22.10.16

El cicle de l'aigua, la salut, els lavabos i la demografia

Avui parlarem del cicle de l'aigua, però no en el sentit general aplicat a la natura sinó que ho aplicaré a l'ésser humà.

Cada dia prenc unes quantes infusions. És la millor alternativa ara que he abandonat el cafè i m'agraden. Avui he hagut d'anar tombant per Barcelona. Ja em disculpareu per abordar temes que poden ser escatològics, però com a conseqüència de la ingesta de begudes he anat tota l'estona amb la bufeta al límit. Com que no hi ha urinaris públics, he anat parant en algun bar, en els quals cal consumir
alguna cosa. Com que no prenc cafè ni brioixeria industrial i evito el gluten, no em queda més remei que demanar-hi una infusió, que a més em venen molt de gust. Amb la qual cosa torno a posar dins l'organisme la mateixa quantitat de líquid que he orinat, sols que en un punt del cicle de l'aigua dins l'organisme més avançat, garantint-me una horeta de tranquil·litat fins que es torna a produir la mateixa situació en períodes cíclics. Encara afegiré que quan arribo a casa o al despatx sovint he d'agafar l'ascensor, malgrat la meva opció per pujar a peu, donat que torno a anar al límit de la meva resistència.

Més enllà de la meva perícia per evitar pixar-me, que no crec que sigui de l'interès dels lectors, em faig algunes preguntes que sí que poden ser d'interès més general.

Per raons de salut, se'ns diu que hem d'ingerir molta aigua durant el dia. Jo ho faig. Però aleshores com pot ser que els poders públics en l'àmbit de la salut ens diguin que beguem molt i els poders públics en l'àmbit de l'urbanisme no facin previsió d'espais públics per orinar?

Ens diuen des de la salut també que no és bo que aguantem tant. Però si vas per espais públics no hi ha manera de pixar si no és en un bar.

I seria bo que no sols a la vida domèstica es procurés fer, sinó que a les empreses també s'hi hauria de promoure aquesta cultura saludable. En una empresa saludable, s'hauria de proveir molta aigua als treballadors permanentment. Però això també vol dir anar molt més al lavabo, òbviament. Acceptem el repte de salut encara que suposi escapades al WC?

La demografia ens diu que en aquest país avancem cap a un envelliment galopant, de manera que la piràmide de població deixarà de ser una piràmide! A la gent també se'ls recomana que beguin molt. En aquest cas, fins i tot que beguin sense experimentar set. I la gent gran no poden aguantar tant, tenen més necessitat d'orinar.

Ara ni a les estacions de transport es pot fer ús del lavabo si no pagues! Per exemple, a l'estació de Sants d'ADIF has de pagar per anar-hi. O a moltes altres, has de fer una consumició en un bar. Realment, si una persona té una necessitat fisiològica i no porta un euro a la butxaca no pot satisfer-la?

Correm el risc que al final ens facin pagar per respirar. De fet, l'estat espanyol ja ens fa pagar per la llum del sol o sigui que potser no n'estem tan lluny!

Aquests dies, amb la prohibició de prohibir els toros per part del Tribunal Constitucional, s'ha tornat a parlar sobre els els animals tenen drets. Doncs, parlaré com a animal: els animals, inclosos els racionals, tenim dret a fer les nostres necessitats fisiològiques. En una societat cada cop més envellida s'ha de repensar com es facilita en l'espai públic. No ens podem quedar amb el lema de Joan Clos de "s'ha de sortir pixat de casa". Sobretot quan simultàniament recomanem a la gent que begui molta aigua. Si és que ens creiem el missatge, esclar!

Ja sé que hem de pagar -i bastant- fins i tot per morir-nos. Però crec que hom ha de tenir dret a poder alliberar líquid sense haver de pagar.

He parlat en altres ocasions amb to escatològic, però amb la mateixa seriositat:
Altres articles relacionats:
Etiquetes de comentaris: , ,
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)