El darrer newsletter, corresponent al mes de juliol, contenia un article de reflexió sobre "Renfe i Responsabilitat Social".
Vam tenir comentaris de públic local, sofridors de la companyia, que no dubtaven la necessitat d'una major RSE per part de RENFE però que se'n mostraven molt escèptics.
Però vam tenir uns altres comentaris, de públic xilè, lectors per curiositat aprofitant l'estada que hi vam fer. En aquest cas, mostraven estranyesa i incredulitat per les afirmacions fetes l'article i per les que els vaig afegir presencialment. La segona setmana d'agost va ser ideal per a mostrar-los la veracitat de les informacions i per tal que poguessin percebre com la imatge idealitzada del 'primer món' de vegades no és més que un miratge.
Explicar-los en forma d'anècdotes que un tren estava fins feia poc aturat a prop de l'estació de Sants, que el passatge no podia sortir, que no tenien aire condicionat i s'estaven asfixiant, que la mateixa gent de l'interior va haver d'avisar els bombers, que Renfe es va negar a comunicar als bombers la posició del tren, que els Bombers va estar més d'una hora per a localitzar-lo... tot formava part d'una imatge tan caòtica com esperpèntica.
Pensant en aquells que els costava entendre la profunditat de la crisi i pensant que era més aviat conjuntural, els afegeixo aquestes notícies de El Periódico:
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada