Llet sense intermediaris

Per primer cop a Catalunya és possible comprar llet en un dispensador automàtic, gràcies a aquesta iniciativa que mostrem, que recupera la idea de la llet a granel i de la relació sense intermediaris amb el granger. 

Des del punt de vista de l'RSE hi trobem elements interessants, com l'impacte econòmic en el territori, ja que es concep com un model de proximitat, i la millora per als consumidors ja que permet un preu econòmic. 

També permet disminuir envasos ja que permet recuperar les lleteres. Tot i que també hi hagi l'alternativa de servir l'envàs, aquest suposa un sobrecost per al consumidor, de manera que pren una major consciència dels costos innecessaris. En qualsevol cas, els envasos servits poden ser de vidre i, siguin de plàstic o de vidre, són reutilitzables.

Desconeixem, finalment, si és possible adquirir menys d'un litre. Aquesta seria una opció interessant per a les persones que en consumeixen poca o que només en volen per alguna necessitat puntual i que no hagin d'adquirir-ne un litre. Tinguem en compte, en aquest sentit que, en contra del que els missatges publicitaris ens fan creure, la llet de vaca no és un producte per a prendre en grans quantitats i menys en persones adultes. Seria bo poder mesurar-ne el consum.

Una dona extreu llet d'un dels caixers 

que obriran al públic pròximament. 

Foto: JOAN CASTRO
Una granja obrirà dos caixers automàtics de llet a granel

1. • Les màquines expenedores s'instal.laran a Girona i Cassà de la Selva

FERRAN COSCULLUELA
CAMPLLONG

De la vaca a casa, sense comissions ni intermediaris. Aquesta és la filosofia que ha empès l'empresa ramadera de Campllong (Gironès) Via Làctea 2001 a adquirir les dues primeres màquines expenedores de llet a granel de Catalunya. Els dos caixers pioners s'instal·laran al Mercat del Lleó de Girona i al parc del Carrilet de Cassà de la Selva durant els pròxims dies. Si la clientela respon, els responsables de la companyia no descarten ampliar la xarxa d'expenedores i arribar, si és possible, fins a Barcelona.

"La veritat és que estem sorpresos de la repercussió que ha tingut la iniciativa. Si venem tanta llet com interès ha despertat el nou sistema, segur que ampliarem la xarxa comercial, ja que fins i tot hi ha una empresa de botigues agroalimentàries que ens ha demanat vuit màquines", va explicar ahir Maria Bosch, sòcia de Via Làctea. Però de moment s'imposa la prudència. L'empresa vol esperar uns mesos per avaluar com és acollida la iniciativa en el mercat abans de pensar en ampliacions.

UN EURO EL LITRE
"Cada màquina costa uns 25.000 euros i volem deixar passar l'impacte de les primeres setmanes abans de considerar si és convenient instal.lar més expenedores", va afegir Bosch. El funcionament dels caixers és senzill. Cada màquina emmagatzema més de 300 litres de llet fresca, que prèviament ha estat pasteuritzada i que es reposa cada dia. El litre de llet costa un euro i, si el client no té la pertinent lletera, l'expenedor també li ofereix la possibilitat d'adquirir envasos reutilitzables de vidre o plàstic a un preu mòdic.

La granja té 500 vaques lleteres, que proporcionen una producció d'entre 16.000 i 17.000 litres diaris, de manera que les existències de matèria primera estan garantides. Els socis de Via Làctea van decidir provar aquest innovador sistema després de comprovar que fa anys que funciona amb èxit al nord d'Itàlia. "A Navarra tenen dues màquines des de fa sis mesos; però, a Catalunya, nosaltres serem els primers", va assegurar Bosch.

Vegeu notícia al Periódico

PD: en referència a l'afirmació feta sobre els riscos d'un consum excessiu de llet de vaca en adults, podeu llegir aquesta notícia (per la seva actualitat, n'hi ha de molt més contundents o comprovades): Associen la migranya a intoleràncies alimentàries 

Les empreses que gestionin equipaments socials hauran de subcontractar els serveis accessoris amb entitats del tercer sector

Publiquem tot seguit la notícia que ha fet pública el Govern català, fent notar tanmateix la limitació del que representa. El fet d'obligar les empreses que gestionin equipaments i serveis públics de serveis socials té com a reflexió implícita el procés que s'està produint de manera accelerada de substitució de la iniciativa social per la iniciativa privada en el sector d'atenció a les persones.

En altres moments ja hem alertat i denunciat aquesta entrada del món empresarial dins la prestació de serveis socials públics. La llibertat de mercat fa que qualsevol persona jurídica hi pugui optar, però és evident que els valors i els impactes que aporta el tercer sector suposen un major benefici per a la comunitat.

L'administració no hauria de deixar de banda les possibilitats que té d'afavorir la contractació del tercer sector. I això no s'ha d'entendre com un favoritisme o una restricció del lliure mercat. Ben al contrari, es tracta d'incentivar el mercat i la competència però sota criteris justos i equànims. No es pot jugar a posar per davant solament els aspectes econòmics.

El problema és que hi ha tot uns sectors econòmics que tenen disponibilitat econòmica, i una administració ofegada econòmicament per un finançament escandalosament reduït. Com a conseqüència, l'administració opta pel sistema conegut com el finançament alemany que vol dir que donen la concessió a una empresa per uns terminis enormes a canvi que assumeixi la inversió inicial.

A Catalunya es paguen peatges a qualsevol autopista, a diferència del que passa a Espanya on la proporció és inversa. El motiu és que a manca d'inversió de l'Estat es van fer les autopistes amb aquest sistema, el qual permet superar les urgències però quedar hipotecats a pagar tota la vida.

Amb la política social anem pel mateix camí: quedarem, tant la ciutadania com els futurs governs, hipotecats en mans d'empreses que hauran fet la inversió que recuperaran més que sobradament. Són inversions magnífiques fruit de les necessitats de l'Administració Pública. En aquest cas tenen un dany col·lateral: l'afebliment del tercer sector, l'economia social, el capital social, les organitzacions de la societat civil.

Vegem què diu la notícia:

Les empreses que gestionin equipaments i serveis públics del Departament d'Acció Social i Ciutadania tindran l'obligació de subcontractar la realització de les tasques accessòries (com els serveis de neteja, restauració o jardineria, entre d'altres) amb empreses del tercer sector social. Això serà possible perquè el Departament incorporarà una clàusula en els contractes de concessió dels seus equipaments i serveis que garantirà la reserva d'aquestes prestacions accessòries a les entitats socials.

La mesura beneficiarà els centres d'inserció laboral de persones amb discapacitat, les empreses d'inserció sociolaboral i les entitats sense ànim de lucre que treballen per a la integració de les persones amb risc d'exclusió social. A Catalunya hi ha actualment unes 230 empreses d'aquestes característiques que pertanyen a una vintena de sectors (arts gràfiques, bugaderia, neteja, fusteria, cuina i càtering, manteniment i jardinera, entre d'altres).

Aquests canvis impulsats pel Departament d'Acció Social i Ciutadania formen part del paquet de mesures incloses al Pla de suport al Tercer Sector Social 2008-2010 aprovat pel Govern el passat mes d'octubre. El Pla, pioner i de caràcter interdepartamental, s'estructura en 3 eixos i té 25 propostes d'actuació. Serveix per ajudar les entitats del tercer sector a consolidar i professionalitzar la seva estructura per afrontar amb garanties els nous reptes en matèria de serveis socials.

El Tercer Sector integra més de 3.000 associacions no lucratives, dóna feina a unes 15.000 persones, disposa de més de 50.000 voluntaris i atén aproximadament unes 800.000 persones.

Font: Gencat.cat

Actimel, premi dels consumidors alemanyes a la mentida publicitària més insolent

L'escrutini públic, sobretot per part dels grups d'interès especialitzats, suposa un risc per a la reputació de les empreses i un desvetllament de la consciència crítica per part del consum.

La companyia francesa d'origen català Danone es troba en aquests moments davant el focus pel premi negatiu que li ha concedit una organització de consumidors alemanya en referència a la presumpta informació enganyosa en la comunicació del producte Actimel.

Per a una companyia global en aquest context de riscos d'escrutini, és fonamental construir la confiança permanentment, amb constància. En el cas d'una empresa com Danone, al costat d'unes pràctiques excel·lents en recursos humans, ja sigui en valors, desenvolupament o fins i tot en plans socials en tancament de factories, són conegudes altres males pràctiques en referència a la seva comunicació. Dos exemples coneguts són el matèria lingüística (la comunitat lingüística catalana és l'única del món amb un cert volum que no respecta), i en informació enganyosa (recordem el cas del producte BIO, que va requerir arribar a una situació límit perquè procedissin a substituir-la per l'actual Activia).

Vegem la notícia a Jornal.cat: Actimel, premi dels consumidors alemanyes a la mentida publicitària més insolent

El lema "Actimel activa les teves defenses" ha estat durament atacat pels consumidors alemanys per considerar-lo l'exponent de la publicitat enganyosa. Actimel no protegeix dels refredats, reforça el sistema immunològic però no més del que ho podria fer un iogurt tradicional, només que Actimel és quatre vegades més car i conté el doble de sucre.  Així de contundents són les argumentacions de l'associació alemanya Foodwatch per atorgar a la marca de Danone el premi del consumidor a "la mentida publicitària més insolent".

Foodwatch, una associació alemanya sense afany de lucre, ha iniciat una campanya contra la publicitat enganyosa dels aliments a través de la web Abgespeist, des d'on es presenten diversos productes que segueixen el patró i els usuaris voten on line.


Dels 35.000 consumidores que han participat en la campanya, el 47% ha votat la publicitat d'Actimel com l'engany publicitari més gran.

Danone, per la seva banda, ha reaccionat al premi acusant a l'associació de confondre als consumidors amb premeditació i que les seves campanyes es basen informacions nutricionals fonamentades científicament.

Un altre exemple dels riscos reputacionals estaria en la gran quantitat de blocs que opinen i comenten aquestes sospites. En un bloc informen del següent:

La L. Casei Imunitas és generada normalment pel 98% dels organismes, però quan se li subministra externament per un temps prolongat, el cos deixa d'elaborar-la i de mica en mica "oblida" que ha de fer-ho i com fer-ho, sobretot en persones menors de 14 anys.

En realitat, va sorgir com un medicament per a aquestes poques persones que no podien elaborar aquesta bacteri, però els guanys eren mínimes i no resultava rendible, així que es va vendre la patent a empreses alimentàries.

La Secretaria de Salut va obligar a Actimel a indicar en la publicitat que el productes no havia de ser consumit durant molt temps, es va complir, però no va resultar efecte.

Seria bo que les empreses no responguessin aquestes sospites, aquests premis negatius, aquestes opinions, amb campanyes de premsa agressives i de relacions públiques que sols pretenen posar una barrera i negar la veracitat de les acusacions. Actuar amb responsabilitat social implica capacitat de donar explicacions i oferir diàleg. I molt de compte: limitar-se a indicar la presència de "científics" és un argument que fa riure. Primer perquè les dades poden estar absolutament tretes de context i mancades d'elements de comparació. Però en segon lloc perquè algunes persones de ciència, i fins i tot institucions universitàries, poden estar molt necessitades de finançament i, mancades d'una gestió efectiva de la seva responsabilitat social (RSU), poden acceptar plenament que se'n faci aquest ús deliberadament enganyós.

Aquest article ha estat publicat a Jornal.cat: L'escrutini públic amenaça la reputació de les empreses que no mostrin transparència

PD: podeu veure una iniciativa parlamentària a l'Argentina sobre aquest tema.

La troballa a Atapuerca del crani d'un nen amb una malformació greu revela que l''Homo antecessor' tenia cura dels discapacitats

El crani del nen amb una malformació trobat a Atapuerca. Foto: EFE

Acabem de llegir una notícia al Periódico que, malgrat que no es refereix pròpiament a RSE, sí que ens sembla igualment oportú de referenciar atès el que suposa respecte la humanitat dels éssers que ens han precedit en l'evolució. 

RAFAEL TAPOUNET
BARCELONA

L'Homo antecessor era un tros de pa. Millor que alguns dels que l'han seguit en la cadena evolutiva, si s'ha de jutjar per la manera com s'ocupava dels nens i els discapacitats. Fins a una època relativament recent, han estat nombroses les cultures en què els nadons que naixien amb malformacions eren abandonats o sacrificats. No passava el mateix entre els homínids del plistocè mitjà, que dispensaven atencions a aquells congèneres seus que patien alguna mena de discapacitat, encara que fos greu. L'anomenat Crani 14 d'Atapuerca (Burgos) així ho constata.

Entre els anys 2001 i 2002, els investigadors que treballaven al jaciment de la Sima de los Huesos van descobrir nombrosos fragments d'una calavera que, una vegada acoblats (un procés laboriós que va durar anys), van donar lloc al Crani 14. Estudis posteriors van atribuir la caixa òssia a un nen que va viure fa ben bé 530.000 anys i que, segons un informe que acaba de ser publicat a l'últim número de la revista nord- americana Proceedings of the Nacional Academy of Sciences, patia una alteració congènita anomenada craneosinostosi (que consisteix en el tancament prematur de les sutures que separen els ossos del crani) que li va causar greus deformitats i dany cerebral. Aquest és el cas de craneosinostosi més antic que s'ha documentat mai.

Igualtat d'oportunitats
Un dels aspectes més rellevants de la troballa és que, segons les conclusions de la investigació, en el moment de morir el nen del Crani 14 tenia més de 5 anys i menys de 12 (l'edat més probable se situa entre els 8 i els 10). I com que la malformació es va produir durant la gestació, és indubtable que l'individu va requerir unes atencions específiques per arribar a aquella edat.

"Malgrat la seva minusvalidesa, aquest nen va rebre la mateixa atenció i les mateixes oportunitats que qualsevol altre nen de la seva comunitat --explica la paleontòloga Ana Gracia, responsable de la conservació dels fòssils de la Sima de los Huesos--. Va ser cuidat de la mateixa manera que cuidem avui els nostres nens, amb independència del seu grau d'autonomia".

Tota una revelació. I encara més si es té en compte el comportament de civilitzacions més recents, que no han dubtat a desfer-se dels individus considerats no aptes a edats ben joves.

L'estudi que ara es publica fa referència al cas d'un hospital medieval de Chichester (Regne Unit) que cap al segle XV acollia nadons abandonats i al seu cementiri s'hi ha trobat nombroses restes de nens amb craneosinostosi i altres malformacions similars. Hi ha més exemples. Per contra, en la línia apuntada per altres descobriments fets en jaciments de l'època neanderthal, el Crani 14 revela que els homínids d'Atapuerca sí que s'ocupaven dels seus, encara que estiguessin malalts o no es poguessin valer per si mateixos. El plistocè mitjà encara té moltes coses per ensenyar-nos.

Tres persones catalanes, nous membres de la xarxa d'emprenedors socials Ashoka

Ashoka és una associació d'emprenedors socials, a nivell mundial. Ashoka identifica i recolza emprenedors socials que implementen solucions innovadores per a resoldre els principals problemes de les seves regions. Crea oportunitats perquè, col·laborant entre ells, assoleixin un major impacte en la societat. Des de 1980, han donat suport a més de 2.000 emprenedors de 63 països. A la xarxa hi participen particulars i empreses que donen suport i financen els emprenedors.

Aquest 2008, tres persones catalanes han estat escollides per a entrar a l'associació. Ashoka els donarà suport professionalment i econòmica. En Jordi Pietx està possibilitant que la societat civil en general participi activament en la conservació del territori amb noves eines legals per a això. La Roser Batlle promou els valors i el compromís social millorant l'aprenentatge en la joventut. En Narcís Vives està fomentant noves metodologies d'ensenyament col·laboratiu a través de les tecnologies en xarxa.

Newsletter de març 2009: Finestra Estratègica de l'RSE

[ca] Ja podeu llegir la newsletter de març, on plantegem el nou debat que s'està produint sobre l'RSE com a conseqüència de la crisi econòmica global.
Entreu al newsletter en català: [ca] Mar'09: Finestra estratègica RSE

[es] Ya pueden leer la newsletter de Marzo, donde planteamos el nuevo debate que se está produciendo sobre la RSE como consecuencia de la crisis económica global.
Entrar en la newsletter en castellano: [es] Mar'09: Ventana estratégica RSE

Jornada "Els plans d’igualtat a les empreses"

Els plans d’igualtat a les empreses
Dimarts 31 de març de 2009
Casa Llotja de Mar
Passeig d’Isabel II, 1 · 08003 · Barcelona

Programa

09:15 Recepció
09:30 Benvinguda. Sra Teresa Bassons. Vocal Comitè Executiu de la Cambra de Comerç de Barcelona
09:40 Els plans d’igualtat a les empreses. Sra. Mònica Geronès. Subdirectora general de Programes d’Igualtat entre Dones i Homes en el Treball
10:10 Ajuts del Departament de Treball adreçats a les empreses per a l’elaboració de plans d’igualtat. Sra. Àngels Cuadrada. Responsable de Foment de la Igualtat d’Oportunitats en el Treball de la Direcció General de Relacions Laborals
10:40 Pausa cafè
11:00 Presentació d’experiències d’empreses que han realitzat un pla d’igualtat entre homes i dones a la feina. Efectivitat i factors positius de la seva implementació
Sra. Rosa Maria Redondo. Directora de Recursos Humans d’Aigües de Barcelona, SA
Sra.Eva Fernández. Agent d’Igualtat. Dept. Recursos Humans de Contratas y Obras Empresa Constructora, SA
Sra. Lycenia Curtido. Responsable Comunicació de T.Q.Tecnol, SA
Moderadora: Sra. Anna Mercadé

12:00 Col·loqui
12:15 Cloenda. Sra. Sara Berbel Directora general d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball de la Generalitat de Catalunya


Preguem que confirmeu la vostra assistència al telèfon 902 448 448.
Aforament limitat. Es respectarà de forma rigorosa l’ordre d’inscripció.

El retorn a l'Estat

L’expresident de l'URSS i premi Nobel de la pau, Mikhaïl Gorbatxov, ha publicat un article distribuït per The New York Times Syndicate titulat “El retorn a l'Estat”, en el qual afirma que les grans empreses s'han convertit en gegants burocràcies no governamentals.
Gorbatxov fa referència a un model econòmic basat en la irresponsabilitat i algunes de les afirmacions que hi fa són les següents:

A mesura que la crisi financera i econòmica global es fa més profunda i més greu, hem de repensar alguns tòpics, entre els quals hi ha el paper de l'Estat. És pot predir que es revertirà l'enfocament que havia prevalgut les últimes dècades sobre aquest rol. L'atac contra l'Estat es va llançar fa més de 30 anys. Margaret Thatcher i Ronald Reagan van disparar els primers trets. Economistes, empresaris i polítics van apuntar el dit al Govern, que van considerar la font de gairebé tots els problemes que tenia l'economia.

Els principis del monetarisme, de la irresponsabilitat amb la societat i amb el medi ambient, i de l'excés de consum i de guanys com a motors de l'economia i de la societat, van començar a considerar-se un estàndard internacional. L'anomenat consens de Washington, que va reflectir aquests principis, va intentar imposar-se al món.

La veritat és que el Govern no pot fer-ho tot per a tothom. Però ha de protegir els habitants d'un país de l'atracament a mà armada de les financeres. Els governs han assumit ara la responsabilitat per rescatar l'economia.

Finalment esmenta el desig que els líders del G- 20 que es reuniran a Londres el mes que ve per a discutir la crisi financera resolguin els punts més apressants i estableixin les bases de les dècades vinents.

Els desafiaments són formidables: definir un nou paper per als governs i els organismes internacionals per tal de regular l'economia, construir economies menys militaritzades, que no es basin en l'excés de consum i de guanys, i harmonitzar el creixement amb les preocupacions morals i ambientals.

Podeu llegir l'article sencer al Periódico: [ca][es]

La Sagrada Família, la Seu Vella de Lleida o la Catedral de Girona, entre els monuments que han apagat els llums en aquest moment

La Pedrera i l'edifici Agbar, a Barcelona, són altres edificis de referència que han apagat els llums

Edificis de vuitanta ciutats del món, entre les quals Barcelona i València, apaguen els llums per sensibilitzar sobre el canvi climàtic

Molts monuments i edificis emblemàtics del país i d'arreu del món han apagat la seva il·luminació avui a dos quarts de nou, i l'encendran de nou al cap d'una hora.

L'apagada, que porta el nom de 'L'hora del planeta', és promoguda per WWF/Adena per a conscienciar sobre els efectes de l'escalfament global i exigir als líders polítics que actuïn per controlar les emissions de diòxid de carboni (CO2). S'han apagat edificis en 80 països.

Seguint els fusos horaris, s'apagaran els llums en indrets emblemàtics com la Torre Eiffel, a París; el Times Square, a Nova York; l'Sky Tower, a Auckland; el Crist Redemptor, a Rio de Janeiro, o l’Òpera de Sydney.

Sergio Fajardo, exalcalde de Medellín, mostra algunes pràctiques socialment responsables

Sergio Fajardo va ser alcalde de Medellín entre el 2003 i el 2007 i ara és candidat a la presidència de Colòmbia. Aprofitant la seva estada a Barcelona, la Vanguardia l'entrevista a la Contra, on s'hi diuen coses com les següents:

¿Qué es lo mejor que hizo de alcalde?

Primero, ganar sin deudas, porque la forma en que llegas a un cargo determina cómo lo ejerces y qué favores debes devolver. Logramos la alcaldía de Medellín en octubre del 2003 hasta diciembre del 2007, porque no podemos reelegir alcalde, así que ahora hemos vuelto a vencer en las elecciones con mi sucesor, Alonso Salazar, que da continuidad al proyecto.

¿Qué hizo por su ciudad?

El metrocable para los barrios pobres; el que las mejores escuelas fueran para los barrios menos favorecidos, los parques culturales y científicos y el urbanismo que ahora premia - gracias-aquí en Barcelona el FAD.

Recuerdo su programa de rehabilitación para ex guerrilleros.

El Gobierno nos asignó 4.000 ex guerrilleros narcos y paramilitares para rehabilitarlos y hemos conseguido que no vuelvan a la violencia 3.400. Hay 600 que sí han reincidido, pero estamos satisfechos. 

A l'any 2006 vaig tenir l'oportunitat d'estar a casa de l'alcalde en una llarga conversa junt amb la delegació catalana que vam anar a participar en unes jornades, i em va semblar un personatge molt interessant per l'esperança que suposava en un context tremendament viciat. Entre els aspectes que ja destacava i continua remarcant hi ha el fet de fer una campanya electoral que no li generés dependència política i li garantís la independència.

Així mateix, també mostra la seva satisfacció pel metrocable, tot una experiència de millora de la mobilitat urbana que va suposar vèncer moltes pors i superar el control de certs barris per part de les guerrilles. En la nostra estada a Medellín vam ser convidats a visitar les comunas on arriba el metrocable -com no podia ser d'una altra manera- i impressionava no solament el desenvolupament que va permetre sinó el fet de saber que tot just cinc anys enrere no es podia circular lliurement per aquells carrers sota risc de ser tirotejat.

La responsabilitat social aplicada a la política, en el cas de l'opció per unes campanyes sense deutes, i aplicada a l'empresa, quan algunes grans companyies van fer possible la desmilitarització per la via de contractar de forma confidencial els guerrillers que anaven deixant les armes, forma part d'un model de gestió de la Responsabilitat Social del territori, on parts diverses col·laboren a fer front a un dels seus grans reptes. Els models de participació ciutadana i implicació dels grups d'interès acaben de reblar el cas d'un model d'èxit.

Recuperem el que dèiem fa tres anys en un article:

L’aparició de nous moviments socials que comencen a tenir representació en el món de la política és un vector de canvi real en la mesura que trenquen no solament un bipartidisme sinó un repartiment del poder entre forces feblement ideologitzades i en canvi molt donades als interessos particulars i grupals. Els nous rostres, com Sergio Fajardo, l’alcalde de Medellín, i tot el seu equip, no solament fan una defensa d’un model integrador dels ciutadans en la política per mitjà d’un fort èmfasi en la participació, sinó que reiteren el seu orgull del seu origen de fora de la política, de fora dels partits tradicionals. Vénen de l’empresa, de la universitat, de la societat civil, i es veuen a si mateixos com a treballadors, honestos, eficaços. I mostren grans expectatives i esperances, i segurament les transmeten davant molta gent que havia sucumbit en l’escepticisme i el fatalisme. [llegir article sencer: RSE en contextos difícils] [leer artículo entero: RSE en contextos difíciles]

Entrevista a la Vanguardia
Newsletter de març 2006: Parlem de Territoris Socialment Responsables a Colòmbia
Canyelles parla a Medellín sobre Territoris Responsables

Sergio Fajardo, ex alcalde de Medellín, muestra algunas prácticas socialmente responsables

Sergio Fajardo fue alcalde de Medellín entre 2003 y 2007 y ahora es candidato a la presidencia de Colombia. Aprovechando su estancia en Barcelona, la Vanguardia la entrevista a la Contra, donde se dicen cosas como las siguientes: 

¿Qué es lo mejor que hizo de alcalde? 

Primero, ganar sin deudas, porque la forma en que llegas a un cargo determina cómo lo ejercen y qué favores debes devolver. Logramos la alcaldía de Medellín en octubre de 2003 hasta diciembre del 2007, porque no podemos reeligió alcalde, así que ahora hemos vuelto a vencer en las elecciones con mi sucesor, Alonso Salazar, que da continuidad al proyecto. 

¿Qué hizo por su ciudad? 

El metrocable para los barrios pobres; lo que las mejores escuelas fueran para los barrios menos favorecidos, los parques culturales y científicos y el urbanismo que ahora premia - gracias-aquí en Barcelona el FAD. 

Recuerdo su programa de rehabilitación para ex guerrilleros. 

El Gobierno nos asignó 4.000 ex guerrilleros narcos y paramilitares para rehabilitarlos y hemos conseguido que no vuelvan a la violencia 3.400.Hay 600 que sí han reincidido, pero estamos satisfechos.

En el año 2006 tuve la oportunidad de estar en casa del alcalde en una larga conversación junto con la delegación catalana que fuimos a participar en unas jornadas, y me pareció un personaje muy interesante por la esperanza que suponía en un contexto tremendamente viciado. Entre los aspectos que ya destacaba y continúa remarcando está el hecho de hacer una campaña electoral que no le generara dependencia política y le garantizara la independencia. 

Asimismo, también muestra su satisfacción por el metrocable, todo una experiencia de mejora de la movilidad urbana que supuso vencer muchos miedos y superar el control de ciertos barrios por parte de las guerrillas. En nuestra estancia en Medellín fuimos invitados a visitar las comunas donde llega el metrocable  -como no podía ser de otra manera-  e impresionaba no sólo el desarrollo que permitió sino el hecho de saber que apenas cinco años atrás no se podía circular libremente por esas calles bajo riesgo de ser tiroteado. 

La responsabilidad social aplicada a la política, en el caso de la opción por unas campañas sin deudas, y aplicada a la empresa, cuando algunas grandes compañías hicieron posible la desmilitarización por la vía de contratar de forma confidencial los guerrilleros que iban dejando las armas, forma parte de un modelo de gestión de la Responsabilidad Social del territorio, donde partes diversas colaboran hacer frente a uno de sus grandes retos. Los modelos de participación ciudadana y implicación de los grupos de interés acaban de remachar el caso de un modelo de éxito. 

Recuperamos lo que decíamos hace tres años en un artículo: 

La aparición de nuevos movimientos sociales que empiezan a tener representación en el mundo de la política es un vector de cambio real en la medida que rompen no sólo un bipartidismo sino un reparto del poder entre fuerzas débilmente ideologizada y en cambio muy dadas a los intereses particulares y grupales. Los nuevos rostros, como Sergio Fajardo, el alcalde de Medellín, y todo su equipo, no sólo hacen una defensa de un modelo integrador de los ciudadanos en la política por medio de un fuerte énfasis en la participación, sino que reiteran su orgullo de su origen fuera de la política, fuera de los partidos tradicionales. Vienen de la empresa, de la universidad, de la sociedad civil, y se ven a sí mismos como trabajadores, honestos, eficaces. Y muestran grandes expectativas y esperanzas, y seguramente las transmiten ante mucha gente que había sucumbido en el escepticismo y el fatalismo. [leer artículo entero: RSE en contextos difíciles]

Entrevista a la Vanguardia
Newsletter de marzo 2006: Hablemos de Territorios Socialmente Responsables en Colombia 
Canyelles habla en Medellín sobre Territorios Socialmente Responsables

Alcampo i Leroy Merlin al marge de la llei

Augmenta la presencia del català en la comunicació de les grans superfícies

Un estudi de la Plataforma per la Llengua mostra que, en línies generals, la presència de la llengua catalana en rètols, catàlegs, etiquetatges i pàgines web de les grans superfícies ha augmentat considerablement els darrers anys. Segons la Plataforma, l’anàlisi fet a 36 marques d’establiments és positiu ja que, respecte l’estudi fet el 2007, hi ha hagut una vintena d’avenços i tan sols tres retrocessos en l’ús de la llengua, i el 91% dels catàlegs estan en català de forma total o parcial, un 17% més que fa dos anys. L’entitat denuncia, però, que les empreses Conforama, Alcampo, Sabeco, Lidl, Leroy Merlin i AKI Bricolatge encara incompleixen la Llei de Política Lingüística.

Respecte el 2007, explica l’informe, el català en els catàlegs de productes ha estat introduït per primer cop i de forma generalitzada a les empreses AKI, Bauhaus i FNAC, i IKEA, que ja l’utilitzava en part, ara també ho fa de forma generalitzada i el 2008, per primer cop, ha repartit el catàleg de temporada a les llars en català.

La Plataforma lamenta, però, que encara existeixi “una minoria de cinc cadenes d’establiments que en general segueixen incomplint la Llei de Política Lingüística, que estableix que com a mínim aquesta informació hauria de ser en català”. Les empreses són Alcampo i Sabeco (del Grup Auchan) i Lidl, que fan servir el català “testimonialment”, i Leroy Merlin i Conforama, que no l’utilitzen mai.

En la retolació també hi ha hagut avenços significatius, explica l’estudi, i “pel que fa a les pàgines web i serveis electrònics, Mercadona, IKEA i El Corte Inglés han reduït la presència del català, mentre que Decathlon l’ha incorporat de forma generalitzada al web (excepte en la venda en línea) i FNAC l’ha introduït per primer cop, de forma testimonial”.

L’anàlisi és, en general, una bona notícia pels consumidors que volen poder comprar amb la seva llengua, a pesar del reduït grup d’empreses que es resisteix a complir una normativa que tan sols aposta per garantir els drets lingüístics dels ciutadans del Principat.

Font: Tribuna Catalana

Bimbo retira la campanya publicitària "estiu sobtat"

Respon així a les queixes presentades pels consumidors per considerar que el missatge és inadequat

Després de nombroses reclamacions, la Unió de Consumidors de Catalunya va presentar en el seu dia una denúncia contra la campanya publicitària de Bimbo "estiu sobtat". L'organització va rebre una allau de queixes mitjançant la seva plataforma Facebook, de persones que troben inadequat el contingut de la campanya, en la qual, "es despullen diferents dones, totes elles primes, que s'avergonyeixen del seu pes, quan es veuen en vestit de bany".

Lamenten el missatge que dóna l'anunci que, interpreten, frivolitza un problema greu com el de les alteracions en les conductes alimentàries, que esta afectant cada dia a més famílies.

L'entitat es congratula per la ràpida reacció de Bimbo davant de les queixes rebudes i, ahir, va anunciar a UCC que retirava la campanya i, alhora, lamentava la interpretació no desitjada de l'anunci.

L'organització de consumidors, aprofita un comunicat per fer un toc d'atenció als responsables de dissenyar campanyes de publicitat, advertint-los que " haurien d’adonar-se que no “tot val”, que la utilització sexista de les dones i/o dels homes hauria d’estar eradicada del llenguatge publicitari, que els hàbits i conductes alimentaries són qüestions molt importants per frivolitzar ja que afecta a les famílies de totes les persones que han mort per culpa d’aquestes malalties o a les que pateixen les seves conseqüències".

Font: Jornal.cat

L'Eurocambra reclama una norma europea per delimitar la responsabilitat de les subcontractes

Política social - 26.03.2009

El Parlament Europeu ha aprovat una resolució sobre la responsabilitat social de les empreses subcontractades en les cadenes de producció, en la qual es proposa l'establiment d'una responsabilitat solidària a nivell europeu.

El text demana que es creï un "instrument jurídic comunitari inequívoc que introdueixi la responsabilitat solidària a nivell europeu, respectant alhora els diferents ordenaments jurídics vigents en els Estats membres, així com els principis de subsidiarietat i proporcionalitat" (paràgraf 13).

No obstant això, la resolució elimina les referències a que aquesta responsabilitat hagi d'incloure, almenys, els salaris, les contribucions de seguretat social, els impostos i els danys causats per accidents laborals. A més, demana als poders públics nacionals que adoptin o desenvolupin normes que "excloguin de la contractació pública a les empreses quan es provi que han infringit la legislació laboral, els convenis col·lectius o els codis de conducta" (paràgraf 5).

Segons l'Eurocambra, aquesta eina beneficiaria els treballadors, però també les autoritats, els contractadors i especialment a les petites i mitjanes empreses (PIME). A més, considera que ajudaria els Estats membres a lluitar contra l'economia submergida, "ja que l'existència de normes comunitàries clares i transparents expulsaria del mercat els agents dubtosos, millorant així el funcionament del mercat únic" (paràgraf 15).

Així mateix, els eurodiputats demanen a la Comissió que faci una avaluació transectorial sobre els efectes d'una eina així de cara a incrementar la transparència en els processos de subcontractació i garantir l'aplicació del Dret comunitari i nacional (paràgraf 14).

Veure notícia completa al portal del Parlament Europeu

La Eurocámara reclama una norma europea para delimitar la responsabilidad de las subcontratas

Política social - 26-03-2009

El Parlamento Europeo ha aprobado una resolución sobre la responsabilidad social de las empresas subcontratadas en las cadenas de producción, en la que se propone el establecimiento de una responsabilidad solidaria a nivel europeo. Además, los europarlamentarios felicitan a España y a otros siete Estados miembros por haber introducido normas que regulen esta materia.

La resolución aprobada fue presentada por diputados socialistas, liberales y verdes, y obtuvo el apoyo de 321 eurodiputados, frente a 221 en contra y 11 abstenciones. El texto pide que se cree un "instrumento jurídico comunitario inequívoco que introduzca la responsabilidad solidaria a nivel europeo, respetando al mismo tiempo los distintos ordenamientos jurídicos vigentes en los Estados miembros, así como los principios de subsidiariedad y proporcionalidad" (párrafo 13).

Sin embargo, la resolución elimina las referencias a que esta responsabilidad deba incluir, por lo menos, los salarios, las contribuciones de seguridad social, los impuestos y los daños causados por accidentes laborales. Además, pide a los poderes públicos nacionales que adopten o desarrollen normas que "excluyan de la contratación pública a las empresas cuando se pruebe que han infringido la legislación laboral, los convenios colectivos o los códigos de conducta" (párrafo 5).

Según la Eurocámara, esta herramienta beneficiaría a los empleados, pero también las autoridades, a los empleadores y especialmente a las pequeñas y medianas empresas (PYME). Además, considera que ayudaría a los Estados miembros a luchar contra la economía sumergida, "ya que la existencia de normas comunitarias claras y transparentes arrojaría del mercado a los agentes dudosos, mejorando así el funcionamiento del mercado único" (párrafo 15).

Asimismo, los eurodiputados piden a la Comisión que realice una evaluación transectorial sobre los efectos de una herramienta así de cara a incrementar la transparencia en los procesos de subcontratación y garantizar la aplicación del Derecho comunitario y nacional (párrafo 14).

Ver noticia completa en el portal del Parlamento Europeo

Reconeixement a la Fundació Barcelona Comerç, el Museu Marítim i l'Hotel Espanya per la seva implicació en polítiques d'inclusió

La Xarxa Laboral del Raval, que agrupa 21 entitats de Ciutat Vella, va celebrar ahir 25 de març la primera edició dels premis a l'excel·lència empresarial, tal com us n'informàvem des de Responsabilitat Global. 

S'hi va reconèixer la Fundació Barcelona Comerç, el Museu Marítim i l'Hotel Espanya per la seva implicació en polítiques d'inclusió. Hi va haver una menció especial per al Gran Teatre del Liceu i per al quiosc Mundo.

L’acte va comptar amb una ponència, a càrrec de Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global), que va parlar sobre els principis de la Responsabilitat Social Corporativa per tal de contextualitzar l’àmbit de relació d’empreses i entitats socials. 

A continuació, la Sra. Carme Banyeres, Cap de Servei del Programa d’Inserció laboral del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, va exposar els incentius i subvencions a les empreses que contractin a persones que rebin la Renda Mínima d’Inserció (RMI) o bé que provinguin d’empreses d’inserció.

Podeu accedir a la presentació de Josep Maria Canyelles en aquest enllaç.

Reconocimiento a la Fundació Barcelona Comerç, al Museu Marítim y al Hotel Espanya por las políticas de inclusión

La Xarxa Laboral del Raval, que agrupa a 21 entidades del distrito Ciutat Vella de Barcelona (Cataluña), celebró ayer 25 de marzo la primera edición de los premios a la excelencia empresarial, tal como informábamos desde Responsabilitat Global.

Se reconocióa la Fundació Barcelona Comerç, el Museu Marítim y el Hotel Espanya por su implicación en políticas de inclusión. Hubo una mención especial para el Gran Teatre del Liceu y para el quiosco Mundo.

El acto contó con una ponencia, a cargo de Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global), que habló sobre los principios de la Responsabilidad Social Corporativa para contextualizar el ámbito de relación de empresas y entidades sociales.

A continuación, Carme Banyeres, Jefe de Servicio del Programa de Inserción laboral del Departament de Treball de la Generalitat de Cataluña (Gobierno catalán), expuso los incentivos y subvenciones a las empresas que contraten a personas que reciban la renta mínima de inserción (RMI) o que provengan de empresas de inserción.

Puede acceder a la presentación de Josep Maria Canyelles en este enlace.

Per una Responsabilitat Social de les Universitats gestionada

Amb motiu de les mobilitzacions estudiantils que estem vivint aquests dies a Catalunya, la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Anna Ripoll, publica un article avui al Periódico titulat 'Defensem la universitat pública', on entre altres consideracions emfasitza el sentit de responsabilitat social que ha de tenir la universitat pública.

Entre altes coses, manifesta que "Com a rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona treballo per aconseguir que la meva universitat sigui excel·lent. Vull una universitat en què s'estudiï i es treballi per fer una societat millor. Una universitat líder en ciència i tecnologia, però també responsable socialment. Una universitat que vol ser actor rellevant en un sistema econòmic centrat, cada vegada més, en avantatges competitius basats en el coneixement i en l'alta productivitat dels seus ciutadans. I una universitat que combina això anterior amb la màxima responsabilitat social. Una universitat que estigui oberta a tots els grups socials i on les limitacions per formar-ne part només siguin la falta de mèrit i d'esforç".

El problema que sovint presenten les universitats és que malgrat disposar d'un gran sentit de la responsabilitat social a partir de la realitat del servei que presten i l'orientació social que li poden donar, no fan el pas a gestionar aquesta RS des d'un model sistematitzat, metodològic, integral, és a dir, amb totes les característiques i principis que ens portarien a parlar de Responsabilitat Social de les Universitats.

Desenvolupar el que es coneix com la tercera missió de les universitats requereix una aplicació profunda que ha d'abastar tota la gestió, és a dir, molt més que la filosofia general i algunes accions concretes. Cal determini per a identificar tots els problemes, reptes, impactes del món universitari, i abordar-los des del paradigma de l'RS, identificant els respectius partprenents o stakeholders. 

Veure article al Periódico: [ca][es]

El Departament d'Acció Social i Ciutadania crea els Premis Catalunya Social

Reconèixer institucionalment l'esforç i la dedicació dels qui treballen a favor de l'acció social és l'objectiu dels Premis Catalunya Social. Amb aquests guardons el Departament d'Acció Social i Ciutadania vol premiar els qui estimulin comportaments professionals i actuacions -individuals o col·lectives- que millorin la qualitat de vida de la ciutadania, o hagin assolit un compromís en la construcció d'un país més solidari i cohesionat.

Els premis consten de sis categories:

* Premi Acció Social Local: administracions locals per la seva excel·lència en la gestió de serveis socials.
* Premi Acció Social i Comunicació: mitjans de comunicació per la seva especial sensibilitat amb temes d'acció social i ciutadania.
* Premi Acció Social Tercer Sector: entitats sense ànim de lucre, remarcables per la seva tasca associativa i contribució al procés de construcció d'una societat solidària, cohesionada, igualitària i que fomenti la participació de la ciutadania sense reproduir cap tipus de discriminació.
* Premi Acció Social Empresarial: empreses privades per la innovació en el camp dels serveis socials.
* Premi a la Trajectòria Professional: persones per la seva trajectòria professional en el camp dels serveis socials.
* Premi DIXIT: persones o equips d'investigació que, al llarg de la seva carrera, hagin contribuït a l'evolució del coneixement en serveis socials i la seva gestió a través de la definició de sistemes d'informació, treballs de recerca, tesis, etcètera, des de la perspectiva de les ciències socials i el benestar.

Aquesta iniciativa forma part de les actuacions que, des del Departament, es porten a terme per fomentar actituds i accions que millorin la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya.

Web dels premis
PDF de la convocatòria

La Caixa i la Cambra de Tarragona fomentaran la contractació de persones en risc d'exclusió

La col·laboració entre "la Caixa" i la Cambra de Tarragona persegueix crear una aliança sòlida amb el teixit empresarial tarragoní per potenciar la integració laboral de persones amb dificultats especials a l'hora d'accedir a un lloc de treball, com ara joves, aturats de llarga durada, dones víctimes de la violència de gènere, persones immigrades i persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial.A Tarragona, 287 persones han aconseguit una feina des de l'inici del programa en un total de 163 empreses gràcies a la xarxa formada per vuit entitats socials: Santa Teresa del Vendrell, L'Heura, Associació de Pares de Minusvàlids del Baix Camp, Aprodisca, Ecom, Onada, Creu Roja Terres de l'Ebre i Ginac.

El president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona, Albert Abelló; la delegada general de “la Caixa” a Tarragona, Empar Martínez, i Josep Gomis, representant del Grup Incorpora Tarragona, han signat avui un conveni de col·laboració que té dos objectius: permetre a les empreses tarragonines dur a terme programes de responsabilitat social corporativa i fomentar la integració laboral de persones en risc d’exclusió social i que tenen dificultats per accedir a un lloc de treball. A la signatura ha assistit també el responsable del programa, Jaume Farré.

Aquesta col·laboració per a la contractació de persones en risc d’exclusió social es durà a terme en el marc del programa Incorpora de la Obra Social "la Caixa" amb l’objectiu que la iniciativa es pugui implantar en el major nombre possible d’empreses de Tarragona agrupades en la Cambra de Comerç. La voluntat és concretar un model d’intermediació que es converteixi en un referent com a eina de cohesió social.

La Cambra de Tarragona aporta al programa Incorpora de l’Obra Social "la Caixa" el coneixement de l’empresa i de les seves necessitats. Aquesta associació actuarà, a més, com a vincle entre el món empresarial i les entitats socials i elaborarà un model de relació entre els dos àmbits per millorar l’índex  d’inserció de persones en situació o risc d’exclusió.

Des de l’any 2006, l’Obra Social "la Caixa" fomenta, amb el programa Incorpora, la incorporació al món laboral de persones en situació o en risc d’exclusió social i amb dificultats especials per trobar feina. Un dels eixos d’aquesta iniciativa és posar al servei del teixit empresarial un programa de responsabilitat social corporativa per afavorir la integració laboral.

 Des de la seva posada en marxa, el programa Incorpora de l’Obra Social "la Caixa" ha permès la incorporació al món laboral de 14.400 persones en risc d’exclusió social a tota Espanya. A Tarragona, han trobat feina 287 persones a 163 empreses que ja col·laboren amb el programa.

"la Caixa" i la Cambra de Tarragona, un pont entre les empreses i les entitats socials
Gràcies al programa es generaran noves oportunitats de feina a l’empresa ordinària per a aquests col·lectius a través d’una xarxa d’insertors laborals creada en col·laboració amb un total de vuit entitats: Santa Teresa del Vendrell, L’Heura, Associació de Pares de Minusvàlids del Baix Camp, Aprodisca, Ecom, Onada, Creu Roja Terres de l’Ebre i Ginac. En definitiva, "la Caixa" farà de pont entre aquestes entitats i les empreses per crear un clima de confiança mútua que permeti impulsar projectes comuns pel bé de les persones en risc d’exclusió social.

A més, aquesta col·laboració també persegueix que les empreses petites i mitjanes exerceixin la seva responsabilitat social. Mitjançant accions divulgatives i jornades de responsabilitat social empresarial en integració laboral, es sensibilitzarà i motivarà els empresaris en els avantatges de contractar persones en risc d’exclusió social.

Font: Cambra de Tarragona. Publicat: 25-03-2009  Tinet

          

Europa reclama a les empreses més atenció per a l'RSE

La CE acaba de publicar un document en el qual recorda que l'RSE segueix sent una 'prioritat en la seva agenda'. L'Executiu comunitari ha demanat també a les empreses, 'especialment al sector financer', que prestin més atenció a les polítiques ètiques i responsables.

Aquells que van pensar que la crisi s'empotaria per davant el moviment de la responsabilitat social corporativa han d'estar, pel cap baix, desconcertats. A les declaracions d'intenció realitzades per moltes de les grans empreses en el sentit que seguiran apostant per l'RSC, que ja forma part de la seva estratègia de gestió, i sobre la qual es recolzaran per sortir reforçats de la crisi, s'han unit més recentment les declaracions de la Comissió Europea, que insta les empreses que en aquests temps de crisi prestin una major atenció a la responsabilitat corporativa.

L'Executiu comunitari diu haver constatat un increment en les activitats relacionades amb l'RSC que duen a terme les empreses, però al mateix temps detecta que hi ha encara algun dèficit en el nombre d'informes de sostenibilitat que s'editen.

Per aquesta raó Brussel·les acaba de publicar un document en què reclama a les empreses 'especialment del sector financer' que prestin més atenció a l'ètica i a les polítiques de responsabilitat social empresarial, en general. La CE recorda a les organitzacions que mantenir les polítiques d'RSC a llarg termini pot aportar importants beneficis, tant econòmics -derivats d'una millor gestió i d'una major implicació dels treballadors-, com des del punt de vista de la millor imatge i reputació.

Les recomanacions de l'àrea d'ocupació, afers socials i igualtat d'oportunitats de la CE, que dirigeix el comissari Vladimir Spidla, han coincidit en el temps amb les conclusions de l'última reunió del consell del GRI (Global Reporting Initiative), la referència més important per elaborar memòries de sostenibilitat. 

[continuar llegint text original d'Arantxa Corella al Cinco Días]

La Comissió Europea prepara una proposta per al 2011 Any Europeu del Voluntariat

Després de dos anys d'intensa campanya, el Centre Europeu del Voluntariat (CEV) i totes les seves organitzacions han aconseguit que la Comissió Europea hagi anunciat la preparació d'una proposta per a 2011 Any Europeu del Voluntariat.

El CEV serà el principal participant en la preparació, implementació i seguiment d'aquesta iniciativa.


CONFERENCIA REGIONAL DE IAVE

El 15 de maig de 2009 tindrà lloc la Conferència Regional de IAVE a Europa, a la ciutat de Praga (República Txeca) en el marc de la presidència txeca de la Unió Europea. Aquest esdeveniment, que se celebra en ocasió de l'Assemblea General del Centre Europeu del Voluntariat (CEV), està acollit pel Centre Nacional de Voluntariat HESTIA.

La conferència, el tema principal de la qual serà la Responsabilitat Social Corporativa, abordarà els progressos realitzats en la promoció del voluntariat corporatiu a Europa i analitzarà maneres en les quals empreses i entitats de voluntariat han pogut col·laborar en iniciatives socials de millora de la seva comunitat.

www.cev.be 

La Comisión Europea prepara una propuesta para el 2011 Año Europeo del Voluntariado

Después de dos años de intensa campaña, el Centro Europeo del Voluntariado (CEV) y todas sus organizaciones han conseguido que la Comisión Europea haya anunciado la preparación de una propuesta para 2011 Año Europeo del Voluntariado.

El CEV será el principal participante en la preparación, implementación y seguimiento de esta iniciativa.

CONFERENCIA REGIONAL DE IAVE

El 15 de mayo de 2009 tendrá lugar la Conferencia Regional de IAVE en Europa, en la ciudad de Praga (República Checa) en el marco de la presidencia checa de la Unión Europea.

Este evento, que se celebra en ocasión de la Asamblea General del Centro Europeo del Voluntariado (CEV), está acogido por el Centro Nacional de Voluntariado Hester.

La conferencia, el tema principal de la que será la Responsabilidad Social Corporativa, abordará los progresos realizados en la promoción del voluntariado corporativo en Europa y analizará formas en las que empresas y entidades de voluntariado han podido colaborar en iniciativas sociales de mejora de la su comunidad.

www.cev.be

Empresaris i alguna cosa més

Amb el títol d' Empresaris i alguna cosa més, Francesc Cabana ha publicat avui una breu reflexió que ens agradarà de traslladar des d'aquest bloc, ja que fa referència a la Responsabilitat Social de les Empreses en relació amb l'entorn socioeconòmic, en una de les dimensions més importants que pot donar de si l'RSE que és l'esforç per enfortir la comunitat. En el cas de Catalunya, sabem que el país és el que és en gran mesura per la renaixença que es produir ara fa més de cent anys, en la qual l'empresariat hi va tenir un paper central.

Empresaris i alguna cosa més

Article / 24 de març de 2009

Com a historiador de l’economia catalana, em pregunten sovint sobre el nivell dels empresaris que van transformar Catalunya durant el segle XIX i la primera part del XX, comparat amb els actuals. La resposta no és fàcil, ja que el marc polític, econòmic i social ha canviat molt, però se’n pot fer una aproximació.

Hi ha hagut tota mena d’empresaris, abans i ara. Però els que més m’interessen són aquells que van deixar rastre, d’una forma o altra. I un fet apreciable és que els creadors de la Catalunya industrial foren persones que, al marge de la seva empresa, es preocuparen de la comunitat on vivien. Alguns agafaren responsabilitats polítiques –eren altres temps–, altres demostraren sensibilitat social i crearen la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, altres es comprometeren amb els afers generals de la seva ciutat o poble, altres donaren impuls a obres culturals, altres finalment jugaren a fons la carta de les associacions patronals. Podria posar un seguit de noms a cadascuna d’aquestes activitats. El denominador comú de tots ells és que el seu món no s’acaba amb el de l’empresa individual o familiar que gestionen. Aquest interès pels problemes de la col·lectivitat els portarà sovint al reconeixement de Catalunya com a poble i com a comunitat.

Els trenta-set anys de franquisme trencaren aquell motlle, amb algunes excepcions excepcionals, si em permeten la redundància. Després de trenta anys de democràcia, aquell estil, el trobem més en les noves generacions i en les petites i mitjanes empreses, que en aquelles que vénen de lluny. N’hi ha excepcions, és clar, però el “no t’emboliquis!”, tant propi dels anys de la dictadura, ha allunyat molts dels empresaris catalans dels interessos generals del país i els ha reclòs en un cercle egocèntric. El “què puc fer pels altres, pel meu país i per la seva cultura?” ha estat substituït pel “què puc fer per viure tranquil?”. La culpa no és tota seva: el centralisme de l’Estat espanyol, amb governs de tots colors, i el menyspreu per Catalunya ajuden a mantenir un “no t’emboliquis!”, adaptat als temps democràtics. Però potser les coses estan canviant, en alguns cercles i ambients. Així ho espero.

Francesc Cabana

Font: http://www.jordipujol.cat/ca/cejp/articles/5814

El GRI fa pública la Declaració d'Amsterdam sobre Transparència i Informació

Responsabilitat Global us ofereix la traducció al català d'aquesta declaració del GRI, que podeu trobar en la seva versió original aquí. Volem fer notar la rellevància d'aquest breu document ja que representa un canvi de política pel que fet que abandona el model de reporting voluntari i s'insta els governs a promoure l'informe obligatori, el que es coneix en anglès com "mandatory reporting" i el mecanisme del "report or explain".

Març 2009

En la seva reunió de març a Amsterdam, els membres del Consell del Global Reporting Initiative (GRI), han declarat el seu convenciment que la manca de transparència del sistema actual d'informes corporatius ha fallat als seus grups d'interès i han fet una crida als governs perquè estableixin polítiques requerint a les empreses que abordin públicament els factors ambientals, socials i de governança (ASG). Vegeu la Declaració d'Amsterdam sobre transparència i la informació tot seguit.

Declaració d'Amsterdam sobre Transparència i Informació

Nosaltres, el Consell del Global Reporting Initiative (GRI*), declarem que la poca transparència que existeix en el sistema actual de fer informes empresarials ha fallat als seus grups d'interès. Encara que reconeixem que determinats governs han demostrat el seu lideratge en divulgació d'informació sobre sostenibilitat corporativa, fem una crida a tots els governs per tal que ampliïn i reforcin el sistema mundial d'elaboració de memòries de sostenibilitat. En concret, s'han de tornar a analitzar les suposicions sobre l'adequació de la informació voluntària.

Nosaltres, el Consell del GRI, concloem que:

• Les arrels de les causes de l'actual crisi econòmica es podrien haver moderat amb un sistema de transparència i rendició de comptes basat en l'exercici de la deguda diligència i la informació pública sobre l'acompliment ambiental, social i de la gestió empresarial (ASG**).

• La millor forma d'abordar la profunda pèrdua de confiança en institucions clau és adoptar un marc d'informació mundial que millori la transparència, fonamentat en els interessos legítims de tots els sectors clau de la societat.

• Un sistema econòmic reactivat i fort només es podrà mantenir si rendeix comptes de tots els costos i del valor de l'activitat ASG.

Per tant, el Consell del GRI apel·la a tots els governs perquè prenguin el lideratge mitjançant:

1. La introducció de polítiques que exigeixin a les empreses informar sobre els factors ASG o que expliquin públicament per què no ho han fet.

2. La necessitat que els organismes públics informin sobre l'activitat ASG, en concret: empreses públiques, fons de pensions públics i organismes d'inversió públics.

3.La integració de l'elaboració de memòries de sostenibilitat en el marc normatiu financer mundial emergent que estan desenvolupant els líders del G20.

A més, advertim que l'enfocament en la crisi financera actual amenaça d’encobrir la crisi de sostenibilitat definitòria del segle, fet que suposa un risc encara més gran per a les nostres economies i societats.

* El Consell d'Administració del Global Reporting Initiative està integrat per: Prof. Mervyn King (President), Sylvie Lemmet, Jacqueline Aliosi De Larderel, Kumi Naidoo, John Elkington, Dr. Simon Longstaff, Kishor A. Chaukar, Sean Harrigan, Ernst R. Ligteringen, John Evans, Ricardo Young Silva, Ignasi Carreras , Peter Wong, Herman Mulder, Denise Esdon

**També conegut com informe “no financer” o “triple bottom line”

5a Festa del Consum Responsable

Aquesta festa pretén promoure d'una manera lúdica i distesa diferents valors relacionats amb el consum responsable a través de la realització de tallers per als més petits i d'actuacions de grups musicals, teatre, pallassos, titelles i jocs en dos escenaris a l'aire lliure.

A més, a la carpa de l'Agència Catalana del Consum es repartirà informació sobre la temàtica de la festa i es farà difusió de les activitats que l'Agència duu a terme. A la festa també hi participaran les principals associacions de consumidors catalanes.

www.festadelconsum.cat 

Newsletter de febrer 2009: RS de l'Administració Pública

[ca] Ja podeu llegir el darrer newsletter. En aquesta ocasió us oferim els darrers articles i escrits, alguns sobre l'RS de l'Administració Pública. També hi trobareu algunes accions que hem portat a terme entre les quals una entrevista a Catalunya Ràdio i una altra a la revista dels Agents Comercials. Butlletí en català

[es] Ya pueden leer el último newsletter. En esta ocasión les ofrecemos los últimos artículos y escritos, algunos sobre la RS de la Administración Pública. También encontrarán algunas acciones que hemos llevado a cabo entre las cuales una entrevista en Catalunya Ràdio y otra en la revista de los Agentes Comerciales. Boletín en castellano

La 5a edició del Diploma de Postgrau en Resolució de Conflictes Públics, en marxa!!

DIPLOMA DE POSTGRAU EN RESOLUCIÓ DE CONFLICTES PÚBLICS I MEDIACIÓ COMUNITÀRIA

Un any més, el Diploma de Postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària ja està en marxa.

Dates: 16 d'octubre de 2009 al 3 de juliol de 2010
Lloc: 

*Sessions online: campus.resoluciodeconflictes.org 

*sessions presencials: Campus Montilivi de la UdG

Mentre preparem la versió pública del programa del curs, podeu consultar el programa de l'any 2008-2009

Aquest programa disposa en cada edició de la col·laboració docent de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global

També hi col·labora Lluís Pastor, comunicòleg, professor del postgrau en Resolució de Conflictes Públics i col·laborador del "Món" a RAC 1 i "El Club" de TV3, ens dóna unes pistes de quin és el paper dels mitjans de comunicació en la gestió dels conflictes. Quin és el paper dels mitjans de comunicació en els conflictes?

Neix el primer segell europeu de qualitat de gestió ètica i solidària per a empreses asseguradores

L'Observatori de les Finances Ètiques de FETS (Finançament Ètic i Solidari), ha presentat el primer segell europeu de qualitat i gestió ètica i solidària per a empreses asseguradores, EthSI (Ethical and Solidarity based Insuranced).

El sector assegurador és un dels més significatius inversors del sistema financer mundial i també està exposat a la situació de crisi econòmica. Segons dades de ICEA, les inversions de les entitats asseguradores espanyoles el 2007 sumaven al voltant del 169.000 milions d’euros. Ara, més que mai, es fa necessari garantir uns valors ètics i solidaris en els seus productes, que tenen a veure directament amb les preocupacions dels ciutadans. Segons dades del sector, les asseguradores a Espanya van ingressar per primes durant el 2008 prop de 59.000 milions d'euros, mostrant una evolució millor que d'altres sectors financers.

L'EthSI és un distintiu que garanteix la qualitat de la gestió que fan companyies asseguradores, brokers d’assegurances i corredories, entre altres, en avaluar si s’ajusten a un comportament ètic dins de la seva organització, amb els productes que ofereixin i amb les inversions que fan amb els diners que la ciutadania els confia.

Criteris com la responsabilitat social, la inversió socialment responsable, el tipus legal societari escollit, la transparència, la sostenibilitat ambiental o la vinculació a l’economia social són alguns dels aspectes analitzats. En aquest sentit, la comercialització del producte s’ha de realitzar també a través de gestors (agents, corredories, brokers), registrats i avaluats per l’Observatori sota aquests criteris. Es tracta, doncs, de certificar l’adopció d’aquests criteris de manera que s'asseguri la transparència del mercat de les assegurances i faciliti als usuaris una eina per escollir el producte que més s’ajusti als seus valors.

El segell EthSI


Assegurança Ètica i Solidària L'EthSI és un distintiu que mostra una garantia de la qualitat de la gestió de les empreses certificades.

Es tracta de certificar l’adopció d’aquests criteris, de manera que es doni transparència al mercat de les assegurances. Així es vol facilitar als usuaris una eina per escollir el producte que més s’ajusti als seus valors en funció d’uns paràmetres objectius.

Criteris del segell

El segell certifica productes asseguradors a través d’una sèrie de paràmetres: foment de la sostenibilitat social, ambiental i transparència.

Aquests productes són presentats per companyies asseguradores que han d’estar registrades a l’observatori. Aquest registre es fa a partir d’una avaluació de diferents criteris sobre la dimensió ètica i solidària de l’organització.

La comercialització del producte s’ha de realitzar també a través de gestors (corredors, corredories, brokers), registrats i avaluats per l’observatori sota aquests criteris. Llegir-ho tot...

• Web: http://ethsi.net
  
• Dossier Ethsi
  
• Notícia a FETS [ca] [es] [en]
  

Més de 160 organitzacions protestaran a Barcelona contra la política ambiental de la Generalitat

Lamenten que malgrat el canvi al Govern la política ambiental és continuista amb la de CiU, que ja va generar protestes l’any 2001

Més de 160 entitats ecologistes i plataformes de defensa del territori es manifestaran aquest diumenge a Barcelona per denunciar la política ambiental del Govern de la Generalitat que quantifiquen en 440 conflictes ambientals, territorials oberts. Les entitats convocants recorden que l’any 2001, 87 entitats i plataformes també van convocar una manifestació contra la política ambiental del Govern de la Generalitat, aleshores en mans de CIU.

Avui aquests conflictes són encara més nombrosos

Els convocants volen fer visibles els nombrosos conflictes ambientals arreu del nostre territori, fer front a les agressions al territori, al medi i la salut arreu del país, mostrar el rebuig al model socioeconòmic actual, que comporta l’actual crisi i la destrucció del territori i per demanar un canvi profund cap a un model alternatiu veritablement sostenible.

Malgrat els discursos, el Govern i les institucions afavoreixen els interessos de les grans corporacions privades, i destinen els recursos públics a la continuïtat d’un model neoliberal obsessionat pel creixement, responsable de la crisi econòmica i ambiental actual, i incompatible amb la preservació del medi ambient, l’equilibri territorial i el benestar social. Lamenten que malgrat que el color del Govern ha canviat, aquest desenvolupa una política ambiental continuista respecte la que ja va generar protestes l’any 2001, que segueix sent ineficaç i contraria als interessos de la població; que afronta la crisi ambiental que provoca ignorant qualsevol demanda de canvi, amb mitjans repressius i retallada de drets i llibertats (per ex, judicialització de les accions reivindicatives i de defensa del territori- Pla CAUFEC, transgènics,..). També denuncien l’ús pervers del llenguatge i el maquillatge “ambiental”, i la manipulació informativa que sovint reflecteixen alguns mitjans de comunicació.

Més informació: web de la manifestació
Font: Jornal.cat

PD: Plataformes de defensa del territori es manifesten a Barcelona contra la política ambiental de la Generalitat (vilaweb.cat)

Neix AlimentCat

AlimentCat és un projecte del DAR que vol donar servei i posar valor a la indústria i la producció agroalimentàries catalanes. A través de la seva integració al portal rural.cat que des de 2003 aplega la comunitat agroalimentària i el món rural a través de les noves tecnologies.

El nou espai s'estructura en tres apartats: Informació, Alimentació i Indústria Agroalimentària, els continguts del qual giraran entorn de les novetats d'aquesta indústria, legislació, activitats previstes i estadístiques de consum alimentari.

En destaca l'espai Alimentació que informa sobre els productes que han arribat a nivells de qualitat reconeguda, per la traçabilitat i la seva garantia de seguretat alimentària. La secció es completa amb informació sobre nutrició, cultura gastronòmica catalana.

L'apartat dedicat a la Indústria Agroalimentària s'adreça als professionals vinculats al sector oferint-los informació tècnica, oferta formativa o serveis com la Plataforma de Finançament , que dóna difusió als recursos financers per dur a terme projectes centrats en innovació i qualitat.

Entre altres entrevistes i documents hipodeu trobar:

• Menjadors ecològics. Isabel Coderch. Responsable de menjadors a Fundació Futur
• Qualitat i seguretat dels aliments. Kathrin Seidel, Científica del FiBL
  
• Embotits halal. Raimon Traver, Director General d'Embotits Artesans Monts SL
  

Més informació: www.ruralcat.net/alimencat/

L'RSE tornarà a ser present al Congrés de Comptabilitat i Direcció

El dia 4 d'abril s'acaba el termini per a presentar-hi comunicacions

L'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) organitza el 3r Congrés de Comptabilitat i Direcció que tindrà lloc a ESADE els propers 11 i 12 de juny de 2009.

L’èxit obtingut en les anteriors edicions del Congrés, amb l’assistència de més de mil persones i una gran qualitat de les intervencions, són una garantia per a aquest 3r Congrés.

Igual que es fa fer en el primer i el segon, la responsabilitat social formarà part dels continguts, i hi ha un apartat de comunicacions que està obert per a qui vulgui presentar-ne. Aquesta secció està coordinada per Josep Maria Canyelles, coordinador del grup d'RS de l'ACCID.

Comunicacions

Les dates clau establertes per a la presentació de les comunicacions van des del 01/07/2008 (inici període de presentació) fins al 03/04/2009 (data final d’enviament de comunicacions).

Volem animar-te a què ens facis arribar una o vàries comunicacions sobre qualsevol tema que pugui estar relacionat amb la temàtica del Congrés:

comptabilitat financera i auditoria

comptabilitat de gestió

comptabilitat pública

intangibles

RSC i bon govern

noves tecnologies aplicades a la comptabilitat i la direcció

etc.

Totes les comunicacions rebudes seran publicades en un llibre-resum (amb ISBN) que es lliurarà a tots els assistents al Congrés Català de Comptabilitat i Direcció.

Consulta les normes de presentació.     

El 'paper' de la publicitat

Reproduïm la següent notícia publicada a www.vilaweb.cat

Un montbuienc analitza en detall tot allò que li arriba a la bústia postal per fer prendre consciència dels residus que produïm

Oriol Ferràndez Grau, un programador informàtic de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), es va proposar, el 31 de desembre passat, un objectiu força diferent dels habituals desigs de perdre pes o de ser més bones persones: calcular la quantitat de paper que rebrà a la bústia postal durant el 2009. 'El paper actualment constitueix el 25% de les deixalles de tot el món, i a Catalunya no som pas una excepció', explica a la web La bústia de paper.

A la web també recorda que la fabricació de paper (vídeo) és un procés contaminant ('el quart sector industrial més contaminant del món') i dependent dels arbres ('el 40% de la fusta industrial de món es fa servir per fer paper'). Tenint en compte aquestes dades, des de l'1 de gener Ferràndez aplega, anota i pesa la quantitat de paper publicitari que entra a la seva bústia. 'Per veure a final d'any quines empreses malgasten més recursos per omplir la meva bústia i fer-me perdre el temps reciclant una part de la brossa que jo ni tan sols volia fer'.

Anàlisi de dades

L'autor actualitza diàriament la quantitat de publicitat rebuda i el pes total (gairebé 1,5 kg, fins ara), i calcula quants materials han calgut per a fabricar tot aquest paper (fusta, aigua i energia). També detalla tota la publicitat rebuda: idioma, producte ofert i marca publicitada. Les firmes Miró i la Sirena encapçalen, de moment, el rànquing.

Difusió de propostes

Per promoure la iniciativa Oriol Ferràndez aprofita tots els mitjans que té a l'abast:web, bloc (amb reflexions sobre l'àmbit de la recollida selectiva i el reciclatge, però també de la publicitat) i grup de Facebook. Des de la setmana passada també col·labora mensualment en el programa El nostre medi, de Ràdio Caldes.

A més d'acumular, destriar i pesar la publicitat en paper rebuda, Oriol Ferràndez exposa propostes de reducció de residus i algunes idees de papiroflèxia, per reciclar d'una manera lúdica aquesta entrada de paper a casa.