![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR_u12XB9DsPxJLpUMvmSlnv42qkhMv4e5N7limcCVo8Da0EEc2mx8Ar2PF6hSJ1Xj_QZxiw3IvZhcO5B98qZpY8D4t6CfVnI-xkEBO5rFMeF6girQFYmFH3HyiRJmP3qsTViO/s200/ic_1059699239939.jpg)
En diuen que aquesta va ser una mesura per a fomentar el consum de cafè, de manera equivalent com a casa nostra es van posar de moda en un moment determinat establiments especialitzats en cafè i on ofereixen un producte de qualitat sense necessitat de ‘cames’.
Per si algú dubta de la immoralitat del model de negoci, afegirem que aquests establiments solament disposen de lavabos per a homes.
Afegim també que alguns d’aquests locals –no tots- tenen l’entrada vetada a menors i en certes hores fan una destapamenta lleugerament major. No em van confirmar si es deien ‘cafés con pechos’ però ben bé els hi escauria el nom.
Un país que aspiri a ser considerat del primer món, hauria de desterrar aquestes pràctiques degradants i discriminatòries, tant per a les noies que hi treballen segurament sense alternativa (l’atur ha disminuït però encara és rellevant) com per la implicació que té per a la condició femenina (dona objecte) i, en conseqüència humana.
Sincerament, em costa de capir (‘cachar’, que en diuen allà!) com la societat xilena suporta aquesta indignitat i com gran quantitat d’executius del lloc, i fins i tot algunes dones, n’emplenen els locals.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada