“Els ciutadans hem respost amb total normalitat i ens hem acostumat a anar a comprar amb bosses, cistells o caixes”
“Molts ajuntaments ara ja no tanquen la porta de les deixalleries a les nits perquè els lladres fan una destrossa per buscar un motor de rentadora vella”
Per treure un petit profit econòmic, els lladres de coure poden causar danys importants al medi
La gestió de residus afronta un nou repte: els contenidors de recollida selectiva es buiden de manera irregular i una part de les deixalles va a parar al medi ambient.
La societat ha assumit que cal generar menys residus amb exemples com la bossa de plàstic?
El pacte per a la reducció de les bosses de plàstic d'un sol ús, firmat entre el govern de la Generalitat i les organitzacions del sector, ha estat un èxit important. Les dades del 2009 indicaven que s'havia aconseguit en dos anys una reducció del 30%, i el sondeig oficial que estem portant a terme indica que aquest any ja ens trobem entre un 50% i gairebé un 80% de reducció. Si anem a un supermercat o una gran superfície veurem que les bosses gratuïtes d'un sol ús gairebé han desaparegut.
El debat era si n'hi havia prou amb un pacte o si calia imposar taxes?
En aquest cas, els ciutadans hem respost amb total normalitat i ens hem acostumat a anar a comprar amb bosses, cistells o caixes. S'ha demostrat que no feia falta introduir una taxa.
No fa falta fer un pas més?
Tots els grans del sector s'han afegit al pacte i el petit comerç està fent una transició positiva cap a l'eliminació. Hem renovat el pacte i crec que a Catalunya ens avançarem als objectius de la llei estatal que preveu l'eliminació de les bosses gratuïtes d'un sol ús el 2018.
Catalunya s'avançarà també en el retorn i la reutilització d'envasos?
Estem fent estudis amb molta atenció. Hem de fomentar-ho, sobretot en l'ús domèstic de determinats elements que siguin reutilitzables, però potser no serà possible en tots els envasos i tots els formats. Les experiències europees demostren que el sistema de retorn d'envasos és eficaç quan la indústria que produeix el producte i els consumidors són a prop, per exemple amb les cervesses a Alemanya. Si el productor i el consumidor són molt lluny, el retorn és molt car. Tot el que sigui optimitzar matèries primeres és important; tot el sigui estalviar energia en el conjunt del procés és important, però cal evitar que els estalvis es mengin les estovalles.
La crisi econòmica fa augmentar la sostracció de residus?
Dissortadament, sí. Per exemple, l'Ajuntament de Barcelona ha comprovat que els desapareixen 2.000 tones al mes dels contenidors de paper i cartró. Els contenidors de roba tenen un problema semblant. També s'ha incrementat molt el nombre d'assalts o entrades a les deixalleries municipals. Molts ajuntaments i consells comarcals ens comenten que ara ja no tanquen la porta amb clau a les nits perquè els lladres fan una destrossa per anar a buscar el motor d'una rentadora vella o una mica de coure. Les matèries primeres han pujat de preu i la crisi posa damunt la taula la feina de drapaire.
A qui perjudica el robatori?
Els materials que arriben als contenidors de recollida selectiva i les deixalleries serveixen per finançar el servei de recollida i gestió de residus. Si aquest material desapareix, els ajuntaments han de continuar prestant el servei, però amb menys ingressos, i per tant s'agreuja la seva situació econòmica. En alguns casos s'han fet caure transformadors elèctrics per robar el coure i s'ha provocat que els olis que contenen provoquin contaminació. Per treure un petit profit econòmic es poden provocar importants danys en el medi ambient.
Perfil
La trajectòria política i de gestió de Josep Maria Tost, director de l'Agència de Residus de Catalunya des del febrer passat, inclou el fet d'haver estat –com a alcalde de Riudecanyes– un dels impulsors de l'Associació de Municipis Catalans per la Recollida Porta a Porta, creada el 2000
Font: /www.elpuntavui.cat/noticia/article/-/-/476971.html
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada