Fa uns dies vaig publicar un article on em mostrava força crític amb unes actrius franceses que han promogut una campanya contra l'empresa Mango: Reflexió al voltant d'unes esclaves de Mango (I) i (II). Aprofintant la circumstància, m'agradaria treure'n algunes reflexions de caràcter més general.
Aquesta és la seqüència dels fets del cas concret:
- Mala traducció. Tant en llengua catalana com castellana el diccionari dóna el nom d'esclaves a unes peces de joieria. L'empresa Mango va donar aquest nom a unes peces, i en la traducció a les altres llengües va mantenir aquest terme en francès, llengua que no designa així aquesta peça.
- Campanya. Aquest descuit en la traducció va motivar que un grup d'actrius franceses organitzessin una campanya a la xarxa, que va arribar a recollir prop de 10.000 adhesions.
- Correcció. Quan l'empresa es va assabentar de la campanya, va corregir immediatament la denominació i va disculpar-se.
- Insistència. No satisfetes amb la reacció, van convocar una acció dins un establiment de Mango a París, on persones amb cadenes i manilles recordaven els temps de l'esclavitud.
Aquesta és la síntesi de la valoració:
- Exagerat. Em sembla fora de lloc muntar aquesta representació per una traducció desafortunada i corregida de manera immediata per l'empresa. Em pregunto què caldria fer en cas que la protesta fos contra una empresa que realment tingués males pràctiques en drets humans i que d'alguna manera encobrissin l'esclavatge!
- Injust. Quan una empresa gestiona la responsabilitat social i dóna mostres de bones pràctiques, no es pot actuar amb les mateixes formes que davant una empresa descaradament maldestre. En primer lloc caldria haver mirat de dialogar.
- Aprofitat. No puc deixar d'intuir que aquesta iniciativa l'únic que pretén és sortir a la foto, generar polèmica per tal de veure-se'n afavorit. Se senten satisfets de poder dir que gràcies a ells una empresa ha deixat de ser esclavista... perquè és així com ho estan venent!
- Xovinista. S'expressen des d'una superioritat moral i nacional.
Dit això, vull remarcar que dono suport als nobles objectius del Conseil Représentatif des Associations Noires (CRAN) en defensa dels drets dels col·lectius que han sofert i sofreixen discriminacions. Aquesta reflexió sols es refereix al que entenc que no ha estat una campanya encertada. I les reflexions les vull generalitzar perquè són comunes a altres organitzacions i campanyes.
- Les organitzacions socials tenen un paper fonamental a la nostra societat per a garantir el desenvolupament dels drets socials i fins i tot la lluita pels drets humans. Les expectatives que hi diposita la societat són moltes i creixent, com es veu ara mateix en els desnonaments. Això les obliga a saber gestionar adequadament aquesta responsabilitat davant la societat, no basant-se en un implícit ètic sinó gestionant la seva RS.
- Ni les empreses són dolentes per naturalesa ni les ONL són bones per naturalesa. El criteri de lucrativitat enfront missió social no estableix una divisòria en la consideració ètica o socialment responsable. Més enllà del seu enquadrament, totes les organitzacions han de saber donar resposta a la seva responsabilitat davant la societat (RS) entenent els seus impactes, dialogant amb els grups d'interès, mostrant proactivitat, establint processos de millora, rendint comptes, i en definitiva creant valor compartit (valor econòmic, valor social, valor ambiental). Quan parlem de responsabilitat social parlem de la responsabilitat de totes les parts davant dels altres grups d'interès, i cada vegada més parlem de com crear valor en cada acció.
- Una campanya contra una organització està justificada quan aquesta està destruint valor i no s'avé a negociar per tal de comprendre millor l'abast dels seus impactes i iniciar un procés de correcció i compensació. Una campanya pública sempre hauria de ser el resultat d'una impossibilitat d'avançar en el diàleg, no un punt de partida, i especialment si ens referim a accions de les que no es pot deduir una mala voluntat corporativa. Els denunciants també hauríem de valorar com podem fer-ho de la manera més responsable, assegurant el millor benefici per a tothom.
- Abans de llançar una campanya cal establir un procés de diàleg. I això és especialment indicat si es tracta d'una empresa que gestiona l'RSE i que, en conseqüència, se suposa que té una sensibilitat, una voluntat de fer les coses bé, i que es mostra oberta a dialogar amb els grups d'interès. És molt fàcil aconseguir firmes en certes matèries i és molt fàcil jugar a ser demagog. ¿És responsable tacar la imatge d'una empresa que pot haver comès un error però que pot estar disposada a reparar-lo d'immediat? Evidentment és diferent si una persona fa un tuit o fins i tot un article de queixa davant una mala pràctica que observa. El que estic criticant és que es pugui fer una campanya sense abans haver contrastat la informació i el posicionament de l'empresa.
- No em preocupa sols la reputació de l'empresa ja que si realment fa acte d'esmena fins i tot pot sortir-ne beneficiada en la mesura que mostra la seva capacitat d'escolta i reacció. Em preocupa que pugui haver-hi persones que usin les denúncies públiques com a plataforma per als seus interessos, per a construir la seva imatge, per a posicionar-se públicament. És com si un director d'una entitat ecologista provoqués el seu empresonament quan ja tingués decidit que vol crear un partit polític...
- Amb el creixement de les xarxes socials, és molt fàcil crear-se una imatge virtual impol·luta i articular campanyes amb finalitats que formalment tinguin un contingut ètic, més enllà de l'agenda oculta. Em preocupa perquè pot generar soroll comunicatiu respecte a les campanyes socials que realment són importants.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada