El diari digital "
Tribuna Catalana" fa una crònica de les paraules de l'expresident Maragall en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu, celebrada com cada agost a Prada de Conflent. Entre les afirmacions a què la notícia fa referència en destaquem alguna, per tal de, tot seguit, relacionar-ho amb la matèria de la Responsabilitat Social de les Empreses.
"Si toca pagar peatges, doncs els paguem. Si l'Estat no paga, haurem de buscar els recursos on sigui per poder tirar endavant"."L'Estatut no pot fer carreteres, no resol la qüestió de les infraestructures, i no és un problema de recursos o de competències, perquè ja en tenim", sinó de la visió radial de l'Estat, que "els socialistes només han arreglat parcialment, ni molt menys totalment".
Davant d'aquesta situació, Maragall va fer una crida a no dependre de les decisions de l'Estat espanyol, buscant fórmules alternatives de finançament: "no podem esperar que Madrid pressuposti, hem d'anar a buscar els diners al sector privat o a Europa, i no serà la primera vegada que paguem peatges, ja es va fer amb la construcció dels primers túnels de peatge amb capital privat, perquè l'Estat no pagava".
Una constatació i una proposta.
Constatació. Aquesta és la política que ja va fer CiU quan es va trobar amb unes carreteres deficients i un buit per part de l'Estat. Segurament, la responsabilitat de qui governa porta a cercar un cert possibilisme o, en tot cas, pragmatisme. Ara, l'expresident Maragall ho proclama i no és el primer cop. I de fet, el govern tripartit ho porta a terme des del primer dia.
Avui mateix, el conseller Nadal explicava com funciona el sistema de peatges a l'ombra i altres mecanismes per assumir la inversió des de la iniciativa privada, i s'hi referia amb tota normalitat com un sistema de tècnica d'inversió en infraestructures, quan fa uns anys aquestes pràctiques eren motiu de crítica política per part dels qui ara les promouen.
En conclusió, hem arribat a una estat de situació en què totes les forces polítiques que governen o han governat a Catalunya comparteixen una mateixa visió pragmàtica sobre la implicació necessària del sector privat en el finançament de les infraestructures bàsiques.
Proposta. Ja no cal amagar-se'n gaire. Tothom ho té prou clar. El país necessita majors sinèrgies i esforços compartits, i un esperit de col·laboració per a assegurar un desenvolupament de les infraestructures bàsiques i de tot allò que pugui garantir un millor progrés. Aleshores cal formalitzar acords més clars i elaborar consensos bàsics sobre les necessitats més bàsiques i els reptes nacionals més rellevants.
El sector privat i el sector públic han de encarar correctament aquesta cruïlla. Molt especialment les grans empreses del país i el govern català. Avui, la competitivitat entre regions és una realitat plena. Poc importa que es comparteixi un mateix estat: és una lluita per la superació, que pot fer-se des d'una visió col·laborativa o des de maneres de fer poc ètiques. Però sigui com sigui, cada regió econòmica (podem aplicar el concepte de 'regió europea') no pot aspirar a dependre d'algú altre. Tota dependència pot desativar energies i apoltronar en un sentiment de confiança en la providència.
Per això, una de les principals responsabilitats socials de les empreses envers la comunitat és ajudar al seu desenvolupament global, i una de les principals responsabilitats socials de l'administració pública és afavorir processos d'implicació de totes les parts per a millorar la governança. Calen estratègies comunes que facin compatibles els interessos de cadascuna de les parts amb els legítims interessos nacionals, per garantir una sostenibilitat social, ambiental i econòmica.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada