[ARTICLE] Llibertat, igualtat i fraternitat: d'una tríada fracassada a un duet matisat

És molt suggerent el trilema de Rodrik, economista de Harvard, segons el qual hem de triar dos d'entre aquests tres conceptes: globalització econòmica, democràcia política o sobirania nacional, ja que no és possible un món hiperglobalizat i pla, amb democràcia i sobirania dels Estats, tot al mateix temps i amb la màxima intensitat [La paradoxa de la globalització]

Hi reflexionava fa uns mesos en Carles Campuzano: Podem aspirar a tenir hiperglobalització i democràcia política a escala global, amb regles i institucions per a una nova governança, però a costa de la sobirania nacional; o podem aspirar a mantenir la nostra plena sobirania i la democràcia política, però sense integrar-nos al món, tancats en l'autarquia; o bé podem estar plenament integrats en la lògica de la globalització econòmica, mantenint un alt nivell de control polític intern, però sense democràcia política, és a dir sense legitimitat social per tenir capacitat de qüestionar, discutir i pactar les regles que es derivin dels impactes i les conseqüències d'aquesta integració econòmica a escala global. El plantejament de Rodrik en el terreny teòric és realment suggerent. I en el terreny polític ens permet abordar debats d'un enorme calat i actualitat.

Davant un trilema de tanta actualitat en els seus termes, podem tenir la temptació de veure si també es dóna un mateix esquema pel que fa als tres principis que sovint citem junts des de la Revolució francesa de fa més de dos segles: llibertat, igualtat i fraternitat.

Si davant el trilema de Rodrik podem sentir lament per la impossibilitat de combinar els tres elements, la desesperació es pot apoderar de les nostres ànimes quan ens adonem que aquests altres tres valors tenen una combinatòria molt més complicada. La llibertat, que s'ha usat com la bandera del capitalisme, mai ha combinat bé amb la igualtat, que fou usada com l'estendard del comunisme. Amb més sentit poètic que no empíric, s'ha dit que després de les revolucions antagòniques de la llibertat i de la igualtat, ara calia la revolució de la fraternitat, que permetria finalment conjuminar els altres dos principis.

Si llibertat i igualtat no han casat mai prou bé, tampoc disposem d'evidències de llibertat o igualtat fraternal. Quins dos segles de desorientació! No hem sabut trobar la tècnica que ens permeti l'emulsió entre aquesta aigua i aquest oli que es rebutgen! En mala hora foren enunciats com a tríada escollida!

Si un -la fraternitat- no ha gaudit encara de l'oportunitat de posar-se a prova, un altre -la igualtat- ja ha sentit el fracàs en la seva pell, arrossegat per l'ensulsiada del comunisme. I la Fi de la història ha posat en greu crisi l'entorn ideològic de la llibertat, un capitalisme aconduït pel neoliberalisme.

  

Se m'ocorre que la clau de volta deu raure a no interpretar el tercer element -la fraternitat- en el mateix nivell que els altres dos. La llibertat i la igualtat reclamen marcs legals, són una crida per un estil de govern, per un model d'estat. Si és així, el tercer element, el que ens ha de permetre superar el dilema llibertat-igualtat, és el que posa el focus en les persones, en les actituds. Sense les persones, la societat, la cultura, no hi ha principis de govern que siguin sostenibles.

Així, em permeto de reinterpretar en clau dels nostres dies la fraternitat aplicada com a corrector a la llibertat i a la igualtat en tant que principis polítics: la igualtat ha de ser modelada per la solidaritat, mentre que la llibertat ha de ser modelada per la responsabilitat.

	Principis públics	Principis personals
Expansiu	Llibertat	Responsabilitat
Contractiu	Igualtat	Solidaritat

Desdoblant la fraternitat en solidaritat i responsabilitat, obtenim els matisadors de la igualtat i de la llibertat. Mentre que els principis que he anomenat públics demanen a l'estat que els articuli, els que he anomenat personals reclamen el nostre compromís i segurament una certa espiritualitat.

Algú em podrà discutir si la fraternitat equival merament a la solidaritat, on el canvi de terminologia obeeix als nous temps, però que no correspon fer-la equivaldre també a la responsabilitat. I aquí és on la meva modesta opinió vol ser taxativa: una llibertat fraterna és una llibertat amb responsabilitat!

La responsabilitat no és merament autoimposar-se limitacions en l'exercici de la llibertat per tal de garantir la igualtat; es tracta de tenir en consideració amb convicció fraternalment els grups d'interès que es veuen afectats per la nostra llibertat. La fraternitat és aquí la manera de no convertir la responsabilitat en un aspecte metodològic, jurídic, tècnic, marquetinià... sinó en un espai de trobada amb l'altre per a construir àmbits de comunió, per a fer comunitat, per a fer país, per a crear valor compartit. La responsabilitat ha de tenir una base de fraternitat per a imbuir-se d'autenticitat. Igual com la igualtat sense la fraternitat de la solidaritat seria merament articulats legals.

Aquesta llibertat responsable i aquesta igualtat solidària, amb fraternitat, tenen l'emulsionant que pot fer possible passar pantalla i entrar en la nova era, en el nou paradigma de les organitzacions i de la humanitat. La Fi de la Histèria?