Quines són les oportunitats i desafiaments que la Responsabilitat Social Empresària presenta a les PiMES

"Pensar en termes de pimes". Article de Josep Maria Canyelles sobre la gestió de les PIMES publicat a la revista EVOLUCIÓN de IARSE (Argentina)

La revista original es pot consultar a ISSU o en PDF.

Una prèvia. Quan es parla d'RSE sembla que hi ha un moment en què s'ha de fer un espai per treure l'existència també de les pimes i matisar que l'enfocament d'RSE s'ha d'adequar a la seva realitat. Amb major atreviment, de vegades articulem un discurs segons el qual el que hauríem de fer és ni més ni menys que pensar en termes de pimes, atès que són la immensa majoria, i després fer l'excepció o el matís per a les grans. Em situo en aquesta segona opció, més quan observo com moltes pimes desenvolupen amb gran naturalitat l'enfocament RSE.

Hi ha alguna cosa... A la part del meu dia a dia que em dedico a fer consultoria, tinc la fortuna de poder treballar amb organitzacions de dimensions molt diferents. En general, es pot apreciar un diferència en el treball amb la gran empresa i amb la pime: hi ha alguna cosa... Quan a la gran empresa s'aborda aquest enfocament de gestió és perquè s'ha decidit, hi ha raons i càlculs. A la pime també però el factor cultural i fins i tot intuïtiu afecta més. En aquesta pime compromesa es dóna una alineació entre els valors de la propietat i els valors de l'empresa, i això provoca que hi hagi alguna cosa... Ja ho tinc! Autenticitat! Efectivament s'ensuma un sentit del compromís més integral. No ha de ser entès com una crítica a ningú sinó al contrari, un factor positiu i distintiu per a moltes pimes.

El descobriment. De fet, la manera com els seus propietaris/àries i directius/ives gestionen les PIMES ja sol anar acompanyat d'una gran dosi de responsabilitat: tracten bé els clients i els socis comercials, es preocupen de l'equip, procuren que l'empresa es comporti com un 'bon ciutadà' dins de la comunitat local i, de manera creixent, tenen un respecte pel medi ambient. El gran salt es produeix quan aquest empresari/ària descobreix que aquest comportament responsable pot ser una gran estratègia de creació de valor i de posicionament, i que, més enllà del necessari compliment de les normes legals i la minimització de riscos i litigis de futur, li aporta l'oportunitat de crear llaços de confiança amb els seus grups d'interès.

L'actitud. Com més petita és una empresa  -podem arribar a les microempreses o fins i tot als autònoms- veiem que aquest sentit de compromís cap a la societat es basa en una actitud, una manera d'estar, una manera de relacionar-se. Les empreses més grans haurien avui aprendre molt d'aquesta actitud i recuperar la capacitat de dialogar, de convertir cada interacció comercial en un diàleg i aquest en una font de coneixement, millora i innovació. L'RSE necessita una actitud, no només una declaració de valors corporatius al web. No podem passar dels valors corporatius a la memòria corporativa sense una actitud corporativa. Sense exageracions, aquí la pime sempre és millor.

Gestió. Però amb l'actitud  -absolutament fonamental- no en tenim prou per parlar d'RSE. Cal passar de l'actitud a la gestió, perquè només una gestió sistematitzada ens permetrà assegurar el pas dels compromisos als resultats, i aquí de vegades l'empresa petita falla perquè deixa aquest espai de planificació a la intuïció i improvisació. Aquí es veu com les empreses ben gestionades, siguin petites o grans, amb sistemes de gestió estructurats, són les que poden integrar l'RSE en la seva gestió sense que els sigui un esforç desmesurat. Les pimes ben gestionades van integrant l'RSE, les empreses que han buscat durant anys l'excel·lència de gestió ara també busquen l'excel·lència social, i no és rellevant la dimensió de l'empresa. Si només hi ha actitud sense gestió no podem parlar d'RSE. Sovint el repte no és que gestionin l'RSE sinó que millorin la seva gestió en general: l'RSE ja arribarà amb la bona gestió quan hi ha l'actitud. Algunes empreses grans tenen una RSE integrada però poc integral, mentre algunes pimes tenen una RSE integral però poc integrada.

Valor compartit. Per això, la pime necessita una metodologia que li sigui propera, que la pugui integrar amb facilitat, i que serveixi per assegurar uns resultats a partir d'uns valors i un model de gestió, aportant eines per al desenvolupament organitzacional que permeti millorar la capacitat de resposta a un entorn canviant. La metodologia els ha de permetre equilibrar la integració dels cinc vectors de la sostenibilitat en un model de gestió de la complexitat apte per a crear valor, no com merament una imposició de l'entorn sinó com una nova capacitat per a formular el model estratègic a partir de noves capacitats, nova generació de confiances, nous models de producció i innovació, noves propostes de valor. Sovint, la pime, que no sol tenir una gran pressió dels stakeholders, incorpora l'RSE amb una orientació estretament vinculada al model d'empresa.

Emprenedoria. El concepte de sostenibilitat definitivament s'incorpora al món de la gestió empresarial i en la forma en què es concep el paper de l'empresa al segle XXI, i es relaciona no només amb els impactes a l'entorn sinó també amb la sostenibilitat del mateix projecte empresarial. Més enllà del legítim interès particular de generar avantatge competitiu, el compromís per part de les pimes, aporta externalitats molt positives com la cohesió de la societat, l'enfortiment del teixit empresarial local i la creació de riquesa per al conjunt de la comunitat. I un detall gens menyspreable en segons quin context: la dignificació de la figura empresarial, els emprenedors, empresaris i empreses. Els nous emprenedors/es i han de fer néixer empreses amb l'ADN de l'RSE inserit en la seva pròpia missió, valors i visió. Permeteu-me que us convidi a la meva perspectiva a partir de tres exemples on he estat involucrat:

1. El programa tRanSparÈncia (Consell de Cambres de Comerç de Catalunya), pioner al món, orientat a la gestió de la cadena de provisió, amb el suport de Global Reporting Initiative. 11 empreses grans van convidar 64 pimes catalanes de les seves cadenes de proveïment per a començar a gestionar la respectiva RSE. --> A vegades les pimes necessiten un impuls i un reconeixement des de la seva cadena de valor.

2. La iniciativa Penedès · Destinació Turística Responsable, aplicant el model de Territori Socialment Responsable al sector turístic, ha permès que 20 microempreses i pimes de subsectors turístics (allotjament, cellers, transport, esport, comerç, esdeveniments, museus...) hagin començat a gestionar l'RSE amb un orientació al territori, a les aliances, al sector... --> A vegades les pimes necessiten un impuls i un reconeixement des del seu sector i territori.

3. La iniciativa respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de l'RSE a Catalunya, una organització com hi ha en molts països, però que ha té una pertinença casualment al 50% per a pimes i grans. --> A vegades les pimes han de prendre consciència que no s'han de sentir menors davant les grans quan ens referim a RSE.

En la nova societat la responsabilitat s'ha convertit en un actiu central de les competències essencials i molts empresaris petits i mitjans s'hi poden sentit molt còmodes i ben posicionats. Però hem de trobar la manera de donar-los suport amb sentit. Per exemple  -i relacionant-lo amb els exemples que he anotat- sovint es troben més còmodes en models de gestió vinculats a una cadena, a un sector o sota un model de territori socialment responsable. I donant-los oportunitat de liderar per ells mateixos, amb poc paternalisme i posant el focus en els lideratges existents en pimes reals i d'èxit.