Les converses informals que es generen abans i després de les reunions de treball o als descansos de les activitats formatives, sempre solen abordar l'actualitat política dels respectius països.
Hi ha un cert coneixement a Xile de la realitat catalana ni que en algun punt pugui ser confòs o molt superficial. Però en tot cas, tothom considera Catalunya i Barcelona com un indret envejable i amb un gran sentit de progrés.
Comentant la situació de les infraestructures, totes les persones interlocutores han mostrat la seva sorpresa i els ha costat assumir que la realitat d'un món presumptament ideal es trobés tan al límit del que hom pot esperar d'un país del primer món.
Durant els dies que manteníem converses sobre la matèria, les notícies anaven saltant: zones cèntriques de Barcelona quasi una setmana sense ple servei elèctric, col·lapses a les carretes i aeroports i, per descomptat, la situació kafkiana de Renfe. Poc podien creure's que Renfe pogués estar patint a Catalunya un problema de mobilitat greu amb una mitjana de cada tres dies. Mitjana que s'anava repetint durant aquests dies i en plena operació sortida.
Definitivament, conveníem, la Responsabilitat Social de les empreses públiques, o dels sectors regulats, o de la mateixa administració pública, adquireixen una rellevància enorme que sovint no tenim prou en compte. La seva manca de responsabilitat causa perjudicis a una quantitat enorme de la ciutadania i a multitud d'empreses i sectors productius. I la imatge del país en queda greument afectada.
Hi ha un cert coneixement a Xile de la realitat catalana ni que en algun punt pugui ser confòs o molt superficial. Però en tot cas, tothom considera Catalunya i Barcelona com un indret envejable i amb un gran sentit de progrés.
Comentant la situació de les infraestructures, totes les persones interlocutores han mostrat la seva sorpresa i els ha costat assumir que la realitat d'un món presumptament ideal es trobés tan al límit del que hom pot esperar d'un país del primer món.
Durant els dies que manteníem converses sobre la matèria, les notícies anaven saltant: zones cèntriques de Barcelona quasi una setmana sense ple servei elèctric, col·lapses a les carretes i aeroports i, per descomptat, la situació kafkiana de Renfe. Poc podien creure's que Renfe pogués estar patint a Catalunya un problema de mobilitat greu amb una mitjana de cada tres dies. Mitjana que s'anava repetint durant aquests dies i en plena operació sortida.
Definitivament, conveníem, la Responsabilitat Social de les empreses públiques, o dels sectors regulats, o de la mateixa administració pública, adquireixen una rellevància enorme que sovint no tenim prou en compte. La seva manca de responsabilitat causa perjudicis a una quantitat enorme de la ciutadania i a multitud d'empreses i sectors productius. I la imatge del país en queda greument afectada.
Tan afectada que ens vam sentir al mateix nivell, una Barcelona col·lapsada per la mala gestió de Renfe i la manca històrica d'inversions i un Santiago de Xile col·lapsat per una nefasta implantació del Transantiago, un projecte de millora del transport urbà en autobús dissenyat amb els peus... Tots plegats movent-nos 'sense mobilitat' en una zona de mediocritat absoluta.Notícia a la Vanguardia: 33.000 viajeros de Renfe, afectados por una avería que Adif achaca al temporal
Foto: Un grup de viatgers davant les taquilles de l'estació de Sants / EFE / Alberto Estévez
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada