![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxvX9fVBS7sfTY6dWMnC20pO0F4wBBpO1so00nur74ylkL0_zDo1r4A_57Sr9hB-R8_LgzMG45NNRe5M8FLnuNOXk8BSkWtAvMX3fNCSjqe_hcuzFnInpiRGK66tg8uzRsiaYs/s200/GWXCADRD97CCATM01R3CAIHSJ5WCA6GBBX5CABKVLMCCA9NYDK1CABD0IU4CAQ6E4DJCA5CKQOMCA2TI6I3CA2Y8TXDCASC6Z3XCA8D0YULCAIV2ROOCA955M18CA6UHGWCCAEUK1CN.jpg)
Ens ha sorprès positivament que a Xile tothom parla anglès. El sistema educatiu xilè promou l'ensenyament de l'anglès i la població en té un bon ús, especialment entre els més joves, i ja sigui en els sectors turístics, industrials o d'altres serveis.
L'accés a molts films en llengua anglesa sense traducció (o amb subtítols) així com la quantitat d'empreses de capital forà, o la internacionalització de la seva economia afavoreixen aquesta qualitat lingüística.
Així, a banda del castellà xilè, la llengua anglesa esdevé una facilitat per a la internacionalització de la seva economia i per a millorar les oportunitats professionals de la ciutadania.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM15c18fZnvKq2grZX03YMzgwLL4AQpeADB5hQISW13x8OvpgzaA6JuXr9wbWj8nKBvOosVmVP2k66jJDyXbT-ocG77EcV8JkkwkDjCSlpG6OzkXak3sJMKQVdGcER_F2dKc4i/s200/bmapuche.gif)
La viquipedia ens diu que les principals llengües de l'Amèrica Llatina, en nombre de parlants, són el castellà (més de 300 milions de parlants) i el portuguès (185 milions de parlants) ambdúes amb reconeixement d'oficialitat als estats on es parlen. A més, és oficial el crioll haitià a Haití (amb gairebé 8 milions de parlants), el quítxua al Perú i Bolívia (10 milions de parlants), el guaraní a Bolívia i l'Argentina (amb 6 milions de parlants), i l'aimara a Bolívia (amb 2 milions de parlants). Gaudeixen de reconeixement com a llengües nacionals 62 llengües a Mèxic (moltes d'aquestes però, amb menys de 20.000 parlants). També tenen reconeixement diverses llengües ameríndies de Colòmbia, Equador i Veneçuela.
En el cas de Xile, doncs, no hi ha cap reconeixement, especialment per a la llengua maputxe. La Responsabilitat social de les empreses i també de les administracions passa per respectar i promoure la diversitat cultural i fer-la compatible amb un món en plena competitivitat. Avui i cada cop més en el futur, les comunitats necessitaran fonamentar-se en unes capacitats però també en un orgull i una satisfacció, que sols serà possible si hi ha un reconeixement de les seves peculiaritats i la seva idiosincràsia.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada