Proposta per a les Eleccions 2011

Josep Maria Canyelles formula una proposta per a les eleccions generals 2011 basada en la desgravació de les donacions particulars, entesa com una mesura d’empoderament de la ciutadania, d’enfortiment de les entitats més proactives i de democratització de l’RSE.

Per a fer avançar la Responsabilitat Social calen més compromisos personals que legislacions. Si la ciutadania exercís el seu rol com a clients, per exemple, a partir d’un compromís socialment responsable, les empreses es veurien majoritàriament impulsades a actuar (o mostrar) amb un comportament adequat.

Empoderar la ciutadania per a saber com actuar per a fer prevaler l’ètica en les relacions de les empreses amb els seus grups d’interès seria el quid de la qüestió. Però òbviament això no és fàcil, ni és clar que algú hi tingui interès. Entre altres coses perquè empoderar la ciutadania podria comportar entre les seves derivades que la massa social requerís una democràcia aprofundida que arraconés la formalitat actual.

Per empoderar és poden fer moltes coses, i segurament se n’han de fer moltes, i moltes de simultànies i de manera continuada, per tal que finalment la pluja fina vagi amarant. Entre aquestes coses, calen aprenentatges que es poden anar desenvolupant si s’atorguen algunes responsabilitats a la ciutadania. Precisament volem fer una proposta en aquest sentit.

Volem parlar de les donacions de les persones i de les desgravacions. No parlem de les empreses, parlem de les persones! Això és així perquè per fer progressar la Responsabilitat Social també cal un canvi cultural.

Proposta

Proposem que cada contribuent pugui desgravar-se de forma efectiva el 100% (o un percentatge proper) fins a un límit de per exemple 150 euros per donacions fetes directament a entitats triades lliurement pel ciutadà.

Per què?

1.- Pedagogia per a les persones (→ RSI)

Sense malmetre les obligacions i les capacitats de les institucions públiques, la societat ha de recuperar un sentit de coresponsabilitat en els reptes i necessitats del territori i de complicitat amb les polítiques públiques i socials. Tenint en compte que estem parlant de la destinació social d’uns diners aportats pel contribuent, aquest seria un cas ideal per a retornar a l’individu –a la societat- una part del dret de decidir.

Això lliga amb la cultura de la responsabilitat social, perquè no hi ha organitzacions responsables sense persones que comparteixin i assumeixin la responsabilitat davant la societat. Promoure vinculacions directes dels individus amb les entitats socials és obrir portes als partenariats entre les entitats i les empreses.

2.- Pedagogia per a les entitats socials (→ RSO)

Moltes entitats han desenvolupat una cultura de la subvenció, que ha alterat alguns aspectes essencials de la filosofia associativa i no lucrativa. Si les associacions de veïns (sols és un exemple) sabessin que poden arribar a aconseguir un donatiu de 150 eurons de tota la ciutadania del seu barri creieu que no milloraria la capacitat d’aquestes entitats d’establir comunicació, de mirar de connectar, de mirar de rendir comptes... en competència amb les grans ONG o qualsevol altra entitat que tingués interès a captar aquests recursos?

Les entitats s’han de bolcar cap a la gent, cap a la societat, i deixar de dependre de les administracions perquè això crea uns models culturals i organitzatius basats en la dependència on és molt difícil desenvolupar la responsabilitat. Però l’administració ha de tenir la voluntat de deixar ‘volar’ i incentivar que la ciutadania pugui donar lliurement sense la seva intermediació.

3.- Pedagogia del territori (→ TSR)

L’RSE no anirà més enllà si no avança cap a la idea de Territoris Socialment Responsables, és a dir uns territoris on empreses grans i petites, administracions públiques, organitzacions no lucratives, i també la ciutadania exerceixin i integrin criteris de responsabilitat envers la societat.

Les capacitats cíviques de la comunitat en són un dels grans inductors. Si la gent no hi creu no avançarem. Per això, cal responsabilitzar la ciutadania, atorgar-li poder, i fer-lo prendre consciència de les conseqüències dels seus actes, l’impacte positiu de la inversió social que pot fer i com per mitjà de compromisos individuals i empresarials podem millorar la societat i condicionar els mercats.

4.- Impactes públics (→ RSA)

La legislació espanyola estableix que un 0,52% de la tributació per IRPF es destini a objectius entitats de caràcter social. El repartiment des de l’Administració central té la conseqüència que solament hi poden accedir les grans entitats o federacions, i sovint solament les d’àmbit estatal, fet que condiciona la lliure organització o adscripció de cada entitat.

El mecanisme conté perversions, com ara la d’afavorir el desenvolupament de les estructures federatives sense que els diners arribin prou a les entitats de base, o el repartiment desigual per territoris, o el fet de no respectar la cessió de competències tant sobre serveis socials com sobre associacions a les comunitats autònomes. També des del món polític s’ha posat damunt la taula l’excés d’ús polític de la mesura, tant en un sentit partidista com estatalista.

D’altra banda, suposa una mediació pública sobre una voluntat genèrica de la ciutadania, que es limita a donar una orientació social a aquesta part dels tributs però sense major capacitat de codecisió.

Al costat d’això, i sense que se’n hagi d’inferir cap crítica envers les entitats més grans, hem de dir que hi ha una gran quantitat d’entitats de dimensions modestes que són fonamentals per la cohesió social. En alguns barris on hi fan una tasca bàsica i insubstituïble. Són entitats molt properes al territori i a les persones.

En els darrers anys han aparegut pràctiques innovadores per part d’algunes obres socials de caixes d’estalvis que han considerat que correspon als clients determinar la finalitat de les aportacions a entitats. Aquests exemples haurien de fer reflexionar l’Administració ja que ens referim a uns impostos que el contribuent marca amb caràcter finalista però sense més detall. No estem davant de la cistella comuna d’on surten els recursos que l’Administració fa servir per a contractar serveis a entitats o per a subvencionar-les d’acord amb criteris polítics.

L’Administració hauria de reservar el dret de la ciutadania a marcar més explícitament la destinació d’aquests recursos. Però no solament com una ‘concessió’, sinó com una voluntat de conferir a la ciutadania un empoderament al voltant del rol de la societat civil i una capacitat de desenvolupament de la societat civil a partir de mostrar-se transparentment a la ciutadania.

L’Administració central no es troba còmoda amb aquestes propostes perquè vol controlar la destinació dels recursos sense atendre a raons de justícia territorial, o d’anàlisi de l’impacte real. Però ja va sent hora que avaluem les polítiques públiques i corregim aquelles que responen més a interessos partidistes que a un impacte social ampli.

Però també hi ha una raó tècnica per a mostrar-s’hi en contra. Podria haver-hi entitats instrumentals que captessin diner anòmalament. És el mateix motiu pel qual la llei del mecenatge és tant raquítica en comparació amb altres països: la desconfiança i la prevenció fa que paguin justos per pecadors. Per això es tractaria que les entitats homologades per a ser-ne destinatàries fossin les que consten en els corresponents registres oficials de serveis socials, voluntariat, cultura o medi ambient, per exemple. I que haguessin de mostrar transparència.

Tampoc no s’hi troba còmoda perquè la promoció de l’RSE que ha portat a terme és bàsicament de premis, jornades i comitès. Distraccions per justificar una execució pressupostària o per distreure d’allò que pot ser més rellevant. La proposta que fem no és estrictament de promoció de l’RSE, però creiem que està a la base de la comprensió de l’RSE per part de la ciutadania: aprendre a destinar diners amb finalitat social i aprendre a relacionar-se amb les empreses amb criteris d’RSE forma part d’un mateix empoderament: prendre consciència del valor dels nostres actes, saber valorar l’impacte que generen, desenvolupar criteris per triar entitats i empreses. Pot ser un camí de democratització de l’RSE.

8 de novembre de 2011

Aquest article es troba disponible a:
www.collaboratio.net/mm/File/ca/Art.jmcanyelles_Proposta_eleccions_2011.pdf