Ens ha sorprès positivament que a Xile tothom parla anglès. El sistema educatiu xilè promou l'ensenyament de l'anglès i la població en té un bon ús, especialment entre els més joves, i ja sigui en els sectors turístics, industrials o d'altres serveis.
L'accés a molts films en llengua anglesa sense traducció (o amb subtítols) així com la quantitat d'empreses de capital forà, o la internacionalització de la seva economia afavoreixen aquesta qualitat lingüística.
Així, a banda del castellà xilè, la llengua anglesa esdevé una facilitat per a la internacionalització de la seva economia i per a millorar les oportunitats professionals de la ciutadania.
Malauradament, les persones que formen part de comunitats originàries amb llengües pròpies, com el cas dels 'mapuches' no disposen de la possibilitat d'aprendre la seva llengua a l'escola, arraconant-la a un ús familiar o privat i manllevant-li el prestigi que li correspondria a una llengua antiga que ha aconseguit perviure fins als nostres dies. El coneixement de les llengües pròpies no ha de suposar cap dificultat per a l'adquisició de les llengües que en el món d'avui són necessàries en un context global, i la seva dignificació també és positiva per a l'economia.La viquipedia ens diu que les principals llengües de l'Amèrica Llatina, en nombre de parlants, són el castellà (més de 300 milions de parlants) i el portuguès (185 milions de parlants) ambdúes amb reconeixement d'oficialitat als estats on es parlen. A més, és oficial el crioll haitià a Haití (amb gairebé 8 milions de parlants), el quítxua al Perú i Bolívia (10 milions de parlants), el guaraní a Bolívia i l'Argentina (amb 6 milions de parlants), i l'aimara a Bolívia (amb 2 milions de parlants). Gaudeixen de reconeixement com a llengües nacionals 62 llengües a Mèxic (moltes d'aquestes però, amb menys de 20.000 parlants). També tenen reconeixement diverses llengües ameríndies de Colòmbia, Equador i Veneçuela.
En el cas de Xile, doncs, no hi ha cap reconeixement, especialment per a la llengua maputxe. La Responsabilitat social de les empreses i també de les administracions passa per respectar i promoure la diversitat cultural i fer-la compatible amb un món en plena competitivitat. Avui i cada cop més en el futur, les comunitats necessitaran fonamentar-se en unes capacitats però també en un orgull i una satisfacció, que sols serà possible si hi ha un reconeixement de les seves peculiaritats i la seva idiosincràsia.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada