[REFLEXIÓ] Ni davant els morts no saben trobar la mínima expressió de respecte

Ahir vaig publicar una reflexió titulada Els insults contra els catalans no són una anècdota amb motiu de les expressions xenòfobes contra Catalunya i els catalans després de l'accident de Germanwings, on argumento que si la fiscalia per primer cop ha fet veure que li preocupa no ha estat per altra cosa que per l'exposició a l'opinió pública internacional. A més, alerto contra les persones que poden considerar que aquestes manifestacions són un fet puntual i menor, situant el sentiment de catalanofòbia en clau històrica de cinc segles.

Ara he sabut que els governs francès, alemany i espanyol volen ubicar una placa commemorativa al lloc de l'accident, i ja han fet saber que estarà en les llengües dels tres estats, francès, alemany i castellà. No ho han dit, però se sobrentèn, als catalans que ens donin a Sant Paül. És una manca de respecte, una xuleria pròpia de gent indigna, que viuen en el seu odi a tot allò que s'aparti del seu projecte identitari espanyol. Ni davant els morts no saben trobar la mínima expressió de respecte. Em fan un fàstic immens. No hi ha paraules suaus per a expressar-ho.

Si ahir citàvem Quevedo com a mostra de l'odi envers Catalunya (En tanto que en Cataluña quedase algun solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra...  El catalán era la criatura más triste y miserable que diós crió), avui podem esmentar Antonio de Nebrija i el seu "siempre la lengua fue compañera del imperio", evidenciant el capteniment que es tenia ja fa cinc segles a Castella i mostrant l'operació d'estat que aleshores va començar i que va tenir -i té- com a gran àmbit d'experimentació les terres de llengua catalana.

Em sumo a les expressions fetes per algunes personalitats: La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, ha afirmat a través del seu compte de Twitter que “em dol profundament que la placa en record de les víctimes de la catàstrofe aèria no estigui escrita també en català”, afegint que “és una greu falta de sensibilitat”. Quim Torra, membre del consell permanent de l’Assemblea, vocal d’Òmnium Cultural i director del centre cultural El Born, va comentar a Twitter: “Ni rastre del català en el monòlit dels Alps. Ni així. Fins a per recordar els nostres morts ens fa falta un Estat propi”.


En sentit contrari, vull destacar el fet que l'empresa Germanwings hagi gestionat adequadament el respecte a les persones desaparegudes i a les seves famílies, amb un missatge que ha publicat a les xarxes socials en quatre llengües: alemany, castellà, català i francès. I el seu sentit de respecte a les identitats no solament s'ha quedat en les llengües sinó que el text fa referència a persones de França, Alemanya, Catalunya i la resta d'Espanya així com de nombrosos altres països, en un fórmula prou adequada. Llàstima que Catalunya sols apareix en la versió en català i no en les altres.


Per a les empreses, la gestió de les identitats forma part de la seva responsabilitat social, i és un aprenentatge permanent que han de fer, evitant caure en la simplicitat de les estatalitats i les fronteres administratives. En aquest cas, ho han formulat com una gestió de riscos, per a evitar que els catalans es prenguessin malament la seva absència, però no ho ho han fet amb un enfocament més profund de gestió de la diversitat de les identitats, tema que en el sXXI serà bàsic al món i també a Europa. Per desgràcia, els Estats no es mostren capaços de fer ni aquest petit aprenentatge. Especialment els estats de mentalitat jacobina i reduccionista de la diversitat, com l'arquetipus francoespanyol.

PD: Porten el català al monòlit d'homenatge a les víctimes de la tragèdia de Germanwings. Ha hagut de ser una delegació de familiars de les víctimes qui ha afegit una placa al costat del memorial. La placa es va situar al memorial de les víctimes el 30 de març a les quatre de la tarda, quan aquest grup de familiars va visitar el lloc de la tragèdia. El fet que el text de record a les persones que van perdre la vida en aquesta catàstrofe aèria no estigués escrit en català va indignar una part de la societat catalana. El Govern va donar per fet, a través del seu portaveu, Francesc Homs, que el memorial acabaria sumant el català, i hi ha una campanya reivindicativa a Change.org –amb més de 15.000 firmes– perquè sigui així. 

De moment, el que ja hi ha és una placa al costat del monòlit. Un monument a la indignitat dels estats centralistes i jacobins, un clam pel respecte a la diversitat, pel respecte als morts i pel respecte als vius.



PD: Condemnat a vuit mesos de presó per un piulet catalanòfob de l’accident de Germanwings. És la primera condemna per fomentar l’odi i la violència contra els catalans (març 2017)

[REFLEXIÓN] Ni ante los muertos saben encontrar la mínima expresión de respeto

Ayer publiqué una reflexión titulada Los insultos contra los catalanes no son una anécdota con motivo de las expresiones xenófobas contra Cataluña y los catalanes tras el accidente de Germanwings, donde argumento que si la fiscalía por primera vez ha hecho ver que le preocupa no ha sido por otra cosa que por la exposición a la opinión pública internacional. Además, alerto contra las personas que pueden considerar que estas manifestaciones son un hecho puntual y menor, situándo el sentimiento de catalanofobia en clave histórica de cinco siglos.

Ahora he sabido que los gobiernos francés, alemán y español quieren ubicar una placa conmemorativa en el sitio del accidente, y ya han hecho saber que estará en las lenguas de los tres estados, francés, alemán y español. No lo han dicho, pero se sobrentiende, que a los catalanes nos den morcillas. Es una falta de respeto, una chulería propia de gente indigna, que viven en su odio a todo lo que se aparte de su proyecto identitario español. Ni ante los muertos no saben encontrar la mínima expresión de respeto. Me hacen un asco inmenso. No hay palabras suaves para expresarlo.

Si ayer citábamos Quevedo como muestra del odio hacia Cataluña (En tanto que en Cataluña quedase algun solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra...  El catalán era la criatura más triste y miserable que diós crió), hoy podemos mencionar Antonio de Nebrija y su "siempre la lengua fue compañera del imperio", evidenciando el comportamiento que se tenía hace cinco siglos en Castilla, y mostrando la operación de estado que entonces comenzó y que tuvo -y tiene- como gran ámbito de experimentación las tierras de lengua catalana.

Me sumo a las expresiones hechas por algunas personalidades: La presidenta de la Asamblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, ha afirmado a través de su cuenta de Twitter que "me duele profundamente que la placa en recuerdo de las víctimas de la catástrofe aérea no esté escrita también en catalán", añadiendo que "es una grave falta de sensibilidad". Quim Torra, miembro del consejo permanente de la Asamblea, vocal de Òmnium Cultural y director del Centre cultural El Born, comentó en Twitter: "Ni rastro del catalán en el monolito de los Alpes. Ni así. Hasta para recordar a nuestros muertos nos hace falta un Estado propio".  

En sentido contrario, quiero destacar el hecho de que la empresa Germanwings haya gestionado adecuadamente el respeto a las personas desaparecidas y sus familias, con un mensaje que ha publicado en las redes sociales en cuatro lenguas: alemán, castellano, catalán y francés. Y su sentido de respeto a las identidades no sólo se ha quedado en las lenguas sino que el texto hace referencia a personas de Francia, Alemania, Cataluña y el resto de España así como de numerosos otros países, en un fórmula bastante adecuada. Lástima que Cataluña sólo aparece en la versión en catalán y no en otras.

Para las empresas, la gestión de las identidades forma parte de su responsabilidad social, y es un aprendizaje permanente que deben hacer, evitando caer en la simplicidad de las estatalidades y las fronteras administrativas. En este caso, lo han formulado como una gestión de riesgos, para evitar que los catalanes se tomaran mal su ausencia, pero no lo han hecho con un enfoque más profundo de gestión de la diversidad de las identidades, tema que en el sXXI será básico en el mundo y también en Europa. Por desgracia, los Estados no se muestran capaces de hacer ni este pequeño aprendizaje. Especialmente los estados de mentalidad jacobina y reduccionista de la diversidad, como el arquetipo francoespañol.

PD: Llevan el catalán al monolito de homenaje a las víctimas de la tragedia de Germanwings. Ha tenido que ser una delegación de familiares de las víctimas quienes añadieron una placa junto al memorial. La placa se situó en el memorial de las víctimas el 30 de marzo a las cuatro de la tarde, cuando este grupo de familiares visitó el lugar de la tragedia. El hecho de que el texto de recuerdo a las personas que perdieron la vida en esta catástrofe aérea no estuviera escrito en catalán indignó una parte de la sociedad catalana. El Gobierno dio por hecho, a través de su portavoz, Francesc Homs, que el memorial acabaría sumando el catalán, y hay una campaña reivindicativa en Change.org –con más de 15.000 firmas- para que sea así.

De momento, lo que ya hay es una placa junto al monolito. Un monumento a la indignidad de los estados centralistas y jacobinos, un clamor por el respeto a la diversidad, por el respeto a los muertos y por el respeto a los vivos.

Les aliances entre entitats i empreses guanyen terreny. Entrevista a Josep Maria Canyelles i Ignasi Carreras a l'ARA

• El diari ARA publica avui diumenge una entrevista a Josep Maria Canyelles i Ignasi Carreras sobre les col·laboracions entre empresa i societat.  
• Les aliances entre entitats socials i empreses són una fórmula que va a l’alça, segons els especialistes.
• Les ONG aposten per col·laboracions estretes amb el sector privat per guanyar efectivitat. 

Al reportatge titulat "Les aliances entre entitats i empreses guanyen terreny", el periodista Auri Garcia aporta les opinions de dos experts, Josep Maria Canyelles, consultor especialitzat en responsabilitat social i coordinador de Respon.cat, i Ignasi Carreras, ex director general d’Oxfam Intermón i ara director de l’Institut d’Innovació Social d’Esade.

Aportem tot seguit les aportacions de Josep Maria Canyelles, mentre que podeu llegir el reportatge sencer, on també es mostra algun cas concret, a l'edició de l'ARA digital i a la segona peça.



Segons Canyelles “Als tres sectors, públic, privat i social, cadascú es veia com l’únic legítim, però ha arribat un moment en què han vist que els problemes de la societat són tan grans i multifactorials que, si no ens hi posem tots alhora, un de sol no podrà resoldre’ls”. Canyelles creu que el més important és “quina capacitat tenim, aliant-nos, de donar-hi resposta”. Anticipa que les empreses integraran la generació de valor social i les entitats socials la generació de valor econòmic, i que guanyaran pes híbrids que tinguin en compte d’entrada totes dues coses. Canyelles confirma que s’està passant “d’un model amb un enfocament comunicatiu o filantròpic a un model més estratègic”. Aquest canvi implica que les col·laboracions es limitin a socis amb objectius similars, i que cadascú pensi més en les necessitats de l’altra part.

Més enllà dels donatius

Canyelles detalla que “abans semblava que l’única acció social possible era donar diners, i ara l’empresa ha après que hi ha una gran diversitat de coses que pot fer, tot i que també generen costos”. Una de les accions més habituals és l’impuls de programes de voluntariat corporatiu, en què l’empresa promou que els seus treballadors facin voluntariat en entitats. Perquè sigui voluntariat, subratlla Canyelles, ha de ser fora de l’horari laboral, però les empreses solen oferir flexibilitat i la formació sí que sol ser en hores de feina. “Les entitats també han de fer un esforç per gestionar-ho”, alerta el consultor.

Tot i que a casa nostra encara no s’ha desenvolupat tant com als països anglosaxons, Canyelles creu que una altra possibilitat amb molt potencial, més enllà dels programes de voluntariat corporatiu, és el concepte de la inversió social. Es tracta que una empresa inverteixi recursos en un projecte conjunt amb una entitat, no per aconseguir un retorn econòmic sinó en forma d’impacte social, i que ho faci amb una intervenció directa en el desenvolupament del projecte. DKV Assegurances, per exemple, ho va fer creant un nou producte d’assegurances en col·laboració amb Oxfam Intermón.

Part d’un estil de gestió

Canyelles subratlla que la col·laboració amb entitats és “part de la responsabilitat social de les empreses”, que defineix com “un enfocament de gestió que recull moltes coses i que no s’ha de confondre amb les pràctiques concretes”. L’avenç de les aliances entre les empreses i les ONG coincideix amb un impuls d’aquest estil de gestió a través d’iniciatives com Respon.cat, una agrupació d’empreses que va néixer l’any passat en el marc del Consell General de Cambres de Catalunya i que aquest mes de febrer s’ha constituït com una associació empresarial independent.

Canyelles, que és el coordinador de Respon.cat, explica que a l’Estat la responsabilitat social sempre ha estat més vinculada a les grans empreses, però que a Catalunya hi han tingut molt més protagonisme les pimes, i que l’objectiu de Respon.cat és potenciar-ho encara més: “En la responsabilitat social és igual si ets gran o petit, perquè és una manera de fer, i en un país en què hi ha tantes pimes el que hem d’aconseguir és que la responsabilitat social formi part de la manera catalana de fer empresa. Hem de fer un canvi cultural en la manera de gestionar les empreses”.

Llegiu el reportatge sencer a l'ARA:
Peça 1: Les aliances entre entitats i empreses guanyen terreny
Peça 2: “Aquí es fa la formació que demana el món laboral”

[REFLEXIÓ] Els insults contra els catalans no són una anècdota

No és cap novetat que les xarxes socials són un àmbit on les expressions xenòfobes contra Catalunya i els catalans hi proliferen de manera abundant. Ningú s'hauria de sorprendre per les piulades publicades a Twitter alegrant-se de la mort de catalans en l'accident de Germanwings. No suposen cap escalada, formen part de la normalitat amb què algunes persones s'expressen a les xarxes.

Entre els missatges ofensius que es van publicar com a conseqüència del sinistre trobem: "L'accident d'avió em sembla molt bé si hi havia catalans a dins", "Tant de bo que siguin tots catalans els morts en l'accident d'avió que volava entre Barcelona i Düsseldorf" o "Només són espanyols quan una desgràcia per apuntar-se a les indemnitzacions. Boicot products of Cataluñisten".

Fins ara hi havia hagut una deixadesa absoluta per part de les autoritats. El govern espanyol mai havia mogut dit i la policia recomanava senzillament no fer-hi cas ja que no són més que trolls provocadors. No cal dir que si els insults anessin contra Espanya la reacció hauria estat tota una altra, perquè com es pot percebre en moltes altres coses a l'Estat espanyol hi ha ciutadans de primera i de segona quant a drets i dignitat.

Tanmateix, en aquesta ocasió el govern espanyol sí que ha volgut mostrar que alguna cosa feia, i ha procedit a identificar persones i a detenir-ne una. Què pot haver canviat si tot ha anat com sempre? La diferència és que tota la premsa occidental manté una actitud d'observació activa al voltant de tot el que succeeix sobre l'anàlisi d'aquest accident. I el món no pot entendre l'actitud d'alguns ciutadans espanyols i la manca de reacció cívica, política i judicial davant uns insults tan primaris, degradants,  insensibles i manifestament xenòfobs.

La premsa internacional, com no podia ser d'altra manera, s'ha fet ressò dels fets, com podem llegir a l'Indépendant, Newsweek, Daily Mirror, Focus.de, Le Figaro i molts altres. Podem pressuposar sense por a equivocar-nos que sense l'exposició a l'opinió pública internacional, l'Estat espanyol no hauria fet res, ja que el seu capteniment en la matèria ha estat constant.


Pot passar que algunes persones no atorguin una gran rellevància a aquestes expressions, considerant que es tracta de poques persones, malgrat que les xarxes socials ho magnifiquin. O fins i tot que considerin que aquestes expressions no deixen de ser una manifestació circumstancial pel moment que viu la relació política entre Catalunya i Espanya, fet pel qual no se'ls hauria de donar més rellevància que un fet puntual i reduït.

Seria un cras error. En primer lloc perquè les expressions violentes i xenòfobes no han de ser acceptades amb deixadesa perquè ajuden a conformar un estat d'opinió i a donar sensació d'impunitat. A més, estableixen una diferència inacceptable entre comunitats, ja que difícilment tal expressions contra jueus, gitanos, o senzillament espanyols serien consentides sense més.

Però la gravetat ve per la continuïtat en el temps, per un sentiment de catalanofòbia que té les arrels fa cinc segles i contra el qual ni en èpoques de democràcia no s'ha fet res per a combatre'l. De fet, és natural que no es combati si no se'n té consciència, i aquí és on trobem el gran perill. La manca de consciència és el que permet que, sense que es manifesti en sentit actiu, hi hagi a la societat espanyola una gran base de sentiment d'aversió envers la catalanitat.

Mentre la societat espanyola no afronti aquesta espinosa qüestió mai no es podrà abordar desapassionadament el debat sobre la diversitat cultural, lingüística i política a l'Estat. I la conseqüència de tant debat enquistat és que Espanya no pot afrontar cap dels seus debats importants, com ara sobre el seu model de desenvolupament social i econòmic, perquè els temes territorials sempre acaben sent una llosa i perquè altres territoris han compensat sempre la manca de desenvolupament d'una nació castellana que no ha hagut de repensar-se per a la seva sostenibilitat.

Les paraules de Quevedo no han deixat de sonar pas estranyes durant aquests segles, ni ara mateix: En tanto que en Cataluña quedase algun solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra...  El catalán era la criatura más triste y miserable que diós crió. Estic convençut que no hi ha cap reciprocitat en aquests sentiments, perquè més enllà del que puguin expressar persones concretes, no hi pot haver un sentiment equivalent a Catalunya, entre altres motius pel caràcter compost de la societat catalana.

La constitució d'un estat propi per als catalans és la millor manera de recuperar la dignitat com a poble, alhora que Espanya també pugui fer la seva catarsi. Tots necessitem fer net, començar de zero, projectar el futur sense perdre més temps. Des de la llibertat de les persones, que sols és possible amb la dels pobles, podrem regenerar una relacions sinceres. No és gens normal que els catalans sempre siguem l'ase dels cops i que mai apareguin a Espanya veus que en surtin en defensa, ni en el món acadèmic, ni en el social i cultural, ni en el polític, amb comptades excepcions.

[REFLEXIÓN] Los insultos contra los catalanes no son una anécdota

No es ninguna novedad que las redes sociales son un ámbito donde las expresiones xenófobas contra Cataluña y los catalanes proliferan de manera abundante. Nadie debería sorprenderse por los twitts publicados en Twitter alegrándose de la muerte de catalanes en el accidente de Germanwings. No suponen ninguna escalada, forman parte de la normalidad con la que algunas personas se expresan en las redes.

Entre los mensajes ofensivos que se publicaron como consecuencia del siniestro encontramos: "El accidente de avión me parece muy bien si había catalanes dentro","Ojalá que sean todos catalanes los muertos en el accidente de avión que volaba entre Barcelona y Düsseldorf" o "Sólo son españoles cuando una desgracia para apuntarse a las indemnizaciones. Boicot products of Cataluñisten" .

Hasta ahora había habido una dejadez absoluta por parte de las autoridades. El gobierno español nunca había movido dedo y la policía recomendaba sencillamente no hacer caso ya que no son más que trolls provocadores. Por supuesto, si los insultos fueran contra España la reacción habría sido toda otra, porque como se puede percibir en muchas otras cosas en España hay ciudadanos de primera y de segunda en cuanto a derechos y dignidad.  

Sin embargo, en esta ocasión el Gobierno sí ha querido mostrar que algo hacía, y ha procedido a identificar personas y detener a una.  ¿Qué puede haber cambiado si todo ha ido como siempre? La diferencia es que toda la prensa occidental mantiene una actitud de observación activa alrededor de todo lo que sucede sobre el análisis de este accidente. Y el mundo no puede entender la actitud de algunos ciudadanos españoles y la falta de reacción cívica, política y judicial ante unos insultos tan primarios, degradantes, insensibles y manifiestamente xenófobos.

La prensa internacional, como no podía ser de otra manera, se ha hecho eco de los hechos, como podemos leer en el Indépendant , Newsweek , Daily Mirror , Focus.de , Le Figaro y muchos otros. Podemos presuponer sin miedo a equivocarnos que sin la exposición a la opinión pública internacional, España no habría hecho nada, ya que su comportamiento en la materia ha sido constante.


Puede ocurrir que algunas personas no otorguen una gran relevancia a estas expresiones, considerando que se trata de pocas personas, a pesar de que las redes sociales lo magnifiquen. O incluso que consideren que estas expresiones no dejan de ser una manifestación circunstancial por el momento que vive la relación política entre Cataluña y España, por lo que no se les debería dar más relevancia que un hecho puntual y reducido.

Sería un craso error. En primer lugar porque las expresiones violentas y xenófobas no deben ser aceptadas con dejadez porque ayudan a conformar un estado de opinión y a dar sensación de impunidad. Además, establecen una diferencia inaceptable entre comunidades, ya que difícilmente tal expresiones contra judíos, gitanos, o sencillamente españoles serían consentidas sin más.

Pero la gravedad viene por la continuidad en el tiempo, por un sentimiento de catalanofobia que tiene sus raíces hace cinco siglos y contra el que ni en épocas de democracia no se ha hecho nada para combatirlo. De hecho, es natural que no se combata si no se tiene conciencia, y aquí es donde encontramos el gran peligro. La falta de conciencia es lo que permite que, sin que se manifieste en sentido activo, haya en la sociedad española una gran base de sentimiento de aversión hacia la catalanidad.

Mientras la sociedad española no afronte esta espinosa cuestión nunca se podrá abordar desapasionadamente el debate sobre la diversidad cultural, lingüística y política en el Estado. Y la consecuencia de tanto debate enquistado es que España no puede afrontar ninguno de sus debates importantes, como sobre su modelo de desarrollo social y económico, porque los temas territoriales siempre acaban siendo una losa y porque otros territorios han compensado siempre la falta de desarrollo de una nación castellana que no ha tenido que repensarse para su sostenibilidad.

Las palabras de Quevedo no han dejado de sonar paso extrañas durante estos siglos, ni ahora mismo: En tanto que en Cataluña quedase algun solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra...  El catalán era la criatura más triste y miserable que diós crió. Estoy convencido de que no hay ninguna reciprocidad en estos sentimientos, porque más allá de lo que puedan expresar personas concretas, no puede haber un sentimiento equivalente en Cataluña, entre otros motivos por el carácter compuesto de la sociedad catalana.

La constitución de un estado propio para los catalanes es la mejor manera de recuperar la dignidad como pueblo, al tiempo que España también pueda hacer su catarsis. Todos necesitamos limpiar, empezar de cero, proyectar el futuro sin perder más tiempo. Desde la libertad de las personas, que sólo es posible con la de los pueblos, podremos regenerar una relaciones sinceras. No es nada normal que los catalanes siempre seamos el asno de los golpes y que nunca aparezcan en España voces que salgan en su defensa, ni en el mundo académico, ni en lo social y cultural, ni en lo político, con contadas excepciones.

Compromís, confiança i honestedat, els valors dels consultors en RSE per acompanyar l’empresa a l’excel·lència

El director de la Càtedra MANGO de RSE Xavier Carbonell, ha compartit una reflexió sobre el valor de la ètica en l’exercici de l'RSE

Josep Maria Canyelles ha creat un dels dilemes de debat i és, juntament amb deu consultors més, uns dels impulsors del grup i del Codi deontològic

Els consultors d'RSE cara a cara amb dilemes ètics per millorar la seva comesa

• Un any després de la presentació del Codi Deontològic dels professionals en Consultoria d'RSE, el grup impulsor ha organitzat una jornada participativa on els dilemes ètics han estat els protagonistes.
• Amb representació de tots els grups d’interès, s’ha constatat el necessari canvi cultural de les persones que formen part de les empreses i els propis consultors perquè junts assumeixin compromisos responsables.
• Si el Codi es pot entendre com el mecanisme òptim per garantir aquest compromís, el diàleg entre les parts i la feina del consultor és l’eina indiscutible per a que l'RSE es legitimi internament a les companyies.

Barcelona, ​​24 de març de 2015.- Aquest matí el Palau Macaya de l’Obra Social “la Caixa” ha acollit la Jornada Dilemes ètics en l’exercici de la Responsabilitat Social & Sostenibilitat organitzada pel grup impulsor del Codi Deontològic dels professionals de Consultoria en RS&S. El grup assistent ha estat format per tots els grups d’interès tals com empreses, mitjans de comunicació, associacions, acadèmia, administració pública i, fins i tot, estudiants de màster d'RSE.

La Jornada de caràcter eminentment participativa, ha organitzat als assistents en 7 taules de treball: cada taula ha treballat sobre un dels 7 principis del codi i ha hagut de proposar una solució davant d’una situació que plantejava un dilema a la figura del consultor.

Així, durant la primera hora, s’han treballat valors confrontats tals com Instrumentalització de l'RSE versus professionalització, competència versus excel·lència, impacte econòmic a curt termini en contraposició amb bé comú, pragmatisme versus integritat o imatge en contraposició amb identitat, entre d’altres.

Durant la segona part de la sessió, s’ha realitzat la posada en comú de les solucions a cada un dels 7 dilemes amb les següents conclusions:

- L’activitat professional del consultor basada en la ètica genera confiança i contribueix al bé comú, idea que queda reflectida al Codi.
- La necessitat de treballar en equip empreses-consultors i l’essencial tasca dels segons en l’acompanyament cap a l’excel·lència empresarial.
- El compromís dels consultors d’acomplir amb el codi en pro d’atorgar a la professió la transparència que s’exigeix al món de l’empresa.

Aquestes premisses han estat, a més, corroborades durant la intervenció de Xavier Carbonell, Director de la Càtedra Mango d'RSE, qui ha reflexionat sobre el valor de l'ètica en l’exercici de l'RSE des del punt de vista de l’empresa. En aquest sentit, Carbonell ha convidat els consultors assistents a ajudar a les empreses a concretar la seva RSE, passant de la filosofia a la implementació en el dia a dia; a dimensionar l’efecte i donar l’abast necessari de l'RSE a l’empresa; a facilitar l’entesa sobre què és això de l'RSE. El consultor d'RSE ha de ser, segons Carbonell, la figura capaç de convèncer la direcció de l’empresa amb el doble objectiu de legitimar la seva presència en processos estratègics i la pròpia RSE.

Carbonell ha posat l’èmfasi en tres aspectes clau perquè l'RSE s’integri, s’entengui i s’implementi de manera real, transversal i a llarg termini i que cap consultor pot deixar d’assessorar quan està en un procés de feina dintre d’una organització:

- Basar l'RSE en aspectes de gestió senzilla. Si ho presentem com un element de distorsió, incomprensible, que requereix de molta burocràcia i procediments interns... l'RSE està destinada a quedar-se tancada a un calaix.

- No deixar mai fora la cadena de producció així com tenir molt en compte i com a grup d’interès prioritari el treballadors.

- Comunicació com element crucial: recordant que no tot és susceptible de ser comunicat però que una RSE no comunicada és el mateix que no tenir-ne.

Carbonell ha tancat la seva reflexió posant sobre la taula el veritable valor del consultor: té l’experiència directa del què està sobre terreny.

La jornada ha finalitzat convidant els consultors assistents a millorar l’actual Codi Deontològic i a definir les passes de futur d’aquesta iniciativa que va néixer amb una actitud oberta i inclusiva, amb la intenció de que vagi desenvolupant-se i creixen en col·laboració amb tots aquells que en vulguin formar part.

Compromiso, confianza y honestidad, los valores de los consultores en RSE para acompañar a la empresa a la excelencia

El director de la Cátedra MANGO de RSE Xavier Carbonell, ha compartido una reflexión sobre el valor de la ética en el ejercicio de la RSE

Josep Maria Canyelles ha creado uno de los dilemas de debate y es, junto con diez consultores más, uno de los impulsores del grupo y del Código deontológico

Los consultores de RSE cara a cara con dilemas éticos para mejorar su cometido


• Un año después de la presentación del Código Deontológico de los profesionales en Consultoría de RSE, el grupo impulsor ha organizado una jornada participativa donde los dilemas éticos han sido los protagonistas.

• Con representación de todos los grupos de interés, se ha constatado el necesario cambio organizacional y cultural de las personas que forman parte de las empresas y los propios consultores para que juntos asuman compromisos responsables.

• Si el Código se puede entender como el mecanismo óptimo para garantizar este compromiso, la pedagogía y el diálogo entre las partes y el trabajo del consultor es la herramienta indiscutible para que la RSE se legitime internamente a las compañías.

Barcelona, 24 de marzo de 2015.- Esta mañana Palau Macaya de la Obra Social “la Caixa” ha acogido la Jornada Dilemas éticos en el ejercicio de la Responsabilidad Social & Sostenibilidad organizada por el grupo impulsor del Código Deontológico de los profesionales deConsultoría en RS&S. El grupo asistente ha contado con todos los grupos de interés tales como empresas, medios de comunicación, asociaciones, academia, administración pública y, incluso, estudiantes de máster de RSE.

La Jornada de carácter eminentemente participativa, ha organizado a los asistentes en 7 mesas de trabajo: cada mesa ha trabajado sobre uno de los 7 principios del código y ha tenido que proponer una solución ante una situación que planteaba un dilema ético a la figura del consultor. 

Así, durante la primera hora, se han trabajado valores confrontados tales como instrumentalización de la RSE versus profesionalización, competencia frente excelencia, impacto económico a corto plazo versus bien común, pragmatismo versus integridad o imagen versus identidad, entre otros.            

Durante la segunda parte de la sesión, se ha realizado la puesta en común de las soluciones a cada uno de los 7 dilemas con las siguientes conclusiones:

- La actividad profesional del consultor basada en un comportamiento ético genera confianza y contribuye al bien común, idea que queda reflejada al Código. 

- La necesidad de trabajar en equipo empresas-consultores y la esencial tarea de los segundos en el acompañamiento hacia el excelencia empresarial.              

- El compromiso de los consultores de cumplir con el código en pro de otorgar a la profesión la transparencia que se exige en el mundo de la empresa.                  

Estas premisas han sido además, corroboradas durante la intervención de Xavier Carbonell, Director de la Cátedra Mango de RSE, quien ha reflexionado sobre el valor de la ética en el ejercicio de la RSE desde el punto de vista de la empresa. En este sentido, Carbonell ha invitado a los consultores asistentes a ayudar a las empresas a concretar su RSE, pasando de la filosofía a la implementación en el día a día; a dimensionar el efecto y dar el alcance necesario de la RSE en la empresa;  y a facilitar el conocimiento sobre qué es esto de la RSE. El consultor de RSE tiene que ser, según Carbonell, la figura capaz de convencer a la dirección de la empresa con el doble objetivo de legitimar su presencia en procesos estratégicos y la propia RSE.

Carbonell ha puesto el énfasis en tres aspectos clave para que la RSE se integre, se entienda y se implemente de manera real, transversal y a largo plazo y que ningún consultor puede dejar de asesorar cuando está en un proceso de trabajo dentro de una organización:
- Basar la RSE en aspectos de gestión sencilla. Si lo presentamos como un elemento de distorsión, incomprensible, que requiere de mucha burocracia y procedimientos internos, la RSE está destinada a quedarse cerrada a un cajón.       
- No dejar nunca fuera a la cadena de producción así como tener muy en cuenta y como grupo de interés prioritario al empleado.              
- Comunicación como elemento crucial: recordando que no todo es susceptible de ser comunicado pero que una RSE no comunicada es el mismo que no tenerla.               

Carbonell ha cerrado su reflexión poniendo sobre la mesa el verdadero valor del consultor: tiene la experiencia directa del qué está sobre terreno.     

La jornada ha finalizado invitando a los consultores asistentes a mejorar el actual Código Deontológico y a definir los pasos de futuro de esta iniciativa que nació con una actitud abierta e inclusiva, con la intención de que vaya desarrollándose y creciendo en colaboración con todos aquellos que quieran formar parte. 

Postgrau: L’economia verda. Una orientació ineludible

Postgrau d'Economia Verda (2a edició)

Data: del 8 d’abril de 2015 al 13 d’abril de 2016.

Horari: dimecres, de 17 a 20 hores

Objectius:

Específicament, els objectius del Postgrau són els següents:

- Proporcionar una formació bàsica dirigida a professionals, responsables i tècnics del sector públic i del sector privat sobre el món de l'economia verda en la seva extensió.

- Aprofundir en el coneixement de totes les vessants de l'economia verda (normativa legal, vectors ambientals, aspectes socials, sectors econòmics, gestió empresarial, ...).

- Donar a conèixer les potencialitats i les oportunitats econòmiques, empresarials i tecnològiques que ofereix la sostenibilitat.

- Facilitar els coneixements sectorials i tècnics, així com les eines i recursos, necessaris per a la gestió pública i privada en l'àmbit de l'economia verda (disseny d'estratègia, procés de presa de decisions, minimització de costos i impacte, ...).

- Aprendre de les experiències pràctiques i dels casos aplicats.

A qui va dirigit:

El Postgrau s'adreça a:

- Empresaris, directius i responsables tècnics d'empreses.

- Responsables i tècnics de les administracions públiques.

- Llicenciats i diplomats universitaris en general (arquitectes, economistes, enginyers, geògrafs, ambientòlegs, periodistes, ....), que tinguin interès a conèixer les possibilitats i oportunitats de l'economia verda, i amb una clara voluntat d'innovar en tecnologies i processos relacionats amb la sostenibilitat mediambiental i en la millora de la seva competitivitat.

Per accedir al Postgrau cal estar en possessió d'una titulació universitària i no es requereix una formació científica, tècnica o tecnològica especialitzada prèvia. No obstant això, les persones sense titulació universitària que acreditin una experiència personal podran sol·licitar l'accés al programa.

Per accedir al Postgrau cal realitzar una entrevista prèvia amb el coordinador del mateix.

Col·legi d’Economistes de Catalunya | Pl. Gal.la Placídia, 32, 08006 Barcelona | 93 416 16 04 | cec@coleconomistes.cat

Programa:

Sessió inaugural (8 d’abril de 2015)

- Presentació del curs, Josep Burgaya (Director del Postgrau)

2015-16

Direcció: Dr. Josep Burgaya

Consell Acadèmic: Marta Roca, Susana Pascual, Àngel Hermosilla

Programa - 30 crèdits

Sessions: Dimecres de 17 a 20h

Seu del Col·legi d’Economistes

Sessió 1 (dimecres 8 d’abril de 2015).

• Presentació: Joan B. Casas (Degà del Col·legi d’Economistes) i Xavier Ferràs (Degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Uvic)
• Lliçó inaugural:

-       Mariano Marzo(UPC) . Energia sostenible i el trilema de les 3Es

• Sessió de presentació del programa, del treball  i el funcionament del curs

-       Josep Burgaya (Uvic)

Mòdul 1. Teoria i conceptes de l’economia verda

Sessió 2 (15 d’abril de 2015)

·      Sostenibilitat i Economia. Cap a un nou paradigma

-       Josep Burgaya (Uvic)

Sessió 3 (22 d’abril de 2015)

• Economia Sostenible: economia ambiental, economia ecològica, economia circular, economia verda...

-       Josep M. Vegara (UPF)

Sessió 4 (29 d’abril de 2015)

• A quin model econòmic ens remetem? Creixement econòmic o decreixement?

-       Jordi Angusto (Col·legi d’Economistes)

Sessió 5 (6 de maig de 2015)

• Polítiques públiques en Economia Verda. D’Europa a Catalunya

-       Marta Subirà (Directora General de Política Ambiental)

• Innovació i Economia Verda

-       Xavier Ferràs (Uvic)

Sessió 6 (13 de maig 2015)

• Esgotament i límits dels recursos. Cap a una economia circular

-       Lorena Jurado (Directora de la Borsa de Subproductes de Catalunya. Consell de Cambres de Comerç de Catalunya) i Marta Jofra(SeniorResearch en ENT)

Sessió 7 (20 de maig de 2015)

• Estressos ambientals i canvi climàtic: la resiliència de la ciutats, una oportunitat per a l’economia verda?

-       Elisabeth Viladomiu(Directora de serveis de Suport i Assessorament a Institut Cerdà) i Katie Vines(Head, AdaptationResearch, C40 CitiesClimateLeadership Group)

Sessió 8 (27 de maig  de 2015)

• Biodiversitat i espais naturals. El valor de la natura en l’economia verda

-       Jordi Portabella (Ajuntament de Barcelona)

Mòdul 2. Oportunitats i context normatiu de l’economia verda

Sessió 9 (3 de juny de 2015)

• Europa Horitzó 2020. Especialització intel·ligent i enfocament  RIS3

-       Miquel Barceló (Innovo)

Sessió 10 (10 de juny de 2015)

• El sector mediambiental a Catalunya i el Món

-       Leandro Barquín(Fòrum Ambiental)

• Greentech Barcelona i Laboratori d’Ecoinnovació, dues experiències d’economia verda

-       Mireia Herrera (Fòrum Ambiental)

Sessió 11 (17 de juny de 2015)

• Economia Verda i Ocupació

-       Miquel Carrión (SOC)

Sessió 12 (1 de juliol de 2015)

• .  Marc jurídic de l’economia verda

-       José Luís Salazar. (Col·legi d’Advocats)

Sessió 13 (8 de juliol de 2015)

• Nous instruments fiscals per orientar l’economia verda

-       Ignasi Puig (consultor ENT)

Sessió 14 (15 de juliol de 2015)

• Mercat d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. L’equilibri econòmic entre energies tradicionals i energies renovables.

-       Josep Garriga (consultor)

Mòdul 3. Els vectors de l’economia verda

Sessió 15 (16 de setembre de 2015)

• Una visió de conjunt del sector energètic: garantia de subministrament, cost econòmic i impacte ambiental. Energia i competitivitat empresarial. La situació a Europa i al món.  Alternatives.

Sessió 16 (23 de setembre de 2015)

• Estalvi i eficiència energètica. El mercat de l’energia. Plans energètics. Nous sistemes d’emmagatzematge i xarxes de distribució intel·ligent

Sessió 17 (30 de setembre de 2015)

• Panoràmica de les energies renovables: costos, beneficis, barreres i oportunitats de negoci

Sessió 18 (7 d’octubre de 2015)

• Abastament suficient d’aigua per a consum domèstics i per a usos industrials Polítiques de reducció del consum d’aigua

Sessió 19 (14 d’octubre  de 2015).

• Tractament i reutilització d’aigües residuals
• Taxes, cànons i ordenances

Sessió 20 (21 d’octubre de 2015)

• Visió de conjunt del cicle dels residus. Paràmetres econòmics

Sessió 21 (28 d’octubre de 2015)

• Reducció, valoració, tractament emmagatzemament i minimització dels residus

Mòdul 4. L’economia verda i l’empresa

Sessió 22 (4 de novembre de 2015)

• Marca d’empresa i desafiaments ambientals. Responsabilitat social corporativa en la gestió empresarial: potencialitats i límits. Inversions socialment responsables

Sessió 23 (11 de novembre de 2015)

• Concepte d’economia verda a l’empresa: visió de conjunt,  estratègiai gestió, comunicació interna i externa

Sessió 24 (18 de novembre de 2015))

• Fons Públics i fons Privats per invertir a nivell local en economia verda. Els fons d’inversió verds

Sessió 25 (25 de novembre de 2015)

• Innovació i competitivitat: noves oportunitats. La sostenibilitat a la comptabilitat analítica i gestió de costos i intangibles

Sessió 26 (2 de desembre de 2015)

• Casos pràctics d’eficiència i millora de processos en Logística, Transports iUtilities

Sessió 27 (9 de desembre de 2015)

• Empreses de sectors tradicionals que poden migrar cap a l’economia verda (productes i processos). Casos pràctics

Sessió 28 (16 de desembre de 2015). L’ecodisseny

Mòdul 5. Aspectes sectorials de l’economia verda

Sessió 29 (13 de gener de 2016)

• Els paràmetres econòmics. Una visió de conjunt del transport i de la mobilitat
• Plans integrals de mobilitat. Les smartcities

Sessió 30 (20 de gener de 2016)

·      Models de desenvolupament rural i paisatges productius. Parcs naturals i parcs agraris

Sessió 31 (27 de gener de 2016)

·      Gestió forestal mediambientalment sostenible

Sessió 32 (3 de febrer de 2016)

• Comerç i consum col·laboratiu

Sessió 33 (10 de febrer de 2016)

• Turisme sostenible i turisme verd. Equipaments turístics sostenibles. 

Sessió 34 (17 de febrer de 2016)

• Els models de desenvolupament urbà. De la ciutat dispersa a la ciutat compacta autosuficient i intel·ligent.

-       Xavier Carceller (UPC)

• Edificacions eficients i rehabilitació energètica

Mòdul 6. Polítiques i casos d’èxit d’economia verda

Sessió 35 (24 de febrer de 2016).

• Apostes governamentals. Europa. Nord-amèrica i països emergents

Sessió 36 (2 de març de 2016).

• Els indicadors de l’economia verda.

Sessió 37 ( 9 de març de 2016).

• Polítiques de promoció de l’empresa i de les iniciatives empresarials verdes. Els clústers d’economia verda

Sessió 38 ( 16 de març de 2016).

• Noves empreses de l’economia verda. Alguns casos d’èxitd’ecoemprenedoria

Sessió 39 (23 de març de 2016)

• Regulació, incentius, estàndards i certificacions. Demanda pública sofisticada

Sessió 40 (dijous 24 de març de 2016)

• Cloenda. Presentació i Avaluació de treballs de curs

-       Josep Burgaya

-       Marta Roca

-       Susana Pascual

-       Àngel Hermosilla

Profesorat  : Es compta amb un ventall de  professors, procedents del món universitari, del món professional i del món empresarial, així com de les administracions públiques i d'altres institucions i organismes. Alguns dels professors són els següents: Jordi Angusto (consultor), Enric Aulí (Ajuntament de Barcelona),  Leandro Barquín (Fundació Fòrum Ambiental), Carles Cabrera (Institut Cerdà Miquel Carrión (Servei d'Ocupació de Catalunya, SOC), Oriol Casanovas (Estudi Ramon Folch, ERF), Cristina del Castillo (Fluidra), Miquel Cavalleria(Universitat de Vic), Carles Crespo (Institut Cerdà), Josep Escarrà . Álvaro Feliu (consultor), Daniel Fernández-Manzanos (KPMG),  Miguel Hernández (Institut Cerdà), Lluís Inglada (Institut Cerdà), Fèlix Jurado (Universitat de Vic), Enric Llarch (Institut Català de l'Economia Verda, InCEV), Manuel Ludevid (Fundació Gas Natural), José Luís Morales (Cleantech), David Navarro (Agència Catalana de l'Aigua, ACA), Jordi Portabella (Ajuntament de Barcelona),Ignasi Puig (ENT Environment and Management), Joan Puigdollers (Ajuntament de Barcelona i Diputació de Barcelona), Arnau Queralt (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, CADS), Josep Maria Salas (Universitat Autònoma de Barcelona, UAB), José Luís Salazar, Marta Sánchez (Institut Cerdà), Josep M. Vegara (Universitat Pompeu Fabra, UPF), i Frederic Ximeno (ERF . Ramon Folch i Associats ))i altres. 

DATES: del 8 d’abril de 2015 al 13 d’abril de 2016.

HORARI: Dimecres, de 17 a 20 hores.

PREU DE COL·LEGIATS: 1.600 €

ESTUDIANTS I TITULATS DE LA UVIC: 1.750 €

EMPRESES I INSTITUCIONS COL·LABORADORES DE LA UVIC I DEL CEC: 1.750 €

PREU DE NO COL·LEGIATS: 1.980 €