Enmig del desert d'Atacama hi ha la vall de la Lluna (Valle de la Luna), que suposa una gran atracció turística. Certament no és un turisme massiu, i gairebé diríem que el pas de centenars i centenars de persones al dia deixa ben poc efecte. En farem però dos comentaris.El primer és que el pas per damunt d'aquesta immensa duna que veieu fotografiada ja no serà possible. Els guies ens van indicar que l'erosió provocada pels visitants havia fet desaconsellable el trànsit per la carena. Vam tenir l'honor de ser dels darrers a carenar aquesta immensa i fabulosa duna, però certament no cal fer-la a peu per damunt per a gaudir-ne, i més si volem que les generacions futures també en puguin gaudir.
El segon és sobre la gran quantitat de serveis turístics que s'hi han instal·lat en els darrers anys, la majoria del quals no són fruit de la iniciativa local sinó d'empreses vingudes de fora. Res a dir contra les empreses que s'hi han instal·lat, i que en molts casos no són sinó emprenedors que han vist l'oportunitat. Però caldria millorar la capacitat de desenvolupament endogen, és a dir, a partir de la pròpia comunitat i, específicament dels indígenes, molts dels quals vénen productes artesanals però no han sabut desenvolupar altres serveis de major valor afegit per al turisme.
Un indígena aimara ens transmetia aquesta reflexió, i ho feia sense cap ressentiment ja que entenia que els corresponia a ells trobar les maneres, però també el sector públic local ha de pensar en com aportar recursos per a la capacitació per tal crear sinèrgies, des de la concertació d'interessos, que ho facin possible. Sense desmerèixer la qualitat dels excel·lents guies del lloc, abans hauríem preferit que els serveis ens fossin prestats per persones de comunitats que centenàriament han viscut en aquella terra, en són part.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada