L'estada del promotor de Responsabilitat Global a Xile ha coincidit amb una nevada històrica com feia anys que no es veia. Aquest dijous al vespre la neu va començar a caure sobre Santiago, deixant gruixos de fins a cinquanta centímetres i provocant que alguns vehicles, lògicament no preparats amb cadenes, haguessin de ser abandonats fins al dia següent.
Les caigudes d'arbres, taponament d'embornals i altres incidències d'origen meteorològic van provocar tallades de llum, d'aigua, així retards o impossibilitat de funcionament de transports públics.
Nosaltres mateixos vam quedar aïllats en una zona residencial al peu de la muntanya, i no vam poder assistir a una reunió ja que ni els taxis podien accedir a la zona. Els talls elèctrics també impossibilitaven el correu electrònic. Sort del telèfon!
Anècdotes personals a part, el cert és que la ciutat no està preparada per a aquestes circumstàncies... ni ha d'estar-ho ja que no és aquesta una situació normal o previsible. Alguns analistes i meteoròlegs s'han apressat a assenyalar la influència del canvi climàtic en aquest fenomen, mentre altres indiquen que forma part del ventall de possibilitats de la variabilitat del temps.
Centres d’estudi del clima, tant de Xile com d’altres llocs del món, han indicat que hi ha un nexe entre aquestes tempestes violentes i l’escalfament global. S’està observant a tot el món, i sobretot a l’hemisferi sud, que les tempestes apareixen amb menor freqüència però en forma més violenta.
La visita de fa uns mesos d’Al Gore a Xile va permetre sensibilitzar moltes persones, organitzacions i empreses, i segur que aquests episodis reactivaran el record que el país en guarda. A banda d’alguna crítica per part de sectors molt determinats, el cert és que la presència de l’excandidat nord-americà va suscitar un gran nombre d’adhesions i va afavorir o reforçar el compromís d’algunes empreses.
Per acabar de complementar aquest escrit, deixarem anotat també que dies abans de les nevades, vam estar a les regions de Tarapacá i d’Antofagasta, zones desèrtiques, però que tothom reconeix que la dificultat per a aconseguir aigua ha anat en augment. En aquest cas, la causa segurament no es deu tant a l’escalfament del planeta sinó a l’excessiu ús dels aqüífers pel creixement de la població i sobretot per als usos industrials que malbaraten un líquid essencial per a la vida.
Sempre la mà humana darrere de grans canvis ambientals que poden ser font de calamitats en un futur proper que ja apunta. Sense voler ser catastrofistes, es fa evident que cal corregir de manera profunda els models de vida, de producció i de consum.
Les caigudes d'arbres, taponament d'embornals i altres incidències d'origen meteorològic van provocar tallades de llum, d'aigua, així retards o impossibilitat de funcionament de transports públics.
Nosaltres mateixos vam quedar aïllats en una zona residencial al peu de la muntanya, i no vam poder assistir a una reunió ja que ni els taxis podien accedir a la zona. Els talls elèctrics també impossibilitaven el correu electrònic. Sort del telèfon!
Anècdotes personals a part, el cert és que la ciutat no està preparada per a aquestes circumstàncies... ni ha d'estar-ho ja que no és aquesta una situació normal o previsible. Alguns analistes i meteoròlegs s'han apressat a assenyalar la influència del canvi climàtic en aquest fenomen, mentre altres indiquen que forma part del ventall de possibilitats de la variabilitat del temps.
Centres d’estudi del clima, tant de Xile com d’altres llocs del món, han indicat que hi ha un nexe entre aquestes tempestes violentes i l’escalfament global. S’està observant a tot el món, i sobretot a l’hemisferi sud, que les tempestes apareixen amb menor freqüència però en forma més violenta.
La visita de fa uns mesos d’Al Gore a Xile va permetre sensibilitzar moltes persones, organitzacions i empreses, i segur que aquests episodis reactivaran el record que el país en guarda. A banda d’alguna crítica per part de sectors molt determinats, el cert és que la presència de l’excandidat nord-americà va suscitar un gran nombre d’adhesions i va afavorir o reforçar el compromís d’algunes empreses.
Per acabar de complementar aquest escrit, deixarem anotat també que dies abans de les nevades, vam estar a les regions de Tarapacá i d’Antofagasta, zones desèrtiques, però que tothom reconeix que la dificultat per a aconseguir aigua ha anat en augment. En aquest cas, la causa segurament no es deu tant a l’escalfament del planeta sinó a l’excessiu ús dels aqüífers pel creixement de la població i sobretot per als usos industrials que malbaraten un líquid essencial per a la vida.
Sempre la mà humana darrere de grans canvis ambientals que poden ser font de calamitats en un futur proper que ja apunta. Sense voler ser catastrofistes, es fa evident que cal corregir de manera profunda els models de vida, de producció i de consum.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada