Aquests dies s'ha produït una denúncia pública a una empresa per ús d'una paraula ofensiva. Ens sembla un cas interessant per a analitzar.
Els fets: Mango es veu immersa en una polèmica per descriure uns collarets com d'“estil esclava”. L'empresa Mango s'ha vist aquest dilluns immersa en el centre d'una inesperada polèmica després d'haver designat diverses peces de joieria en el seu web en francès amb el nom d'"estil esclava". El nom escollit per designar les peces, argolles i collarets ha causat indignació a les xarxes i ha acabat generant que un grup d'actrius franceses hagi obert una petició a internet que, sota el nom de 'L'esclavitud no és una moda', ha rebut ja més de 8.000 adhesions: Mango doit retirer sa gamme de bijoux " style esclave " - cc @Mango #BijouxStyleEsclave. Petition byAïssa Maïga, Sonia Rolland, Rokhaya Diallo. Paris, France.
La reacció de l'empresa ha estat immediata: en veure la controvèrsia que s'ha aixecat, l'empresa de moda ha retirat la polèmica descripció i ha assegurat que es tracta d'un problema de traducció. Certament, en català una esclava és una argolla d'or o de plata que es porta al canell o al turmell. En descriure els collarets com d'"estil esclava", la firma no feia més que seguir la denominació habitual al nostre país. El problema és que, un cop traduït, l'efecte és ben diferent. En anglès el nom d'esclava no es vincula a cap joia, sinó que té un sentit literal. Això ha generat la confusió. Tot i que Mango ha retirat el nom en anglès, des de les xarxes s'ha demanat que la companyia faci públiques les seves disculpes. Al seu compte de Twitter, la companyia ha demanat disculpes "per un error de traducció. Els serveis encarregats ja han estat informats i farem la correcció de forma immediata".
Efectivament, el diccionari indica el següent: esclava 4 f JOI Argolla d'or, de plata o d'altre metall que hom porta al canell o al turmell.
Diuen les denunciants: Més enllà de l'ús acceptat d'un terme en un país, tenim el dret de preguntar-nos sobre la seva etimologia i destacar les seves connotacions negatives en altres països; si el lloc italià de la marca Mango utilitza la mateixa traducció ("bracciale schiava"), observem que els llocs anglosaxons de la marca destinats als països on el coneixement de la història de l'esclavitud és més fort s'utilitza la traducció “woven bracelet” ("polsera teixida"). També ens sembla important assenyalar que l’Union Française de la Bijouterie, Joaillerie, Orfèvrerie, des Pierres & des Perles (UFBJOP) confirma l'ús del mot "esclava" per designar una gourmette, però no el seu ús en francès.
No diré que no trobi encertada la preocupació de les denunciants, però considero que cal fer alguna reflexió.
- Em sembla que abans de llançar una campanya cal establir un procés de diàleg. És molt fàcil aconseguir firmes en un tema com aquest i és molt fàcil jugar a ser demagog. ¿És responsable tacar la imatge d'una empresa que pot haver comès un error però que pot estar disposada a reparar-lo d'immediat? Quan parlem de responsabilitat social parlem de la responsabilitat de totes les parts davant dels altres grups d'interès, i cada vegada més parlem de com crear valor en cada acció. Els denunciants també hauríem de valorar com podem fer-ho de la manera més responsable, assegurant el millor benefici per a tothom.
- Evidentment és diferent si una persona fa un tuit o fins i tot un article de queixa davant una mala pràctica que observa. El que estic criticant és que es pugui fer una campanya sense abans haver contrastat la informació i el posicionament de l'empresa. I sobretot si darrera hi ha gent d'un cert nivell o organitzacions que tenen un interès en la matèria. Per exemple, una de les impulsores, Rokhaya Diallo (@RokhayaDiallo) és la fundadora i expresidenta de Les Indivisibles, una organització francesa que es val de l'humor i la ironia per lluitar contra el racisme i els estereotips; Sonia Rolland (@SoniaRolland) és una actriu francesa que va ser Miss France (2000); i Aissa Maiga (@AissaMaiga) és una actriu francesa d'origen senegalès.
- Però no em preocupa sols la reputació de l'empresa ja que si realment fa acte d'esmena fins i tot pot sortir-ne beneficiada en la mesura que mostra la seva capacitat d'escolta i reacció. Em preocupa que pugui haver-hi persones que usin les denúncies públiques com a plataforma per als seus interessos, per a construir la seva imatge, per a posicionar-se públicament. I em preocupa perquè pot generar soroll comunicatiu respecte a les campanyes que realment són importants. I em preocupa perquè pot arribar a usar-se com a plataforma personal com si un director d'una entitat ecologista provoqués el seu empresonament quan ja tingués decidit que vol crear un partit polític [+].
- Si finalment hi ha un problema lingüístic en el sentit que la llengua catalana (i com a mínim també la castellana) disposen del mot esclava per a designar una peça de joieria, és evident que el problema no és de l'empresa sinó de la llengua. Això no treu que l'empresa, com la societat en general, no pugui avançar-se en sensibilitat a allò que els diccionaris són més lents per a recollir. Són moltes les paraules i expressions que trobem en la llengua que responen a una altra sensibilitat que avui ens resulta antiga. És d'agrair que les empreses s'avinguin a ser creatives i trobar fórmules alternatives, però el problema no és de cap empresa en particular.
- Cal anar abordant aquests mots, sens dubte, però sabent que canviant els mots no canviarem la realitat, i que no podem fer-ne un cavall de batalla en termes radicals. Canviar expressions d'una llengua forma part de debats acadèmics, i sobretot socials per a fer-los reals més que oficials. Vull dir que sovint hi ha el risc que es doni una visió màgica sobre la capacitat de les paraules de canviar el món, com ha succeït a casa nostra durant un temps amb el llenguatge de gènere, que va provocar una alineació entre experts i gestors públics que va alimentar un cert fanatisme que podia arribar a denegar subvencions si s'havia colat una expressió sexista en la sol·licitud.
- Les activistes demanen que es vagi a l'etimologia dels mots. I aquí no saben la caixa de pandora que obren! Si hem de revisar els mots anant al seu origen, resulta que el que hauríem de canviar no és l'ús d'esclava per a designar una joia sinó l'ús d'esclau per a designar una persona privada de llibertat, perquè resulta que esclau procedeix d'eslau, de quan els eslaus eren un poble esclavitzat sovint per germànics, bizantins i venecians. Comprendreu que fer servir aquest mot pot ser ofensiu per als actuals eslaus, no? De la mateixa manera que l'adjectiu lèsbic ho pot ser per als actuals habitats de l'illa de Lesbos i així se n'han queixat.
- Si es tracta d'un error de traducció, les actrius franceses ja haurien de donar per tancat el tema. A veure si més que a una empresa, a qui s'haurà de criticar és a les actrius per creure en la superioritat cultural i lingüística. No dic una boutade. A més, en aquest afer, no em toca defensar-me de res, i fins i tot veig raonable la seva motivació. Però en la manera de fer i de dir les coses no és estrany captar una certa superioritat, unes ganes de donar lliçons avant-la-lettre. Fan servir mots gruixuts abans de conèixer què ha succeït exactament. I saluden les excuses de l'empresa com una presa de consciència gràcies a la seva campanya. Em sembla una mica presumptuós. Sembla que el que els preocupa és que sigui la traducció al francès la que hagi comès aquest error, ja que no ha estat així en països que recorden millor l'esclavitud (venen a dir que en tenen major responsabilitat) mentre que crec que accepten que en països del Sud d'Europa els diccionaris ho reconeixen.
- En aquest mateix sentit, em sobra la declaració xovinista segons la qual aquests fets encara deuen ser més greus a França: Notamment dans un pays, la France, qui peut s’enorgueillir d’avoir adopté une loi en 2001 reconnaissant la traite négrière et l’esclavage comme crime contre l’humanité. ¿Potser els caldria recordar com tracta el seu estimat país els ciutadans que tenen una llengua pròpia diferent de la francesa, com als catalans o als bascos? Incompleixen les convencions internacionals i no tenen cap respecte pels drets de les minories que encara sobreviuen dels pobles que han intentat exterminar en els darrers segles i encara avui. ¿Saben que durant anys els ajuntaments catalans del sud han hagut de fer cooperació internacional destinada a França per a donar suport als pares que volien escolaritzar els seus fills en la llengua del propi país? Aquest fet que està passant ara mateix i que afecta de debò els drets humans, no preocupa a aquestes actrius?
- I per cert, una curiositat... ¿aquestes actrius conserven el seu cognom o l'han canviat pel del seu marit en casar-se? Perquè ja seria gruixut que es fixessin en un mot i no atenguessin una pràctica discriminatòria i indigna que es practica en països del Nord encara al segle XXI. Seria interessant preguntar-los-ho perquè més que paraules, aquí ja trobem una pràctica certament discriminatòria, que es dóna a Europa, que culturalment està acceptada, i que suposa un canvi en la pròpia identitat de les persones. Amb motiu del Dia de la Dona del 2008 vaig fer aquest article que ara recupero: [ca] Hillary Clinton...? Doncs Bill Rodham! / [es] ¿Hillary Clinton...? Luego ¡Bill Rodham!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada