A l'Alt Penedès ja fa anys que es va començar a fomentar la responsabilitat social amb l'objectiu o el rerefons de construir un territori socialment responsable. De la mà de la Fundació ProPenedès, aquesta iniciativa s'ha anat desenvolupant per fases, primer amb una selecció de petites i mitjanes empreses del territori, i també algunes de grans. En altres moments s'ha treballat amb els ajuntaments i amb les entitats no lucratives.
D'aquest procés n'han sortit alguns documents com les fitxes de bones pràctiques d'algunes empreses i una publicació sobre l'RSA: Per un territori socialment responsable. Promovent la Responsabilitat Social dels Ajuntaments (Edita: Fund.ProPenedès)Però sobretot n'ha sortit una consciència creixent entre diversos agents del territori, que són en definitiva els que han de coliderar el procés amb el seu convenciment i acció compromesa.
El foment d'un TSR no pot descansar solament en una voluntat pública sinó en un treball de fons que sàpiga articular el compromís de les organitzacions més disposades a posar la seva RS al servei del territori.
A la comarca ens anem reunint i progressant en aquest repte. Les taules de TSR haurien de ser un espai on compartir, on projectar, on aprendre. Pot semblar que els temps no hi acompanyen, però res més lluny d'aquesta apreciació perquè ara toca repensar les coses que ens han portat on som. Continua havent-hi empreses compromeses en l'RSE, i empreses que s'hi acosten amb curiositat d'adonar-se que és el que busquen, o amb la sorpresa d'adonar-se que feia temps que estaven en aquesta línia però desconeixien que aquest enfocament de gestió tenia un nom, l'RSE.
En una taula de TSR podem compartir des de l'aprenentatge. I amb una condició prèvia: ningú hi ve a fiscalitzar. Compartir amb els altres permet reflexionar sobre la pròpia experiència, permet descobrir maneres millors de fer les coses, permet captar la subtilitat que hi ha darrere alguns enfocaments d'RS molt concebuts per a moure's en terrenys de complexitat. Tan de bo aviat puguem parlar fins i tot de creació de sinèrgies, de projectes compartits... Tant de bo pugueu identificar reptes del territori i mirar com -cadascú des de la seva RS- podem abordar-los. Tant de bo pugueu construir aquesta RS com un atribut del propi territori.
A l'Alt Penedès hem parlat fins i tot del civisme com unes actituds i valors de les persones, de la comunitat, que afecten el capital humà, el capital social, i finalment tenen una repercussió a l'empresa. Potser en lloc de ser el que en podríem dir una assignatura maria de l'administració hauria de formar part d'un discurs compartit entre empreses, educadors, famílies, organitzacions, i administració.
Com diuen Josep Maria Lozano i Àngel Castiñeira en un article a la Vanguardia, necessitem col·laboratoris, si aprendre és la capacitat humana d’ampliar les pròpies capacitats, un col·laboratori es defineix, per damunt de tot, per ser un espai organitzatiu d’aprenentatge. On s’exploren en comú noves maneres de pensar, de fer i de sentir, i es treballa sistemàticament sobre totes elles. No hi ha tan sols disposició al canvi i voluntat d’innovació, sinó disponibilitat a la transformació. En un col·laboratori no tan sols hi ha projectes, sinó una visió que els nodreix i un compromís que els sosté. El resultat d’involucrar-s’hi és que es produeix una certa transformació, personal, col·lectiva i institucional. Un cop hom ha passat per un col·laboratori, no és el mateix que qui hi ha entrat; i els seus resultats són maneres de procedir noves en marcs organitzatius que no encaixen en els preexistents. Sona ambiciós i, sens dubte, no som en aquest estadi, però potser hauria de ser el repte dels espais on treballem els TSR, no?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada