Resum:
En els últims temps, el concepte de responsabilitat social de les empreses s’ha popularitzat. Cada vegada més, les empreses decideixen voluntàriament contribuir en la construcció d’una societat millor i d’un mediambient més ben conservat, anant més enllà del simple compliment de les obligacions jurídiques.
El fenomen no només afecta les grans multinacionals, sinó que també moltes petites i mitjanes empreses ja aporten accions de contribució social significatives –potser, de vegades, sense anomenar-les activitats de responsabilitat social.
No totes les empreses s’hi involucren amb les mateixes motivacions: algunes només compleixen amb la normativa, d’altres actuen de bona fe, les més oportunistes busquen millorar la imatge pública i d’altres integren la responsabilitat social a l’estratègia de l’empresa. La forma més recomanable d’actuar seria la formada per aquelles activitats voluntàries que són alhora bones per a la societat i beneficioses per a l’empresa.
Podeu accedir a les intervencions en el aquest pdf o també hi trobareu la intervenció que hi vam fer i que reproduïm tot seguit:
Torn de paraules
Josep M. Canyelles (Promotor de Responsabilitat Global)
Felicito els ponents i els organitzadors de l’acte. Jo sóc de Vilanova i la Geltrú i, per venir a actes tan interessants, pujo a Vilafranca; per tant, felicitats per la qualitat d’aquest acte.
Únicament m’agradaria fer una petita aportació: a vegades, la petita i mitjana empresa –segurament la gran majoria dels que estan aquí en forma part–, quan sent parlar de responsabilitat, com ja han dit els ponents, s’ho mira amb els ulls de dir: «A vegades això és molt de la gran empresa, no? Molt de la internacional que ha incorregut en grans problemes i qüestions complicades i fraudulentes internacionalment.» I és important dir que el petit i mitjà empresari ha estat sempre altament responsable i que moltes vegades ja fa accions de responsabilitat; el que passa és que no se’n diu així.
Ho dic perquè, moltes vegades, la petita i mitjana empresa exerceix la seva responsabilitat social quan agafa gent de pràctiques; aquestes són accions que semblen de poca volada, però són molt importants i també cal saber-les valorar.
La meva aportació anava en la línia de dir que, per a la petita i mitjana empresa, és bo entendre que de vegades fins i tot es pot sentir que no és tan necessari entrar en una política de comunicació tan agressiva i que hi ha aspectes més vinculats a la pròpia cadena de proveïment que són altament rellevants.
Moltes vegades hi ha empreses petites que s’ho troben en la pròpia cadena. Cada vegada més, et trobes amb una cadena de proveïment més internacionalitzada: des d’Anglaterra o des d’altres llocs, et comencen a demanar criteris de responsabilitat. I la petita empresa valora molt com això t’afecta, no tant respecte als clients sinó respecte als propis treballadors. I no em refereixo només als temes de conciliació de la vida professional sinó de quina manera els mateixos treballadors es poden sentir molt més a gust i tenir la sensació que estan aportant un valor més important a la societat.
Hi ha estudis europeus i de l’IESE que demostren que, cada vegada més, el professional que surt d’una universitat o d’una escola de negocis valora no només el sou, que per descomptat és el més important, sinó el prestigi i altres elements que obtindrà de l’empresa. Hi ha una certa tendència a equilibrar els dos aspectes. És a dir, com que sap que farà una carrera professional complicada, té en compte que la reputació personal va molt vinculada a la reputació de l’empresa on estigui. Per tant, cada vegada més, pot haver-hi un professional que prefereixi estar en una mitjana empresa cobrant menys que en una multinacional en la qual la seva reputació pot quedar complicada i on pot ser que l’autorealització no sigui tan gran. És important que la pime reflexioni sobre aquests temes perquè són maneres a través de les quals la pime pot captar talents avui dia, per exemple.
I, per tant, tots hi hem de reflexionar. També el sector públic, quan afronta el tema de la responsabilitat de les empreses, encara ho fa molt des de l’òptica de com promoure-la i crec que és important, cada vegada més, que plantegem estratègies perquè la mateixa administració i les ONG també integrin criteris de responsabilitat.
Crec que és un tema que afecta tota la societat i, per tant, començant pels mateixos professionals. És un tema que acaba afectant les persones. I a vegades tens la sensació que, a l’administració, quan afronta aquest tema, li preocupi més de quina manera condicionar els recursos de les empreses per aplicar-los a necessitats que té l’administració, que no de quina l’empresa ha de destinar recursos estratègics a generar sostenibilitat per a la mateixa empresa, que, en definitiva, vol dir per a la societat.
Per tant, crec que hi ha algun aspecte sobre el qual és important reflexionar en actes com aquests perquè tothom entengui el sentit correcte de la responsabilitat social; en definitiva, és per a generar cohesió social, per a fer una societat que sigui més sostenible des de tots els punts de vista, no només l’ambiental, també, per descomptat, sinó l’empresarial. Gràcies.
