.jpg)
Reprodueixo aquest petit reportatge que el Regió 7 ha fet a Miquel Gallardo, un gran dinamitzador social que ha promogut la integració de molts joves a partir d'un intens compromís vital. Com passa amb molta gent com ell, ha assolit un major reconeixement fora de casa que a casa mateix.
La seva xarxa de contactes, el seu tracte afable, la seva bonhomia i la profunditat dels seus compromisos li han permès millorar el món que ha trepitjat. Sobretot una gran persona i una gran família. Ara, ja jubilat, continua amb les seves accions per a portar l'alegria per on passa, amb el seu caràcter emprenedor. Com a petit reconeixement a l'amic Miquel, reprodueixo aquest article.
Miquel Gallardo, professor especialitzat en Educació Especial
Corresponsal Sr. ABEL GALLARDO.--REGIO 7 – BERGUEDÀ SETMANAL
Aquest home baixet i que passa de la seixantena és una cara coneguda a l’alt Berguedà, i més concretament a Bagà, des de fa uns mesos. Un cop a la setmana va a la residència d’avis del municipi, toca la guitarra i fa ballar a la gent de la tercera edat. Intenta que es diverteixin una estona. Però Miquel Gallardo té moltes històries extraordinàries per explicar. Durant més de 20 anys va dirigir un centre d’integració social per a menors amb cavalls a l’Alt Penedès.
Des de fa mig any, aproximadament, molts baganesos de la tercera edat somriuen quan sona la guitarra de Miquel Gallardo. “Els intento donar una mica d’alegria”, declara aquest home de 65 anys i que ve de l’Alt Penedès. Al llarg de la seva vida ha volgut donar més que alegries, s’ha entregat en cos i ànima per donar una oportunitat a persones que mai en van tenir cap.
Miquel Gallardo té aquest tarannà des de ben petit, quan vivint a l’Hospitalet escoltava atentament els consells del seu pare i l’inculcava valors sobre la justícia social, la solidaritat i l’honradesa. Quan encara era un marrec va deixar d’estudiar i se’n va anar a treballar “perquè a casa faltaven diners”. Però quan va complir 45 anys va pensar que havia d’estudiar. “No vaig tenir l’oportunitat de fer-ho quan era petit, així que estudiaré fins que em mori”, diu Gallardo. Ha estudiat Magisteri, ara cursa Pedagogia i després vol fer Psicologia.
La seva dona, Trinitat Barceló, l’ha acompanyat en aquest llarg viatge d’entrega als més necessitats. De fet, arran d’un viatge de Barceló, el matrimoni va construir el “el gran projecte” de la seva vida, el Sac Xiroi. L’esposa va fer un viatge que la va dur a centres europeus de rehabilitació amb hípica. Va quedar tan impressionada dels resultat que es va decidir a implantar un centre d’aquestes característiques a Catalunya. D’aquesta manera continuaven una tasca que havien exercit, ja que des de joves havien participat en diverses accions per ajudar a persones de barris marginals.
Sac Xiroi era un centre que es dedicava a acollir a menors amb greus problemes d’adaptació social i estava ubicat a Castellví de la Marca (Alt Penedès). L’objectiu era que aquests nois poguessin inserir-se a la societat després de la convivència amb els cavalls. El centre va veure la llum a mitjans dels 80 i va funcionar fins fa poc, quan Miquel Gallardo va decidir jubilar-se. Els resultats que s’han aconseguit a Sac Xiroi són extraordinaris. “El percentatge de nois que aconseguien adaptar-se a la societat superava el 40 per cent”, assegura Gallardo. Aquest xifra, segons l’educador social, “supera de bon tros els resultats de la resta de centres que pretenen la inserció social dels joves”.
Les històries dels nois que van passar per Sac Xiroi són realment esfereïdores. Miquel Gallardo prefereix no revelar en detall les històries personals dels joves que va ajudar. Però són casos terribles de violència domèstica, marginació extrema i violacions continuades. Fets gens llunyans, que succeeixen en poblacions de Catalunya. “Al centre venien nois que estaven molt malament, però vam aconseguir coses increïbles”, recorda Gallardo. L’educador explica com aquests joves explicaven les experiències traumàtiques als cavalls, amb qui havien agafat “moltíssima” confiança. “Relataven als animals coses de les seves vides que mai abans havien explicat”.
Les circumstàncies de la vida l’han dut a viure actualment a Bagà. Però el treball que va dur a terme a Sac Xiroi encara el manté molt ocupat. Durant el funcionament del centre, Miquel Gallardo ja havia viatjat arreu del món per participar en congressos i seminaris sobre el tema. Encara continua viatjant. En els propers mesos anirà a Japó, Argentina i Nova York.
Si el troben pel carrer segurament els farà la seva salutació habitual: “visca el barça, visca Catalunya lliure i visca la tercera República”.
http://www.sacxiroi.cat/
Per cert, feu una cerca de 'sac xiroi' al YouTube. Hi trobareu videos com aquest.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada