de Relacions Externes), l’opció social de la Fageda (Cristóbal Colón, president), la multinacional ‘best workplace’ Danone (Xavier Liñan, director de Desenvolupament Organitzatiu), i la cooperativa de serveis Abacus (Roger Sunyer, director de Participació). En totes elles va ressaltar la naturalitat amb què han integrat aquestes pràctiques en la seva vida interna i el valor que els aporten.

El concepte de Territori Responsable va motivar un debat entre les diferents parts, els principals stakeholders. Sota la idea que una empresa no pot exercir plenament la seva responsabilitat si no ho fa en un context de responsabilitat, en un país responsable, es va concloure que en un territori, l’RSE pren cos a partir del compromís de les diferents parts.

Tothom va estar d’acord en el plantejament que, en darrer terme, la RSE es vincula a un model de país. Des de la taula van poder aportar les seves visions sectorials Martí Lloveras, President de la Comissió Cercle Món de CECOT, Simón Rosado, secretari d’Acció Sindical i Política Sectorial de CCOO-Catalunya, Àngels Mataró, directora d’ANUE (Associació per a les Nacions Unides), Montserrat Torrent, directora de l’OCUC, i Josep Maria Lozano, director de l’IPES d’ESADE. Aquest últim, com a director de l’estudi sobre els governs i l’RSE, va poder aportar l’enfocament sobre quins papers els correspon al sector públic.

CCOO manifestava la incoherència que suposa el fet que una mateixa empresa aquí compleixi amb uns estàndards que, la mateixa empresa, quan produeix en un país en desenvolupament, no compleix.

Tothom va mostrar-se d’acord en el sentit que la responsabilitat també és exigible a cadascuna de les parts, no solament a les empreses. Rosado afirmava que una pràctica sindical que no assumís una gran responsabilitat podria estar perjudicant empreses i també ciutadans, fent referència a denúncies i vagues. Mataró també va apostar per l’aprofundiment en la transparència de les ONGs, que ja es dóna per mitjà de la rendició de comptes davant l’Administració i els socis. Torrents va posar èmfasi també en la responsabilitat dels consumidors i usuaris per tal de fer valer els nostres drets: “les empreses sols seran responsables si la ciutadania els ho exigeix”.  Lloveras va demanar que caldria passar “de jutges a part” en el sentit que algunes organitzacions no poden limitar-se a jutjar i no aplicar-se a elles mateixes els criteris de responsabilitat i mirar de fer camí plegats per avançar.

Sobre la regulació de l’RSE, va haver-hi aportacions més aviat en sentit contrari. Rosado va manifestar que no és necessària una Llei específica, o en tot cas hauria de ser molt genèrica, ja que podria entrar en col·lisió amb moltes altres lleis. Torrent es preguntava si té sentit una llei que demani el respecte pels drets fonamentals. Això no obstant, el poc interès i relativització que va merèixer una possible llei, no treu que efectivament calen polítiques públiques de promoció i impuls de l’RSE.

Per la seva part, Lozano lamentava que a Espanya ha predominat un enfocament del debat sobre la RSE centrat en aquest aspecte, quan l’important és què es vol fer i quins són els instruments més adequats per a cada cosa. El director de l’IPES-ESADE va afirmar que l’RSE ha de formar part de la visió empresarial, i que el discurs de l’RSE no s’aguanta en si mateix si no es fonamenta en un model de país. Només té sentit parlar d’RSE si hi ha voluntat de fer un país més responsable. En aquest sentit, va considerar que cada país ha de desenvolupar el seu model propi: “podem aprendre dels altres però no copiar”. 

En el marc d’aquest debat, UGT va proposar que l’RSE havia de servir per a fer un espai on les empreses no responsables ho tinguessin ben difícil, mentre que a les responsables tot els resultés més fàcil. Així mateix, van alertar del perill que caiguem en el lliure mercat de l’RSE, amb multitud d’iniciatives sense Projecte. Cal que estiguin contextualitzades en marcs territorials, vinculades a plans estratègics de territori: “si estàs en un territori on hi ha un Projecte, les empreses predisposades ho tenen més fàcil”.

La darrera sessió va mostrar eines per a l’RSE, amb la presentació d’un document de resum de les principals iniciatives i unes iniciatives concretes. L’empresa Hera-Tratesa va explicar el seu procés de certificació en SA8000, tot fent referència que l’important no és tant la norma sinó les polítiques reals de RSE. Segons Vicky Latorre, “la norma ens ha permès clarificar certs processos i responsabilitats i, com que ja havíem implantat alguna ISO, no ens ha estat massa complicat”.

Jordi Bonet, catedràtic de Dret Internacional de la UB, va remarcar que dels 185 tractats de l’OIT, només es tenen en compte pràcticament els 8 Convenis fonamentals, i pràcticament només els quatre criteris més rellevants i que amb prou feines es compleixen: llibertat sindical i de negociació col·lectiva, no treball forçós, no discriminació, no treball infantil. Va explicar com a finals dels 90 es va crear una minoria de bloqueig (empreses més els estats asiàtics) per a fer front als intents de crear una etiqueta global basada en els estàndards d’OIT.

El COPCA forma part de la xarxa Euro Info Center de manera que també acull la campanya europea per a la promoció de la RSE entre les Pimes, iniciada ara fa un any. Núria Macià, responsable del EIC-COPCA, va remarcar que moltes Pimes ja fan pràctiques responsables sols que no les etiqueten com a tals. També va situar la RSE com una oportunitat empresarial vinculada desenvolupament econòmic.

El professor Antonio Argandoña, de l’IESE, va aprofundir en el Global Compact a partir del 10è compromís, el de la lluita activa contra la corrupció, tot alertant de les conseqüències nefastes no sols en termes ètics, polítics i socials, sinó també en termes econòmics, per les grans disfuncions i ineficiències que genera. D’altra banda, “la corrupció al final es fa fent interna, esdevé endògena i corromp tota l’organització per dins”.

Laura Albareda, de l’Observatori dels Fons Ètics, Ecològics i Solidaris de l’IPES-ESADE, va fer una dissertació sobre les modalitats al voltant de la Inversió Socialment Responsable, i va alertar que a l’Estat espanyol aquesta pràctica no està experimentant el creixement que en els altres paísos desenvolupats.

Entre altres aspectes, per tal que les Pimes es puguin fer més seu el concepte, es va demanar que no es parli tant d’RSC (Responsabilitat Social Corporativa) sinó d’RSE (de les Empreses), tot promovent una agenda més adequada a les petites i mitjanes empreses.

Amb aquest acte l'ANUE (Associació per a les Nacions Unides) fa un pas més per desenvolupar una línia de treball al voltant de l’RSE, arrelada a la nostra realitat empresarial i vinculada a les iniciatives que NU ha estat llançant en els darrers anys per tal de millorar la governança del món i la major implantació real de les convencions de NU.

Properament el COPCA obrirà un fòrum de debat a internet a partir de les conclusions de la Jornada. Els materials de la Jornada es poden sol·licitar a info@collaboratio.net

Es perfila una voluntat de no regulació

Després que el Fòrum d'Experts d'RSE hagi arribat a una definició sobre aquesta pràctica i l'emmarqui en la voluntarietat, el director general d'Economia Social, Juan José Barrera, ja ha arribat a la conclusió que el Govern solament pot fer polítiques de foment i no de regulació.

Recordem que els experts d'aquest òrgan, que es reuneix a convocatòria del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, van arribar al consens a partir d'un document, en el qual s'estableix que l'RSE té l'objectiu d'arribar a la sostenibilitat basant-se en un procés estratègic i integrador en el qual es vegin identificats els diferents agents de la societat afectats per les activitats de l'empresa. I més específicament, "la Responsabilitat Social de l'Empresa és, a més del compliment estricte de les obligacions legals vigents, la integració voluntària en el seu govern i gestió, en la seva estratègia, polítiques i procediments, de les preocupacions socials, laborals, ambientals i de respecte als drets humans que sorgeixen de la relació i el diàleg transparents amb els seus grups d'interès, responsabilitzant-se així de les conseqüències i els impactes que es deriven de les seves accions".

Així mateix, la majoria d'experts que han passat per la Subcomissió del Congrés dels Diputats també han anat expressant posicions similars en el sentit de demanar polítiques públiques però no abonar estrictament una llei. D'aquesta manera, es va perfilant que es tracta de pràctiques voluntàries i, per tant, complementàries al compliment de la legalitat.

Jornada 'Empresa responsable: un factor de competitivitat'

El proper dimecres 19 d'octubre les empreses catalanes es trobaran en el marc d'una jornada que pretén transmetre el valor de la responsabilitat social i conèixer algunes pràctiques interessants.

La jornada està organitzada per l'Associació per a les Nacions Unides, amb el suport del Departament de Comerç, Turisme i Consum. Precisament el conseller Josep Huguet serà qui les inauguri, tot fent palès l'interès del seu Departament per avançar en la promoció de l'RSE, molt especialment pel factor competitivitat que aquesta pràctica comporta en el marc d'internacionalització creixent.

Josep Maria Canyelles, director de la Jornada, pretèn que aquest esdeveniment faciliti la posada en marxa d'espais més normalitzats de diàleg i intercanvi sobre la RSC entre les empreses catalanes. A Catalunya hi tenen seu algunes grans empreses que ja han iniciat una línia de RSC, però el repte és troba en les Pimes. En aquest sentit, en el marc de la jornada també hi haurà una taula rodona sobre 'territoris RSE' que reflexionarà sobre la necessitat de generar sinèrgies en un territori, amb la participació de totes les parts.

L'ANUE, per la seva part, fa un pas més amb aquest acte per desenvolupar una línia de treball al voltant de l'RSE, arrelada a la nostra realitat empresarial i vinculada a les iniciatives que NU ha estat llançant en els darrers anys per tal de millorar la governança del món i la major implantació real de les convencions de NU.

La inscripció és gratuïta i es pot formalitzar a l'Agenda de la Internacionalització i per a més informació podeu contactar amb l'Associació per a les Nacions Unides, tel. 93 301 31 98.

Vegeu Programa

Pot l'RSE afavorir la lluita contra la pobresa?

L'RSE té una capacitat d'acció que traspassa fronteres. En la mesura que l'economia global incorpori amb major determinació criteris de responsabilitat, i molt especialment en la cadena de producció, l'efecte directe en els drets humans, econòmics i socials dels treballadors dels països en desenvolupament esdevé una realitat, la qual alhora realimenta la rellevància econòmica de la 'base de piràmide', gran oportunitat de negoci que alhora pot facilitar un major progrés del tercer món.

Dins del marc de la trobada de la solidaritat 'Barrejant 2005' que té lloc a Sant Boi de Llobregat, ha tingut lloc l'1 d'octubre un debat sobre "Alternatives econòmiques a la pobresa" amb la participació de Josep Maria Canyelles (promotor de Responsabilitat Global i col·laborador de l'Associació de les Nacions Unides); Joan Garcia (ATTAC Catalunya), Yolanda Román, (Resp. de Rel. Ext. d'Amnistia Internacional) i, com a moderador, Pere Mora (coordinador d'EcoConcern-Innovació Social).

L'acte, organitzat per l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, la Diputació de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i Sant Boi Solidari (vegeu programa), ha servit per posar damunt la taula com afrontar avui dia el problema de la pobresa, el paper que hi pot tenir l'RSE. S'ha destacat el rol fonamental que de manera creixent la ciutadania hi pot tenir especialment en tant que consumidors, així com la importància d'una informació suficient que eviti que empreses que no actuen responsablement puguin valer-se d'aquesta etiqueta.

L'RSE ja apareix en el nou Estatut d'Autonomia

El text del nou Estatut aprovat en el Parlament de Catalunya contempla que la Generalitat ha d'afavorir el desenvolupament de l'activitat empresarial i l'esperit emprenedor tenint en compte la responsabilitat social de l'empresa. Aquesta voluntat es troba explicitada a l'article 45 corresponent a l'àmbit socioeconòmic, que comença establint que els poders públics de Catalunya han d'adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d'oportunitats.

Així mateix, l'articulat del nou Estatut estableix la creació d'un marc català de relacions laborals, proposta històrica formulada pels sindicats i assumida per la gran majoria de forces polítiques i socials de Catalunya. El fet que en aquest marc, els poders públics hagin de fomentar una pràctica pròpia de diàleg social, de concertació, de negociació col·lectiva, de resolució de conflictes laborals i de participació en el desenvolupament i la millora de l'entramat productiu, pot ser un important pas de cara a desenvolupar un model propi de responsabilitat social corporativa.

Formació per a les Pimes i organitzacions públiques

La Fundació Universitat de Girona ha programat entre el 10 i el 29 de novembre un curs sobre la "Responsabilitat social corporativa a les petites i mitjanes empreses i organitzacions públiques", amb l'objectiu d'oferir uns coneixements bàsics sobre la RSC i una visió pràctica de cara a la implantació de mesures concretes.

El curs, de 24 hores i dirigit per Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, s'adreça indistintament a responsables d'organitzacions privades i públiques, tot aportant una formació vàlida per desenvolupar polítiques en aquest sentit. A banda d'emmarcar aquesta pràctica i presentar la situació actual i les perspectives, el curs abordarà aspectes com la relació entre empreses, govern i societat, la gestió de la RSC i la seva vinculació amb els processos de creació de valor.

Per a més informació podeu anar al web de la UdG o per correu.

El sector públic ha de ser el primer a exercir el bon govern i la transparència

De la mateixa manera que la societat -i la pròpia economia- demana que les empreses siguin dirigides amb criteris de bon govern i amb transparència suficient envers les parts interessades, en el cas de l'Administració Pública aquesta demanda parteix de la pròpia singularitat del sector, la seva orientació al bé públic, el seu règim de domini monopolístic i l'esperit de la funció pública.

En aquest sentit, el Govern de la Generalitat de Catalunya acordà, el 21 de desembre de 2004, la creació d'un grup de treball sobre bon govern i transparència administrativa, amb l'encàrrec de redactar un informe sobre els principis que han d'orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes, dels seus organismes i empreses i dels seus responsables polítics i professionals, per tal d'assegurar la transparència en la gestió dels recursos públics i la igualtat en l'accés a la informació sobre aquesta gestió per part de tots els ciutadans, organitzacions i empreses.

El grup de treball ja ha lliurat el seu treball el qual està accessible a http://www.gencat.net/justicia/inf_bongovern/index.htm

La imatge de marca d'un país socialment responsable

El gran desenvolupament que està experimentant la Responsabilitat Social per part de les empreses pot trobar una limitació o una palanca en funció de la imatge del propi país on opera.

Per això, la marca-país també ha d'incorporar l'atribut de l'RSE, en tant que paradigma incorporat a les empreses del país i les relacions entre elles, donant lloc al concepte de Territoris Responsables. Article de Josep Maria Canyelles a la revista Management & Empresa de la Universitat de Barcelona.


La imatge de marca d’un país socialment responsable
Josep Maria Canyelles

Resum: El gran desenvolupament que està experimentant la Responsabilitat Social per part de les empreses pot trobar una limitació o una palanca en funció de la imatge del propi país on opera. Per això, la marca-país també ha d’incorporar l’atribut de la RSC, en tant que paradigma incorporat a les empreses del país i les relacions entre elles, donant lloc al concepte de Territoris Responsables.

Paraules clau: Responsabilitat Social Corporativa, territoris responsables, branding, marca-país.

L’interès de moltes empreses en començar a desenvolupar polítiques de Responsabilitat Social va molt lligat a una expectativa de retorn, en el sentit que un comportament adequat a la sensibilitat del temps actual pot afavorir una millor reputació, confiança i fidelitat de les parts interessades i especialment dels clients i la societat.

Malgrat que estem en un món globalitzat, l’origen dels productes és un factor rellevant no solament en referència a la qualitat associada sinó a altres referents culturals més amplis i genèrics. Davant la possible tria, el ciutadà pot prendre opcions fins i tot quan aquestes tinguin una base no directament vinculada a la qualitat del producte de compra.

Aquest fet real comporta que el treball responsable socialment d’una empresa, i especialment quan aquesta empresa està molt connotada nacionalment,  pugui no obtenir el rèdit de benefici d’imatge que se n’esperava si la marca-país actua de manera negativa.

Amb aquesta nota de reflexió volem significar que la relació entre RSC i territori no és irrellevant. D’una banda, una empresa no pot exercir plenament la seva responsabilitat social si no ho fa en un context, un territori, on prevalgui aquest sentit de la responsabilitat de les empreses davant la societat. Però alhora una empresa responsable pot no comunicar satisfactòriament aquest missatge si el rerefons de la imatge del país distorsiona, suposa un soroll comunicatiu de difícil resolució o de gran inversió.

Serveixi d’il·lustració el fet que bona part de les empreses de matriu espanyola que operen a llatinoamèrica han hagut de fer i fan una gran inversió en RSC molt orientada a millorar la seva imatge, la qual es va guanyar en un moment determinat el qualificatiu despectiu de neocolonització. La valoració que el ciutadà mitjà –i els agents i les parts interessades locals-  en fan és prou divergent respecte d’unes unes empreses que segurament van sobrevalorar la comunió lingüística i d’entrada no van saber prendre consciència de les respectives singularitats culturals, socials i nacionals de cada país.

Marques de país a la Societat de la Informació

No podem obviar que, en el context de la societat de la informació, els ciutadans tenen cada cop un major accés a les dades d’altres països, de manera que se’n poden conformar una idea més perfecte. Els tòpics que sempre hem tingut sobre la qualitat i altres atributs dels productes en funció no sols de la marca sinó del seu origen nacional ara es van enriquint amb dades que es renoven i contrasten en un mercat mundial continu de marques-país.

No sorprèn doncs que des de fa anys el branding aplicat a països o ciutats hagi anat guanyant posicions en l’interès dels líders polítics i empresarials, i que fins i tot se n’elaborin i publicitin rànkings. Recentment, s’ha donat a conèixer el Nation Brand Index (índex de marca de país, per iniciativa de l’empresa d’investigació de mercats Global Market Inside) on es classifiquen els diferents estats. Segons aquest estudi, la percepció d’un país a l’exterior ve determinada de forma preferent per sis dimensions. Aquest hexàgon de la imatge es composa de turisme (la promoció turística és importantíssima), exportació (l’efecte made in, preferència i rebuig), política (condicions interiors i aportació a la governança del món), immigració i inversió (disposició a anar a treballar o a invertir en un país), cultura (patrimoni...) i gent (qualitat humana).

En tots aquests factors, d’una manera o altra, s’hi troben subjacents aspectes propis de la manera com un país exerceix el seu sentit de responsabilitat, tant a partir de les empreses com de les polítiques públiques i com tot plegat realimenta la pròpia cultura organitzativa i social.

Les darreres dades disponibles sobre la imatge d’Espanya indiquen una mala  posició relativa almenys en comparació amb els països de l’entorn. Amb l’afegit que no hi ha una assumpció per part dels propis ciutadans ja que els estudis d’autoimatge mostren un alt grau de wishfull thinking entre aquests. La imatge comercial obté una nota particulament baixa.

La RSC com a component de la marca

Per descomptat, les pràctiques de RSC són una dimensió de cada empresa, una expressió singular de la seva manera d’entendre les relacions amb el seu entorn i els atributs que vol vincular a la seva creació de valor. Però aquestes pràctiques no són alienes a la realitat diferencial de cada país, s’adeqüen a l’especificitat de cada territori. De manera que a cada país es va conformant un cert model de RSC que, en la seva visió general, seria bo de poder anar observant i influint o modulant, en el sentit que a mesura que el paradigma de la RSC va prenent rellevància social, la relació que aquesta estableix amb el model de país passa de ser un mer correlat a esdevenir un factor d’influència significativa. La RSC esdevé part indestriable del projecte de país.

En aquesta interrelació creixent, la marca-país en tant que un atribut més de la marca-producte, està cridada a guanyar-hi un major pes. Som en una economia d’actius intangibles i aquesta no deixa de ser-ne un més, i no precisament dels més difícils de valorar. Pot ser relativament fàcil de quantificar a partir d’eines sociològiques sobre la percepció i les pautes de conducta, però en canvi és un dels intangibles associats a la proposta de valor sobre els quals és més difícil d’incidir, precisament pel seu caràcter general i la consideració global.

Tanmateix seria il·lús deixar la gestió de la marca-país a qui objectivament té la capacitat per exercir un liderat més eficaç, que és el sector públic, per la posició i per la capacitat inversora en campanyes. Una renúncia tal, equival a considerar que la millora de la marca de territori solament depèn de campanyes de comunicació, i com a màxim a la gestió de la reputació nacional, tot plegat pantalles cosmètiques que solament podrien ser eficaces en un context previ a la societat de la informació.

Observem com el prestigi d’un país com els EUA pot sofrir grans davallades en relativament poc temps i malgrat que la seva capacitat de recuperar prestigi es posarà en marxa és evident que la imatge n’ha quedat afectada a la llum pública del món. No ens referim a les pèrdues per les conseqüències de les catàstrofes naturals, davallades turístiques, etc., sinó a les conseqüències en la consciència de les persones i les parts i com poden afectar a la seva capacitat de liderat mundial.

Avui, gestionar la imatge d’un país requereix fer una acció real –no cosmètica- de millorar la capacitat de ser més responsables vers les parts internes i també en el context internacional. I sobretot amb l’exemple de les empreses més punteres en la seva internacionalització ja que aquestes haurien d’incorporar en els seus informes de sostenibilitat el seu impacte en la imatge del país. Avui en gran mesura la imatge simplificada de Catalunya Ebre enllà és la imatge del Govern de la Generalitat, i de la Caixa, Gas Natural i quatre més. La imatge d’un país la podem fer recaure en unes decisions empresarials i de govern. En part és així. Com també que la millora de la imatge del país redunda en el seu propi profit! La imatge dels catalans com a gent treballadora, seriosa, honrada, assenyada... suposa un prestigi del qual l’economia del país se’n beneficia.

RSC i país

La pràctica de la RSC es troba en diferents estadis de desenvolupament a cada país però a cada indret seguit un model propi i adequat al seu context. Atenent al fet diferencial que Catalunya ha tingut al llarg de la seva història pel que fa a la mentalitat d’iniciativa i empresarial seria oportú promoure un especial esforç de desenvolupament empresarial d’aquestes tendències. No tant per una propietat catalana del capital que en bona part ja no és tal, sinó més pròpiament d’acord amb un context de país i societat que, per raó del seu major desenvolupament, pot ser un terreny més fèrtil a l’experimentació de determinades apostes corporatives de millora de l’impacte social i ambiental de l’empresa.

La RSC, malgrat que ha tingut origen en les conseqüències globals de l’impacte de les empreses i té doncs en la seva base un rerefons internacional, quan ha d’implantar-se pren cos en un territori, en una societat, de manera que normalment reflectirà unes determinades prioritats nacionals. I és bo que sigui així i que es fomenti l’arrelament de la pràctica responsable a les condicions i situació del país, en tant que més gran serà la seva responsabilitat i major l’eficiència de les mesures.

Catalunya constitueix un espai econòmic i social de referència on poder desplegar intensament les polítiques de RSC i on poder desenvolupar des de la corresponsabilitat una praxis que s’adeqüi als propis models econòmic, productiu, social, cultural, territorial, polític, etc.

L’acord estratègic subscrit pel Govern de Catalunya i els agents socials (febrer 2005) per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana, ja va en aquesta línia quan planteja la necessitat d'una ràpida transformació de l'economia catalana cap a una economia del coneixement, basada en la tecnologia, els serveis avançats i la modernització de la gestió, tot això potenciat per un treball qualificat, en un model de creixement ecològicament sostenible i socialment cohesionat. La creació de riquesa en un marc de sostenibilitat i cohesió social és precisament el sentit de la RSC.

La RSC tanmateix s’ha de saber comunicar. I si parlem d’una RSC de territori, s’ha de vincular clarament a la marca de país, tema que amb motiu de la dimensió RSC suscita una nova reflexió.

La marca Catalunya

Catalunya no ha sabut treure tot el profit del seu prestigi internacional per construir una marca reconeguda, fet que es deu a motius diversos: coexistència amb la marca estatal i interessos de les grans empreses; atomització des de les institucions amb marques diferents per exemple en els reclams turístics... (Però tampoc a nivell intern ha sabut generar un efecte barrera de ‘consum nacional’ com es pot apreciar per exemple en el fet que ni el propi sentit identitari ni un sentit de marca no han aconseguit que als restaurants d’aquí se serveixi majoritàriament vins del país).

Enfortir la marca Catalunya vinculada a aquests atributs suposa un gran repte, el qual s’ha de poder gestionar sense que perjudiqui l’empresa catalana gran que sabem que no renunciarà a la marca estatal. Un repte amb tot el que suposa d’oportunitat el fet de disposar d’una marca-país profunda per la història del país que representa però molt verge respecte la imatge internacional en el sentit que el més important des del punt de vista de les tècniques actuals de branding està per fer, i per tant subjecte a construir-hi la fórmula que equilibri els atributs desitjats.

Explicava Vicent Partal enguany a la Universitat Catalana d’Estiu una curiositat -que més enllà de l’anècdota pot resultar prou significativa- sobre la descoberta d’un restaurant al centre dels EUA amb la carta exclusivament en català el propietari del qual ni sabia la nostra llengua ni res del nostre país. Havia volgut fer un restaurant mediterrani, però en fer ús de la llengua castellana tothom li demanava tacos mexicans. Si ho hagués fet amb italià, tothom hi hauria anat a menjar pizzes. De la mateixa manera, el francès estava excessivament connotat... Investigant damunt el mapa, va arribar a la conclusió que valer-se de la llengua catalana era l’opció més genuïnament mediterrània i no connotada. Peculiar però significatiu de la relació entre identitats i comerç en el món global.

L’economia i el comerç mundial han tendit de sempre a considerar poc les identitats, salvant excepcions més recents sobre la rellevància de l’economia regional. La tendència ha estat a considerar que les unitats de decisió econòmica han estat les economies domèstiques, l’empresa i l’administració pública (Lipsey, 1963). Tanmateix, res no impedeix considerar altres unitats, i cada cop més poden desenvolupar-se altres tipus d’identificadors que actuïn a nivell de diferenciadors i que poden afectar en positiu o en negatiu. Caldrà estar atent a com la pròpia globalització pot generar o accentuar efectes locals, grupals o identitaris que generin perfils de compra. Aquestes unitats d’anàlisi –com el mateix concepte de ‘compra nacional’- han tendit a ser menysvalorades pels analistes o considerades una distorsió del model.

La marca Catalunya pot valer-se profundament del sentit de responsabilitat i dels atributs que hom reconeix als ciutadans d’aquest país. Una marca que per a les grans empreses catalanes que no poden deixar de brandar també la marca Espanya, els pot ser un atribut complementari, mentre que per a altres empreses els pot suposar la marca de referència. Una marca, per tant, no connotada de sol i platja i altres elements de la iconografia i el folklore més ranci, fet rellevant no ja per un sentit identitari, sinó per construir una marca que integri de manera fonamental els criteris de la responsabilitat. Que parteixi de la sostenibilitat, de la singularitat de les cultures, del valor de la cohesió social, del diàleg i la tolerància... Una marca amb mil anys d’història que pot donar resposta a valors i inquietuds de la societat actual. Una marca que s’ha de construir des del punt de vista de la seva composició per a ser apta comunicativament, però que té darrera seu tota una càrrega de realitats, que en tot cas cal saber anar gestionant per orientar sinèrgicament vers aquest objectiu compartit.

En aquest sentit, no és en absolut una consideració menor el fet que la llengua i cultura catalanes disposin ja d’un domini propi a internet, com a fet pioner i excepcional a la xarxa, suposa un fet singular molt important que pot aportar molt valor a l’objectiu manifest en aquest article.

Catalunya, igual que apareix excel·lentment posicionada en els índex de desenvolupament humà i en l’esperança de vida, pot marcar el seu propi liderat en capital relacional i humà, en creativitat, en governança, en integració de la diferència...

Conclusió

En una economia global en què els consumidors poden valorar amb major informació el desenvolupament de la Responsabilitat Social per part de les empreses, aquesta pràctica va esdevenint un referent en el món del management i de les operacions i relacions comercials internacionals.

Però els actius intangibles que les empreses procuren gestionar amb la RSC no depenen en exclusiva dels processos propis interns sinó que també tenen com a referent el país, en tant que espai on es produeix bona part del marc relacional, però també el país en tant que marca que es reconeix globalment i que porta associats uns determinats atributs entre els quals els de la Responsabilitat Social, donant lloc al concepte de Territoris Responsables.

En un context en què les transaccions comercials internacionals seran cada cop més abundants en un món global, l’efecte made in, és a dir, la preferència per productes de determinats països esdevindrà un aspecte clau de la imatge exterior. La vinculació de l’oferta comercial a una marca de territori que, a més dels valors característics de qualitat, tingui la capacitat de transmetre de manera diàfana aquest missatge de sostenibilitat i responsabilitat, anirà esdevenint un atribut d’alt valor afegit.

I un país sols podrà enriquir la seva marca amb l’atribut de la Responsabilitat Social si disposa d’una trajectòria de responsabilitat i de generació de capital relacional com a comunitat –que tenim-, unes pràctiques generalitzades i comunicades –que encara no tenim-, i un model de desenvolupament propi de la RSC amb el compromís de totes les parts –que caldrà construir-.

Josep Maria Canyelles i Pastó

jmcanyelles@collaboratio.net

Expert en Responsabilitat Social Corporativa i Quadre de Comandament Integral. Promotor de www.responsabilitatglobal.com, vicepresident del Fòrum de Gestió Integral, i col·laborador de: Institut d’Estrategia, Associació per a les Nacions Unides, Fundació Pere Tarrés-URL, UOC, UdG, GREC·Resolució de Conflictes.

La resolució de conflictes com una dimensió de la RSC

La Universitat de Girona ha programat el Postgrau en Mediació Comunitària i Resolució de Conflictes Públics, per aportar coneixements teòrics i pràctics que permetin la intervenció en els conflictes, el seu abordatge i la seva gestió, per a persones que desenvolupen projectes en l'àmbit comunitari, ja siguin de titularitat pública, del tercer sector o del sector empresarial.

Entre les dimensions que s'hi tractaran, hi ha precisament l'empresa i el conflicte en el context social, abordant aspectes com el marc de relacions entre empresa i societat davant el conflicte públic, la gestió alternativa de conflictes com un criteri bàsic per a l'RSE, l'acció social comunitària de l'empresa, i les estratègies col·laboratives des del sector públic en el marc de la RSC.

El postgrau, que es farà del 21 d'octubre del 2005 al març del 2006, està dirigit per Xavier Pastor (Grec · Resolució de Conflictes) i la part de RSC estarà impartida per Josep Maria Canyelles (promotor de Responsabilitat Global). Més informació.

Catalunya ha de desenvolupar el seu propi model de RSC

La pràctica de la Responsabilitat Social d'Empresa està ocupant posicions importants en les inquietuds del món empresarial i també en l'agenda política. Són moltes les empreses que han percebut la necessitat d'afrontar la incorporació de criteris ètics i de bon govern dins les seves organitzacions, precisament per garantir-ne la seva sostenibilitat a llarg termini.

Amb aquest motiu la Universitat Catalana d'Estiu 2005, en la seva 37a edició, ha volgut sumar-se a l'interès per la matèria i Josep Maria Canyelles hi ha desenvolupat el curs La responsabilitat social de les empreses. Compromisos ètics ambientals, socials, econòmics, laborals i nacionals, fent una aproximació al llarg de tres dies a les bases teòriques i pràctiques de la RSC amb referències sobre el desenvolupament d'aquest enfocament de gestió en clau de país.

Atenent al fet diferencial que Catalunya ha tingut al llarg de la seva història pel que fa a la mentalitat d'iniciativa i empresarial seria oportú promoure un especial esforç de desenvolupament empresarial d'aquestes tendències. No tant per una propietat catalana del capital que cada cop és menor, sinó més pròpiament d'acord amb un context de país i societat que, per raó del seu major desenvolupament, pot ser un terreny més fèrtil a l'experimentació de determinades apostes corporatives de millora de l'impacte social i ambiental de l'empresa.

La RSC, malgrat que ha tingut origen en les conseqüències globals de l'impacte de les empreses i té doncs en la seva base un rerefons internacional, quan ha d'implantar-se pren cos en un territori, en una societat, de manera que normalment reflectirà unes determinades prioritats. I és bo que sigui així i que es fomenti l'arrelament de la pràctica responsable a les condicions i situació del país, en tant que més gran serà la seva responsabilitat i major l'eficiència de les mesures.

Catalunya constitueix un espai social de referència i un marc social i ambiental on poder aplicar les mesures d'RSE i on poder desenvolupar des de la corresponsabilitat una praxis que s'adeqüi als models social, cultural, territorial, polític, etc.

Contràriament a la pràctica del 'check list' i d'importació immediata de pràctiques, un model territorial d'RSE ve donat per la capacitat de liderat per articular un discurs i unes determinades sinèrgies, les pràctiques del qual vindran donades pel nivell de l'Estat del Benestar, pel desenvolupament i fortalesa organitzativa dels nuclis d'interès de les empreses (clients, agències, treballadors...), i per la percepció que les altes direccions de les multinacionals que operin en el territori tinguin de la singularitat del territori.

En els propers temps haurem de veure si les diferents parts, incloses les empreses amb seu aquí com les de fora, incorporen una millor adequació territorial de l'RSE.

Curs d'RSC a la Universitat Catalana d'Estiu 2005

Curs a la Universitat Catalana d'Estiu 2005:

La responsabilitat social de les empreses. Compromisos ètics ambientals, socials, econòmics, laborals i nacionals.

per Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global.
dies 22, 23 i 24 d'agost de 2005

La pràctica de la Responsabilitat Social Corporativa està ocupant posicions importants en les inquietuds del món empresarial i també en l’agenda política. Són moltes les empreses que han percebut la necessitat d’afrontar la incorporació de criteris ètics i de bon govern dins les seves organitzacions, precisament per garantir-ne la seva sostenibilitat a llarg termini.

Amb l’objectiu de donar a conèixer als inscrits una aproximació a les bases teòriques i pràctiques de la RSC, tractarem els següents continguts, tot fent algunes referències sobre el desenvolupament d’aquest enfoc de gestió en clau nacional:

1. Definint la RSC. Presentació de casos. Interessos i motivacions de les organitzacions. Col·loqui-debat: Observar la llei o anar més enllà?
2. La relació empreses, govern i societat.
3. La gestió de la diversitat de mesures de RSC. Els aspectes ambientals, socials, laborals etc. El lideratge ètic i els codis de conducta corporativa. Els informes de sostenibilitat.

Número especial sobre RSE de la revista SUD

Coincidint amb la celebració del Congrés de la UGT a Lleida, la Fundació Comaposada ha editat un número especial de la publicació SUD sobre Responsabilitat Social Corporativa. Us annexo en pdf l'article amb què hi he col·laborat, desitjant que sigui del vostre interès.

Josep Maria Canyelles
Promotor de Responsabilitat Global

Editorial: juegos de niños en Wall Street. Nicolás Cortés
Articles de l'Especial:

• L'RSC com una opció estratègica. Josep Maria Canyelles
• RSC como factor de competitividad en Iberdrola. Juan Felipe Puerta
• L'RSC a TMB. Albert Piqué
• L'RSC en la gestió del fet migratori. Xavier Blanca
• La RSC y las relaciones laborales. Julia Requejo
• RSC, no sense la participació sindical. Jaume Collboni
• RSC, més enllà de la moda. Carles Campuzano
• Quin sentit té l'RSC en una economia globalitzada? Àngel Miret

Sud. Cooperació Sindical Internacional. Núm. 7, primavera-estiu 2005.

Josep Maria Canyelles compareix en la subcomissió de RSC del Congrés

En la sessió del 17 de maig de la subcomissió de Responsabilitat Social Corporativa del Congrés dels Diputats, va fer la seva compareixença Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, en qualitat d'expert i de col·laborador de ANUE, l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya.

En la seva intervenció va destacar la rellevància de la RSC en el context global i per a avançar en la governança del món, però alhora la necessitat d'abordar models i estímuls que facilitin la incorporació d'aquestes pràctiques a la petita i mitjana empresa.

Va partir d'una visió de la RSC centrada en la complexitat, i que no es queda merament en una concepció ètica sinó que és una necessitat de les empreses davant la pressió de les parts i cada vegada més davant la necessitat d'avançar en la gestió dels seus propis actius intangibles d'una manera coherent i creadora de valor sostenible. Aquest procés és imparable perquè va implícit en el nou paradigma de la Societat del Coneixement.

Es va posicionar en el sentit que la RSC ha de ser per definició una pràctica voluntària, si bé això no és obstacle perquè existeixi l'obligació d'informar amb transparència, o perquè es puguin introduir mesures de foment que fins i tot arribin a discriminar positivament les empreses responsables. Encara que això no implica que la legislació no pugui ampliar el seu marc d'obligació per a abastar una regulació més àmplia, sense atendre aquests àmbits regulats des de la RSC.

Va destacar la RSC com una oportunitat davant la qual els governs han d'articular polítiques de suport i foment, amb una estratègia basada a remoure obstacles i afavorir-la especialment per mitjà de la pròpia lògica interna de la RSC, és a dir valent-se de la força de la cadena de provisió, de la subcontractació, etc. Va afirmar que unes polítiques públiques efectives de promoció de la RSC no han de passar necessàriament per una legislació. El sector públic, per la seva banda, amb l'altíssim potencial de la despesa, no només pot sinó que ha d'exercir la seva pròpia RSC començant per la compra pública ètica o sostenible. Respecte a la Llei de Contractes, s'hauria d'impulsar amb major força la introducció de les clàusules socials.

Va posar l'accent en una derivada de gran interès en el debat de la RSC: es pot objectar si sota la seva capa s'ha de donar una reflexió sobre el desenvolupament d'una Societat del Benestar com a evolució des de l'Estat del Benestar i amb la presumpció o el risc d'una laxitud en les característiques d'aquest. Va opinar que en cap cas hauria de ser aquest l'objectiu a perseguir per part de l'Administració. L'abordatge de la RSC per part del sector públic no hauria de servir per a resoldre problemes propis de mal finançament o ineficàcies en polítiques públiques.

En canvi, aquest abordatge ha de servir per a resoldre alguns problemes de futur, afrontar alguns riscos que ja estan en la societat però que encara no formen part fonamental de les polítiques públiques: com crear capital social. En aquesta perspectiva, i pel que respecta a la reflexió de la RSC, hem de concebre les empreses no només com causants de possibles perjudicis que han de ser perseguits o de riquesa que ha de ser fiscalitzada, sinó com a inductores de processos de canvi.

Canyelles entrevistat a EL PUNT

28 de maig 2005

El diari EL PUNT fa una entrevista a Josep Maria Canyelles: "Catalunya necessita una societat civil forta"

Èxit de participació del 1r Congrés de Comptabilitat i Direcció

Els dies 27 i 28 de maig ha tingut lloc el primer Congrés Català de Comptabilitat i Direcció, el qual ha tingut una participació de més de mil persones, en el que ha estat qualificat com un gran èxit de participació per a un congrés d'aquestes característiques. La segona edició ja ha estat convocada per al 24 i 25 de maig de 2007 a la seu de IESE.

L'ACCID, entitat organitzadora, té un ampli suport tant de col·legis professionals com d'universitats, administracions i empreses, i en dos anys d'existència ha mostrat una gran capacitat i ha desenvolupat uns plantejaments molts oberts, fet que ha propiciat que en el marc del congrés, a part dels temes més estrictament comptables s'han tractat altres temes d'actualitat i interès com el de la Responsabilitat Social Corporativa.

En la comunicació "La gestió estratègica de la Responsabilitat de les empreses", Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, afirma que l'RSC és un fenomen imparable perquè respon a la lògica de la nova societat (de la informació, del coneixement, del risc, de la complexitat, relacional...). En aquest sentit, les organitzacions més ubicades en aquest nou context la integren d'una manera progressivament més estratègica, que és la destinació final d'aquest enfocament de gestió, diluint-se formalment en el nucli del negoci com una dimensió integrada en la creació de valor de l'empresa del segle XXI. La sublimació de l'RSC estratègica és la capacitat de concebre la seva aportació no solament en termes de minimització del risc o de maximització de les oportunitats sinó de desplegament sinèrgic en el mapa estratègic de creació de valor per a l'empresa i per als diferents stakeholders amb una gestió per mitjà d'eines estratègiques com el Quadre de Comandament Integral.

Podeu demanar el text de la comunicació (28 pgs) en versió catalana o castellana.

El 1r Congrés de Comptabilitat i Direcció abordarà la RSC

Els dies 26 i 27 de maig de 2005 se celebrarà a Barcelona el I Congrés Català de Comptabilitat i Direcció que organitza l'ACCID (Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció). El Congrés comptarà amb una sèrie de conferències i ponències realitzades per professionals de primer nivell tant de l'àmbit acadèmic com del professional.

Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global i expert en gestió estratègica mitjançant Balanced Scorecard, ha estat escollit pel Comitè Científic per a desenvolupar una comunicació sobre la Gestió estratègica de l'RSC. La comunicació tindrà lloc divendres 27 de maig a partir de les 10 hores.

La seva ponència partirà del sentit de l'RSC en el context de la nova societat de la informació, del coneixement, del risc, de la complexitat, relacional.... Les organitzacions millor adaptades a aquest context integren aquest nou enfocament de gestió, l'RSC, d'una manera progressivament més estratègica, diluint-la formalment en el nucli del negoci com una dimensió integrada en la creació de valor de l'empresa del segle XXI.

Canyelles proposa la integració de l'enfocament RSC en el Quadre de Comandament Integral: "la sublimació de la RSC estratègica és la capacitat de concebre la seva aportació no solament en termes de minimització del risc o de maximització de les oportunitats, sinó de desplegament sinèrgic en el mapa estratègic de creació de valor per a l'empresa i per als diferents "stakeholders" amb una gestió per mitjà d'eines estratègiques com el Quadre de Comandament Integral."

Més informació i inscripcions a:
Web del Congrés
Opuscle

En matèria de Responsabilitat Social Corporativa, hi haurà les següents presentacions:

DIA 26 (18:00 - 19:30)-SESSIONS DE TREBALL SIMULTÀNIES (I)

SALA 6: RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA
President: Jaume Mariné (Director d'Administració, Finances i Organització de Codorniu)
Coordinador: Jordi Sanglàs (RR Asesco)
Ponents:
-Pendent. Jordi Espona (Caixa de Manlleu)
- Responsabilitat Corporativa, un intangible per la creació de valor. Jaume Mariné (Codorniu)
- SOM-os51 i marketing social: maximitzar el benefici empresarial per a maximitzar el benefici social / La responsabilitat social en un quadre de comandament integral. Esther Perelló / Silvia Urarte (SOM-os 51, Conética)

DIA 27 (09:45 - 11:15)-SESSIONS DE TREBALL SIMULTÀNIES(II)
President: José Manuel Canedo (Membre d'AECE)
Coordinadora: Pilar Morera (Professora de la UdG)
Ponents:
- El aseguramiento de los informes de sostenibilidad y/o de responsabilidad social corporativa. Una presentación de diversas propuestas de aseguramiento. Jordi Morrós (Universitat de Barcelona)
- Gestionar estratègicament la responsabilitat de l?empresa. Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global / Institut d'Estratègia)
- Gobierno Corporativo, Contabilidad y Remuneración del Consejero Delegado. Fernando Peñalva /Antonio Dávila (IESE)

Conveni de col·laboració entre l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i Responsabilitat Global per promoure la Responsabilitat Social dels Ajuntaments

• L'Associació Catalana de Municipis (ACM) i Responsabilitat Global han signat un conveni de col·laboració per promoure la Responsabilitat Social dels Ajuntaments

Avui 6 d’abril de 2005 ha tingut lloc a la seu de l'ACM la firma d'aquest conveni entre el senyor Joan Maria Roig i Grau, president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, i de l’altra, el senyor Josep Maria Canyelles i Pastó, promotor de Responsabilitat Global.

En el document, totes dues parts manifesten que les administracions públiques tenen un rol a assumir en el liderat de territoris responsables, és a dir, de municipis i comarques on es pugui avançar vers una millora de la sostenibilitat i la creació de capital social a partir dels compromisos ètics de cadascuna de les parts.

En conseqüència, s'ha formalitzat un acord que preveu una relació de col·laboració amb l’objecte de sensibilitzar i donar a conèixer entre els municipis socis de l’ACM el marc de desenvolupament de l'RSC en el sector públic, tant des de la perspectiva de promoció territorial (TSR) com d’aplicació en la mateixa administració pública local (RSA).

Responsabilitat Global posarà a la disposició dels ens associats a l’ACM el seu servei d’assessorament alhora que col·laborarà en l’elaboració d’un discurs adequat a la realitat del sector. La relació de col·laboració permetrà prestar suport en el desenvolupament de models d'RSC adequats a la realitat de l’administració local, adreçant-se especialment als nivells de responsabilitat estratègica, ja siguin de rang polític o tècnic, dels ens locals.

A més, promouran conjuntament la realització d’un seminari sobre l'RSC i l’Administració Local.


PD: aquest seminari va tenir lloc el 12 de juliol del 2016 i va ser un gran èxit:



13.7.06  Èxit rotund de la Jornada RSA - Responsabilitat Social de les Administracions Públiques 
Més d'un centenar de participants han assistit avui dimecres a la Jornada de Responsabilitat Social de les Administracions Públiques organitzada per l'Associació Catalana de Municipis, i el think tank Responsabilitat Global. El balanç de l'acte, que s'ha desenvolupat a l'hotel NH Calderón de Barcelona, es pot qualificar com a molt positiu tant per l'alt nombre d'assistents com per la gran rellevància dels ponents que hi han intervingut...


20.6.06 Responsabilitat Global promou l'RS de les AdministracionsA mesura que la Responsabilitat Social de les Empreses en poc temps ha esdevingut una pràctica reconeguda dins el món empresarial, s'han destapat noves preguntes:

• Quin ha de ser el paper de l'Administració Pública? Observar? Regular? Incentivar? Desenvolupar polítiques per a la pròpia Administració? Com es concreta en les Administracions Locals?
• Què vol dir Territoris socialment Responsables? Ha de ser aquest el repte de l'RSA? Qui els lidera?
• Com afecta els treballadors del sector públic? Estem parlant d'Ètica? Què hi diuen els sindicats?

Els municipis i la RSC en el marc dels Objectius del Mil·lenni

Dijous 10 de març tindrà lloc la Jornada MUNICIPIS DINAMITZADORS DELS OBJECTIUS DEL MIL·LENNI, organitzada per l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya i la Diputació de Barcelona, en la qual es tractarà sobre com la RSC esdevé un repte a nivell municipal per a afrontar aspectes vinculats a la governança global.

L'any 2000, la Declaració del Mil·lenni de l'ONU va comprometre els països rics i pobres a fer tot el possible per eradicar la pobresa, promoure la dignitat humana i la igualtat i assolir la pau, la democràcia i la sostenibilitat ambiental. Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), són la concreció d'aquests esforços i tenen la fita del 2015 per al seu compliment. Els Objectius del Mil·lenni només s'aconseguiran si tenen sentit per als milers de milions de persones pels quals s'han pensat. Els objectius han de ser una realitat nacional, adoptats pels principals interlocutors: les persones i els governs. Són compromisos dels dirigents, que han d'assumir la responsabilitat de complir-los davant dels seus electors.

En un context mundial en què el concepte de governança ha anat guanyant rellevància, no solament els governs dels estats han d'exercir la defensa i promoció dels drets humans. També les empreses hi tenen un paper central que s'ha anat desenvolupant a partir de l'exercici de llur pròpia responsabilitat social i que NU ha volgut promoure a partir del Pacte Mundial. Avui la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) ja no és un patrimoni de les grans corporacions multinacionals, sinó que totes les organitzacions, des de les pimes, a les ongs, passant per la mateixa administració local, estan cridades a esdevenir 'organitzacions ciutadanes' que actuen amb una conducta socialment responsable que alhora accentua la seva legitimitat.

Per a l'Administració Pública, parlar de RSC vol dir facilitar i promoure aquesta pràctica per part del teixit empresarial i organitzatiu del territori i, alhora, aplicar criteris similars en el context de les polítiques públiques, és a dir, a la pròpia administració. Un model de RSC que integra molts dels compromisos que els ajuntaments ja han anat emprenent en els darrers anys (entre els quals, els compromisos ambientals, els nous models de control social sobre l'Administració Pública, els impulsos a la governança i a la participació ciutadana, les polítiques que conciliació, i molts altres) i els dóna un marc de referència, basat en el compromís i la transparència.

En el programa destaquen:
- Conferencia inaugural 'Les Nacions Unides i els Objectius del Mil·lenni'. Stefano Petinatto, Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD). Nova York
- L'Aliança Mundial de Ciutats contra la Pobresa. Mohand Cherifi, coordinador. Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD). Ginebra
- La responsabilitat social corporativa. Josep Maria Canyelles. ANUE. Promotor de Responsabilitatglobal.com

RSC.- El tercer sector ha de comprendre l'RSC i integrar-la, i no només intentar "treure'n profit", segons un expert

MADRID, 16 Febr. (traduït d'EUROPAPRESS) - Les organitzacions de la societat civil han de comprendre el moviment empresarial de fons sobre el qual descansa la responsabilitat social corporativa, i intentar aplicar aquests principis al seu propi funcionament, i no només intentar "treure profit" dels projectes d'acció social de les companyies, segons va apuntar el promotor del 'think tank' Responsabilitat Global i director de l'Institut d'Estratègia, Josep Maria Canyelles.

Així ho va afirmar durant les jornades 'RSC: Oportunitats de col·laboració per a les entitats', celebrades en el marc del tercer Congrés Andalús del Voluntariat a Sevilla, en la qual va explicar que la RSC és una estratègia que l'empresa intenta desenvolupar "a partir dels espais de confluència entre les parts".

En aquest sentit, va destacar la necessitat que les organitzacions socials "sàpiguen comprendre el moviment de fons que hi ha rere l'RSC", i que "no es quedin en l'interès de treure'n un profit que no els arribarà si no desenvolupen la capacitat d'integrar l'RSC en primer lloc en les seves pròpies entitats".

Canyelles, exdirector de l'Institut Català del Voluntariat, va apuntar que la col·laboració entre empreses i societat civil interessa a totes dues parts ja que comporta "una constel·lació de possibilitats d'enriquiment mutu", amb orientació tant a la societat com al mercat.

CANVI DE 'XIP'

De fet, en la seva opinió, les ONG han de procedir a un "canvi de xip" atès que les activitats d'acció social i mecenatge a les quals s'han acostumat estan canviant per a anar més enllà de la mera filantropia. "El que es desenvoluparà és la possibilitat de col·laboracions molt diverses, intenses i estratègiques", va explicar, afegint que, per tant, "la RSC serà col·laborativa o no crearà valor".

Quant als representants sindicals que van participar en la sessió, van apostar per una "visió integral" de la RSC, per a evitar que quedi "reduïda a un programa de relacions públiques". En paraules de la secretària de Polítiques d'Igualtat d'UGT, María Pietat Pérez, les empreses també han de contribuir a la sostenibilitat i a la vertebració social, i comprendre que la RSC no és una despesa sinó una inversió.

Al seu torn, la responsable de Polítiques Socials i Migracions de CCOO, Rosa Berges, es va mostrar favorable a una major normativització, apuntant que si les lleis obliguen a tenir una comptabilitat potser "també haurien d'obligar a disposar d'una rendició de comptes socials i ambientals".

Per la seva banda, el secretari general adjunt de la Confederación de Empresarios de Andalucía, Antonio Moya, va insistir que les parts han de comprendre "que la principal responsabilitat de les empreses és la generació de riquesa i d'ocupació", però que cada vegada existeix més sensibilització "perquè la competitivitat i el compromís social no siguin antagònics". En tot cas, la CEA defensa una RSC voluntària.

El Fòrum d'Experts 'www.responsabilitatglobal.com' dirigeix la 'Comunitat Virtual' en Internet ICTNET sobre RSC, i col·labora amb l'Observatori d'RSC.