Els enganys històrics són evidents. I la funció dels historiadors és desfer-los per tal de il·luminar la interpretació del passat amb el sentit correcte. No tenir la voluntat de fer-ho sota el pretext que certs passatges històrics fa molts anys que estan investigats i escrits seria una manca de respecte a la pròpia disciplina i una esquerda a la deontologia professional, especialment quan apareixen noves dades rellevants i quan la "Història oficial" no deixa de presentar molts dubtes.
Tanmateix, fins aquí es tractaria solament d'un tema deontològic vinculat a l'exercici d'una disciplina acadèmica o una professió. Però quan darrera hi ha organitzacions que tenen maneres de fer i que gestionen interessos, també és un tema de responsabilitat social. I sobretot si la manera com la història es pugui haver desenvolupat té conseqüències molt evidents en el nostre present i en els inquietuds dels grups d'interès.
En posaré dos exemples.
Exemple 1: La localització de Tartessos és desconeguda. Pot ser Tartessos Tortosa?
Totes les ciutats importants conegudes dels voltants de l'any 1000 a. C (edat del bronze) de la Mediterrània i del Pròxim Orient han estat descobertes i excavades. Totes, llevat de Tartessos, de la qual, malgrat els esforços esmerçats per l'Estat espanyol durant dècades, no n'ha aparegut ni rastre. Davant d'aquest misteri Carles Camp analitza el tema i suggereix que la ciutat de Tartessos podria en realitat ser Tortosa. [llegir article].
En aquest exemple no hi entraria l'RSE, perquè podem estar davant d'un error en la història però en el que no s'aprecia una voluntat real d'ocultació. Es podria tractar senzillament d'un error metodològic. En tot cas, si els historiadors s'enquisten en la interpretació tradicional, malgrat que no aporta llum, i no accepten obrir noves vies d'anàlisi que disposin d'indicis suficients de raonabilitat, potser estan portant a terme una mala pràctica que podria ser analitzada des de paràmetres de deontologia professional en la mesura que poden estar sobredimensionant el pes de la tradició i no sotmeten a criteris científics les aportacions que trenquen amb visions tradicionals.
Exemple 2: Els orígens de Colom i la descoberta d'Amèrica.
Les falsedats sobre Colom i la descoberta d'Amèrica són innegables, però ara totes les dades comencen a lligar per trobar els perquès de l'ocultació. Tot plegat era més senzill i evident però la traça s'havia anat ocultant i, sobretot, els prejudicis -ben poc científics- feien que els historiadors no interpretessin bé les dades. N'hem escrit en algunes ocasions:
Exemple 1: La localització de Tartessos és desconeguda. Pot ser Tartessos Tortosa?
Totes les ciutats importants conegudes dels voltants de l'any 1000 a. C (edat del bronze) de la Mediterrània i del Pròxim Orient han estat descobertes i excavades. Totes, llevat de Tartessos, de la qual, malgrat els esforços esmerçats per l'Estat espanyol durant dècades, no n'ha aparegut ni rastre. Davant d'aquest misteri Carles Camp analitza el tema i suggereix que la ciutat de Tartessos podria en realitat ser Tortosa. [llegir article].
En aquest exemple no hi entraria l'RSE, perquè podem estar davant d'un error en la història però en el que no s'aprecia una voluntat real d'ocultació. Es podria tractar senzillament d'un error metodològic. En tot cas, si els historiadors s'enquisten en la interpretació tradicional, malgrat que no aporta llum, i no accepten obrir noves vies d'anàlisi que disposin d'indicis suficients de raonabilitat, potser estan portant a terme una mala pràctica que podria ser analitzada des de paràmetres de deontologia professional en la mesura que poden estar sobredimensionant el pes de la tradició i no sotmeten a criteris científics les aportacions que trenquen amb visions tradicionals.
Exemple 2: Els orígens de Colom i la descoberta d'Amèrica.
Les falsedats sobre Colom i la descoberta d'Amèrica són innegables, però ara totes les dades comencen a lligar per trobar els perquès de l'ocultació. Tot plegat era més senzill i evident però la traça s'havia anat ocultant i, sobretot, els prejudicis -ben poc científics- feien que els historiadors no interpretessin bé les dades. N'hem escrit en algunes ocasions:
10.4.11 Posant al descobert un dels més grans enganys de la Història moderna
11.3.11 Ruta guiada a peu: Cristòfor Colom i l'ocultació d'una nissaga del s.XV
1.12.09 Tindrà Espanya la dignitat d'acceptar oficialment la veritat sobre Cristòfor Colom?
11.10.09 Columbus Day as a trending topic [ca][es][en]
4.10.09 Colom. 500 anys enganyats
En aquest cas, a banda de les possibles mateixes males pràctiques professionals del cas anterior, podríem parlar de responsabilitat social, en la mesura que s'aprecia una clara voluntat d'ocultar la història ja des del moment en què es van produir els fets fins al mateix moment actual. I és evident que hi ha interessos en joc en la mesura que elements fonamentals de la història canviarien, entre els quals els que han servir per a construir la justificació de l'Estat i la preminència d'unes nacions sobre les altres. És, doncs, una matèria que afecta de manera clara l'RS d'institucions acadèmiques i institucions públiques.
11.3.11 Ruta guiada a peu: Cristòfor Colom i l'ocultació d'una nissaga del s.XV
1.12.09 Tindrà Espanya la dignitat d'acceptar oficialment la veritat sobre Cristòfor Colom?
11.10.09 Columbus Day as a trending topic [ca][es][en]
4.10.09 Colom. 500 anys enganyats
En aquest cas, a banda de les possibles mateixes males pràctiques professionals del cas anterior, podríem parlar de responsabilitat social, en la mesura que s'aprecia una clara voluntat d'ocultar la història ja des del moment en què es van produir els fets fins al mateix moment actual. I és evident que hi ha interessos en joc en la mesura que elements fonamentals de la història canviarien, entre els quals els que han servir per a construir la justificació de l'Estat i la preminència d'unes nacions sobre les altres. És, doncs, una matèria que afecta de manera clara l'RS d'institucions acadèmiques i institucions públiques.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada