Com es pot veure en el gràfic adjunt, el cas de l'Estat espanyol és el més greu, a banda del que pugui succeir en països dels quals no es disposa d'informació. Si bé a Itàlia es controlen moltes més trucades és a Espanya on es fa un control de contingut sense comparació possible.Si fa uns anys es podria imputar aquest control a la lluita contra el terrorisme, no s'entén com al 2013 es pot haver produït una quantitat tan alta de punxades amb accés al contingut. De fet, el principal problema "d'estat" que ha d'afrontar el govern espanyol és el procés català, amb la qual cosa les sospites podrien anar cap a aquí.
La diferència entre punxar la xarxa per a investigar contra el terrorisme o fer-ho contra un moviment ciutadà que democràticament i pacíficament intenta aconseguir un objectiu polític és enorme. En el primer cas està justificat que l'estat, dins els límits del que la legalitat permeti, pugui interferir en la privacitat. En el segon cas, estaríem davant d'un comportament propi d'un règim totalitari, sense garanties democràtiques, i amb una utilització de les estructures de l'administració pública per a interessos polítics, amb una esquerda irreparable a l'estat de dret.
M'agradaria saber més sobre el procediment. La companyia no té cap accés a la informació sobre quines persones han estat controlades, tot i que potser seria necessari que la companyia directament pogués informar l'autoritat judicial sobre quina és l'activitat de la "intel·ligència nacional" a les seves xarxes, per tal d'evitar que s'extralimitin.
Aquestes companyies, com Vodafone, disposen de codis ètics on es comprometen a no cometre cap il·legalitat. El fet que hi hagi uns tècnics de l'estat o bé personal propi que rep instruccions directes de la intel·ligència nacional i que tenen prohibit explicar res als seus companys, pot suposar un incompliment flagrant de la llei. El fet que ho facin per complir les ordres de l'estat no és una excusa, ja que l'estat espanyol, com altres, són els primers a incomplir la llei quan hi ha interessos polítics importants en joc, que són eufemísticament redenominats com a "interessos d'estat". Les companyies haurien de ser proactives en aquest sentit, o si més no, fer una salvetat en el seu codi ètic fent notar que no poden garantir el compliment legal ni ètic en les accions que les intel·ligències nacionals fan dins les seves xarxes.
Per això, insisteixo que les companyies haurien de tenir accés a certes dades sobre què s'està fent a la "sala fosca" i poder rendir comptes a l'autoritat judicial, si no a algun organisme de caràcter internacional que pugui valorar, en termes comparatius, sobre un afer que afecta no solament a la ciutadania nacional. La Unió Europea, per exemple, hauria de ser proactiva en la defensa dels drets dels ciutadans i tenir eines de control contra els abusos dels estats. Igual que s'ha actuat contra grans empreses com Microsoft o Google, avui alguns estats suposen un gran perill per a les llibertats, malgrat que el presumpte interès públic pugui dissimular-ho.
I per descomptat, caldria que totes les companyies fessin públiques les dades com ara ha fet Vodafone, per tal de crear consciència ciutadana, evitar la impunitat governamental, i poder pressionar a una major transparència o autoconteció a partir de dades comparades.
Notícia:
David G. Bolaños |6 juny 2014Publicat a Jornal.cat
L'operadora britànica ha fet un pas endavant i ha trencat el seu silenci entorn del gastat tema ja de la vigilància de les xarxes per part de les agències d'intel·ligència dels diferents països. Per a això publicarà avui un extens document, a què ha tingut accés el diari britànic, en el qual és el seu primer "Law Enforcement Disclosure Report"aquest mateix divendres que en prop de 40.000 paraules explica detalladament com els governs monitoritzen les converses i les dades de els usuaris. Stephen Deadman, el responsable de seguretat i privacitat de Vodafone afirma contundentment: "Aquests canals existeixen, l'accés directe existeix".
La companyia indica que hi ha cables físicament connectats a la seva xarxa, i a la d'altres operadors, que permeten a les agències escoltar i gravar converses en directe i, en alguns casos, localitzar els usuaris. Els sectors més crítics davant el control de la NSA i la resta d'agències d'intel·ligència ja han comentat que aquestes revelacions presenten el pitjor escenari que confirma els seus més pessimistes suposicions sobre la vigilància governamental.
Fins a sis dels països en els quals opera Vodafone, l'empresa indica que estan obligats per llei a instal·lar aquestes derivacions de la seva xarxa o permetre que el govern ho faci. El nom d'aquestes nacions no ha estat revelat perquè pot comportar l'empresonament dels treballadors de Vodafone en aquests llocs.
Anualment, tots els estats fan públiques les dades de totes les comunicacions han interceptat de dos tipus, aquells que es realitzen a missatges i pel contingut de les trucades i els que permeten conèixer la localització, l'hora i la gent amb qui s'han connectat. Usant aquestes dades i el que s'ha publicat per Vodafone, s'ofereix des de The Guardian és un resum del total de intercepcions que s'han realitzat per països.
Els aquests "punxades" governamentals de les xarxes de Vodafone, continua l'informe, són opacs per a les operadores que no saben ni la identitat ni el nombre de clients real que han estat interceptats. És per això que la vigilància massiva de la població és una possibilitat real sense necessitat de què les agències d'intel·ligència deixin rastre d'ella ni hagin de donar compte a les operadores del que estan fent.
El curiós és que aquests accessos directes solen estar gestionats des d'una habitació al centre neuràlgic de dades de l'operadora o en alguns dels nodes locals de la mateixa. És curiós que fins i tot, de vegades, són treballadors de les mateixes els que els controlen, però amb els més alts nivells de seguretat nacional. Tant, que tenen prohibit, de vegades sota importants penes de presó, comentar res amb altres treballadors del que passa allà dins. Vodafone indica que tracta de fer que els seus treballadors compleixin els seus codis de conducta, entre els quals està no fer res "il·legal", però que en realitat poc o gens sap del que passa allà dins.
No obstant això, les agències de seguretat tampoc els calen aquestes sales ja que poden interceptar el tràfic mentre viatja per la xarxa sense majors problemes, s'indica en l'informe.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada