Hem expressat en alguna ocasió l'opinió sobre l'excés en algunes remuneracions de directius d'empreses. Però quan hem vist que els dos personatges més ben pagats a nivell de l'estat espanyol són dos esportistes, encara ens ha semblat més desorbitat i fora de lloc.
La revista Tiempo publica, per tercer any consecutiu, la llista en què apareixen el conductor Fernando Alonso, amb 13.900.000 euros anuals, i el basquetbolista Pau Gasol, amb 12.900.000 euros. En tercer lloc apareix el banquer Francisco González, president del BBVA, amb una nòmina que puja a 9.780.000 euros.
Ens suggereixen una comparació interessant per a fer-se'n una idea: els ingressos bruts de Fernando Alonso el 2006 equivalen al que guanyaran 24 cambrers en tota la seva vida laboral.
En el cas dels esportistes, aquest excés de guanys altera la substància de l'esport i promou un model social allunyat de l'esperit del treball remunerat amb equitat i de la cultura de l'esforç. Hi passa quelcom similar a les apostes i jocs d'atzar, que generalitzen una cultura del benefici ràpid, que no es realitza i que deixa força gent no sols amb ludopaties sinó amb un model cultural no satisfactori.
És cert que el món de l'esport és un espectacle que mou molts milions, però no podem deixar de banda el potencial pedagògic que té la pràctica esportiva i es va perdent. Potser una bona Responsabilitat Social en el cas de l'esport-espectacle seria destinant una part del dineral a accions benèfiques. Sí, sí, ja ho expresso amb paraules del món de la filantropia caritativa... Potser sigui la manera de limitar la lleugeresa i l'excés de capital de l'entorn esportiu d'èlit. I al capdavall és el que es fa amb els jocs d'atzar: com que tenen una certa nocivitat, se'n destina una part molt rellevant a acció social.
Dit sigui amb tot respecte per la tasca solidària de Pau Gasol com a ambaixador d'Unicef.
P.S. Vegeu l'article de Francesc Cabana a l'AVUI: Els ingressos dels 'vips'
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada