12.10.16

[ARTICLE] Prostitució ètica i prostitució del voluntariat

Prostitució ètica

Aquesta setmana ha estat notícia l'anunci de promoció del Saló eròtic, perquè ha sabut construir una acció comunicativa que podríem catalogar de pornografia amb missatge. Es tracta d'un anunci que llança una crítica a la hipocresia social en un país que mostra pudor envers aquesta activitat sexual mentre aparta la mirada de certes males pràctiques acceptades o institucionalitzades, com la tauromàquia, o encara molt presents a la societat, com l'homofòbia. Cal felicitar els autors de l'espot per l'encert que han tingut, si més no de cara a l'objectiu comercial que pretenien.
I què pretenien? La campanya està pagada per la cadena de prostíbuls Apricots, que intenta posicionar-se en el mercat a partir d'un nou concepte, la prostitució ètica. En concret, expliquen que en el seu cas, a diferència del que sol passar en l'entorn de la prostitució, no hi ha proxenetisme ni tràfic de dones. El funcionament de la seva activitat de negoci es basa que les prostitutes paguen un preu fix de 45 euros per hora per fer servir les instal·lacions i pel servei de màrqueting. L'economia col·laborativa es va estenent, i en aquest cas suposa que cada persona professional esdevé autònoma i sense relació laboral amb la plataforma que, en aquest cas, disposa dels establiments.
Fa temps, s'havia proposat que les prostitutes s'organitzessin en cooperatives, com una manera de fer-les sobiranes dels seus cossos i que adquirissin el control de la seva activitat econòmica. Per les raons que fos, no va quallar; cada col·lectiu té les seves especificitats i potser no estava la cosa prou madura per a cercar aquest grau d'autoorganització. En aquest cas, aquesta empresa ha vist l'oportunitat d'inaugurar un nou model de negoci entorn a la prostitució, basat en un nou relat comunicatiu, unes presumptes condicions ètiques de les treballadores (o treballadors, entenc), i que pot permetre que en el futur més segments de població puguin accedir a un servei que es percebi com a més normalitzat, a partir de l'acceptació social que pretenen generar.
Com diu Empar Moliner, referint-se a la prostitució ètica, em sembla la millor idea de màrqueting, el millor eslògan que he sentit en molt de temps. Perquè els detractors de la prostitució, els que no la voldrien legalitzar, solen donar l’argument del proxenetisme i l’explotació, que és ben cert. Ara bé, si desapareix aquesta idea, si resulta que hi ha algunes prostitutes i alguns prostituts que s’organitzen en cooperatives i et parlen de “prostitució ètica”, ¿quines raons queden per a la il·legalització excepte les morals?
Per això, a banda de les consideracions morals que cadascú pugui tenir envers el comerç del cos, si es pretén abordar la legalització d'aquesta activitat tradicionalment associada a males pràctiques molt diverses en impactes laborals i de salut, econòmiques i fiscals, socials i de drets humans, la via és complir les normes i les expectatives que la societat té damunt qualsevol activitat econòmica.
Aquesta empresa va perfilant el seu model de màrqueting: de la provocació comercial a la provocació del missatge. Cal recordar que a la darrera edició del Mobile World Congress es van donar a conèixer amb una polèmica tanca publicitària gegant on s’anunciaven als visitants i, tot i que la van retirar a demanda de l'organització del congrés, ja van aconseguir donar el cop a nivell publicitari. I alhora van ajudar a donar una mala imatge dels congressos internacionals de Barcelona, com si la gent d'arreu del món vinguessin a Barcelona a fer ús de la prostitució local o, si més no, incentivant-ho.
Sigui com sigui, per al Saló eròtic és millor una campanya que intenta construir un model laboral legal que no el que havia passat en anys anteriors: com explica Enric Borràs a l'ARA, entre els protagonistes del saló el 2013 i el 2014 hi havia el productor porno Torbe, detingut i acusat d’abusos a menors, tràfic de dones per a l’explotació sexual, distribució de pornografia infantil, i associació criminal. Fa tres anys  hi va rebre un premi Ninfa en reconeixement a la seva carrera.
Prostitució del voluntariat
I ja que aquest anunci m'ha fet parlar del Saló eròtic, no em puc estar de fer una reflexió final sobre un aspecte col·lateral al que hem abordat: la utilització de voluntaris. Novament, l'organització ha ofert que els interessant poguessin fer "voluntariat" al Saló eròtic a canvi d'entrades. És a dir, parlant clar: que treballessin de franc al saló. Això és una prostitució del voluntariat, mai millor dit atès el context.
Així, el Saló Eròtic de Barcelona haurà de respondre davant la Inspecció de Treball després que els sindicats UGT i CCOO hagin denunciat Apricots per voler-se estalviar contractes i buscar un equip de voluntaris. La UGT ha acusat l'empresa d'anunciar a la seva web que busca voluntaris per treballar a les taquilles, als punts d'informació per als visitants i a la zona de venda de menjar i begudes. A canvi, l'empresa garanteix accés gratuït al Saló Eròtic durant els quatre dies que estarà obert, entre el 6 i el 9 d'octubre. Sembla que al final Apricots es va fer enrere.
Però aquesta prostitució del voluntariat no sols es dóna en contextos de prostitució carnal, sinó també en ambients d'RSE! Per exemple, l'organització -una empresa lucrativa de Madrid- de l'esdeveniment Sustainable Brands, que s'organitza cada any a Barcelona, a l'IESE, demana voluntaris a canvi de poder assistir a les ponències. Més enllà de la matèria tractada o exhibida i el morbo que això pot tenir, hi ha cap diferència?
No consta que als voluntaris de l'esdeveniment eròtic se'ls apliquessin els drets i deures que legalment els corresponen. Tampoc consta respecte a l'esdeveniment sostenible... Les empreses lucratives no poden disposar de voluntaris. No sé exactament en quina categoria pseudolaboral es podrien enquadrar aquests col·laboradors gratuïts però voluntariat segur que no. Per tant, no pervertim els noms.
El 19-12-2014, quan vaig tenir coneixement d'aquest procedir, vaig posar-me en contacte amb l'organització per demanar-los explicacions: Entiendo que Sustainable Brands '15 Barcelona  es un evento organizado por una empresa privada con afán de lucro. Dado que observo que piden voluntarios para colaborar, me pregunto bajo qué marco legal tienen previsto hacerlo. Aquesta va ser la resposta:
Estimado Josep Maria. El voluntariado de forma histórica dentro de Sustainable Brands (que como habrás visto es un evento que se hace a nivel mundial) es una opción para aquellos estudiantes, graduados y postgraduados, de participar activamente en la organización in situ del evento, y poder asistir a las ponencias de los líderes y expertos a nivel mundial en sostenibilidad. Es, si quieres llamarlo así, un trueque. Estos estudiantes con menos posibilidades de pagar la cuota de inscripción, y nosotros les cubrimos ese coste solicitándoles ayuda en la organización, que no en la producción. La selección de los voluntarios se hace desde el interés que muestran ellos previamente por hacer un mundo más sostenible, y su deseo de colaborar en esta iniciativa.
D'aquesta precatització del treball ara se'n diu bescanvi! I resulta que tot es vincula a un desig de fer un món millor que tenen aquests estudiants i que els porta a fer feina de franc per a una empresa de congressos! L'enllaç que em van aportar era de San Diego. Desconec si als EUA es permet legalment que les empreses tinguin voluntariat. Però a Catalunya no. I no és sols un tema legal sinó del Model català de voluntariat. Quan una empresa ve a operar a un altre país és bo que es preocupi de conèixer els requeriments legals, socials i culturals que hi prevalen. Només entrant al web hi veient el nul respecte a la llengua del país on organitzen l'acte ja es veu que han aterrat a Catalunya sense una comprensió clara de què vol dir la sostenibilitat i com les empreses haurien d'aplicar la seva responsabilitat en relació amb les societats on operen. Convé començar a reclamar que qui parla d'esdeveniments sostenibles -i qui a més s'hi guanya la vida- no facin un ús reduccionista i impropi del concepte limitant-lo a temes ambientals, sense incorporar les matèries laborals o socials, per exemple.