16.8.14

Consideracions a la política europea de foment de l'RSE

La Comissió Europea ha demanat l'opinió per mitjà d'una consulta pública sobre els èxits, deficiències i reptes de futur de les activitats de la Comissió en matèria de Responsabilitat Social Empresarial (RSE). Aquesta enquesta ha d'aportar informació per a avaluar la Comunicació del 2011 de la Comissió sobre "Una estratègia renovada de la UE per 2011-14 Responsabilitat Social Corporativa". Els resultats s'han de resumir en un informe tècnic, que servirà per a preparar la reunió plenària del Fòrum multilateral sobre RSE. L'enquesta i les deliberacions del Fòrum proporcionaran els inputs perquè la Comissió defineixi la direcció de la seva política d'RSE a partir de 2014.

Aporto unes notes de valoració, on destaco sobretot les àrees de millora i els aspectes on em mostro crític, en el benentès que aquesta no és una reflexió per al gran públic sinó per a debatre entre experts.

Transparència informativa


Per a opinar adequadament i donar més valor als resultats, hauria estat convenient que els serveis tècnics de la CE haguessin mostrat les accions fetes en referència al que la Comunicació preveia. Malgrat que han explicat que l'informe s'elaborarà a partir d'aquesta consulta, el recull de les accions fetes, més enllà de qualsevol valoració, podria haver estat disponible per a facilitar aquesta conformació de l'opinió dels grups d'interès. Per a molts dels que ens dediquem a l'RSE, estar pendents de les accions de la CE no forma part de la nostra agència quotidiana sinó que en fem un seguiment a partir de les principals accions i notícies.

Per exemple, la Comunicació establia accions com aquestes, que desconec fins a quin grau s'han portat a terme, no he trobat indicadors disponibles, no sé si hi ha cap explicació de com es va desenvolupar:

·      Fer un seguiment del compromís adquirit per les empreses europees amb més de 1.000 treballadors de prendre en consideració els principis i directrius sobre RSE i la norma d'orientació ISO 26000 sobre responsabilitat social en les seves operacions.
·      La Comissió convida totes les grans empreses europees a comprometre d'aquí al 2014 a prendre en consideració almenys un dels següents conjunts de principis i directrius en desenvolupar el seu enfocament sobre l'RSE: el Pacte Mundial de les Nacions Unides, les Línies Directrius de l'OCDE per a les empreses multinacionals o la norma guia ISO 26000 sobre responsabilitat social;
·      La Comissió convida totes les empreses europees multinacionals a comprometre d'aquí al 2014 a respectar la Declaració tripartida de principis sobre les empreses multinacionals i la política social de l'OIT.
Per tant, un primer punt en l'opinió seria sobre la dificultat per fer un seguiment de "què fan a Brussel·les", en referència a accions anunciades en una Comunicació, més enllà d'algunes que sí que tenen un major ressò públic o que estan descrites en el web.

Ambient de negoci


Atesa la gravetat de la crisi econòmica que alguns països europeus encara estan patint durament, hom podria esperar que el món empresarial en general, així com el sector públic i aquells operadors amb un impacte més destacat, haurien d'haver extret unes conclusions potents, capaces de generar canvis profunds en els valors i comportaments corporatius, estratègies i models de negoci... Contràriament, la crisi no ha tingut prou força per a forçar una gestió de canvi que permetés integrar l'RSE de manera profunda. La manca d'incidència real en un context com aquest suposa el punt de major fracàs de tota l'estratègia europea.
Amb un títol ambiciós, en la Comunicació del 2006 (Fent Europa un pol d'excel·lència en RSE: L’Aliança europea per a l'RSE) hi podíem llegir que "L'RSE importa perquè reflecteix els valors bàsics de la societat en la qual desitgem viure" o que calia "assegurar un ambient facilitador de l’RSE". A la del 2011 es parlava de crear un entorn propici a l'RSE...

Crear un entorn més propici depèn de les mesures reguladores però és indestriable de l'entorn cultural de cada país. En aquest sentit, la percepció de males pràctiques com a manera de fer generalitzada i no penalitzada socialment, crea un entorn de negoci poc propici als compromisos d'RSE, i especialment quan aquestes males pràctiques, entre les quals la corrupció, també es perceben dins el sector públic. Per a un gran nombre d'empreses, que probablement no hagin fet una reflexió en profunditat sobre l'RSE o que no parteixin d'uns valors profunds en matèries de sostenibilitat i ètica, fàcilment poden tendir a veure els compromisos en RSE com una dificultat per a la competitivitat, enfront de competidors sense escrúpols i un mercat que de manera molt general sobrevalora el preu.
El fet que l'RSE avancés amb lentitud durant la primera dècada del sXXI no suposava una greu preocupació en la mesura que la tendència es percebia com sòlida, en molts casos vinculada al model de negoci, i semblava que el desenvolupament d'una economia basada en el coneixement havia de comportar en paral·lel el desenvolupament d'una RSE progressivament més intensa i estesa, si més no entre les empreses amb una cultura organitzacional més avançada, fet que també ajudaria a fer de l'RSE una aposta de les millors empreses, de les líder, de les més innovadores. Però com diu la Comunicació del 2011, la crisi econòmica i les seves conseqüències socials han danyat en certa mesura la confiança dels consumidors en les empreses. Han portat l'opinió pública a posar el focus en el comportament social i ètic de les empreses. Davant aquesta anàlisi, la Comissió establia que en renovar ara l'esforç per promoure l’RSE, la Comissió vol crear condicions favorables per a un creixement sostenible, un comportament empresarial responsable i la creació d'ocupació duradora a mitjà i llarg termini. I aquesta pretensió no podem avaluar-la positivament en aquest període 2011-14.
L'RSE suposa una gran esperança i cal aplaudir cada pas, però no podem deixar de mirar la imatge sencera i entendre que la crisi econòmica és un indicador vigent, entre d'altres, que mostra el fracàs en la construcció d'una economia sostenible.

La definició


Tinc la sensació que una de les fites que més es recorda de la Comunicació del 2011 és el llançament d'una nova definició d'RSE, amb tota la part positiva però també preocupant que pugui suggerir aquest fet. En tot cas, donada la importància que s'ha atorgat a aquesta definició, també ens cal fer-hi la crítica.
La definició del 2011, ben valorada per la seva simplicitat, ha promogut un enfocament negativista en situar l'RSE en el camp dels impactes causats, fet que va en detriment d'una concepció moderna que atorgui proactivitat i situï l'RSE en el terreny de la corresponsabilitat en els afers comuns que afecten la sostenibilitat del mercat, de la societat i del medi ambient.
Si bé el text ampli de la definició introdueix el concepte de valor compartit, la definició que ha tingut èxit sols parla d'impactes, de manera que caldria resoldre aquesta orientació als impactes (reactivitat) i atorgar major pes a la corresponsabilitat (proactivitat), ja que altrament la definició simple transmet la idea d'abordar els impactes per la via voluntària, enlloc de situar la voluntariat en reptes més ambiciosos com actuar corresponsablement en el desenvolupament de la societat. Per exemple: és la responsabilitat que assumeix una empresa o organització davant de la societat pels impactes de la seva activitat i per la corresponsabilitat en els afers comuns que afecten la sostenibilitat del mercat, de la societat i del medi ambient [forma part de la proposta de definició que vaig fer].

Ambició de les polítiques públiques


Des del punt de vista dels continguts associats, l'RSE és com un paraigües que acull un gran ventall de matèries, amb el valor afegit que els confereix un valor alhora social i empresarial, en integrar-les com a part d'un model de negoci i traçar les línies cap a una economia més sostenible. Moltes de les matèries que acull han anat evolucionant, perquè formen part de l'actual sentit de progrés i totes elles del paradigma que la societat reclama. Però aquest desenvolupament en cada matèria (o en moltes d'elles) no ens ha d'ocultar que l'RSE com a model de gestió no està progressant amb la celeritat i solidesa que voldríem i que la CE preveia en la Comunicació del 2006.  

Cal reconèixer que l'RSE ha format part del discurs de la UE en matèria empresarial, i que té un paper central en l'estratègia Europa 2020. Però més enllà del discurs i del progrés real en moltes de les seves matèries, no s'ha percebut aquests darrers anys a la UE un lideratge tan clar i ambiciós com s'anunciava.

Al 2006 es deia amb raó que "s'ha progressat molt en RSE d’ençà que el Consell de Lisboa va llançar la seva crida al sentit de responsabilitat social de les empreses al març de 2000". Sembla que aquest progrés no ha tingut continuïtat amb la mateixa intensitat. Si aquesta pèrdua d'intensitat ha estat per la crisi econòmica ho entendríem com un error enorme, en la línia de considerar l'RSE com un cost. Però sigui com sigui, convindrem que ara seria el moment de recuperar un gran impuls a l'RSE, amb la força de construir una economia més sostenible i amb l'estímul d'evitar les conseqüències nefastes de les males pràctiques i els models no orientats a crear valor compartit.

A la primera meitat de la primera dècada del segle XXI, l'orientació a la conscienciació, capacitació i reconeixement de bones pràctiques va ser fructífera. No hi va haver consens, en canvi, en assumptes com els requisits de reporting, assumpte en què s'està progressant actualment -amb moltes limitacions- a partir de la necessitat imperiosa de transparència.


Compra pública


El gran dèficit va ser i continua sent la incidència del sector públic a partir de la compra i contractació i, en general, amb la gestió de la seva responsabilitat social, la qual hauria de tenir un caràcter exemplar. La gestió de l'RS en el sector públic hauria de ser un element central, tant per exemplaritat com pels reptes de bon govern i bona qualitat democràtica que han d'afrontar. Una línia molt important en aquesta RS del sector públic és la compra pública, on la feblesa de les accions fetes fins ara no permeten posar en joc totes la capacitats per a esdevenir, com a operador, un agent de canvi real en l'economia.

A la Comunicació del 2011 s'anima les empreses a contribuir al benestar social; però la compra pública es basa en criteris fonamentalment economicistes que no tenen en compte el benestar social o, massa sovint, hi poden entrar en contradicció. La introducció de criteris d'RSE en la compra i contractació pública no hauria de ser una possibilitat que cal saber articular legalment sinó que hauria de ser un element central, havent-se de justificar clarament la no incorporació de criteris d'RSE en un contracte. Solament amb aquesta coherència les polítiques públiques seran eficients, cosa que estalviarà milions als contribuents, i llançarà un missatge clar als mercats.
En el cas de les empreses públiques o parapúbliques com les mútues la situació de crisi financera en les arques públiques ha comportat un nivell de fiscalització tal que les accions d'RSE s'han vist molt limitades més enllà d'uns formalismes, al marge de la pròpia voluntat corporativa, per imposició directa de l'administració tutelant. En el cas d'empreses contractades per l'Administració, fins i tot per a portar a terme serveis públics, el sentit d'RSE i les pràctiques han retrocedit en el temps de manera alarmant i els criteris pressupostaris han justificat tota mena de males pràctiques.

Pimes

Donat el gran percentatge que suposen les pimes i les microempreses en el nombre d'empreses constituïdes, és fonamental que les polítiques de foment de l'RSE tinguin aquest col·lectiu com a destinatari molt important. I això per diferents motius:
  1. L'impacte agregat
  2. La relació amb la cultura empresarial del país
  3. La millora de la gestió responsable de les cadenes de proveïment de les grans empreses
  4. La millora de la circulació de la informació sobre RSE amunt i avall en la cadena, de manera que es faciliti la creació de cadenes de valor responsables
  5. La millora de la capacitat d'autoregulació de sectors d'activitat econòmica per a afavorir el desenvolupament de sectors socialment responsables
  6. La millora de les aliances, sinergies, espais de diàleg... de proximitat per a afavorir la creació de territoris socialment responsables
La CE ja ha posat l'èmfasi en les pimes, però sovint solament en el discurs, per a destacar alguns casos de bones pràctiques, etc., ja que considera que el model d'RSE de les pimes és de base intuïtiva. L'acció de la CE no ha entrat en els aspectes fonamentals com dos que ja hem citat o citarem en aquesta reflexió:
  1. Incorporació de criteris d'RSE en la compra pública, però de manera que no acabin afavorint les empreses grans sinó que permetin ponderar els diferents aspectes de l'RSE, també els que són més propis de les pimes. 
  2. Més pes als governs subestatals, que són els que amb major facilitat poden articular diàleg amb les pimes i fer una acció de foment i reconeixement de l'RSE d'aquestes.

Lideratge


Les iniciatives globals que s'han posat en funcionament en aquest període, com la ISO 26000 o els Principis Rectors de les Nacions Unides sobre Empreses i Drets Humans, al costat d'altres que ja eren vigents, com les normes d'informació de GRI, el Pacte Mundial de les Nacions Unides o les Línies Directrius de l'OCDE, han permès un progrés més significatiu que les iniciatives europees que, si bé interessants i ben enfocades, no han tingut la força suficient per a exercir un lideratge ni internament i globalment.
Europa hauria de fer valdre el seu lideratge en RSE, no solament perquè és un enfocament coherent amb els valors europeus, sinó per estratègia econòmica (perquè realment és un context necessari per a la millor competitivitat de les nostres empreses) i per estratègia institucional (per liderar en el món uns valors socials i humanístics aplicats a l'activitat econòmica).

La naturalesa pluridimensional de l'RSE


Un dels principals errors en l'aplicació de l'RSE consisteix a no explorar quins són els aspectes que tenen un caràcter rellevant per a l'organització en concret, amb la solució fàcil de partir de llistes prefabricades. Per a resoldre aquesta mala aplicació de l'RSE, algunes iniciatives com GRI han reforçat aquest pas metodològic fonamental, de manera que les memòries han de mostrar que s'ha identificat correctament la materialitat.
De la mateixa manera, els governs, en l'adopció de les seves polítiques públiques, haurien de partir d'una correcta identificació de les matèries més rellevants per al territori i per al període, més enllà dels interessos que s'expressin en òrgans formals a través dels grups d'interès representats, sent conscients que sovint aquests grups d'interès ocupen espais de participació per a representar els seus interessos particulars sense una exigència mútua de visió àmplia.
A nivell d'exemple, el govern espanyol sistemàticament inclou en les seves polítiques d'RSE totes les diversitats genèriques (de gènere, ètniques, religioses...) excepte aquella que és singular de la seva pròpia realitat com és la diversitat cultural i de nacionalitats, que estableix la pròpia Constitució, fins i tot tractant-se d'una matèria amb grans impactes empresarials, i que és una de les matèries que més preocupació social causa en les seves conseqüències. Si bé es pot considerar un tema de nivell estatal, la UE podria i hauria de demanar una metodologia d'elaboració dels plans nacionals d'RSE que parteixi de la correcta identificació de quines són les matèries més rellevants, ja que altrament ni el resultat serà prou interessant ni s'està actuant amb exemplaritat envers les empreses. 

Impuls en els Estats


La implicació i convenciment és molt diversa segons els països. Malgrat la invitació de la Comunicació 2011 als Estats membres a elaborar o actualitzar en el termini de mig any els seus propis plans d'RSE desenvolupant aquesta Comunicació i donant suport a l'Estratègia Europa 2020, alguns Estats encara ho ha de fer, i ho faran no només tard i a desgana sinó quan ja toca emetre una nova Comunicació. Exactament igual en referència a la invitació a fer plans nacionals per a la implementació dels Principis Rectors de les Nacions Unides en el termini d'un any, que encara està pendent hores d'ara en alguns. Tot el que pugui fer la CE mor per inanició si no hi ha via per on ha de davallar.
Calen criteris metodològics. La CE ha situat un marc de cooperació amb els Estats membres que no entra en el línies comunitàries de detall, per tal com s'assumeix que les característiques exactes de l'RSE varien entre els diversos contextos nacionals i culturals. Però aquest respecte -positiu- a la diversitat hauria d'anar acompanyat de criteris metodològics que permetin avançar sota uns mateixos paràmetres, establint cada territori les seves prioritats, en la línia de la correcta identificació de la materialitat que hem indicat més amunt.
Cal basar-se més en les regions. La Comunicació del 2006 indicava que "el nivell regional pot ser un àmbit apropiat per a les accions de suport a l’RSE, especialment pel que fa a les Pimes". Aquesta constatació i consideració no ha comportat a nivell europeu cap acció incentivadora, cap espai de trobada i intercanvi regional. La conseqüència no ha estat només una pèrdua d'oportunitats sinó un segrest conceptual de l'RSE en mans de grans companyies i grans grups d'interès. Així, l'RSE no ha arribat adequadament a les pimes, ni top-down ni -atenció!- bottom-up.

En les polítiques europees, l'apropiació per part dels estats de les polítiques d'RSE suposa una distorsió en el sentit que la distància de les empreses d'economia productiva facilita que retinguin les polítiques d'RSE per a vincular-les a interessos polítics (ja sigui per a esmorteir-la o per establir vinculació amb la marca-país, per exemple), alhora que també queden en mans de grans companyies i grans grups d'interès, i no donen visibilitat a l'RSE real que s'està produint molt per sota seu. Tenint en compte que els estats han perdut capacitat d'influència en les grans companyies transnacionals i que no tenen capacitat d'arribar a les pimes, la CE hauria de  (a) tenir una línia més desenvolupada a nivell comunitari respecte a les grans empreses, en la línia d'assegurar el reporting d'informació no financera, i (b) obrir una línia d'acció que doni joc als nivell subestatals.


En resum

  1. Cal més transparència informativa de la CE
  2. La percepció de males pràctiques generalitzades crea un entorn de negoci poc propici als compromisos d'RSE, i especialment quan aquestes males pràctiques, entre les quals la corrupció, també es perceben dins el sector públic
  3. L'RSE suposa una gran esperança i cal aplaudir cada pas, però no podem deixar de mirar la imatge sencera i entendre que la crisi econòmica és un indicador vigent, entre d'altres, que mostra el fracàs en la construcció d'una economia sostenible.
  4. La definició del 2011, ben valorada per la seva simplicitat, ha promogut un enfocament negativista en situar l'RSE en el camp dels impactes causats, fet que va en detriment d'una concepció moderna que atorgui proactivitat i situï l'RSE en el terreny de la corresponsabilitat en els afers comuns que afecten la sostenibilitat del mercat, de la societat i del medi ambient.
  5. Moltes de les matèries que l'RSE acull han anat evolucionant, perquè formen part de l'actual sentit de progrés. Això no ha d'ocultar que l'RSE com a model de gestió no està progressant amb la celeritat i solidesa que voldríem i que la CE preveia en la Comunicació del 2006. 
  6. El gran dèficit continua sent la incidència del sector públic a partir de la compra i contractació i, en general, amb la gestió de la seva responsabilitat social, la qual hauria de tenir un caràcter exemplar.
  7. Les iniciatives globals que s'han posat en funcionament en aquest període, han permès un progrés més significatiu que les iniciatives europees, que no han tingut la força suficient per a exercir un lideratge ni internament i globalment. 
  8. Caldria mostrar més exigència als Estats en el compliment dels compromisos i proposar una metodologia d'elaboració dels plans nacionals d'RSE que parteixi de la correcta identificació de quines són les matèries més rellevants.


Josep Maria Canyelles
Coordinador de Respon.cat.
Coordinador Comissió RSE Ass.Cat.de Comptabilitat i Direcció.

3 comentaris:

Rafael Montaner Brotons ha dit...

Molt bon Post, Josep. Molt Interessant. Soc Rafa Montaner, Investigador i consultor especialitzat en RSE. Pel que fa a les reflexions que comparteixes:
No creus que una de les principals errades de base, radica precisament en que no s'aplica la metodologia a través del "Bottom-up"? es més, m'atreviria a dir que no tenim clar ni els professionals, ni les empreses, ni les institucions públiques quina és la metodologia per a aplicar els conceptes de la RSE (els quals sí que tenim molt clars). Pense que aquesta dependència de les institucions i administracions públiques és el principal handicap per aplicar la RSE. La RSE depen de molts factors (stakeholders, entorn cultural, territorial) i per tant, com l'anem a medir? Perquè no podem exigir un seguiment d'aqueixes actuacions des d'euròpa, si no existeixen uns indicadors realment aplicables. La meva opinió versa per convertir tot el coneixement acadèmic e institucional al voltant de la RSE, en un "producte aplicable" a TOT tipus d'empreses. Perquè més enllà de parlar de valors i de competitivitat, com fem per integrar la RSE en les pymes, i com medim el seu impacte en el compte de resultats?
Possiblement les iniciatives globals com l'ISO 26000, IQ NET SR10, o GRI puguen ser d'ajuda; però en el cas de la pime haurà d'anar acompanyat de tot un procés de pedagogia per poder instaurar la RSE com un procés i no com una finalitat.
Estic completament d'acord en que la exemplaritat en els processos socialment responsables, i en la seua aplicació en la empresa han de vindre de les AAPP, en forma agent articulador del territori i gestor dels fons públics, a través d'una exigència ferma a les empreses contractistes.
Pd: disculpa el "desordre" de idees.
Ben Cordialment.

Josep Maria Canyelles ha dit...

Bon dia! Gràcies pels comentaris.

Efectivament, el gran gruix de la gent i de les organitzacions no entenen que l'RSE sobretot proposta uns elements metodològics. Es confon senzillament amb ètica i sostenibilitat, sense posar prou atenció a la metodologia.

Sobre el tema de medir... tinc un punt d'escepticisme o de prevenció. Crec que l'RSE s'ha desenvolupat en un model d'economia del coneixement, basat en la gestió d'intangibles. És clar que hi ha molts indicadors que es poden mesurar però alguns aspectes rellevants són intangibles i aleshores el més important no és la mesura precisa sinó la formulació de la hipòtesi estratègica.

Respecte a les pimes, sempre s'hi pensa com l'excepció, adaptant els materials de les grans. I això mai resulta prou apropiat.

Estem en contacte!

Rafael Montaner Brotons ha dit...

Gràcies per la resposta Josep.
Estic completament d'acord. Pel que fa a la necessitat de medir intangibles s'obri un debat molt interessant i necessari, perquè, si no es així, si no ens recolzem en uns indicadors i en un model, no podrem medir l'impacte de les polítiques de RSE, ni establir-ne un seguiment. Seguim en contacte!