Avui mateix, torna a constatar que vénen temps difícils, però vaticina que com a país ens en sortirem. I ho fa a partir d'exemples que avalen la seva predicció. Aquests són els dos exemples que didàcticament ens proposa avui:
1. El nivell actual de recerca científica. El que més ens pot ajudar a millorar la competitivitat catalana. I a aixecar el nostre sostre. I en això durant els últims quinze anys a Catalunya el canvi positiu ha estat molt gran. Ho ha estat en grans equipaments –Sincrotró, Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG) i molts més organismes. Gran èxit d’ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), copiada a l’Estat espanyol i a diversos països europeus.
Ho és en l’abundància i diversitat de centres tecnològics i de recerca. Tota una sèrie d’activitats i d’iniciatives que fan que Catalunya quedi en l’àmbit europeu clarament per sobre del que per població i PIB li correspondria. Concretament l’1’5% de la població europea, l’1’69% del PIB, el 2’98% de la producció científica i el 3’48% dels becats per l’ERC (European Research Council). I durant els darrers deu anys s’han multiplicat per dos les sol•licituds catalanes de patents a l’oficina europea de patents.
Tot això demostra que hi ha hagut una bona política pública (Generalitat i universitats) i una creixent involucració del sector privat. Anem pel bon camí amb acceleració creixent.
2. Catalunya és un país capdavanter en el desenvolupament i implantació de cures pal·liatives. Això és reconegut per l’OMS (Organització Mundial de la Salut), que molt sovint recorre a Catalunya i especialment a l’ICO (Institut Català d’Oncologia) per a desenvolupar iniciatives i activitats a diversos països d’arreu del Món. I l’ICO és requerit també sovint a la resta de l’Estat espanyol. Des de Catalunya es col·labora en aquest terreny amb més de quaranta països amb una alta valoració del que aquí s’està fent.
Què són les cures pal·liatives? És el conjunt d’actuacions amb persones amb malalties cròniques i, molt sovint, amb càncers terminals. Atenció mèdica, especialment contra el dolor, però també per necessitats espirituals, psicològiques i familiars. Abans hem parlat de recerca, és a dir, d’una activitat diguem-ne jove i orientada cap al futur. Ara parlem d’una acció tècnica i moral d’acompanyament cap al final.
A. Que un país sigui pioner, també en l’àmbit internacional, en el tractament de malalts terminals posa de manifest dues coses. Una, la seva capacitat tècnica i d’organització. La segona, la seva sensibilitat humana i moral. Un país així no pot ser un país de segona. Perquè per força ha de tenir qualitat.
B. Que un país que tradicionalment en el camp de la ciència i de la tecnologia havia tingut poc pes –realment molt poc pes–, tot d’una, ara fa quinze anys i fins avui mateix, es desvetlli i opti per prioritzar la recerca, i ho faci amb èxit –limitat, de moment però prou significatiu i amb bona orientació i perspectives– significa que dintre seu s’ha produït una commoció, un canvi molt important. I molt prometedor...
B. Que un país que tradicionalment en el camp de la ciència i de la tecnologia havia tingut poc pes –realment molt poc pes–, tot d’una, ara fa quinze anys i fins avui mateix, es desvetlli i opti per prioritzar la recerca, i ho faci amb èxit –limitat, de moment però prou significatiu i amb bona orientació i perspectives– significa que dintre seu s’ha produït una commoció, un canvi molt important. I molt prometedor...
Que en aquests dos aspectes a Catalunya s’estigui fent molt bona feina és senyal de vitalitat i de creativitat. I és garantia de futur. [...]
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada