Una altra sorpresa, però a diferència de l'anterior no ben valorada, és sobre les propines.
No debades, els visitants són alertats que el costum del país és destinar al voltant d'un 10% de la despesa a propina.
I efectivament, això és el que hom espera i el que hom se sent impel·lit a donar si no vol passar per garrepa.
Però la institucionalització d'aquesta pràctica és tal que forma part integral del model comercial. Als rebuts (vegeu imatge) ja consta que les propines no hi són incloses. I en molts llocs (veure foto) es fa constar per endavant un agraïment per aquest detall, no fos cas que ens n'oblidéssim.En algun cas van més enllà: en les notes dels hotels, a cada àpat es pren nota del cost i de la propina, i per a aquesta hi ha una casella específica. Al final de l'estada, fan la suma per separat de totes les despeses (amb l'impost corresponent) i de les propines (lliures d'impostos!).
També a casa nostra, anys enrere aquesta era una pràctica generalitzada però amb la modernització l'hem anada erradicant. Hem entès que era més del passat que no del futur.
Així mateix, recordo fa uns anys a Cuba (no sé com deu ser ara però no crec que hagi canviat gaire) que molts professionals preferien treballar de cambrers que, per exemple, de metges, ja que el que rebien en propines en dòlars en un dia en treien més que un mes sencer de salari, un sou amb el qual, a més, era del tot impossible viure donada l'absoluta manca de valor de la moneda cubana per a moltes de les compres.
El cas xilè, no té res a veure amb el cubà, per descomptat. I Xile és un país que tendeix a progressar i que s'ha emmirallat des de sempre en els en els EUA i en països europeus, França i Anglaterra, sobretot, i també en l'estat espanyol. Per això, voldríem creure que la tendència serà a moderar aquesta pràctica.
El motiu del nostre desig és evident: la propina no és més que una economia submergida. Una part de diners que no passen per la via impositiva. Però no ens preocupa tant aquest fet com l'assumpció que fa l'empresariat de les propines com a mecanisme compensatori del salari. Això permet, especialment en certes ocupacions de cara al públic, pagar uns salaris inferiors al que seria just i equitatiu.
Per tant, el que s'està demanant al consum, no només al turisme, no és que premiïn un bon servei amb un sobrecost assumit voluntàriament, sinó que assumeixin quasi necessàriament una part del salari just de la plantilla.
Amb tot respecte per les tradicions de cada indret, creiem que caldria tendir a incorporar el salari just i deixar de banda aquest ús generalitzat de les propines. En anglès, de les propines en diuen "tips", i nosaltres de les propines n'hem quedat 'tips'.
Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH
Traduire FRANÇAIS
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada