Ha estat una entrevista interessant. En Joan Antoni Melé sempre és un personatge interessant. Malauradament ha tornat a expressar-se amb falsedat en un tema, cosa que lamento profundament.
Transparència
Triodos no publica memòria d'RSE ni tenen cap departament d'RSE. L'argument que aporten és que l'RSE ja forma part plenament de tota la seva filosofia. Curiós argument que sovint també fan servir els organismes públics per justificar que a ells no els cal gestionar l'RS perquè ja és innata. També feien servir aquest argument les caixes d'estalvis ara fa deu anys, ja que l'Obra Social era la seva RSE.
En tot cas, a la seva memòria corporativa no expliquen que estiguin incomplint cap llei, que hagin tingut queixes i denúncies o que en alguns temes no estiguin donant compliment a les expectatives de la societat.
Triodos Bank es defineix com un banc ètic i que actua amb RSE. A l'hora d'invertir els recursos elimina aquelles empreses que estan en sectors no ètics i tria aquelles que tenen bones pràctiques ambientals i també ha parlat de culturals.
Per desgràcia, Triodos Bank no mostra aquest sentit de la responsabilitat social pel que fa al respecte lingüístic a la clientela i la societat on pretén fer negoci. Però no és només un tema d'RSE -que ja és prou lamentable- sinó que des de la seva implantació a Catalunya, aquest banc està incomplint la llei (article 128-1 del Codi de Consum).
A l'entrevista d'avui han estat indulgents ja que Manel Fuentes sols s'ha referit a la mala pràctica però sense esmentar l'incompliment legal. Melé ha esquivat la pregunta parlant del volum de feina, el creixement... i ha dit que ara en part ja estava solucionat. Però no és així.
La pregunta que toca fer a Triodos Bank és molt senzilla: si incompleixen una llei sense immutar-se, per quin motiu he de pensar que no n'estan incomplint altres? O és que és raonable pensar que es poden complir les lleis a la carta? Com ho fan per triar quines compleixen i quines no?
Sóc crític amb el comportament de Triodos -potser més que amb altres empreses- perquè el que no es pot fer és usar l'ètica per tapar les males pràctiques i per orientar l'ètica en una part de l'empresa i acceptar que una altra part no cal ser-ho.
Transparència
Triodos no publica memòria d'RSE ni tenen cap departament d'RSE. L'argument que aporten és que l'RSE ja forma part plenament de tota la seva filosofia. Curiós argument que sovint també fan servir els organismes públics per justificar que a ells no els cal gestionar l'RS perquè ja és innata. També feien servir aquest argument les caixes d'estalvis ara fa deu anys, ja que l'Obra Social era la seva RSE.
En tot cas, a la seva memòria corporativa no expliquen que estiguin incomplint cap llei, que hagin tingut queixes i denúncies o que en alguns temes no estiguin donant compliment a les expectatives de la societat.
Cumplimiento e integridad. Triodos Bank cuenta con un conjunto de normas y procedimientos internos que garantizan que la gestión de la empresa se realiza de acuerdo con sus propias políticas y se adecua a las leyes y regulaciones vigentes. Además, el departamento de Legal y Cumplimiento garantiza, de forma independiente, el cumplimiento de las normas y los procedimientos del banco. [...] En 2010 no se han producido incidencias importantes en materia de cumplimiento o integridad. Triodos Bank no se ha visto involucrado en procedimientos legales o sanciones relacionadas con el incumplimiento de las leyes o normativas en el ámbito del control financiero, la corrupción, las acciones publicitarias, la competencia, la privacidad o la responsabilidad del producto. FontCaldria preguntar al sotsdirector general de Triodos Bank si ens està incitant a presentar denúncies per tal de donar més importància a les incidències, o si ha informat de l'incompliment legal a l'Àrea internacional de Compliment amb seu a Zeist. O com han procedit els Compliance officers.
Com actuar com a client
Davant l'interès per ser client d'un banc ètic, vaig insistir en diverses ocasions per via telefònica sobre quan tenien previst complir la llei. Finalment vaig comprendre que no tenien intenció de fer-ho i que si volia treballar amb ells havia de ser acceptant la complicitat de l'incompliment.
Vaig pensar que una manera de posar-los en un compromís era aportant un formulari traduït. Si l'empresa no ho feia, doncs a veure com reaccionen davant la traducció feta per un client. Podeu trobar la traducció aquí.
Malauradament no vaig arribar a temps de fer la prova perquè en aquell moment van acceptar finançar una empresa com Telecinco, fet que trobo inacceptable des d'un punt de vista ètic. Aquesta cadena televisiva té males pràctiques ètiques de manera permanent, promou de manera sistemàtica la xenofòbia envers els catalans i té un posicionament polític ofensiu que arriba al punt de demanar una il·legalitat: un grup d’intel·lectuals nacionalistes espanyols i Telecinco van elaborar el Manifiesto por la lengua común, un text ofensiu i amb trets propis de racisme lingüístic, i amb un estil més propi de l’època franquista que no pas d’una democràcia consolidada.
Desconec si altres caixes o bancs on tinc diners financen aquesta empresa. Però el cas de Triodos és diferent precisament perquè tenen uns criteris ètics, de manera que incloent aquesta empresa l'estan legitimant, estan validant la seva actitud. No penso ajudar a finançar ni Telecinco ni AirBerlin, les dues empreses que més s'han significat per un comportament polític gens empresarial que aporta elements xenòfobs i mancats de tota ètica i respecte a la comunitat.
I un darrer comentari- El degoteig xenòfob de Telecinco
- Retiren su publicidad de programas que pagan a familiares de criminales
- El nacionalisme de Telecinco arriba al paroxisme
- Nova crítica a la cadena Telecinco, ara provinent de les entitats de discapacitats
- Comparen el govern català amb els nazis a Telecinco. Rahola planta 'La Noria' després que una tertuliana digui que Catalunya está governada per "nacional-socialistas"
- Continua la croada xenòfoba de Telecinco contra la llengua catalana;
- Telecinco continua fomentant la incomprensió i la xenofòbia;
- L'Arguiñano, son pare i la División Azul;
- Telecinco demana una il·legalitat;
- Crits de 'Viva España' a Sálvame mentre Karmele Marchante intenta entonar Els Segadors;
- Autoregulació de les cadenes televisives;
- L’ètica perduda de Tele 5
El sotsdirector de Triodos ha argumentat les dificultats de tenir el web en català en dues línies: la primera per la complexitat de la seva pàgina, que requeriria una persona per cada llengua. Veient el tipus de pàgina que tenen, no sembla tan complexa perquè calgui una persona per llengua, sincerament. Però el contraargument és un altre: quan van encarregar el disseny de la pàgina havien d'haver demanat que havia d'estar dissenyada per a ser gestionada en format multilingüe. El que és car és fer-ho quan no s'ha previst abans, però això ja és una qüestió de diligència. Haurien de demanar responsabilitats al cap informàtic per no encarregar el web pensant en els requeriments que havia de tenir per a ser respectuós amb la clientela i socialment responsable.
El segon argument ha estat que si el fan en català també l'haurien de fer en valencià perquè sinó allà s'enfaden. Aquí és on l'alta valoració en què el tinc m'ha caigut als peus. Només el mateix fet d'expressar-ho ja és impresentable com a argument: a què jugueu, a empresa ètica o a partit polític?
És curiós que reconeixeu públicament que presteu més atenció als sectors interessats en convertir la llengua en un problema, que són sectors que majoritàriament no usen aquest idioma sinó un altre. La creació del problema pretén que finalment les empreses tinguin un argument per a fer servir ni una denominació ni l'altra. Davant del problema, ho fem sols en castellà, i això és el que fa Triodos. Seguir divulgant públicament aquest argument és fer-los el joc i perpetuar la discriminació. Alternativament, com ho veuríeu si en lloc de fer cas d'alguns polítics acceptem els criteris científics, universitaris, o dels òrgans que legítimament poden expressar el bon criteri:
Aconsellem seguir el criteri de les Universitats o d’organismes acadèmics com l’Institut d’Estudis Catalans o l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Aquesta última, en el seu Dictamen sobre la qüestió (2005) estableix que la llengua té dues denominacions (català i valencià) fet que pot crear equívocs sobre la cohesió de l’idioma en alguns contexts, especialment fora de l’àmbit lingüístic compartit. Per aquesta raó l’AVL recomana fórmules sincrètiques a fi d’harmonitzar la dualitat onomàstica del nostre idioma amb la projecció d’este com a una entitat cohesionada i no fragmentada. Una possibilitat és la de posar català/valencià. Altres solucions no acadèmiques poden caure en el terreny dels interessos partidistes.
Enregistrament de l'entrevistaArticle publicat a Jornal.cat
Nota: aquest article ha tingut resposta per part del banc i contrarèplica nostra: Dialogando con Triodos Bank
7 comentaris:
No estava al corrent d'aquesta discriminació.
A més a més en Joan Antoni Melé està de gira promocional. No fa gaires dies (em sembla que era el 31 d'octubre ja que ho vaig poder veure perquè era pont) va estar als matins de TV3 promocionant l'entitat. Ja és ben curiós que un directiu catalano-parlant es dediqui a promocionar l'entitat als mitjans públics de Catalunya amb aquests descosits en la seva pràctica, i que a més a més des d'aquests mitjans se'l tracti amb guant de seda i no s'aprofundeixi amb el problema. No vull ni pensar què passaria si l'incompliment fos a la resta d'Espanya amb el castellà. Però això ens duria lluny i seria una altra història.
Efectivament. A mi em sap molt greu haver de ser crític amb ell, que em sembla una magnífica persona, i amb un discurs i uns valors molt coherents. Però a les organitzacions que parlem d'ètica/RSE se'ns ha d'exigir que siguem coherents, perquè tenim una responsabilitat afegida. Com podem fer bandera d'una pràctica que sols complim parcialment?
És curiós que en els temes de respecte a les identitats, un dels temes emergents per al s.XXI, i un dels temes més importants en la materialitat de l'RSE a l'Estat espanyol, sempre es produeix un buit fins i tot les empreses més compromeses en RSE.
Suposo que hi ha gent com ell que en són conscients però no tenen la força, la capacitat, els arguments, per a fer-ho veure als altres membres de la seva organització. És dur haver d'anar reclamant sempre i que percebis que a l'altra banda estan pensant allò de "ya están aquí los catalanes esos otra vez". I podeu canviar "catalanes" per negres, homosexuals, o qualsevol altre col·lectiu que té dificultat per defensar els seus drets perquè les estructures de plausabilitat sols permeten criticar-los, o també accepten una certa defensa però mai fins a pretendre que siguin iguals en drets.
Em sembla ben curiós que, en plena crisi que tothom està d'acord en atribuïr a males pràctiques bancàries, en moments en que pèssims gestors bancaris d'entitats salvades amb fons públics s'han embutxacat bones quantitas de diners, en moments per tant en que es podria parlar molt de la responsabilitatt social dels bancs en la crisi que estem patint, i del paper que juguen en restringir el crèdit, i, conseqüentment, dificultar la recuperació, a Responsabilitat Global se li acut denunciar les males pràctiques.. del Triodos bank, per que no té la seva web ni la seva documentació en català. Sense negar la importància que té la defensa de la llengua, crec que això diu bastant més de Responsabilitat Global que no pas del Triodos.
En el matex article es parla, en termes no massa amigables, de sectors interessats en convertir la llengua en un problema. No serà Responsabilitat Global un d'ells?
Certament sóc conscient que es pot malinterpretar, i és evident que la crítica social més contundent ha d'anar cap a la gran banca i els poders reguladors. No ho nego, ho comparteixo i ho exerceixo.
Però això no treu que des d'un marc de reflexió especialitzat en RSE no s'hagi d'analitzar altres coses que les generals que es poden abordar des de marcs més generals. Ens toca als experts en RSE ser crítics amb allò que fan o fem tots aquells que ens posem l'ètica a la boca. I això pot tenir el preu de caure en el caïnisme. És per això que cal saber fer-ho amb el to correcte. I per descomptat, no ho publico a la Vanguardia... Ho faig en espais especialitzats.
I si crec que cal fer aquestes reflexions és precisament perquè crec que sols les empreses que van prenent aquests compromisos d'RS ens podran ajudar a sortir del forat i a fer una economia més sòlida, sostenible, ètica i responsable.
Precisament perquè són molt necessàries i el seu paper és fonamental cal que vagin marcant el pas correctament perquè són l'exemple per a altres.
Aleshores, per a empreses que marquen la pauta en RSE, no se'ls ha de permetre que diguin "com que sóc socialment responsable, em puc permetre de triar el compliment de les lleis a dit segons el barem que jo consideri".
M'és igual si l'incompliment és d'una llei sobre llengua, sobre incorporació de discapacitats, o sobre igualtat home-dona. Crec que no es pot acceptar el fet sense crítica.
Per cert, si el seu incompliment fos sobre la contractació de discapacitats i jo l'hagués fet evident també ho hauries considerat perjudicial?
Totalment d'acord, no es pot permetre que empreses que s'autoanomenen socialment responsables incompleixin una llei, hi estiguin o no d'acord.
Enhorabona per l'escrit. Teniu la meva experiència en aquest enllaç:
http://blogspersonals.ara.cat/elcatalasuma/
Gràcies, David. El Bernat ja me l'havia fet arribar!
Publica un comentari a l'entrada