- Després de passar uns dies a Rosario (Santa Fe, Argentina) per feina, deixo anotades algunes reflexions a mode de quadern de bitàcola!
Els argentins també van acabar farts de les decisions extravagants d'Espanya
Des del seu origen l'èxit de Buenos Aires depenia del comerç. L'administració espanyola dels segles XVII i XVIII insistia que tot el comerç d'Europa passés inicialment per Lima (Perú), per tal de controlar-ne la recaptació de taxes. Com es pot veure, les decisions extravagants d'Espanya han estat una constant, com ara mateix la seva obsessió per evitar el corredor mediterrani d'alta velocitat i intentar com sigui que passi pel mig dels Pirineus.
Exactament igual que als catalans se'ns ha esgotat la paciència, els porteños van covar un fort ressentiment cap a les autoritats espanyoles i alguns comerciants van desenvolupar una pròspera indústria del contraban.
Conscient del problema, Carles III va anar aixecant progressivament les restriccions contra el comerç, i finalment va declarar Buenos Aires port franc a la fi del segle XVIII. Aquestes accions per aplacar els ànims no van tenir l'efecte desitjat, i els porteños cada vegada desitjaven més independitzar-se d'Espanya. Com sempre, Espanya sempre arriba tard i, a més, allò que fa no té credibilitat sols per a conservar el seu poder i a la pugui tornar-te a fotre.
Finalment, mentre a la metròpoli s'esdevenia la Guerra del Francès i coincidint que durant dos anys Catalunya va quedar incorporada a l'Imperi francès, el Virrei espanyol fou expulsat i s'aconseguia de fet la independència d'Espanya, que no la va reconèixer oficialment fins a 1862, cinquanta anys més tard. Amb Catalunya tot anirà més ràpid perquè Europa mediarà i perquè el reconeixement espanyol de fet es produirà quan demanin que siguem expulsats de la Unió Europea.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada