Responsabilitat Global: d’agost 2009

31.8.09

La Campanya Roba Neta fa una acció de denúncia d'IKEA

IKEA és una empresa que gestiona la seva RSE, especialment en els aspectes ambientals però també en relació amb la comunitat i en aspectes laborals entre d'altres. En tant que empresa de grans dimensions, és habitual que apareguin a la premsa notícies, de vegades positives i de vegades negatives, que afecten la seva responsabilitat social. Fa tot just un any en sortia una sobre la manera com una empresa proveïdora de matalassos arrancava les plomes de les gallines de viu en viu per tal que, carregades de sang, pesessin més.

Ara ens arriba una nova notícia, i té credibilitat perquè no prové d'agència sinó de l'ONG Setem en nom de la Campanya Roba Neta. Denuncien una mala pràctica laboral en una empresa proveïdora i afirmen que després de dialogar-ne amb IKEA aquesta empresa nòrdica no observa cap incompliment.

Si realment la informació que ens aporta la Campanya Roba Neta és verídica, estaríem davant un pressumpte incompliment del Codi Ètic d'IKEA, que hauria de fer prevaler davant els seus proveïdors. Afirmar que s'ha fet una auditoria i no aportar més proves no sembla una mostra de transparència suficient davant la denúncia, i pot suposar una pèrdua de prestigi d'IKEA.

Acció a IKEA l'Hospitalet per denunciar la persecució sindical a una empresa proveïdora a Turquia

Les treballadores i els treballadors de Menderes Tekstil, a Turquia, estan sent acomiadats i amenaçats després d'organitzar-se per exigir unes condicions laborals dignes i seguretat en el lloc de treball.

Les empreses clients (IKEA, Carrefour, Iben, Kohl's, OTTO i Wal-Mart) segueixen impassibles davant d'aquesta situació. Per això, els activistes de la Campanya Roba Neta, que coordina SETEM a l'Estat espanyol, han realitzat una acció simbòlica a l'IKEA de l'Hospitalet de Llobregat per a denunciar aquesta situació.

Menderes Tekstil, una fàbrica situada al Sud oest de Turquia produeix roba de llit i de la llar per al mercat intern i per a l'exportació. En els darrers anys, quatre treballadors d'aquesta factoria van morir en accidents laborals. En l'accident més recent, el 20 de novembre de 2008, un obrer va morir quan va caure a l'embut d'una caldera de carbó. Altres treballadors van explicar que la caldera no disposava de cap de les mesures preventives necessàries per a una instal·lació d'aquest tipus. Després d'aquesta mort no es va corregir la manca de seguretat i uns altres tres treballadors van entrar a la caldera sense protecció contra els gasos tòxics i van haver de ser hospitalitzats per intoxicació respiratòria.

A l'acció simbòlica realitzada a l'IKEA de l'Hospitalet, les lletres que portaven els activistes a l'esquena formaven la frase "Rebaixem drets laborals".

La Campanya Roba Neta i alguns dels sindicats que formen part de la seva xarxa van iniciar contactes amb IKEA fa uns mesos plantejant el cas al gegant suec. IKEA diu haver realitzat una auditoria a la factoria turca i no haver detectat cap problema. Tot i que la CRN mai ha pogut veure l'informe de l'auditoria, aquests expressen seriosos dubtes sobre el funcionament i la credibilitat d'aquestes auditories. La situació real dels treballadors i les treballadores de Menderes no s'assembla en absolut a la que els proveïdors d'IKEA haurien de tenir segons el codi de conducta d'aquesta empresa transnacional.

* Signa l'acció dirigida a IKEA
* Signa l'acció dirigida a Carrefour, IBENA, KOHL's, OTTO i Wal-Mart

Més informació: www.robaneta.org

Notícia: http://robaneta.wordpress.com/2009/07/08/accio-a-ikea-lhospitalet/

Fotografies de l'acció simbòlica (àlbum web de Picassa)

29.8.09

L'autèntica responsabilitat davant la societat de les telefòniques

La Responsabilitat Social d'una empresa com Telefónica o totes les altres que presten serveis de telecomunicacions, no s'ha de mesurar o valorar per accions colaterals o filatròpiques sinó pels impactes que generen primàriament, és a dir en els aspectes més vinculats al seu core business, a la seva missió i a tota la seva operativa.

La mala qualitat de servei que les operadores de l'estat espanyol presten a la seva clientela és doncs una matèria de responsabilitat social. No és únicament un tema de bona o mala qualitat, de millor o pitjor satisfacció, ja que el seu impacte es vincula a la productivitat i a la competitivitat. Unes connexions àgils són fonamentals per al bon funcionament dels serveis empresarials. I fins i tot a la capacitat d'atracció d'empreses en la mesura que no ens referim a situacions conjunturals sinó estructurals, degudes a la manca d'inversions i de competència suficient.

La dada que ara ens il·lumina prové d'un estudi mundial portat a terme pel Sindicat de Treballadors de Comunicació dels EUA, el qual situa l'estat espanyol en els números 43 i 93 del món en la velocitat de descàrrega i pujada, respectivament, en les connexions d’internet.

No es tracta d'una dada nova, ja que són habituals les estadístiques europees que mostren un panorama nefast situant l'estat espanyol com un dels més cars pel que fa a l’accés a internet i alhora amb les pitjors prestacions. Es tracta, doncs, d'un nou avís sobre la seva ineficiència, davant el qual convindria que governs i usuaris prenguessin cartes en l'assumpte.

La notícia també ens obliga a fer referència al fet que països amb un estat de desenvolupament econòmic i social menor disposen d'unes prestacions de connectivitat a Internet molt millors. En el futur, en el context de la societat del coneixement i de la informació, els països no excel·liran per allò que han estat en les societats tradicionals i industrials, sinó per la seva capacitat de captar el talent, captar les empreses del coneixement, avançar-se al futur. Les males pràctiques de les empreses de telecomunicacions -que no són només males pràctiques comercials sinó sovint il·legalitats fraudulentes perquè suposen un engany contractual- ens allunyen del futur i ens condemnen a restar en els confins de les zones de major progrés en la matèria.

I si les grans empreses encara poden exercir una pressió davant el mal servei, els autònoms, les microempreses i pimes, i fins i tot els ajuntaments, han de patir un mal servei sense possibilitat de fer pressió efectiva. En el nostre cas particular, durant el 2007 vam estar tres mesos sense connexió a internet per culpa d'un mal servei que vam denunciar.

Podeu llegir la notícia a El Periódico, titulada de manera prou explícita Internet va a Espanya gairebé tres vegades més lent que a Lituània

25.8.09

La responsabilitat social dels individus, ciutadans més que consumidors

Cada cop més, ens convindrà parlar de la Responsabilitat Social dels Individus, ja que altrament l'RSE no funcionarà. Però l'RSI no és solament un comportament respecte a les empreses, sinó que suposa una declaració de principis de ciutadania. Ser ciutadà abans que merament individu. Tenir valors socials i comunitaris, i assumir uns deures i no limitar-se a consumir i a exigir uns drets.

Ens és molt pedagògic i entenedor l'article que Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya, exposa en l'editorial de la seva fundació:

Consumidors i ciutadans

Jordi Pujol
Editorial / 16 de juny de 2009

Hi ha dues maneres per a la gent i per al conjunt de la societat de posicionar-se respecte al propi país. Com a consumidors o com a ciutadans. Com a client de supermercat o com a cooperativista.

Què és un consumidor? És la persona que entra en un supermercat, repassa els prestatges i tria el que li convé segons el preu, la quantitat i la qualitat, i a la sortida ho paga. Si a més resulta que aquell dia el supermercat fa rebaixes molt especials, millor. La seva conducta és correcta. Res a criticar contra el consumidor en qualitat de consumidor.

I el ciutadà? El ciutadà és una altra cosa. El ciutadà també va al supermercat, també tria d’acord amb el seu interès i també paga. Exactament igual que el simple consumidor. Però pot ser que el supermercat en qüestió sigui una cooperativa, és a dir, no un simple negoci mercantil on s’entra i d’on se surt segons l’interès de cada moment, sinó una entitat que un grup de gent va crear per garantir millor el servei a un altre grup de gent, a un poble o a una ciutat. Aleshores ja no n’hi ha prou de fer de consumidor. Per tirar endavant una cooperativa calen cooperativistes. Calen ciutadans. Dit d’una altra manera, cal gent capaç, per una banda, de combinar el seu interès personal i el seu dret a ser ben servit i, per l’altra, la viabilitat i continuïtat de la cooperativa, és a dir, de l’instrument que els cooperativistes van crear per assegurar un bon servei i un tracte just a les seves famílies i a la seva ciutat. És a dir, a la seva col•lectivitat. I no amb mentalitat de conjuntura mercantil, sinó de continuïtat social.

Un consumidor tria segons el seu dret a ser ben servit, i amb la millor relació preu-qualitat possible. La millor relació per a ell. Ho fa sense preocupar-se per la salut del supermercat. Si la situació econòmica o la competència pressionen molt pot passar, per exemple, que el supermercat hagi de fer unes ofertes especials ruïnoses.

O pot passar que una gran concentració monopolista del sector dels supermercats permeti que una cadena vengui més barat. De moment, fins que el supermercat aguanti, fins que hagi de tancar. Però això al consumidor pur, a aquell que només és consumidor, no l’amoïna. La salut i la continuïtat del supermercat i allò que aquest representa per a la ciutat no és cosa seva. Canviarà de supermercat sense problemes. Ell ha de pagar a la sortida del supermercat, això sí, però no se sent responsable de res més.

El cooperativista, és a dir, el ciutadà sí que se sent responsable de la salut i la continuïtat del supermercat. Perquè és el seu supermercat, i no ho és en va, sinó que ho és perquè ell i molts més el van obrir a fi d’assegurar un bon servei a la gent de la ciutat: un servei que no fos depenent només de la conjuntura, dels anys bons o dolents, i que no s’orientés només a l’interès individual, o al d’uns quants.

L’exemple deu ser prou clar: un país no pot anar endavant si hi domina la mentalitat de l’estricte consumidor. És a dir, de la gent que compra la sanitat pública, els serveis socials en general, les obres públiques, la seguretat ciutadana, i que a canvi paga els impostos, però sense preocupar-se de si el que paga és suficient ni de si la seva contribució a la convivència col•lectiva i al funcionament social asseguren degudament l’operativitat del país, i la seva cohesió, i la seva capacitat de seguir fent el servei que fa a la gent, i la capacitat de seguir compartint un projecte comú.

continuar llegint [ca] [es] [en]

El cobrador del frac es posa barretina

A causa de la crisi, la morositat a Catalunya ha augmentat considerablement. I és clar, també la feina d'aquelles empreses que es dediquen a cobrar deutes. La més coneguda, fins ara, és aquella que envia als seus cobradors vestits amb frac i barret de copa. Doncs bé, si del que es tracta és de cridar l'atenció i deixar en evidència els morosos, n'hi ha que s'han superat...

El cobrador amb barretina i espardenyes

Telenotícies Televisió de Catalunya

Segons algunes persones, aquesta estratègia té un component racista, ja que el cobrador és intencionadament un negre, que duu una vestimenta típica catalana, amb barretina i espadenyes. De fet, l'únic que pretén l'empresa és, primerament, crear notícia i, en la seva funció, incomodar més els morosos. Però no creiem que se'n pugui desprendre cap component racista ja que no es fa cap utilització immoral o degradant de la seva condició ètnica.

D'altra banda, la Plana de Vic, on ha nascut aquesta empresa, té un percentatge de població immigrant enorme, i de fet la presència de persones de diferents colors és força habitual als seus carrers.

Sens dubte, la major irresponsabilitat es troba en els morosos a qui s'adreça, encara que cap la possibilitat que molts d'aquests no hagin contret el deute per 'irresponsabilitat', ni social ni empresarial, sinó que s'hagin trobat enmig d'una cadena de deute provocada per la crisi. Cal tenir en compte que algunes Pimes no poden fer front als seus deutes perquè alhora ells mateixos són víctimes dels retards en els pagaments per part dels seus clients (i molt sovint de la mateixa administració pública).

Seria convenient, doncs, un criteri de prudència a l'hora de portar a terme tàctiques com aquestes de reclamació de cobraments, ja que suposen una divulgació pública i, en conseqüència, una pèrdua de reputació i prestigi. Cal tractar de manera diferent els casos d'irresponsabilitat manifesta dels casos d'empreses o famílies que s'han trobat en una situació de no poder fer front temporalment als seus compromisos econòmics.

24.8.09

El Ramadà: la conciliació de la vida laboral i religiosa

Dels set milions i mig d'habitants de Catalunya, més del 4% són musulmans, 320.000 seguidors de la fe islàmica, dels quals 80.000 són treballadors en actiu.

Més enllà dels aspectes tant positius com també conflictius que pugui tenir aquesta convivència que s'ha gestat amb molt pocs anys i sense temps d'aprenentatge mutu, un aspecte que moltes empreses no saben com gestionar és el Ramadà, una tradició religiosa que irromp en la vida laboral. Durant aquest període, els musulmans no poden beure ni menjar des de la sortida fins a la posta de sol.

Aquest cap de setmana s'ha iniciat el Ramadà, el mes sagrat dels musulmans, però enguany serà una mica més complicat que altres anys anteriors, i ho serà tant per als practicants com per a les empreses, ja que enguany la celebració ha coincidit en ple estiu.

Quan el Ramadà és a l’hivern, a l’haver-hi menys hores de llum i no fer calor, el dejuni és més fàcil de portar. No obstant, a l’estiu, amb jornades de gairebé 14 hores de sol i amb una calor sufocant, el compliment del dejuni és més complicat. Una dificultat que s’incrementa en el cas d’aquells musulmans que resideixen en territoris no islàmics.

És per això que els musulmans negocien ajustar l’horari laboral a un Ramadà estival: molts obrers islàmics de Catalunya han pactat sortir una hora abans i han renunciat al temps del dinar. Sindicats i associacions d'afectats han intercedit entre les parts per a permetre trobar fórmules per a fer possible la conciliació.

La resposta per part de les empreses ha estat diversa, la majoria hi accedeixen i de fet no fa sinó donar resposta al que marca la llei. A l’Acord de Cooperació de l’Estat amb la Comissió Islàmica d’Espanya, firmat el 1992, ja s’estableix que, després de pactar-ho amb els empresaris, els musulmans tenen dret durant el Ramadà a acabar una hora abans la seva jornada laboral a canvi de recuperar aquest temps de treball.

Però també es troben altres empreses que els resulta impossible o, senzillament, que no volen ni plantejar-s'ho. Aquest és un aspecte que suposa una nova realitat social, religiosa i laboral al nostre país. I necessàriament ens hi hem d'adaptar. És possible que amb el temps es vagin trobant fórmules més adequades.

Cap la possibilitat que, any a venir i després de més anys d'integració, alguns musulmans deixin de complir amb tal rigor les pràctiques religioses, però no és amb això amb el que cal pensar. Primera perquè són pràctiques arrelades i que es porten a terme amb un sentit familiar i grupal. I segona perquè l'esforç que comporta de ha de ser vist com una oportunitat per a l'aprenentatge per a desenvolupar models flexibles i més ajustats al futur.

Podeu llegir notícia al Periódico

Els Simpson canvien de pell

En més d'una ocasió hem manifestat que hi ha una deriva a considerar que l'RSE cobreix aspectes ambientals i laborals, i d'alguna manera els socials. Els econòmics queden sovint en un segon terme. I dins dels socials, els culturals també queden sovint molt lluny del que seria recomanable.

El que passa és que les empreses apliquen guies que no contemplen prou acuradament aquests aspectes, i que d'altra banda els aspectes culturals requereixen una adaptació a cada realitat en un nivell més acurat que en altres casos. Requereix un esforç de comprensió més gran.

Per això, de tant en tant, ens agrada fer alguna reflexió sobre l'RSE en els camps culturals i destacar alguna notícia que valgui la pena, com en aquest cas la que ens informa de l'adaptació cultural d'uns personatges del món del còmic a la realitat d'un país no Occidental.

'Els Simpsons' canvien el groc pel marró fosc per a la seva estrena a Angola
• La sèrie de la família més coneguda de Springfield arriba a l'Àfrica després de 20 anys en antena

La família Simpson es va presentar a l'Àfrica amb una imatge adaptada als seus nous teleespectadors. Foto: GTRES
EFE
LONDRES
Homer, Marge, Bart, Lisa i Maggie Simpson han canviat el seu tradicional color groc pel marró fosc amb motiu de l'estrena de la sèrie a Angola. La imatge promocional de la sèrie ja circula per internet per a sorpresa de molts i mostra tots els membres de la família més famosa de Springfield amb els seus nous vestits i asseguts davant del televisor, tal com passa al principi de cada capítol així que finalitzen els crèdits.

Es tracta d'una maniobra promocional d'una agència de publicitat, amb què es pretén celebrar que la popular família de Homer Simpson aterra per primera vegada al continent africà.

Homer, amb pantalons curts, xancletes i samarreta amb motius indígenes

La imatge no té desperdici. El pare de família, Homer, llueix pantalons curts, xancletes i samarreta amb motius indígenes. Una polsera artesanal ocupa el lloc del rellotge de la versió occidental.

Una transformació similar ha patit la matriarca de la família, Marge, amb un pentinat impossible que ja no és blau sinó negre i que porta un penjoll al coll en lloc del collaret vermell habitual.

Llegir més al Periódico

Òbviament pot tractar-se d'un aspecte promocional, de màrqueting. O fins i tot algú pot considerar que és una acció del tot normal. Però de normal no en té res, ja que el cost no deu ser menor. I el màrqueting, com sabem, es pot fer de moltes i molt diverses maneres...
Per tant, considerem que una acció d'aquest tipus, en una sèrie de la popularitat dels Simpson, i que és seguida per milions de persones arreu del món, té un component de responsabilitat davant la societat en la mesura que intenta adaptar un producte cultural a la realitat del país on s'adreça.
Per descomptat, podríem anar més enllà i valorar si els valors i missatges són prou adequats a l'entorn o bé 'americanegen'... però aquesta és una reflexió que ens portaria ara per ara massa enllà. El que és interessant és constatar que malgrat que alguns s'entestin a proclamar que la terra és plana (és a dir, la globalització ja l'ha igualada), permanentment observem models de negoci que parteixen de la constatació que en gran mesura la terra encara és rodona, i que el respecte a les diferències, lluny de ser un problema, suposa una oportunitat.
A més, en ocasions, no atendre les diferències pot suposar fins i tot una font de conflictes, com llegim a la notícia La biblioteca de Brooklyn retira ‘Tintín al Congo’ per racista.
Les empreses que sàpiguen comprendre com adaptar-se a les realitat de cada país, no solament evitant el conflicte, sinó promovent un diàleg sincer amb els partprenents locals, i amb la voluntat d'esdevenir una empresa local més, obtindran el benefici de la complicitat i el respecte, i actuaran de manera responsable i compromesa amb el futur de la comunitat.

Estàs disposat a pagar un 3% més per la samarreta a canvi d'unes condicions laborals justes?

Aquesta és una pregunta que ens podríem formular en entrar en un establiment comercial a comprar una samarreta produïda a Bangladesh.

L'hem formulada en referència a la informació feta pública per SETEM en el marc de la Campanya Roba Neta, on mostra el seu desencís pels pocs progressos i àdhuc retrocessos en els compromisos del grup INDITEX.

Estic convençut que una gran majoria de ciutadans estarien disposats a pagar 45'4 enlloc de 44 euros si fossin conscients de les conseqüències que té en la vida de milions de persones de països en desenvolupament.

A Bangla Desh desenes de milers de treballadores i treballadors han hagut de sortir al carrer en l'última setmana per protestar per les retallades de les seves ja de per si paupèrrims salaris i per la situació insostenible d'explotació que estan patint. Les revoltes s'han cobrat ja la vida de dos treballadors. Mentrestant, "els exportadors de roba bengalins lamenten que des que va començar la recessió han vist reduir el preu que se'ls paga per la roba en un 10%". En aquest país, el salari mínim no arriba als 25 euros mensuals quan la quantitat necessària per viure dignament es calcula que haurien d'arribar als 108 euros mensuals.

Els costos laborals representen una part tan petita del preu final d'una peça de roba que fins i tot encara que es doblen els salaris, el preu de venda només augmentaria lleugerament. Per exemple en el cas de les samarretes, els costos laborals només representen entre un 0,5% i un 3% del preu de venda, això vol dir que si es doblen els salaris, el preu de la samarreta passaria de 44 € a 45, 4 €. No obstant això, per a les treballadores de veure incrementat el seu salari marca la diferència entre alimentar la seva família tres vegades al dia, poder cobrir la sanitat i l'escola dels seus fills o no fer-ho. A més, en la lògica econòmica actual aquest increment probablement seria traslladat al consumidor/a.

Llegir-ne més: www.diarioresponsable.com

En rigor, seria més aconsellable que la pròpia empresa interioritzés la despesa d'un salari digne, especialment quan estan exhibint tants beneficis. Però seria tota una lliçó que fos la clientela la que demanés aquest augment en el cost dels productes.

L'activisme accionarial va ser un gran èxit però potser algunes empreses ja s'hi han acostumat i estan burlant aquesta innovadora tàctica de les ONGs. Cada cop més, serà necessari que la ciutadania prengui consciència dels problemes reals i que se li aportin canals per a fer valer la seva opinió i compromís.

Per exemple, seria encertat desenvolupar una campanya a les portes d'aquest establiment promovent que la clientela, en el moment de pagar la seva compra, lliurés una carta sol·licitant un augment d'un 3% en el preu dels productes.

Aquest article ha estat publicat a Jornal.cat

El Cercle Català de Negocis aposta per desvincular-se de l'Estat espanyol

El Punt publica (18-08-2009) una entrevista a Jaume Vallcorba, vicepresident del Cercle Català de Negocis, una associació empresarial de Pimes que propugna una defensa nítida dels interessos nacionals i formula una crítica als interessos polítics que provoquen la desinversió pública a Catalunya.

Jaume Vallcorba, de 55 anys, és director de vendes d'una multinacional alemanya i és un dels fundadors del Cercle Català de Negocis, creat el 2008 per promoure que Catalunya tingui un estat propi.

Us oferim part de l'entrevista, que podreu trobar al Punt:

JAUME VALLCORBA TURA, VICEPRESIDENT DEL CERCLE CATALÀ DE NEGOCIS

«L'estat propi és el millor negoci»

18/08/09 02:00 - Sant Feliu de Codines - ANDREU MAS

Foto: GABRIEL MASSANA.

Aquesta associació d'empresaris i directius aplega 150 companyies que són sòcies del Cercle i compta més de 400 adherits (no paguen quota). Els dirigents d'aquesta entitat estan convençuts que la pèrdua de competitivitat de les empreses catalanes es deu al fet que Catalunya no és independent i que Espanya prioritza les inversions en infraestructures basant-se en criteris polítics, no pas econòmics, en perjudici de Catalunya.

–Catalunya necessita una altra patronal? Ja hi ha Pimec i Foment.

–«Les patronals que existeixen no defensen un estat propi per al país.»

–Tan fonamental és reclamar aquest dret des de l'empresariat?

–«Ens hi estem jugant la competitivitat de les nostres empreses. L'Estat espanyol té una força molt gran, sobretot tributàriament, i està focalitzant les inversions on més li interessa. No fa inversions econòmiques, sinó polítiques, i les centralitza a Madrid. Es veu en la manca d'inversions i infraestructures a Catalunya.»

–I els associats de Pimec i Foment no es queixen?

–«Es queixen menys que nosaltres. Hem començat a contactar amb altres associacions empresarials que pensen el mateix, però no ho expressen perquè tenen una certa por.»

–Por de què?

–«D'un boicot, de perdre clients... Nosaltres tenim estudis que diuen que si el Parlament declarés la independència el boicot duraria quinze dies. A més hi ha moltes empreses que tenen un volum de negoci molt lligat a l'exportació i no estan tan condicionades pel mercat espanyol.»

– Però un empresari no ha de fer negoci, i prou?

– «No. Ha de ser responsable amb la societat on està. Ha de retornar part del benefici a la societat.»

– Un empresari sense estat és més feble que el que en té un al darrere?

– «I tant! L'Estat espanyol, avui, està en contra de les empreses catalanes. No tenim un pla industrial seriós, per exemple.»

–A Espanya li interessa que el motor català funcioni, però.

–«L'Estat espanyol s'ha tornat irresponsable. No inverteix a Catalunya per raons polítiques i ho fa en llocs on el retorn és mínim. Un exemple: fa poc es va inaugurar l'aeroport de Ciudad Real, a 180 quilòmetres de Madrid; s'hi van gastar 1.100 milions d'euros. Per fer la T1 del Prat, s'han gastat 1.250 milions. De Ciudad Real surten 120 passatgers diaris i de Barcelona, 22.000.»

– Afirmen que la manca d'inversions a Catalunya provoca una competència deslleial.

– «És cert. Hi ha multinacionals que no han vingut al país perquè l'aeroport no era un hub internacional.»

–Què és la nòmina catalana?

–«És una eina per conscienciar el treballador de l'espoli fiscal que pateix la seva nòmina. Mitjançant un programa informàtic, els empleats podran posar les dades de la seva nòmina i el programa els la recalcularà sense l'espoli fiscal. L'IRPF es pot reduir un 43%, l'aportació a la Seguretat Social, un 14%, i a l'empresari l'impost de societats li pot quedar al 9,5%; sempre entenent que el dèficit fiscal el restem d'aquests impostos.»

Demanen transparència per a l''11-09-01 de Nova York

Després dels dubtes que mai s'han aclarit sobre l'avió que va quedar destruït en xocar contra el Pentàgon l'11 de setembre del 2001, ara van apareixent veus professionals que demanen que es faci pública la informació sobre tot el que va succeir aquell fatídic dia.

Una associació d'arquitectes i enginyers manifesten dubtes seriosos sobre la manera com es van enfonsar les Torres Bessones de Nova York, i demanen major transparència per a poder investigar i aclarir tota la veritat.

Més de 5.000 persones, entre els quals 786 professionals d'arquitectura i enginyeria, han signat la petició per exigir del Congrés una investigació veritablement independent.

23.8.09

Guia Roja i Verda d'Aliments Transgènics

Greenpeace ha presentat una nova actualització de la Guia Roja i Verda d'Aliments Transgènics, disponible a través de la pàgina web de Greenpeace.

Diverses empreses que figuraven en la llista vermella han lliurat a l'organització la documentació necessària que garanteix que no fan servir ingredients transgènics en els seus productes.

Continuar llegint la notícia a Ecoticias

Recentment hem publicat dos apunts sobre els transgènics:

Un xip possibilitarà que els consumidors segueixin el destí de la seva brossa

El projecte Trash Track vol revelar la complexitat del procés d'eliminació dels objectes quotidians

Gràcies a l'aplicació d'un rastreig a través de codis es pot saber el recorregut que han tingut alguns aliments que consumim abans d'arribar al nostre plat. L'anomenada traçabilitat s'esta implantant, no amb la velocitat que es preveia quan es va elaborar la normativa, però el seu compliment ja implica una identificació de qualitat del producte. Ara, les novetats venen a partir de l'aplicació d'aquest rastreig a la brossa que produïm. Es tracta d'una eina que s'està posant a prova en la gestió de residus de les ciutats de Seattle i Nova York que pretén optimitzar el rendiment del sistema i incrementar el percentatge del reciclatge.

Així, els veïns d'aquestes dues ciutats americanes podran fer un seguiment a través d'Internet del recorregut que fan els seus residus un cop els llencen, gràcies al projecte iniciat per l'Institut Tecnologic de Massachusetts (MIT). D'aquesta manera, els pot ajudar a ser conscients del que costa desfer-se d'un residu i influir sobre els seus hàbits de compra. "Potser aconseguirem que abans de comprar aigua envasada o maquinetes d'afaitar d'un sol ús, el consumidor s'ho pensi dues vegades", argumenten els investigadors.

També, explica Carlo Ratti, cap del MIT SENSEable City lab, gràcies a les dades que recopilaran en aquest experiment es podrà identificar quins són els punts febles del sistema i els processos on baixa el rendiment de la gestió.

El projecte anomenat Trash Track serà presentat per l'Architectural League of New York aquest setembre.

Font: Jornal.cat

Font originat i més informació: MIT

Noves crítiques a la implantació de la velocitat variable

Fa un any i mig vam expressar la nostra opinió crítica amb la mesura de la limitació de velocitat a l'entrada de Barcelona, posant en qüestió la manera com s'havia portat a terme una mesura que en part podia presentar algun aspecte interessant a considerar. Aquests són els dos apunts que vam publicar en aquest blog:

Ara ha estat la Cambra de Comerç de Barcelona la institució que, amb un informe damunt la taula, ha donat a conèixer els punts foscos de la iniciativa, fent evident que el seu component excessivament polític no ha permès fer-ne una anàlisi tècnica rigorosa.

A més, aquest informe presenta unes afirmacions més contundents que el que va presentar en el seu moment el RACC o les crítiques que també es van formular des de la UPC.

Dirigit per Alfredo García, un conegut especialista de la Universitat de València, l'informe desmenteix que la reducció de contaminació i de congestió a la C-31 i C-32 sigui directament atribuïble a la instal·lació de la velocitat variable. “No hi ha prou dades per saber si el sistema funciona o no”, va explicar García, que considera que el criteri polític ha valgut més que el tècnic a l'hora d'establir les limitacions de velocitat.

L'informe detalla amb precisió els errors comesos pel Servei Català de Trànsit, com mantenir l'estructura d'autopista de les vies, que fa que els conductors no entenguin que han de circular per sota dels 120 km/h. Tampoc s'entén que no hi hagi informació sobre la velocitat variable a les vies d'accés a la C-31 o C-32 i es considera que no s'ha aprofundit prou en el funcionament conjunt del sistema. Un dels aspectes que més va criticar García va ser el fet que només hi ha un mesurador de contaminació a cada via i està mal col·locat. L'informe considera que, perquè aquests dispositius siguin efectius, han d'estar més lluny de la carretera i han d'anar coordinats amb una estació meteorològica. La variabilitat del clima i el vent a la zona de Barcelona fa molt difícil avaluar si la contaminació ha crescut molt o no.

L'última crítica, probablement la més definitiva, és que s'ha volgut instaurar la velocitat variable sense fer-ne partíceps els ciutadans. “La percepció dels conductors depèn del nivell d'informació, credibilitat del sistema i nivell de tolerància que s'apliqui en el control de vigilància i seguretat”, conclou el dur informe, que, a més, demana un any de pròrroga abans d'implantar la mesura a noves vies.

Font: Tribuna Catalana

Creiem que és necessari que, en un esforç de Responsabilitat Social de l'Administració Pública, aquesta mostri amb transparència les dades reals i les anàlisis aprofundides sobre els impactes de les mesures que porta a terme, amb l'objectiu d'afavorir una participació informada per part dels seus grups d'interès i una major efectivitat de les polítiques públiques, tant per l'eficiència econòmica, l'eficàcia dels resultats, i la implicació de la ciutadania.

Creix el pressupost i les persones remunerades i voluntàries dedicades al tercer sector a Catalunya

L’Anuari 2009 presentat per la Taula d’entitats del Tercer Sector de Catalunya revela un fort creixement del desplegament de serveis socials, així com de la participació ciutadana en l’acció social.

Ferran Ramírez/ Redacció (23/07/2009)
Segons les dades aportades per més de 1.000 entitats catalanes, el tercer sector ha passat de ser “un sector emergent a tenir una presència social i un nivell d’activitats molt elevats” en els darrers anys. Aquesta és la conclusió que aporten les dades de l’Anuari del Tercer Sector Social de Catalunya, que es va presentar el passat 9 de juliol per la Taula d'entitats del Tercer Sector i l'Observatori del Tercer Sector.

Les dades es basen en un informe que compara les xifres d’aquest any amb les dades recollides l’any 2003. El nombre d’entitats dedicades al tercer sector ha passat de 5.600 a 7.500 mentre que el volum econòmic del sector ha crescut de 900 milions d’euros a 5.550 milions d’euros. També el nombre de persones compromeses, de forma professional o voluntària, en l’acció social ha vist gairebé doblar la xifra de 2003. A més, el pressupost mitjà anual de les organitzacions se situa al 2009 en 766.000 euros mentre que l’any 2003 era de 380.000 euros.

La presidenta de la Taula del Tercer Sector, Àngels Guiteras, va destacar que “davant del pessimisme que provoquen les dades sobre la crisi i el creixement de la pobresa, volem reafirmar la voluntat de la força ciutadana per fer una Catalunya més inclusiva". Així mateix, també va afirmar que “el tercer sector som la representació dels més vulnerables i dels sectors sotmesos a l’exclusió social. En aquest sentit el tercer sector aporta una gran contribució a la democràcia fent que tots els sectors de la societat estiguin representats i els drets socials arribin cada cop més a tothom”.

Aquí teniu el vídeo que presenta l'Anuari d'enguany:

Presentacio Anuari 2009

View more documents from observatoritercersector.

Una eina informativa

L’Anuari 2009 del Tercer Sector és un projecte que recull tota la informació sobre el sector social català i mostra la realitat del conjunt de les entitats no lucratives que treballen a favor dels col·lectius més vulnerables de la societat. Com expliquen des de l'organització, pretén esdevenir una eina informativa de cicle biennal sobre l’estat del tercer sector social de Catalunya que oferirà dades periòdiques sobre la seva situació i evolució, posant-les al servei dels organismes, administracions públiques i altres agents socials.

A partir del proper setembre, la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya també formarà part de la Taula de Ciutadania i immigració, la qual formularà propostes, proposarà processos participatius, farà seguiment de la despesa i la política pública i deliberarà sobre l’acollida, l’acomodació i la integració de les persones nouvingudes.

Font: Canal Solidari

Cap a un pacte nacional per a la inclusió social a Catalunya

Més de quatre-cents assistents al Congrés de Treball i Ciutadania de Barcelona han manifestat la necessitat d'un pacte nacional per a la inclusió social abans del 2010, així com promoure prestacions per garantir el dret al treball.

Ferran Ramírez/Redacció (21/07/2009)
Durant els dies 14 i 15 de juliol es va celebrar a Barcelona el 1er congrés de Treball i Ciutadania organitzat per ECAS, Entitats Catalanes d'Acció Social, plataforma formada per 77 entitats catalanes d’acció social que treballen amb la població més desfavorida. L'objectiu de la trobada consistia a cercar sortides a la pobresa i promoure un discurs i unes conclusions sobre treball i ciutadania que analitzessin els nous models de pobresa i marginalitat que trobem actualment. El congrés va comptar amb més de quatre-cents assistents que van concloure la necessitat d'un pacte amb el Govern per a la inclusió social a Catalunya i l'establiment de mesures de prevenció per a la marginalització.

Audio de l'entrevista a Jordi Gusi

Aquí teniu una entrevista extreta de la web de l'esdeveniment, feta al director del Congrés de Treball i Ciutadania, Jordi Gusi, on es plantegen les següents qüestions:

-La crisi econòmica és també una crisi del model d’inclusió social?
-Treballar assegura l’accés a la ciutadania?
-És viable el binomi productivitat-cohesió social?

A Catalunya, un 18% de la ciutadania es troba en situació d'exclusió social. Segons el director de continguts del congrés, Xavier Orteu, hi ha "unes condicions socials i econòmiques mínimes que permeten a les persones ser part de la ciutadania". Robert Castel, director de l’Escola Francesa d’Alts Estudis Socials, va més enllà i assenyala que "les condicions bàsiques conformen una democràcia, si les traduïm al camp polític. Si no tindríem ciutadans expulsats de la societat".

Mesures a mig i llarg termini

El diàleg entre el públic, entre el qual hi havia experts en el camp de la inserció laboral i membres de les Administracions Públiques, ha donat lloc a unes deduccions que han emès en forma de manifest per exposar les seves reflexions, preocupacions, compromisos i demandes a la societat. Aquí teniu les principals conclusions:

1.- Atur : Es pretén que la prestació d’atur, els ajuts i beques i la formació siguin oportunitats per arribar a garantir el dret al treball. Aquest és entès com el bé social que s’ha de produir.
2.- Immigració: Les recents modificacions del Reglament d’Estrangeria regulen en part la situació d’irregularitat que viuen les persones immigrants tant en situació d’atur com en actiu. ECAS vol bastir programes d’integració i de prevenció d’actituds de rebuig, mantenir i augmentar els espais de formació, acompanyament i inserció socio-laboral.
3.- Joventut, font de progrès: ECAS pretén col·laborar amb el Govern de Catalunya, empresaris i sindicats, per potenciar polítiques que promoguin la integració dels joves al món laboral.
4.- Per un capitalisme ètic, prou del principi "ho vull, ho tinc": La maximització del benefici individual dins la societat de consum en què vivim ha entrat en crisi. Per això, s’ha de prendre consciència d’una responsabilitat social envers el capitalisme.
5.- Accions preventives: ECAS demana als poders públics que han d’engegar amb urgència l’establiment de mesures preventives que evitin processos de marginalització. També demana l’augment de recursos necessaris per a finalitats socials.
6.- Futur: Per al 2010, es pretén la signatura d’un pacte nacional per a la inclusió social amb els departaments del govern així com incrementar el PIB fins arribar a la mitjana europea del 27%.

Aquest congrés s'emmarca, segons ECAS, en una situació econòmica que ha donat lloc a l’engrandiment de les bosses de pobresa i ha afegit nous perfils de persona desfavorida: aquella que treballa i tot i així no supera el llindar de la pobresa. El treball és imprescindible però encara no és garantia d’inclusió social. També cal dir que el percentatge de persones susceptibles de patir exclusió laboral és cada vegada més alt. En moltes ocasions, famílies senceres es troben en situació d’atur.

Font: Canal Solidari

Barcelona demana a Facebook que feminitzi el llenguatge

Segons informa el Periódico, l’equip promotor del Congrés de les Dones de Barcelona,
ha informat de la iniciativa.

Aquest congrés se celebrarà els pròxims dies 16 i 17 d’octubre al Fòrum i serà la segona edició.

Des de l'organització han manifestat que s’ha fet un pas endavant molt important pel que fa al llenguatge inclusiu de les xarxes socials i que Facebook s’ha feminitzat. O sigui, que es dirigeix també a elles com correspon, personalitzades en el seu gènere. Així ho han sol·licitat a la direcció d’aquesta popular eina, amb seu a Palo Alto (Califòrnia), iniciativa a la qual s’ha sumat l’Ajuntament de Barcelona.

La petició, a la qual l’equip corporatiu de Facebook ha respost que serà estudiada, «no té cap més complicació que la d’adaptar al femení expressions com «totes les amigues» o «busca amigues» –en català i en castellà–, i podria suposar un pas endavant en el llenguatge inclusiu de les xarxes socials per internet, majoritàriament utilitzades per dones», reivindica una de les impulsores, Mercè Otero.

22.8.09

Bolívia llança un segell per a distingir a les empreses que no cometin discriminació i no usin mà d'obra infantil

La responsabititat social corporativa no només està a les agendes d'empreses espanyoles o catalanes. Bolívia llança un segell per a distingir a les empreses que no cometin discriminació i no usin mà d'obra infantil. Elaborat per l'Institut Bolivià de Comerç Exterior (IBCE) i el Ministeri de Treball, Ocupació i Previsió Social. UNICEF també hi participa.

Bolívia: L'IBCE i el Ministeri de Treball, Ocupació i Previsió Social han llançat el certificat 'Triple Segell', que servirà per a distingir a aquelles empreses que no cometin discriminació, no emprin mà d'obra infantil ni cometin pràctiques abusives i forçoses.

El segell és voluntari i les empreses que vulguin tenir-lo haurien de sotmetre's a una auditoria per a demostrar que no incorren en discriminació, treball infantil i treball forçós. L'objectiu és que les companyies que compleixin aquests criteris puguin diferenciar els seus productes agroindustrials i forestals en els mercats intern i extern, com "producció socialment responsable".

El certificat va ser impulsat per l'IBCE en el marc del projecte Desenvolupament Exportador amb Inclusió Social (DEIS) donat suport per la secretaria d'Estat d'Economia (SECO) de la Confederació Suïssa, i el Ministeri de Treball, Ocupació i Previsió Social del Bolívia. La presentació del certificat va tenir lloc en el marc del fòrum “Responsabilitat Social Empresarial: Cap al Triple Segell” que es va celebrar en la seu de govern bolivià amb la presència del ministre de Treball, Ocupació i Previsió Social, Calixto Chipana Calisaya; el representant de UNICEF a Bolívia, Gordon Jonathan Lewis; i el president de l'IBCE, Pablo Antelo Gil, entre d'altres.

Font: xarxanet.org

18.8.09

Notícies per a reflexionar sobre RSE i sector educatiu

Alumnes discriminades per no pagar a l’AMPA (Carta al Periódico)

16.8.09

Liderar la cultura de la responsabilitat social

El desenvolupament de l'RSE en el context espanyol ha vingut marcat en excés pel lideratge en el debat públic i el diàleg social entre els grups d'interès. El procés basat en diferents 'potes' per arribar a consensos sobre l'RSE, si bé va poder ser necessari, hauria de donar pas a una fase de major orientació al desenvolupament, el qual no serà liderat des del sector públic sinó que s'ha de focalitzar la iniciativa empresarial.

En diferents moments hem mostrat la preocupació per una institucionalització de la RSE excessivament vinculada a la iniciativa pública i, davant la creació d'una Comissió Estatal de RSE aguditzem aquest temor.

No valorem de manera negativa la implicació de l'Administració, en absolut. Només que aquesta implicació ha de tenir molt identificat quin és el seu sentit, i ara a focalitzar, com va a aconseguir el que es proposa sense caure en una burocratització de la seva comesa. S'ha de ser responsable a evitar un excés de protagonisme públic per raons partidistes, ja que això pot comportar que l'empresariat mitjà percebi que l'RSE forma part de les polítiques i interessos públics més que d'una estratègia empresarial, el que aniria en detriment de la seva comprensió i extensió.

Una iniciativa com la del PSOE instant el Govern a fomentar la cultura de l'RSC ja que és el moment d'expandir la cultura de la sostenibilitat empresarial 'precisament en temps de crisi econòmica com els que vivim', l'hem de considerar en positiu, però trobem a faltar més notícies locals que ens mostrin el lideratge des del món empresarial. No em refereixo tant al que pugui fer cada empresa en concret sinó la institucionalització de l'empresariat en organitzacions diverses.

Ens agradaria una notícia com la que veiem a Londres, on persones de la més alta direcció de més de 50 multinacionals es van reunir al maig a la VIII Cimera de Negocis Responsables per tractar com la crisi econòmica afectarà la Responsabilitat Social de les Empreses. La trobada, que va tenir la vocació d'agrupar els "líders en RSC", pretén servir per compartir les millors pràctiques que s'estan aplicant en responsabilitat social i buscar estratègies en comú per afrontar els reptes de l'RSC per als propers anys.

La preocupació es refereix tant als fòrums empresarials que encara no estan donant la importància que requereix la sostenibilitat i l'RSE, com al risc que els públics empresarials facin cessió d'aquestes responsabilitats i lideratges en el sector públic.

Liderar la cultura de la responsabilidad social

El desarrollo de la RSE en el contexto español ha venido marcado en exceso por el liderazgo en el debate público y el diálogo social entre los grupos de interés. El proceso basado en distintas ‘patas’ para llegar a consensos sobre la RSE, si bien pudo ser necesario, debería dar paso a una fase de mayor orientación al desarrollo, el cual no va a ser liderado desde el sector público sino que se debe focalizar la iniciativa empresarial.

En distintos momentos hemos mostrado la preocupación por una institucionalización de la RSE excesivamente vinculada a la iniciativa pública y, ante la creación de una Comisión Estatal de RSE agudizamos este temor.

No valoramos de manera negativa la implicación de la Administración, en absoluto. Sólo que esta implicación debe tener muy identificado cual es su sentido, qué va a focalizar, cómo va a conseguir lo que se propone sin caer en una burocratización de su cometido. Se debe ser responsable en evitar un exceso de protagonismo público por razones partidistas, ya que ello puede conllevar que el empresariado mediano perciba que la RSE forma parte de las políticas e intereses públicos más que de una estrategia empresarial, lo que iría en detrimento de su comprensión y extensión.

Una iniciativa como la del PSOE instando al Gobierno a fomentar la cultura de la RSC ya que es el momento de expandir la cultura de la sostenibilidad empresarial 'precisamente en tiempos de crisis económica como los que vivimos', la debemos considerar en positivo, pero echamos a faltar más noticias locales que nos muestren el liderazgo desde el mundo empresarial. No me refiero tanto a lo que pueda hacer cada empresa en concreto sino la institucionalización del empresariado en organizaciones diversas.

Nos gustaría una noticia como la que vemos en Londres, donde personas de la más alta dirección de más de 50 multinacionales se reunieron en mayo en la VIII Cumbre de Negocios Responsables para tratar cómo la crisis económica va a afectar a la Responsabilidad Social de las Empresas. El encuentro, que tuvo la vocación de agrupar a los "líderes en RSC", pretende servir para compartir las mejores prácticas que se están aplicando en responsabilidad social y buscar estrategias en común para afrontar los retos de la RSC para los próximos años.

La preocupación se refiere tanto a los foros empresariales que todavía no están dando la importancia que requiere la sostenibilidad y la RSE, como al riesgo de que los públicos empresariales hagan dejación de esas responsabilidades y liderazgos en el sector público.

14.8.09

Recursos per a l'educació ambiental

Conèixer i valorar el territori i el paisatge, sensibilitzar sobre els problemes que amenacen el nostre entorn, aconseguir integrar en la societat els valors ambientals del món del què, en definitiva, depenem són els objectius que impregnen les accions divulgatives i educatives de l'Àrea de Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya. Si no es coneix és difícil apreciar, si no s'aprecia és difícil actuar.

La Fundació Caixa Catalunya posa a disposició de les activitats d'educació ambiental diversos recursos, entre els quals aquests pòsters:

13.8.09

El Mediterrani, un mar amenaçat

La sobrepesca, la contaminació i el canvi climàtic són les principals amenaces que posen en perill la fràgil biodiversitat del mar Mediterrani, un dels mars més explotats de tot el planeta.

Dossier en format PDF

8.8.09

Els Mossos planegen oferir tests de satisfacció als detinguts

La Conselleria d’Interior planeja que els Mossos d’Esquadra passin una enquesta als detinguts perquè opinin sobre el procediment utilitzat en el seu arrest, dins de l’adaptació dels seus protocols per obtenir el certificat de qualitat ISO 9001. El mecanisme, ja implantat en la policia autònoma basca, es basa sobretot en una aplicació informàtica on es ressenya la situació del detingut en tot moment.

El sindicat SAP-UGT va denunciar que aquest sistema converteix els arrestats en «clients», com si es tractés d’una empresa, i va lamentar l’afany de control «obsessiu» del treball policial per part d’Interior. El sindicat destaca que el detingut és una persona que es veu privada de llibertat i, lògicament, no acostuma a sentir simpatia per l’agent que l’ha arrestat o s’encarrega de la seva custòdia. «Avancem que les enquestes no reflectiran, precisament, una bona opinió com a clients del nostre servei».

4.8.09

Autoregulació de les cadenes televisives

El 73% de la programació en horari infantil no és adequada, segons un estudi
S'han analitzat 104 espais, sense comptar les autonòmiques, dels quals 69 vulneren el Codi d'autoregulació de Continguts Televisius

Segons informa Europa Press i llegim a la Vanguardia, el 73 per cent de la programació corresponent als continguts en horari protegit (de 17 a 20 hores) no són adequats per a la infància i vulneren el Codi d'autoregulació de Continguts Televisius, segons un estudi realitzat per teleespectadors Associats de Catalunya (TAC). L'estudi, que es va realitzar durant la setmana del 1 al 7 de juliol, té en compte els continguts, la publicitat i les autopromoció, així com la senyalització.

Existeixen a la nostra societat avançada multitud de situacions que podrien regular-se per llei o bé deixar-les a consideració de cadascú amb l'expectativa que en facin un ús ajustat al que la societat espera d'elles.

Tanmateix, hi ha un espai intermig que consisteix en l'autoregulació i que permet que una empresa es marqui voluntàriament uns límits que altrament tindria la temptació d'anar superant a cada moment. Quan aquesta codificació voluntària afecta tot un sector té a més el valor de permetre que la competició que s'estableix entre les empreses tingui uns límits a no superar.

Així, per a defugir la llei de la selva però evitant un excés de regulació, ens trobem l'autoregulació la qual podria entendre's que forma part de la Responsabilitat Social de les Empreses. I efectivament així seria si es tractés d'un compromís sincer, autèntic i gestionat, i no un mera pantalla de protecció per a evitar la regulació i després fer el que es consideri a cada moment.

Aquest Codi, signat per les pròpies cadenes, estableix que en l'horari d'superprotección (de 17 a 20 hores) "s'ha d'evitar la utilització instrumental dels conflictes personals i familiars com espectacle, creant desconcert en els menors". I afegeix que "cal evitar els missatges o escenes d'explícit contingut violent o sexual que no tingui contingut educatiu". I aquest compromís no es compleix. L'estudi mostra que la cadena 1 de TVE, Antena 3 i Telecinco vulneren el Codi en el 100% de la seva programació.

Afortunadament a Catalunya tenim la sort que la Televisió de Catalunya dedica el 44 per cent de la seva programació al públic infantil a través del K3. És l'únic canal analògic analitzat per l'estudi que emet programació especial per als nens.

Subscrivim, doncs, les paraules del president del TAC, Josep Maria Guerra, quan diu que "les televisions haurien de deixar de ser tan hipòcrites i complir el Codi de Autoregulació que van signar fa quatre anys". A més, hi afegiríem, les televisions i els mitjans de comunicació en general, per la responsabilitat ètica que assumeixen davant la societat, haurien de gestionar la seva Responsabilitat Social Empresarial de manera íntegra i profunda i fer que els codis d'autoregulació esdevingessin documents interns de referència que marquessin tot l'estil de gestió i programació.

3.8.09

Deu anys del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya

El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) celebra els seus primers deu anys d’activitat. Nascut durant el darrer govern presidit per Jordi Pujol, el CADS s’ha convertit en un referent indiscutible del desenvolupament sostenible a Catalunya

assessorant el Govern de la Generalitat de Catalunya i promovent la participació en l'àmbit de les polítiques i actuacions que tenen incidència sobre el medi ambient i el desenvolupament sostenible. Una de les contribucions més rellevants i conegudes d’aquest prolífic organisme, entre moltes altres, és l’estudi sobre les implicacions a Catalunya del canvi climàtic global.

Dirigit pel físic català de reconegut prestigi internacional Josep Enric Llebot, aquest estudi ha servit de base per alertar i orientar moltes de les polítiques del govern que el va crear i del que l’ha vist acabar de consolidar-se. Des del primer director, Jordi Rodó, fins a l’actual, Ramon Arribas, el CADS ha sabut situar-se també com una referència a escala internacional pel seu coneixement de la problemàtica ambiental i de sostenibilitat catalana i europea, i per la seva visió estratègica a l’hora d’aportar solucions que ajudin a superar els reptes que té ara Catalunya en aquesta matèria. Tampoc s'ha d'oblidar que, des de la seva creació, el CADS s’ha envoltat sempre de 15 consellers i un president, tots ells experts de reconegut prestigi. Entre els actuals, es troben Gabriel Ferrater (President), Martí Boada, Sebastià Serrano, Josep Alabern o el ja citat Josep Enric Llebot.

I també ha comptat durant aquests deu anys amb altres personalitats com Pere Duran Farell, Josep Laporte, Federico Mayor Zaragoza, Albert Vilalta o Josefina Castellví. Més enllà de la seva tasca en tots els àmbits del desenvolupament sostenible (gestió de l’aigua, canvi climàtic, residus, etc.), un dels trets més rellevants i que diferencien des del principi aquesta institució d’altres de semblants d’arreu d’Europa és la seva vinculació a un Departament transversal com és el de Presidència (als seus inicis) i Vice-presidència (actualment), del qual n'és funcionalment autònom, per garantir la seva objectivitat i independència.

Aquesta posició dins l’organigrama de la Generalitat li confereix un rol estratègic en l’objectiu d’introduir els principis del desenvolupament sostenible en tota l’acció de govern. El CADS prepara un acte central de celebració dels deu anys per demà, 17 de juny, a l’auditori de La Pedra, on congregarà els membres i exmembres del Consell, així com personalitats i entitats que han contribuït a la creació i desenvolupament d’aquesta institució. L’acte constarà d’una conferència a càrrec de Federico Mayor Zaragoza, President de la Fundació Cultura de Paz i exmembre del CADS, i la direcció actual visualitzarà públicament la trajectòria d’aquest organisme.

Els CADS també ha previst per enguany l’elaboració de diverses publicacions destinades a conèixer la visió de tots els consellers i conselleres que han format part del CADS, però també de diferents sectors de la societat catalana per donar a conèixer el que ha suposat aquesta dècada en la sostenibilitat del nostre país. Moltes felicitats a un organisme que és ja un referent en el camp del desenvolupament sostenible de Catalunya així com en la reflexió sobre quin país volem per nosaltres i per a les futures generacions.

Reproduït de Tribuna Catalana