La temperatura dels presents i la llengua dels difunts

Amb motiu de Tots Sants, el dia dels morts, el diari ARA fa fer un reportatge sobre les sales de vetlla on expliquen que els tanatoris diferencien entre sales de vetlla catalanes i castellanes ja que els espais d'estil català permeten més proximitat amb el mort.

El motiu de la diferenciació té més a veure amb motius de temperatura que no estrictament idiosincràtics, però certament la gestió de la Responsabilitat Social aplicada al negoci dels difunts va adquirint cada cop més una profunditat significativa. Per una banda trobem els temes ambientals lligats a les incineracions, les caixes de fustes, els vernissos, la refrigeració, etc. I totes les altres matèries que trobaríem en qualsevol empresa com ara les laborals, seguretat, etc. Però la gestió de diversitat pren una gran importància en aquest sector ja que, a banda de l'especial sensibilitat que cal tenir amb els familiars, també cal saber atendre les diferències culturals i religioses que, en una societat cada cop més multicultural i multiètnica, estan esdevenint molt rellevants.

Tant sobre la sensibilitat a la diferència com sobre el respecte de la diversitat cultural, ha viscut dues situacions que puc explicar a tall de reflexió:

1. Assisteixo a un funeral on els familiars van optar perquè no fos oficiat per cap representant religiós. Van incorporar elements d'espiritualitat aportats per familiars i amics. Immediatament després, havia de tenir lloc un altre funeral, en aquest cas oficiat per un capellà catòlic. Mentre es feia el primer, anava entrant el capellà a dins, amb obertures de porta molestes. I en el moment de canvi, es va produir una escena tensa pel fet que aquest capellà va recriminar que no ho deixessin tot com ho havien trobat, quan de fet encara estaven recollint les seves coses. Em va semblar que aquell capellà estava molest pel tipus de funeral alhora que la presència d'un grup de gent per lliure li pertorbava el sentit de propietat damunt l'equipament públic.
2. M'assabento del decés d'un amic de la meva edat i cerco per internet les dades del funeral. Trobo les seves dades a Remémori, el portal espanyol de referència per a la publicació i consulta diària d'esqueles, necrològiques i obituaris a Internet. Es dóna la circumstància que aquest portal sols ofereix el seu servei en castellà de manera que el meu amic, patriota, catalanista i defensor de la llengua, des d'algun lloc ha hagut de veure com la seva esquela funerària virtual -que quedarà penjada per sempre en aquest espai d'homenatge i record-  no pot estar en la seva pròpia llengua.  

Els dos casos em semblen un bon exemple de males pràctiques. En el primer cas, segurament es tracta més aviat d'un cas que podríem analitzar des de l'ètica de les persones, però també les organitzacions on s'enquadren tenen la responsabilitat de no vetllar adequadament per alinear el seu personal amb els valors i comportaments que cal observar.

En el segon cas es tracta netament d'una manca de respecte empresarial. Quina manca de respecte en un tema tant sensible com la mort. Quina mala llet, diria! Perquè cal tenir en compte dos fets: no es tracta d'una empresa de Valladolid que s'estigui estenent, sinó d'una empresa de Barcelona i que es defineix com el portal líder a nivell estatal. Cap atenuant, doncs. Però és més, anuncien que pretenen ser líders mundials en la publicació de decessos. I esperen aplicar arreu la magnifica experiència de gestió del multilingüisme i el respecte a la diversitat desenvolupats aquí?

I ara fa uns dies, apareix la notícia que una altra empresa catalana, Epilogable, també crea només en castellà una xarxa social per dir adéu als difunts, una plataforma que també ofereix un espai privat per preparar el propi comiat. Em ve al cap una conversa amb el director d'una empresa catalana de software que m'explicava que l'experiència local d'aprendre a ser excel·lents en la gestió del multilingüisme va ser clau en la seva expansió per Europa, millorant la funcionalitat respecte a una competència usamericana que creu que els seus productes monolingües no requereixen cap mena d'adaptació local.

Aquí teniu el reportatge de Josep Ferrer al diari ARA amb què hem començat la reflexió, sobre les sales de vetlla:

El tanatori de Sant Joan Despí. A l'esquerra, la sala de vetlla a l'estil català. MANOLO GARCÍA

Anar a un tanatori a donar el condol o a vetllar un difunt s'ha convertit en un fet quotidià. Ja queden enrere les feixugues i incòmodes visites a les cases mortuòries, en les quals els afligits familiars s'havien de preocupar també de fer agradable l'estada dels nouvinguts. Amb aquests equipaments, que en els últims anys han proliferat com bolets, es fa molt més senzill, per la seva comoditat, funcionalitat i serveis que ofereixen, el comiat a l'ésser estimat. I en alguns tanatoris de Barcelona i de la seva àrea metropolitana els serveis presenten particularitats. S'ofereixen dos tipus de sales de vetlla: les d'estil català i les d'estil castellà. ¿Però quin és aquest tret distintiu? En la vetlla catalana hi ha més proximitat amb el mort, ja que el difunt està dins d'un túmul refrigerat, que permet que la família pugui envoltar el cos. En la tradició castellana, el difunt està separat per un vidre, com si es trobés dins d'un aparador.

El tanatori de Sant Gervasi de Barcelona, gestionat per Grupo Mémora, i el de la ronda de Dalt, també de la capital catalana, de Serveis Funeraris Integrals (SFI), van ser els primers a oferir els dos tipus de sales. En tots dos hi predominen, però, les d'estil català. "A la gent no li agrada parlar de funerals, no volen complicacions", explica el gerent dels tanatoris del Baix Llobregat de SFI, César Monera. Per aquest motiu, tret que hi hagi una petició expressa, el mort es vetlla en una sala d'estil català, les que predominen al país. "Només si els hem de donar una sala de vetlla d'un altre estil, perquè les altres estan ocupades, expliquem als familiars la diferència", afirma Monera.

Preferència per l'estil català

Si els familiars poden escollir es decanten majoritàriament per la sala d'estil català "perquè hi ha més proximitat amb el difunt i és la de tota la vida", indica Eduard Vidal, conseller delegat de Grupo Mémora. El preu del servei és el mateix. Per Vidal, la diferència en l'estil de vetlla s'explica per motius funcionals i de salut pública: "Al sud d'Espanya, com que fa més calor, les flors es fan malbé abans i, per això, mort i ornaments estan separats per un vidre, l'interior del qual està refrigerat". Hi ha, però, una diferència cultural. A Espanya els taüts acostumen a incorporar creus i altres elements religiosos. "Si tens un túmul refrigerat al mig de la sala dificulta el trànsit de les persones", afirma Vidal. De fet, les peticions expresses de disposar d'una sala d'estil castellà "són perquè les flors es mantinguin millor", reconeixen els responsables de les empreses funeràries consultades.

Als tanatoris de Catalunya continuen imposant-se les sales de vetlla pròpies del país. Del centenar d'espais que té Mémora a la demarcació de Barcelona, només cinc són d'estil castellà. En el cas d'SFI, dels 15 tanatoris que gestiona l'empresa, només una desena inclouen les sales de vetlla d'estil castellà. Font: ARA Premium.

Article publicat a Jornal.cat

PD: complementant aquest article, us oferim un recull de recursos per gestionar la mort i el dol elaborat per DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials: Recull variat de recursos que pretenen ajudar a les persones que estan passant per un procés de dol per la pèrdua d'una persona estimada. Aquest recull conté principalment monografies i articles relacionats amb el tema, però també recursos web i institucions que proporcionen suport psicològic i social a les persones que necessiten treballar la mort i el dol. Totes les monografies que es recomanen es poden consultar a DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials.